Tens raó, reina

La Teresa em truca empipada i m’explica que ja fa cinc anys que és casada i encara no ha
aconseguit cap iniciativa a la llar per part de l’Ernest, el seu home. Ella no diu “cap iniciativa a la
llar”, sinó “l’Ernest no fot ni brot”. Però tot seguit rectifica mentre reprimeix els crits perquè els
nens no la sentin, cosa que la meva orella li agraeix de bon grat. La Teresa diu que l’Ernest és un
5 bon noi i que mai no es queixa de les feines de la casa. Treu les escombraries cada nit, buida el
rentaplats quan toca, sap engegar la rentadora i, si cal, va a comprar a la pesada de la carnissera
que, per cert, està molt bona. Tot això ho fa, diligent, quan li ho demana la Teresa, però si ella
no diu ni piu, ell fa com si no hi fos. Que la bossa de les escombraries fa una pudor insuportable?
Que els plats bruts s’acumulen a la pica? Que el cove de la roba és ple a vessar? Que a la nevera
10 només hi ha una trista fulla d’api? L’Ernest és com si hagués perdut la vista i l’olfacte.

Si la Teresa no ocupés part del seu cervellet a organitzar la casa, a cals Pérez el benestar i la
convivència serien una quimera, com ho és deixar de menjar dolços per aconseguir un cos com
el de la pesada de la carnisseria. Quan la Teresa perd la paciència, per exemple ara que ja fa vuit
hores que és a la feina i des d’allà ha hagut de trucar al del gas perquè es vingui a mirar la caldera
15 mentre feia la llista de la compra d’amagatotis del seu cap, que se la vol lligar; quan perd la
paciència, deia, també se li’n van les maneres i, a l’acte, és acusada d’histèrica, l’insult que fa
més mal a les dones quan surten de polleguera. Crida les ordres a l’Ernest, com si ell fos un nen
desobedient i ella la seva mama dopada d’amfetamines per aprimar-se. Si li diu: “Que no veus
que no tenim gens de fruita?”, “Que no has notat que el llit és per fer?”, “Que no sents que els
20 nens mouen massa brega a la banyera?”. Ell sempre respon: “Tens raó, reina; no et posis
histèrica”. I la nostra supervivent no continua renyant-lo perquè és una mica bleda. Però aquí ja
no ens hi hem de ficar. Són coses de la Teresa i l’Ernest. Ja s’ho faran.

El cas és que el que explica la Teresa ben bé a xinès no hi sona. Més aviat és extraordinari que
un home prengui la iniciativa d’actuar en casos d’acumulació de pols, cassoles de terra amb
25 restes enganxades o vores de cortines descosides. I pensant, pensant, he de confessar que fa
temps que estic molt atemorida amb els nous descobriments genètics. ¿I si resulta que, a ells,
els manca el gen que detecta les coses que no rutllen a la casa? ¿I si el que passa és que el
cromosoma que ens diferencia també porta un detector de pols i de crits de nens incorporat?
Les supervivents del món estem perdudes; ¿com podrem queixar-nos de la seva manca
30 d’iniciativa si forma part de la seva naturalesa? Per això, ara que als qui no fan ni brot se’ls
acaben els arguments, acabo amb un prec: “Atureu-vos, genetistes del món, deixeu
d’investigar”.

Ada CASTELLS. Diari Avui. 13 març 2000

1. Lèxic: busca un sinònim per als mots que hi ha en negreta.
2. Morfologia verbal: busca una forma verbal en pretèrit plusquamperfet de subjuntiu, una en
imperfet de subjuntiu, una en present de subjuntiu i una forma de gerundi.
3. Morfosintaxi: quina és l’estructura i la funció sintàctica dels elements subratllats?
4. Sintaxi: cada pronom feble equival a una elements amb una funció sintàctica. Quins elements
substitueixen els pronoms febles marcats en color i quina funció sintètica tenen?

A l’article, Ada Castells expressa la seva opinió i recorre a la tècnica d’atribuir a algú inventat el
conflicte sobre el qual gira el text. Amb el punt de vista extern plasma una presentació més
objectiva, tot i que juga amb la subjectivitat i l’empatia:

- Quan podeu observar que l’autora es distancia del que fa la Teresa?

- Quan, en canvi, l’autora passa a implicar-se del tot en la Teresa, la situació i el conflicte
global?

Ada Castells, a més, juga amb la ironia.

- En què consisteix?
- On ho pots observar al text?

L’autora juga amb la pluralitat de veus (polifonia) per potenciar el missatge i , en aquest cas, ho
fa combinant l’estil directe amb l’estil indirecte:

- Al segon paràgraf, identifica les tres veus: la de la Teresa, la de l’Ernest i la de l’autora-

narradora. En quins moment apareix l’estil directe?
- Transforma les línies 17-22 en estil indirecte. Vigila els canvis en els temps verbals.

COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEMÀTICA

La Teresa rep un qualificatiu per part de l’Ernest que en certs contextos pot ser considerat
ofensiu o sexista. Quin creus que és?

- Fes un recull de paraules o expressions de caràcter sexista en certs contextos de la vida

quotidiana.
- Per què l’autora considera la Teresa una “supervivent”?