La cultura i l'art mesopotàmics.

Les aportacions culturals

La invenció de l’escriptura va permetre la redacció de documents importants, que

han arribat fins als nostres dies.
Els sumeris van narrar històries de personatges llegendaris, com en el Poema de
Gilgameix, considerada la primera obra literària de la història. Es va escriure sobre
tauletes d’argila, utilitzant l’escriptura cuneïforme, cap a l’any 2000 aC.
Els babilonis van crear el primer codi de lleis, conegut com a Codi d’Hammurabi,
el 1760 aC.
A més, els sumeris van desenvolupar un sistema de numeració per a portar la
comptabilitat de les seues activitats. Usaven el sistema sexagesimal per a comptar,
mesurar o pesar. Cada xifra, fins al 60, era representada mitjançant símbols.
L’ampli coneixement astronòmic dels babilonis els va permetre crear un calendari
lunar que els ajudava a regular les activitats agrícoles i a programar les cerimònies
religioses.
Els pobles mesopotàmics també van progressar en el terreny mèdic. Es van preocupar
pels símptomes d’algunes malalties i van avançar en els tractaments possibles.

Per saber-ne més. La religió en l'Antiguitat.

Ja des del paleolític, l’ésser humà va mostrar una

inquietud per la religió que es va plasmar en els
soter­raments i en les pintures rupestres.

Amb les primeres civilitzacions va sorgir el

politeisme o creença en diversos déus. Aquestes
religions giraven entorn de la naturalesa i la
fertilitat de la terra, ja que d’això depenia la
supervivència del poble.

A Mesopotàmia, la principal divinitat era Anu, el

déu del cel. Hi havia déus i deesses de la fertilitat,
la vegetació, els rius o les tempestes.

Per a retre’ls culte, es van construir els ziggurats,

temples formats per una torre piramidal
escalonada, en la cúspide de la qual se situava el
santuari de la divinitat.

A més, es va crear una classe sacerdotal per a

gestionar les tasques dels temples. El summe Gravat a Mesopotàmia
sacerdot era el rei, representant dels déus a la
Terra.

62
 Recursos. El Codi de Hammurabi
És el codi legislatiu conegut més antic. Va ser gravat sobre
una estela de pedra, en escriptura cuneïforme. En la part
superior apareix Hammurabi, rei de Babilònia. Xamaix, el
déu de la justícia, li lliura les lleis divines i immutables.
Aquestes són algunes de lleis inscrites en el codi:

Llei 55: Si algú ha obert una rasa per a regar i després ha

sigut negligent, i si el camp limítrof s’ha inundat d’aigua i s’ha
emportat el blat del veí, li tornarà el blat que li ha fet perdre.
Llei 112: Si algú està de viatge i ha rebut d’algú plata, or,
pedres precioses i altres béns perquè els transporte, i si
aquest no ha lliurat al lloc de destinació tot el que havia de
transportar i s’ho ha quedat, el propietari dels objectes que
calia transportar farà comparéixer aquest home per no
haver-los lliurat, i aquest donarà al propietari dels objectes
fins a cinc vegades el que se li va donar.
El rei va ordenar posar còpies del codi als pobles perquè
tots conegueren la llei i els càstigs que s’aplicarien en cas
d’incomplir-la.

L'arquitectura mesopotàmica.
Els pobles mesopotàmics van introduir innovacions arquitectòniques importants,
heretades de civilitzacions posteriors.
La geografia d’aquesta regió es caracteritza per l’escassetat de pedra i fusta. Per això, els
constructors van haver d’adaptar-se als materials que hi abundaven, és a dir, l’argila i la
canya. Els murs i les parets s’alçaven amb tova i s’unien els uns amb els altres
mitjançant arcs i voltes, que són les principals aportacions arquitectòniques
mesopotàmiques.

Els edificis més importants es destinaven als reis i al culte dels déus.
Els palaus. Eren la residència dels reis i de les seues famílies. Tenien diverses
dependències disposades al voltant de patis enjardinats, amb parets decorades amb
relleus i cobertes per ceràmica vidrada de colors brillants.
Els temples o ziggurats. Eren piràmides escalonades, coronades per un petit
santuari. Es consideraven l’habitatge dels déus i només els sacerdots hi tenien accés.

63
 Recursos.
National
Geographic.
Piramids and
Ziggurats

L'escultura mesopotàmica
Els pobles mesopotàmics van desenvolupar
l’escultura en suports diferents.
Es van esculpir estatuetes, d’índole religiosa o
política. Són els anomenats exvots, com el Gudea
de Lagaix, que representa un governant sumeri
d’aquesta ciutat.
També es va usar l’escultura en relleu per a
decorar els murs de palaus i temples. Es
representaven escenes de guerra i de caça molt
realistes, com aquesta lleona ferida del palau
assiri de Nínive.

64