Densitat de població.

La densitat de població és el resultat de dividir el nombre d’habitants d’un

territori entre la seua superfície. S’expressa en habitants per quilòmetre quadrat
(hab./km2).

Actualment, la densitat mitjana del planeta és de 82 hab./km2, però hi ha grans

desigualtats entre les regions.

Es consideren densitats baixes els territoris que tenen menys de 10 hab./km2 i

densitats altes quan hi viuen més de 90 hab./km2.

Aquesta divisió ens permet parlar de grans focus de concentració demogràfica

i zones d’escassa densitat de població.

Un dels trets més característics de la nostra època és la concentració de

població en ciutats. Aquest fenomen es denomina explosió urbana, i es produeix
de manera molt desigual.
 - En els països desenvolupats, el creixement urbà está associat a l’èxode rural a
la ciutat per a trobar treball, que es va iniciar a final del segle XIX amb la
industrialització.

- En els països en vies de desenvolupament, l’explosió urbana encara continua.

Les ciutats creixen tan ràpidement que els seues serveis no cobreixen totes les
necessitats dels nous hábitats.

Exemples de grans aglomeracions urbanes que superen els 10 milions

d’habitants: Canton, Tòquio, Nova York, Ciutat de Mèxic, Xangai, Jacarta o Delhi.