T.

1 FONAMENTS HISTÒRICS I ANTROPOLÒGICS DE L’EDUACIÓ SOCIAL

A la societat poden haver dos sentiments/actituds: rebuig i acollida.

L’educació social es centra en la “necessitat” d’acollir.

Hi ha 5 etapes que poden exemplificar el pas del temps.

1. COMPASSIÓ: compartir amb un altre.

A la prehistòria va haver una excavació amb un individu, Shanidar I, Nandy
Iraq, un home de 40 anys (80 anys actuals).
Perquè aquest home aguantes fins a tal edat i amb una sèrie de patologies que
feien complicada la seva vida va haver-hi una ajuda per part de la comunitat
neandertal per cuidar i protegir a Shanidar.
Aquest relat, per l’educació social, ens mostra que la gent sent compassió i li
neix ajudar a algú de la comunitat que no entra dins de les característiques
normatives.

Medicina prehistòrica: ens permet saber com era la vida d’aquestes persones i
les patologies que tenien.

També mostra una cura especial:

- Corrent empírica: malaltia es pot curar. Activa
- Corrent màgica: atribuïda a la malaltia, el pecat. Passiva

Des de la compassió vols alliberar a les persones.

2. HUMANITZACIÓ
Canvi de veure al altre com “alguna cosa” a “algú”. Una ciutat de la
Mesopotàmia es van trobar unes taulilles actualment conegudes “poema de
Gilgamesh”. S’atribueix al humà unes característiques pròpies, procés
d’humanització. Es fa una separació entre els déus i els humans. Amb aquest
poema surt l’acceptació de la mort i l’acceptació de la vulnerabilitat humana.
Comença la humanització en el procés en el que s’escriu.
Apareixen les primeres característiques humanes.

• Necessitat de l’amistat
• Ambició per la fama
• Tendència a la guerra
• Preocupació pels altres
• Consciència de la civilització
 Via semita: via ambivalent amb dos àmbits diferents, tenen passatges de
rebuig als malalts i una altre de cura i cuidats. En aquesta ambivalència es
passa a la solidaritat.

3. SOLIDARITAT
Comença perquè es torna una tendència que forma part de la comunitat.
A la Grècia clàssica, Hipòcrates va ser la primera persona que dona una causa
biològica a l’epilèpsia i deixa de proposar-se sacrificis sinó es dona l'opció de
de la cura i no ho posa en mans del Déus.
Es crea el jurament hipocràtic (curar a qualsevol persona independentment de
si es bona o dolenta).
Segons Aristòtil els amos i els pares manaven als esclaus i als nens, per tant,
aquests no tenien ni veu ni vot.
El “monstre” ens demostra un vincle amb la maldat i que està lluny d’allò
pensable però que està a la realitat. Ens mostra una situació de rebuig i un
estat de desordre.
- Hipòcrates: biològica
- Aristòtil i Plató: mitològic

L’imperi romà fa un canvi en certs aspectes de la vida privada. Un d’ells és la

difusió del concepte “humanitas” - persona. A la polis, nomes entren els
homes (homes = humanitas).
Es comença la idea de que tots son iguals.
Per què hem d’ajudar als sense-sostre i necessitats? Perquè la naturalesa ens
fa germans, hem nascut per viure en societat.

Cicerón, en el “Tratado de los Deberes” diu que la virtud es lan que manté a
la societat i fomenta la unió entre els homes
A Roma hi ha 3 institucions conegudes ara com la beneficencia, solidifiquen la
compassió, humanització i compassió en institucions.

• Annona: serveis de les distribucions de blat entre el poble a un preu reduÏt

per les persones en poc poder adquisitiu. Designat per l’emperador

• Alimenta pública: similar a l’anterior però dirigit als nens fins als 11 i a les
nenes fins els 14.

• Congiaro: similar a l’annona però ho fan els rics de manera altruista

4. PIETAT
Relacionat amb el Cristianisme, es una idea fonamental on tots els ésser
humans son iguals davant de Déu i la llei. Aportacions del cristianisme a través
d’ÈTIQUES I MORALS, s’imposa una forma comú de ser i estar que suposa
que tots som iguals – sorgeix la INCLUSIÓ.
El cristianisme primitiu critica la riquesa i els béns, l’amor al prójimo (estima als
altres com t’estimes a tu), suposa que es desfacin de les riqueses per formar
part dels que estan a prop de Déu, els pobres.

5. HOSPITALITAT
Actitud filantròpica: fer coses pels demes desinteressadament.
Edilícia Oriental: manera en que es concreta la filantropia en el marc del
cristianisme oriental.

SAN ZÓTICO: Mor martiritzat per ajudar i curar a leprosos a occident, pertany
a la classe alta i en canvi de rebutjar als malalts es el primer en construir
albergs cuidar i portar a morir als leprosos.
Alberg: primer pas d’hospitals.