LA PROPAGANDA I LA GUERRA FREDA

En primer lloc cal entendre en què va consistir la Guerra Freda, un enfrontament polític,
ideològic, científic, tecnològic, cultural i esportiu, que va des de 1945 fins al 1989, entre
els Estats Units i la Unió Soviètica per eliminar-se mútuament, i al mateix temps anar
amb compte de no destruir-se a ells mateixos amb el que van tenir entre mans. Per tant,
lluiten un contra l’altre per sobre de qualsevol mitjà al seu abast, i la propaganda va ser
l’arma més poderosa de totes, sobretot durant el primer període d’aquesta guerra
global.

Aquests dos bàndols venien d’un propòsit comú que els va unir, la lluita contra el
feixisme de la Segona Guerra Mundial, i un cop aconsegueixen aquest objectiu, és a dir
una victòria aliada, s’adonen que no són tan iguals com es pensaven fins aleshores, sinó
que tenen unes diferències. Stalin, el dictador soviètic, va intentar aprofitar al màxim la
victòria, i ho va fer en part a través de la propaganda. Va crear un documental on feia
veure que sortia ell, encara que no va ser així i el que actuava era un actor, demostrant
al seu poble la seva afectivitat i suport cap a ells. Per tant gràcies a la propaganda, Stalin
es converteix en el principal arquitecte de la victòria, és a dir, vol ser vist com un
alliberador d’Europa.
És a qui, quan sembla que estigui en el seu millor moment, quan els Estats Units arriba
amb una nova arma massiva molt poderosa, i ell no la té. Estem parlant de la bomba
atòmica. Aquesta reafirmarà encara més la confrontació entre aquests dos imperis, que
per un costat tenim el lliure mercat, la democràcia i la premsa lliure, i per un altre costat
tenim les economies controlades sense llibertats democràtiques i règims autoritaris.
Per tant es converteixen en grans rivals i tindran una lluita, on competiran per
aconseguir el poder total del planeta. El primer enfrontament entre aquest dos va tenir
lloc a Itàlia, que per aquella època s’està intentat recuperar del règim feixista de
Mussolini i va ser el partit comunista italià el que va ajudar més amb aquesta
reconstrucció del país. Va ser allí on la propaganda va començar a sortir al carrer, és a
dir, els diferents missatges dels diferents partits competien per a veure qui ocupava més
lloc a les parets, posicionant-se a favor del comunisme o en contra. Els comunistes
tenien la seva pròpia font de finançament, Moscou, i per altra banda tenim que el vaticà
es posiciona a favor dels Estats Units.
En aquest període és important destacar la desalfabetització de la majoria de la
població, és per això que no arriba a molta gent el missatge que transmet la propaganda
a través dels cartells i cartes, i és per això que es decideix fer arribar el missatge a través
de les pel·lícules, és a dir, es comencen a utilitzar els cinemes itinerants d’un poble a un
altre. Aquest mètode va resultar la millor forma de fer arribar el missatge, és a dir, va
ser un dels millors mitjans per estendre la propaganda. Tot el que trobaven oportú ho
feien servir a favor seu com a propaganda per la guerra, com per exemple el cas del pilot
estatunidenc, que llençava llaminadures als nens de Berlín des de l’avió, que inclús això
va servir per després fer propaganda de la guerra. Per altra banda Stalin també va voler
aprofitar-se de la propaganda, així amb aquesta volia fer creure al seu poble que estan
vivint una bona vida, un fet difícil, ja que la Segona Guerra Mundial va ser devastadora
en tots els sentits. Això ho fa servir com una arma de distracció, ja que és el seu poble el
que està pagant l’enfrontament que té amb estats units, quan el que hauria d’estar fent
veritablement, és reconstruir el país que ha quedat destruït per la guerra. En definitiva
el poble demanava menjar i primers recursos i Stalin el que els hi proporcionava era
propaganda a través de pel·lícules, amb les quals aconseguia fons per la investigació de
la bomba nuclear, en lloc de recaptar diners pel mateix poble. És així com Stalin
aconsegueix crear també la bomba atòmica i ara ja està a l’altura dels Estats Units, o
això es pensa.
Per altra banda tenim estats Units, on el consumisme és l’eina principal del país i allí el
mitjà principal de la difusió de propaganda és la televisió, la qual a través d’ella es mostra
l’estil de vida ideal que han de concebre els nord-americans, a més a més de mostrar els
primers conflictes armats de la Guerra Freda.

En conclusió la propaganda va ser un element clau durant la primera etapa de la guerra

freda, tot i ser una propaganda dominada per la por, demostra ser una espècie de
substitució del camp de batalla tradicional, associat amb les guerres anteriors. Per tant
aquesta propaganda es converteix en una eina ideològica que arribarà a ser encara més
important en el següent període de la guerra.