Unitat 10a

Cicle del
Combustible Nuclear
Energia nucleoelèctrica
Sendai Nuclear Power Station in Satsumasendai, Kagoshima prefecture,
southern Japan.
WASHINGTON POST
Cicle del Combustible Nuclear

Deep Mining Conversion

Enrichment
geologic
storage
U

Waste Pu
Reprocessing
Nuclear fuel
production

Reactor

Temporary
central
storage Temporary storage at
nuclear power plants 2
Fases del cicle del combustible nuclear
Fabricació del combustible:
• Mineria
• Fabricació de concentrats d’U
• Conversió a UF6
• Enriquiment de l’U
• Fabricació dels elements combustibles
• Transport a les Centrals Nuclears (CCNN) Fabricació combustible

Centrals Nuclears
• Ús del combustible
• Emmagatzematge temporal
Cofrentes

Reprocessament del combustible nuclear

• Tècniques de separació
• Transmutació 3
Sellafield
Minerals d’urani: prospecció i mineria

Es coneixen de l’ordre de 150 varietats de minerals d’U

(pechblenda (uraninita), carnotita, autunita, euxenita,....)

Pechblenda: UO2 Carnotita: K2(UO2)2(VO4)2·3H2O Autunita: Ca(UO₂)₂(PO₄)₂·10–12H₂O

4
Minerals d’urani: principals productors

5
Minerals d’urani: principals productors

6
Minerals d’urani: fabricació concentrats i conversió UF6

7
Minerals d’urani: Enriquiment de l’U

• Segons el tipus de reactor l’enriquiment d’U requereix d’una

concentració determinada.
p.e. PWR 3.3%
BWR 2.6%
Grafit – Gas: Unatural

• Mètodes d’enriquiment:
Difusió gasosa (alt consum energètic)
Països: USA, Rússia, França i Xina

Ultracentrifugació (baix consum energètic)

Països: USA, UK, Austràlia, Holanda, Japó i Alemània

8
Minerals d’urani: Fabricació dels elements combustibles

9
Centrals Nuclears: Ús del combustible
Aproximadament es produeix uns 200 MeV/reacció

Distribució energètica:
Energia cinètica dels fragments de fissió 82,4%
Energia de la radiació gamma instantània 3,5%
Energia cinètica dels neutrons de fissió 2,5%
Partícules beta dels productes de fissió 3,5%
Radiació gamma dels productes de fissió 3,0%
Neutrins 5,0%

L’energia cinètica es transforma en calor immediatament i escalfa el sistema de refrigeració

Comparativa de la producció energètica:

Fusta: 16 MJ·kg-1 Carbó marró: 9 MJ·kg-1 Carbó negre: 13-20 MJ·kg-1

Gas natural: 39 MJ·m-3. Petroli: 45-46 MJ·kg-1 U natural: 5·105 MJ·kg-1 10
Centrals Nuclears: Ús del combustible

A començaments de 2019, existeixen al

voltant de 450 reactors de fissió al mon
que presenta el 11% de l’energia
elèctrica produïda amb una potència de
2487 TWh (2017).

A la UE existeixen 126 reactors (2018)

en 14 dels 27 estats membres.

11
Centrals Nuclears: Ús del combustible

12
Centrals Nuclears: Ús del combustible

13
Centrals Nuclears: Ús del combustible

14
Centrals Nuclears: Ús del combustible

Commissioned

Decommissioned

15
Centrals Nuclears: Ús del combustible

http://www.world-nuclear.org/ 16
Centrals Nuclears: nº de centrals nuclears

17
Centrals Nuclears: % de producció elèctrica nuclear (2014)

18
Centrals Nuclears: Ús del combustible

19
Centrals Nuclears: el futur de l’energia nuclear
Amb data 01/18 estan en construcció 53 nous reactors en 14 països la majoria d’ells
a Àsia. Existeixen 40 nous reactors en procés de planificació. La Xina ha fet una forta
aposta per l’energia nuclear.

20
Centrals Nuclears: el futur de l’energia nuclear

21
Centrals Nuclears: Espanya

A l’Estat existeixen 7 reactors en funcionament amb una potència nominal de 7866

MWe (2018). Entre els anys 2018/2019 es va produir una demanda 243 TWh dels
quals l’energia nuclear representa el 54 TWh (22%)

Otras renovables
0.9% Turbinación bombeo
3.4%
Solar térmica
2.3% Nuclear
7.2%
Parc Solar fotovoltaica
4.6%
energètic Carbón
9.4%

Espanyol Hidráulica
3/2019 17.3%

Eólica
23.5%

Ciclo combinado
25.0%
Residuos renovables
0.1%
Residuos no renovables
0.5% Cogeneración 22
5.8%
Centrals Nuclears: Espanya

23
Centrals Nuclears: Espanya

Producció energètica a Espanya · 01/2020

24
Centrals Nuclears: Espanya

25
Centrals Nuclears: Tipologia - BWR

26
Centrals Nuclears: Tipologia - PWR

27
Centrals Nuclears: Desmantallament

28
La fusió nuclear

• La fusió consisteix en la unió de dos àtoms lleugers per àtoms més pesats.
• Per produir una fusió cal apropar els nuclis fins superar la barrera coulombiana.
Aquesta reacció es produeix a 50000ºK.

• A aquestes temperatures la matèria està en forma de plasma, caracteritzada per

la ionització total dels àtoms.

• Confinament del plasma: magnètic

inercial (làser)

29
La fusió nuclear

+ + + 17,6 MeV

Deuteri Triti Heli

+ + + 4 MeV

Deuteri Deuteri Triti

+ + + 3,3 MeV

Deuteri Deuteri Heli - 3

+ + + 18,3 MeV

Deuteri Heli-3 Heli - 4

30
Unitat 10b
Residus radioactius
Gestió de residus nuclears i radioactius
The Orano La Hague reprocessing facility.
IAEA.ORG
Cicle del Combustible Nuclear

Deep Mining Conversion

Enrichment
geologic
storage
U

Waste Pu
Reprocessing
Nuclear fuel
production

Reactor

Temporary
central
storage Temporary storage at
nuclear power plants 32
Què és un residu radioactiu

Es considera residu radioactiu a qualsevol materials o producte de desfet que conté o

està contaminat amb radionúclids en concentracions o nivells d’activitats superiors als
establerts per les autoritats competents i per els quals no està previst cap ús

Es basa en la classificació, segregació i

evacuació (confinament) dels materials.

S’estima que el cost de la gestió dels residus

radioactius a l’estat espanyol serà fins l’any
2070 de 19.796 MEuros

Rescat Bankia 2008: 22.000 M€

Pressupost Generalitat: 25.000 M€/a
Gestió de residus a Espanya: 2.500 M€/a
Pressupost del Barça: 825 M€/a

33
Què és un residu radioactiu

Import
Concepte Percentatge
MEuros
Gestió dels RBMA 15,6 3088
Clausura d’instal·lacions 22,7 4494
Gestió del combustible d’alta activitat 48,8 9660
Estructura 10,4 2059
I+D 2,2 435
Altres 0,3 60

Flix:
6.674 tU
600.000 m3

Fosfoyesos Huelva:
120 Mt

Abocador Garraf:
650.000 t
34
http://www.enresa.es/documentos/6PGRR_Espa_ol_Libro_versi_n_indexada.pdf
Què és un residu
radioactiu

35
Classificació dels residus radioactius

Característiques físiques: Sòlids Tipus de radionúclid: Emissor a

(Tipus de gestió) Líquids Emissor b
Gasosos Emissor g

226 239 241

Radiotoxicitat: Grup A (MA): Ra, Pu i Am
90
Activitat: Grup B (Alt): Sr i I
32 14 99
Grup C (Mod): P, Ci Mb
Baixa: residus de la majoria d’activitats Grup D (Baix): 3H, 99
Tc i U
T1/2
Mitjana: materials de les CCNN’s <30 anys
Alta: Combustible nuclear
(Petit volum)
(Gran perillositat)
36
Origen dels residus radioactius

Origen: Mèdic
Industrial 1295 IRA (2018)
Recerca

Cicle Nuclear

Clausura d’instal.lacions
radioactives i nuclears

CCNN (1000 MW): 20 tU CG + (50-130 m3 RBMA)

Instal·lacions radioactives: 40 m3·a-1 RBMA

37
Instal·lacions
Radioactives

38
Residus radioactius generats

Instal·lacions mèdiques
99Tc, 201Tl, 67Ga, 131I, 125I: Diagnòstic cor, tiroides, fetge,...
131I: Tractament de tiroides
No
encapsulat 32
P: Tractament de la sang
14
C i 3H: Recerca
60
Co: Radioteràpia

Instal·lacions industrials
Fonts encapsulades (192Ir, 60Co, 137Cs, 147Pm,...)

Instal·lacions de recerca
14C, 3H, I, 32P,... : recerca de laboratori
Reactors d’ensenyament: Bilbao i Barcelona
39
Residus generats en el cicle del combustible nuclear

Residus de la primera fase Estèrils d’urani

Fabricació de concentrats (234U, 230Th, 226Ra i 210Pb)
Conversió a UF6 i enriquiment de l’U (residus líquids)
Fabricació d’elements combustibles (estris, líquids,..)

Residus generats en les centrals nuclear Productes de fissió

Productes d’activació
Dispositius i eines d’ús (RMBA)

Residus del reciclatge del combustible Gestió de residus en cicle obert

Gestió de residus en cicle tancat
Gestió de residus en cicle tancat avançat

40
Productes de fissió

X + n ® Y + Z + 3n + Q

N
90
Sr 137
Cs Producte T1/2 Producte T1/2
95 134
Zr 65 d Cs 2.1 a
106 137
Ru 1a Cs 30.2 a
80 110 130 150
Z
144 90
Ce 286 d Sr 28 a
147 85
Pm 2.6 a Kr 10.6 a
129
I 1.6·107a 131
I 8d

41
Productes d’activació X +n ® Y
Refrigerant
Reacció possible per a qualsevol material de dins i fora del reactor Materials i impureses
Combustible

• Refrigerant: 14C (T1/2 = 5.630 anys)

3H (T1/2 = 12,3 anys)

• Materials i 3H (T1/2 = 12,3 anys) • Combustible: 237Np (T1/2 = 2,14·106 a)

impureses: 32P (T
1/2 = 14,3 d) 238Pu (T
1/2 = 87,7 a)
35S (T
1/2 = 87 d) 239Pu (T
1/2 = 24.100 a)
45Ca (T
1/2 = 152 d) 240Pu (T
1/2 = 6.570 a)
59Fe (T
1/2 = 47 d) 241Pu (T
1/2 = 14,4 a)
60Co (T
1/2 = 5,3 a) 241Am (T
1/2 = 433 a)
68Co (T
1/2 = 71,3 d) 247Cm (T
1/2 = 16·10 a)
6
65Zn (T
1/2 = 250 d)
95Zr (T
1/2 = 65 d) 42
Residus d’alta activitat provinents de la indústria nuclear
Closed cycle Reciclatge
France, UK and Japan

Open cycle Enterrament

Sweden, Canada, USA, Spain

43
Emmagatzematge temporal del combustible
Objectius: Permetre que la radioactivitat i el calor residual decaigui fins a nivells acceptables per a
la seva gestió posterior
Esperar un temps suficient per al perfeccionament de les tècniques de tractament final

Tècniques

44
Emmagatzematge temporal del combustible

45
Mètodes d’aïllament en cicle obert

a) Transformació per transmutació: estudi

b) Espai exterior
Dificultats científiques
c) Subsòl marí polítiques, econòmiques,...
d) Gels polars
e) Formacions geològiques: consens internat.
EGP: Emmagatzement geològic profund

46
Reprocessament en cicle tancat: MOX

47
Reprocessament en cicle tancat

Països: França, Anglaterra i Japó

Fases: - Trossejament mecànic de les barres

- Lixiviació amb HNO3
- Separació de l’U, Pu, transurànics i prod. de fissió
- Els residus de reproc. es liquen i concentren Sellafield

- Vitrificació del material

- Passats 30 anys cal un emmagatzematge definitiu

48
Residus de mitjana i baixa activitat (RBMA)

Situació actual a l’Estat espanyol

Generadors de residus:

Instal·lacions nuclears
Fàbrica d’elements combustible (Juzbado) Propi centre
CIEMAT

Vandellòs I

Zorita
Petits productors Andújar
(El Cabril)
(Hospitals, Industries, Centres de recerca) www.enresa.es
Mines
49
ENRESA: Empresa Nacional de Residuos Radioactivos
Empresa pública responsable de la retirada i gestió dels residus
radioactius
Retirada: Protocols
Recipients
Informació
Tècniques: Concentració
Compactació
Encapsulació (ciment)

Dipòsit de residus de baix i mitjà nivell: EL CABRIL

Inici al 1992 amb revisió 2020. Capacitat 45.000 m3

Sistema d’emmagatzement superficial amb barreres d’enginyeria

50
Després del 2002 s’iniciarà un programa de monoterització per comprovar les possibles fuites
El Cabril

51
Altres instal·lacions de RBMA a Europa

Instal·laci Any Capacit

País Tecnologia
ó d’obertura at (m3)
Alemany Morsleben Subterrani (sal) 1981 54.500
a Kornad Subterrani (Fe) 650.000
Drigg (UK)
Barnwell Superficial 1971 700.000
EEUU Richland Superficial 1965 360.000
Beatty Superficial 1962 130.000
VLJ Subt. (granit) 1992 8.500
Finlàndia Loviisa Subt. (granit) 1995 7.800
L’Aube (França)
La Manche Superficial 1969 517.425
França L’Aube Superficial B.I. 1992 1·106
Rokkasho-
Japó Mura
Superficial B.I. 1992 40.000

1959 800.000
UK Drigg Superficial B.I.
1988 800.000
Suècia SFR Subt. (granit) 1988 60.000 Morsleben (Alemanya)
52
Objectius Unitat

• Conèixer les diferents fases del combustible nuclear.

• Saber el paper actual en la producció elèctrica de les centrals nuclears a
Catalunya, Espanya i el món.
• Conèixer el parc nuclear espanyol.
• Saber com funcionen les dues principals tecnologies de producció elèctrica de
les centrals nuclears.
• Saber que és la fusió nuclear i quins nivells d’energia produeix en comparació
amb la fissió.
• Conèixer quins tipus de residus radioactius existeixen.
• Saber l’origen dels residus radioactius generats a Espanya
• Conèixer com es gestionen els diversos residus radioactius.
• Conèixer el cicle dels residus radioactius de les centrals nuclears segons el país.
• Saber quina és l’opció consensuada sobre la gestió dels residus d’AA.
• Saber què és ENRESA i quines instal·lacions gestiona. 53