Hola, Santiago!

T’escric aquest correu per tal de contarte el que em va passar el dimarts. Va ser un dia
molt estrany per a mi, per començar no hi havia cap núvol, el cel estava completament
obert, una cossa molt rara a la ciutat. Docns bé, em trobava fent un poema que m’havien
manat de deures en l’assignatura de valencià. L’estava fent a ordinador quan de sobte i
sense tocar-la, una tecla de l’ordinador, concretament la del número sis, va anar per l’aire i
va acabar eixint per la finestra. Jo no m’ho podia creure i em va tocar vestir-me i llevarme
el pijama per tal de baixar al carrer a agafar-la, perque s’havia anat molt lluny i em donaba
molta vergonya que la gent em vera en pijama. El dia estrany no va terminar ací perque
quan m’estava ficant una sabata el nud es deslligava sense fer cap força, em vaig quedar
flipant, vaig tindre la sensació com si un fantasma m’estiguera molestant aposta. Em vaig
tirar quasi deu minuts lluitant amb els nuds i per a colm, quan vaig arribar on vaig vore la
tecla caure, havia desaparegut! Aleshores em vaig tindre que comprar una nova de la
meua butxaca. Ho sé, molt rar tot. A tú com te ha anat esta setmana?

Espera la teua resposta.

Una abraçada, el teu amic Jorge.