Enllaç Químic

1er Ciències Ambientals

Universitat Autònoma de Barcelona
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
ELS COMPOSTOS QUÍMICS

* 83 elements no radioactius donen lloc a uns 12 milions de compostos

* Extraordinària diversitat de propietats físiques i químiques dels compostos químics
* Existeix una clara relació entre l’estructura i les propietats dels compostos químics
* No és possible considerar un únic tipus d’enllaç per a explicar la majoria de compostos químics

ELS PIONERS

Jöns Berzelius Jean-Baptiste Dumas

(Suècia, 1779-1848) (França, 1800-1884)

* Descoberta de la naturalesa * Descripció de la naturalesa dels compostos orgànics

elèctrica dels ions * Representació dels enllaços mitjançant guionets

LA VISIÓ MODERNA

* L’electronegativitat dels elements que es combinen determina la naturalesa de

l’enllaç químic que es forma

Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
ELS MODELS D’ENLLAÇ

Model d’enllaç:
* Ha d’explicar les dades experimentals (les geometries –
distàncies i angles- d’enllaç i les energies d’enllaç)
* Ha de permetre poder fer prediccions per a compostos nous

Models habituals en els compostos químics (la diferència

d’electronegativitats dels elements que es combinen juguen un
paper clau a l’hora de definir el tipus de model a considerar):
* Enllaç iònic
* Enllaç covalent
* Enllaç metàl·lic

Interaccions intermoleculars no covalents:

* Enllaç o pont d’hidrogen
* Interaccions electrostàtiques
* Forces de van der Waals
* Interaccions hidrofòbiques
Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
TIPUS D’ENLLAÇ
L’enllaç iònic és...
...l’atracció imparable, com l’amor a primera
vista. No obstant, les parts implicades no
comparteixen res, sinó que cadascú manté les
seves característiques originals.
Química
L’enllaç covalent és...
...l’amor en l’edat adulta, basat en saber
donar i saber rebre. Les parts implicades
perden part de les seves característiques
originals a canvi de rebre’n de noves del seu nou
soci.
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
EL PAPER DE L’ELECTRONEGATIVITAT

Distribució dels compostos AxBy segons

l’electronegativitat d’A i de B

2<D iònic pur

1.2<D<2 iònic covalent
0.5<D<1.2 covalent polar
D<0.5 covalent pur
Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
EL PAPER DE L’ELECTRONEGATIVITAT

Tipus diferents de compostos:

• Compostos covalents gens polars (covalents
purs) o poc polars. P.ex. O2, NCl3
• Compostos covalents polars (amb cert
caràcter iònic). P.ex. H2O, HCl, NH3
• Compostos iònics purs. P.ex. NaCl, CsF
• Compostos iònics amb cert caràcter covalent.
P.ex. ZnCl2, SiO2
• Metalls. P.ex. Fe, Cu
• Aliatges. P.ex. bronze
• Semiconductors. P.ex. Si, GaAs
• Compostos intersticials (agregats amb enllaç
metall-metall). P.ex. Mn2(CO)10

Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
EL PAPER DE L’ELECTRONEGATIVITAT
Característiques dels diferents tipus d’enllaç ideal en compostos de fórmula AB

Metàl·lic Iònic Covalent

Format per A electropositiu A electropositiu A electronegatiu

B electropositiu B electronegatiu B electronegatiu

Tipus d’interacció Atracció entre Atracció Compartició

electrons lliures i ions electrostàtica entre d’electrons entre A i
metàl·lics A+ i B- B

Geometria Màxima densitat d’ions Màxim de contactes Controlada pel

i electrons A-B nombre d’electrons
Mínim de contactes (enllaçants i no
A-A i B-B enllaçants)
Estimació Difícil; correlacions Determinada per la Determinada pel
qualitativa de empíriques grandària i càrrega nombre d’electrons
l’energia d’enllaç dels ions d’enllaç
Estimació Difícil i poc Senzilla: Càlcul mecànico-
quantitativa de satisfactòria determinació de quàntic. Difícil en
l’energia d’enllaç l’energia molècules grans
electrostàtica

Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
TIPUS PRINCIPALS DE COMPOSTOS
Compostos iònics:
* Propietats: sòlids cristal·lins – punts de fusió elevats- durs – trencadissos – conductors de
l’electricitat en estat fos – solubles en dissolvents polars – les seves solucions aquoses són
conductores de l’electricitat
* Estructures: el tipus d’estructures es sistematitzen en base al model d’empaquetament
compacte dels anions

Compostos covalents:
* Propietats: sòlids, líquids o gasos – punts de fusió i vaporització gen. baixos – gen. no són
conductors del corrent elèctric – són gen. solubles en dissolvents apolars – les seves solucions
gen. no són conductores
* Estructures: el tipus d’estructures es sistematitzen en base a la Teoria de Repulsió dels
Parells d’Electrons de la Capa de València (TRPECV o VSEPR en anglès)

Compostos metàl·lics:
* Propietats: líquids o sòlids – punts de fusió molt alts - conductors del corrent elèctric –
insolubles
* Estructures: el tipus d’estructures es sistematitzen en base al model d’empaquetament
compacte dels cations
Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC Angle d’enllaç:

PARÀMETRES D’ENLLAÇ COVALENT

Distància d’enllaç:
A – B entre 1 i 3 Å (100 i 300 pm)
Enllaç covalent: dA-B  rcov(A) + rcov(B)

Angle d’enllaç

Angle de torsió:

Química
IV. INTRODUCCIÓ A L’ENLLAÇ QUÍMIC
ENERGIES D’ENLLAÇ COVALENT
Enllaç Energiaa Enllaç Energiab Enllaç Energiab
kJ/mol kJ/mol kJ/mol

H - H 436 O - O 138 C - F 485

H - F 565 N - N 159 O - Cl 205
H - Cl 431 N = N 418 N - Cl 201
H - Br 364 C - C 348 C - Cl 326
H - I 297 C = C 619 P - Cl 326
F - F 155 C  C 812 S - Cl 276
Cl -Cl 239 O - H 463 C - O 335
Br -Br 190 N - H 389 C = O 707
I - I 149 C - H 413 C  O 1070
O = O 494 P - H 318 C - N 293
N  N 941 S - H 364 C = N 616
O - F 184 C  N 879

a Aquestesenergies són les energies de dissociació de molècules diatòmiques

que només contenen un enllaç; es trata, per tant, de valors exactes.

b Aquestes energies s’obtenen a partir de molècules que contenen varis enllaços i,

per tant, són valors promig, no exactes.

Càlcul aproximat d’entalpies de reacció a partir d’energies d’enllaç:

DH0 =  (Energies d’enllaç dels reactius) -  (Energies d’enllaç dels productes)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
ENLLAÇ PER PARELLS D’ELECTRONS. MODEL DE LEWIS-LANGMUIR.
Enllaç covalent: resultat de la compartició d’electrons entre àtoms electronegatius

Gilbert Newton Lewis Irving Langmuir

(EUA, 1875-1946) (EUA, 1881-1957)
MOLÈCULA D’HIDROGEN
* Els àtoms més electronegatius
tendeixen a compartir electrons fins a H  1s1  H 
aconseguir la configuració electrònica
del gas noble més proper H  +  H
 Regla de l’octet: Els àtoms
comparteixen parells d’electrons entre
si per tal de completar, sempre que
sigui possible, la seva capa de valència
amb vuit electrons (a excepció de
l’hidrogen, que la completa amb dos H H H  H
electrons, aconseguint la configuració de
capa plena de l’heli)
Ordre d’enllaç (O.E.)= nombre
València d’un element en un compost és el total de parells d’electrons que d(H-H)=0.74 Å
nombre total de parells d’electrons que constitueixen un enllaç Eenllaç(H-H)=436 KJ/mol
comparteix l’element (en molècules
O.E.(H2) = 1 = València de l’H
diatòmiques: valència = O.E. )
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR (REGLA DE L’OCTET)
MOLÈCULA DE FLÚOR
1s 2s 2p
F F· ·F Cadascun dels parells d’electrons
solitaris és un parell d’electrons que
no intervé en l’enllaç (parell no
F F F enllaçant, PNE)

O.E.= 1 = d(F-F)= 1.42 Å * Valor exacte obtingut a partir de

València del F l’energia de dissociació de molècules
Eenllaç(F-F)*= 155 KJ/mol diatòmiques homonuclears
MOLÈCULA D’OXIGEN MOLÈCULA DE NITROGEN

O.E.= 2 O.E.= 3
1s 2s 2p 1s 2s 2p
=València =València
O O O de l’O N N N del N

d(O=O)= 1.21 Å d(NN)= 1.10 Å

O N Eenllaç(NN)*= 941 KJ/mol
Eenllaç(O=O)*= 494 KJ/mol

Un enllaç O-O doble és més curt i més
fort (major Eenllaç) que un enllaç O-O
senzill (dO-O=1.38Å; EO-O=138 KJ/mol)
Química
Un enllaç N-N triple és més curt i més fort que un
enllaç N-N doble (dN=N=1.25Å, EN=N=418 KJ/mol) i
encara més que un enllaç N-N senzill (dN-N=1.45Å,
EN-N=159 KJ/mol)
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR (REGLA DE L’OCTET) O.E.= 1
València de l´H=1
MOLÈCULA DE METÀ (CH4) València del C=4
d(C-H)= 1.09 Å
H H
H Eenllaç(C-H)*= 413 KJ/mol
1s 2s 2p
C
C H C H * Valor promig obtingut a partir
H H de molècules amb varis enllaços
H

Si el C només té dos electrons de valència desaparellats, com es podrà enllaçar a 4 àtoms

d’hidrogen?

1s 2s 2p
C*
aquests 4 electrons de valència
desaparellats ara es podran
enllaçar amb els 4 àtoms
d’hidrogen per a formar el metà
El C ‘promociona’ un dels seus electrons aparellats de l’orbital 2s
a l’orbital 2p que estava buit, donant lloc a la formació del que
s’anomena un estat excitat de valència que es representa per C*.
Tot i que aquest estat és menys estable que l’estat fonamental i,
per tant, la seva formació requereix una despesa energètica,
aquesta despesa es veurà compensada amb escreix un cop el C
excitat s’hagi enllaçat als quatre àtoms d’H (la formació de qualsevol
enllaç químic és sempre favorable termodinàmicament).

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
EXCEPCIONS A LA REGLA DE L’OCTET
1) Compostos deficients en electrons o hipovalents (àtom central amb l’octet incomplet)

1s 2s 2p 1s 2s 2p O.E.= 1
p.ex. Cl València (Cl)=1
BCl3: B B*  València (B)=3
B
Cl Cl
Un electró de valència
desaparellat és insuficient aquest estat excitat de No obstant, el B només té
per a enllaçar 3 àtoms de Cl valència del B sí que pot 6 electrons al seu voltant!
enllaçar ara 3 àtoms de Cl
2) Compostos hipervalents (àtom central amb més de 8 electrons de valència o amb l’octet expandit)
3s 3p
p.ex. 3d Cl
P 3s 3p
PCl5: P Cl
P* 
Cl Cl
amb només 3 electrons de O.E.= 1 Cl
valència desaparellats no es els orbitals 3d del P en estat fonamental estaven buits, però
poden enllaçar 5 àtoms de Cl es poden omplir si és necessari a partir de la promoció
d’electrons més interns (3s o 3p), de manera que tinguem ara
5 electrons de valència desaparellats. Per tant, la regla de
l’octet no s’ha de complir necessàriament en els elements del
bloc p del 3r període en avall
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR

REGLES PER A ESCRIURE ESTRUCTURES DE LEWIS

CO32- NO2 SO2

1. Es determina el nombre total d’electrons de valència de l’espècie sumant els de
cada àtom. Si la molècula és iònica, cal sumar o restar el nombre d’electrons
equivalents a la seva càrrega.

4+3·6+2 = 24 5+2·6 = 17 6+2·6 = 18

12 parells 8 parells + 1 9 parells

2. Es distribueixen els àtoms de la manera més simètrica possible. Generalment, l’àtom

central és el més electropositiu i els perifèrics els més electronegatius. L’hidrogen i els
halògens són sempre àtoms terminals. Cal dibuixar l’estructura i unir l’àtom central amb els
perifèrics amb un guió () que representa un enllaç senzill per compartició de dos electrons.

O
N S
C O O O O
O O

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR

REGLES PER A ESCRIURE ESTRUCTURES DE LEWIS

3. Es distribueixen els electrons restants en forma de parells no enllaçants, començant

pels àtoms perifèrics, fins que aquests completin l’octet (excepte per a l’H). Si encara
sobren electrons, aquests es col·loquen com a parells no enllaçants o electrons
desaparellats sobre l’àtom central.

O
C
·
N S
O O O O
O O
4. Si l’àtom central està envoltat de menys de 8 electrons, cal desplaçar els parells
d’electrons no enllaçants dels àtoms perifèrics necessaris (excepte en el cas que aquests
siguin halògens) per convertir-los en parells enllaçants, formant dobles i triples enllaços amb
l’àtom central fins que aquest tingui la configuració de gas noble. L´hidrogen i els halògens
només admeten enllaços senzills.
O
C ·
N O
S
O
O O O O

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR

REGLES PER A ESCRIURE ESTRUCTURES DE LEWIS

5. Es compta el nombre d’electrons que “posseeix” cada àtom considerant que els
electrons enllaçants estan igualment compartits. Per avaluar la càrrega formal de cada
àtom es resta aquest nombre del nombre d’electrons de valència de l’àtom neutre.
Únicament es mostren les càrregues diferents de zero.

·
6 e- 4 e- +
O + 5 e-
4 e- - N - S
- C - O O O O
O O
7 e- 6 e- 7 e- 6 e-
7 e- 7 e-

6. Per a àtoms centrals del tercer període o períodes superiors amb càrregues formals no
nul·les, es converteixen més parells no enllaçants en enllaçants per tal de rebaixar al màxim la
càrrega de l’àtom central (fins a 1 o 0). En cas de no poder evitar les càrregues formals no
nul·les és preferible que els elements més electronegatius siguin els que tinguin càrrega formal
negativa. També es recomana que les càrregues formals de signes diferents es trobin a prop.
6 e-
S
O O
6 e- 6 e-

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR

REGLES PER A ESCRIURE ESTRUCTURES DE LEWIS

7. Per a determinar l’estat d’oxidació de cada element en una molècula o ió es compta el
nombre d’electrons que “posseeix” cada àtom considerant que els electrons enllaçants
pertanyen a l’àtom més electronegatiu i es resta aquest nombre del nombre d’electrons de
valència de l’àtom neutre.
8 e- O.E.=1.33
·
2 e-
O 1 e-
-0.66
0 e-
-
+ S
- C - N O O
O O O
O O 8 e- -0.66
8 e- 8 e-
8 e- C -0.66
8 e- 8 e- O O
Cada O : 6-8 = - 2 Cada O : 6-8 = - 2 Cada O : 6-8 = - 2 Híbrid de ressonància
El C : 4-0 = + 4 El N : 5-1 = + 4 El S : 6-2 = + 4 de l’anió carbonat

8. En el cas d’haver-hi N estructures ressonants amb el mateix pes (i.e., igualment estables;
p.ex. CO32-, on N=3) es pot calcular l’ordre d’enllaç promig de cadascun dels enllaços i la
càrrega formal de cadascun dels àtoms en el que s’anomena híbrid de ressonància:
O.E.= ( O.E. en cada estructura ressonant)/N [p.ex. O.E.(CO) en CO32- = (1+1+2)/3 = 1.33]
Càrrega formal = ( càrrega formal en cada estructura ressonant)/N [p.ex. càrrega(O) en CO32-
= (-1-1+0)/3 = -0.66]
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR: EXEMPLES
L’IÓ NITRAT (NO3-)
1. 5(N) + 3*6(O) + 1(-) = 24  12 parells d’electrons
7 e-

2. 3. 4. O 5 i 6. -
O O O 4 e-
-
O N O O N O O N O O N O
+
7 e- 6 e-
Concepte de ressonància entre estructures:
EO(N) = 5 - 0 = + 5
O O
EO(O) = 6 – 8 = - 2
O
Ordre d’enllaç promig N-O:
N N
O O
N (1+1+2)/3= 1.333 = 1+1/3
O O O O
(2/3 caràcter N-O + 1/3 caràcter N=O)

EO(S) = 6 - 0 = + 6
L’ÀCID SULFÚRIC (H2SO4) EO(O) = 6 – 8 = - 2
EO(H) = 1 – 0 = + 1
1. 6(S) + 4  6(O) + 2(H) = 32  16 parells d’electrons
6 e-
7 e-
2. 3 i 4. 5. - 6. O
O O 1 e- 6 e- O 6 e- 1 e-
1 e- 6 e- 6 e- 1 e-
2+
H O S O H H O S O H H O S O H
H O S O H
6 e-
O O-
4 e- O
O
O.E.(O-S)=1.5 6 e-
7 e-
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
ENLLAÇ COVALENT COORDINAT O DATIU

H H H

Ió NH4+: H N + H+ H N H o bé H N H O.E.(N-H) = 1

H H H

d(N-H)= 1.01 Å En la compartició dels 2 En la compartició dels 2

Eenllaç(N-H)*= 391 KJ/mol
* Valor promig obtingut a partir
de molècules amb varis enllaços
electrons del nou enllaç
N-H es considera que 1
electró prové del N i
l’altre de l´H
electrons del nou enllaç N-H es
considera que tots dos provenen
del N (orbital 2s)
Enllaç datiu

H
1s 2s 2p +
N 1s 2p
N
H

H H

H
H
H

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODEL DE LEWIS-LANGMUIR: EXEMPLES
Molècula Nombre d’electrons Estructura de Lewis Estats d’oxidació
BeCl2 Be: 1 x 2 = 2 Be: 2 - 0 = + 2
Cl: 2 x 7 = 14
Be Cl: 7 - 8 = - 1
Cl Cl
16 e- = 8 parells
BCl3 B: 1 x 3 = 3 B: 3 - 0 = + 3
Cl
Cl: 3 x 7 = 21 Cl: 7 - 8 = - 1
24 e- = 12 parells Cl B Cl
O3 O: 3 x 6 = 18 - O+ O1: 6 - 7 = - 1
18 e- = 9 parells O O O2: 6 - 5 = + 1
O3: 6 - 6 = 0
CH4 C: 1 x 4 = 4 C: 4 - 8 = - 4
H H
H: 4 x 1 = 4 C H: 1 - 0 = + 1
H H
8 e- = 4 parells
NH3 N: 1 x 5 = 5 H N: 5 - 8 = - 3
H: 3 x 1 = 3 H: 1 - 0 = + 1
8 e- = 4 parells H N H
H2O H: 2 x 1 = 2 H: 1 - 0 = + 1
O: 1 x 6 = 6 H O H O: 6 - 8 = - 2
8 e- = 4 parells

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
EXEMPLES
Molècula Nombre d’electrons Estructura de Lewis Estats d’oxidació

PCl5 P: 1 x 5 = 5 P: 5 - 0 = + 5
Cl
Cl: 5 x 7 = 35 Cl Cl: 7 - 8 = - 1
40 e- = 20 parells Cl P
Cl
Cl
SF4 S: 1 x 6 = 6 S: 6 - 2 = + 4
F F
F: 4 x 7 = 28 S F: 7 - 8 = - 1
34 e- = 17 parells F F
ClF3 Cl: 1 x 7 = 7 Cl: 7 - 4 = + 3
F Cl F
F: 3 x 7 = 21 F: 7 - 8 = - 1
28 e- = 14 parells F
SF6 S: 1 x 6 = 6 F S: 6 - 0 = + 6
F F
F: 6 x 7 = 42 S F: 7 - 8 = - 1
48 e- = 24 parells F F
F
BrF5 Br: 1 x 7 = 7 F Br: 7 - 2 = + 5
F F
F: 5 x 7 = 35 Br F: 7 - 8 = - 1
42 e- = 21 parells F F
XeF4 Xe: 1 x 8 = 8 F F Xe: 8 - 4 = + 4
F: 4 x 7 = 28 Xe F: 7 - 8 = - 1
36 e- = 18 parells F F

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
LIMITACIONS DEL MODEL DE LEWIS-LANGMUIR

1) Una mateixa molècula sovint pot ser representada de maneres diferents (concepte de
ressonància), totes correctes a nivell teòric però no necessàriament correctes a nivell
experimental.
2) S’estableix una classificació dels enllaços força tipificada (iònic, covalent, covalent
coordinat) que no permet matisar les seves propietats reals, ja que en realitat no existeix
una frontera nítida entre els diferents tipus d’enllaç.
3) No permet calcular el valor de les energies d’enllaç.
4) No permet predir la forma geomètrica de les molècules ni, per tant, el seu comportament
dipolar (vegeu més endavant). Estrictament les representacions de Lewis són planes.
 Cal un nou mètode per a predir la forma geomètrica de les molècules:
La Teoria de la Repulsió dels Parells d’Electrons de la Capa de València (RPECV) o, en
anglès, Valence Shell Electron Pair Repulsion (VSEPR), desenvolupada a partir de 1940 per
N.V.Sidwick (Anglaterra, 1873-1952) i Herbert E.Powell (Anglaterra, 1906-1991) i
ampliada per R.J.Gillespie i R.S.Nyholm en 1957.

Nevil Vincent Sidgwick Ronald J. Gillespie (n.Anglaterra)

(Anglaterra, 1873-1952) Catedràtic emèrit
McMaster University (Canadà)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE REPULSIÓ DELS PARELLS D’ELECTRONS DE LA CAPA DE VALÈNCIA (VSEPR)

Geometries empíriques * Determinació

experimental de la forma
geomètrica de moltes
molècules covalents

* Aquesta teoria pretén explicar la forma geomètrica de les molècules suposant que aquesta és
conseqüència de les repulsions existents entre els parells electrònics de la capa de valència de
l’àtom central. Aquests parells d’electrons sempre es disposaran de manera que les repulsions
entre si siguin mínimes (situació de màxima estabilitat), de manera que sempre són màximes
les distàncies entre els parells electrònics.
* Aquest mètode parteix dels diagrames de Lewis-Langmuir però afegeix una component
tridimensional. Per a fer-ho, es defineixen els següents dos paràmetres per a l’àtom central:
el nombre estèric (SN) i el nombre de parells no enllaçants (PNE).

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE REPULSIÓ DELS PARELLS D’ELECTRONS DE LA CAPA DE VALÈNCIA (VSEPR)
* El nombre de parells no enllaçants (PNE, o LP en anglès, lone pairs) és el nombre de parells
d’electrons de la capa de valència que no formen cap enllaç (parells no compartits).
* El nombre estèric (SN, steric number) és el nombre de lligands (o àtoms perifèrics) enllaçats
a l’àtom central + el nombre de PNE i determina en gran mesura la forma geomètrica que
adoptarà la molècula.
Les geometries ideals que cal esperar en funció del valor de SN són les següents:
Si cadascun dels parells d’electrons fos una
SN=2 SN=3 SN=4 càrrega puntual positiva lligada a un cordill i
l’àtom central fos el punt on tots els cordills
s’ajunten, les càrregues es situarien tal com
es mostra en la figura per tal de minimitzar
les repulsions (en el cas de SN = 2,3,4 i 6 les
càrregues es situarien en la superfície d’una
esfera imaginària de radi igual a la longitud del
SN=5* cordill)
SN=6 SN=7

* En el cas de SN 5 també es dóna però menys

sovint la geometria de piràmide de base quadrada
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE REPULSIÓ DELS PARELLS D’ELECTRONS DE LA CAPA DE VALÈNCIA (VSEPR)

• Posicions equatorials i axials: per sistemes de 5 o 7 àtoms enllaçats a l’àtom central es

troben dues posicions diferents per als enllaços i dos angles d’enllaç (90º i 120º)

Les repulsions equatorials-

equatorial (120º) són més
febles que les repulsions
axial-equatorial (90º).

Els parells no enllaçants es col·locaran en posicions equatorials per minimitzar repulsions.

Axial = Apical
Equatorial = Basal

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE REPULSIÓ DELS PARELLS D’ELECTRONS DE LA CAPA DE VALÈNCIA (VSEPR)
* En cas d’haver-hi enllaços dobles o triples, per determinar el SN aquests compten com si
fossin senzills, donat que els seus electrons, si bé no comparteixen la mateixa regió de l’espai,
estan orientats en una mateixa direcció preferencial de l’espai, tal com ho fan el parell
d’electrons d’un enllaç senzill.
* En el cas d’haver-hi parells no enllaçants (PNE) en l’àtom central, com que aquests només
estan subjectes a l’atracció d’un sol nucli, es diu que estan més deslocalitzats (ocupen una
regió més gran de l’espai) que en el cas dels parells d’electrons enllaçants (PE), que estan més
localitzats en la direcció de l’enllaç. Per tant, es considera que la repulsió interelectrònica que
provoca un PNE és major que la que provoca un PE, de manera que els PNE es col.loquen
preferentment en les posicions que provoquen menys repulsions (en el cas de SN=5 i SN=7, les
posicions equatorials; en el cas de SN=2,3,4 i 6 és indiferent perquè totes les posicions són
equivalents; en el cas de SN 6 si hi ha dos PNE es situen en posicions oposades o apicals).

Posició equatorial SN 6: Cas AB4E2

SN 5
Cas AB4E
(A=àtom central,
B=lligands (bonding pairs),
E=parells no enllaçants)
Posicions apicals

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE REPULSIÓ DELS PARELLS D’ELECTRONS DE LA CAPA DE VALÈNCIA (VSEPR)
DESVIACIÓ DE LA GEOMETRIA IDEAL

* La presència de lligands diferents (p.ex. més electronegatius), de dobles o triples enllaços i/o
de PNE provoca una asimetria de les repulsions interelectròniques, de manera que apareixen
desviacions de la geometria ideal.
* L’ordre de magnitud de les repulsions interelectròniques varia segons: PNE-PNE>PNE-PE>PE-PE
* En el cas de dos PE de diferent O.E., com major és l’O.E. d’un dels enllaços major és la
repulsió interelectrònica, i.e., == > = - > --

Les repulsions PNE-PE són majors que

PNE les repulsions PE-PE  en SnCl2:

PE PE Angle Cl-Sn-Cl = 95º

(menor que el teòric
de 120º per a AB3)

Les repulsions C=O amb C-H són

més grans que entre C-H i C-H  Angle H-C-H = 116.5º
(menor que el teòric de 120º
per a AB3)
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE REPULSIÓ DELS PARELLS D’ELECTRONS DE LA CAPA DE VALÈNCIA (VSEPR)

OMPLIU LA TAULA SEGÜENT A MESURA QUE DESCRIBIM LES DIFERENTS ESTRUCTURES!!

(A = àtom central, B = lligands i E = parells no enllaçants)

SN
Geometria Geometria
ABxEy (Cas ABxEy PNE
teòrica observada
SN = xB + yE)

Triangular
AB2E 3 1 Angular
plana

Química
 Cas ABxEy
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
SN = xB + yE
VSEPR (EXEMPLES)

MOLÈCULES AB2 AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA LINEAL)

-
 +  + - N2O
N N O
 Joseph Priestley
N = N = O



(Anglaterra, 1733 - EUA, 1804)
   Descoberta del N2O o Gas del riure
http://www.chm.bris.ac.uk/motm/n2o/n2oc.htm
d(C-O) = 1.16 Å
a = 180°

d(C-H) = 1.07 Å
d(C-N) = 1.16 Å d(C-H) = 1.058 Å
a = 180° d(C-C) = 1.204 Å
a = 180°

MOLÈCULES AB3 AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA PLANA TRIANGULAR)

O O O
N N N d(S-O) = 1.43 Å
O O O O O O a = 120°

a = 120° NO3-

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)
MOLÈCULES AB3 AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA PLANA TRIANGULAR)

d(C-O) = 1.29 Å d(C-H) = 1.10 Å

a = 120° d(C-C) = 1.34 Å
angle H-C-H = 118°

(F)  (C)  electrons de l’enllaç C-F d(C-H) = 1.10 Å

són més a prop del F que del C  d(C-C) = 1.34 Å
repulsions C-F/C-F menors que d(C-F) = 1.35 Å
repulsions C-H /C-H  angle F-C-F angle F-C-F = 109.3°
menor que angle H-C-H

MOLÈCULES AB2E AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA ANGULAR)

d(S-O) = 1.43 Å, angle O-S-O= 119.5° angle O-N-O=

ja que la repulsió entre els enllaços S=O 136°
compensa la repulsió PNE-(S=O)

d(O-O) = 1.28 Å
angle O-O-O= 116.8°
NO2

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)

MOLÈCULES AB4 AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA TETRAÈDRICA)

H d(C-H) = 1.094 Å
C
H angle H-C-H= 109.5°

CF2Cl2 (CFCs)

Angle Cl-C-Cl > F-C-F ja que (F) > (Cl) i r(Cl)> r(F)

d(S-O) = 1.50 Å
angle O-S-O= 109.5°

d(S-O) = 1.50 Å, d(S-S) = 2.01 Å, angle O-S-O=

O H 109° ja que (O)> (S)
 O acomoda millor càrrega negativa i, per
H O angle O-S-O= 109.5° tant, S-S té més caràcter de doble enllaç que
S
O S-O
 angles O-S-O es tanquen una mica
O

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)

MOLÈCULES AB3E (GEOMETRIA PIRAMIDAL)

d(N-H) = 1.02 Å d(N-F) = 1.37 Å,

H angle H-N-H= 107.8° angle F-N-F= 102.2°
N (menor que 109.5° ja [angle menor que en
H
que repulsió PNE-PE> NF3 l’amoníac ja que (F) > (N)]
H repulsió PE-PE)
Angle H-X-H decreix de N a
d(P-H) = 1.44 Å As ja que repulsió X-H/X-H
angle H-P-H= 93.3° decreix perquè rX augmenta i
(X) disminueix

d(As-H) = 1.44 Å
angle H-As-H= 91.8°

d(O-H) = 0.96 Å
angle H-O-H= 109.5°
[valors mesurats en
presència del contraió Cl-]

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)
MOLÈCULES AB2E2 (GEOMETRIA ANGULAR)

d(O-H) = 0.96 Å d(S-H) = 1.35 Å

angle H-O-H= 104.5° angle H-S-H= 93.3°
O (menor que 109.5° ja (menor que angle O-H-O
H
que repulsió PNE-PNE> en l’aigua perquè rS > rO)
H repulsions PNE-PE i
PE-PE)

d(N-H) = 1.03 Å
angle H-N-H= 104°
[menor que angle O-H-O en
l’aigua perquè (N) < (O)]

MOLÈCULES AB5 AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA DE BIPIRÀMIDE TRIGONAL)

d(P-Clax) = 2.14 Å * Posicions equatorials i axials no són equivalents:

d(P-Cleq) = 2.02 Å Repulsió lligands en posició axial és major que en posició
angle Clax-P-Cleq= 90° equatorial perquè tenen 3 lligands a 90º  d(P-Xax) >
angle Cleq-P-Cleq= 120° d(P-Xeq)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)
MOLÈCULES AB5 AMB ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA DE PIRÀMIDE DE BASE QUADRADA)

d(I-O) = 1.80 Å
angle Oax-I-Oeq= 90°
angle Oeq-I-Oeq= 90°
Per ressonància totes les distàncies I-O són iguals i
per tant també tots els angles Oeq-I-Oeq

MOLÈCULES AB4E AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA DE SELLA DE MUNTAR,

DISFENOIDAL O DE TETRÀEDRE DISTORSIONAT)

d(S-Fax) = 1.64 Å
d(S-Feq) = 1.54 Å
angle Fax-S-Fax= 173.6°
angle Feq-S-Feq= 101.6°

MOLÈCULES AB3E2 (GEOMETRIA DE FORMA DE T)

d(Cl-Fax) = 1.70 Å
d(Cl-Feq) = 1.60 Å
angle Fax-Cl-Feq= 87.5°
(menor que teòric de 90° a
causa de repulsió PNE-PNE)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)

MOLÈCULES AB2E3 (GEOMETRIA LINEAL) MOLÈCULES AB6 AMB O SENSE ENLLAÇOS

DOBLES (GEOMETRIA OCTAÈDRICA)
d(I-I) = 2.94 Å
angle I-I-I= 180°
d(Xe-F)=1.90 Å
(dades amb contraió NEt4+)
angles F-Xe-F=90°

MOLÈCULES AB5E AMB O SENSE ENLLAÇOS MÚLTIPLES (GEOMETRIA DE PIRÀMIDE DE BASE

TETRAGONAL)
d(Cl-Fap) = 1.57 Å d(X-Fap) < d(X-Fbas) a causa de
ClF5 d(Cl-Fbas) = 1.67 Å repulsió provocada pel PNE;
angle Fap-Cl-Fbas= 86.0° tots els angles Fbas-X- Fbas
són de 90.0°

BrF5 d(Br-Fap) = 1.70 Å

d(Br-Fbas) = 1.77 Å
angle Fap-X-Fbas es tanca
angle Fap-Br-Fbas= 85.1°
cada cop més perquè
Posicions (I) < (Br) < (Cl)
basals IF5 d(I-Fap) = 1.81 Å
d(I-Fbas) = 1.87 Å
angle Fap-I-Fbas= 83.0°

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (EXEMPLES)

MOLÈCULES AB4E2 (GEOMETRIA PLANOQUADRADA)

d(Xe-F) = 1.95 Å
angle F-Xe-F = 90.0°
PNEs en posicions oposades
o apicals

MOLÈCULES AB7 (BIPIRÀMIDE PENTAGONAL)

IF7

http://www.faidherbe.org/site/cours/dupuis/vseprev.htm

http://courses.unt.edu/rthomas/Chem5560/vsepr.htm

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR (MOLÈCULES DELS ELEMENTS DE TRANSICIÓ)
* El model de Gillespie no funciona gaire en el cas dels elements de transició a causa de la
presència d’electrons (n-1)dx en un subnivell inferior al nivell més extern ple ns2.
* No obstant, hi ha situacions en què sí que funciona el model VSEPR, sobretot quan l’àtom
central utilitza tots els seus electrons de valència ns2 i (n-1)dx en la formació d’enllaços (cas
dels grups 4-7). També en el cas dels elements grup 12, que presenten la capa (n-1)d plena, ja
que de vegades es comporten com si fossin alcalinoterris. Exemples:

Grup Configuració electrònica Exemples Geometria

àtom central
[N.e- de valència]
4 ns2(n-1)d2 [4]
5 ns2(n-1)d3 [5]
TiF4, TiCl4, TiBr4, TiI4, ZrF4, ZrCl4, ZrBr4, ZrI4 tetraèdrica
HfF4, HfCl4, HfBr4, HfI4
VF5, NbCl5, NbBr5, TaCl5 bipiràmide trigonal

6 ns2(n-1)d4 [6] CrO42-, MoO42-, WO42- tetraèdrica

CrF6, MoF6, WF6 octaèdrica en fase gasosa

7 ns2(n-1)d5 [7] MnO4- tetraèdrica

12 ns2(n-1)d10 ZnCl2, ZnBr2, ZnI2, CdBr2, HgCl2, HgBr2, HgI2 lineal en fase gasosa
[2 a la pràctica]

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
VSEPR: ISOELECTRONICITAT
* Molècules isoelectròniques: molècules amb el mateix nombre d’electrons de valència
* Les molècules isoelectròniques són isoestructurals (tenen la mateixa estructura)
molècules isoelectròniques AX4 de 32 electrons de valència i estructura tetraèdrica
Grup 2 13 14 15 16 17 18
[BeCl4]2- [BF4]- CCl4 [PO4]3- [SO4]2- [ClO4]- XeO4
[AlCl4]- SiF4 POCl3 SO2F2 ClO3F
[SiO4]4 [PCl4]+
-

SnCl4
molècules isoelectròniques AX4 de 8 electrons de valència i estructura
tetraèdrica
Grup 2 13 14 15 16 17 18
[BH4]- CH4 [NH4]+
molècules isoelectròniques AX3 de 8 electrons de valència i estructura piramidal
[CH3]- NH3 [H3O]+
molècules isoelectròniques AX2 de 8 electrons de valència i estructura angular
[NH2]- H2O
molècules isoelectròniques AX2 de 16 electrons de valència i estructura lineal
BeCl2 BOCl CO2 N2O
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
LIMITACIONS DE LA VSEPR

1) La VSEPR només és vàlida per a espècies discretes aïllades, i.e., en fase gasosa. En fase
condensada, en canvi, l’estructura molecular no té perquè ser necessàriament la mateixa
(presència de ponts d’H, interaccions electrostàtiques, etc.).
2) Per a certs nombres estèrics (SN) existeixen vàries disposicions geomètriques possibles
dels parells d’electrons.
3) Existeixen diferències entre els angles predits i els reals també a causa de l’agitació
tèrmica que hi ha sempre per sobre de 0 graus kelvin.
4) Sovint no funciona en els compostos dels metalls de transició:
P.ex. CrO2F2 (SN=4, PNE=0) on l’angle F-Cr-F és de 111.9º i l’angle O-Cr-O és de 107.8º
5) No es pot predir la geometria de les molècules amb electrons desaparellats, com ions o
radicals.
6) Les molècules CaF2, SrX2 i BaX2 es prediuen com a lineals i en realitat són angulars.
7) No pot explicar perquè el BeF2 és angular i, en canvi, el BeH2 és lineal.
8) No explica clarament perquè els compostos dels elements més pesants dels grups 15 i 16
presenten desviacions molt grans respecte l’angle predit de 109.5º (p.ex. H2S, H2Se, PH3 i
AsH3 presenten angles propers a 90º).

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
POLARITAT I MOMENT DIPOLAR D’ENLLAÇ Peter Debye (Holanda, 1884-1966)
(Segueix el model del moment dipolar elèctric) Premi Nobel de Química 1936

Molècula AB on (A) > (B)

A B =q·d
q en u.e.q. (=3.34*10-10 C)
d en cm
1D = 10-18 u.e.q*cm= 3.34*10-30 C*m  en Debyes (D)

El moment dipolar d’una molècula no només depèn de la polaritat de l’enllaç sinó també
de la geometria molecular i de la presència de parells no enllaçants

H 2O BF3

 =0
 0 Molècula apolar
Molècula polar
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
POLARITAT I MOMENT DIPOLAR D’ENLLAÇ (EXEMPLES)

A B
molècula  (D) d (Å) % caràcter iònic

=q·d HF 1.9 0.918 43.12 %

Si q=|qelectró| i d=1 Å  = 4.8 D HCl 1.04 1.274 17.0 %

HBr 0.79 1.408 11.7 %

HI 0.38 1.608 4.9 %

H X

% caràcter iònic enllaç = |d|/|e|*100 = (exp/dexp) / (4.80 D/1 Å) * 100= exp*100/(4.8*dexp(Å))

Compte! Seguint el conveni de signes del moment dipolar elèctric, el sentit del
vector és del negatiu al positiu. Hi ha autors però que defineixen el vector del
moment dipolar d’enllaç en el sentit oposat.
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
EFECTE DELS PNE EN EL MOMENT DIPOLAR:

NH3

Conveni de signes dels vectors oposat a l’especificat anteriorment!!

(aquí del positiu al negatiu)
NF3

F
(NH3) > (NF3)
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
POLARITAT I MOMENT DIPOLAR ELÈCTRIC

Molècula asimètrica  0

XeF3Cl

SF5Cl

Molècula simètrica  =0

Molècula simètrica
 =0
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
MODELS D’ENLLAÇ COVALENT
TEORIA DE L‘ENLLAÇ DE VALÈNCIA (TEV)
(L. Pauling i J.C. Slater, 1931)

Linus Pauling
John Clarke Slater (EUA, 1901-1994)
(EUA, 1900-1976) Nobel de Química 1954
Nobel de la Pau 1962

Els orbitals atòmics d’energies similars i simetria adequada

provinents de diferents àtoms es recobreixen mútuament
donant lloc a un enllaç covalent.
TEORIA DELS ORBITALS MOLECULARS (TOM)
(F. Hund i R.S. Mulliken, 1928)

Robert S. Mulliken Friedrich Hund

(EUA, 1896-1986) (Alemanya,
Nobel de Química 1966 1896-1997)

Els orbitals atòmics d’energies similars i simetria

adequada provinents de diferents àtoms es combinen
entre si generant els anomenats orbitals moleculars
(O.M.). Aquests O.M. s’omplen per ordre de menor a
major energia amb els electrons de la molècula.
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA
MOLÈCULA D’HIDROGEN (SUPERFÍCIE EMPÍRICA D’ENERGIA POTENCIAL)

H  +  H

H  H

d(H-H)=0.74 Å
Eenllaç(H-H)=436 KJ/mol

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (FUNCIONS D’ONA PER A L’HIDROGEN)
1 = A(1) B(2) (dos àtoms d´hidrogen MOLÈCULA D’HIDROGEN
A i B a distància infinita que contenen,
respectivament, els electrons 1 i 2)
Aplicant el principi d’indiscernibilitat Si ms(1)= ms(2)
(deslocalització dels electrons en els existeix repulsió
dos àtoms): interelectrònica
2 = A(1) B(2) + A(2) B(1)

Utilitzant la càrrega nuclear

efectiva enlloc de Z:
3 = ’A(1) ’B(2) + ’A(2) ’B(1)

Considerant la contribució de les Dades

formes iòniques: experimentals

4 = kcov [’A(1) ’B(2) + ’A(2) ’B(1)] +

kion [’A(1) ’A(2) + ’B(1) ’B(2)]
(on kion< kcov), és a dir:
 = (1-  ) cov +  ion (on  <<1)
Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (RECOBRIMENT SIGMA, s)

* El recobriment sigma és simètric respecte l’eix

d’enllaç.
* Com més gran sigui el grau de recobriment més
fort i estable serà l’enllaç.
* Els orbitals que es recobreixen poden tenir en
total i com a màxim dos electrons amb spins
oposats (principi d’exclusió de Pauli).

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ)

* Els orbitals s i p de la teoria atòmica NO descriuen correctament la geometria ni les distàncies

ni les energies d’enllaç de certes molècules.
* La hibridació és una aproximació matemàtica segons la qual un o més d’un electró de valència és
promogut a un orbital buit de més energia seguit d’una mescla o recombinació d’orbitals atòmics
mitjançant combinacions lineals d’aquests, per tal de generar un conjunt de nous orbitals
anomenats orbitals híbrids (O.H.). Aquests O.H. presenten una forma i una energia intermèdies
dels orbitals atòmics que s’han combinat i la seva distribució espacial coincideix amb la geometria
experimental de la molècula en qüestió.
* El concepte d’hibridació no s’aplica a àtoms aïllats. Únicament s’utilitza per a explicar les
geometries d’enllaç experimentals de les molècules; per tant, la hibridació s’aplica sempre a
posteriori de conèixer una determinada geometria i mai a priori.
* La hibridació suposa la “mescla” d’almenys dos orbitals atòmics no equivalents. Per tant, un
orbital híbrid no és un orbital atòmic pur.
* El nombre d’orbitals híbrids que es generen és igual al nombre d’orbitals atòmics purs que es
combinen en el procés d’hibridació.
* La hibridació requereix energia, una energia que el sistema recupera sobradament mitjançant la
formació d’enllaços a través del recobriment dels O.H. d’un àtom amb els orbitals atòmics (O.A.)
no hibridats o bé els O.H. dels altres àtoms.

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp)

1s 2s 2p 1s 2s 2p
Be Be*

Cl
Cl Cl
3p 3p
Be Cl Ambdós enllaços tindrien diferent
energia i longitud, cosa que
empíricament no és certa. A més, no
podem explicar satisfactòriament la
geometria lineal del BeCl2 
Necessitem considerar la hibridació
sp del Be:

Química
 Cl Be Cl 1s 2s 2p
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
Be
Estat
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp) fonamental

1s 2s 2p
Be*
Estat
excitat

1s 2  sp 2p
Be*

Cl
1= ½ *(s+px) Cl
2= ½ *(s-px)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp)
1s 2s 2p 1s 2s 2p
H C C H C*
C
Etí o acetilè “Excitem” l’àtom de carboni

recobriment s
1s 2  sp 2p
recobriment p
C*

C*

H 1s H 1s

* El recobriment p no és simètric respecte l’eix d’enllaç

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp)

H C C H Etí o acetilè

solapament s+ p

Rotació impedida al llarg de l’eix C-C a
causa dels dos enllaços p.

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp2)
1s 2s 2p 1s 2s 2p
BF3 “Excitem” l’àtom de bor B* F
B
F 2p B F
F 2p F
F 2p

Els tres enllaços B-F no tindrien la mateixa energia ni longitud, cosa que empíricament no és
certa. A més, no podem explicar satisfactòriament la geometria planotrigonal del BF3
 Necessitem considerar la hibridació sp2 del B:

1= 1/3 *s+ 2/3 *px

2= 1/3 *s- 1/6 *px+ ½ *py
3= 1/3 *s- 1/6 *px- ½ *py

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp2)
F
BF3 1s 2s 2p 1s 3  sp2 2p
B
B* B*
F F
F Orbital buit

F El B té un O.A.p lliure i buit

perpendicular al pla de la molècula
F que pot acceptar 2 electrons. Per
això es diu que el BF3 és un àcid
de Lewis, ja que pot accetar
electrons d’altres molècules.

Promoció

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp2)

ETILÈ o ETÈ, C2H4 H H 1s 2s 2p 1s 2s 2p

C C C C*
H H “Excitem” l’àtom de carboni

sistema s
1s 3  sp2 2p
C*

H
H

sistema p C*

H
H

Rotació impedida al llarg de l’eix C-C a causa de l’enllaç p

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp3) METÀ, CH4
1s 2s 2p .. 1s 2s 2p H
“Excitem” l’àtom de carboni H
C C H C* C H
H H H
H
H H

Els quatre enllaços C-H no tindrien la mateixa energia ni longitud, H H

cosa que empíricament no és certa. A més, no podem explicar
satisfactòriament la geometria tetraèdrica del CH4
 Necessitem considerar la hibridació sp3 del C:

1=1/2*(s+px+py+pz)
2=1/2*(s-px-py+pz)
3=1/2*(s+px-py-pz)
4=1/2*(s-px+py-pz)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (HIBRIDACIÓ sp3)

H 1s 2s 2p 1s 4  sp3
C* C*
C H
H H

N H
H H

L’aigua i l’amoníac són

bases de Lewis ja que
disposen de PNE lliures
i plens d’electrons que
poden ser cedits a
O H àcids de Lewis
H

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (MOLÈCULES AMB MÉS D’UN ÀTOM CENTRAL)

ETÀ, C2H6
Existeix lliure rotació
H H al voltant de l’enllaç
H C C H C-C donat que no hi ha
H H cap enllaç p

ALTRES TIPUS D’HIBRIDACIÓ

PCl5 SF6, geometria octaèdrica

Geometria
bipiramidal
triangular

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (RESUM)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (EXEMPLES)

Àcid acètic

O sp3
H C
O
C
H sp2
H

sp2

sp3

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (EXEMPLES) sistema p
( molècula plana)
Benzè (C6H6)

sistema s

Química
 TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA (RESUM)
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
Orbitals atòmics Hibridació Nombre
purs de l’àtom de l’àtom d’orbitals Forma dels orbitals híbrids Exemples
central central híbrids

s, p sp 2 Lineal BeCl2

Trigonal
s, p, p sp2 3 BF3
plana

s, p, p, p sp3 4 Tetraèdrica CH4

Bipiràmide PCl5
s, p, p, p, d sp3d 5
trigonal

s, p, p, p, d, d sp3d2 6 Octaèdrica SF6

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DELS ORBITALS MOLECULARS (TOM)

Ψ+ Ψ-

Diagrama d’Orbitals Moleculars de la molècula d’Hidrogen

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DELS ORBITALS MOLECULARS (TOM)

Diagrama d’Orbitals Moleculars per a Li2-N2 (esquerra) y O2-F2 (dreta)

Química
V. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES
TEORIA DELS ORBITALS MOLECULARS (TOM)

sigma pi delta

Formes dels Orbitals Moleculars a partir

dels orbitals atòmics s i p
Orbitals moleculars tipus sigma i pi

Química