FAUSTINIANO I CORNAMENTA

SINOPSI
Aquest sainet representarà diverses històries que transcorren a la consulta d’un ginecòleg. El fil
conductor de l’obra és la possible arribada al poble d’un inspector metge que va recollint
informació de clíniques i de professionals de la medicina amb la finalitat d’incloure els millors en
una distingida guia mèdica equivalent a la ‘Guía Michelín’ de restaurants. En aquest cas la guia
mèdica en qüestió s’anomena ‘Guia Metge-lin’. Els professionals que hi apareguen seran
mereixedors d’un guardó consistent en una reputada ‘Xeringa Metge-lin’.

ELS PERSONATGES
(Per orde d’aparició)
DON FAUSTINO El Ginecòleg (Àlies Faustiniano)
RODOLFO Amic de Faustino (No apareix en l’obra)
DOLORS La infermera
BERNARDINA La pacient de 82 anys
VENANCIO Nóvio de Bernardina (No apareix en l’obra)
CORNELIO Antic amic de D. Faustino (Àlies Cornamenta)
PENÉLOPE Dona de Cornelio (Embarassada)
MODESTO Inspector de la Guia Metge-lin

La vestimenta dels personatges és actual i lliure, però sempre en funció del rol que tinga assignat
cadascú en l’obra, per exemple: El metge i la infermera, amb una bata blanca; l’inspector metge, de
trage i amb un maletí; l’anciana amb gaiato, amb ventall i una bossa de mà; etc.

EL DECORAT
La història transcorre dins de la consulta d’un ginecòleg on trobarem la cadira i la taula del metge
amb un ordinador i uns quants documents; un parell de cadires per als que van a la visita; una llitera
per fer les revisions als pacients; un paravent; un penja-robes; una pantalla per mirar les
radiografies; penjats a les parets veurem una orla i uns quants títols del metge; i finalment alguns
elements decoratius propis d’una consulta, un revister, unes plantes, etc.

-1-
 FAUSTINIANO I CORNAMENTA

ESCENA I
(S'obri el teló i veiem D. Faustino assegut en la seua taula mirant alguns documents quan, de sobte,
consulta el mòbil. Dolors, la infermera, entra en la consulta, saluda al doctor i comença a posar-
se la bata blanca. Sembla un poc preocupada perquè hi ha pocs pacients a la sala d’espera)
DOLORS: Bon dia D. Faustino! Hui hi ha poca gent a la consulta...
D. FAUSTINO: (Concentrat mirant el mòbil) Bon dia Dolors!
DOLORS: Don Faustino, fa cara de preocupat... Li passa alguna cosa?
D. FAUSTINO: Preocupat, dius? Jo diria que, més que preocupat, estic nerviós.
DOLORS: Això com és? Perquè té la consulta mig buida o per altra raó?
D. FAUSTINO: No Dolors, no. Estic nerviós perquè acabe de rebre un missatge de veu per
‘whatsapp’ de Rodolfo, un ginecòleg col·lega meu, que diu que estiga molt
alerta perquè hi ha un inspector de la ‘Guia Metge-lin’ que està fent visites a
ginecòlegs de tota la comarca i sembla ser que ja l’han vist hui pel poble.
DOLORS: De la ‘Guia Metge-lin’, voldrà dir: de la ‘Guía Michelín’. I això que té que veure
amb vosté si no té cap restaurant?
D. FAUSTINO: No, Dolors, eixa guia es diu: ‘MET-GE-LIN’, (recalcant-ho) ‘MET-GE-LIN’,
perquè és una guia de metges. Ho entens? És com si fóra la ‘Guía Michelin’,
però en lloc de publicar els millors restaurants i els millors cuiners el que
publiquen són els millors metges, les millors clíniques i tot allò relacionat amb la
medicina innovadora.
DOLORS: Ah! I també donen estreles com en la ‘Guía Michelin’?
D. FAUSTINO: Clar dona! Però, en este cas, en lloc de donar estreles, el que donen són
xeringues, xeringues Metge-lin.
DOLORS: Xeringues? I per a què volem nosaltres tanta xeringa, si ací tenim dos caixes
plenes?
D. FAUSTINO: (Sorprés) Dolors, pareix que no sigues d’este món! La xeringa és el guardó, és el
reconeixement a la trajectòria professional. Això és un somni per a qualsevol
professional de la medicina.
DOLORS: Ah! Ara ho entenc... i per això està vosté hui tan nerviós, no?
D. FAUSTINO: Evidentment, Dolors. Només amb una xeringa Metge-lin el nostre prestigi aniria
pels núvols i totes les parteres de la ‘rotglà’ voldrien vindre a la nostra clínica i
no com ara..., que vénen quatre gats i no podem pagar ni la dona de la neteja...
DOLORS: Per cert, li recorde que a una servidora li deu quatre mesos...
D. FAUSTINO: Quatre? No eren dos?
DOLORS: No senyor, dos i dos..., quatre en total.
D. FAUSTINO: Xe! com passa el temps... Dolors, tu no patisques que cobraràs...
DOLORS: (Al públic) El que cobrarà serà ell com no em pague tot el que em deu.
D. FAUSTINO: (Nerviós i passejant-se per la consulta) El mal és que ara no sé si ha de vindre a
fer-me la visita, si passarà de llarg..., no sé res de res i per això estic com estic...,

-2-
 més nerviós que un flam.
DOLORS: Però eixe tio en realitat a què ve? Què vol saber?
D. FAUSTINO: Dolors, ja t’ho he dit abans..., busquen metges que aporten tècniques diferents...,
clíniques amb noves tecnologies..., en definitiva, busquen gent innovadora.
DOLORS: Innovadora? Doncs jo no sé com pot innovar un ginecòleg com vosté. Com no
siga fent parir les embarassades per l’orella..., ja m’explicarà.
D. FAUSTINO: No sigues animal, Dolors..., el que hem de pensar és com podem sorprendre
eixe inspector perquè se’n vaja d’ací amb una bona impressió de nosaltres. I si
no aconseguim una xeringa..., com a mínim intentarem que no ens posen una
mala nota.
DOLORS: (Nerviosa) Mare meua! Ara la que està posant-se nerviosa sóc jo i no tinc ni idea
de per on començar..., l’única innovació que em ve al cap ara mateix és pegar-li
la volta al florer i posar l’orla del revés.
D. FAUSTINO: Això no és suficient Dolors..., hem de ser més enginyosos. Per exemple, a
l’Hospital de la Figuera han inventat uns ‘goteros’ amb diferents sabors i només
per això ja està en la guia i li han donat dos xeringues Metge-lin.
DOLORS: ‘Goteros’ amb sabors?
D. FAUSTINO: Com t’ho dic! I a gust del pacient. Que vols que et fiquen un ‘gotero’ amb sabor
de fideuà..., amb sabor de fideuà que te’l fiquen; que el vols amb sabor d’all i
pebre..., amb sabor d’all i pebre que el tindràs. Clar! En eixe Hospital els malalts
estan tan contents que, només per això, ja li han donat les dos xeringues Metge-
lin.
DOLORS: Això no pot ser!
D. FAUSTINO: Que no! Fins i tot tenen a disposició dels pacients una carta de ‘Goteros’ amb
tots amb sabors que es poden demanar?
DOLORS: I no els donen cap medicament?
D. FAUSTINO: Clar dona! Però d’una altra manera. Perquè et faces una idea et diré que a l’hora
de dinar et poden servir de primer plat un ‘gotero’ de sopa de putxero amb
reducció de Nolotils al vapor, que està per a xuplar-se els dits; de segon, un altre
‘gotero’ de verduretes a la planxa amb paracetamols gratinats; i de postres, un
flam amb dos boletes de bicarbonat caramel·litzat, per si tens una miqueta
d’acidesa.
DOLORS: Què em diu? No m’ho puc creure! Només de sentir-ho ja estan entrant-me ganes
de caure mala i que m’entren per urgències a eixe hospital.
D. FAUSTINO: Veus! Tu veus! Ja tens ganes d’anar a eixe hospital, doncs això és el que haurem
de fer nosaltres, innovar en alguna cosa per a què ens donen una xeringa Metge-
lin i que la gent vinga a la nostra consulta.
DOLORS: Haurem d’inventar alguna cosa! I a quina hora ha de vindre eixe senyor?
D. FAUSTINO: Això voldria saber jo! No veus que ells no avisen i es presenten per sorpresa...,
igual ve hui que d’ací tres dies que no ve. Ja veurem com eixim d’esta situació.
Ara vés fent passar la primera visita i que siga el que Déu vullga.
(El doctor torna a la seua taula, Dolors obri la porta de la consulta i fa passar la primera visita.
Entra la Sra. Bernardina, fadrina d’uns 82 anys, amb gaiato, però molt animosa.)
BERNARDINA: Bon dia tinguen vostés!
DOLORS: Bon dia, senyora! És la primera vegada que ve a la consulta de D. Faustino?
-3-
BERNARDINA: Sí bonica, sí, la primera i segurament no serà l’última si no passa res.
DOLORS: Ah, sí? Doncs faça el favor de seure’s que ara li obrirà una fitxa el doctor.
D. FAUSTINO: (Don Faustino donant-li la mà a Bernardina) Bon dia, senyora! Ara mateix estic
amb vosté i li faig la fitxa.
BERNARDINA: Moltes gràcies Don Florentino.
DOLORS: (A Bernardina) D. Florentino, no..., D. Faustino..., Don Fa-us-ti-no.
BERNARDINA: Ah! Disculpe..., ho havia entés mal..., com hi ha tanta gent que es casa de
penalti..., em pensava que li deien com al President del Real Madrid...
D. FAUSTINO: (Teclejant en l’ordinador) Anem allà! Diga’m el seu nom i cognoms, per favor.
BERNARDINA: Bernardina Palomino Roig..., Bernardina com ma iaia, Palomino per part de pare
i Roig per part de mare.
D. FAUSTINO: (Teclejant en l’ordinador i repetint en veu alta) Ber-nar-di-na..., Pa-lo-mi-no,
Roig...
BERNARDINA: I de malnom, ‘la caguetes’..., per si vol posar-ho en la fitxa. És que sempre vaig
molt lleugera de cos..., sap vosté? No com la meua germana que sempre està
ficant-se supositoris de ‘nitroglicerina’.
DOLORS: (A Bernardina) Seran de glicerina, dona.
BERNARDINA: No ho sé, ella diu que els demana sempre de ‘nitroglicerina’ perquè van millor.
DOLORS: (A Bernardina) Doncs procure no estar massa prop d’ella quan es tire un pet no
siga cosa que explote algun dia i es queda sense germana...
BERNARDINA: No m’estranyaria gens, perquè cada vegada que diu: ‘mare em cague’, retrona
tota la finca... Qualsevol dia, d’una ‘petardà’, eixirem tots volant pel balcó...
D. FAUSTINO: Que mal repartit està el món, unes tant i altres tan poquet! Veritat?
BERNARDINA: Ja ho pot dir, ja!
D. FAUSTINO: Bé aleshores, darrere dels cognoms, Palomino Roig, posaré que de malnom li
diuen La CA-GUE-TES. Val?
DOLORS: (Al públic, repetint els cognoms) Palomino Roig, amb eixos cognoms no
m’estranya gens que li diguen: La Caguetes.
D. FAUSTINO: Seguim. I quina edat té vosté?
BERNARDINA: Huitanta-dos ‘acabaets’ de fer, encara que no ho aparente...
D. FAUSTINO: Estat civil?
BERNARDINA: Matxutxa de tota la vida, però ara estic a punt de casar-me.
D. FAUSTINO: (Teclejant i en veu alta) Aleshores posaré: fa...dri...na. No?
BERNARDINA: Fadrina però per poquet de temps, don Florentino, per poquet de temps...
D. FAUSTINO: Ara m’ho contarà tot..., però primer acabem d’omplir la fitxa. Té fills?
BERNARDINA: No! Si acabe de dir-li que sóc fadrina com vaig a tindre fills! Tinc nebots, però
fills no...
D. FAUSTINO: Vosté pot ser fadrina però pot haver tingut fills, o no?
BERNARDINA: Ara que ho diu..., té vosté tota la raó D. Florentino.
DOLORS: (A Bernardina) D. Florentino, noooo...! D. Faustino..., Don Fa-us-ti-no.

-4-
BERNARDINA: Disculpe, disculpe..., tinc una memòria fatal.
D. FAUSTINO: Ha tingut relacions de parella alguna vegada?
BERNARDINA: No senyor, no. Això haguera volgut jo! Les úniques relacions que jo tinc són
d’amistat amb les veïnes i amb quatre matxutxes com jo. Però d’ara en avant
serà diferent.
D. FAUSTINO: Alguna malaltia? Alguna intervenció?
BERNARDINA: Malalties? No li cabran en la fitxa eixa..., més val que no entrem en els detalls.
D. FAUSTINO: Dona..., si va tindre la pigota quan era xicoteta no cal que m’ho diga ara; diga’m
només les coses importants. Si està operada d’alguna cosa..., si pateix alguna
malaltia...
BERNARDINA: (Pensativa i contant amb els dits) Estic operada de... la ‘calumnia vertebral’...
DOLORS: (A Bernardina) Voldrà dir de la columna vertebral..., la calumnia és altra cosa...
BERNARDINA: Té igual, el cas és que estic operada d’això...
D. FAUSTINO: D’alguna cosa més?
BERNARDINA: Sí senyor, d’un ull de poll, dels ‘juanetes’ i de la ‘basílica’.
D. FAUSTINO: L’ull de poll no té importància. I de la vesícula li tragueren càlculs?
BERNARDINA: Càlculs? Això què vol dir...?
DOLORS: (A Bernardina) Sí, pedres, vol dir que si li tragueren pedres de la vesícula...
BERNARDINA: Pedres, no. Cudols! Més de vint em tragueren..., no veu que el meu germà era
obrer i jo li llavava la roba quan tornava de treballar..., es veu que me’n tragaria
algunes sense voler... i em tingueren que operar per traure-les...
D. FAUSTINO: No dona, no, vosté no se les va tragar..., ja li ho explicaré jo més tard...
BERNARDINA: No? I si no me les vaig tragar com han anat a parar a la ‘basílica’, xe?
D. FAUSTINO: Això pot ser, fins i tot, hereditari.
BERNARDINA: Hereditari? Recolló! No haver heretat una casa en el poble en lloc d’una
‘versícula’ plena de pedres. Ah! i també estic operada de les ‘almorroides’ i
d’això del Niágara..., com es diu?
DOLORS: De les cataractes?
BERNARDINA: (Assentint amb el cap) Això és! De les cataractes...; també duc dentadura
postissa..., i...
D. FAUSTINO: Espere, espere, no córrega tant que tinc que apuntar-ho tot en la fitxa... (el
doctor continua introduint dades a l’ordinador).
BERNARDINA: Què li pareix Don Florentino? I això que encara no he acabat... Ja li ho havia dit
jo...
DOLORS: (A Bernardina) De la memòria segur que no està operada, no, perquè ja li he dit
tres vegades que li diuen Don Faustino...
BERNARDINA: No senyora, no, de la memòria no..., ‘pa’ la memòria prenc ‘rabos’ de panses
quan me’n recorde..., i són els únics ‘rabos’ que he tastat en ma vida.
DOLORS: No cal que ho jure, no. Doncs tindrà que prendre’n més a sovint...
BERNARDINA: El què?
DOLORS: Els ‘rabos’..., els de panses..., els de panses..., vull dir...

-5-
BERNARDINA: Ah! perquè els altres no m’agraden gens..., per exemple, el ‘rabo’ de bou ni
tastar-lo. Al meu Venancio sí que li agrada, sí...
D. FAUSTINO: Quin RH té vosté? Ho sap?
BERNARDINA: RH, diu? No senyor, a ma casa tota la vida hem tingut un R5, però d’això ja fa
molts anys, home...
D. FAUSTINO: No sé per què m’imaginava que no ho sabria. Bé, seguim. I de la matriu com
està Sra. Bernardina?
BERNARDINA: De la matrícula? I vol que recorde jo ara la matrícula, xe...
D. FAUSTINO: No, jo no li parle de la matrícula, li parle de la matriu..., que si està operada de la
matriu..., o si encara la té?
BERNARDINA: Això de la matriu què és?
DOLORS: (Tractant de dir-ho amb altres paraules i fent gestos) El doctor vol dir que si
l’han operada d’això de baix... (indicant-li les parts íntimes).
BERNARDINA: No senyora, no..., a una servidora això de baix no li ho ha tocat ningú mai, i a
‘mucha honra’! Però com tinc intencions de casar-me les coses podrien canviar i
per això voldria demanar-li uns quants consells a Don Florentino...
DOLORS: (Nerviosa i alçant un poc la veu) Altra volta pum! Anem a veure senyora
Palomina...
BERNARDINA: Palomina? Jo no sóc Palomina, jo sóc Bernardina..., i Palomino de cognom.
DOLORS: Molt bé! Vosté és Bernardina, no? Doncs el doctor és D. Faustino..., repetisca
amb mi: DON FA-US-TI-NO..., DON FA-US-TI-NO.
BERNARDINA: (Repetint) DON FA-US-TI-NO..., DON FA-US-TI-NO. Vostés em perdonaran
però com és la primera vegada que vinc a un ginecòleg i estic tan mal de la
memòria... De vegades tinc la memòria justeta per a passar el dia.
(Mentre tot açò ocorre D. Faustino segueix introduint dades a l’ordinador)
D. FAUSTINO: Aleshores, Sra. Bernardina, vosté diu que no ha anat mai a la consulta d’un
ginecòleg...
BERNARDINA: No senyor, no.
D. FAUSTINO: I diu que hui ha vingut per primera vegada ací perquè té intencions de casar-se...
BERNARDINA: Sí senyor, sí.
D. FAUSTINO: I fins ara no ha estat mai casada...
BERNARDINA: No senyor, no.
D. FAUSTINO: I és per això que vol demanar-me uns quants consells...
BERNARDINA: Sí senyor, sí.
D. FAUSTINO: I ja sap quin dia vol casar-se?
BERNARDINA: No senyor, no.
D. FAUSTINO: Però vosté està convençuda de què vol casar-se?
BERNARDINA: Sí senyor, sí.
DOLORS: (Al públic i amb un poc de conya) Sí senyor, sí; no senyor, no; sí senyor, no; no
senyor, sí... Aixina podem estar fins al dia de la boda...
D. FAUSTINO: Molt bé, Sra. Bernardina, anem allà..., aleshores conte’m un poc quines són les

-6-
 seues preocupacions i després ja li faré una revisió general per veure com està...
BERNARDINA: Una revisió general què vol dir?
D. FAUSTINO: Dona..., li prendré la tensió, l’auscultaré , la pesaré, i després la miraré per...
BERNARDINA: (Sense deixar-lo acabar la frase) Per a on m’ha de mirar, per a on? Per baix no,
eh!
DOLORS: (A Bernardina) Sra. Bernardina, D. Faustino és ginecòleg i la seua obligació és
mirar-la bé per veure com està tot...
BERNARDINA: (Nerviosa) No cal que em mire tant pels baixos, que jo no he de passar la ITV.
D. FAUSTINO: Com vosté vullga, però jo crec que és molt convenient fer-li al menys una
revisió com cal i sobretot perquè a la seua edat no li l’han feta mai.
BERNARDINA: (A Dolors, en veu baixeta) I açò d’ensenyar-li els baixos a Don Florencio no serà
pecat?
DOLORS: (A Bernardina) Això pecat? No, dona, no! Si fóra pecat tots els ginecòlegs
anirien de cap directes al l’infern... o ja estarien tots tancats...
BERNARDINA: I quan jo vaja a confessar-me la setmana que ve com li dic al senyor retor que
m’han vist... (assenyalant-ho amb les dos mans) això? Quina vergonya! No?
DOLORS: (A Bernardina) Eixes coses no cal confessar-les perquè no són pecats.
BERNARDINA: (Amb cara de sorpresa) Ah! No? Xica, i jo sense saber-ho! Si ho arribe a saber...
D. FAUSTINO: Molt bé, de moment ja tinc prou dades... ara passarem a fer-li la revisió.
BERNARDINA: Ai, mare meua! Estic com un flam dalt d’una llavadora centrifugant...
(D. Faustino s’alça de la cadira i amb molta delicadesa li diu a la Sra. Bernardina que faça el
favor de passar darrere del paravent per desvestir-se i començar el reconeixement)
D. FAUSTINO: (Acompanyant-la del braç) Sra. Bernardina, vinga amb mi per favor, que açò és
una rutina sense importància..., de veres..., ara passe darrere del paravent..., es
lleva la roba interior..., la falda no cal que se la lleve..., i quan estiga preparada
es tomba ací en la llitera...
(Bernardina accepta resignada i passa darrere del paravent; Dolors, la infermera, comença a
posar un llençol blanc damunt de la llitera i el Doctor es queda preparant el tensiòmetre, la
bàscula, etc. De repent, per damunt del paravent veiem penjar, en primer lloc, una faixa antiga,
després unes calces negres, i finalment unes bragues grans de color blanc)
DOLORS: (Amb cara de sorpresa i assenyalant la roba penjada) D. Faustino..., què li
pareix l’última moda de París?
D. FAUSTINO: (Tapant-se el nas amb una mà i fent-se aire amb l’altra) Puf! Puf! Sí..., sí i el
perfum d’albelló també ve de París, açò és insuportable... Com arribe l’inspector
en este moment em tanca la ‘paraeta’ per insalubritat.
DOLORS: (Senyant-se) Per l’amor de Déu, esperem que no! (Al mateix temps, amb un
esprai, comença a tirar perfum per tota la consulta)
(En eixe moment ix Bernardina de darrere de paravent, molt cohibida, ajuntant els genolls i
caminant cap a la llitera com avergonyida per no dur roba interior baix de la falda.)
BERNARDINA: (Avergonyida) I ara què faig Don Florencio?
DOLORS: (Al públic) Xe! Que no hi ha manera de què li diga D. Faustino! (Tirant també
esprai al públic)
(D. Faustino mentrestant prepara la bàscula per tal de pesar-la i medir-la)

-7-
D. FAUSTINO: Passe per ací, i primer que res la pesarem i la medirem. (Faustino s’acatxa per
tal de centrar la bàscula i li diu de pujar) Puge.
(Bernardina, nerviosa, en lloc de pujar a la bàscula se li puja al llom)
BERNARDINA: (Pujant-li al llom) Com vosté mane...
D. FAUSTINO: (Sorprés) Però que fa, dona? Damunt de mi no! Damunt de la bàscula!
BERNARDINA: (Atarantada) Perdone, perdone..., estic tan nerviosa..., i com m’ha dit que
pujarà... (puja damunt de la bàscula).
D. FAUSTINO: Seixanta dos quilos i un metre seixanta-cinc. Està molt bé.
D. FAUSTINO: (Tapant-se discretament el nas l’ajuda a pujar a la llitera i Bernardina es queda
asseguda de cara al públic) Vinga, vinga per ací que jo l’ajudaré a pujar a la
llitera mentre que Dolors acaba de perfumar la consulta.
BERNARDINA: (Olorant al mateix temps) Em sembla molt bona idea perquè jo trobe que ací fa
una miqueta d’olor de peix.
DOLORS: (Amb conya a Bernardina) Sí..., sí..., és que li acaben de regalar a D. Faustino un
quilo de gambes de Dénia i encara no les havíem posades a la nevera... No sap
vosté com li agraden les gambes a D. Faustino!
BERNARDINA: A mi les gambes no m’agraden gens..., jo sóc més bé d’abadejo.
DOLORS: (Al públic i tapant-se el nas) No cal que ho jure, no! D’abadejo però amb
allioli..., segur!
D. FAUSTINO: (Prenent-li la tensió amb el nas tapat) Ara no parle, per favor...
(Mentrestant, dissimuladament, Dolors li tira perfum a la roba que Bernardina havia deixat
penjada en el paravent)
D. FAUSTINO: De la tensió està perfecta, la té al 12 i al 7 i les pulsacions a 80. Està com una
xiqueta...
BERNARDINA: Sí, sí, com una xiqueta de 82 anys...
D. FAUSTINO: No es queixe, no es queixe..., que vosté no els aparenta..., i crec que és per això
que té tantes ganes de casar-se...
BERNARDINA: I que ho diga! Sí que tenim ganes, sí. Ja tenim, fins i tot, la llista de boda
preparada.
DOLORS: Caram! Això vol dir que la cosa ja està molt avançada. I a on van a posar-la? A
El Corte Inglés?
BERNARDINA: D’això res! Hem pensat que, com a la nostra edat, el meu Venancio i jo tenim
tants alifacs, anem a posar-la en una de les farmàcies del poble.
DOLORS: Com? Ha dit en una de les farmàcies del poble?
D. FAUSTINO: Jo crec que ha dit això..., no? Pensant-ho bé..., no està mal la idea...
BERNARDINA: Sí, sí..., en una farmàcia, en una farmàcia, perquè allí és a on tenen tot el que
necessitem nosaltres ara: píndoles ‘pa’ la tensió, ‘pal’ colesterol, les ‘asperines’,
els ‘Fernandols’...
D. FAUSTINO: ‘Fernandols’? Això què és?
BERNARDINA: Ui! Què vosté no s’ha constipat mai? Això són unes ‘clausules’ que en un tres i
no res et lleven la moquita. Boníssimes!
DOLORS: Ah! Voldrà dir ‘Frenadol’...

-8-
BERNARDINA: Xica, sí... el ‘fernandol’, que ho anuncien per la tele i tot...
DOLORS: Clar..., clar..., és de veres, allí tenen tot el que necessiten. Ben pensat.
D. FAUSTINO: (A Bernardina, tapant-se discretament el nas) Sí, sí, molt ben pensat senyora
Bernardina, però sap què vaig a dir-li..., que quan vaja a la farmàcia no s’oblide
d’afegir a la llista de boda una caixa gran de sabó i altra de desodorant, que això
ara està ficant-se de moda. No ho sap vosté bé...
BERNARDINA: Com vosté mane Don Flautino. Per això he vingut, perquè em done bons
consells.
DOLORS: (Al públic) Xe! Ja li ha canviat el nom altra vegada... Ara ja no és ni Faustino, ni
Florentino, ni Florencio, ara ja és Don Flautino! Serà possible? Al final em faré
jo un embolic que no m’aclariré!
D. FAUSTINO: Bé, ara vaig a auscultar-la..., despasse’s la brusa...
BERNARDINA: Ai, mare meua! I això fa mal? Perquè estic tremolant de por.
D. FAUSTINO: (A Bernardina) Por? No dona, açò ni fa mal ni ha de tindre por. Ara no parle, per
favor.
BERNARDINA: Això ja està més mal, perquè el meu Venancio diu que no calle ni amb un calcetí
brut dins de la boca.
(Mentre l’ausculta, pel pit i per l’esquena, Bernardina no para de senyar-se perquè està
avergonyida. El doctor de tant en tant es tapa el nas per no olorar-la)
D. FAUSTINO: (Al acabar d’auscultar-la) Tot bé, veu com no fa mal i no hi ha perquè tindre
por? Ara que va a casar-se el que hi ha que tindre és il·lusió i jo la veig a vosté
molt il·lusionada.
BERNARDINA: Il·lusionada és poc. Des que vaig conèixer el meu Venancio, en una excursió del
Imserso a Benidorm, que m’ha canviat la vida per complet. Ell és ‘matxutxet’
com jo, però molt arriscat i molt ‘pollo’. Això sí, un poc ‘palpaoret’. Però des
del primer dia que ens coneguérem que no ha parat ni un moment de fer-me
‘preposicions marítimes’...
D. FAUSTINO: (A Bernardina) Voldrà dir proposicions matrimonials, no?
BERNARDINA: Això, volia dir jo, preposicions matrimonials..., i de les altres també..., perquè
com la majoria del homes és un poquet ‘polpet’. Vosté ja m’entén veritat D.
Floripóndio?
DOLORS: (Al públic i tirant-se les mans al cap) Ho he sentit bé? Ha dit ara Don
Floripóndio? No m’ho puc creure...!
D. FAUSTINO: (A Bernardina) Sap que li he de dir? Que si les proposicions són bones que no
perga el temps i done-li una oportunitat a Venancio..., que el temps no passa
debades...
BERNARDINA: Quanta raó té vosté, Don Florindo! Per això volem casar-nos el més prompte
possible. El que passa és que jo tinc molta por de què li passe alguna cosa.
D. FAUSTINO: Alguna cosa? Què està malaltet?
BERNARDINA: Que jo sàpiga no..., però com ell és tan ‘atrevidet’ i sempre està més calent que
l’ansa d’una paella, de vegades, quan s’acosta a mi amb intencions un poc
deshonrades, jo no sé per quina raó li entra un mareig que cau plegat per terra...
mire si és que l’altre dia li hagueren de posar un ‘suero psicològic’ i tot, perquè
no es despertava. Això per què serà? Serà del nerviós?
DOLORS: (Sense poder-se reprimir) Del nerviós? No serà que tindrà al·lèrgia al abadejo?
-9-
D. FAUSTINO: (A Dolors) Dolors, per favor!
BERNARDINA: (Sense captar la indirecta) Ara que ho diu..., l’altre dia, passejant pel port, sí que
em va dir que ell no suportava massa bé l’olor de peix, però el que jo no entenc
és per què perd el coneixement quan vol fer-me algun ‘arrumaco’.
D. FAUSTINO: Jo sí que ho entenc, sí...
DOLORS: I jo també!
BERNARDINA: Sí? Vostés ho entenen? I creuen que això té remei?
D. FAUSTINO: Clar que en té! I la solució és ben senzilla! Tot és qüestió d’aigua, de molta
aigua...
BERNARDINA: M’ho imaginava! El cas és que jo estic farta de dir-li: “Venancio, has de beure
més aigua..., has de beure més aigua i deixar-te de tanta ‘cassalleta’... Però com
és tan cabut..., ell diu que quan beu cassalla això no li passa...
DOLORS: (Al públic) Ei, clar! Perquè l’olor de la cassalla ho mata tot...
D. FAUSTINO: Digam una cosa Sra. Bernardina..., vosté es dutxa sovint?
BERNARDINA: Jo sí senyor! Una vegada al mes, faça falta o no faça falta.
D. FAUSTINO: Una vegada al mes?
BERNARDINA: Sí senyor, i a l’estiu dos vegades perquè sóc molt suadora...!
D. FAUSTINO: I la roba interior cada quants dies se la canvia?
BERNARDINA: Home! Cada vegada que em dutxe... que jo sóc molt neta!
D. FAUSTINO: Doncs, en este cas, això no és suficient Sra. Bernardina. D’ara en avant, si no vol
que al seu Venancio li passe res haurà que dutxar-se, com a mínim, cada dos
dies i la roba interior tindrà que canviar-la tots els dies... i ja veurà com no es
torna a desmaiar quan ell li faça proposicions amoroses.
BERNARDINA: Això és de veres, Don Secundino? Mire que jo, per la salut del meu Venancio,
faig el que faça falta. El mal és que ara em costarà comprar un parell de bragues
més i unes calces noves..., perquè amb les dos que tenia fins ara anava apanyant-
me.
DOLORS: (A Bernardina) I per què no les posa també en la llista de boda?
BERNARDINA: Té raó, acaba de donar-me una idea..., posaré això i una faixa nova.
D. FAUSTINO: Molt bé, aixina m’agrada, que siga obedient i que seguisca els consells que li
donem... (Ajudant-la a tombar-se en la llitera i tapant-se discretament el nas
amb una mà) Ara tombe’s un moment i acabarem de mirar-la per dins...
BERNARDINA: Per dins? A mi és que em fa molta vergonya! Estic tan nerviosa..., si vosté fóra
una dona...
D. FAUSTINO: (Ventant-se discretament) Si és per això no hi ha cap problema... (fregant-se les
mans i espolsant-se el problema de damunt) com Dolors és matrona i açò ho
entén, serà ella qui li pegarà una ‘miraeta’.
DOLORS: (Espaordida i pegant voltes per la consulta) Jooo! Jo no per favor, eh! Això sí
que no Don Floripondio, millor dit, Don Faustino...! No, eh!
BERNARDINA: (Reincorporant-se de repent en la llitera) Perquè li diu Don Floripondio? A
vosté no li diuen Don Florentino?
D. FAUSTINO: (Tornant-la a gitar i un poc cabrejat) A mi no em diuen ni Don Floripondio, ni
Don Florentino, ni Don Flautino..., jo sóc Don Faustino! DON FA-US-TI-NO.

- 10 -
BERNARDINA: (Reincorporant-se altra vegada en la llitera) Jo ja ho sé! Però diga-li-ho a ella, a
ella... que és la que s’ha enganyat de nom. (I es torna a gitar com estava)
(Don Faustino li col·loca un coixí gran baix de cada cama, preparant-la per a què Dolors li faça la
revisió i de tant en tant fa menció de ventar-se. Bernardina es queda gitada i amb les cames
separades i en alt)
D. FAUSTINO: (A Bernardina) Espere un moment ací i no es menege, faça el favor, que vaig a
parlar amb Dolors... i no es lleve els coixins de baix de les cames.
(Dolors està amb els braços plegats, cara al públic, fent cara d’enfadada)
BERNARDINA: (Esternudant) Però no tarde massa que per ací hi ha un corrent d’aire que em
constiparà.
D. FAUSTINO: (A Dolors, tractant de convéncer-la) Dolors, per favor..., no t’enfades i atén el
que vaig a dir-te..., jo vull que tingues en compte que ella vol que la veja una
dona en lloc d’un home i si no ho fas tu podríem perdre una pacient... i no estan
les coses com per anar perdent clientela...
DOLORS: (Enfadada) Vosté el que vol és que siga jo la que m’escabusse en la cova del
llop... i quedar-se sense infermera..., veritat?
D. FAUSTINO: No dona, no..., si tu ja ho has fet en altres ocasions.
DOLORS: (Enfadada) Clar que ho he fet en altres ocasions..., però no hi havia perill de
mort com ara...
D. FAUSTINO: (Insistint) No sigues exagerada, Dolors, fes-te càrrec per favor..., fes-ho per
salvar la situació...
BERNARDINA: (Tornant a esternudar) Don Florentino..., jo ací estic molt bé però crec que estic
constipant-me...
D. FAUSTINO: Ara mateix estem amb vosté.
DOLORS: (A Don Faustino) Està bé! Ho faré per salvar la situació... però ara torne...
(Dolors se n’ix de la sala i mentrestant Don Faustino se’n va a posar-li a Bernardina un llençol per
damunt de les cames. Al moment torna Dolors amb una mena de careta antigàs i amb una làmpara
al front)
D. FAUSTINO: (Amb cara de sorpresa) Però a on vas aixina Dolors? Si pareixes un espeleòleg!
DOLORS: No volia que salvara la situació? Doncs, allà vaig..., a salvar-la!
(Bernardina que veu aparèixer Dolors amb careta antigàs pega un crit i d’un bot s’abaixa de la
llitera amagant-se darrere del Doctor)
BERNARDINA: (Cridant) Ah! Aaaaahhh! Socorro..., socorro Don Florentino..., ha entrat un
extraterrestre...
D. FAUSTINO: (Calmant Bernardina i inventant una excusa) No passa res, no passa res..., que
és Dolors, la infermera, que està provant l’equip antiincendis que tenim per a les
situacions de risc...
BERNARDINA: I tot justet havia de provar-se ara la carasseta eixa? M’ha donat un ‘susto’ que si
arribe a estar ‘prenyà’ estampe el xiquet contra el ‘florero’...
D. FAUSTINO: Ja ho veig, ja! Vosté és que és molt sensible a les sorpreses. (Justificant-se)
Tindrà que perdonar-nos Sra. Bernardina, però resulta que estem esperant que,
d’un moment a l’altre, vinga l’inspector metge... i necessitàvem comprovar si
l’equip funcionava correctament...
DOLORS: (Llevant-se la careta antigàs i la làmpara i justificant-se) Això és..., jo estava
- 11 -
 provant l’equip antiincendis i venia a dir-li a Don Faustino que tot estava bé...
BERNARDINA: (Molt nerviosa) Sí, si tot està clar..., però a mi el ‘susto’ no me’l lleva ni el meu
Venancio... Encara com no ha eixit també amb l’extintor... que aleshores si que
m’haguera cagat damunt. Entén ara perquè em diuen ‘la caguetes’ de malnom?
DOLORS: (En sentir això fa menció de tornar-se a posar la careta antigàs) No per favor,
això sí que no..., res de caguetes que l’inspector està a punt de vindre. Només
ens faltava això!
D. FAUSTINO: (A Bernardina, volent tancar el problema) Sap què estic pensant, Bernardina?
Que com està un poc nerviosa i ja tinc la seua fitxa feta, per què no torna un altre
dia amb més tranquil·litat i li acabarem de fer la revisió?
BERNARDINA: (Sense dubtar-ho) Sí, sí, sí..., millor serà..., millor serà..., perquè com he de
passar també per la farmàcia a per les pastilles de la tensió del meu Venancio...
D. FAUSTINO: Com vosté vullga... I quines pastilles es pren el seu Venancio per a la tensió?
BERNARDINA: (Dubtant) Em pense que són unes blavetes que es diuen ‘Vinagra’, o una cosa
aixina..., i que són molt cares...
D. FAUSTINO: Ja! I ell li ha dit que la ‘vinagra’ eixa és per a la tensió, veritat?
BERNARDINA: Sí senyor..., i es veu que li van molt bé, perquè diu que quan la té baixeta es pren
una pastilla d’eixes i al momentet ja la té com a ell li agradaria tindre-la
sempre...
DOLORS: (Al públic) No m’estranya que siga matxutxa!
D. FAUSTINO: Ai, Venancio, Venancio! I a què es dedicava el seu Venancio?
BERNARDINA: Ell ha sigut tota la vida sifilític...
D. FAUSTINO: Com sifilític?
BERNARDINA: Sí, sifilític..., d’eixos que es col·lecciones ‘sellos’, i ha guanyat els seus durets...
D. FAUSTINO: Ah! Vosté vol dir filatèlic...
BERNARDINA: Això serà..., (canviant de tema) Bé, aleshores quan vol que torne a la revisió?
D. FAUSTINO: Mire..., vosté faça ara durant un mes el tractament que jo li he dit abans, és a dir:
es dutxa cada dos dies i es canvia de roba interior tots els dies i quan veja que el
seu Venancio ja no cau plegat, aleshores ens telefona i li donarem cita.
BERNARDINA: Com vosté mane Don Casimiro, tot siga per la salut del meu Venancio. Què li
dec de la visita?
D. FAUSTINO: Hui, no res..., no res..., el pròxim dia ja parlarem. (A Dolors) Dolors, acompanya
la Sra. Bernardina a la porta, i per favor que passe la visita següent.
(Dolors l’acompanya a la porta i mentrestant va tirant discretament més perfum per la consulta.
Amb les presses Bernardina se’n va sense la roba interior i ningú se n’adona que la roba s’havia
quedat penjada en el paravent)
DOLORS: (Acompanyant-la a la porta) I no s’oblide de posar en la llista de bodes el sabó i
el desodorant...
BERNARDINA: Sí, sí, només arribe a la farmàcia els ho diré. (Des de la porta alçant la mà)
Adéu Don Faustino i que tinguen un bon dia.
D. FAUSTINO: Adéu! Adéu! Tira! Al final m’ha cridat pel meu nom...
(Dolors torna a la consulta mig marejada i tirant desesperadament perfum pertot arreu)

- 12 -
 ESCENA II
D. FAUSTINO: Para..., Dolors..., para..., no tires més... a veure si ens morim d’una intoxicació
de perfum!
DOLORS: Si no ens hem mort d’una sobredosi d’abadejo..., dubte molt que la palmem ara
d’una intoxicació de “limones salvajes del Caribe”.
D. FAUSTINO: (Mentre que anava a llavar-se les mans) Vés, vés..., fes passar la següent visita,
per favor.
(La visita següent és la de Cornelio i la seua dona Penélope, que està embarassada de dos mesos.
Cornelio i Faustino eren amics de la infància i es coneixien des del parvulari, però feia més de 15
anys que no s’havien vist. De fet, ni Cornelio sabia que Faustino era Ginecòleg, ni Faustino sabia
que Cornelio estava casat i regentava un restaurant)
DOLORS: (Entrant amb la nova visita) Passen per ací, facen el favor de seguir-me...
LA PARELLA: (Els dos alhora, al entrar) Bona vesprada!
PENÉLOPE: (A Cornelio, en veu baixeta) Xico, a què fa olor ací?
CORNELIO: (Olorant discretament) Ara que ho dius! Jo crec que fa olor de peix o de
gambes, però amb molta, molta llima. Hauran acabat de dinar fa poc...
DOLORS: (A Penélope) Perdone, és la primera visita, veritat?
PENÉLOPE: Sí, sí..., la primera.
DOLORS: (A la parella) Doncs facen el favor d’asseure’s que ara mateix li obrirem una
fitxa. (I se’n va a dir-li al doctor que els pacients ja estan esperant-lo)
(Don Faustino que estava d’esquena llavant-se les mans al girar-se reconeix el seu amic d’infància
i li ho diu a Dolors en veu baixeta)
D. FAUSTINO: (A Dolors, en veu baixeta) Ostres! Però si eixe és el meu amic Cornelio de tota
la vida.
DOLORS: (En veu baixeta) Cornelio? Doncs, vaja quin nom que té! Jo ja me l’haguera
canviat fa temps.
D. FAUSTINO: (En veu baixeta) Sí, sí..., ell a mi, en lloc de Faustino, sempre em deia:
Faustiniano i nosaltres, en classe, en lloc de Cornelio, li dèiem ‘Cornamenta’...
No veuràs la malicia que li donava. S’enfadava tant que ens acaçava per tota
l’escola i el torejàvem com si fóra un bouet... (fent com si torejara). Un dia
estiguérem a punt de clavar-li banderilles i tot. Quins cabrejos s’agafava el
pobre!
DOLORS: Home! És que això és per a cabrejar-se i més! Encara com no li clavàreu l’estoc
i ‘el rejón de muerte’.
D. FAUSTINO: (A Dolors) Xe, com passa el temps! Jugant, jugant, ja farà més de 15 anys que
no ens hem vist.
(En eixe moment, Cornelio gira també el cap i reconeix el seu amic Faustino. Pega un bot de la
cadira i es tira les mans al cap fent cara de sorpresa)
CORNELIO: Xe, Faustiniano...! No m’ho puc creure! Però tu què collons fas ací?
(Dirigint-se a Penélope) Carinyo, recordes que jo t’he parlat sempre del meu
amic Faustiniano? Ací el tens, tot en una peça...!
PENÉLOPE: (Sense saber que dir) Ah..., sí! Mira que bé!
(Els dos amics s’abracen molt contents de tornar-se a veure)

- 13 -
D. FAUSTINO: I dius que què faig jo ací? Tu, tu... Què fas tu ací, tu?
CORNELIO: (Mirant Faustino de dalt a baix i pegant-li la volta) Em cague en tot,
Faustiniano..., quant de temps sense veure’t, xe!
D. FAUSTINO: Això dic jo, Cornamenta! (Pegant-li palmadetes a l’esquena). Què és de la teua
vida, matxo?
CORNELIO: Vine, vaig a presentar-te Penélope, la meua dona..., ens casarem fa dos anys i
està embarassada d’un parell de mesos. Estem molt contents!
PENÉLOPE: (Penélope li dóna la mà) Molt de gust!
D. FAUSTINO: Igualment, un plaer. (A Dolors) Vine Dolors, que vaig a presentar-te el meu
amic Cornelio i la seua senyora.
DOLORS: Tant de gust! Don Faustino m’ha parlat moltes vegades del seu amic Cornelio i
de les bromes que feien quan anaven a escola...
CORNELIO: (A D. Faustino, fent-li escoltet) No li hauràs contat també que en l’escola em
déieu ‘Cornamenta’, no?
D. FAUSTINO: No, home, no! Eixes coses no es conten...
CORNELIO: (A D. Faustino) I tu que fas vestit com si fores un metge de l’Hospital de la
Figuera, xe?
D. FAUSTINO: Com vols que vaja vestit..., de municipal? No veus que sóc el ginecòleg!
CORNELIO: (Sorprés) El ginecòleg? Jo em pensava que la ginecòloga era Dolors...
D. FAUSTINO: No, no..., Dolors és la meua infermera, és la comare que m’ajuda en els parts.
(Canviant de tema) I tu què fas, Cornelio? Què és de la teua vida?
CORNELIO: Doncs, tenim un restaurant de menjars casolans i ens va molt bé. Penélope té tan
bona mà per a la cuina que ja hem guanyat alguns concursos gastronòmics i a
poc a poc anem pujant de categoria.
D. FAUSTINO: Dolors, haurem d’anar algun dia..., no?
CORNELIO: Quan vulgueu...! Si veniu, esteu convidats; fem unes tapes que estan de mort...
D. FAUSTINO: El mal és que estos dies estem un poc enredrats perquè estem esperant, d’un
moment a l’altre, una visita molt important..., i ja saps..., hem de estar a l’aguait.
(En eixe moment, sona el mòbil de D. Faustino que li criden per una urgència)
D. FAUSTINO: (Contestant al telèfon) Disculpeu un moment..., Diga’m! Sí, sí, sóc jo..., que ha
trencat aigües i està nerviosa..., sí..., sí..., no patisca que ara anem la meua
infermera i jo i li direm el que han de fer..., Clar...! això és normal..., com és el
primer..., d’acord, d’acord..., fins ara...
DOLORS: (A D. Faustino) Qui era, la veïna?
D. FAUSTINO: No..., era el marit, tot nerviós, que diu que com la seua dona havia trencat aigües
no sabia massa bé si havia de cridar al fontaner o al ginecòleg... Vol que anem
un moment a sa casa per tranquil·litzar-los..., com és el primer... ja saps...
(A Cornelio i la dona) Xe! Disculpeu, quina cridada més inoportuna..., però
estes coses sempre passen quan menys t’ho esperes. Coses de l’ofici! Però
vosaltres, per favor, no es menegeu d’ací que tornem de seguida, que no ho
farem massa llarg perquè, com us he dit abans, estem esperant també una visita
important. Mentrestant, si voleu, ahí teniu unes revistes..., són de l’any passat
però estan noves...

- 14 -
CORNELIO: Aneu, aneu...! No siga que arribe el fontaner abans que vosaltres...
(Dolors i D. Faustino es lleven les bates blanques, les pengen, i se’n van urgentment a atendre la
veïna que va de part)
DOLORS: (Eixint de la consulta li diu a D. Faustino) També seria cas que vinguera ara
l’inspector quan no estem nosaltres...
D. FAUSTINO: Esperem que no, i si ve... ja li dirà el meu amic Cornelio que tornem de seguida,
que hem eixit un moment a atendre una urgència. Això donarà algun punt. No?
(Dolors i D. Faustino se’n van però amb les presses s’obliden de tancar la porta del carrer)
CORNELIO: Em sembla que amb les presses no han tancat ni la porta del carrer.
PENÉLOPE: Això serà perquè van propet i no tardaran en tornar.
(Cornelio s’alça de la cadira i comença a furonejar per la consulta al mateix temps que parlava
amb Penélope, la seua dona)
CORNELIO: (A Penélope) I tu sabies que el ginecòleg era un home?
PENÉLOPE: Jo no, a mi m’havien dit que ací hi havia una dona, que seria Dolors. A la porta
no posa el nom del metge..., només diu: Consulta Ginecològica.
CORNELIO: (Enfadat) Xe! I tot justet anar a caure a la consulta del meu amic Faustiniano,
també són collons!
PENÉLOPE: Però no sou tan amics de tota la vida?
CORNELIO: (Enfadat) Precisament per això..., com som amics de tota la vida no em dóna la
gana que vages tu a ensenyar-li la ‘paloma’ al meu amic... i damunt pagar-li la
consulta. Ja es burlava prou de mi quan em deia ‘el Cornamenta’..., que només
em faltava a mi açò.
PENÉLOPE: El Cornamenta? Això no m’ho havies contat tu mai.
CORNELIO: Sí, sí..., com jo a ell li deia Faustiniano en lloc de Faustino, ell a mi, en lloc de
Cornelio..., em deia ‘el Cornamenta’ (fent banyes amb els dits). Per tant a veure
quina excusa li donem ara quan vinga..., perquè de furgar-te ell per ahí baix,
d’això res de res. Eh?
PENÉLOPE: I si em furga un altre ginecòleg, sí?
CORNELIO: Tampoc! Tu busca’t una doctora i deixa’t de romanços o pariràs dins del bidet..
PENÉLOPE: Però si els ginecòlegs estan farts de veure ‘palomes’, home!
CORNELIO: Té igual! La teua no l’ha de veure ningú colombaire només que jo! Està clar?
PENÉLOPE: Per això no anem a enfadar-nos, Cornelio. Si tu vols que siga una doctora...,
buscarem una doctora..., i li direm al teu amic que tan sols volíem que ens
recomanara el millor hospital per anar a parir quan arribe el moment.
CORNELIO: (Més tranquil·litzat) Bona idea!
(Cornelio posant-se la bata blanca i el fonendoscopi del seu amic)
PENÉLOPE: Xico, però què fas?
CORNELIO: Sempre m’ha fet il·lusió saber com estaria jo vestit de metge.
PENÉLOPE: Doncs, que sàpies que no et para gens mal la bata blanca...
CORNELIO: De veres? Posa’t tu també la bata de Dolors i ens farem un ‘selfie’, va...
(Penélope accepta el joc i es posa també la bata blanca)

- 15 -
PENÉLOPE: (Pegant una volta) Què tal? Em queda bé?
CORNELIO: Molt bé, d’ara en avant et diré doctora Penélope...
PENÉLOPE: Sí, i jo a tu Dr. Cornamenta, val? (Rient-se) ha ha ha...
CORNELIO: De cornamenta res, que això són coses del passat que només em deia
Faustiniano.
PENÉLOPE: Era una broma...
CORNELIO: Va fem un ‘selfie’... (trau el mòbil i s’arrima a Penélope) Digues: pa-ta-ta...
PENÉLOPE: (Els dos alhora, somrient) Pa-ta-ta.
CORNELIO: Saps què? Si jo fóra ginecòleg endevinaria sempre si és xiquet o xiqueta, i no
fallaria mai...
PENÉLOPE: Sí, home! Això com és? Si tu no entens d’açò...
CORNELIO: Perquè tinc un truc que és infal·lible..., jo diria als futurs pares, per exemple:
serà xiquet, però jo en la fitxa escriuria: xiqueta. Després, si és xiquet, no hauria
cap problema, però si fóra xiqueta i vingueren a dir-me que jo m’havia enganyat,
aleshores trauria la fitxa i sempre podria dir que ells ho havien entés malament
perquè jo tenia apuntat, xiqueta. Comprens?
PENÉLOPE: Eres mal trampós!
(Dient això apareix per la porta l’inspector que Faustino i Dolors estaven esperant. L’inspector
anava ben vestit, amb un maletí amb documents i amb unes exagerades ulleres de sol)
ESCENA III
INSPECTOR: (Aguaitant el cap per la porta) Bon dia, vostés perdonen, però com la porta
estava oberta... Permeten-me que em presente, el meu nom és Modesto Bou, i
sóc l’inspector nacional de la ‘Guia Metge-lin’.
PENÉLOPE: (Al públic) Mare meua! A este li diuen Bou, i al meu home Cornelio..., ara
només falten els picadors...
CORNELIO. Tant de gust. Ha dit de la Guia...? (sense deixar-lo acabar la frase)
INSPECTOR: Sí senyor, de la Guia Metge-lin i com vostés ja saben la nostra missió consisteix
en fer visites als professionals del sector per tal d’avaluar si mereixen o no
figurar en la nostra prestigiosa Guia. Disculpem un moment mentre prenc el meu
bloc de notes i em canvie les ulleres.
(L’inspector busca dins del maletí però pareix no trobar el que està buscant)
CORNELIO: (A Penélope, amb veu baixeta) Este serà el responsable de la prestigiosa guia,
però no sap ni com es pronuncia, perquè tota la vida s’ha dit Michelin i no com
ell diu: Me-che-lin...
PENÉLOPE: (A Cornelio) I que fa ací en la consulta?
CORNELIO: I jo que sé? Si és el de la Guia Michelín voldrà saber coses del nostre restaurant.
El que jo no entenc és per què no ha vingut directament allí i ens ha seguit fins a
la consulta del ginecòleg.
PENÉLOPE: Jo tampoc ho sé! (Tractant de buscar una explicació) Això serà que ell haurà
anat primer al restaurant i com li han dit que estàvem ací, ha vingut a buscar-nos
per fer-nos algunes preguntes. Tindrà pressa.
CORNELIO: (A Penélope, amb veu baixeta) A saber! També seria cas que el nostre restaurant
apareguera en la ‘Guía Michelin’. Sempre ha sigut la il·lusió de la nostra vida.

- 16 -
 Però jo tenia entés que esta gent feia els controls passant per les cuines dels
restaurants..., però no ací..., en la consulta d’un ginecòleg.
PENÉLOPE: Per això són inspectors! Perquè ho controlen tot! Fins i tot als metges que vas!
(Mentrestant l’inspector segueix buscant les ulleres graduades i el bloc de notes dins del seu
maletí)
INSPECTOR: Xe, quin despiste! Es veu que m’he oblidat les ulleres graduades en el cotxe
perquè no les trobe dins del maletí.
CORNELIO: Si vol li deixe unes meues.
INSPECTOR: No, moltes gràcies, ara veuré si puc apanyar-me amb les de sol.
PENÉLOPE: (Al inspector) Perdone, senyor Bou...
INSPECTOR: Preferisc que em diga Modesto.
PENÉLOPE: (Al inspector) Perdone senyor Modesto..., i com és això que ha vingut a buscar-
nos fins a ací?
INSPECTOR: Perquè ja tenia bones referències de vostés i volia fer-los una entrevista.
CORNELIO: (A Penélope, amb veu baixeta) Este tio està un poc pirat! (Al Inspector) Perdone,
Sr. Bou, millor dit, Sr. Modesto...
INSPECTOR: Diga’m.
CORNELIO: Si vol fer-nos una entrevista, no pensa que seria millor anar al restaurant? Allí
estaríem tranquils. Hi ha un reservat per a les visites especials.
INSPECTOR: (A Cornelio) No, no, moltes gràcies, això va contra el reglament, jo no tinc per
costum fer les entrevistes en els restaurants, jo sempre les faig en les clíniques,
en els hospitals..., en els ambulatoris, etc.
CORNELIO: (A Penélope, amb veu baixeta) No et dic jo que este tio està xafat! Açò que fa ell
no és normal! Ara..., jo et dic una cosa..., en tal d’eixir en la ‘Guía Michelin’,
per mi com si vol fer-nos l’entrevista en un tanatori.
INSPECTOR: (Amb un bloc de notes a la mà es dirigeix a Cornelio) Molt bé, com jo ja tinc
totes les seues dades personals, què tal si passem a les preguntes?
CORNELIO: Com vosté crega convenient, Don Modesto. Si vol ja pot començar l’entrevista.
INSPECTOR: (Amb el bloc de notes a la mà) Anem allà, doncs. Anem a la primera pregunta.
Tenint en compte que la nostra guia està molt sensibilitzada amb l’alimentació
de les embarassades, quin és el criteri que segueixen vostés per valorar la
conveniència de receptar un menjar equilibrat a una embarassada?
CORNELIO: Receptar un menjar? Nosaltres no receptem mai, nosaltres, a les embarassades
que ens ho demanen, els preparem personalment un menú de baixes calories que
està pensat per afavorir la lactància quan tinguen el bebé.
INSPECTOR: Genial! No està gens mal la idea. Prenc bona nota. Perquè és la primera vegada
que trobe professionals del sector que preparen personalment el menú per a les
embarassades.
CORNELIO: (Al Inspector) Perquè som bons professionals. I a més a més estem sempre
innovant.
INSPECTOR: Molt bé, molt bé. I si les embarassades tenen falta de ferro què és el que vosté
aconsella normalment? Algun medicament en especial?
CORNELIO: Si una embarassada té falta de ferro, jo sempre recomane el mateix: un bon plat

- 17 -
 de llentilles i un parell de botifarres. Com això no hi ha res.
INSPECTOR: Té tota la raó! Em pareix molt bé..., fora pastilles!
PENÉLOPE: Pastilles? De pastilles res..., nosaltres no gastem ni les de l’Avecrem.
CORNELIO: Ah! I per acompanyar les botifarres o les llentilles que no falte mai un bon vi
tinto de la casa...
INSPECTOR: De la casa? De quina casa?
CORNELIO: De quina casa va a ser? De la nostra! Nosaltres tenim la nostra pròpia bodega.
INSPECTOR: Com? Vostés tenen bodega pròpia?
CORNELIO: Clar! No sé de què s’estranya. En esta professió és molt normal tindre bodega
pròpia. I li puc dir més: especialment a les embarassades els agrada molt el
nostre vi de la casa, perquè para un poc ‘quinaet’.
PENÉLOPE: Vosté no ha sentit parlar de la quina Santa Catalina?
INSPECTOR: Sí, però ja fa molt de temps...
CORNELIO: Doncs, el nostre vi és paregut però més bo encara, i en honor a la meua dona,
que li diuen Penélope, estem comercialitzant-lo amb el nom de: Quina
Penelopina. Ja tenim fins i tot un eslògan per a la publicitat: ‘No tome más
Aspirina, tome quina Penelopina’.
PENÉLOPE: Vosté què opina?
INSPECTOR: De què?
CORNELIO: De la quina...
INSPECTOR: De quina quina? De la Santa Catalina?
PENÉLOPE: De la Penelopinaaaaa...! Del eslògan de la Quina Penelopina...
INSPECTOR: (Dirigint-se als dos) Que no està mal i si volen que els diga la veritat, açò de que
vostés tinguen bodega pròpia no ho havia sentit en la vida en este negoci, però
reconec que és una idea tan innovadora que vaig a apuntar-m’ho i valorar-lo
positivament. (L’inspector apunta en el seu bloc, però amb dificultat perquè no
veu correctament amb les ulleres de sol).
CORNELIO: (Al públic) No sé d’on haurà eixit este inspector que es sorprèn de què tingam
bodega pròpia. I això que és l’inspector de la ‘Guía Michelin!’
INSPECTOR: (Dirigint-se als dos) I no creuen que el vi, per molt ‘quinaet’ que siga, podria ser
perjudicial per a la criatura?
CORNELIO: Al contrari, un bon vi, amb moderació, estimula sempre la circulació de la sang i
és bo per al cor de la mare i de la criatura.
INSPECTOR: És cert, amb moderació, el vi és bo per la salut. M’agrada, m’agrada molt la
manera que tenen d’atendre les embarassades. Disculpem un moment...
(Mentrestant l’inspector de nou fa menció de buscar alguna cosa dins del seu maletí)
PENÉLOPE: Si està buscant un altre ‘boli’ jo li puc deixar el meu.
INSPECTOR: No, no, moltes gràcies, estic tornant a buscar les ulleres de vista, perquè
finalment amb les de sol no m’hi veig gens... Hauré de baixar, sí o sí, al cotxe a
veure si estan allí.
CORNELIO: Si vol baixar, baixe, baixe que nosaltres l’esperarem ací.
INSPECTOR: Doncs em disculparan un segon..., vaig a buscar-les i ara torne perquè aixina no

- 18 -
 puc seguir amb l’entrevista... (Eixint de la consulta entropessa amb dos o tres
objectes i es pega un tro amb la porta)
CORNELIO: (A Penélope) Este inspector és un poc ‘raret’, mira que sorprendre’s de què
tinguem bodega pròpia...! A on s’ha vist això?
PENÉLOPE: Sí, sí, i a més d’això el pobre està més curt de vista que Rompetechos... Mare
meua quin tro s’ha pegat contra la porta! Trobarà el cotxe o què?
CORNELIO: (A Penélope) No sé, no sé..., i a saber tot el que haurà apuntat en el seu bloc de
notes...
PENÉLOPE: Això voldria saber jo! De tota manera tot el que li hem contat li ha paregut bé.
També seria cas que isquérem de la consulta del teu amic Faustiniano amb una
estrela Michelin...
(Dient això tornen a la consulta el ginecòleg i la infermera i veuen l’amic i la dona amb les bates
blanques posades)
ESCENA IV
D. FAUSTINO: (Amb cara de sorpresa) Xe! Però vosaltres que feu vestits aixina, xe?
DOLORS: Si paregueu el metge i la comare...
CORNELIO: Xe! No t’enfades Faustiniano que només volíem veure com estàvem vestits
aixina i fer-se un ‘selfie’, home... No passa res!
D. FAUSTINO: No passa res, però podia haver passat perquè ja t’he dit abans que estàvem
esperant d’un moment a l’altre una visita molt important i no vull ni pensar què
haguera passat si arriben a trobar-vos vestits de metges suplantant la nostra
identitat.
CORNELIO: (Llevant-li importància) Doncs no haguera passat res. Li hauríem dit que
nosaltres érem companys vostres de professió i que estàvem esperant-vos perquè
havíeu eixit a atendre una urgència..., i punt.
D. FAUSTINO: Sí, tu sempre tan optimista.
CORNELIO: Per cert, abans us he dit que nosaltres tenim un restaurant, no? Doncs no et vas a
creure el que ens ha passat...
D. FAUSTINO: Que us han entrat a robar...
PENÉLOPE: No, no, per favor!
CORNELIO: D’això res, tot el contrari..., jo crec que ens ha eixit la loteria...
D. FAUSTINO: No em digues! I jugàveu molts diners?
CORNELIO: No home, no, estic parlant-te en sentit figurat. El que ens ha passat és que,
mentre que vosaltres estàveu fora, atenent la vostra veïna, ha vingut fins a ací, a
buscar-nos personalment, l’inspector de la ‘Guía Michelin’ per fer-nos una
entrevista. Segurament voldrà que el nostre restaurant aparega en la Guia. No et
pots imaginar la il·lusió que ens ha fet...
(En escoltar això Faustino i Dolors es tiren les mans al cap)
D. FAUSTINO: Com? Però què estàs dient? Has dit que ha vingut l’inspector nacional de la
‘Guia Metge-lin’? No m’ho puc creure! (Pegant voltes per la consulta)
CORNELIO: Xe, Faustiniano! Tu també pronuncies mal? Es diu Michelin..., no ‘Mechelin’...
D. FAUSTINO: (Cridant) Es diu METGE-LIN! Collons!
DOLORS: (Al públic) Mare meua! Eixe és l’inspector que estàvem esperant nosaltres..., i el

- 19 -
 seu amic ‘cornamenta’ s’ha pensat que era l’inspector de la guia de restaurants!
Ara si que l’hem feta bona!
CORNELIO: (A Faustino) Però Faustiniano, per què et poses aixina? Nosaltres hem arribat a
la conclusió que l’inspector ha anat primer al nostre restaurant i com no estàvem
allí, ha vingut a buscar-nos ací, a la consulta...
D. FAUSTINO: (Nerviós) No, Cornelio..., no..., estàs molt equivocat, el que ha vingut ací és
l’inspector de la Guia Metge-lin..., METGE-LIN! Jo no t’acabe de dir que
estàvem esperant una visita molt important?
CORNELIO: (A Faustino) Sí, sí, això has dit. I què?
D. FAUSTINO: (Nerviós) Doncs que eixa visita important que estàvem esperant era la de
l’inspector de la Guia Metge-lin..., MET-GE-LIN, que és una guia de metges...,
clíniques, etc., i no el de la guia de restaurants. Comprens ara?
CORNELIO: (A Faustino) Aleshores vols dir-me tu que l’inspector ‘ceguiburri’ eixe no venia
a entrevistar-nos a nosaltres?
D. FAUSTINO: (Nerviós) Clar que no! Eixe venia a parlar amb nosaltres!
CORNELIO: Ara si que me l’ha pegat a mi Rompetechos!
D. FAUSTINO: (Nerviós) Rompetechos? Rompetechos per què, xe?
CORNELIO: (A Faustino) Per què? Perquè no veia tres dalt d’un burro amb les ulleres de sol
que portava.
D. FAUSTINO: (Nerviós) I ara a on esta? Ja se n’ha anat? Ha de tornar?
CORNELIO: (A Faustino) Ha anat al cotxe a buscar les ulleres de vista i no crec que tarde en
pujar. Estarà a punt de tornar.
D. FAUSTINO: (Cada vegada més nerviós) Em tanquen la paraeta! Me la tanquen! Em tiren de
col·legi de metges!
PENÉLOPE: Jo no comprenc res...
DOLORS: (A Penélope) És molt fàcil senyoreta..., eixe senyor... el que volia era parlar amb
nosaltres, amb el ginecòleg i amb la comare, però com vosaltres anàveu amb la
bata blanca s’ha pensat que éreu els titulars de la consulta i ha començat a fer
preguntes. Ho entén ara o no?
CORNELIO: Nosaltres metges? Però si tot el que hem parlat amb ell ha sigut de menjars...
PENÉLOPE: Sí, i d’embarassades... Mare meua quin empastre! Ara ho entenc! Per això quan
nosaltres insistíem en anar al restaurant a fer l’entrevista ell no volia...
DOLORS: (A Penélope) Normal! Perquè ell ha de fer el seu treball en els hospitals,
clíniques i consultes...
D. FAUSTINO: Xe quin embolic!
CORNELIO: (A Faustino) Ei! Si tu ens hagueres explicat, abans d’anar-te’n, que estaves
esperant a eixe inspector i que la guia es deia Metge-lin, no haguera passat tota
esta confusió...
D. FAUSTINO: (A Cornelio, sacsant-lo dels braços) Però al final què és el que ha passat...? Què
us ha preguntat?
CORNELIO: (A Faustino) Xe! Faustiniano calma’t, que estàs posant-me nerviós amb tantes
preguntes..., ara ho aclarirem, home, que tot té solució en esta vida...
D. FAUSTINO: Recolló, a quina mal hora a trencat aigües la veïna!

- 20 -
DOLORS: (A Faustino) Eh! Eh! Que la veïna no té la culpa...!
D. FAUSTINO: (Cabrejat) Tens raó, la culpa la tenim nosaltres per abandonar la consulta; però
qui anava a pensar que, tot justet en eixe moment, anava a vindre el moniato
eixe... Açò és la Ley de Murphy! Estic segur!
CORNELIO: (A Faustino) Doncs..., el moniato eixe està a punt de pujar i a veure com li
contem ara l’embolic en el que estem clavats...
D. FAUSTINO: (Cada vegada més nerviós) Eixe em tanca la consulta! Me la tanca!
CORNELIO: (A Faustino) No home, no! Si és de veres que l’inspector es pensava que
nosaltres érem els titulars de la consulta, que sàpigues que totes les meues
respostes li han paregut molt bones i ocurrents. A més a més, ens ha dit que
anava a fer un informe positiu.
D. FAUSTINO: (A Cornelio, sorprés) Això és de veres?
CORNELIO: (A Faustino) Com si menjares peres i les cagares senceres...
DOLORS: Xica, quina finor!
CORNELIO: (A Penélope) És de veres o no, Penélope?
PENÉLOPE: Tan cert com que jo estic embarassada. I jo crec que el que més li ha agradat de
tot és el fet que tinguem bodega pròpia i que a les embarassades els agrade tant
la nostra Quina Penelopina.
D. FAUSTINO: (A Cornelio) La què?
LA PARELLA: (Els dos alhora) La Quina Penelopina!
CORNELIO: Sí home, sí..., una quina que preparem nosaltres i que es diu Penelopina.
D. FAUSTINO: (A Dolors) Xe Dolors, per favor, punxa’m amb una agulla per veure si estic viu
o açò és un malson. (A Cornelio, amenaçant-lo) I tu Cornelio..., ja estàs contant-
me tot el que li has dit a eixe senyor si vols eixir viu de la consulta.
CORNELIO: (A Faustino) Xe! No patisques que ara t’ho conte tot “de pe a pa”, però primer
vull que escoltes el que se m’acaba d’ocórrer per eixir d’este embolic.
DOLORS: Matar l’inspector!
D. FAUSTINO: Xe! No sigues animal Dolors i deixa que parle el ‘cornamenta’.
CORNELIO: (A Faustino) Xe, Faustiniano! De ‘cornamenta’ res, o em dius Cornelio o pegue
a fugir ara mateix i ja t’apanyaràs tu amb l’inspector...
D. FAUSTINO: (Nerviós) Tens raó! Va ‘cornamenta’, vull dir, Cornelio..., conta’m ja d’una
vegada què se t’ha ocorregut, que estic més nerviós que un flam d’ou.
CORNELIO: (A Faustino) Això està millor! Doncs..., estic pensant que com l’inspector, amb
les ulleres de sol que duia no s’hi veia gens bé, ara quan torne amb les ulleres
bones i us trobe a vosaltres, es pensarà que sou els mateixos amb els que havia
estat parlant fa un moment.
DOLORS: Bona idea!
PENÉLOPE: Sí senyor, bona idea!
D. FAUSTINO: Bona idea? Això és molt arriscat!
CORNELIO: Arriscat? Tu tens una idea millor?
D. FAUSTINO: La veritat és que no..., però aleshores tindràs que contar-me tot el que heu parlat
vosaltres amb ell...

- 21 -
CORNELIO: Doncs, vés prenent nota perquè està a punt d’arribar... El seu nom és: Modesto
Bou... i està molt interessat per l’alimentació de les embarassades per això m’ha
preguntat que quan tenen falta de ferro què és el que jo receptava.
D. FAUSTINO: Alguna animalà hauràs dit! Segur!
D. FAUSTINO: No senyor! Jo li he dit que jo no receptava, que jo sempre aconsellava menjar
llentilles i botifarres..., i li ha paregut perfecte.
DOLORS: Xe! A mi també em pareix perfecte..., jo preferisc això a les pastilles...
D. FAUSTINO: Això també m’ho deia la meua iaia! I què més, de què més heu parlat?
CORNELIO: (Continua contant) Com jo pensava que ací estàvem parlant de temes del
restaurant, també li he dit que les lentilles i les botifarres havien d’anar
acompanyades d’un bon vi de la casa..., i ell m’ha preguntat que de quina casa...,
i jo li he dit que de la nostra..., perquè nosaltres teníem bodega pròpia...
D. FAUSTINO: Bodega pròpia? I això com es menja en una clínica ginecològica, xe?
PENÉLOPE: Ara entenc perquè l’inspector s’havia sorprés quan li hem dit que teníem bodega
pròpia..., perquè ell estava parlant d’una cosa i nosaltres d’una altra...
DOLORS: Clar! Perquè no és normal que un ginecòleg tinga una bodega.
CORNELIO: No serà normal..., però això també li ha paregut bé i s’ha pres bona nota.
D. FAUSTINO: (Amb cara de sorpresa) També?
CORNELIO: També! T’ho jure! I quan li he dit que el vi era ‘quinaet’ i que, amb moderació,
agradava tant a les embarassades, encara li ha paregut millor. Ens ha dit que això
era molt innovador i que ho posaria en l’informe...
D. FAUSTINO: (Amb cara de sorpresa) No em digues!
DOLORS: (A Faustino) Ei! Vosté no deia que estos de la guia el que volen és trobar gent
innovadora? Doncs, ja està! Per això li ha agradat tant la idea de les llentilles, de
les botifarres i de la bodega..., perquè els altres ginecòlegs tot ho apanyen amb
pastilles i ací ha vist que tot és natural ‘como la vida mísma’.
D. FAUSTINO: Pensant-ho bé..., ara que ho dius..., igual és veritat!
CORNELIO: (A Faustino) A veure si ara resulta que jo entenc més d’embarassades que tu.
D. FAUSTINO: Xe, calla, xe! També seria cas que gràcies a este embolic en el que ens has clavat
ens donaren una xeringa Metge-lin.
CORNELIO: (A Faustino) Una xeringa Metge-lin?
D. FAUSTINO: (Aclarint-ho) Clar home! Als restaurants no donen ‘estreles Michelin´? Doncs
ací, en el nostre món, són xeringues..., xeringues Metge-lin. Ho has entés ara o
no?
CORNELIO: (A Faustino) Ara pareix que ho vullga entendre, per això li han posat a la guia
un nom paregut..., Michelin... a la dels restaurants i ‘Metge-lin’ a les dels
metges..., i en lloc d’estreles..., són xeringues, no? I per què en lloc de xeringues
no donen supositoris...?
D. FAUSTINO: (A Cornelio, enfadat) Perquè si arriben a donar supositoris ja te’ls hauria ficat
tots pel cul amb caixeta i tot.
CORNELIO: (A Faustino) Xe, Faustiniano no t’enfades que ja veuràs com eixim de tot açò.
DOLORS: Esperem que siga així, perquè de moment no ho tinc gens clar...
PENÉLOPE: Jo pense que el que ha dit Cornelio abans podria funcionar perfectament, perquè

- 22 -
 com l’inspector no s’hi veia gens bé amb les ulleres que duia estic segura que no
s’ha quedat amb les nostres cares i per tant quan torne pensarà que està parlant
amb les mateixes persones.
(Xarrant, xarrant, Cornelio y Penélope encara anaven amb les bates de Faustino i Dolors.)
D. FAUSTINO: (A Cornelio, enfadat) Ei, si no tenim altra alternativa... que siga el que Déu
vullga. Però si eixe ‘rompetechos’ està a punt d’arribar què feu encara vestits
amb les nostres bates, xe? Feu el favor de llevar-vos-les!
CORNELIO: (Nerviós i ajudant Penélope a llevar-se-la) Tens raó..., Penélope afanya’t, lleva’t
la bata i dóna-li-la a Dolors..., tin Dolors, vés posant-te-la... (Dolors es posa la
bata ràpidament)
(Cornelio intenta llevar-se la seua, però del nerviós no arribava a despassar-se els botons)
D. FAUSTINO: (A Cornelio) El que t’has d’afanyar eres tu, tu! Ja pots anar donant-me la meua...
CORNELIO: (A Faustino, nerviós) Xe Faustino, no vages ara donant-me presses que estàs
posant-me nerviós i no puc despassar-me els botons... Pren, ací tens la bata...
D. FAUSTINO: (A Cornelio) Ja era hora..., (posant-se la bata) calenteta i tot que està...
(Dient això apareix de nou l’inspector. Faustino i Dolors recuperen el seu rol vertader de metge i
comare, però hauran d’afrontar la situació creada pel seu amic Cornelio i la seua dona)
ESCENA V
PENÉLOPE: (A Dolors) Ostres, és ell, l’inspector!
INSPECTOR: (Entrant per la porta amb ulleres noves) Ja estic ací altra vegada! (Aleshores se
n’adona que hi havia gent en la consulta). Ah! disculpen..., puc passar o torne
més tard?
DOLORS: (Amb una màsquera de quiròfan, procurant que no li vera la cara) Passe, passe,
don..., don Inspector...
INSPECTOR: (A Dolors) Modesto Bou, per favor!
(Faustino com no sabia massa bé què fer, li pega una abraçada al seu amic Cornelio, i fa com si el
felicitara perquè anava a ser pare altra vegada. Penélope i Cornelio tenien por de què l’inspector
els reconeguera.)
D. FAUSTINO: (Abraçant Cornelio) Enhorabona amic, que content estic de què vages a ser pare
per quarta vegada...
CORNELIO: (Amb cara de sorpresa) Per quarta vegada? Ah, sí..., per quarta vegada..., estem
contentíssims..., veritat carinyo? (I agarrant Penélope del braç, li dóna un bes a
la galta)
PENÉLOPE: Sí, sí, estem molt contents!
INSPECTOR: (A Penélope i Cornelio) Enhorabona als dos. Es nota que són vostés una parella
feliç i molt compenetrada...
CORNELIO: No ho sap vosté bé...! (Torna a donar-li un bes a Penélope)
D. FAUSTINO: (Nerviós) Deixeu-vos de tants ‘arrumacos’ no siga que cosa que li moleste al Sr.
Inspector.
INSPECTOR: (A Penélope i Faustino) No, no, al contrari..., a mi m’agrada molt que els futurs
pares tinguen eixa actitud... Per mi poden seguir si volen...
CORNELIO: (Al Inspector, dissimulant) I vosté que és, inspector d’Hisenda?
D. FAUSTINO: (A Cornelio) Ah! Perdona no us he presentat..., Don Modesto, li presente el meu

- 23 -
 amic i la seua dona..., Penélope. Són amics i pacients de tota la vida.
INSPECTOR: (A Penélope i Cornelio) Encantat! No, jo no sóc inspector d’Hisenda..., ja li ho
explicarà després amb més detall el doctor.
D. FAUSTINO: (A Cornelio) Sí, sí..., Ja t’ho explicaré jo amb més detall.
INSPECTOR: (A Penélope i Cornelio) Aleshores, si es coneixen de tota la vida també
coneixeran les seues miraculoses receptes de botifarres, de llentilles, de vi
‘quinaet’..., no?
CORNELIO: (Al Inspector) Uf, ja ho crec! mire si és que quan tinguérem el nostre primer
xiquet, com estava tan grosset, a casa li dèiem ‘botifarreta’. (A Penélope) Te’n
recordes carinyet? (Penélope no sabia on amagar-se)
INSPECTOR: (A Penélope i Faustino) Botifarreta? Que graciós! No?
(Dolors, mentrestant anava per la consulta fent coses i tractant d’esquivar l’inspector)
D. FAUSTINO: Per cert, Don Modesto, els meus amics tenen un bon restaurant i ells són la meua
inspiració a l’hora de fer les receptes, em donen moltes idees, veritat?
PENÉLOPE: (Nerviosa) Sí, sí, tenim un restaurant... i li donem moltes idees al doctor...
(L’inspector es queda mirant Penélope i Cornelio com si els coneguera...)
INSPECTOR: Un restaurant? El cas és que jo estic mirant-los, mirant-los, i les seues cares em
resulten conegudes, com si les haguera vist abans...
D. FAUSTINO: (Eixint al pas) Això serà del restaurant, segur!
CORNELIO: A qui, a nosaltres? Com diu el doctor, com no siga del restaurant..., perquè jo a
vosté no recorde haver-lo vists mai..., i tu Penelope?
PENÉLOPE: (Nerviosa) Jo? En la vida!
INSPECTOR: No, del restaurant no... (Pensant i mirant a Penélope) Ja està! Ja sé a qui em
recorda vosté..., vosté no té una germana infermera per casualitat?
PENÉLOPE: (Nerviosa) Qui, jo? No, no senyor..., jo no tinc germanes..., estarà equivocat...,
(dient això, es posa més nerviosa, es desmaia i cau als braços de D. Faustino)
Ai..., ai..., que crec que estic marejant-me.... (Tots acudeixen a socórrer-la...)
D. FAUSTINO: (Amb Penélope als braços) Dolors, prepara la llitera que s’ha desmaiat...
(Cornelio nerviós li la lleva dels braços de D. Faustino)
CORNELIO: Xe Faustino, dóna-me-la a mi..., que jo la duré a la llitera i tu vols agarrar pes
t’agarres l’inspector i li vas contant la teua vida...
(Dolors prepara la llitera però amb la màsquera i el ‘gorret’ com si isquera d’un quiròfan)
CORNELIO: (Deixant Penélope sobre la llitera fa un poc de teatre) Ai! Ai la meua Penélope
que s’ha tornat a desmaiar!
D. FAUSTINO: Disculpe Don Modesto, però he d’atendre la meua pacient...
(Quan tots estaven al voltant de la llitera apareix per la porta Bernardina. Dolors, al veure-la, li
donarà a Faustino i a Cornelio una màsquera i un ‘gorro’ de quiròfan)
ESCENA VI
BERNARDINA: (Aguaitant per la porta) Buenas..., ‘se puede?’ Don Florentino, puc passar?
DOLORS: La que faltava! ‘Amagueu els patos que ve riuà!’ (A Faustino i Cornelio,
donant-los el ‘gorro’ i la màsquera de quiròfan) Poseu-vos açò per si de cas...
CORNELIO: Però esta qui és?
- 24 -
D. FAUSTINO: (A Cornelio i a Dolors) Ja t’ho contarem Cornelio, però tu no et lleves la
màsquera. I tu Dolors, veges si pots desfer-te de Bernardina diplomàticament...
DOLORS: (A Bernardina, sense llevar-se la màsquera) Que li passa Sra. Bernardina? Puc
ajudar-la en alguna cosa? Com veurà el doctor està molt ocupat..., i a més a més
tenim al Sr. Inspector ací, que també vol parlar amb ell.
(En eixe moment Dolors se n’adona que la faixa, les bragues i les calces de Bernardina estaven
encara penjades en el paravent i d’una sarpada les lleva i les amaga discretament)
BERNARDINA: No, no res..., vinc a portar un present.
INSPECTOR: (A Bernardina, curiós) Ah! Un present, eh? Conte, conte...
DOLORS: (A l’inspector, sense llevar-se la mascareta) La senyora Bernardina és una nova
pacient i amb 82 anys està a punt de casar-se.
INSPECTOR: (A Bernardina) Enhorabona! I pel que sembla està contenta amb seu ginecòleg.
BERNARDINA: (A l’inspector) Sí senyor! Este metge fa miracles. Hui he vingut per primera
vegada a la seua consulta i quan he eixit d’ací pareixia una dona nova.
INSPECTOR: (A Bernardina) Una dona nova? Que què li ha fet?
BERNARDINA: (A l’inspector) Màgia, es veu que m’ha fet màgia, perquè ara tinc una sensació
de frescor per tot el cos, que no havia sentit en la vida. No sé com explicar-ho.
DOLORS: (A l’inspector) Sí, és que el doctor té molt bona mà per a tractar les seues
pacients.
FAUSTINO: (Cridant a Dolors) Dolors, per favor, vine a prendre-li la tensió a Penelope.
(Mentre Dolors acudeix a prendre la tensió l’inspector i Bernardina es queden parlant un
moment)
INSPECTOR: (A Bernardina, discretament) Puc fer-li una pregunta indiscreta?
BERNARDINA: (A l’inspector) No sé, no sé..., depén de la pregunta.
INSPECTOR: La pregunta és: vosté no creu que ací, en la consulta, fa molta olor de peix?
BERNARDINA: (A l’inspector mostrant-li una caixa) Normal! No veu que acabe de comprar-li al
doctor tres quilos de gambes de Dénia, mire, mire..., i com no ha volgut cobrar-
me res per la visita, volia fer-li este present.
INSPECTOR: Tres quilos de gambes? No li hauria eixit més barat pagar la visita?
BERNARDINA: (A l’inspector) Sí senyor, sí, però estic tan agraïda a Don Floripondio...
INSPECTOR: Don Floripondio? Com que a Don Floripondio?
(Dolors en sentir el nom de Don Floripondio, intervé en la conversació)
DOLORS: Berbardina, però dona..., com li hem de dir que no li diuen Floripondio...,
BERNARDINA: Uf! És de veres..., perdone’m, però tinc tan mala memòria..., (a l’inspector)
Xico, que no hi ha manera de dir-li Don Florencio...
DOLORS: Don Faustinoooo! Don Faustino!
INSPECTOR: Ah! Ja deia jo..., com m’he canviat d’ulleres ja estava pensant jo si m’havia
enganyat de consulta...,però veig que no... (mirant el rellotge) Ui! Si al pas que
vaig encara faré tard a les altres visites que he de fer..., vaig a arreplegar i me’n
vaig volant...
(L’inspector comença a arreplegar)
FAUSTINO: (A l’inspector) Don Modesto, disculpe’m vosté però les obligacions són les
- 25 -
 obligacions i no puc desatendre la meua pacient..., pobreta..., ha tingut una
baixada de tensió.
BERNARDINA: (A D. Faustino) Doncs el meu Venancio quan la té baixeta es pren una pastilla
blaveta... (no la deixen acabar la frase)
FAUSTINO: (A Bernardina) Sí, sí..., ja ho sabem, però eixa pastilla blaveta no és bona per a
les embarassades...
INSPECTOR: I si li dóna un poc de vi ‘quinaet’ d’eixe que fa vosté, no li anirà bé?
BERNARDINA: O unes gambetes, que les porte ben fresquetes del mercat.
CORNELIO: No patisquen que estic segur que ací la tractaran com ella es mereix...
BERNARDINA: (A D. Faustino) Don Flautino, amb eixe gorro i amb eixa màsquera quasi que no
l’havia reconegut..., sembla una altra persona, veritat Dolors?
DOLORS: Sí, sí, és cert..., hi ha que veure com canvien les persones amb un ‘gorret’ i una
màsquera, fins i tot la veu canvia tant que no sembla la mateixa.
INSPECTOR: I que ho diga, jo a vosté tampoc no l’havia coneguda..., entre que jo m’he
canviat d’ulleres i que vosté du eixa màsquera..., és com si no fóra la mateixa
persona que estava ací abans. I amb el doctor em passa igual... Que coses!
BERNARDINA: (A l’inspector) Té tota raó, si no fóra perquè jo els he vist abans quan he vingut a
la visita, diria que el doctor i la comare no són els mateixos.
INSPECTOR: (A Faustino) Don Faustino, pot vindre un segon, per favor?
FAUSTINO: (Tapant-se bé amb la màsquera) Vosté dirà D. Modesto.
INSPECTOR: (A Faustino) Don Faustino, me’n vaig, però me’n vaig tan satisfet per tot el que
m’ha contat i per tot el que he vist ací, que estic segur que molt prompte li
atorgarem una o dos xeringues Metge-lin. Per tant, enhorabona per anticipat.
FAUSTINO: (A l’inspector acompanyant-lo fins a la porta) Moltíssimes gràcies Don Modesto
i no sap que feliç em farà eixe guardó...
INSPECTOR: (A Faustino) De res, home! Vosté s’ho ha guanyat, però molt ben guanyat! Per
cert, podria demanar-li un favor?
FAUSTINO: (Pletòric) Els que facen falta Don Modesto.
INSPECTOR: Em podria deixar cent eurets, és que m’he deixat la cartera a casa i he d’omplir
el cotxe de gasolina perquè no té ni goteta... i ja li’ls tornaré la setmana pròxima
quan vinga a comunicar-li la bona notícia.
FAUSTINO: No faltaria més..., D. Modesto..., (buscant per les butxaques no troba la cartera)
El mal és que jo tampoc duc la cartera, però no patisca que ara li’ls demane al
meu amic Cornelio...
INSPECTOR: Molt agraït.
FAUSTINO: Cornelio, pots deixar-me cent eurets que li fan falta a D. Modesto, que jo no duc
la cartera?
CORNELIO: Pren, ací tens, dos de cinquanta...
FAUSTINO: (A Cornelio) Gràcies amic, ell me’ls tornarà la setmana que ve sense falta. (Li
dóna els cent euros a l’inspector) Tinga D. Modesto. (I llevant-li les gambes a
Bernardina) A més a més, ací té tres quilos de gambes per a què se les menge a
la nostra salut.
INSPECTOR: (A Faustino) Ah! Moltes gràcies, m’encanten les gambes. Esta nit ja em faré

- 26 -
 unes quantes a la seua salut. Que passen un bon dia.
BERNARDINA: (A Faustino) Però..., però, Don Florencio si les gambes són un present per a
vosté...
(Faustino acompanya l’inspector fins al carrer perquè vol assegurar-se de què se’n va i no torna)
DOLORS: (A Bernardina) No patisca Bernardina que ara li contaré jo perquè li les ha donat
a l’inspector... No sap vosté el favor que li ha fet a Don Faustino...
BERNARDINA: (Al públic) Toca..., i jo sense saber-ho..., que serà l’inspector d’Hisenda o què?
(Faustino, torna a la consulta pegant bots de content, es lleva la màsquera i decideix telefonar al
col·lega que li havia enviat el Whatsapp advertint-li de la presència de l’inspector. Volia contar-li
que estava a punt d’aconseguir dos xeringues Metge-lin. Mentrestant Cornelio seguia al costat de
la seua dona tractant de reanimar-la)
ESCENA VII
FAUSTINO: (A Dolors, botant d’alegria) Dolors, encarrega’t tu de Penélope que jo vaig a
cridar el meu col·lega Rodolfo, que és qui m’ha enviat el Whatsapp advertint-me
que havien vist l’inspector pel poble. Quan li conte que estic a punt d’aconseguir
dos xeringues Metge-lin s’ha de morir d’enveja.
BERNARDINA: (A Don Faustino) Però..., per què li ha donat vosté les gambes a l’inspector? No
entenc res.
DOLORS: Bernardina ja li ho explicaré jo, no patisca...
CORNELIO: (A Penélope) Com estàs carinyo? Ja t’ha passat l’agonia?
DOLORS: Sembla que va millor, jo crec que ja es pot alçar.
PENELOPE: Sí, crec que ja estic bé, tot per culpa de l’inspector, quasi ens descobreix..., que
mal ho he passat.
CORNELIO: Ara ja ha passat tot! Jo també estava acollonat, no cregues...
FAUSTINO: (Intentant parlar amb Rodolfo) Xe! Continua comunicant. Rodolfo..., contesta
home..., amb qui estarà parlant?
CORNELIO: (A Faustino) Xe Faustiniano..., fes el favor deixa ja de telefonar que açò ho hem
de celebrar..., que gràcies a mi encara et donaran un parell de xeringues Metge-
lin.
FAUSTINO: (Enfadat amb Cornelio) Un parell de xeringues? Un parell de bastonades són les
que et mereixes tu..., la mare que va en quin cacau m’has ficat..., a tu qui et
mana posar-te la meua bata, xe... Si volies fer-te un selfie per què no m’ho has
dit quan jo estava ací, home?
CORNELIO: Xe, no t’enfades que tot ha eixit bé i al final tindràs el que volies: eixir en la
Guia i que et donen un parell de xeringues..., et pareix poc?
FAUSTINO: Sí, si tot això està molt bé però la teua dona ha estat a punt d’avortar i jo de
morir d’un infart... Saps què? que vaig a fer-li una revisió completa per veure si
tot està bé.
CORNELIO: No, no, de revisió res..., si vols li mires la gola que crec que estava un poc
constipada i ja tornarem un altre dia...
FAUSTINO: Dolors, prepara a Penélope que vaig a revisar-la...
CORNELIO: Xe, que no..., que no la revises home, que jo conec la meua dona i ara no està
‘pa’ res.

- 27 -
PENELOPE: No, no, per favor, ara no, millor tornem altre dia. Si vols mira’m la gola que crec
que la tinc un poc inflamada... (obrint la boca i traient la llengua)
FAUSTINO: Com vulgueu, però per mi que no quede... (Li mira la gola a Penélope) De gola
no té res.
CORNELIO: Escolta Faustiniano, no tens per ahí una botella de cava? Açò ho hem de
celebrar...
FAUSTINO: Dolors, vés a la cuina i porta la botella de sidra que tenim del Nadal passat.
(Mentre Dolors va a buscar la botella, Bernardina i Penélope es queden xarrant. Cornelio i
Faustino segueixen comentant l’absurda situació i desdramatitzant-la)
CORNELIO: Recollons Faustiniano, qui anava a dir-nos que després de tants anys anàvem a
retrobar-nos en una situació tan absurda...
FAUSTINO: És de veres, encara com tot ha eixit bé, i mira per on gràcies a tu em donaran un
parell d’estreles Metge-lin. Qui ho anava a dir.
CORNELIO: Sí, i tot per culpa d’un mal entés.
FAUSTINO: Tens raó..., el mal és que ara hauré d’aprendre a cuinar, a preparar llentilles,
botifarres..., vi ‘quinaet’... (sense deixar-lo acabar la frase)
CORNELIO: Tu no et preocupes que per a eixes coses ja estem nosaltres. Tu quan vulgues em
telefones i jo et prepare les llentilles i les botifarres que necessites i pel que fa el
vi ‘quinaet’ jo t’envie les botelles que et facen falta. No..., si encara acabarem
fent negocis tu i jo.
FAUSTINO: Home, no està mal pensat i si després ve algú a comprovar si jo faig els dinars
per a les embarassades diré que el tema gastronòmic l’he delegat en el teu
restaurant i punt. I si fem negocis ja em passaràs una bona comissió.
(Arriba dolors amb la botella de sidra i cinc copes)
DOLORS: Ací teniu la botella i les copes i afanyem-nos en beure-la perquè caduca demà.
(A Bernardina i Penélope) Vinguen per ací que anem a brindar perquè tot ha
acabat bé i per les xeringues Metge-lin.
(Faustino comença a obrir la botella)
BERNARDINA: El mal és que D. Florencio li ha regalat les gambes a l’inspector d’Hisenda...
DOLORS: (A Bernardina) Don Florencio, no..., Don Faustino..., Don Faustino... i no era un
inspector d’Hisenda.
BERNARDINA: Perdone’m, però és que estic tan mal de la memòria que ja no sé què fer...
CORNELIO: Faustino, pareix que jo no sóc l’únic a canviar-te el nom de pila..., eh?
FAUSTINO: (Omplint els gots de sidra) Va, deixeu-vos de noms de pila i brindem per haver
eixit d’este embolic, i perquè gràcies a ell eixirem en la Guia Metge-lin. (Alçant
la copa) Per la Guia Metge-lin i per les xeringues!!!!
TOTS ALHORA: Per la Guia i per les xeringues!!!!
BERNARDINA: (Que no sabia de què anava el tema) Si aneu a comprar xeringues, compreu-me
una caixeta a mi també pal meu Venancio que ell és ‘del Betis’.
DOLORS: (A Bernardina) Del Betis? I això què vol dir?
BERNARDINA: Sí, ell es punxa perquè té sucre..., és ‘del Betis’...
FAUSTINO: No dona, no..., això és ser diabètic, no és ser del Betis... Quina mania té vosté de
canviar noms...

- 28 -
BERNARDINA: Ah! Ara m’entere...
(En eixe moment sona el mòbil de Faustino)
FAUSTINO: Disculpeu que és el meu amic Rodolfo..., quan li conte que estic a punt de rebre
un parell de xeringues Metge-lin no s’ho creurà... (contestant) Sí, digues
Rodolfo..., sí..., sí..., se n’acaba d’anar d’ací fa un moment..., i m’ha dit que
segurament m’atorgaran un parell de xeringues Metge-lin. Com t’has quedat?
Com? Que eixe tipo és un farsant? Si tu pel Whatsapp m’havies dit que era un
inspector..., ah! Que era un IMPOSTOR... La mare que va! jo havia entés que
era un INSPECTOR.
CORNELIO: Jo diria que alguna cosa va mal...
FAUSTINO: (Continuant la conversació) Sí, sí..., ens ha demanat cent euros... que li’ls ha
deixat un amic meu..., serà cabró..., el mal és que a més a més li hem regalat tres
quilos de gambes de Dènia. No m’ho puc creure, xe! Mi gozo en un pozo, serà
possible..., moltes gràcies Rodolfo per avisar. (Faustino apaga el mòbil fent cara
de circumstàncies)
CORNELIO: No digues res Faustiniano..., que l’inspector ens han enganyat a tots..., o no?
(Les tres dones estaven expectants volent saber el que estava passant)
FAUSTINO: Però com a un xino..., Cornelio, com a un xino. I tot per culpa meua..., el meu
amic Rodolfo m’havia enviat un missatge de veu pel Whatsapp dient-me que
eixe tio era IM-POS-TOR de la Guia Metge-lin, però jo vaig entendre que era un
INSPECTOR de la Guia Metge-lin. Xe quina confusió!
CORNELIO: Un impostor? Doncs ho feia molt bé..., perquè pareixia que ho entenia...
FAUSTINO: Clar que ho entenia..., perquè Rodolfo m’ha dit que es tracta d’un estudiant
fracassat de Medicina que es fa passar per inspector d’eixa Guia per estafar a
tots els que pilla per davant, davant. Com ens l’ha pegat! Total, que s’ha burlat
de tots nosaltres i jo m’he quedat sense eixir en la Guia i sense les xeringues
Metge-lin...
(Tots els quatre dirigint-se al públic)
CORNELIO: I jo sense els cent euros!
PENÉLOPE: I jo quasi perd la criatura.
DOLORS: I jo..., ja veurem qui em paga a mi ara els quatre mesos que em deu D. Faustino.
BERNARDINA: I jo m’he quedat sense els tres quilos de gambes..., per cert, si jo havia
d’arreplegar de la consulta una cosa i ara no recorde que era... Quina memòria la
meua! (Es queda pensant i de sobte li ve al cap...) Ah! Ja ho se..., (buscant per
la consulta) era el gaiato, m’havia oblidat el gaiato! (Alçant-lo en alt i mostrant-
lo al públic).
(Normalment el públic pensarà que anava a dir que s’havia oblidat la roba interior)
(Bernardina acabarà amb el verset final)
Com tots estem escaldats
per culpa d’un impostor,
per favor, poseu-vos drets
i aplaudiu a estos actors,
o no farem més sainets.

Bona nit i moltes gràcies

- 29 -
 ATTREZZO
Taula del metge; unes cadires; un ordinador portàtil; uns documents; un mòbil; un paravent; un
penja-robes; una pantalla per mirar les radiografies; un lavabo i un espill; una orla; uns quants
diplomes per les parets; 2 bates blanques; un fonendoscopi; un tensiòmetre; un llençol; un parell de
coixins; una bàscula; una barra de mesurar l’altura; elements decoratius; un revister; unes plantes;
una florera; careta antigàs amb una làmpada; 4 gorros i 4 ‘mascarilles’ de quiròfan; un gaiato; un
ventall; un esprai desodorant; botella de sidra; 6 gots de cava; 1 caixa de gambes; el maletí de
l’inspector; les ulleres de sol de l’inspector.

- 30 -