Gasos, Líquids i

Sòlids

Química – Curs 2020-21

1er Ciències Ambientals
Universitat Autònoma de Barcelona
Estats físics de la matèria

Química
 INTRODUCCIÓ: ELS ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA

* En l’estat gasós es considera que no hi ha interaccions intermoleculars apreciables, de manera

que les molècules circulen amb pràcticament absoluta llibertat.
* L’existència d’estats condensats de la matèria (líquids i sòlids) és una prova de l’existència de
forces intermoleculars significatives, anomenades genèricament forces de Van der Waals.
* Les forces de Van der Waals són sempre atractives i molt més febles que les forces d’enllaç
covalent. A més, són adireccionals i la seva intensitat disminueix notablement amb la distància,
mentre que no varia amb la T (per això molts gasos liqüen en ser refredats, ja que està disminuint
l’agitació tèrmica de les molècules).
* La fluïdesa (adaptació a la forma del recipient) i la viscositat (conseqüència de les forces
intermoleculars) són dues propietats característiques dels líquids.
* Tots els líquids s’evaporen a qualsevol T. La pressió de les molècules en fase gas en equilibri
amb la fase líquida s’anomena pressió de vapor, que és característica de cada substància líquida
a una T determinada.
* La majoria de líquids solidifiquen en refredar-los (a vegades cal a més comprimir-los). La T en
què aquest canvi de fase té lloc s’anomena punt de fusió o de solidificació.
* En els sòlids continuen existint moviments de rotació i vibració de les molècules que els
constitueixen, les quals estan fortament unides entre si a través d’interaccions intermoleculars
i/o electrostàtiques.

Química
Gasos

Un gas és un estat de la matèria

en què les forces interatòmiques
o intermoleculars entre els
diferents àtoms o molècules
d'una substància són tan petites
que la substància no adopta cap
forma ni volum fix, tendint a
expandir-se tant com sigui
possible per ocupar el recipient
que el conté

Els gasos són sistemes termodinàmics simples en els que és

senzill l’estudi de diversos conceptes termodinàmics
Gasos

Pressió d’un gas

Unitats SI:
F
Pressió: P  F: N (newton), 1N=1Kg·m·s-2
A A: m2
P: Pa (pascal), 1Pa=1Kg·m-1·s-2

Altres unitats: 1 bar = 105 Pa

1 atm = 1,01325·105 Pa = 760 mmHg = 760 Torr
= 1,01325 bar
En el cas d’un líquid:

F g·m g·V ·d g·h· A·d

P      g·h·d
A A A A
La pressió que exerceix una columna d’un líquid
només depèn de la seva densitat i l’alçada de la
columna
Gasos
El comportament físic d’un gas està determinat per:

La quantitat del gas (en mols (n))

El volum que ocupa (V)
La seva temperatura (T)
La seva pressió (P)

Si coneixem el valor de tres d’aquestes variables podem

calcular la quarta:

f(n,P,V,T)=0 (equació d’estat)

Equació d’estat: equació que relaciona les variables d’estat que el descriuen.
Funció d’estat: magnitud física que caracteritza l’estat d’un sistema en equilibri. Propietat amb
valor que només depèn de l’estat actual del sistema i és independent de la manera amb la que
s’ha arribat. Ex: la T d’aigua a 50°C és independent de si s’ha escalfat al microones o al foc.
Gasos

Equació dels gasos ideals

Combinant les lleis de Boyle, Charles (i Gay-Lusac) i Avogadro:

n i T ct: V  1/P
nT nT Equació dels
n i P ct: V  T V  V R
P P gasos ideals
P i T ct: V  n

R és la constant de proporcionalitat i s’anomena constant dels

gasos i no depèn del tipus de gas (és una “constant universal”)

Un gas hipotètic que compleix la llei dels gasos ideals sota totes
les condicions s’anomena gas ideal.
Gasos

Experimentalment es pot veure que a 273,15 K (0ºC) i 1 atm de

pressió, el volum molar (Vm) d’un gas ideal és 22,414 L.

PV (1 atm)(22.414
, L)
R   0.082057
, atmL mol1K 1
nT (1 mol)(273.15
, K)

El valor de R depèn de les unitats:

8,3145 m3 Pa mol-1 K-1

8,3145 J mol-1 K-1
1,897 cal mol-1 K-1
Gasos

condicions estàndard
Es defineixen les condicions estàndard de temperatura i pressió per
als gasos com: 1 bar i 273,15 K (segons IUPAC)

En aquestes condicions el volum ocupat per 1 mol (6.02·1023

molècules) de qualsevol gas és 22,71 L
Altres condicions anomenades als llibres ‘condicions estàndard’:

CPTA: 1 bar i 298,15 K Vm = 24,79 L

CNPT: 1 atm i 273,15 K Vm = 22,41 L
1 atm i 298,15 K Vm = 24,46 L

IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry): no

recomana fer servir atm
CPTA: condicions de pressió i temperatura ambientals
CNPT: condicions normals de pressió i temperatura
Gasos
Exemples

Un globus sonda de 250 L s’omple amb heli a 20 ºC i 1,0 atm.

Quan el globus s’enlaira fins a una alçada a on la temperatura és
de -30 ºC s’expandeix fins a 800 L. Quina és la pressió atmosfèrica
en aquest punt?

El compost orgànic geraniol, un component de l’oli de roses, s’usa

en perfumeria. La densitat del vapor a 260 ºC i 103 Torr és 0,480
g/L. Quina és la massa molar del geraniol?

PM = 154,136 g/mol
Gasos

Mescles de gasos Llei de Dalton

La pressió que exerceix una mescla de gasos ideals és la suma

de les pressions que cada gas exerciria si es trobés tot sol
ocupant el volum del recipient a la mateixa temperatura.
(mescla de gasos sense reacció química entre ells!)

Les pressions corresponents

a cada gas s’anomenen
pressions parcials (Pi)

PT  P1  P2  P3  ...  P i
Gasos

Per a cada component:

ni RT RT Pi
PiV  ni RT Pi  
V V ni
A més:
 n1  n2  ...
nRT RT RT P
P 
V V V n1  n2  ...

Igualant les dues expressions:

ni P ni ni
Pi   xi P xi   Fracció
n1  n2  ... nT molar
n1  n2  ...

Pi  xi P  xi  1
Gasos

Exemple

Una mescla d’aire sec amb una massa total de 1,00 g conté
gairebé exclusivament 0,76 g de N2 i 0,24 g de O2. Quines
són les pressions parcials de nitrogen i oxigen quan la
pressió total és de 1,0 atm?
Gasos

Gasos reals
Els gasos reals només compleixen l’equació dels gasos ideals sota
certes condicions
PV
Per a un gas ideal: 1
nRT

Per a un gas real: PVreal PVreal Vreal (Factor de

  Z
nRT PVideal Videal compressibilitat)

Per a un gas real, la desviació del valor de PV/nRT respecte

1 és una mesura del comportament ideal del gas
Gasos
Variació de Z amb la pressió:

Tots els gasos es comporten idealment a pressions baixes (de l’ordre

de 1 atm)
Les desviacions són particularment importants a P altes i T baixes

La desviació de la idealitat es deu a la presència de forces

intermoleculars
Gasos
PVreal PVreal Vreal

Les forces intermoleculars poden ser:  Z
- Repulsives: a distanciesnRT
curtes. PVideal Videal
- Atractives: a distancies intermèdies.

En augmentar la pressió les molècules estan més a prop

les unes de les altres i intervenen les forces atractives:
(Les forces atractives fan que la força que
una molècula exerceix sobre la paret sigui
Z<1 més petita que l’esperada per a un gas ideal i
per tant la pressió és també menor)

Si continuem augmentant la pressió intervenen les forces repulsives:

(a distàncies suficientment petites es produeixen

Z>1 repulsions entre les molècules que tendeixen a apartar
les molècules fent que el volum ocupat sigui més gran
que l’esperat per a un gas ideal)
Gasos

Equació de van der Waals

Van der Waals va tenir en compte aquests efectes en una equació
senzilla:
an2 El segon terme és la disminució de la
Pideal  Preal  2 pressió deguda a les forces atractives
V

Vreal  Videal  nb El Vreal és el volum del recipient, però degut

a les forces repulsives cada molècula ocupa
un volum i per tant el volum efectiu es més
petit. La disminució és proporcional al
nombre de mols, n. b està relacionat amb el
volum que ocuparia un mol del gas en
condensar-se a líquid.
Videal  Vreal  nb
(a i b s’obtenen experimentalment i
són diferents per a cada gas)
Gasos
Combinant les dues expressions s’obté l’equació de van
der Waals:

 an2 
 P  2 V  nb  nRT
 V 

Exemple

En una planta de producció de polietilè es comprimeixen 10 kg

d’etilè fins a un volum de 50 L a 20 ºC. Quina pressió fa aquest
gas?
Per a l’etilè: a= 4,47 atm L2/mol2 b= 0,057L/mol
Líquids

Química
Líquids
LES FORCES INTERMOLECULARS O DE CURT ABAST

* Les forces intermoleculars actuen entre molècules i la seva força determina que la
substància sigui un gas, un líquid o un sòlid.
Interaccions dipol-dipol
(F. Keesom) J. Van der Waals
* F. de Van der Waals (Holanda, 1837-1923)
F. de dispersió de London
(febles i adireccionals) Nobel de Física 1910
(dipol induït-dipol induït)
Interaccions dipol-dipol induït
Forces (F. Debye)
intermoleculars
* Interaccions ió-dipol
* Interaccions ió-dipol induït

* Enllaç d’hidrogen (cas dipol-dipol especial)

ió-dipol induït
Interaccions dipol-dipol Proporcional a 1/r4

Adireccionals, mitjanament
febles (entre 0.5-1.0 kJ/mol) i
proporcionals a 1/r3 dipol-dipol induït
Proporcional a 1/r6
Química
Forces de Van der Waals
Ponts d’Hidrogen
Líquids
FORCES INTERMOLECULARS

Espècies que
Tipus d’interacció Energia (kJ/mol)
interactuen

Ió - ió 250 Només ions

Ions i molècules
Ió - dipol 15
polars

Dipol - dipol 2 Molècules polars

Mínim una molècula

Dipol - dipol induït 2
polar

London 2 Qualsevol tipus

Molècules amb N, O,
Ponts d’hidrogen 20
F compartint un H

Química
PROPIETATS DELS LÍQUIDS

* L’energia cinètica de les molècules d’un líquid pot superar parcialment

les forces intermoleculars i per tant les molècules es poden moure unes
respecte d’altres, però continuen sentint fortes atraccions unes per
altres.
* L’ordre que presenten les molècules en un líquid es diu ordre de curt
abast.

*Viscositat: resistència a fluir. A major

viscositat, flux més lent.
És conseqüència de les forces
intermoleculars: forces intermoleculars
elevades mantenen a les molècules unides i
no deixa que es moguin unes respecte de
les altres amb facilitat.
En general disminueix quan augmenta la
temperatura.

Química
PROPIETATS DELS LÍQUIDS ´

La Viscositat i la Tensió Superficial

d’un líquid son indicis de la força de
les seves interaccions intermoleculars
*Tensió superficial: tendència de les
molècules de la superfície a ser
atretes cap a l’interior. L

Forces adhesives: atracció entre la substància i la superfície del recipient.

Forces cohesives: uneixen entre sí a les molècules d’una substància en el interior del recipient
Forces adhesives < Forces cohesives
Forces adhesives > Forces cohesives

Química
Sòlids
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
TIPUS DE SÒLIDS (segons el seu grau d’estructuració interna)

Dos tipus:
a) Sòlids amorfs: no presenten cap regularitat en l’ordenació interna dels ions, àtoms o molècules.
b) Sòlids cristal·lins: presenten una disposició ordenada i repetitiva de les partícules que
composen el sòlid.

* Els sòlids cristal·lins són en definitiva el resultat de la propagació o repetició en les

tres direccions de l’espai del que s’anomena la cel·la unitat o cel·la elemental, que és la
mínima unitat de matèria que conté tota la informació estructural del sòlid.

* Un cristall (o, més correctament, un

sòlid cristal·lí monocristall) és de fet un sòlid cristal·lí que ha
crescut (al voltant del que s’anomena un germen
cristal·lí o nucli de cristal·lització) de tal manera
que és visible a nivell macroscòpic. Per això molts
cops presenta la mateixa forma geomètrica que
la de la seva cel·la unitat.
* El conjunt d’àtoms o ions que s’extenen
regularment en les 3D de l’espai s’anomena xarxa
cel·la unitat
cristal·lina.

Química
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS

Sòlid Cristal·lí Sòlid Amorf

 SÒLIDS CRISTAL·LINS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
PARÀMETRES DE LA CEL·LA ELEMENTAL
Càlcul del nombre d’àtoms
per cel·la:

Centre de la cel·la 1

Punt mig d’una cara 1/2

cel·la elemental

Factor d’ocupació o %Vocupat:

%Vocupat= Vàtoms per cel·la/Vcel·la*100 Punt mig entre dos
1/4
vèrtexs
Nombre de coordinació (N.C.):
El N.C. d’un àtom en una cel·la és
el nombre d’àtoms veïns Vèrtex 1/8
directament més propers que té

Densitat(r = m/V =màtoms cel·la/Vcel·la =(nº.àtomscel·la*Pa)/(Nav*Vcel·la)

Química
 SÒLIDS CRISTAL·LINS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
Existeixen 7 tipus de cel·les unitàries:

Qualsevol de les cel·les unitàries que es repeteix a

l’espai tridimensional, forma una estructura reticular
característica d’un sòlid cristal·lí
Química
 SÒLIDS CRISTAL·LINS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
Existeixen 3 tipus de cel·les cúbiques per empaquetar esferes (àtoms):

(ccf)
(ccb)
8 àtoms compartits
per 8 cel·les Vèrtexs: 8 x 1/8 = 1 Vèrtexs: 8 x 1/8 = 1
Centre (cos) = 1 Cares: 6 x ½ = 3
Vèrtexs: 8 x 1/8 = 1
Equival a 1 àtom per Equival a 2 àtoms per Equival a 4 àtoms per
cel·la cel·la cel·la
Química
 SÒLIDS CRISTAL·LINS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
Cel·la hexagonal compacta:

Nombre de coordinació = 12 (un àtom està en contacte amb 6 altres

a la mateixa capa, 3 a la capa superior i 3 a la inferior)

Equival a 2 àtoms per cel·la

Química
 SÒLIDS CRISTAL·LINS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS

El nombre de coordinació es 12 en ambdós casos

Química
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS

TIPUS DE SÒLIDS (classificació segons el tipus de forces entre partícules)

1) SÒLIDS MOLECULARS:
Sòlids formats per molècules que es mantenen unides entre si només per forces
intermoleculars (p.ex.N2(s), H2(s), gel)

2) SÒLIDS COVALENTS:
Sòlids formats per àtoms que es mantenen units entre si per forces d’enllaç covalent
(p.ex.C(d), silicats)

3) SÒLIDS IÒNICS:
Sòlids formats per ions que es mantenen units entre si per forces electrostàtiques o
d’enllaç iònic (p.ex.NaCl, ZnS)

4) SÒLIDS METÀL·LICS:
Sòlids formats per àtoms que es mantenen units entre si per un tipus de forces
complexes anomenades forces d’enllaç metàl·lic (p.ex.Na, Fe, Al)

Química
 SÒLIDS MOLECULARS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS MOLECULARS- FORCES INTERMOLECULARS O DE CURT ABAST
Forces de dispersió de London: Expliquen les interaccions enllaçants en àtoms i molècules apolars
(moments dipolars induïts), les quals són més intenses com més electrons (més pesants) són els
àtoms constitutients. Són adireccionals i la seva intensitat és inversament proporcional a r6
(r=distància).
Halògens X2 Gasos Nobles
(X = F, Cl, Br, I)

Element p.f. (°C)

Ne -248.77
Ar -189.3
Kr -169.2
Xe -140.2
T. propera a T fusió  Rn -71.2
alta simetria i compacitat

PA (o PM)   polaritzabilitat  
 Intensitat F London   p.f. 
Proporcional a 1/r6

* Sòlids
moleculars*
T. molt més baixa 
menor simetria
Química
 SÒLIDS MOLECULARS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS MOLECULARS- ENLLAÇ D’HIDROGEN (PONT D’HIDROGEN)
* Es manifesta en molècules amb enllaços covalents X-H (on X=O, flúor, nitrogen) i amb
presència de PNE

Direccionals, moderadament
forts (entre 8-40 kJ/mol) i
proporcionals a 1/r3

* Sòlids
moleculars *

Gel hexagonal (0C i 1 atm)

Química
 SÒLIDS MOLECULARS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS MOLECULARS- ENLLAÇ D’HIDROGEN EN L’AIGUA

Estructura de 13
icosaedres interpenetrats
de molècules d’aigua
formant un tricontahedre
(en total 1820 molècules)

Estructura del CO2 dissolt en

aigua (aigua carbonatada) on cada
O del CO2 està enllaçat a 3
molècules d’aigua (dodecaedre de
18 molècules d’aigua en total)

Anió sulfat hidratat on cada O del sulfat està

enllaçat a 3 molècules d’aigua (dodecaedre de
16 molècules d’aigua en total)

http://www.lsbu.ac.uk/water/
Química
 SÒLIDS MOLECULARS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA DE L’ENLLAÇ D’HIDROGEN
* Els ponts d‘hidrogen determinen en gran mesura l’estructura i estabilitat de
proteïnes i àcids nucleics.

Làmina b

m enllaç peptídic = 3.5 D ADN

Làmina b Hèlix a

Química
 SÒLIDS COVALENTS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS COVALENTS
C - diamant

Si, Ge, Sn gris

xarxa cúbica Estructura tipus ‘blenda de zinc´amb

tots els àtoms iguals (forma xarxa hexagonal
metaestable del C a T i P normals) Estructura tipus ‘wurtzita´amb tots els
àtoms iguals (només a altes T i P)

Sòlid que presenta la mateixa estructura en els 3D de l’espai,

les seves propietats físiques seran les mateixes en les 3D.
Sòlid isòtrop.

El C presenta tres formes al·lotròpiques o

variants polimòrfiques : el diamant, el grafit i els
fulerens

Química
 SÒLIDS COVALENTS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS COVALENTS
C - grafit

Forma estable del C a T

B ambient i P atm

Sòlid que presenta diferent estructura en alguna de les

3D de l’espai, les seves propietats físiques seran
dependents de la direcció de l’espai en la que es mesura.
Sòlid anisòtrop.

Química
 SÒLIDS COVALENTS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS COVALENTS - FULERENS

C - Fulerens o futbolens
Premi Nobel
R. Curl Química 1996

R. Smalley
H. Kroto molècules
discretes de C60

Química
 SÒLIDS COVALENTS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
SÒLIDS COVALENTS

FORMES DE LA SÍLICE (SiO2)

Quars (T ambient) Tridimita (870-1470 °C) Cristobalita (1470-1710 °C)

Simetria hexagonal Simetria cúbica
ELS ALUMINOSILICATS

feldspats i zeolites:
p.ex. KAlSi3O8, CaAl2Si2O8

Canals on es retenen
cations, H2O, etc.

Química
 SÒLIDS IÒNICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
INTRODUCCIÓ: ELS SÒLIDS IÒNICS

* Un sòlid iònic és una xarxa tridimensional de cations i anions atrets per forces electrostàtiques.
Aquest és el cas p.ex. del NaCl, CaF2 o Cs2O, en què la diferència d’electronegativitats entre els
dos elements és molt gran. En canvi, si aquesta diferència és menor (p.ex. NB) es diu que l’enllaç
iònic presenta un cert caràcter covalent.
* En un sòlid iònic ideal els electrons es troben totalment localitzats en els seus ions respectius,
de manera que no hi ha deslocalització electrònica com en els metalls ni compartició d’electrons
com en els sòlids covalents. És precisament aquest el motiu pel qual els sòlids iònics no condueixen
el corrent (només el condueixen quan estan fosos).
* Els sòlids iònics són gen. menys densos, menys durs i més fràgils i trencadissos que els metalls.
Per això no són mecanitzables com els metalls.
* Els sòlids iònics són gen. solubles en aigua (p.ex. halita o NaCl, CaCl2) però hi ha excepcions (la
fluorita o CaF2 és molt insoluble en aigua).

macrocristalls de
NaCl amb impureses
de Fe2O3

macrocristalls purs
d’halita (NaCl)

Química
 SÒLIDS IÒNICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
ESTRUCTURES DELS SÒLIDS IÒNICS

* Els solids iònics són sòlids cristallins que compleixen:

1) Cada catió té al seu voltant el màxim nombre possible d’anions i cada anió el màxim
nombre possible de cations (màxim nombre de coordinació (N.C.) possibles per a cations i
anions).
2) La separació entre ions de la mateixa càrrega és la màxima possible i entre ions de
càrrega oposada la mínima possible (gen. hi ha contactes directes anió-catió).
3) La proporció entre el nombre d’anions i cations ha de correspondre a l’estequiomeria
del sòlid.
* La major part d’estructures dels sòlids iònics es poden considerar derivades d’un
empaquetament més o menys compacte d’anions amb els cations ocupant tots o una part
dels forats que deixen els anions –ja que gen. els cations són més petits que els anions.

anions

cations

Química
 SÒLIDS IÒNICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
EXEMPLE: ESTRUCTURA TIPUS CsCl
Empaquetament cúbic senzill
d’anions amb els cations en tots els
forats de simetria cúbica

N.C. cations= N.C. anions = 8

 coordinació 8:8 cúbica

Estequiometria catió:anió 1:1

contacte per la diagonal de la cel·la (D)

Per a ser estable cal que hi hagi contacte directe catió-anió (evitant així
els contactes repulsius entre anions). Per tant, el catió com a mínim ha de
ser de la mida justa per a cabre-hi en el forat cúbic que deixen els anions,
tot i que també pot ser més gran:

l = 2 r- D = 2 r- + 2 r+ d = l· 2
Com que D2 = l2 + d2  r+2 + 2 r+ r- -2 r-2 = 0
CsCl, CrBr, CsI, TlCl,
Dividint per r-2 i definint g = r+/r- ens queda:
TlBr, NH4Cl, NH4Br,
NH4I, CsCN, TlCN g2 + 2g -2 = 0
 g = r /r = 0,732
+ -

Química
 SÒLIDS IÒNICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
EXEMPLE: ESTRUCTURA TIPUS NaCl
Empaquetament cúbic compacte d’anions amb
els cations en tots els forats octaèdrics

N.C.cations = N.C.anions =6
 coordinació 6:6 octaèdrica

Estequiometria 1:1
contacte per l’aresta

Per a ser estable cal que hi hagi contacte catió-anió (evitant així els contactes
repulsius entre anions)  el catió com a mínim ha de ser de la mida justa per a
cabre-hi en el forat octaèdric que deixen els anions, si bé també pot ser més
gran. Com que en un E.C.C. el contacte és per la diagonal de la cara  a = 2 r- 
Si volem que el catió hi càpiga just  b=c= r-+ r+
b a Com que a2 = b2 + c2  2r-2 -2 r+2 - 4 r+ r- = 0
c Dividint per r-2 i definint g = r+/r- ens queda:
g2 + 2g -1 = 0
 g = r /r = 0.414
+ -
Halurs d’alcalins (excepte CsCl, CrBr, CsI), MgO, CaO,
SrO, BaO, TiO, VO, MnO, FeO, CoO, NiO, CdO,
MgS, CaS, SrS, BaS, PbS (galena), hidrurs d’alcalins
Química
 SÒLIDS IÒNICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
ESTRUCTURES CORRENTS EN ELS COMPOSTOS IÒNICS

Estequiometria Nombres Empaquetament Estructura

Coordinació
XY 8:8 cúbic senzill CsCl
6:6 cúbic compacte NaCl
hexagonal compacte NiAs
4:4 cúbic compacte ZnS blenda
hexagonal compacte ZnS wurtzita
XY2 8:4 o 4:8 cúbic compacte CaF2 (fluorita) o K2O (antifluorita)
6:3 hexagonal compacte dist. TiO2 (rutil)

* Les estructures més freqüents en els compostos iònics es poden veure com un
empaquetament més o menys compacte d’anions amb els cations ocupant tots o
part dels forats tetraèdrics, octaèdrics o cúbics.
* Són com uns entrepans fets de capes de cations i anions alternades.

Química
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
RELACIONS ESTRUCTURALS ENTRE SÒLIDS IÒNICS, COVALENTS I MOLECULARS

Tipus de sòlids iònics sòlids covalents sòlids moleculars

xarxa elements compostos
cúbica ZnS blenda Cdiamant, Si, Ge, SiO2 Cristobalita Gel cúbic (T baixes)
Sngris (1470-1710 °C)
H
Zn2+ O
S2- H

hexagonal ZnS wurtzita Diamant SiO2 Tridimita Gel hexagonal

hexagonal (870-1470 °C) (condicions normals)
(P elevades)
S2- Zn2+

Química
 SÒLIDS METÀL·LICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
L’ENLLAÇ METÀL·LIC: EL MODEL DE BANDES

* Explicació de l’enllaç en els metalls:

Suposem que tenim 1 dau de Na de 1cm3 d’aresta. Com que la densitat del Na és 0,968 g/cm3 i el
Pa(Na) és 22,99 g/mol, en aquest dau hi ha 2,54*1022 àtoms de Na.

Na Aquests 2,54*1022 àtoms de Na contenen 2,54*1022 O.A. 3s de valència. Per

1 cm tant, tenim un mar de 2,54*1022 electrons que envolta 2,54*1022 cations Na+.
Aleshores, per a descriure l’enllaç metàl·lic en aquest sòlid cal generar
2,54*1022 orbitals moleculars (O.M.) a partir d’aquests 2,54*1022 O.A. 3s.
1 cm D’entre aquests O.M. n’hi haurà de molt estables (de caràcter enllaçant), de
mitjanament estables (de caràcter dèbilment enllaçant) i de molt poc estables
(de caràcter antienllaçant), en un ordre gradual de menys a més energia.
Ara bé, com que tenim 2,54*1022 O.M., més que un diagrama d’O.M.
distingibles el que tenim és un continu d’O.M. que s’anomena banda d’orbitals 3s
del Na o simplement banda 3s:

Ara hem de col·locar E nivell de Fermi

E
els 2,54*1022
electrons de valència banda 3s mostrant l’ocupació
3s del Na en aquesta electrònica (zona gris). Com que
banda 3s hi ha tants O.M. com electrons,
banda, començant
per l’O.M. més la meitat de la banda queda
enllaçant de tots: buida. L’últim nivell ocupat és el
nivell de Fermi.
Química
 SÒLIDS METÀL·LICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
L’ENLLAÇ METÀL·LIC: EL MODEL DE BANDES

E nivell de Fermi La distribució d’electrons de fet només és estrictament així a 0K i en

del Na absència de camps elèctrics. A temperatures superiors a 0K i/o en
presència d’un camp elèctric extern els electrons dels últims nivells
ocupats poden accedir a nivells superiors al de Fermi, fet que explica
la conductivitat elèctrica del Na.

Cal no oblidar, a més, que podem generar també una banda de

banda 3p del Na 2,54*1022*3 nivells buida d’electrons amb els orbitals de valència 3p
E dels àtoms de Na. En el cas del Na (i tots els alcalins en general) la
banda p es superposa parcialment a la banda s.

banda 3s del Na

nivell de Fermi

* Què passarà ara amb els metalls alcalinoterris?

El fet que ara tota la banda s quedi totalment plena d’electrons no proporciona cap mobilitat als
electrons d’aquesta banda, però els alcalinoterris són no obstant bons conductors del corrent.
Per què?

Química
 SÒLIDS METÀL·LICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
LES BANDES DE VALÈNCIA I DE CONDUCCIÓ

* En els alcalinoterris existeix conducció

banda 3p del Mg (banda de conducció) elèctrica gràcies a la superposició entre la banda
E s plena (anomenada banda de valència) i la banda
nivell de Fermi p (anomenada banda de conducció, ja que es pot
omplir parcialment d’electrons)
banda 3s del Mg (banda de valència) * De fet, la posició relativa d’ambdues bandes
determina les propietats elèctriques dels diversos
tipus de sòlids:

banda de conducció

E E E E
5,47 eV
0,66 eV
banda de valència

metalls semimetalls semiconductors aïllants

Mg, Cu, Ag, Au As, Sb, Bi Ge C diamant
Química
 SÒLIDS METÀL·LICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
FORMES MÉS FREQÜENTS D’EMPAQUETAMENT EN ELS METALLS

90% dels metalls purs

cristal·litzen en una
de les tres formes:

• Cúbica centrada en
les cares
• Cúbica centrada en
el cos
• Hexagonal compacta

S’empaqueten en
estructures compactes
perquè l’energia és
menor quan disminueix
la distància entre
àtoms.

Química
 SÒLIDS METÀL·LICS
L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS

EXEMPLE DE XARXA CRISTAL·LINA METÀL·LICA: Empaquetament cúbic senzill (C.S.)

cel·la unitat
contacte per l’aresta 1/8 àtom
p.ex.a-Po

N.C.=6 (coordinació octaèdrica)

n.àtoms/cel·la = 8*1/8 = 1

Vcel·la=a3=(2r)3

%Vocupat=V1 àtom/Vcel·la*100= (4/3*p*r3)/(8r3)*100 %Vocupat=52,4%

Química
 L’ENLLAÇ EN ELS SÒLIDS
FORÇA RELATIVA DELS DIFERENTS TIPUS D’INTERACCIONS
Tipus d’interacció
enllaç covalent
enllaç iònic (ió-ió)
ió-dipol
dipol-dipol (Keesom) i pont H
ió-dipol induït
dipol-dipol induït (Debye)
F. de dispersió de London
Força Funció energia-distància
molt fort complexa, però comparativament de rang ampli
molt fort 1/r, comparativament rang ampli
fort 1/r2, rang curt (Na+ en H2O)
moderadament fort 1/r3, rang molt curt (H2O-H2O)
dèbil 1/r4, rang molt curt (Na+ en He)
molt dèbil 1/r6, rang extremadament curt (O2-H2O)
molt dèbil 1/r6, rang extremadament curt (N2)

TIPUS D’ENLLAÇ I PROPIETATS DELS SÒLIDS

Sòlid Iònic Molecular Covalent Metàl·lic
Unitats en els Cations i anions Molècules Àtoms Cations
punts reticulars
Forces enllaçants Iòniques Dipol-dipol, Covalents Atracció entre gas
London, Debye d’e- i ions positius
Duresa Durs i fràgils Tous Molt durs i fràgils Tous i durs
Punt de fusió Alt Baix Molt alt Mitjà-alt
Conductivitat Baixa Baixa Baixa Excel·lent
Exemples NaCl, K2CO3 C6H6, CO2, H2O SiC, C(d) ,SiO2 Na, Ag, Fe
Química