4.

L’ecologia a la sostenibilitat lingüística: L’organització de la Linguodiversiitat

huamana

1. La perspectiva ecològica
 Primeres aplicacions de l’ecologia al camp lingüística: L’ecologia de la
lengua com l’estudi de les interaccions entre una lengua i el seu
entorn(psicològic, sociocultural, economía i politic)

 Ecologia i sociolingüística: L’entorn s’entén com a fonamentalment

dinàmic i s’identifica el canvi com una força intrínseca de les llengües i
les comunitats alteracions en ecosistema, canvis en sistema i usos de
les llengües

 Límits de la metáfora lengua = organismo: organismes: ens biològic

amb vida pròpia vs llengües: sistemes de recursos que necessiten
individus per a «viure»

 diversitat biològica: fruit de l’atzar evolutiu (interacció éssers vius i

entorn) vs diversitat lingüística: part d’atzar evolutiu, però pes de
relacions socials i de poder entre els éssers humans

 Éssers humans: autoconscients, reflexius, agentius

 Intervenció per preservació no merament contextual  cal abordar pla
de representacions, narratives i valors (Bastardas 2004a)

 Alternatives : llengua≈virus (Mufwene 2001) ; comunitat lingüística

com a «població» d’una espècie (Vila 2012)

 Per què serveix l’ecolingüistica:

o Ens fa conscients de la interrelació de la lengua amb l’enteorn
que pot ser micro(cervell) i macro(tot el que ens envolta)
o Ens fa conscients de les semblances i diferencies entre natura i
cultura. Limitacions a la metáfora(lengua=organisme)
o Ens fa conscients que cada cop hi ha més interrelació entre el
local i el global -glocal
o Academicament establir lligams entre nvestigadors
o Defugir el pensament dualista, dicotòmic.
 Ecologisme Lingüistic o ecolingüisme:
 De precupació identitaria de cada comunitat per pèrdua de la seva
lengua a lluita pel patrimonio natural i cultural del conjunt de la
humanitat  persercvació de la diversitat lingüística com un bé en si
mateix
 Parteix d’una visió igualitaria de les llengúes del món
 Alternatives a planificación linguisICA DES DE DALT  ACCIONS DE BASE
EN QUE ES PRIORITZIN LES RELACIONS HORITZONTALS I
INTERCULTURALS; Consicencies i responsabilitat individual dels parlants
 Ecologia lingüística: estudi de les interrelacions entre lengua i medi
sociocultural
 o Llengua=acció social
o Cal entendre les llengues / la intervencio sobre les llengues en el
seu ecosistema sociolinguistica
o Dif nivells d’analisi sociolinguistica
o El comportament lingüística és de base (inter)individuak pero
governat per normes socials

2. L’organització de la linguodiversitat

 Estats-nació, modernització económica i llengües: Estats-nació moderns →

entitats politicoeconòmiques que promouen l’homogeneïtzació de la diversitat
lingüística «no funcional»

llengua de la burgesia dominant a cada estat es promou com a única llengua

nacional / llengua legítima (Bourdieu)

  transmesa per mitjans de reproducció social a mans de l’Estat (escola,

servei militar; més endavant mitjans de comunicació)

  màximes funcions i poder classificador (participació en mercat de

treball, ciutadania; creació i reproducció de desigualtat social)

  desencadenant de processos de substitució de llengües minoritzades

Nettle i Romaine 2000  en processos de suibstitució linguistica sempre es

dona combinación de:

1- Incentius econòmics: en procés de canvi social adopción de lengua dominant

es vincula a possibilitats d’ascens social

2- Coerció: prohibición de l’us public de la lengua; estigmatització a través

d’escola i altres Mitjans de reproducción

3- Limitació de possibilitats de desenvolupament econòmic autònom

 L’organització de la linguodiversitat en la globalització: aparició de mercat

planetari i societat xarxa(noves tecnologies i alta velocitat); Estats disposen de
menys capacitat de regular l’economia i la societat com a resultant d’un doble
moviment (Estitats superestatals – unions economiques i politiques; Estitat
subestatals – federalisme, societat civil organitzada)
En el model de De Swann 2001: les connexions multilingües no es fan a
l’atzar xarxa eficiente que uneix tots els parlants de la planeta.

L’estructura mundial és jerarquica i concentria; el sistema linguistic mundial

está construit de constel·lacions linguistiques:

1. Cada constel·lacio té 1 llengua central (total de 100 aprox)

2. Les llengues centals enllaçen amb una llegua supercentral i aquesta amb una
lengua hipercentral(l’angles)

3. La quarta categoría de llengues, les periferiques, són la inmensa majoria de

llengues del mon, no solen tenir sistemas d’escriptura.

Fins a quin punt aquesta reorganització plantària implica canvis

significatius, radicals, en la relació entre llengues i comunitats al món?
Hi ha canvis qualitatius en relación amb l’ordre linguistic internacional
vigente fins fa poques dècades?
 1. Cnvi de dimensions catastròsfiques que afectarà fins i tot les llengues amb
major pes demografic; necesitat d’intervenció estatal er a corregir biaixos del
mercat

2. Poques transformacions en relació amb la situacio anterir: El món semla

reorganitzars-se entorn d’una lengua franca global o hiper central sense a ver
cap indicis d’extinció de llemgues intermèdies; La desaparició de llengües de
poc pes demogràfic i minoritzades.

3. La cris de la linguodiversitat
 Reducció de la diversitat lingüística nivel global
4. Respostes a la crisi de la linguodiversitat
 3 propostes davant la destrucción de la diversitat lingüística:
o No fer res: la negligencia benigna de liberalismo
o Documentar les llengues abans de desparició
o Promoure la revitalitzacio lingüística: proposta
altermundialistes;sostenibilitat(basar el nou ordre linguistic
en una combinación de subsidiarietat, territorialitat, respecte
per les minories…)
 Filosofia sostenibilisita: reconciliar contraris
«Aconseguir que les llengües puguin conviure. Que la potència d’unes no
comporti la desaparició de les altres. Que convisquin sense establir relacions
de dominació ni de subordinació» (Linguamón-Casa de les Llengües)

Procés de canvi del tipus d’organització lingüística humana que té com a
finalitat evitar que els grups humans hagen de deixar de parlar les seues
llengües d’origen en favor de les llengües més grans/interllengües
Tema 5: POLITIQES LINGÜÍSTIQUES EN ELS ÀMBITS ESTATALS I SUBESTATALS: El cas de
les polítiques d’immigració

1. El fet (im)migratori

Era de la globalizació:
- Capitals, información i persones circulant a alta velocitat
- Increment de migracions
Les immigracions a Catalunya i el model català de reproducción:
- 1860: baixes de natalitat entre la poblacio
autóctonacreixement poblacional per l’arribada
d’immigració
- Episodis lligats a peridiodes d’expanció económica ràpida
- 1920-1930:Exposició internacional de Barcelona
- 1950-70:Desarrollismo (2 onades d’immig
castellanoparlant des de la resta de l’estat)
- S.XXI: Noves immigracions heterogènies  origens
geografics, estatus socieconòmics i llengues
2. Models de politiques linguistiques per a la immigració
 Principis reptes a què han de fer Font les polítiques linguistiques per a la
immigració:
o Igualtat d’oportunitat
o Prevenir segregació
o Integració lingüística
o Generalitzar sentimental per pertinença a societat d’acollida;
identitats multiples
o Reconeixement i acomodació de es practiques de valors culturals
o Redefinicio identitat nacional
 3 aproximacions possibles sobre drets limguistiques de la poblacio
migrada des de la política política:
 o Adaptativa: immigrants
o Acomodativa: societat acollida
o Transformativa: societat d’acollida
 Nacionalisme i immigració:
o Immigracio com amenaça per a identitat nacional
o Immig com a oportunitat de redefinir identitat de nacií en
termes més amplis
 Nacionalisme minoritaris i immigracio: Many minority nationalisms
today welcome immig
 Nacions minoritàries i immigracio en dif contextos:
o Quebec: politiques d’immigracio sota control de les minories
o Cat i Esp: diferents models d’integracio lingüística en
competición, amb capacitat d’influencia asimètrica

3. Polítiques d’intergració lingüística en l’ambit europeu i estatal

a. Increment de mobilitat a Europa  desenvolupament de politiques oer
facilitat accés a llegües nacionals
b. Extensió de tests de llemgua com a mecanismo d’avaluació DELE
PIL a L’Estat Espanyol:
o Competències exclusives en afers d’immigració, nacionalitat i
estrangeria
o Marc legal
o “THERE IS NOT A DISCOURSE POLICY ON IDENTITY NOR ON
MULTICULTURALITY”

4. Polítuqes d’integració lingüística a catalunya: el model catala d’integració

lingsuitica i els seus resultats
 TEMA 6: POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES EN ELS ÀMBITS FAMILIAR I COMUNITARI

1. FAMILIAR
Explícita una planificación lingüística tanto abierta como implícita y convertida
por parte de los miembros de la familia en relación con la elección del idioma y
las prácticas de alfabetización dentro de los dominios del hogar y entre los
miembros de la familia.
Camp de recerca emergent: fruit de la intersecció de diferents disciplines;
Politica lingüística, adquisicio lingüística i socialitzacio lingüística
 Interès del camp de recerca: Fishman – transmissio lingüística
intergenracionak factor critic dialecica manteniment/substitucio
linguistica
Familia context a priori de máxima privacitat i mínima intervencio
institucional = decisio més lliure
Pero influida pel que pasa en altres àmbits - PLF reflecteixen tensions i
conflictes sobre les llengues que caractitzen la societat en general
 3 Comportaments:
1. Practiques linguistiques dels membres: quà fan amb les llengues en
l’ambit de la llar
2. Ideologia lingüística dels mebres dels membres: què pensen sobre
les llengues
3. Intervencio sobre les practiques i creences d’altres membres de la
familia: quins esforços dediquen a modificar practiques o ideología
d’altres membres
 Preguntes i mètode de recerca
Observacio participant; Enregistrament d’interacció; Auditories
linguistiques; entrevistes; Enquestes; Combinacio de metòdes
 Actors: situacions de conflicte linguistic més probabilitat que
membres de la failia desenvolupen consciencia del seu rol com a actors
d’una PLF de (no) reproducción de Lx
Multiagenitivitat en el marc de diferents models de familia:
1. Familia nuclear: progenitors i descendents
2. Familia extensa: prog, desc, avis, tiets… en el mateix llar
3. Necessitat de negociacio; possibilitat de conflictes
Infants no receptors passius de la PLF –> agents, actors amb possibilitat
de reproduir pero també de resistir-se a les PLF per adults
 Condicions: Familia no es una unitat socioling tancada  condicionants
sobre els usos linguistics en la resta d’esferes socials també operen
sobre la llar
Politiques linguistiques estatals i subestatals (academicament,
socioeconomic )
Estructura demolinguistica I distribuicio dels grups en el territorio
PLF  Lligada a processos més amplis de desenvolupament social i de
canvi lingüística en què es priorititxa el prestigi social, l’apoderament
educatiu i els guanys socioeconomics per als descents

 Estratpegies, conflictes i resultats:

 Ideologies que influeixen practiques: quan lengua expansiva es vincula a
valor instrumental i progés socioeconómica  ideologies que
condueixen a decisions sobre TLI
Ideologies i practiques inconscistents  resultats no previstos
Practiques que contradiuen ideologies: Ideologies favorables a la
transmissio de “llengues maternes” com a identitat identitat cultural
però transmissio de l’angles entre dif grups de Singapur
Conflicte entre ideologies i practiques de diferents membres de la
familia

2. AMBIT COMUNITARI
 Prèvia: l’àmbit comunitarien les societat contemporànies
Delanty 2010: individualisme de societst moderna comporta nostàlgia
de comunitat com a Font de seguretat i pertinença
Rajan 2019: necessitat d’assolir equilibri entre:
1. Estat: estructura de governança política d’un país
2. Mercats: estructures privadas – produccio i intercanci en economía
3. Comunitat: common cultural and historical heritage
 Importancia de la comunitat en la reproducción de les llengües: tot i
importancia de transmissio lingüística intergeneralciona a la llar, vitalitat
d’una lengua depèn també de les possinilitats d’ús de la lengua en
diferents entorns i xarxes socials significatives.
 Condicions per la pervivència d’una lengua: Nivel microsocial  àmbit
veïnal i comunitari: entre familia i institucions publiques; grups de
referencia i xarxes de referencia i xarxa de relacio més pròximes a
l’individu
 Importància d’aquest ambit per al manteniment linguistc:
Fishman  àmbit comunitari és central per assegurar transmission
intergeneracional – estratègies per concentrar residencialment el grup
minotari i mantener un entorn propici a la Lx més enllà de la llar
Grups d’iguals en l’adolescencia: major impacte sobre identitat social
que la sociaització a la llar
Paper de xarxes socials(sobretot de les més denses) com a mecanismo
de creacio i reforçament de normes sociolinguistiques
 Factors condicionants:
Context de mobilitat social i de permeabilitat de grups linguistics i
culturals en el marc de societat multiculturals de matriu liberal.
Processos de restructura urbanística i mobilitat residencial 
trencament dels vincles socials que havien sostingut històricament la
reproduccio de les llengues en entorns urbans – substitucio del català
pel castella a valencia
Necessitat de crear institucions i espais segurs per consolidación i
reproduccio de comunitat lingüística: l’ambit associatius (gym, espalis i
caus); xarxa d’escolarització en lengua propia i revernaculrització del
catla a a Alacant

3. CAPGIRAMENT DE LA SUBSTITUCIO LINGÜÍSTICA

 Context i gènesi del model del CSL(Reversing Language Shift)
Fishman  manteniment de llengues de grups immigrats en societats
multiculturals; no es questiona el rol de la lengua dominant com a
lengua d’ús intergrupal.
Participacio en la societat majoritparia però manteniment de
límits grupals
No només lengua  lengua – cultura – comunitat(i religio)
Transmissió intergeneracional de la lengua com a centre del
manteniment lingüístic
Diglòssia com a paradigma com a paradigma de bilinguisme sostenible i
estable; model consesualista
 Escala de trencament intergeneracional

 Critiques
 TEMA 3: Política i Planificació lingüística

1. Elements de la política lingüística: Mientras que en sociolinguistica intentamos

comprender la realidad, comportaments lingsuitcs i significats socials de tries
linguistiques, en política y planificacio lingüísticas nos dedicamos más a organizar
diseñar y cambiar determinadas artes de esta sociedad - Bastardas
1.1. 3 Comportaments
1.1.1. Pràctica lingüística: tries concretes de variants linguistiques dels parlants
d’una comunitat
1.1.2. Creences/ideologies linguistiques: creences sobre com han de ser i
quines funcions ha de tenir llengues concurrents
1.1.3. Intercencio lingüística(management): iniciatives de persones o
institucions per a modificar creences i practiques de membres de la
comunitat
Crítica: management a intervencions poden ser poc conscients
Desapareix focus explícit en corpus i adquisicio
Vila 2012: el fet lingsuitic i la pirámide de la lengua:
- Model que incorpoa la intercencio sobre el corpus,
l’estatus , l’adquisicio i les ideologies
- PL: Intervenció més o menys consciente des de qualsevol
instancia sobre qualsevol dels 4 vertexs del fet linguistic
1.2. Actos i destinataris
- Agència dels parlants: capacitat dels individuas d’actuar
de manera independent i de fer tries autonomes
 Sociologia: agencia vs estructura
 Filosofia: lliure albir vs determinacio
 Diferent capacitat d’influencia segons disponibilitat de capitals i titularitat:
1. publica – elits formals
2. privada – món economic, Mitjans de comunicación de massa
3. Tercer sector: activismes, ONG, Associacions
Segons nivel:
- Macrosocial: tribunal suprem, generalitat
- Mesosocial: escola, negoci
- Microsocial: interperdonal
- iNDIVIDUAL

Destinataris:
- Global/Especific:
 Totalitat de la poblacio
 Cada cop les companyes van més adreçades a un
target concret
- Drets universals:
 Els té tothom independentment del grup social a

- Drets segons el grup:

 Només es poden exigir com a membres de
determinats grups

1.3. Objectius
Normalització lingüística: En situacions de conflicte linguistic, alternatica a la
substitució de la lengua recesiva. Reorganització de les normes d’ús linguistic i
recuperación d’ambits d’ús per a la lengua recesiva. Alternativa no
governamental, popular i democrática.
Objectius generals:
- establiment i install.lació de les llengues
- Legitimació: reconeixement legal i simbòlic de les
llengues
- Institucionalització: grau en què una lengua és usada en
diferents contextos
1.4. Àmbits
1.5. Condicions
1.6. Mitjans

1.7. Efectes
2. Fases de la planificacio lingüística

2.1. Seleció del problema

2.2. Definició del problema

2.3. Formulació de les línies d’actuació

TEMA 5: POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES EN ELS ÀMBITS ESTATALS I SUBESTATALS
1. El fet (im)migratori

Era de la globalització: capitals, información i persones circulant a alta velocitat

= superdiversificació
Increment de migracions
Les immigracions a Catalunya i el model català de reproducción:
2. Models de politiques linguistiques per a la immigració
Principals reptes:
- Igualtat d’oportunitats
- Prevenir segregaciófomentar sohesió social
- Integración socialdomini funcional de llengues de la
societat d’acollida
- Generalitzar sentiment de pertinença a societat
d’acollida, identitat multiples
- Reconeixement i acomodació de les practiques
- Reconeixement i acomodació de les practiques i valors
culturals dels grups immigrants
- Redefinició identitat nacional  cultura pública comuna
3. Polítiques d’interació lingüística en l’ambit europeu i estatal
1. Polítiques d’integració lingüística a Catalunya: el model català d’integració
lingüística i els seus resultats.