2023-24 Introducció Als Recipients A Pressió

Grau d’Enginyeria Química
Disseny d’Equips i Instal·lacions
Introducció als recipients a pressió

Curs 2023-24
Recipients a pressió
• Que són i on els trobem?
• Legislació i normativa aplicable als recipients a pressió:
– Antecedents i perspectiva històrica
– Directiva Europea de recipients a pressió (2014/68/UE)
– Reglament de recipients a pressió i instruccions tècniques complementàries
– Disseny de recipients a pressió:
• Norma europea (EN) harmonitzada a la directiva 2014/68/UE
• Codi ASME (USA)
• Introducció al càlcul de recipients a pressió emprant codi ASME:
– Pressió i temperatura de disseny
– Recipients a pressió interna
– Recipients a pressió externa
• Canonades i accessoris emprant codi ASME B36
2
Que són?
• Recipient a pressió:
– Qualsevol contenidor estanc que conté un fluid (gas o líquid) a una pressió
significativament diferent de l’externa (ambient)
– Normalment la pressió dins del recipient és major que l’ambiental, però pot ser
a la inversa (per exemple, un submarí, un avió volant a gran alçada, una
columna de destil·lació al buit, ...)
– El gruix de la paret acostuma a ser molt més petit que qualsevol altra dimensió
del recipient. A la paret se l’acostuma a anomenar carcassa (o closca, de l’anglès
shell)
3
On els trobem?
4
Recipients a pressió industrials ...
5
On els trobem?
6
Recipients a pressió industrials ...
• La carcassa dels recipients a pressió de grans dimensions:
– És prima (relació entre el radi i el gruix de paret major que 10)
– És una estructura, ja sigui oberta o tancada, construïda amb làmines
conformades i unides per soldadura
– Generalment té forma de revolució
R
³ 10
t
7
Tancs d’emmagatzematge
8
EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUÍMICS
• Real Decreto 656/2017, de 23 de junio, por el que se aprueba el Reglamento
de Almacenamiento de Productos Químicos y sus Instrucciones Técnicas
Complementarias MIE APQ 0 a 10.
• MIE APQ : Ministerio de Industria y Energía, Almacenamiento de Productos Químicos
• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-1 «Almacenamiento de líquidos

inflamables y combustibles en recipientes fijos»
• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-2 «Almacenamiento de oxido de
etileno en recipientes fijos»
• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-3 «Almacenamiento de cloro
• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-4 «Almacenamiento de
amoníaco anhidro»
• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-5 «Almacenamiento de gases en
recipientes a presión móviles»
9
EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUÍMICS

líquidos corrosivos en recipientes fijos»
liquidos tóxicos en recipientes fijos»
fertilizantes a base de nitrato amónico con alto contenido en
nitrógeno»
peróxidos orgánicos y de materias autorreactivas
• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-10 «Almacenamiento en
recipientes móviles»
10
Tancs de mescla...
http://www.titanmf.com/photo-gallery/columns-images
11
Reactors ...
12
Columnes de destil·lació ...
13
Columnes de destil·lació ...
14
Bescanviadors de calor ...
15
Bescanviadors de calor ...
16
“Coses estranyes” ...
17
Calderes de vapor ...
http://www.powerhouse.com/new-boiler/hurst-boiler-200-series/
18
Caldera Pirotubular
19
Caldera acuotubular
20
Caldera acuotubular
21
Antecedents i perspectiva històrica
• La industrialització, basada en la màquina de vapor, va generar un
nombre creixent d’accidents involucrant calderes de vapor:
Explosió vaixell Sultana el 1865 als EE.UU., més de 1800

víctimes
Un accident en una factoria a Massachusetts el 1905 ...
22
Grover Shoe Factory, Brockton, MS 1905

23
24
(caldera desplaçada fins un habitatge situat a
60 metres)
– L'accident va impulsar la primera legislació sobre calderes als EE.UU. (1907)

– El 1911 es forma el consell de l’ASME (American Society of Mechanical
Engineers) i el 1915 es publica la primera edició del ASME Boiler Code.
– Avui dia hi ha legislació d’obligat compliment quant al disseny, construcció,
instal·lació, operació i manteniment dels recipients a pressió.
25
Legislació: directiva Europea 2014/68/UE
• A la Unió Europea la directiva d’equips a pressió (2014/68/UE) és una
llei d’obligat compliment a tots els països membres:
– Qualsevol equip o instal·lació a pressió comercialitzat o instal·lat al territori de
la UE ha de complir amb la directiva.
– Aplica als elements sotmesos a pressió manomètrica major de 0.5 bar (excepte
els indicats a l’article 1.2 de la pròpia directiva). Això inclou:
• Calderes de vapor (recipients a pressió sotmesos a flama)
• Recipients a pressió (sense flama)
• Sistemes de canonades (incloent accessoris)
• Elements de seguretat (vàlvules de seguretat, discs de ruptura, limitadors de pressió)
• Accessoris a pressió (esmorteïdors de pulsacions, etc.)
– És una llei, no un codi de disseny: no proporciona cap equació ni procediment
de càlcul per a dissenyar equips o instal·lacions a pressió.
26
– Estableix un conjunt de Requeriments Essencials de Seguretat (Annex I) a
considerar durant el disseny, la selecció dels materials i la fabricació.
– Estableix un seguit de Requeriments Específics (Annex I) addicionals:
• Per a recipients escalfats amb risc de sobre-escalfament
• Per a canonades
• Relatius a materials, tensions admissibles, eficiències de soldadura, pressió de prova, i
a dispositius de limitació de pressió.
– Estableix els requisits dels procediments administratius per a l’avaluació de la
conformitat dels equips a pressió:
• Els sistemes es classifiquen en 5 categories de risc (Annex II) en funció de la pressió
màxima admissible (PS), volum (V) o diàmetre (DN), i el grup de fluids:
– Grup 1: fluids perillosos segons el reglament CE 1272/2008
– Grup 2: fluids no inclosos al grup 1
• La categoria de risc determina els requisits a complir per a declarar un sistema

conforme segons la directiva (Annex III)
27
– Grup 1: fluids perillosos segons el reglament CE 1272/2008 (resum):
• Explosius inestables
• Gasos inflamables o comburents
• Líquids inflamables, pirofòrics, comburents
• Substàncies amb toxicitat aguda o específica per determinats òrgans
• Substàncies que en contacte amb aigua desprenen gasos o vapors inflamables
• Peròxids orgànics
• Substàncies dins de sistemes on la temperatura màxima admissible (TS) supera la
temperatura d’inflamació del fluid
– Els equips on coexisteixen fluids de diferent grup (per exemple, un

bescanviador de calor), es classifiquen segons la categoria de més perillositat
28
• Categories de risc Grup 1
per a recipients (fluids

(segons PS i V): explosius,
inflamables
tòxics o
oxidants)
Grup 2
(fluids no
perillosos,
incloent
vapor)
29
• Categories de risc Grup 1
per a canonades (fluids

(segons PS i DN): explosius,
inflamables
tòxics o
oxidants)
Grup 2
(fluids no
perillosos,
incloent
vapor)
30
• Categories de risc per a accessoris de seguretat:
– Accessori fabricat com a component d’un equip: mateixa categoria que l’equip
– Altres accessoris (per ús general): categoria IV
• Categories de risc per a accessoris a pressió:
– Tractar com recipient o canonada. En cas de dubte, analitzar ambdós i agafar la
categoria resultant més elevada
• Categories de risc per conjunts multi-element:
– Avaluació global de la conformitat, agafant la categoria pel conjunt que resulta
d’efectuar:
• L’avaluació individual de tots els dispositius del conjunt que no disposin de marcatge
CE previ (es determina la categoria de cada element)
• L’avaluació de la integració dels elements del conjunt, agafant la categoria de
l’element de més alta categoria, sense incloure els accessoris de seguretat
• Avaluació de la protecció del conjunt contra situacions que ultrapassin els límits
d’operació permesos, efectuada amb la categoria més alta dels elements a protegir
31
• Requisits a complir en cada categoria de risc (Annex II):
– Dispositius de l’article 4.3: “sound engineering practices” ... sense marcatge CE
– Dispositius de la categoria I: Mòdul A
– Dispositius de la categoria II: Mòduls A2, D1, E1
– Dispositius de la categoria III: Mòduls B (tipus de disseny), D+B (tipus de
disseny), F+B (tipus de producció), E+B (tipus de producció), C2, H
– Dispositius de la categoria IV: Mòduls B (tipus de producció), D+B (tipus de
producció), G, H1
32
• Els mòduls es descriuen a l’Annex 3 de la directiva:
– Mòdul A: control intern de la fabricació
– Mòdul A2: control intern de la fabricació + control supervisat a intervals aleatoris
– Mòdul B: examen UE de tipus
– Mòdul C2: conformitat amb el tipus basada en control intern de la fabricació + control
supervisat a intervals aleatoris
– Mòduls D: conformitat amb el tipus basada en assegurament de la qualitat de producció
– Mòdul D1: assegurament de la qualitat del procés de fabricació
– Mòdul E: conformitat amb el tipus basada en l’assegurament de la qualitat de l’equip
– Mòdul E1: assegurament de la qualitat de la inspecció i l’assaig de l ‘equip acabat
– Mòdul F: conformitat amb el tipus basada en la verificació de l’equip
– Mòdul G: conformitat basada en verificació per cada unitat
– Mòdul H: conformitat basada en l’assegurament de la qualitat total
– Mòdul H1: conformitat basada en l’assegurament de la qualitat total amb examen del
disseny
33
Legislació: reglament de recipients a pressió
• A Espanya l’aplicació de la directiva 2014/68/UE s’implanta a través del
Reglament de Recipients a Pressió (RD 2060/2008) i les instruccions
tècniques complementaries (ITCs) annexades:
– ITC EP-1: calderes
– ITC EP-2: centrals generadores d’energia elèctrica
– ITC EP-3: refineries i plantes petroquímiques
– ITC EP-4: dipòsits criogènics
– ITC EP-5: ampolles d’equips respiratoris autònoms
– ITC EP-6: recipients a pressió transportables
• A Catalunya, l’aplicació del RRP es regula a través de l’ordre
IUE/470/2009
34
• ITC EP-3: refineries i plantes petroquímiques (resum d’apartats)
– Cap. 1. Àmbit d’aplicació i definicions.
– Cap. 2. Instal·lació i posada en servei:
• Classifica recipients segons valor del producte
(PS·V en bar·m3), i fluids segons perillositat:
• Combina ambdós per a

establir la classe del recipient:
• Només els de classe 1 i classe 2 requereixen d’un projecte d’instal·lació

35
• ITC EP-3: refineries i plantes petroquímiques (resum d’apartats)
– Cap. 3. Inspeccions periòdiques i reparacions:
• Segons la classe, s’estableix la periodicitat i nivell d’inspecció de la instal·lació
• Els detalls sobre els nivells d’inspecció A (inspecció exterior en servei), B (inspecció
interior fora de servei) i C (prova de pressió), s’indiquen a l ‘Annex de la ITC EP-3
• En canonades amb DN > 50 i PS·DN > 1000
– Cap. 4. Altres disposicions
36
• Real Decreto 709/2015, de 24 de julio, por

el que se establecen los requisitos
esenciales de seguridad para la
comercialización de los equipos a presión.
37
ANEXO I
Requisitos esenciales de
seguridad
Del Real Decreto 709/2015, de 24

de julio (extracte)
38
709/2015
2.2 Diseño para una resistencia

adecuada.
2.2.1 Los equipos a presión se

diseñarán para resistir las cargas
correspondientes al uso previsto, así
como para otras condiciones de
funcionamiento razonablemente
previsibles. En particular, se
tendrán en cuenta los factores
siguientes:
39
709/2015
a) La presión exterior y la presión interior.

b) La temperatura ambiente y la temperatura de funcionamiento.
c) La presión estática y la masa del contenido en condiciones de
funcionamiento y de ensayo.
d) Las cargas debidas al tráfico, al viento y a los terremotos.
e) Las fuerzas y los momentos de reacción derivados de los
soportes, los dispositivos de montaje, las tuberías, etcétera.
f) La corrosión y la erosión, la fatiga, etc.
g) La descomposición de los fluidos inestables.
Las distintas cargas que puedan producirse al mismo tiempo se

considerarán teniendo en cuenta la probabilidad de su suceso
simultáneo.
40
709/2015
Las características de los materiales que se tomarán en

consideración, incluirán, cuando proceda:
El límite elástico, un 0,2% o un 1,0% de límite convencional de

elasticidad, según los casos, a la temperatura de cálculo.
La resistencia a la tracción.
La resistencia en función del tiempo, es decir, la resistencia a la
fluencia.
Los datos sobre la fatiga.
El módulo de Young (módulo de elasticidad).
La cantidad adecuada de deformación plástica.
La energía de rotura por flexión.
La resistencia a la rotura.
41
709/2015
El diseño tendrá debidamente en cuenta todos los procesos de

degradación razonablemente previsibles (por ejemplo, la corrosión, la
fluencia y la fatiga) correspondientes al uso a que esté destinado el
equipo; las instrucciones a que se refiere el apartado 3.4 llamarán la
atención sobre las características del diseño que sean determinantes
para la vida del equipo, como:
Para la fluencia: el número teórico de horas de funcionamiento a

temperaturas determinadas.
Para la fatiga: el número teórico de ciclos a niveles de tensión
determinados.
Para la corrosión: la tolerancia de corrosión teórica.
42
LEGISLACIÓ . RD 809/2021
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
Disseny de recipients i sistemes a pressió
• Pel disseny d’equipament de procés cal emprar CODIS de disseny:
– Recipients de procés a pressió (excloent calderes de vapor):
• Codi ASME, secció VIII (EE.UU.)
• Estàndard EN-13445 (harmonitzat a la directiva 2014/68/UE).
– Tancs emmagatzematge a baixa pressió:

• Codi API 650 (atmosfèrics)
• Codi API 620 (baixa pressió)
• Reglament d’Emmagatzematge de Productes Químics RD 656/2017 i les ITC que
conté.
– Bescanviadors de calor:
• Codi TEMA (Tubular Exchanger Manufacturers Association)
• Codi ASME secció VIII (més exigent en alguns aspectes).
• Estàndard EN-13445 (harmonitzat a la directiva 2014/68/UE).
61
Disseny de recipients a pressió
• Pels sistemes de canonades, també (selecció dels codis i estàndards per
a materials tipus acers. N’hi ha de similars per altres materials):
– Canonades:
• Codis ASME/ANSI B-31.1, B-31.3, B-31.4; estàndard EN-13480.
– Brides (flanges):
• Estàndards ASME/ANSI B-16.5, B-16.36, B-16.47; estàndard EN-1092.
– Juntes (gaskets):
• Codi ASME/ANSI B-16.20, B-16.21; estàndards EN-1514 i EN-12560
– Altres:
• Cossos de vàlvules: estàndard ASME/ANSI B-16.34; estàndard EN-12516
• Cargols i rosques per les brides: estàndard EN-1515
• Elements de seguretat contra sobrepressió: estàndard EN ISO-4126
62
Norma Europea EN-13445
• Norma pel disseny, fabricació i inspecció de recipients a pressió no
exposats a flama. Consta de 9 apartats:
– EN 13445-1. Part 1: generalitats
– EN 13445-2. Part 2: materials
– EN 13445-3. Part 3: disseny
– EN 13445-4. Part 4: fabricació
– EN 13445-5. Part 5: inspecció i prova
– EN 13445-6. Part 6: requeriments pel disseny i fabricació d’elements a pressió
construïts de ferro fos amb grafit esferoïdal
– PD CR 13445-7. Part 7: orientació sobre l'ús dels procediments d'avaluació de la
conformitat
– EN 13445-8. Part 8: requeriments addicionals per recipients a pressió d’alumini
i d’aliatges d’alumini
– PD CR 13445-9. Part 9: conformitat de la norma EN 13445 amb la norma
ISO 16528.
63
El codi ASME
• És un conjunt de normes pel disseny, construcció i operació de calderes
i de recipients a pressió.
• Acceptat als USA, Canadà i en molts altres països
• Actualment, consta de 12 seccions:

– Secció I. Normes per la construcció de calderes de potència (alta
pressió/temperatura)
– Secció II. Especificació de materials
• Part A. Especificacions de materials fèrrics
• Part B. Especificacions de materials no fèrrics
• Part C. Especificacions per a elèctrodes i materials de soldadura
• Part D. Propietats
64
El codi ASME
– Secció III. Normes per la construcció d’elements per instal·lacions nuclears
(inclou 10 subseccions)
– Secció IV. Calderes per baixa pressió
– Secció V. Proves no destructives
– Secció VI. Regles i recomanacions pel manteniment i operació de les calderes
de baixa pressió
– Secció VII. Guia i recomanacions pel manteniment de calderes de potència
– Secció VIII. Recipients a pressió
• Divisió 1.
• Divisió 2. Normes alternatives
• Divisió 3. Normes alternatives per recipients d’alta pressió (> 10,000 psi)
– Secció IX. Qualificació de soldadura
– Secció X. Recipients a pressió de plàstic reforçat amb fibres de vidre
– Secció XI. Regles per la inspecció en servei de plantes nuclears
– Secció XII. Normes per la construcció i utilització en servei de tancs de transport
65
Directiva 2014/68/UE + EN-13445 vs. codi ASME
• Diferencies entre codi ASME i la directiva 2014/68/UE + EN-13445:
– El codi ASME no contempla molts dels Requeriments Essencials de Seguretat de
la directiva
– Els materials especificats al codi ASME no són materials harmonitzats amb la
directiva:
• No tenen el grau de traçabilitat que demana la directiva
• En molts casos, no compleixen les especificacions de límit de contingut de C, P i S
– Les formules de càlcul del codi ASME i les de EN 13445 proporcionen gruixos
mínims de paret diferents.
• Per exemple, per un element cilíndric:
t: gruix de paret mínim
ASME Secció VIII Div.1 EN 13445 - 3 P: pressió
PR PR
t= t= R: radi intern del cilíndre
SE − 0.6 P SE − 0.5 P S: estrès màxim permès
E: factor d'eficiència de la soldadura
66
Informació complementària
• Vegi’s Pressure Vessel Design Manual, Dennis R Moss
• Stress in Pressure Vessels (1)
• General Design (2)
• “Material Properties” (3)
67
– L’estrès admissible pel material a les condicions de treball és diferent:
• ASME secció VIII divisió 1:

– L’estrès màxim permès és el menor dels valors:
» (1/3.5) de la resistència a la tracció a temperatura ambient
» (2/3) del límit elàstic del material a la temperatura de disseny
– Les especificacions de materials del codi ASME només inclouen resistències mínimes a
temperatura ambient. Els valors de límit elàstic a alta temperatura són estimacions
estadístiques, però no són valors mínims garantits
• Directiva i normes EN:

– L’estrès màxim permès és el menor dels valors:
» (5/12) de la resistència al trencament a 20°C
» (2/3) del límit elàstic del material a la temperatura de disseny
– Els valors de resistència a temperatura ambient i a temperatures elevades s'especifiquen en
el la norma harmonitzada del material. Aquests valors es consideren valors garantits
68
– L’extensió dels tests no destructius de les soldadures és diferent:
• un element cilíndric: t: gruix de paret mínim

P: pressió
ASME Secció VIII Div.1 EN 13445 - 3 R: radi intern del cilíndre
PR PR
t= t= S: estrès màxim permès
SE − 0.6 P SE − 0.5 P
E: factor d'eficiència de la soldadura
69
Real Decreto 709/2015, de 24 de julio
• 7.2 Coeficientes de las juntas.
• Para las juntas soldadas, el coeficiente de las juntas (E) no excederá de
los valores siguientes:
• Para los equipos que sean objeto de ensayos destructivos y no
destructivos que permitan comprobar que el conjunto de las juntas no
presenta deficiencias significativas: 1.
• Para los equipos que sean objeto de ensayos aleatorios no
destructivos: 0,85.
• Para los equipos que no sean objeto de ensayos no destructivos
distintos de la inspección visual: 0,7.
70
– Les pressions de prova hidrostàtica són diferents:

• Codi ASME, Secció VIII, Div. 1:
 Resistència del material a la T de prova 
Pp = 1.3  MAWP 
 Resistència del material a la T d' operació 
on MAWP és la pressió màxima permesa
• Directiva i EN 13445-5, el major dels valors:
Pp = 1.43 × MAWP
æ Resistència del material a la T de prova ö
Pp = 1.25 × MAWP ç ÷
è Resistència del material a la T d'operació ø
71
– Els requeriments pel fabricant són diferents:
72
Codi ASME. Secció VIII, Divisió 1
• Estableix els requeriments mínims pel disseny, fabricació i inspecció, i
per a obtenir la certificació autoritzada de l'ASME per recipients a
pressió
• Límits d’aplicació:
– La pressió ha de ser menor a 3000 psi (210 bar) i major a 15 psi (1.0055 kg/cm²)
– Exclou escalfadors tubulars subjectes a foc
– Exclou recipients a pressió que són part integral de components de sistemes de
canonades, sistemes de canonades i accessoris de canonades
– Exclou recipients de menys de 120 galons US (454.3 litres) de capacitat d’aigua,
que utilitzen aire com element generador de pressió
– Exclou tancs que subministren aigua calenta amb les característiques següents:
• Potencia de calor inferior a 200000 Btu/h (58600 W)
• Temperatura de l’aigua inferior a 210°F (99°C)
• Capacitat inferior a 120 galons US (454.3 litres)
– Exclou els recipients que no excedeixin 6 polsades (15.2 cm) de diàmetre
73
• La divisió 1 de la secció VIII del codi es divideix en 3 subseccions:
– Subsecció A. Requeriments generals

• Part UG que cobreix els requeriments generals de tots els mètodes constructius i tots
els materials
– Subsecció B. Requeriments de fabricació

• Part UW. Per a recipients fabricats per soldadura
• Part UF. Per a recipients fabricats per forjat
• Part UB. Per a recipients que seran fabricats utilitzant un material de rebliment no
fèrric (a aquest procés se li anomena "brazing”)
74
– Subsecció C. Requeriments relatius a classes de materials
• Part UCS. Requeriments per RPs d’acer al carboni i acers de baix aliatge
• Part UNF. Requeriments per RPs de metalls no ferris
• Part UHA. Requeriments per RPs d’acers d’alt aliatge
• Part UCI. Requeriments per RPs de ferro colat
• Part UCL. Requisits per als RPs soldats construïts de materials amb revestiment
integral resistent a la corrosió, amb revestiments metàl·lics soldats, o amb
revestiments aplicats
• Part UCD. Requeriments per RPs de ferro colat dúctil
• Part UHT. Requeriments per RPs d’acers ferrítics amb resistència millorada mitjançant
tractaments tèrmics
• Part ULW. Requeriments per RPs construïts per capes
• Part ULT. Normes alternatives per RPs construïts de materials que tinguin tensions
admissibles superiors a baixa temperatura
• Part UHX. Normes per bescanviadors de calor de carcassa i tubs
• Part UIG. Requisits per a RPs construïts de grafit impregnat
75
• Parts de la norma més habituals: From: J. P. Ellenberger, R. Chuse, B. E. Carson.
Pressure vessels. The ASME code simplified.
8th Ed. McGraw-Hill, 2004
76
Codi ASME - S VIII, D1 – Càlcul d’un recipient
• El codi ASME considera els següents paràmetres de disseny:
– Soldadures
– Tipus de material i temperatura de servei
– Pressió: interna o externa
• En un recipient real:
– Existeixen tubuladures i boques que foraden la carcassa
– Poden haver-hi canvis de diàmetre i segments de diàmetre variable
– Cal considerar també el pes mort, la força del vent, els moviments sísmics, les
càrregues per l’acció de canonades i càrregues combinades.
• El càlcul mecànic del recipient ha de considerar la influència de tots

aquests factors
77
• Soldadura
– Al codi, les unions soldades es classifiquen en 4 categories (A,B,C i D), segons
siguin en direcció axial o en direcció angular, i el tipus d’elements que uneixen:
From: E. F. Megyesy. Pressure vessel handbook. 10th Ed. Pressure Vessel Publishing Inc., 1997
78
• Soldadura
– La part UW-12 defineix els tipus de soldadura acceptats pel codi i els hi assigna
un factor d’eficiència (E), que s’utilitza posteriorment pel càlcul del recipient
79
• Soldadura
– Finalment, la taula annexa resumeix els tipus de soldadura que es poden
emprar (1 a 6) per a cada categoria d’unió soldada (A, B, C o D). A la pràctica,
millor emprar sempre els tipus 1 o 2, si és possible.
80
• Soldadura
– Dins de radiografiat complet (full radiography) es
pot optar per un radiografiat total a juntes axials
i radials (RT-1) o per radiografiat total a juntes
axials i parcial a juntes radials (RT-2).
– Cost del radiografiat vs. gruix de paret:

exemple per un recipient de 8 ft D i 16 ft L
From: C. Eskridge , M. James, S. Zoller, Avoid costly fabrication

mistakes. Chemical Processing, May 2, 2008
actualment compensa el radiografiat total per l’elevat preu dels materials,

especialment en acers d’alt aliatge i superaliatges
81
• Material
– recomanacions
per a servei
no corrosiu
From: C. Eskridge, S. Zoller, M. James, Avoid costly materials mistakes. Chemical Processing, Jan 15, 2008
82
• Material
– cost relatiu dels materials de
construcció
From: C. Eskridge, S. Zoller, M. James, Avoid costly materials mistakes. Chemical Processing, Jan 15, 2008
83
• Material
– La tensió màxima permesa s’agafa com el menor dels següents valors:
Temperatura inferior a
Temperatura ambient i superiors
l’ambient
Velocitat
Material o Resistència Límit
Resistència a la tracció Límit elàstic Trencament per tensió de
producte a la tracció elàstic
fluència
2
forjat o fos, S R
1 2 1 1.1 2 3 Y Y
ferrosos i no S S S SR S FavgSRavg 0.8SRmin SC
3.5 T 3 Y 3.5 T 3.5 T T 3 Y o
ferrosos
(*)
0.9SY RY
2
Tubs soldats ´ 0.85SY RY
( )
0.85 2 0.85 1.1´ 0.85 2 3
o canonades, S ´ 0.85SY S ST RT ´ 0.85SY 0.85FavgSRavg 0.8 ´ 0.85 SRmin 0.85SC
ferrosos i no 3.5 T 3 3.5 T 3.5 3 o
ferrosos 0.9 ´ 0.85SY RY (*)
ST: resistència a la tracció del material a temperatura ambient, ksi RT: relació entre la resistència a la tracció mitjana a una temperatura i el valor
SY: límit elàstic del material a temperatura ambient a temperatura ambient
SC: tensió mitjana per a produir una velocitat de fluència de 0.01%/1000 h RY: relació entre el límit elàstic mitjà a una temperatura i el valor a
SRavg: tensió mitjana per a produir ruptura a les 100000 h temperatura ambient
SRmin: tensió mínima per a produir ruptura a les 100000 h (*): Aquests valors, més elevats, poden resultar en lleugeres deformacions
permanents de l’element un cop sotmès a la pressió de treball. No es
recomanen pel disseny d’embocadures ni per situacions sensibles a la
deformació
84
• Material
– Al codi ASME, Secció II, part D conté els valors de tensió màxima admesa pels
materials reconeguts al codi sotmesos a diferents temperatures, que es deriven
de la taula anterior.
– Alguns exemples:
85
• Material: temperatura de disseny per establir les propietats de tensió
admissible del material
– Temperatura d’operació o de treball (Tt)

• És la temperatura a la que es realitza el procés en el que participa el recipient a
dissenyar
– Temperatura de disseny (Td)

• És la que farem servir per tal de determinar la resistència del material escollit
Td = Tt + 20°C
87
• Pressió: determinació del mode de treball
– Abans de procedir al càlcul del gruix de les parets d'un recipient, cal determinar
com treballa exactament la part que es objecte de disseny:
• Si l'interior del recipient es troba a una pressió manomètrica superior a la exterior

aquesta part del recipient treballarà a PRESSIÓ INTERNA
• Si l'interior d'un recipient es troba a una pressió inferior a l'exterior, llavors treballarà
a PRESSIÓ EXTERNA
• Les dos premisses anteriors són necessàries però no suficients, doncs el fet de que
treballin a pressió Interna o Externa TAMBÉ depèn de la geometria del element que
estem dissenyant
88
– Una part semiesfèrica o semi el·líptica d'un recipient treballarà a P. Interna o
Externa depenent de sí la pressió resultant provoca tracció o compressió,
respectivament, sobre la cúpula.
89
– Una forma d’evitar dubtes és anomenant intradós i extradós a la part còncava i
convexa respectivament
PExtradòs> PIntradòs → PRESSIÓ EXTERNA

PExtradòs< Pintradòs → PRESSIÓ INTERNA
– Veiem doncs que per unes mateixes condicions d’operació, el fet de canviar la
forma o posició de la cúpula canvia la seva forma de treballar:
5 bar 10 bar 10 bar 5 bar
P. interna P. externa
90
• Tancs sotmesos a pressió interna
– Pressió de treball o d’operació (Pt)

• Es defineix com a tal la pressió que requereix el procés del que forma part el nostre
recipient (Exemple: la pressió a la que es produeix una reacció química a l’interior
d’un reactor)
• Es mesura amb un manòmetre al cap superior del tanc
– Pressió de disseny (Pd)

• Es defineix com la pressió que agafarem per a dissenyar un recipient. Pot ser la
mateixa per a totes les parts, o no
• Serà la pressió manomètrica en cada punt del dipòsit més la sobrepressió per obrir la
vàlvula de seguretat
• Si no coneixem la sobrepressió d’aquesta vàlvula la calcularem com:
Pd = Pt + 10% (ó +1 bar, el que sigui més gran) + la pressió de la columna de fluid
91
– Pressió màxima de treball permesa (MAWP)
(MAWP = maximum allowable working pressure)
• Aquesta és la pressió de certificació ASME (la que constarà a la placa del recipient)
• Es defineix com la mínima de les pressions de disseny (és a dir, la pressió de disseny
al punt més elevat del recipient)
– Pressió de prova (Pp)

• És la pressió a la que es provarà el recipient un cop construït
• Ve definida com Pp = 1.3 x MAWP
• Si la prova es fa a una temperatura que no és la d’operació, aleshores la pressió de
prova es veurà corregida de la següent forma:
 Resistència del material a la T de prova 
Pp = 1.3  MAWP 
 Resistència del material a la T d' operació 
• La prova es farà amb pressió hidràulica i amb el tanc acabat de construir, per tal de
produir una plastificació que augmenti el límit elàstic del material (si es fa amb gas,
no recomanable, cal aplicar la norma UG-100)
92
93
94
– Quan en un dipòsit cilíndric hi hagi un canvi de secció, aquest es farà mitjançant
un tram tronco-cònic. La unió d’aquest tram de transició amb la resta del tanc
pot necessitar un reforçament mitjançant una anella externa:
From: E. F. Megyesy. Pressure vessel handbook. 10th

= Ed. Pressure Vessel Publishing Inc., 1997
SMALL
95
– Reforç d’unions còniques:
(1-D/a)
96
– Reforç en obertures
97
– Reforç en obertures
• És freqüent que s’hagin d’obrir registres en el casc d’un tanc a pressió, (connexions,
prendre mostres, boques d’home, etc...).
• En aquest cas el Codi ASME preveu la possibilitat de que s’hagi de reforçar la boca del
registre, degut a la concentració de tensions que hi ha en la seva perifèria
• La forma dels registres serà preferentment circular, el·líptica o rectangular amb els
extrems semicirculars o semiel·líptics. MAI amb angles amb vèrtex de radi nul
• No caldrà reforçament del registre si aquest és:
– Menor de 3 1/2” (89 mm) en tancs de paret amb gruix superior o igual a 3/8” (10 mm)
– Menor de 2 3/8” (60 mm) en tancs de paret amb gruix inferior a 3/8” (10 mm)
• Com criteri general el reforç ha de suplir la mateixa secció de material que s’ha tret
en perforar l’obertura:
Secció transversal de
l’orifici del tub
Paret del tub
Anell de reforçament amb secció Paret del recipient

transversal igual a la de l’orifici del tub
98
• Tancs sotmesos a pressió interna:
– Trencament d’una cisterna durant la prova de pressió hidrostàtica
99
– Provocat per l’ús d’un material de fabricació defectuós o fora d’especificació
100
• Consideracions addicionals
– Un cap calculat el gruix de paret requerit (incloent el sobre-gruix per corrosió)
cal escollir una planxa/placa comercial de gruix igual o immediatament superior
– Amb el gruix extra disponible es pot:
• Augmentar la MAWP del recipient. Bàsicament recalcular la pressió que aguanta el
recipient construït amb la placa de gruix comercial (menys el sobre-gruix per
corrosió). Es recomana per recipients de plantes en continu on pot ser favorable
treballar eventualment a pressió per sobre de la nominal.
• Augmentar el sobre-gruix disponible per a corrosió. Augmenta la vida útil del

recipient i es l’acció recomanada per a unitats en funcionament discontinu.
• Augmentar la temperatura de disseny del recipient. Es tracta de calcular fins quin

valor pot decréixer la tensió admissible considerant el gruix addicional (menys el
sobre-gruix per corrosió) i cercar la nova temperatura a la taula de propietats del
material. Recomanat per a recipients emprats en reactors o unitats on pot haver-hi
pujades sobtades de temperatura per inestabilitats del procés.
101
• Tancs sotmesos a pressió interna – EXEMPLE:
4m
– Es vol construir un tanc cilíndric de 4 m de diàmetre intern,
amb caps semiesfèrics.
– Ha d’allotjar 113 m3 d’un fluid de densitat 1436 kg/m3, a una
temperatura de 350°C i una pressió de 12 bar
– El material a utilitzar és acer de baix aliatge SA 387 grau 22
– La densitat de l’acer és de 7850 kg/m3
– Les soldadures seran del tipus 1, radiografiades parcialment
– Cal aplicar un sobre gruix de 3 mm per a compensar la corrosió
– El tanc treballarà en posició vertical
– Calcular el gruix de paret de cada element del tanc, així com el

pes total del recipient
102
• Tancs sotmesos a pressió interna – EXEMPLE: solució
– Llargada de la part cilíndrica (L):
4 4
V - p r 3 113 - p 23
L= 3 = 3 = 6.33m
pr 2
p 22
– Pressió de treball = 1.2 Mpa

– Pressió de disseny:
• Cap superior: 1200000 Pa +10 % + 1436 x 9.8 x 2 = ... = 1.348 MPa
• Part cilíndrica: 1200000 Pa +10% + 1436 x 9.8 x 8.33 = ... = 1.437 MPa
• Cap inferior: 1200000 Pa +10 % + 1436 x 9.8 x 10.33 = ... = 1.465 MPa
– Temperatura de disseny: 350°C + 20°C = 370°C
– Consultant les taules de materials, per a la temperatura de treball trobem que

la tensió admissible és S = 124 Mpa
– Com que el radiografiat de les soldadures serà parcial, llavors E = 0.85
103
– Ara podem calcular els gruixos de cadascuna de les parts del tanc
• Cap superior (tCS):
1.348MPa ´ 2m
t= = ... = 1.28cm
2 ´124MPa ´ 0.85 - 0.2 ´1.348MPa
tCS = 1.28 + 0.3 = 1.58cm @ 1.6cm
• Cilindre (tC):
1.437MPa ´ 2m
t= = ... = 2.75cm
124MPa ´ 0.85 - 0.6 ´1.437MPa
tC = 2.75 + 0.3 = 3.03cm @ 3.1cm
• Cap inferior (tCI):

1.465MPa ´ 2m
t= = ... = 1.39cm
2 ´124MPa ´ 0.85 - 0.2 ´1.465MPa
tCI = 1.39 + 0.3 = 1.69cm @ 1.7cm
104
– Ara ja podem calcular els pesos de cadascuna de les parts:
• Pes cap superior:
2 é ù
( )
3
pesCS = p ê R + tCS - R 3 ú ´ racer ´ 9.81= ... = 31215N
3 ë û
• Pes part cilíndrica:

é ù
( )
2
pesC =p ê R + tC - R 2 ú ´ L ´ racer ´ 9.81= ... = 191367N
ë û
• Pes cap inferior:

2 é ù
( )
3
pesCI = p ê R + tCI - R 3 ú ´ racer ´ 9.81= ... = 33182N
3 ë û
• Pes total tanc buit = 255764 N = 255.8 kN
105
Pressió interna
a) Capçal semiesfèric (gruix)

b) Capçal el·líptic
c) Determina de longitud del cos cilíndric (H/D= 1,5) i
calcula la capacitat operativa.
106
107
• Col·lapse d’una cisterna ... desprès de netejar-la amb vapor d’aigua en
un dia fred
108
• Alguns exemples de tancs
dissenyats a pressió interna que
(per errors d’operació) entren en
depressió (pressió externa):
109
• Tancs sotmesos a pressió externa
– Queda justificada l’existència d’una norma pròpia per tancs que treballen a
pressió externa, ja que aquests col·lapsen a tensions inferiors al seu límit elàstic
(SY) degut a la inestabilitat de l’estructura
– El tanc pateix un abonyegament plàstic (col·lapse) a partir d’una pressió crítica

PC que caldrà determinar en cada cas, i que les condicions de treball no poden
superar
– Els caps introdueixen un efecte estabilitzador (evitant o endarrerint

l’abonyegament)
– Considerarem que un recipient treballa sotmès a pressió externa, quan la

diferència entre la pressió a l’exterior del tanc amb la de l’interior sigui positiva
110
– Exemples: Un tanc al que se li ha practicat un buit parcial; un tanc submergit, la

pressió interior del qual es menor que la pressió de la columna de fluid que té
pel damunt
– Els factors que regulen aquesta inestabilitat són purament geomètrics:

• La llargada de la part cilíndrica (L)
• El diàmetre exterior (D0)
• El gruix de la paret (t)
– En raó d’això podem classificar els tancs cilíndrics com:

• Tancs curts
• Tancs molt llargs
• Tancs de llargada intermèdia
111
– Per cilindres curts (aproximadament, L=D0) i de gruix de paret considerable la

pressió crítica es calcularà per la teoria general de closques
Sadmt
PC =
R0
– Per tancs de gran llargada

æ t ö
3
PC = 2.2 × E × çç ÷÷
è D0 ø
Existeix una llargada, anomenada llargada crítica, a partir de la qual es produirà

el col·lapse independentment del valor de PC, i que ve donada per l’expressió
(per acers al carboni, el els quals el mòdul de Poisson n = 0.3):
æD ö
1/2
LC = 1.11× D0 × ç 0 ÷
è t ø
112
– Per a tancs cilíndrics de llargada intermèdia, la pressió crítica ve donada per:

æ t ö
3
PC = K × E × çç ÷÷
è D0 ø
on:
• E és el mòdul d’elasticitat del material a la temperatura de disseny (veure taules
Factor B annexes); no confondre amb l'eficiència de la soldadura.
• K és un valor tabulat per acers al carboni
• L’expressió només es vàlida per acers al carboni (mòdul de Poisson n = 0.3)
– EXTENSIÓ DE LA NORMA:
• Un recipient que hagi estat dissenyat per treballar a pressió interna segons el codi
ASME, pot treballar en condicions de buit parcial (pressió interna fins a 15 psi inferior
a l’externa), sense que requereixi un disseny específic a pressió externa
• En la placa d’identificació no podrà dur que pot treballar a pressió externa
113
– Pressió de disseny (Pd)

• Per a un dipòsit no submergit en condicions de buit parcial, es dissenyarà a buit total.
– Exemple: Un dipòsit situat a la superfície de la terra en el que la pressió d’operació és
Po = -0.6 barg, la pressió de disseny serà:
Pd = 0 barg – (-0.6 barg) = 0.6 barg
però segons el codi ASME, es diu que serà:
Pd = 1 barg
• Per a un dipòsit submergit, la pressió de disseny serà el major valor entre:
Pd = (Pressió externa – Pressió interna) x 1.25 ó + 1 bar
114
115
116
117
Codi ASME - S VIII, D1 – Càlcul d’un recipient sotmès a
pressió externa. COS CILÍNDRIC. UGO 28.0
• Tancs sotmesos a pressió externa: factor A
118
• Tancs sotmesos a pressió externa: factor B
119
120
121
122
123
Recipients sotmesos a pressió externa
124
125
126
• Tancs sotmesos a pressió externa – EXEMPLE
– S’ha de dissenyar un tanc esfèric de 8 m de diàmetre, que contindrà aire a

pressió atmosfèrica
– El tanc estarà submergit a 25 m sota aigua dolça
– El material de construcció serà un acer inoxidable SA-240 grau 316 L
– La temperatura de treball estarà entre els 25 i 32°C
127
• Tancs sotmesos a pressió externa – EXEMPLE: solució
– Pressió de disseny = Pes de la columna d’aigua des de la superfície fins al fons

del tanc + 25 %
P = (1000 kg/m3 x 33 m x 9.8 m/s2) x 1.25 = 4.042 bar
– Ara amb el procés iteratiu hem de trobar un gruix de la paret que proporcioni
una pressió màxima de treball superior a la nostra pressió de disseny:
• Suposem, doncs, un gruix de t = 1 cm, amb el que tenim els següents valors
4250psi ´ 0.07
A=
0.125
æ 400 ö ( )
= 0.0003125 ® B figura = 4250psi ® Pmax =
æ 400 ö
= 0.72bar
ç ÷ ç ÷
è 1 ø è 1 ø
• en consequència, aquest gruix és inadmissible ...
128
• Tancs sotmesos a pressió externa – EXEMPLE: solució
• Tornem a provar amb un gruix t = 2 cm
A = 0.125 x (400/2) = 0.000625 → B = 8750 psi → Pmax= 3.06 bar
que tampoc serveix ...

• Provem ara amb un gruix t = 2.5 cm
A = 0.125 x (400/2.5) = 0.000781 → B = 8900 psi → Pmax= 3.893

bar
• Tornem a provar amb un gruix t = 2.6 cm
A = 0.125 x (400/2.6) =0.0008125 → B = 9000 psi → Pmax = 4.095

bar
Aquest gruix és adequat.
129
Pressió externa
130
131
132
133
Canonades i accessoris
• En els sistemes de canonades es convenient considerar d’entrada els
requeriments de disseny de tot el conjunt. És a dir:
– Canonades
– Brides
– Cossos de les vàlvules
– Altres elements com sensors de pressió, etc.
• Procediment genèric:
– Establir condicions de disseny:
• Tipus de fluid
• Condicions normals d’operació: 𝑃0 , 𝑇0
• Condicions màximes d’operació i temps de durada: 𝑃𝑚1 , 𝑇𝑚1 , 𝑡𝑚1 /𝑃𝑚2 , 𝑇𝑚2 , 𝑡𝑚2 / ⋯
• Escollir material de construcció:
– Considerar tipus de fluid i rang genèric de temperatura previst (atenció als problemes de
corrosió).
– Escollir el material de les llistes de materials normalitzats acceptats al codi de disseny
emprat (ASME o EN)
134
Grups de materials ASME (mateixos que en recipients a pressió):
135
Grups de materials EN-1092:
136
• Determinar els “ratings” a cada combinació de 𝑃 i 𝑇 (normals i màximes).
Per exemple a ASME per brides (B-16.5) i vàlvules (B-16.34), s’usen taules
específiques per a cada grup de materials o material individual:
𝑇 = 570°𝐹
Rating: classe 400
𝑃 = 650 𝑝𝑠𝑖
137
• Determinar els “ratings” a cada combinació de 𝑃 i 𝑇 (normals i màximes):
𝑃0 , 𝑇0 → 𝑟𝑎𝑡𝑖𝑛𝑔 1 ... escollir el rating més elevat per a tot el sistema,

𝑃𝑚1 , 𝑇𝑚1 → 𝑟𝑎𝑡𝑖𝑛𝑔 2 ቑ o reconsiderar condicions màximes puntuals si porten
𝑃𝑚2 , 𝑇𝑚2 → 𝑟𝑎𝑡𝑖𝑛𝑔 3 a un sobre-disseny excessiu:
Pressió (𝑃𝑑 ) i temperatura (𝑇𝑑 ) de disseny d’acord amb els ratings en ASME:
– El codi permet 𝑃𝑚 , 𝑇𝑚 superiors a 𝑃0 , 𝑇0 sempre que la tensió resultant sobre el material no
ultrapassi en un 15% la seva tensió màxima admissible en més del 10% del temps en un
període de 24 h, o en més d’un 20% durant un 1% d’un període de 24 h.
– A la pràctica (sempre que les temperatures no siguin molt diferents):
𝑃𝑚1 SI Rating 1 adequat, 𝑃𝑑 = 𝑃0

< 1.15 𝑖 𝑡𝑚1 < 2.4ℎ 𝑒𝑛 24ℎ ?
𝑃0 𝑇𝑑 = 𝑇0
NO
Rating 2 adequat, 𝑃𝑑 = 𝑃𝑚1
𝑃𝑚1 SI 𝑇𝑑 = 𝑇𝑚1
< 1.2 𝑖 𝑡𝑚1 < 0.24ℎ 𝑒𝑛 24ℎ ?
𝑃0
NO Rating 3 adequat, 𝑃𝑑 = 𝑃𝑚2
𝑇𝑑 = 𝑇𝑚2
138
• Determinar els “ratings” a cada combinació de 𝑃 i 𝑇 (normals i màximes).
A l’estàndard EN-1092 per brides hi ha taules similars, també per cada material o grup
de materials. Per exemple (fragment d’una de les taules):
139
– Dimensionat de les canonades:
• Triar velocitats típiques
de treball segons tipus
de fluid, o fer càlcul
rigorós de pèrdues de
càrrega.
• Calcular secció de flux i

diàmetre aproximat en
funció del cabal i
velocitat de disseny
• Escollir mida nominal

normalitzada
(diàmetre extern):
– NPS: en inch
– DN: en mm
140
Canonades i accessoris segons ASME
– Cercar tensió màxima admissible del material a la temperatura de disseny:
• ASME: mateixa taula que pels recipients, però limitada als materials de la Taula
mostrada a la transparència 129.
– Calcular el gruix de paret mínim necessari:

𝑃𝑑 𝐷
𝑡= +𝐴
2 𝑆 𝐸 + 𝑃𝑦
• t: gruix de paret
• Pd: pressió de disseny
• D: diàmetre extern de la canonada
• S: tensió màxima admissible del material a la temperatura de disseny
• E: eficiència de les soldadures:
0.60 soldadura forn
0.85 soldadura arc elèctric
1.00 soldadura 100% radiografiada
• y: factor adimensional que depèn de la temperatura:
0.40 acers ferrítics i austenítics fins 480 °C
• A: sobre gruix per corrosió, compensar esforços mecànics, etc.
141
– Cercat tub comercial de gruix de paret (Schedule) igual o superior al calculat:
• Els tub normalitzat es subministra amb diferents Schedule pel mateix NPS o DN.
• A ASME, el Schedule s’expressa amb números: 5, 10, 20, 30, 40, 60, 80, 100, 120, 140,
160 // 5S, 10S, 40S, 80S. És el valor aproximat de la relació:
𝑃
𝑆𝑐ℎ𝑒𝑑𝑢𝑙𝑒 ≅ 1000
𝑆
• A major Schedule, més gruixuda és la paret del tub (i menor el diàmetre interior):
142
– La pressió de prova de la canonada és 1.5 vegades la pressió de disseny,
compensant per les variacions de tensió màxima del material entre la
temperatura de disseny i la de proba:
𝑆𝑇
𝑃𝑝 = 1.5 𝑃
𝑆20°𝐶
– Quant a brides:
• Amb el “rating” fixat pel sistema
ja han quedat fixades les seves
característiques mecàniques
• Les dimensions estan normalitzades
per a cada tipus de brida i
combinació de NPS + rating (ASME)
o DN + PN (EN).
143
Per saber-ne més ...
• Bibliografia:
– E. F. Megyesy. Pressure vessel handbook. 14th Ed. Pressure Vessel Publishing
Inc., 2008
– J. P. Ellenberger, R. Chuse, B. E. Carson. Pressure vessels. The ASME code
simplified. 8th Ed. McGraw-Hill, 2004
– D. R. Moss. Pressure vessel design manual. 3rd Ed. Gulf Professional Publishing,
2004
– H. H. Bednar. Pressure vessel design handbook. Krieger Publishing Co., 1991
– M. L. Nayyar. Piping handbook. 7th Ed. McGraw-Hill, 2000
• Webs:
– Normes ASME: https://www.asme.org/shop/standards
– Normes EN: http://standards.cen.eu/index.html
– Directiva europea de recipients a pressió (i tota la legislació europea):
http://eur-lex.europa.eu/homepage.html?locale=en
144

2023-24 Introducció Als Recipients A Pressió

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2023-24 Introducció Als Recipients A Pressió

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau d’Enginyeria Química

Disseny d’Equips i Instal·lacions

Introducció als recipients a pressió

• MIE APQ : Ministerio de Industria y Energía, Almacenamiento de Productos Químicos

• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-1 «Almacenamiento de líquidos

• Instrucción técnica complementaria MIE APQ-6 «Almacenamiento de

Explosió vaixell Sultana el 1865 als EE.UU., més de 1800

Un accident en una factoria a Massachusetts el 1905 ...

Grover Shoe Factory, Brockton, MS 1905

Grover Shoe Factory, Brockton, MS 1905

– L'accident va impulsar la primera legislació sobre calderes als EE.UU. (1907)

• La categoria de risc determina els requisits a complir per a declarar un sistema

– Els equips on coexisteixen fluids de diferent grup (per exemple, un

per a recipients (fluids

per a canonades (fluids

• Combina ambdós per a

• Només els de classe 1 i classe 2 requereixen d’un projecte d’instal·lació

– Cap. 4. Altres disposicions

• Real Decreto 709/2015, de 24 de julio, por

Del Real Decreto 709/2015, de 24

2.2 Diseño para una resistencia

2.2.1 Los equipos a presión se

a) La presión exterior y la presión interior.

Las distintas cargas que puedan producirse al mismo tiempo se

Las características de los materiales que se tomarán en

El límite elástico, un 0,2% o un 1,0% de límite convencional de

El diseño tendrá debidamente en cuenta todos los procesos de

Para la fluencia: el número teórico de horas de funcionamiento a

– Tancs emmagatzematge a baixa pressió:

• Acceptat als USA, Canadà i en molts altres països

• Actualment, consta de 12 seccions:

• Vegi’s Pressure Vessel Design Manual, Dennis R Moss

• Stress in Pressure Vessels (1)

• General Design (2)

• “Material Properties” (3)

• ASME secció VIII divisió 1:

• Directiva i normes EN:

• un element cilíndric: t: gruix de paret mínim

– Les pressions de prova hidrostàtica són diferents:

• Directiva i EN 13445-5, el major dels valors:

– Subsecció A. Requeriments generals

– Subsecció B. Requeriments de fabricació

• El càlcul mecànic del recipient ha de considerar la influència de tots

– Cost del radiografiat vs. gruix de paret:

From: C. Eskridge , M. James, S. Zoller, Avoid costly fabrication

actualment compensa el radiografiat total per l’elevat preu dels materials,

– Temperatura d’operació o de treball (Tt)

– Temperatura de disseny (Td)

• Si l'interior del recipient es troba a una pressió manomètrica superior a la exterior

PExtradòs> PIntradòs → PRESSIÓ EXTERNA

5 bar 10 bar 10 bar 5 bar

– Pressió de treball o d’operació (Pt)

– Pressió de disseny (Pd)

– Pressió de prova (Pp)

From: E. F. Megyesy. Pressure vessel handbook. 10th

Anell de reforçament amb secció Paret del recipient

• Augmentar el sobre-gruix disponible per a corrosió. Augmenta la vida útil del

• Augmentar la temperatura de disseny del recipient. Es tracta de calcular fins quin

– Calcular el gruix de paret de cada element del tanc, així com el

– Pressió de treball = 1.2 Mpa

– Consultant les taules de materials, per a la temperatura de treball trobem que

• Cap inferior (tCI):

• Pes part cilíndrica: