1.4.

LES DIFICULTATS I EL MAL EN LA VIDA HUMANA

Déu va crear els éssers humans lliures. Per això, rebutjar el pla de Déu i inclinar-se cap al mal és
una opció que sempre tenen les persones. Els relats de la Bíblia sobre l’origen del món no
pretenen donar una explicació científica de com van succeir els fets. Els jueus creients que els van
escriure pretenien explicar la raó profunda per la qual les persones es poden causar el mal a si
mateixos, als altres i a la naturalesa.

Els relats del Gènesi presenten la creació com alguna cosa bona. L’home i la dona van ser creats
a imatge i semblança de Déu, i Déu els va donar tot per ser feliços (Gn 1,26-31). Tot i així, el
desenvolupament de la vida demostra tot el contrari. El paradís simbolitza el que Déu vol per a
l’ésser humà: una vida amb Ell, i en harmonia amb els altres éssers humans i la natura. Ara bé,
l’ésser humà rebutja Déu en moltes ocasions. El motiu radica, sobretot, en el desig orgullós de fer
anar la vida sense comptar amb l’amor de Déu. És llavors quan l’home i la dona es tanquen en ells
mateixos i rebutgen Déu. Això és el pecat.

Jesús va comunicar el que Déu desitja per a la vida humana. Va dir que Déu Pare vol entregar el
seu amor i misericòrdia, i per fer-ho convoca a un gran banquet tota la humanitat, especialment els
més desfavorits. Déu està a favor de la vida humana, però enfront aquesta voluntat de Déu l’ésser
humà opta per a la ruptura. En un acte de supèrbia, la persona rebutja ser la criatura de Déu per
poder dirigir el propi destí sense Ell.

La desobediència

El senyor va plantar un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home

que havia modelat, perquè el conreés i el guardés. I li va donar aquest
manament:
—Pots menjar de tots els arbres del jardí.

La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
— Així, déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

La dona va respondre a la serp:

—Podem menjar de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi
ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem perquè
moriríem.

La serp li va replicar:
—No, no moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els
ulls i seríeu igual com déu: coneixeríeu el bé i el mal.

Llavors la dona, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home,

que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar
que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars. Quan van sentir els passos del Senyor-Déu,
que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el
Senyor-Déu no els veiés.

Però el senyor-Déu cridà l’home i li va dir:

—On ets?

Ell li va respondre:
—He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.

El Senyor-Déu li replicà:
—Qui t’ha fet saber que anaves nu?, És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?

L’home va respondre:
—La dona que m’has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.

Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:

—Per què ho has fet, això?
TEMA 3: EL FONAMENT DE LA DIGNITAT DE LA PERSONA

Ella va respondre:
—La serp m’ha enganyat i n’he menjat.

Després ell digué a la dona:

—Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors.

Després va dir a l’home:

—Ja que has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà
maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. Et guanyaràs el pa amb la suor
del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols i a la pols tornaràs.

Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret.

Gn 2,8.15-16; 3,1-14.16a.17-19.23

El relat de la creació a la Bíblia es completa amb aquesta narració sobre el que va passar al jardí
que Déu va plantar per a l’home i la dona, el paradís, i del qual Déu els expulsà. Llegeix el text
atentament i fixa’t en cadascun dels personatges: Déu, l’home, la dona i la serp.

21. La vida al paradís simbolitza una existència feliç i en harmonia entre Déu i la seva
creació. En quin moment del relat s’aprecia aquesta harmonia?

deu va crear a adan i eva

22. Quina raó al·lega la serp perquè la dona desobeeixi Déu? Quin creus que és el
sentiment que vol despertar la serp en la dona: orgull, desig de poder, curiositat...?

Li va dir se us obririen els ulls i serieu igual com deu coneixerem el be i el mal

23. A partir del moment en què mengen el fruit prohibit, com canvia la relació entre l’home,
la dona i Déu?

la dona patira amb l’embars i l’home treballara dur

24. Al final del relat, Déu s’adreça a l’home i a la dona. Què descriu Déu amb aquestes
paraules?

et fare partir les grans fatigues del embaras i donaras a llum en mig de dolors