Examen de C1 de La DGPL (Assaig 2023)

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Certificat de nivell de suficiència
Quadern d’examen
Assaig 2023
Informació important sobre la prova
- A sobre de la taula només heu de tenir els estris per escriure.
- No podeu escriure la prova amb llapis ni és recomanable utilitzar només majúscules.
- En cap cas no podeu treure els quaderns d’examen de l’aula. Els heu de retornar, amb les dades
de la portada del quadern de respostes emplenades.
- L’examen consta de dues àrees: l’àrea 1, de comprensió lectora i expressió escrita, i l’àrea 2,
d’ús de la llengua.
- Disposeu de dos quaderns: el de l’examen, que conté les tasques de l’àrea 1 i els exercicis de
l’àrea 2, i el de respostes, que és on heu de resoldre’ls. Abans de començar, heu d’emplenar la
portada del quadern de respostes. Les dades que es demanen les heu d’escriure en majúscula.
- El temps per fer la prova és de 3 h.
1
Àrea 1
Comprensió lectora i expressió escrita
Observacions generals
- Llegiu atentament els enunciats de les tasques i ajusteu-vos a tots els aspectes que us
demanen, ja que també es valora l’acompliment de la tasca.
- Us recomanem que esmerceu una part del temps a planificar els escrits. Podeu fer-vos els
esborranys i esquemes que cregueu necessaris a les pàgines del quadern de respostes que
porten l’encapçalament Pàgina en blanc (no seran avaluats).
- És important que tingueu cura de la presentació dels vostres escrits: la lletra ha de ser llegible
i hi ha d’haver els marges adequats.
- Tingueu en compte que no està permès copiar frases o paràgrafs sencers dels textos que se us
faciliten. Heu de reformular la informació amb les vostres pròpies paraules.
- Us recomanem que reviseu els vostres textos un cop redactats.
- Els vostres escrits seran avaluats segons els criteris d’adequació al propòsit de la tasca, al
registre i al lector; ús de la documentació; organització, progressió i cohesió del discurs; claredat
d’expressió, ús de recursos lèxics i sintàctics, i correcció ortogràfica i gramatical.
Sobre les tasques de l’àrea 1
En aquest quadern, hi trobareu dues tasques. El temps total per fer-les és de 2 h 15 min.
- En la tasca 1 heu de demostrar la vostra capacitat d’escriure un text coherent i ben estructurat,
interpretant i reformulant la informació de diverses fonts amb les vostres pròpies paraules, i
adaptant el discurs a la situació que se us planteja i al gènere textual que s’especifica en la
instrucció. El temps recomanat per completar la tasca és d’1 h. És important que la lectura de
la informació donada no us ocupi més de 10 min.
- En la tasca 2 heu de demostrar la vostra capacitat d’escriure un text coherent i ben estructurat,
sintetitzant i reelaborant la informació de diverses fonts amb les vostres pròpies paraules, i
contrastant i valorant aquesta informació a partir del vostre punt de vista. Heu d’adaptar el
discurs a la situació que se us planteja i al gènere textual que s’especifica a la instrucció. El temps
recomanat per completar la tasca és d’1 h 15 min. És important que la lectura de la informació
donada no us ocupi més de 15 min.
2
Tasca 1
Treballeu com a tècnic/a de l’Àrea d’Atenció a l’Usuari del Centre d’Urgències i d’Atenció
Primària (CUAP) de la vostra ciutat. Aquest trimestre us han encarregat de dur a terme un cicle
de xerrades per als pares i les mares que porten els seus fills al CUAP. Per fer difusió de la propera
xerrada, titulada “Obesitat infantil: un problema real”, heu d’escriure un correu electrònic que
enviareu a totes les famílies.
En el correu electrònic, que ha de tenir de 180 a 200 paraules, heu d’incloure els continguts
següents:
- informar les famílies del dia i l’hora de la xerrada;

- presentar breument el contingut de la xerrada per motivar l’interès: la situació de l’obesitat
infantil, els aspectes que hi influeixen i la importància del paper de les famílies, i
- convidar les famílies a assistir-hi, ja que es tracta d’un tema molt rellevant.
Per preparar l’escrit, heu recuperat un article que vau llegir, un gràfic i una diapositiva que es
farà servir a la xerrada. Llegiu-los i redacteu el text tenint en compte que en cap cas no en podeu
copiar fragments de manera literal.
Document 1. Article
Els factors ambientals que afavoreixen l’obesitat infantil
Segons es desprèn de l’última Enquesta Nacional de Salut, el nombre d’infants i joves d’entre 2 i 17 anys que tenen
obesitat o sobrepès a l’Estat espanyol superaria els 2 milions, cosa que reflecteix una situació molt alarmant. I
segons els experts hi ha molts factors (genètics, biològics, psicològics, socials i ambientals) que tenen una gran
influència sobre les tries alimentàries i l’activitat física que contribueixen a l’obesitat.
Un article publicat per l’Associació Internacional de l’Estudi de l’Obesitat a la revista International Journal of Obesity
enumerava els diferents elements que coincidien un ambient obesogen, és a dir, susceptible de causar obesitat. En
el camp de l’esport i el lleure, un primer conjunt de factors clau són la manca d’instal·lacions escolars, les poques
àrees urbanes de joc, els carrers insegurs i el foment de poca activitat per part de la família. Anna Bach, professora
dels estudis de ciències de la salut de la UOC, explica que en els últims anys s’ha constatat un descens en la pràctica
de l’activitat física i un augment de les activitats sedentàries vinculades al desenvolupament tecnològic. També s’ha
percebut una reducció en la proporció d’infants que van caminant o amb bicicleta a l’escola i un descens en les
oportunitats que tenen els infants de fer activitats física espontània.
Un segon pilar en el qual es fonamenta un ambient obesogen és la promoció d’aliments rics en energia i pobres en
el pla nutricional. La professora Anna Bach explica que la publicitat adreçada als nens en edat escolar d’aliments i
begudes rics en energia i pobres nutricionalment, i la mida de les racions, també contribueixen a l’ambient
obesogen. Afirma que es tracta d’aliments amb “calories buides”, perquè tenen un contingut alt en greixos saturats,
sucres simples i un excés de sal. Es tracta de dolços, sucs, refrescos, brioxeria industrial, gelats i aperitius. Un altre
pilar és el de la família, un mirall per als nens: els infants que tenen pares amb sobrepès, que mengen aliments amb
un alt contingut calòric i que són inactius probablement es convertiran en nens amb sobrepès i en adults amb
sobrepès. I els últims condicionants són l’educació i la informació. Segons els experts, a l’escola s’hauria de prohibir
la promoció d’aliments altament enèrgics i nutricionalment pobres adreçats als nens, atès que tot plegat ha afavorit
l’augment del consum de menjar ràpid i el fet d’estar constantment picant.
Font: “En guàrdia contra l’obesitat infantil”, Ara Criatures, 10.07.2019
3
Document 2. Gràfic
Document 3. Diapositiva
GAUDIR D’UN PES SALUDABLE DES DE PETITS
10 CONSELLS PER A LES FAMÍLIES
1. La prevenció comença abans de néixer, seguint un estil de vida saludable i satisfactori durant
l’embaràs.
2. La lactància materna té un efecte preventiu.
3. És important donar exemple, ja que els infants aprenen del que fan les persones més properes:
mares, pares, avis, germans...
4. Compartir els àpats amb els infants sense presses i sense pantalles (televisió, mòbils, etc.) és
una bona oportunitat per relacionar-se i comunicar-se.
5. És important respectar la sensació de gana expressada pels infants.
6. La base de l’alimentació saludable és l’aigua i els aliments vegetals frescos o mínimament
processats.
7. Com menys aliments salats, ensucrats i processats consumeixin els infants, millor.
8. Cal que els infants facin una vida més activa.
9. Les dietes no són bones aliades.
10. Cal evitar l’“estigmatització”. L’excés de pes, com qualsevol altra característica d’una persona,
no ha de ser mai motiu de burla o assetjament.
Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya
4
Tasca 2
Un diari ha publicat un article sobre la possibilitat d’implantar un peatge a Barcelona amb
l’objectiu de reduir-hi els trànsit de vehicles. Aquest escrit ha generat alguns comentaris dels
lectors i ha provocat una polèmica que s’ha estès a diferents mitjans de comunicació. Com a
col·laborador o col·laboradora habitual del setmanari local Barris, decidiu escriure un article
d’opinió a fi d’aportar al debat el vostre punt de vista sobre la proposta.
L’article d’opinió, que ha de tenir de 240 a 260 paraules, ha d’incloure:
- una introducció que expliqui la proposta d’implantar un peatge per al trànsit de vehicles de
Barcelona;
- la vostra opinió favorable o contrària a la proposta, basada en arguments, i
- una conclusió en què es recomani adoptar o desestimar la proposta d’acord amb la posició que
heu defensat.
Redacteu l’article d’opinió basant-vos en el text publicat i els comentaris dels lectors, que es
recullen a continuació, tenint en compte que no en podeu copiar fragments de manera literal.
Document 1. Article
I una taxa de congestió urbana?
GERMÀ BEL
Un dels problemes més greus a les àrees urbanes és invisible, però es cobra un peatge
important en salut i benestar: l’emissió de contaminants. La concentració de micropartícules,
òxid de nitrogen i monòxid de carbó afecta les vies respiratòries i provoca problemes greus
de salut. L’Agència Europea de Medi Ambient estima que la contaminació causa prop de mig
milió de morts prematures a l’any a Europa. El problema s’accentua a les grans ciutats,
propenses a patir nivells més grans de congestió del trànsit.
El canvi de model de vehicles de combustible fòssil cap a alternatives més sensibles

mediambientalment, com els elèctrics o els híbrids, ajuda a moderar la gravetat del
problema. Tanmateix, el ritme de substitució és encara massa modest per pensar que per
aquí hi haurà una millora substancial en un temps raonable. Una bona oferta de transport
col·lectiu és clau per tenir una mobilitat fluida, però no ha estat suficient, generalment, per
evitar l’afluència massiva de vehicles privats als centres urbans. Per això, ciutats importants i
innovadores amb una bona oferta de transport col·lectiu fa anys que han començat a
introduir la mesura que s’ha revelat com la més eficaç per reduir el volum de vehicles que
penetren al centre urbà i, per tant, l’emissió de contaminants. Es tracta de la taxa de
congestió, que s’aplica en ciutats europees com Londres, Estocolm i Milà.
El mecanisme és senzill: s’ha de pagar una taxa per entrar al centre urbà en les hores punta,
aquelles en què hi ha més congestió. La dimensió de l’àrea afectada pot ser més extensa, com
a Londres, o més reduïda, com a Milà. I la quantitat que es paga pot ser molt alta, com a
Londres, o molt baixa, com a Estocolm. Això sí, només es paga en hores de congestió. Si no,
esdevé un instrument purament recaptatori, una percepció que va fer que la mesura fos
rebutjada en referèndum a Edimburg.
5
Aquestes experiències ja fa bastants anys que funcionen, i s’ha comprovat que la reducció
del trànsit en vehicles privats és important, com es podia esperar. Més nova i interessant és
l’avaluació dels efectes sobre la salut. Segons el treball d’un grup de professors de les
universitats de Princeton, Berkeley, Johns Hopkins i Estocolm, en els sis primers mesos de
funcionament de la taxa les emissions d’òxid de nitrogen es van reduir entre un 5% i un 7,5%,
i les micropartícules, entre un 15% i un 20%. I tres anys després que la taxa comencés a
funcionar, els atacs d’asma agut en xiquets de menys de cinc anys havien caigut un 40%.
Aquests resultats són impressionants, i ofereixen lliçons importants per a casos com el de
Barcelona. L’experiència comparada mostra que la taxa de congestió és el millor instrument
per reduir-hi el volum de vehicles, la congestió, la contaminació i els problemes de salut
relacionats.
La preocupació per les desigualtats econòmiques no hauria de ser un obstacle seriós per a la
taxa de congestió, perquè a l’àrea metropolitana el nivell de renda dels usuaris de vehicle
privat és netament superior en mitjana al dels usuaris de transport col·lectiu. A més, si els
ingressos de la taxa es dediquessin a millorar el transport col·lectiu de penetració al centre
urbà, tindrien un efecte compensatori clar.
En qualsevol cas, si la fluïdesa de la mobilitat i, sobretot, la reducció dels efectes de la

contaminació sobre la salut són realment prioritaris, a Barcelona ha arribat l’hora de plantejar
seriosament el disseny i l'aplicació d’una taxa de congestió.
Font: https://www.ara.cat/opinio/Germa-Bel-Taxa-congestio-urbana%20o%20205359713.html
[Text adaptat]
Document 2. Comentaris
- Vallclara 11.03.2021 I 16.30

Potser que primer solucionem el transport públic, no? Parlo des de comarques i ja us ben asseguro que no aniria a Barcelona en
cotxe si el tren fos una bona alternativa.
- Arrencacebes 11.03.2021 I 16.35

Tenint en compte que el que fa un ho poden fer tots, serà molt bonic quan cada municipi imposi un peatge per entrar al terme
municipal. Riu-te’n, del permís per anar a buscar bolets! Veig perfectament els municipis de la corona de Barcelona posant-se
d’acord per fer pagar els barcelonins quan surtin.
- Joana Rodríguez 11.03.2021 I 16.50

El peatge urbà és necessari, però també té efectes secundaris: per exemple, desplaçar el problema als municipis de fora de l’àrea
de peatge.
- Pirata Pok 11.03.2021 I 17.15

No tenen valor de dir: no entreu. I tampoc de posar megapàrquings de franc amb transport cada 5 min a l’entrada de la ciutat. El
peatge és una mesura intermèdia però classista: si tens diners, pots contaminar. I un altre debat: on anirà el que es recapti?
- Naia Corbera 11.03.2021 I 17.30
Seria millor fomentar el vehicle elèctric. Ja és prou peatge l’impost a la gasolina.
- Goliat Borg 11.03.2021 I 19.05
La congestió ja és una taxa, però en temps, no en diners. Molt més democràcia. Qui realment no tingui alternativa vàlida en transport
públic que agafi el cotxe. Qui tingui els ferrocarrils al costat de casa, que els agafi, que arribaràs abans.
6
Àrea 2.
Ús de la llengua
Sobre els exercicis de l’àrea 3
- Aquesta àrea consta de quatre exercicis, dos de morfosintaxi i dos de lèxic.
- Les respostes dels exercicis s’han d’escriure o marcar en el quadern de respostes, que és el que
es corregirà. Assegureu-vos que el número de la pregunta es correspon amb el de la resposta.
- El temps recomanat per fer àrea és de 45 min.
7
PART A
Exercici 1
Llegiu el text que teniu a continuació i completeu-ne els espais en blanc (1-14) amb la paraula o paraules
correctes i adequades al context. Escriviu les solucions en el quadern de respostes. En alguns casos, hi
pot haver més d’una opció de resposta: només n’heu de donar una. El primer espai en blanc (0) us
serveis d’exemple:
Els incendis de (0) sisena generació: una nova pandèmia mundial
Els incendis de sisena generació, més ràpids, imprevisibles i devastadors, s’han convertit ja en una amenaça
_________________________ (1) boscos catalans i d’arreu del planeta. Els Bombers de la Generalitat han esdevingut
un referent mundial en la matèria _________________________ (2) de les lliçons apreses en el foc d’Horta de Sant
Joan el 2009.
A Horta de Sant Joan l’escenari de l’incendi va canviar fins a cinc vegades en un marge curt de temps. Aleshores, els
Bombers ja van intuir que s’haurien d’enfrontar a incendis que la ciència no explicava. Calia preguntar-se
_________________________ (3) els models anteriors no funcionaven i com el cos de bombers
_________________________ (4) hauria de lluitar en situacions futures.
L’origen d’aquest nou escenari és l’expansió d’una massa forestal contínua, sobre _________________________ (5)
impacta ara el canvi climàtic. Els incendis s’aprofiten _________________________ (6) l’atmosfera és més calenta i,
aleshores, s’escalfen tant que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar
“tempestes de foc”. Agafen una velocitat inusual que supera la capacitat d’extinció, _________________________
(7) que els fa inabastables.
“Ho hem vist a Califòrnia, a Grècia, a Portugal, a Sud-àfrica o a Austràlia. És un moment crític”, apunta l’inspector
Marc Castellnou. Malgrat que durant anys l’objectiu va ser apagar els focs amb el menor terreny cremat possible
_________________________ (8) es volia conservar el bosc, els megaincendis han obligat
_________________________ (9) bombers a canviar de tàctica i d’estratègia. Ara s’ha d’assumir que caldrà sacrificar
centenar o milers d’hectàrees per salvar unes altres superfícies.
La gestió del territori
El cap dels GRAF reclama un compromís a la societat per mantenir el territori «viu», i no com un simple «decorat» per
passar-hi el cap de setmana. «Necessitem tenir un món rural viu i una economia circular al territori. Cal un paisatge
mosaic, ecosistemes madurs i diversos». Castellnou sosté que aquests focs no s'aturaran només amb l'extinció,
_________________________ (10) amb «paisatges sans i adaptats al canvi climàtic». Recorda que l'incendi de fa un
any a la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues _________________________ (11) tingut unes proporcions molt més
importants si no l'haguessin frenat els camps agrícoles. Les flames van cremar 5.000 hectàrees, però tenien capacitat
per cremar________________________ (12) fins a 20.000.
L'inspector afirma que, quan van néixer els boscos, ho van fer en un altre clima, però, ara, amb les zones més
debilitades pel canvi climàtic, les flames _________________________ (13) acarnissen. Els Pirineus o la Selva
Negra podrien cremar sencers. «Cal adonar-se _________________________ (14) no es pot protegir tot per sempre
més. Catalunya és terra de foc i els incendis estan aquí: hem d'entendre'ls _________________________ (15) part
dels cicles de la natura», afegeix el bomber Josep Pallàs.
8
Exercici 2
Llegiu el text a continuació i completeu-ne els espais en blanc (16-25) amb els pronoms,
preposicions i conjuncions que corresponguin. Escriviu la solució en el quadern de respostes.
En alguns casos, hi pot haver més d’una opció de resposta: només n’heu de donar una.
L’espai de l’entrevista
JÚLIA CUCURULL
Aquest mes entrevistem Èrica Domènec, escriptora recentment guardonada amb el premi de
novel·la negra Margarida Ramona. Domènec va treballar _______________ (16) bibliotecària
fins al 2009, l’any _______________ (17) es va jubilar. Des de llavors ha publicat més de vint
novel·les i recull de relats.
La novel·lista ens acull al seu pis al barri del Carmel.
—Vostè, com se sent amb aquest reconeixement? _______________ (18) satisfà que per fi
els seus llibres apareguin destacats a les llibreries?
—Si digués que tan _______________ (19) dona, mentiria: els premis són una manera de fer-
te saber que es valora la teva feina. Soc conscient _______________ (20) sempre he tingut
lectors incondicionals, cosa que em fa molt feliç... Al cap i a la fi escrivim _______________
(21) ens llegeixin! Però un premi com aquest és una altra cosa...
—Veient-la a vostè, costa creure que els assassinats i les perversions que narra a les seves
novel·les hagin pogut sortir del seu cap... Com s’apropa al món del crim?
—Precisament és des de la meva vida tranquil·la que puc mirar amb curiositat la naturalesa
humana. Tota la informació l’obtinc d’Internet; _______________ (22) podem trobar
moltíssima. Cada dia passa alguna barbaritat i els lectors esperen que la convertim en
literatura.
—Però els seus personatges fan recorreguts mentals molt torturats. Això no ho deu trobar
a Internet...
—Els faig recórrer els camins torturats que fem tots si mirem dins nostre, però la majoria
procurem estalviar_______________ (23). Vostè pot sentir una espurna de rancor contra algú
però sap controlar-la. Esbrini _______________ (24) passaria si aquests sentiments negatius
l’afectessin.
—Sentiments negatius? No sé si vull saber_______________ (25) res més...
—Certament, l’inconscient és un lloc incòmode...
9
PART B
Exercici 3
Marqueu amb una X en el quadern de respostes les DUES opcions (a, b o c) que són correctes i
adequades al context.
Exemple:
El meu avi, que acaba de fer noranta anys, té la pell ___________.
a) esponjosa b) flàccida c) fofa
Respostes: b i c
26. Tots els secrets que ha _______________ la premsa aviat sortiran a la llum.
a) desvelat b) desvetllat c) revelat
27. Entre la matrícula i la quota del primer mes, la quantitat de diners que he _______________
per apuntar-me al gimnàs és molt exagerada.
a) abonat b) adobat c) desembutxacat
28. No dubto pas que sigui autèntica, però crec que el venedor t’ha enganyat quan t’ha dit la
procedència d’aquesta _______________.
a) antigalla b) antigor c) antiguitat
29. Els peixos viuen en un _______________ aquàtic.
a) entorn b) medi c) mitjà
30. Ahir van anunciar que avui plouria; a primera hora del matí el cel ja estava
_______________.
a) embolcallat b) encapotat c) ennuvolat
31. Quan va veure l’ombra d’algú que entrava a l’habitació, va fer un _______________.
a) esgarip b) esglai c) xiscle
32. Després d’ensorrar-se el pont, la llera del riu va quedar plena _______________.
a) d’enderrocs b) de ruïnes c) de runa
33. —On són les ulleres?
—_______________: que no ho veus, que són damunt la taula?
a) Tens pa a l’ull b) Tens els ulls al clatell c) Tens un ull de vellut
10
34. Quan va saber que la proposta amagava intencions malicioses, no va poder evitar
_______________ les celles.
a) arronsar b) arrufar c) arrugar
35. No para de fer disbarats: sembla que hagi perdut _______________.
a) l’entesa b) el senderi c) el seny
Exercici 4
Marqueu amb una X en el quadern de respostes quin és l’únic context per a cada paraula o
expressió.
Fer mans i mànigues
a) Aquella setmana la Sònia va rebre tres encàrrec alhora, així que va haver de _____________
per acabar-los a temps.
b) Després d’aquella actuació tan espectacular al mig del carrer, els músics van _____________
entre el públic.
c) Els dos candidats estaven tan encesos que després d’insultar-se durant vint minuts al final
van ___________ i els van haver de separar.
Resposta:
a) fer mans i mànigues b) gaudir c) barallar-se
36. Taulell
a) El nostre company de pis ha marxat d’un dia per l’altre, així que he penjat un anunci al
_______________ d’anuncis de la universitat.
b) En aquest bar els cambrers no et fa gaire cas: si vols prendre o menjar alguna cosa t’has
d’acostar al _______________ i demanar-ho tu mateix.
c) Soc molt aficionat als escacs i fa temps que em vull comprar un bon _______________, perquè
el que tinc és de plàstic.
37. Tràfic
a) Deixa’t estar de iogurts que suposadament ajuden a regular el _______________ intestinal;

el millor és fer-se una bona infusió!
b) El _______________ de mercaderies mundial es va veure molt afectat per l’encallament del
vaixell Ever Given al canal de Suez el març de 2021.
c) Fa tres hores que s’ha interromput el _______________ als carrils de l’autopista a causa d’un
accident.
11
38. Posi
a) L’Aniol m’ha demanat que _______________ a la seva classe de pintura, però em fa molta
vergonya.
b) Quan viatges als països escandinaus es fa molt estrany que a l’hivern el sol _______________
tan d’hora.
c) Si una gallina està estressada, és molt possible que no _______________ ous tan sovint com
tocaria.
39. Donar
a) Per la seva orientació, a la terrassa només hi pot _______________ el sol a la tarda.

b) Calia _______________ una lliçó als seus fills perquè no tornessis a barallar-se.
c) Com que feia temps que no es veien, es van _______________ una abraçada.
40. Fer l’orni
a) Amb aquella intervenció tan mal argumentada va _______________ davant de tota

l’assemblea.
b) Quan demano que algú m’ajudi a plegar la roba tothom comença _______________ i sempre
l’acabo plegant jo tot sol.
c) Quan surt a sopar amb els amics es posa les ulleres de sol i un barret únicament per
_______________ i cridar l’atenció.
41. Ensarronada
a) Els estudiants han decidit fer una _______________ al rectorat per protestar pel preu de les
matrícules universitàries.
b) Els expedicionaris van caure en una _______________ que els va parar l’exèrcit rebel.
c) Les promeses que us ha fet l’empresa són una _______________, perquè no les pensa
complir.
42. Muscle
a) Al final de la jornada va tancar la porta de l’hort, es va posar l’aixada al _______________ i va

emprendre el camí cap a casa.
b) La Maria em va replicar fredament, sense moure ni un _______________ de la cara.
c) L’empresa pot presumir de _______________ financer gràcies als beneficis dels últims dos
anys.
43. Fossar
a) Amb la construcció del cementiri nou, l’antic _______________ parroquial va quedar en

desús.
b) Em van demanar que situés el cotxe damunt del _______________ perquè el mecànic pogués
examinar el xassís des de sota.
c) La Federació ha obligat el club a excavar un _______________ al voltant del terreny de joc
per evitar les invasions del camp.
12
44. Arronsar
a) Davant el contratemps no es va _______________ i va continuar decidida a tirar endavant el

projecte.
b) El nou procediment va _______________ notablement el temps de fabricació del producte.
c) Un tronc enorme havia quedat entravessat en el camí i va haver d’_______________ el cap
per passar-hi per sota.
45. Treure
a) En Lluís es va marejar i va acabar _______________ el sopar.

b) Quan el davanter ja enfilava el camí de la porteria, el defensa li va aconseguir
_______________ la pilota.
c) Si la càmera no funciona, em pots _______________ la fotografia amb el mòbil.
46. Tenia coll avall
a) El gir inesperat de guió va desconcertar el públic, que ja _______________ que l’assassí era
la cosina.
b) Les seves ponències eren tan avorrides que tothom _______________ el conferenciant.
c) Va xerrar durant una bona estona, però encara _______________ moltes més coses per dir.
47. Feina
a) Ara a totes les fàbriques s’aplica el sistema de _______________ en cadena, però en aquella
època va ser una revolució.
b) Diuen que qui no té _______________ el gat pentina. I ell, de temps, en té molt, per pensar
quina una en farà.
c) Li han dit que per fer la seva tesi doctoral li caldrà fer _______________ de camp.
48. Ficar
a) És tan desconfiat que no vol _______________ les mans al foc per ningú.
b) Si vols que el guisat quedi més suau, no hi has de _______________ tant de pebre.
c) Va fer públic un document que era confidencial i es va _______________ en un bon embolic.
49. Número
a) Cal que indiqueu el _______________ de registre a la factura abans d’enviar-la.

b) Les teories del conferenciant van ser rebutjades per un gran _______________ d’assistents.
c) Si després de l’operació et surt un _______________ decimal, val més que l’arrodoneixis.
50. Fondo
a) Al _______________ dels plats de la vaixella de la iaia hi ha dibuixades unes sanefes blaves.

b) Aquest cubell blanc del safareig és més _______________ que el cubell blau de la cuina.
c) En Gerard té un currículum esportiu al·lucinant: ha fet triatlons, curses d’_______________ i
maratons.
13
Solucions examen de C1 de la DGPL (assaig 2023)
Tasca 1
Treballeu com a tècnic/a de l’Àrea d’Atenció a l’Usuari del Centre d’Urgències i d’Atenció
Primària (CUAP) de la vostra ciutat. Aquest trimestre us han encarregat de dur a terme un cicle
de xerrades per als pares i les mares que porten els seus fills al CUAP. Per fer difusió de la propera
xerrada, titulada “Obesitat infantil: un problema real”, heu d’escriure un correu electrònic que
enviareu a totes les famílies.
En el correu electrònic, que ha de tenir de 180 a 200 paraules, heu d’incloure els continguts
següents:
- informar les famílies del dia i l’hora de la xerrada;

- presentar breument el contingut de la xerrada per motivar l’interès: la situació de l’obesitat
infantil, els aspectes que hi influeixen i la importància del paper de les famílies, i
- convidar les famílies a assistir-hi, ja que es tracta d’un tema molt rellevant.
Per preparar l’escrit, heu recuperat un article que vau llegir, un gràfic i una diapositiva que es
farà servir a la xerrada. Llegiu-los i redacteu el text tenint en compte que en cap cas no en podeu
copiar fragments de manera literal.
Document 1. Article
Els factors ambientals que afavoreixen l’obesitat infantil
Segons es desprèn de l’última Enquesta Nacional de Salut, el nombre d’infants i joves d’entre 2 i 17 anys que tenen
obesitat o sobrepès a l’Estat espanyol superaria els 2 milions, cosa que reflecteix una situació molt alarmant. I
segons els experts hi ha molts factors (genètics, biològics, psicològics, socials i ambientals) que tenen una gran
influència sobre les tries alimentàries i l’activitat física que contribueixen a l’obesitat.
Un article publicat per l’Associació Internacional de l’Estudi de l’Obesitat a la revista International Journal of Obesity
enumerava els diferents elements que coincidien un ambient obesogen, és a dir, susceptible de causar obesitat. En
el camp de l’esport i el lleure, un primer conjunt de factors clau són la manca d’instal·lacions escolars, les poques
àrees urbanes de joc, els carrers insegurs i el foment de poca activitat per part de la família. Anna Bach, professora
dels estudis de ciències de la salut de la UOC, explica que en els últims anys s’ha constatat un descens en la pràctica
de l’activitat física i un augment de les activitats sedentàries vinculades al desenvolupament tecnològic. També s’ha
percebut una reducció en la proporció d’infants que van caminant o amb bicicleta a l’escola i un descens en les
oportunitats que tenen els infants de fer activitats física espontània.
Un segon pilar en el qual es fonamenta un ambient obesogen és la promoció d’aliments rics en energia i pobres en
el pla nutricional. La professora Anna Bach explica que la publicitat adreçada als nens en edat escolar d’aliments i
begudes rics en energia i pobres nutricionalment, i la mida de les racions, també contribueixen a l’ambient
obesogen. Afirma que es tracta d’aliments amb “calories buides”, perquè tenen un contingut alt en greixos saturats,
sucres simples i un excés de sal. Es tracta de dolços, sucs, refrescos, brioxeria industrial, gelats i aperitius. Un altre
pilar és el de la família, un mirall per als nens: els infants que tenen pares amb sobrepès, que mengen aliments amb
un alt contingut calòric i que són inactius probablement es convertiran en nens amb sobrepès i en adults amb
sobrepès. I els últims condicionants són l’educació i la informació. Segons els experts, a l’escola s’hauria de prohibir
14
la promoció d’aliments altament enèrgics i nutricionalment pobres adreçats als nens, atès que tot plegat ha afavorit
l’augment del consum de menjar ràpid i el fet d’estar constantment picant.
Font: “En guàrdia contra l’obesitat infantil”, Ara Criatures, 10.07.2019
Document 2. Gràfic
Document 3. Diapositiva
GAUDIR D’UN PES SALUDABLE DES DE PETITS
10 CONSELLS PER A LES FAMÍLIES
1. La prevenció comença abans de néixer, seguint un estil de vida saludable i satisfactori

durant l’embaràs.
2. La lactància materna té un efecte preventiu.
3. És important donar exemple, ja que els infants aprenen del que fan les persones més
properes: mares, pares, avis, germans...
4. Compartir els àpats amb els infants sense presses i sense pantalles (televisió, mòbils, etc.)
és una bona oportunitat per relacionar-se i comunicar-se.
5. És important respectar la sensació de gana expressada pels infants.
6. La base de l’alimentació saludable és l’aigua i els aliments vegetals frescos o mínimament
processats.
7. Com menys aliments salats, ensucrats i processats consumeixin els infants, millor.
8. Cal que els infants facin una vida més activa.
9. Les dietes no són bones aliades.
10. Cal evitar l’“estigmatització”. L’excés de pes, com qualsevol altra característica d’una
persona, no ha de ser mai motiu de burla o assetjament.
Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya
15
Proposta de solucions. Model 1
Barcelona, 15 de maig 2023
Benvolgudes famílies,
Ens posem en contacte amb vosaltres per fer-vos partícips de l’inici del cicle de xerrades
dedicat als pares i les mares del centre, que es faran a partir del mes de juny. En especial, us
convidem que participeu en la primera xerrada, anomenada Obesitat infantil: un problema
real, que tindrà lloc el proper dia 5 de juny de 2023 de les 9 h fins a les 11.30 h al nostre
auditori.
Som del parer que l’obesitat infantil és un aspecte social alarmant en el desenvolupament
actual dels infants i joves, per la qual cosa hem volgut aprofundir en les causes i les
conseqüències que afecten a les noves generacions. És per això que considerem necessari que
les famílies tingueu un espai per parlar de les vostres inquietuds i resoldre qualsevol mena de
dubte relacionat amb la temàtica.
Finalment, us agraïm que totes les famílies interessades en la xerrada ens confirmeu la vostra
assistència en aquest mateix correu electrònic, abans del dia 4 de juny a les 14 h. Tot esperant
la vostra assistència en aquest nou cicle de xerrades que encetem, aprofitem l’avinentesa per
a saludar-vos cordialment.
Atentament,
Francisco Núñez
Tècnic de l’Àrea d’Atenció a l’Usuari del Centre d’Urgències i d’Atenció Primària (CUAP) de
Gavà
16
Em plau informar-vos que aquest trimestre iniciem un cicle de xerrades de salut adreçades a
les famílies dels infants del CUAP Manresa. Aquest cicle començarà el mes de juny vinent amb
la primera conferència, titulada “Obesitat infantil: un problema real”, la qual tindrà lloc el
divendres 2 de juny de 2023, de 12 a 14 hores, mitjançant la plataforma electrònica Zoom.
Actualment, el sobrepès i l’obesitat infantil és un problema que afecta gairebé la meitat dels
infants, la qual cosa és molt alarmant. El fet d’establir uns bons hàbits des del naixement
permetrà que els nens i les nenes gaudeixin d’una bona salut la resta de la seva vida,
estalviant-los malalties relacionades amb un pes inadequat.
És per això que des del CUAP de Manresa volem donar un espai a totes les famílies per tal que
pugueu aprofundir en la prevenció de l’obesitat a càrrec de professionals de la salut amb una
llarga trajectòria i experiència.
Finalment, agrairíem que tothom que hi estigui interessat a assistir-hi, ompliu el formulari
adjunt en aquest correu electrònic, abans del dia 20 de maig. Tot esperant la vostra assistència
en aquest nou cicle de xerrades que encetem, aprofitem l’avinentesa per saludar-vos
cordialment.
Inés Zapico Sanz

Tècnica de l’Àrea d’Atenció a l’Usuari del Centre d’Urgències i d’Atenció Primària (CUAP)
Manresa
17
Em dic Carlos López i m’adreço a vosaltres per informar-vos que el proper dimecres 25 de maig
de 2022 tindrà lloc una xerrada informativa sobre la promoció d’hàbits saludables a les 19 h a
la sala polivalent. Aquesta xerrada està adreçada a tots els usuaris del CUAP i a tothom qui
vulgui assistir-hi.
En primer lloc, dir-vos que l’obesitat infantil ja és present en gairebé 1 de cada 4 infants a
Catalunya i deriva en greus problemes de salut, essent el sobrepès el més destacat. En segon
lloc, a la xerrada us farem entrega d’una guia assistencial amb unes pautes per portar una
alimentació saludable. Altrament, exposarem com evitar aliments processats, reduir el
sedentarisme, promoure l’esport diari, potenciar la ingesta de més peix i fruita a la nostra
dieta, etc.
Finalment, ens agradaria remarcar la cura diària dels nostres hàbits alimentaris. En el cas que
siguem conscients d’un mal hàbit adquirit i arribem a canviar-lo, el resultat podrà repercutir
positivament en una millora de la nostra salut, com és la prevenció de futures malalties com
pot ser la diabetis.
Tot esperant la vostra assistència a la xerrada, aprofitem l’avinentesa per saludar-vos

cordialment.
Atentament,
Carlos López Fernández

Tècnic de l’Àrea d’Atenció a l’Usuari del vostre CUAP de Gràcia (Barcelona)
18
Benvolguts i benvolgudes pares i mares,
M'adreço a vosaltres per informar-vos que la propera xerrada comunitària dirigida als
familiars d'infants estarà orientada a millorar la seva salut. Com ja sabeu, els professionals
sanitaris estem abordant les preocupacions dels familiars en relació amb la salut dels seus fills
i filles. En específic, la propera xerrada, anomenada Obesitat infantil: un problema real, que
tindrà lloc el dia 5 de juny a les 12 h a la sala d’educació sanitària del nostre centre.
Pel que fa al contingut de la xerrada, els professionals sanitaris explicaran quins són els últims
coneixements científics sobre el pes infantil i hi exposaran quina n’ha estat l’evolució a l'Estat
espanyol. Tot seguit, els familiars hi podreu participar en un procés de reflexió conjunt per tal
d'exposar les vostres experiències personals. Finalment, hi haurà un espai en el qual
treballarem 10 consells perquè els infants gaudeixin d'un pes saludable des de petits.
Per acabar, em complau exposar-vos que aquesta xerrada ens donarà l'oportunitat de
treballar conjuntament una de les preocupacions més destacables dels familiars en relació a
la infància. En efecte, cal que col·laborem entre tots per fer front a l’obesitat infantil. Per
aquest motiu, restem a l’espera de la vostra confirmació d’assistència. Per fer-ho només heu
de contestar-nos aquest mateix correu.
Aprofito l'avinentesa per saludar-vos cordialment tot esperant coincidir amb vosaltres el dia
de la xerrada.
Atentament,
Francisco Núñez Valdivia

Gavà
19
Benvolguts/des famílies,
Ens complau anunciar-vos que el proper 21 de maig a les 20:30 h es realitzarà una xerrada a
l’aula de les instal·lacions del CUAP situat al c/ Almogàvers, 35. El motiu d’aquesta xerrada
serà tractar l’obesitat infantil, un problema actual que va en augment. Cal dir que exposarem
les principals causes i us donarem eines per poder ajudar-vos amb els vostres fills.
Seguidament us farem una petita introducció perquè sigueu conscients de la realitat actual
respecte a aquest tema. Després de consultar les estadístiques realitzades pel Ministeri de
Consum del Govern d’Espanya, hem pogut constatar que les dades són alarmants. Prop d’un
40% dels infants pateix sobrepès i dins d’aquest, un 17%, obesitat. Dit això, creiem que és un
tema el qual hem d’abordar per tal de trobar una solució i evitar-ne les causes.
Per concloure, us animem a assistir a aquesta xerrada, que de ben segur serà profitosa per a
vosaltres, i us agraïm que les persones interessades en assistir-hi confirmeu la vostra presència
en aquest mateix correu electrònic, abans del dimecres 18 de maig.
Atentament,
Raül Tinoco Hernández, tècnic de l’Àrea d’ Atenció a l’Usuari del Centre d’Urgències i d’Atenció
Primària (CUAP) de Castelldefels.
20
Ens posem en contacte amb vosaltres per informar-vos de la següent xerrada del cicle que
tindrà lloc dintre del cicle de xerrades Salut i família. Convé assenyalar que el proper acte
abordarà un problema social que ens preocupa a tothom: l’obesitat. En concret, la xerrada
s’anomena Obesitat infantil: un problema real, motiu pel qual esteu totes les famílies
interessades convidades a l’acte, que serà dimarts 7 de juny a les 9 h a la sala d’actes del nostre
centre.
Quant al contingut de la xerrada, els professionals implicats hem dissenyat una sessió
dinàmica en què els familiars sigueu els protagonistes. La idea general és treballar hàbits
saludables per mantenir un pes ideal. No obstant això, també aprofundirem en les evidències
científiques. En efecte, els ponents de la xerrada detallaran l’evolució del pes de la població
infantil a Espanya per saber més sobre les causes i els efectes de l’obesitat.
Per tot això esmentat, ens complau convidar-vos a aquesta xerrada. D’aquesta manera, els
familiars podreu estar informats per compartir uns hàbits saludables en la prevenció de
l’obesitat. Només cal que confirmeu la vostra assistència tot responent aquest correu
electrònic amb les vostres dades identificatives. Per acabar, esperem veure-us aviat i
aprofitem l’avinentesa per saludar-vos cordialment.
Atentament,

Gavà
21
Tasca 2
Un diari ha publicat un article sobre la possibilitat d’implantar un peatge a Barcelona amb
l’objectiu de reduir-hi els trànsit de vehicles. Aquest escrit ha generat alguns comentaris dels
lectors i ha provocat una polèmica que s’ha estès a diferents mitjans de comunicació. Com a
col·laborador o col·laboradora habitual del setmanari local Barris, decidiu escriure un article
d’opinió a fi d’aportar al debat el vostre punt de vista sobre la proposta.
L’article d’opinió, que ha de tenir de 240 a 260 paraules, ha d’incloure:
- una introducció que expliqui la proposta d’implantar un peatge per al trànsit de vehicles de
Barcelona;
- la vostra opinió favorable o contrària a la proposta, basada en arguments, i
- una conclusió en què es recomani adoptar o desestimar la proposta d’acord amb la posició que
heu defensat.
Redacteu l’article d’opinió basant-vos en el text publicat i els comentaris dels lectors, que es
recullen a continuació, tenint en compte que no en podeu copiar fragments de manera literal.
Document 1. Article
I una taxa de congestió urbana?
GERMÀ BEL
Un dels problemes més greus a les àrees urbanes és invisible, però es cobra un peatge
important en salut i benestar: l’emissió de contaminants. La concentració de micropartícules,
òxid de nitrogen i monòxid de carbó afecta les vies respiratòries i provoca problemes greus
de salut. L’Agència Europea de Medi Ambient estima que la contaminació causa prop de mig
milió de morts prematures a l’any a Europa. El problema s’accentua a les grans ciutats,
propenses a patir nivells més grans de congestió del trànsit.
El canvi de model de vehicles de combustible fòssil cap a alternatives més sensibles

mediambientalment, com els elèctrics o els híbrids, ajuda a moderar la gravetat del
problema. Tanmateix, el ritme de substitució és encara massa modest per pensar que per
aquí hi haurà una millora substancial en un temps raonable. Una bona oferta de transport
col·lectiu és clau per tenir una mobilitat fluida, però no ha estat suficient, generalment, per
evitar l’afluència massiva de vehicles privats als centres urbans. Per això, ciutats importants i
innovadores amb una bona oferta de transport col·lectiu fa anys que han començat a
introduir la mesura que s’ha revelat com la més eficaç per reduir el volum de vehicles que
penetren al centre urbà i, per tant, l’emissió de contaminants. Es tracta de la taxa de
congestió, que s’aplica en ciutats europees com Londres, Estocolm i Milà.
El mecanisme és senzill: s’ha de pagar una taxa per entrar al centre urbà en les hores punta,
aquelles en què hi ha més congestió. La dimensió de l’àrea afectada pot ser més extensa, com
a Londres, o més reduïda, com a Milà. I la quantitat que es paga pot ser molt alta, com a
Londres, o molt baixa, com a Estocolm. Això sí, només es paga en hores de congestió. Si no,
esdevé un instrument purament recaptatori, una percepció que va fer que la mesura fos
rebutjada en referèndum a Edimburg.
22
Aquestes experiències ja fa bastants anys que funcionen, i s’ha comprovat que la reducció
del trànsit en vehicles privats és important, com es podia esperar. Més nova i interessant és
l’avaluació dels efectes sobre la salut. Segons el treball d’un grup de professors de les
universitats de Princeton, Berkeley, Johns Hopkins i Estocolm, en els sis primers mesos de
funcionament de la taxa les emissions d’òxid de nitrogen es van reduir entre un 5% i un 7,5%,
i les micropartícules, entre un 15% i un 20%. I tres anys després que la taxa comencés a
funcionar, els atacs d’asma agut en xiquets de menys de cinc anys havien caigut un 40%.
Aquests resultats són impressionants, i ofereixen lliçons importants per a casos com el de
Barcelona. L’experiència comparada mostra que la taxa de congestió és el millor instrument
per reduir-hi el volum de vehicles, la congestió, la contaminació i els problemes de salut
relacionats.
La preocupació per les desigualtats econòmiques no hauria de ser un obstacle seriós per a la
taxa de congestió, perquè a l’àrea metropolitana el nivell de renda dels usuaris de vehicle
privat és netament superior en mitjana al dels usuaris de transport col·lectiu. A més, si els
ingressos de la taxa es dediquessin a millorar el transport col·lectiu de penetració al centre
urbà, tindrien un efecte compensatori clar.
En qualsevol cas, si la fluïdesa de la mobilitat i, sobretot, la reducció dels efectes de la

contaminació sobre la salut són realment prioritaris, a Barcelona ha arribat l’hora de plantejar
seriosament el disseny i l'aplicació d’una taxa de congestió.
Font: https://www.ara.cat/opinio/Germa-Bel-Taxa-congestio-urbana%20o%20205359713.html
[Text adaptat]
Document 2. Comentaris
- Vallclara 11.03.2021 I 16.30

Potser que primer solucionem el transport públic, no? Parlo des de comarques i ja us ben asseguro que no aniria a Barcelona en
cotxe si el tren fos una bona alternativa.
- Arrencacebes 11.03.2021 I 16.35

Tenint en compte que el que fa un ho poden fer tots, serà molt bonic quan cada municipi imposi un peatge per entrar al terme
municipal. Riu-te’n, del permís per anar a buscar bolets! Veig perfectament els municipis de la corona de Barcelona posant-se
d’acord per fer pagar els barcelonins quan surtin.
- Joana Rodríguez 11.03.2021 I 16.50

El peatge urbà és necessari, però també té efectes secundaris: per exemple, desplaçar el problema als municipis de fora de l’àrea
de peatge.
- Pirata Pok 11.03.2021 I 17.15

No tenen valor de dir: no entreu. I tampoc de posar megapàrquings de franc amb transport cada 5 min a l’entrada de la ciutat. El
peatge és una mesura intermèdia però classista: si tens diners, pots contaminar. I un altre debat: on anirà el que es recapti?
- Naia Corbera 11.03.2021 I 17.30
Seria millor fomentar el vehicle elèctric. Ja és prou peatge l’impost a la gasolina.
- Goliat Borg 11.03.2021 I 19.05
La congestió ja és una taxa, però en temps, no en diners. Molt més democràcia. Qui realment no tingui alternativa vàlida en transport
públic que agafi el cotxe. Qui tingui els ferrocarrils al costat de casa, que els agafi, que arribaràs abans.
23
La implantació d’un nou peatge a Barcelona
L’emissió de contaminants ja és una realitat a les àrees urbanes que perjudica greument la
salut, sobretot perquè agreuja les vies respiratòries. Cal dir que la contaminació ja causa prop
de mig milió de morts prematures a l’any a Europa. És per això que l’Administració s’ha
plantejat implantar un nou peatge a Barcelona per reduir els alts nivells de contaminació
actuals.
Caldria esmentar que és urgent fer un canvi de model de vehicles: canviar els combustible
fòssil pels elèctrics o els híbrids. Ara bé, el ritme de substitució és encara massa modest. Els
preus d’aquestes propostes menys contaminants les fan inassolibles per la majoria dels
ciutadans, sent models d’automòbils força classistes avui en dia.
Actualment, patim una pujada generalitzada dels preus dels combustibles, del gas, de
l’electricitat, de l’habitatge… amb la qual cosa la compra d’un nou vehicle menys contaminant
no és una opció per a tothom. Crec que primer s’hauria de potenciar el canvi de vehicles de
baixes emissions o elèctrics i, una vegada fet això, proposar la implantació de mesures com el
peatge d'entrada a la ciutat. Per contra, només es beneficiarien els ciutadans amb més nivell
adquisitiu, sent els més humils i amb els cotxes més contaminants els que haurien de pagar
aquest peatge, incrementant-se encara més la bretxa econòmica.
Finalment, penso que, ara per ara, s’haurà de posposar la implantació del peatge, tot
prioritzant les ajudes econòmiques a la població. Només en cas que la contaminació i la
congestió de Barcelona continuï sent un problema greu de salut, es podria pensar a implantar
el peatge per al trànsit de vehicles.
24
Un nou peatge a Barcelona
La setmana passada la Generalitat de Catalunya va emetre la notícia sobre la possibilitat de la

implantació d’un nou peatge per circular a dins de la ciutat de Barcelona. Aquest projecte
presenta llums i ombres per als ciutadans. D’una banda, suposa un gran avenç per reduir el
trànsit, la contaminació de l’aire i el soroll, així com també el medi ambient, la qual cosa podrà
millorar la salut i la seguretat de la població. D’altra banda, aquest nou impost pot ocasionar
una despesa important per a les famílies en els seus desplaçaments.
En primer lloc, considero que amb aquesta nova proposta es podrà reduir l’ús del cotxe
particular per anar a la feina, per exemple, mentre fem ús del transport públic. D’aquesta
manera podrà disminuir l’emissió d’agents contaminants que causa greus problemes de salut
a l’ésser humà. Per exemple, es podrien evitar moltes malalties respiratòries, com ara el
càncer de pulmó, l’asma i, fins i tot, la mort. En segon lloc, amb aquesta mesura reduirem el
canvi climàtic i cuidarem del medi ambient, la qualitat de l’aire, la terra, la vida dels animals,
la vegetació i els recursos naturals com l’aigua.
Per concloure, soc partidari de mesures per reduir l’impacte negatiu de les emissions de CO2
a la ciutat i millorar la salut de la població. Ara bé, caldrà el compromís del govern per garantir
la mobilitat de les persones amb un bon sistema de transport públic i que aquest sigui ràpid,
segur, àgil i accessible per a totes les famílies. Només així serà viable la implantació d’un nou
peatge a Barcelona.
Inés Zapico Sanz
25
Peatge per accedir a Barcelona?
Com molts de vostès ja hauran llegit o escoltat, l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per
l’alcaldessa Ada Colau, té la intenció de penalitzar l’accés al centre de la ciutat comtal
mitjançant un peatge de 8 euros diaris, només de dilluns a divendres, excloent-ne els caps de
setmana. Que potser que els caps de setmana no es contamina?
Segons el punt de vista d’Ada Colau, els cotxes es poden considerar la principal causa de la
contaminació que pateix la ciutat, com també de les repercussions que té sobre la salut dels
ciutadans. Com a ciutadà que no resideixo a Barcelona, però hi treballo i circulo en cotxe, estic
a favor de reduir-ne el trànsit i, d’aquesta manera, la contaminació, però no en comparteixo
la manera d’actuació de l’ajuntament.
D’una banda, em sembla que imposar una mesura recaptatòria, si no s’opta per altres opcions
més viables és insuficient. Per exemple, es podrien imposar altres mesures com el fet de
potenciar el transport públic i la seva freqüència de pas, així com també la reduir-ne la tarifa
del preu del bitllet.
D’altra banda, em pregunto per què no es limiten els accessos al port dels creuers, com també
no es limiten els vols que arriben a l’aeroport del Prat. De fet, hi ha estudis realitzats que
afirmen que un sol creuer contamina com tots els cotxes que accedeixen cada dia a Barcelona
durant un mes. A vegades, fins i tot, coincideixen fins a 10 o més d’aquests creuers. Per què
no se’n controla l’arribada a la nostra ciutat en comptes d’imposar-nos un nou peatge?
Per concloure, tinc la sensació que implementar solucions fàcils a problemàtiques tan
complexes no dona bons resultats. Cal, però, deixar de pensar en peatges que s’imposen als
ciutadans i fer actuacions contundents en altres mitjans que hi arriben, com ara els avions o
els creuers, els quals poden arribar a contaminar el triple que un cotxe.
Carlos López Fernández
26
Reduir el trànsit a Barcelona
Arran de l’article I una taxa de congestió urbana? publicat al Diari Ara pel Germà Bel, cal dir
que el text ha generat un debat social al voltant de la implementació d’un peatge a la ciutat
comtal per tal de resoldre l’alta concentració de contaminació causada pel trànsit. Segons el
meu punt de vista, opino que aquesta proposta recull la preocupació ecològica de la
ciutadania sobre els efectes de la contaminació envers la salut i el benestar comú. Per aquest
motiu, reivindico la validesa d’aquesta iniciativa per pal·liar la contaminació a l’àrea
metropolitana.
En primer lloc, la capital catalana registra diàriament més de 500.000 desplaçaments de

vehicles particulars durant els dies laborables, segons dades de la Direcció General de Trànsit
(DGT). Al meu entendre, són mostres excessives si tenim en compte que en el transport públic
només en comptabilitzen uns 50.000 desplaçaments. En segon lloc, la mobilitat de vehicles
particulars té una durada mitjana de 80 minuts, segons el Transport Metropolità de Barcelona
(TMB), fet que considero massa elevat si ho comparem amb els 40 minuts de mitjana del
transport públic.
Per concloure, convé esmentar que la contaminació a les grans ciutats sol ser una de les
preocupacions socials més rellevants perquè afecta la salut dels éssers humans.
Personalment, jo diria que hi ha altres alternatives més eficients que el transport privat per
assegurar els desplaçaments dels ciutadans, en específic el transport públic. De forma que soc
del parer que el peatge urbà a Barcelona seria una mesura adient per tal de reduir la congestió
del trànsit i la contaminació de la ciutat.
27
Impost per a la salut
Actualment l’Ajuntament de Barcelona planteja imposar un peatge als vehicles particulars per
entrar a la ciutat en les hores de més congestió. Aquesta mesura pot tenir dues vessants: la
primera per un afany recaptador, ja que això suposaria una gran suma de diners a les arques,
i la segona, per millorar la salut dels barcelonins, reduint-ne la contaminació, ja que
disminuiria molt l’entrada de vehicles contaminants. Personalment acceptaria qualsevol de
les dues, si aquesta mesura solucionés les grans congestions de la ciutat i, en conseqüència,
disminuís les afectacions respiratòries dels ciutadans.
Cal dir, per una banda, que la comunitat científica ha realitzat estudis sobre les malalties
generades pels vehicles de combustió i les dades són alarmants. I per altra, si contrastem
aquesta informació amb altres països d’Europa, els quals apliquen aquesta taxa, confirmen
una baixada significativa del 40% d’asma agut en nens de menys de 5 anys. Personalment
opino que amb aquestes dades es reafirma la necessitat de prendre alguna mesura al respecte,
la qual pot ser imposar un nou peatge.
Cal remarcar que també hi ha altres mesures que farien disminuir aquestes congestions a la
ciutat. En primer lloc, millorar el transport públic, augmentar la flota de vehicles i reduir el
preu d’aquest per fomentar-ne l’ús. En segon lloc, gestionar ajuts per la compra de vehicles
elèctrics o híbrids ja que ara mateix no són a l’abast de tothom.
Per concloure, soc del parer que hem de trobar una solució als grans problemes que sorgeixen
a la nostra ciutat. Per una banda, evitar les grans congestions a les hores puntes i per l’altra
que això no ens afecti la salut. Per això penso que el peatge als vehicles que més contaminen
pot ser una bona solució com també treballar en la millora del transport públic i aplicar
subvencions a la compra de vehicles no contaminants.
Raúl Tinoco Hernández
28
Replantegem-nos el nou peatge
L’emissió de contaminants és un problema real en les grans ciutats arreu del món, la qual cosa
afecta negativament la salut dels seus ciutadans, tot incrementant la incidència de malalties
respiratòries i tot augmentant-ne les morts prematures. Per aquesta raó, l'administració es
planteja imposar una taxa que s'apliqui als vehicles privats per entrar al nucli urbà de
Barcelona en les hores més concorregudes, com ja s'ha fet en altres capitals europees.
És evident que aquest nou peatge ha demostrat l’eficàcia en nombrosos estudis fets en altres
ciutats del món, però ens hem de plantejar com ens pot afectar. Cal dir que Barcelona és una
ciutat amb una activitat laboral en auge, però també amb un preu de l'habitatge desorbitat.
Aquest fet provoca que moltes persones treballin a Barcelona però no puguin pagar-se un
habitatge a prop del seu lloc de treball i hagin de viure en les denominades "ciutats-dormitori"
al voltant de la capital. Tot això comporta que molts treballadors s'hagin de desplaçar en les
hores puntes al nucli urbà.
En definitiva, penso que si apliquem aquesta taxa les persones que es veuran afectades seran
bàsicament les que tenen condicions socioeconòmiques més desfavorables. Per això soc del
parer que la mesura prioritària per reduir el transport privat és potenciar l’accés a l’habitatge
a Barcelona i millorar el transport públic de mitja distància. Consegüentment, la contaminació
baixaria. Dit això, penso que l'aplicació d'una taxa sense considerar cap altra actuació només
suposaria agreujar una escletxa social que ja existeix.
Inés Zapico Sanz
29
Àrea 2.
Ús de la llengua
Sobre els exercicis de l’àrea 3
- Aquesta àrea consta de quatre exercicis, dos de morfosintaxi i dos de lèxic.
- Les respostes dels exercicis s’han d’escriure o marcar en el quadern de respostes, que és el que
es corregirà. Assegureu-vos que el número de la pregunta es correspon amb el de la resposta.
- El temps recomanat per fer àrea és de 45 min.
30
PART A
Exercici 1
Llegiu el text que teniu a continuació i completeu-ne els espais en blanc (1-14) amb la paraula
o paraules correctes i adequades al context. Escriviu les solucions en el quadern de respostes.
En alguns casos, hi pot haver més d’una opció de resposta: només n’heu de donar una. El
primer espai en blanc (0) us serveis d’exemple:
Els incendis de (0) sisena generació: una nova pandèmia mundial
Els incendis de sisena generació, més ràpids, imprevisibles i devastadors, s’han convertit ja en una
amenaça per als (1) boscos catalans i d’arreu del planeta. Els Bombers de la Generalitat han esdevingut
un referent mundial en la matèria arran (2) de les lliçons apreses en el foc d’Horta de Sant Joan el 2009.
A Horta de Sant Joan l’escenari de l’incendi va canviar fins a cinc vegades en un marge curt de temps.
Aleshores, els Bombers ja van intuir que s’haurien d’enfrontar a incendis que la ciència no explicava. Calia
preguntar-se per què (3) els models anteriors no funcionaven i com el cos de bombers hi (4) hauria de
lluitar en situacions futures.
L’origen d’aquest nou escenari és l’expansió d’una massa forestal contínua, sobre la qual (5) impacta ara
el canvi climàtic. Els incendis s’aprofiten que (6) l’atmosfera és més calenta i, aleshores, s’escalfen tant
que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar “tempestes de
foc”. Agafen una velocitat inusual que supera la capacitat d’extinció, fet / cosa (7) que els fa inabastables.
“Ho hem vist a Califòrnia, a Grècia, a Portugal, a Sud-àfrica o a Austràlia. És un moment crític”, apunta
l’inspector Marc Castellnou. Malgrat que durant anys l’objectiu va ser apagar els focs amb el menor
terreny cremat possible perquè / ja que / atès que / puix que (8) es volia conservar el bosc, els
megaincendis han obligat els (9) bombers a canviar de tàctica i d’estratègia. Ara s’ha d’assumir que caldrà
sacrificar centenar o milers d’hectàrees per salvar unes altres superfícies.
La gestió del territori
El cap dels GRAF reclama un compromís a la societat per mantenir el territori «viu», i no com un simple
«decorat» per passar-hi el cap de setmana. «Necessitem tenir un món rural viu i una economia circular
al territori. Cal un paisatge mosaic, ecosistemes madurs i diversos». Castellnou sosté que aquests focs no
s'aturaran només amb l'extinció, sinó (10) amb «paisatges sans i adaptats al canvi climàtic». Recorda que
l'incendi de fa un any a la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues hauria (11) tingut unes proporcions molt
més importants si no l'haguessin frenat els camps agrícoles. Les flames van cremar 5.000 hectàrees, però
tenien capacitat per cremar-ne (12) fins a 20.000.
L'inspector afirma que, quan van néixer els boscos, ho van fer en un altre clima, però, ara, amb les zones
més debilitades pel canvi climàtic, les flames s’hi (13) acarnissen. Els Pirineus o la Selva Negra podrien
cremar sencers. «Cal adonar-se que (14) no es pot protegir tot per sempre més. Catalunya és terra de
foc i els incendis estan aquí: hem d'entendre'ls com a (15) part dels cicles de la natura», afegeix el
bomber Josep Pallàs.
31
Exercici 2
Llegiu el text a continuació i completeu-ne els espais en blanc (16-25) amb els pronoms,
preposicions i conjuncions que corresponguin. Escriviu la solució en el quadern de respostes.
En alguns casos, hi pot haver més d’una opció de resposta: només n’heu de donar una.
L’espai de l’entrevista
JÚLIA CUCURULL
Aquest mes entrevistem Èrica Domènec, escriptora recentment guardonada amb el premi de
novel·la negra Margarida Ramona. Domènec va treballar de / com a / en qualitat de (16)
bibliotecària fins al 2009, l’any en què / en el qual (17) es va jubilar. Des de llavors ha publicat
més de vint novel·les i recull de relats.
La novel·lista ens acull al seu pis al barri del Carmel.
—Vostè, com se sent amb aquest reconeixement? Li (18) satisfà que per fi els seus llibres
apareguin destacats a les llibreries?
—Si digués que tan me’n (19) dona, mentiria: els premis són una manera de fer-te saber que
es valora la teva feina. Soc conscient que (20) sempre he tingut lectors incondicionals, cosa
que em fa molt feliç... Al cap i a la fi escrivim per tal / perquè (21) ens llegeixin! Però un premi
com aquest és una altra cosa...
—Veient-la a vostè, costa creure que els assassinats i les perversions que narra a les seves
novel·les hagin pogut sortir del seu cap... Com s’apropa al món del crim?
—Precisament és des de la meva vida tranquil·la que puc mirar amb curiositat la naturalesa
humana. Tota la informació l’obtinc d’Internet; en (22) podem trobar moltíssima. Cada dia
passa alguna barbaritat i els lectors esperen que la convertim en literatura.
—Però els seus personatges fan recorreguts mentals molt torturats. Això no ho deu trobar
a Internet...
—Els faig recórrer els camins torturats que fem tots si mirem dins nostre, però la majoria
procurem estalviar-nos-els (23). Vostè pot sentir una espurna de rancor contra algú però sap
controlar-la. Esbrini què / quina cosa (24) passaria si aquests sentiments negatius l’afectessin.
—Sentiments negatius? No sé si vull saber-ne (25) res més...
—Certament, l’inconscient és un lloc incòmode...
32
PART B
Exercici 3
Marqueu amb una X en el quadern de respostes les DUES opcions (a, b o c) que són correctes i
adequades al context.
Exemple:
El meu avi, que acaba de fer noranta anys, té la pell ___________.
a) esponjosa b) flàccida c) fofa
Respostes: b i c
26. Tots els secrets que ha _______________ la premsa aviat sortiran a la llum.
a) desvelat b) desvetllat c) revelat
27. Entre la matrícula i la quota del primer mes, la quantitat de diners que he _______________
per apuntar-me al gimnàs és molt exagerada.
a) abonat b) adobat c) desembutxacat
28. No dubto pas que sigui autèntica, però crec que el venedor t’ha enganyat quan t’ha dit la
procedència d’aquesta _______________.
a) antigalla b) antigor c) antiguitat
29. Els peixos viuen en un _______________ aquàtic.
a) entorn b) medi c) mitjà
30. Ahir van anunciar que avui plouria; a primera hora del matí el cel ja estava
_______________.
a) embolcallat b) encapotat c) ennuvolat
31. Quan va veure l’ombra d’algú que entrava a l’habitació, va fer un _______________.
a) esgarip b) esglai c) xiscle
32. Després d’ensorrar-se el pont, la llera del riu va quedar plena _______________.
a) d’enderrocs b) de ruïnes c) de runa
33. —On són les ulleres?
—_______________: que no ho veus, que són damunt la taula?
a) Tens pa a l’ull b) Tens els ulls al clatell c) Tens un ull de vellut
33
34. Quan va saber que la proposta amagava intencions malicioses, no va poder evitar
_______________ les celles.
a) arronsar b) arrufar c) arrugar
35. No para de fer disbarats: sembla que hagi perdut _______________.
a) l’entesa b) el senderi c) el seny
Exercici 4
Marqueu amb una X en el quadern de respostes quin és l’únic context per a cada paraula o
expressió.
Fer mans i mànigues
a) Aquella setmana la Sònia va rebre tres encàrrec alhora, així que va haver de _____________
per acabar-los a temps.
b) Després d’aquella actuació tan espectacular al mig del carrer, els músics van _____________
entre el públic.
c) Els dos candidats estaven tan encesos que després d’insultar-se durant vint minuts al final
van ___________ i els van haver de separar.
Resposta:
a) fer mans i mànigues b) gaudir c) barallar-se
36. Taulell
a) El nostre company de pis ha marxat d’un dia per l’altre, així que he penjat un anunci al tauler
d’anuncis de la universitat.
b) En aquest bar els cambrers no et fa gaire cas: si vols prendre o menjar alguna cosa t’has
d’acostar al taulell i demanar-ho tu mateix.
c) Soc molt aficionat als escacs i fa temps que em vull comprar un bon tauler, perquè el que tinc
és de plàstic.
37. Tràfic
a) Deixa’t estar de iogurts que suposadament ajuden a regular el trànsit intestinal; el millor és
fer-se una bona infusió!
b) El tràfic de mercaderies mundial es va veure molt afectat per l’encallament del vaixell Ever
Given al canal de Suez el març de 2021.
c) Fa tres hores que s’ha interromput el trànsit als carrils de l’autopista a causa d’un accident.
34
38. Posi
a) L’Aniol m’ha demanat que posi a la seva classe de pintura, però em fa molta vergonya.
b) Quan viatges als països escandinaus es fa molt estrany que a l’hivern el sol es pongui tan
d’hora.
c) Si una gallina està estressada, és molt possible que no pongui ous tan sovint com tocaria.
39. Donar
a) Per la seva orientació, a la terrassa només hi pot sortir el sol a la tarda.

b) Calia donar una lliçó als seus fills perquè no tornessis a barallar-se.
c) Com que feia temps que no es veien, es van fer una abraçada.
40. Fer l’orni
a) Amb aquella intervenció tan mal argumentada va quedar malament davant de tota
l’assemblea.
b) Quan demano que algú m’ajudi a plegar la roba tothom comença fer l’orni i sempre l’acabo
plegant jo tot sol.
c) Quan surt a sopar amb els amics es posa les ulleres de sol i un barret únicament per mostrar-
se i cridar l’atenció.
41. Ensarronada
a) Els estudiants han decidit fer una tancada al rectorat per protestar pel preu de les matrícules
universitàries.
b) Els expedicionaris van caure en una ensarronada que els va parar l’exèrcit rebel.
c) Les promeses que us ha fet l’empresa són una enganyifa, perquè no les pensa complir.
42. Muscle
a) Al final de la jornada va tancar la porta de l’hort, es va posar l’aixada al muscle i va emprendre

el camí cap a casa.
b) La Maria em va replicar fredament, sense moure ni un múscul de la cara.
c) L’empresa pot presumir de gruix financer gràcies als beneficis dels últims dos anys.
43. Fossar
a) Amb la construcció del cementiri nou, l’antic fossar parroquial va quedar en desús.
b) Em van demanar que situés el cotxe damunt del forat perquè el mecànic pogués examinar el
xassís des de sota.
c) La Federació ha obligat el club a excavar un fossat al voltant del terreny de joc per evitar les
invasions del camp.
44. Arronsar
a) Davant el contratemps no es va encongir i va continuar decidida a tirar endavant el projecte.

b) El nou procediment va escurçar notablement el temps de fabricació del producte.
c) Un tronc enorme havia quedat entravessat en el camí i va haver d’arronsar el cap per passar-
hi per sota.
35
45. Treure
a) En Lluís es va marejar i va acabar vomitant el sopar.

b) Quan el davanter ja enfilava el camí de la porteria, el defensa li va aconseguir treure la pilota.
c) Si la càmera no funciona, em pots fer la fotografia amb el mòbil.
46. Tenia coll avall
a) El gir inesperat de guió va desconcertar el públic, que ja tenia coll avall que l’assassí era la
cosina.
b) Les seves ponències eren tan avorrides que tothom tenia avorrit el conferenciant.
c) Va xerrar durant una bona estona, però encara tenia moltes més coses per dir.
47. Feina
a) Ara a totes les fàbriques s’aplica el sistema de producció en cadena, però en aquella època va
ser una revolució.
b) Diuen que qui no té feina el gat pentina. I ell, de temps, en té molt, per pensar quina una en
farà.
c) Li han dit que per fer la seva tesi doctoral li caldrà fer treball de camp.
48. Ficar
a) És tan desconfiat que no vol posar les mans al foc per ningú.
b) Si vols que el guisat quedi més suau, no hi has de tirar tant de pebre.
c) Va fer públic un document que era confidencial i es va ficar en un bon embolic.
49. Número
a) Cal que indiqueu el nom de registre a la factura abans d’enviar-la.

b) Les teories del conferenciant van ser rebutjades per un gran nombre d’assistents.
c) Si després de l’operació et surt un número decimal, val més que l’arrodoneixis.
50. Fondo
a) Al fons dels plats de la vaixella de la iaia hi ha dibuixades unes sanefes blaves.

b) Aquest cubell blanc del safareig és més fondo que el cubell blau de la cuina.
c) En Gerard té un currículum esportiu al·lucinant: ha fet triatlons, curses d’orientació i
maratons.
36

Examen de C1 de La DGPL (Assaig 2023)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examen de C1 de La DGPL (Assaig 2023)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Certificat de nivell de suficiència

Informació important sobre la prova

- A sobre de la taula només heu de tenir els estris per escriure.

- No podeu escriure la prova amb llapis ni és recomanable utilitzar només majúscules.

- El temps per fer la prova és de 3 h.

- Us recomanem que reviseu els vostres textos un cop redactats.

Sobre les tasques de l’àrea 1

- informar les famílies del dia i l’hora de la xerrada;

Els factors ambientals que afavoreixen l’obesitat infantil

Font: “En guàrdia contra l’obesitat infantil”, Ara Criatures, 10.07.2019

GAUDIR D’UN PES SALUDABLE DES DE PETITS

10 CONSELLS PER A LES FAMÍLIES

Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya

L’article d’opinió, que ha de tenir de 240 a 260 paraules, ha d’incloure:

I una taxa de congestió urbana?

El canvi de model de vehicles de combustible fòssil cap a alternatives més sensibles

En qualsevol cas, si la fluïdesa de la mobilitat i, sobretot, la reducció dels efectes de la

- Vallclara 11.03.2021 I 16.30

- Arrencacebes 11.03.2021 I 16.35

- Joana Rodríguez 11.03.2021 I 16.50

- Pirata Pok 11.03.2021 I 17.15

- Naia Corbera 11.03.2021 I 17.30

Seria millor fomentar el vehicle elèctric. Ja és prou peatge l’impost a la gasolina.

- Goliat Borg 11.03.2021 I 19.05

- Aquesta àrea consta de quatre exercicis, dos de morfosintaxi i dos de lèxic.

- El temps recomanat per fer àrea és de 45 min.

Els incendis de (0) sisena generació: una nova pandèmia mundial

La gestió del territori

La novel·lista ens acull al seu pis al barri del Carmel.

—Sentiments negatius? No sé si vull saber_______________ (25) res més...

—Certament, l’inconscient és un lloc incòmode...

El meu avi, que acaba de fer noranta anys, té la pell ___________.

a) esponjosa b) flàccida c) fofa

a) desvelat b) desvetllat c) revelat

a) abonat b) adobat c) desembutxacat

a) antigalla b) antigor c) antiguitat

29. Els peixos viuen en un _______________ aquàtic.

a) entorn b) medi c) mitjà

a) embolcallat b) encapotat c) ennuvolat

a) esgarip b) esglai c) xiscle

a) d’enderrocs b) de ruïnes c) de runa

33. —On són les ulleres?

—_______________: que no ho veus, que són damunt la taula?

a) Tens pa a l’ull b) Tens els ulls al clatell c) Tens un ull de vellut

a) arronsar b) arrufar c) arrugar

35. No para de fer disbarats: sembla que hagi perdut _______________.

a) l’entesa b) el senderi c) el seny

Fer mans i mànigues

a) fer mans i mànigues b) gaudir c) barallar-se

a) Deixa’t estar de iogurts que suposadament ajuden a regular el _______________ intestinal;

a) Per la seva orientació, a la terrassa només hi pot _______________ el sol a la tarda.

40. Fer l’orni

a) Amb aquella intervenció tan mal argumentada va _______________ davant de tota

a) Al final de la jornada va tancar la porta de l’hort, es va posar l’aixada al _______________ i va

a) Amb la construcció del cementiri nou, l’antic _______________ parroquial va quedar en

a) Davant el contratemps no es va _______________ i va continuar decidida a tirar endavant el

a) En Lluís es va marejar i va acabar _______________ el sopar.

46. Tenia coll avall

a) Cal que indiqueu el _______________ de registre a la factura abans d’enviar-la.

a) Al _______________ dels plats de la vaixella de la iaia hi ha dibuixades unes sanefes blaves.

Solucions examen de C1 de la DGPL (assaig 2023)

- informar les famílies del dia i l’hora de la xerrada;