Enginyeria de Processos Químics I Biotecnològics

Enginyeria de Processos
Químics i Biotecnològics
Processos Biotecnològics
1
Bibliografia
 Pauline M. Doran, Bioprocess Engineering Principles, second
edition, Elsevier, 2013.
2
PROCESSOS BIOTECNOLÒGICS
Introducció
 Bioenginyeria
La bioenginyeria és una part

essencial de moltes indústries
alimentàries, químiques i
farmacèutiques on es fan
servir cèl·lules microbianes,
animals i/o vegetals, i
components de cèl·lules com
els enzims, per fabricar nous
productes.
Glucosa  L - glutàmic
3
Introducció
 La bioenginyeria és una disciplina

antiga i moderna al mateix temps:
 6000 a.C: Fabricació de
cervesa i vi (art!).
 Últimes dècades: disciplina
emergent (bioquímica,
microbiologia, biologia
cel·lular, genètica + Enginyeria)
 30% de l'economia mundial
(medi ambient, salut,  Egipcis van utilitzar llevat en 1500 a.C.
alimentació, energia i
agricultura).
4
Tipus de Procesos
 Fermentatius: Processos d'oxidació en absència o
presència d'oxigen en què molècules orgàniques d'una
mida determinada es transformen en altres de més
petites. Es produeix creixement i multiplicació dels
microorganismes de manera que la seva concentració
no és constant amb el temps. Exemples:
 Llevats (ex. Fermentació alcohòlica): Saccharomyces
cerevisiae, uvanon, cidrii.
 Bacteris (ex. Fermentació làctica en què el sucre de la llet,
lactosa, es descompon en àcid làctic): Lactobacilus,
Lactococcus, Streptococcus.
 Enzimàtics: enzims com a catalitzadors de reaccions.

Els enzims no es consumeixen en la reacció i la seva
concentració roman constant. Poden trobar-se en
dissolució o immobilitzades en un suport.
5
Processos fermentatius
6
Condicions
Biomassa (X)
Microorganismes Substrat (S) ambientals
Elements nutrients: Fermentació
Bacteris
C, H, O, N, S, P,
adequades:
Llevats metals, vitamines pH,T,
Fongs
viscositat, O2
Fermentació
Microorganismes CO2* Producte (P)
(intra o extracel·lular)
* Despreniment de CO2 si la fermentació és aeròbica
7
Principals PRODUCTES obtinguts per fermentació
Àcids orgànics: Aminoàcids: Alcohols i solvents:

Acètic, cítric, fumàric, L-lisina, Glutamat de Acetona, butanol, 2,3
glucònic, làctic sodi, L-valina, L- butàdiol, etanol, glicerol
triptòfan.
Antibiòtics: Esteroides: Proteïna unicel·lular:
Penicil·lina, Bacitracina, Cortisona, Alga, bacteri, llevat,
estreptomicina, hidrocortisona, fongs
neomicina testosterona
Vitamines: Altres:
À. Ascòrbic, β-carotè, Alcaloides, enzims,
riboflavina insecticides, metà
8
9
 Fases del cicle de vida microbià
Cinètica:
dX
 X
dt
 t tlag 
X  X 0e t  tlag
X: Concentración celular (kg/m3)
µ: Velocidad específica de
crecimiento (h-1)
X0: Concentración al final de la fase
de lantencia (kg/m3)
tlag: Tiempo al final de la fase de
latencia (h)
10
 Efecte de la concentració de substracte – Eq. de Monod
s
   max
Ks  s
µmax: Velocidad específica
máxima de crecimiento
s: Concentración de substrato
(limitante)
Ks: Constante de Monod.
Concentración de sustrato
limitante cuando se alcanza la
mitad de la máxima velocidad de
crecimiento.
11
PROCESOS BIOTECNOLÓGICOS
 A partir del cultiu en discontinu d'un microorganisme,
s'han obtingut els paràmetres del model de Monod que en
descriu el creixement (µmax=0,2 h-1, Ks=0,35 g/l). Si s'està
tractant una quantitat de substrat de 30 g/l, quina serà la
velocitat específica de creixement quan la conversió sigui
del 90%?
Atès que la conversió és del 90%, s=3 g/l.
s 3
   max  0,2  0,179 h 1
Ks  s 0,35  3
Observa que µ ~ µmax perquè Ks << s.
12
Processos enzimàtics
13
• Biocatalitzadors homogenis (“solució col·loïdal”).

• Cadenes complexes d'aminoàcids, proteïnes (PM= 20000 i 200000 g/mol).
• Actuen com a catalitzadors a les cèl·lules.
• El substrat s'uneix a una regió específica (“lloc actiu”) de l'enzim formant un
complex enzim-substrat (ES).
• Gran especificitat catalítica (Estereoselectivitat, L-aminoàcids).
• Immobilització d'enzims (adsorció, enllaç covalent, microencapsulació, etc.) permet
la reutilització de l'enzim i l'ús de reactors continus (producció més gran)
• Aplicacions: L-aminoàcids, xarop de fructosa, àcids orgànics.
14
Procesos enzimàtics
• Cinètica Michaelis - Menten
15
• Efecte de la Temperatura i pH
16
• Exemple 1: Cinètica Michaelis – Menten
A l'estudi d'una reacció enzimàtica s'han obtingut les dades experimentals

que es mostren a la taula. Determina KM i Vmax:
[S] (mM) 3,15 4,20 6,30 8,40 16,80 33,60
Vo 0,1785 0,2040 0,2380 0,2805 0,3400 0,3825

(mM/min)
17
Classe Denominació Activitat

Classe 1 Oxidoreductases Reaccions de oxidació-reducció
Classe 2 Transferases Transferència de grups funcionals

Classe 3 Hidrolases Reaccions d’hidròlisis
Classe 4 Liases Adició a dobles enllaços
Classe 5 Isomerases Isomerització
Classe 6 Ligases Reaccions on es formen enllaços
18
Enzim Microorganisme Ús industrial

Proteases Bacillus, Streptomyces Detergents
(50%)
Glucoamilases Aspergillus Xarop de fructosa
Amilases (30 %) Bacillus Hidròlisis midó
Glucosa isomerasa Bacillus, Streptomyces Xarop de fructosa
Renina (enzim Alcaligenes, Industria del formatge
coagulant de la Aspergillus, Candida
caseïna)
Pectinases Aspergillus Clarificació de sucs de
fruites
Penicil·lina acilasa Escherichia Penicil·lines sintètiques
19
20
Disseny de bioreactors
21
Consideracions prèvies:
•Nutrients solen ser cars: 50% del cost total
• Condicions d'operació moderades (P, T)
• Processos lents: constants de temps en hores/dies
• Processos dependents de les condicions ambientals (T, pH, O2)
• Problemes d'inhibició per producte i substrat.
• Productes diluïts (5-10%), fluid viscós i no-Newtonià.
• Propietats reològiques del fluid poden variar durant el procés.
• Entalpies de reacció baixes, per la qual cosa no hauria de suposar un problema.
• Necessitat d'un bon contacte sòlid/líquid/gas (transport! en multifàsics): funció
de la viscositat del medi i ús d'agents antiespumants.
• Aeròbics: molt important l'àrea de contacte entre els microorganismes, la fase
líquida i la velocitat de difusió de l'oxigen.
22
 Tot fermentador ha de complir amb dos requisits:

o Mantenir un medi homogeni sense zones “mortes”
o Transferir oxigen al medi fent servir el mínim d’energia
Aspectes a considerar:
o Mode d’operació: batch, semibatch o continu
o Tipus de reactor: mescla i patrons de flux
o Transferència d'oxigen
o Consum d'energia
23
Disseny de bioreactors: mode d’operació
 Batch:
- Reactor es carrega amb el
medi i s'inocula amb el
microorganisme. Durant la
fermentació el substrat i el
medi (C, nutrients, vitamines)
es consumeixen i la biomassa
o el producte es forma.
Desavantatge: càrrega,
esterilització, descàrrega i
neteja (baixa productivitat)
24
Semibatch: Millor Control

"Després d'iniciar la fermentació, substrat i altres components
s'alimenten o s'extreuen contínuament"
 Feed –batch: Obtenció de llevat: El substrat de sucre pot ser

introduït gradualment per assegurar el creixement continu de la
biomassa i evitar la formació d'alcohol, que passa a alta [Sucre].”
 Batch-product: S'eliminen contínuament els productes o

compostos tòxics per a les cèl·lules (reciclat de part del contingut
del reactor a través d'una membrana)
25
Continu: Poc freqüent en fermentació:
o Baixa producció.
o Es requereixen microorganismes estables a causa del risc
de contaminació i mutacions.
o Ex. Xarop de fructosa, iogurt.
26
 Tipus de reactor
 Reactor de tanc agitat mecànicament
 Reactor de columna de borboteig
 Fermentadors tipus “Air-lift”
 Bioreactors de superfície (immobilitzats)
Reactor de tanc agitat és el més utilitzat per ser capaç de

subministrar altes quantitats d'oxigen per unitat de temps i volum.
27
Reactor con Serpentín interno
Bioreactor de tanc agitat (calentamiento inicial y refrigeración)
Rompedor
de espuma
Agitador de
paletas
planas
Difusor
(aire a
presión)
Aire estéril
28
 Bioreactor de tanc agitat
29
Diseño de Bioreactores - Fermentadores
 Mescla i patró de flux: radial, axial i rotacional
30
 Mescla i patró de flux.
La turbina o rodet
de Rushton, un disc
format per sis pales
planes, és el model
més difós, genera
un flux radial i és
molt efectiva en la
difussió del gas.
31
 Mescla i patró de flux: distribució del gas
32
33

Número de flujo de gas:
𝑄𝑔
𝐹𝑙𝑔 =
𝑁𝑖 𝐷𝑖3
Número de Froude:
𝐷𝑖 𝑁𝑖2
𝐹𝑟 =
𝑔
Para dispersión completa de gas:
0.5
𝐷𝑖
𝐹𝑙𝑔 = 0.2 𝐹𝑟 0.5
𝐷𝑇
34

Exemple 2: Un fermentador de diàmetre i alçada líquida d'1,4 m
està equipat amb un impulsor Rushton de diàmetre
0,5 m i 0,35 m d'espai lliure a la part inferior que opera a 75 rpm.
Pel fermentador circula un cabal volumètric d’aire de 0,28 m3/min.
En condicions normals de funcionament, el gas està
completament dispers?
35
Reactor de tanc agitat – Configuració geomètrica
36
Reactor de tanc agitat – Càlcul Potència sense aireació
37
Reactor de tanc agitat – Càlcul Potència amb aireació
38
Reactor de tanc agitat – Agitació múltiple (L/DT = 3/1)
39
Reactor de tanc agitat – Càlcul Potència
Exemple 3: Es considera un tanc de fermentació de 1 metre de
diàmetre equipat amb una turbina Rusthon. El tanc disposa de
pantalles deflectores i les proporcions geomètriques dels
diferents elements es corresponen amb les detallades
anteriorment. Per a un procés concret s’estableix la utilització
d’un medi de cultiu amb una densitat de 1100 kg/m3 i una
viscositat de 0,01 kg/m.s. La velocitat d'agitació és de 250 rpm i
l’entrada d’aire es produeix a un cabal de 0,28 m3/min. Calcular
els requeriments de potència dels sistemes amb i sense aire.
40
Reactor de tanc agitat – Càlcul Potència
El diàmetre de l’impulsor será: Di = DT/3= 1/3
250 1 2
𝑁𝑖𝐷𝑖2 ρ 60 3 1100
El número de Reynolds: Re= = = 49913
𝑔 0,01
El número de potència: Np = 5,9 (Figura T 37)
Per tant, la potència (sense aire):
P = NpNi3Di5 = 5,9*1100* (250/60)3(1/3)5= 1932 W

0,28 0,28
𝑄𝑔 ( ) ( )
60 60
Amb aire: 𝐹𝑙𝑔 = = 250 1 = =0,0313
𝑁𝑖𝐷𝑖3 ( )( )3 0,149
60 3
Pg/P = 0,60 (Figura T 38), per tant: Pg = 0,6*1932= 1159 W
41
Reactor de columna de borboteig
 H/D major (forma més tubular)

 S'utilitza per a reactors més grans.
 Els microorganismes no pateixen tant
de mal com del sistema d'agitació
mecànica.
 Ex. Cervesa i vinagre
42
Reactor tipus “air-lift”  Control de la circulació de fluid: dues
zones diferents, injectant-se gas per una.
La circulació es produeix per diferència
)
de densitat a les dues zones (zona
gasejada i no gasejada)
 Es genera un circuit de circulació que

afavoreix la mescla dels
microorganismes amb el substrat.
Comparat amb el tanc agitat:
o Millor grau de mescla
o Millor escalat
o Major volum
o Costos d'inversió i energia més
grans!
43
Reactor de llit fix
El microorganisme s'adhereix

al llit com un “biofilm”
Colmatació és un problema! si
el substrat té partícules sòlides en
suspensió (melasses, polpes, etc.)
44
Diseño de Bioreactores
Reactor de llit fluiditzat
)
 Cèl·lules o enzims
immobilitzats en partícules
sòlides:
o Bona barreja
o Bona transferència de massa
i calor
o Baix esforç tallant (ideal per
a cèl·lules sensibles als
esforços tallants)
o Evita la colmatació al
reactor
45
Aeració
 Transferència d'oxigen des de la suspensió
cap a la cèl·lula.
Problema! Baixa solubilitat de l'O2: 7-8 g/m3

(funció de T, P, substrat)
 Microorganisme amb gran consum poden

requerir 2-6 g/m3.s. Per aquest motiu, el
subministrament d'O2 ha de ser continu.
S'ha demostrat que la resistència més gran

l'oposa la pel·lícula de líquid que envolta les N O´ 2  kl a(C *  C L )
bombolles. Per incrementar la transferència a la
interfície s'utilitzen difusors.
46
Aeració - Difusors
47
Aeració
 La velocidad total de transferencia de
oxígeno por unidad de volumen deberá ser
siempre mayor o igual a la demanda de
oxígeno para que el sistema no esté limitado
por oxígeno:
N O´ 2  kl a(C *  C L )  qO 2 x
N´O2: velocidad de transf. de O2 por unidad de volumen en el
reactor (mol/m3.s)
kl : coeficiente global de transf. de O2 en la interfase G-L.
a = relación área interfacial/ volumen de reactor (m2
interfase/m3 de reactor)
CL y C*: Concentración de O2 en la fase líquida y la de
saturación.
x: concentración cellular (g/l)
qO2: velocidad específica de consumo de O2 (mol O2/ g
biomasa. s)
48
Aeració
 Quan CL=0, x será máxima, que correspon
amb la concentració cel·lular máxima que pot
ser soportada pel fermentador:
kl aC *
xmàx 
qO 2
 Mínim kla requerit per mantener CL > Ccrít:
kl a crít  *
qO 2 x
(C  Ccrít )
49
Aeració
Exemple 4: Azotobacter vinelandii es cultiva en un fermentador
agitat de 15 m3 per a la producció d'alginat. En les condicions de
funcionament actuals, kla és 0,17 s-1. La solubilitat de l'oxigen
en el cultiu és d’aproximadament 8x10-3 kg/m3 i la velocitat
específica de captació d'oxigen és de 12,5 mmol/g.h. Quina és la
concentració cel·lular màxima suportada al fermentador?
Sol:
50
Esterilització
 Eliminació de microorganismes capaços
de competir amb el microorganisme
desitjat.
 Elements crítics susceptibles de
contaminació:
o El medi de cultiu.
o L'addició de nutrients, antiescumant, etc.
o El fermentador en si mateix.
o El subministrament d'aire
 Esterilització = f ( Temperatura i temps)
 T (150 ºC) t (2,7s)
 T (130 K) t (165 s)
51
Esterilització en continuo – medi de cultiu
Inyección de vapor + expansión (enfriamiento) Uso de intercambiadores de calor
52
Esterilització i purificació de l’aire
o L'aire exterior té 10 – 100.000 partícules per m3 i 5 – 2.000
microorganismes per m3. El 50% són espores de fongs i el 40%
són bacteris la mida dels quals oscil·la entre 0.5 i 1 µm.
o Els fermentadors funcionen generalment amb velocitats d'aireig
de 0,5-1,0 volum d'aire/volum de líquid per minut. Un
fermentador amb un volum de 50 m3 i 1 volum d'aire/volum de
líquid per minut necessita 3000 m3 d'aire estèril per hora.
o La filtració és el mètode més utilitzat.
o Filtres de fibra de vidre.
o Filtres de cartutx de membranes plegades (èsters de cel·lulosa,
polisulfona o niló).
53
Separació i purificació
 Representen un percentatge important del cost de fermentació
(fins al 60% per a aminoàcids i àcids orgànics).
 Procediments generals consisteixen:

Separació mecànica de cèl·lules i insolubles del medi de fermentació
(centrifugació, filtració)
Ruptura de les cèl·lules (en els casos en què el producte sigui
intracel·lular): lisi química i enzimàtica.
Extracció líquid-líquid
Fraccionament preliminar (precipitació)
Etapes d´alta resolució (membranes, intercanvi iònic, cromatografia)
54
Separació i purificació
55
Exemples de processos biotecnològics
56
Fermentació: Biomassa cel·lular - Llevat
“Fed-Batch”: Alimentació de sustracte per a evitar altes
concentracions que produirien alcohol Sustrate: melasses,
Saccharomyces glucosa, etc..
cerevisiae Ciclo: 5-7 días
16 h
µ= H2O,
0,05-0,6 h-1 pH=4
25-30 ºC
410 K, 2s
pH=4-5
10-15 ºC
Filtre
(Centrifugació i rentat amb aigua)

Columna
borboteig
4 ºC 5% llevat
Recicle de llevat per a següent cicle

Crema de llevat
(Emulsionants + 70% humitat)
(Menor qualitat però més estabilitat) 8% humitat
57
Fermentació: Productes metabòlics- Etanol
(Llevat)
Azeòtrop ternari de mínim Peb:
C6H12O6 (glucosa)  2CH3-CH2OH + 2CO2 Etanol (22,8%) + H2O (23,3%) +
(Condicions anaeròbiques) benceno (53,9%) (64,9 ºC)
HCl i H2SO4
Etanol 50% + H2O +
altres components
(Canya de sucre) Melasses volàtils (acetaldehid)
17%w
Capa
rica en
benzè
40 h
Anaeròbic
pH=4,5
Capa rica en
30 ºC aigua
*Microorganismes moren (Mescla de
Quan [alcohol] = 12-15 % alcohols de alt
etanol CO2 PM)
8-12% etanol*
Etanol + H2O forma un

Melasses no azeòtrop homogeni de baix
punt d’ebullició 78,4 ºC
Recicle o fermentables
alimentació animal (351 K i 95% etanol)
58
Enzims: Producció de xarop de fructosa (edulcorant)
• Enzims: Amilases i Glucosa-Isomerasa
Glucosa Isomerasa
Amilasa Inmovilitzada
Midó  Glucosa  Fructosa (més dolça que la glucosa)
• Substitut de la sacarosa (sucre natural) – 1970 augment de preus en EEUU

• Aplicació Fructosa: begudes, aliments dolços.
•HFCS “High Fructosa Corn Syrop”  10 billones kg/any
• Major aplicació d’enzims immobilitzats: Glucosa Isomerasa
(També pot obtenir-se per hidròlisi de midó amb HCl i
tractament alcalí  molts coproductes!)
59
Enzims: Producció de xarop de fructosa (edulcorant)
Reacció d’equilibri,
(T= 300-350 K, mescla 1:1)
Enzim requereix la presència de ions

metàl·lics Co2+, Mn2+, Mg2+, Cr2+ Decoloració amb carbó per adsorció
Tractament dels productes amb resines
d’intercanvi iònic per eliminar les sals
de productes orgànics
afegides i les impureses que produeixen
color no desitjable
(Hidròlisi enzimàtica Reïna aniònica dèbil

de midó)
Reïna catiònica forta
(Pèrdua de pressió en
un punt crític) (Estabilitat del xarop)
60
Conclusions
 Integració de la microbiologia amb l’enginyeria química és

crucial per al desenvolupament de processos industrials.
Un gran nombre de productes poden ser obtinguts per

fermentació: biomassa cel·lular, etanol, enzims.
 Aspectes com l'aeració (transferència d'oxigen) i

l'esterilització a les operacions de fermentació són claus per
aconseguir una bona productivitat.
61

Enginyeria de Processos Químics I Biotecnològics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Enginyeria de Processos Químics I Biotecnològics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Enginyeria de Processos Químics I Biotecnològics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Enginyeria de Processos

La bioenginyeria és una part

 La bioenginyeria és una disciplina

 Enzimàtics: enzims com a catalitzadors de reaccions.

* Despreniment de CO2 si la fermentació és aeròbica

Principals PRODUCTES obtinguts per fermentació

Àcids orgànics: Aminoàcids: Alcohols i solvents:

• Biocatalitzadors homogenis (“solució col·loïdal”).

• Cinètica Michaelis - Menten

• Exemple 1: Cinètica Michaelis – Menten

A l'estudi d'una reacció enzimàtica s'han obtingut les dades experimentals

[S] (mM) 3,15 4,20 6,30 8,40 16,80 33,60

Vo 0,1785 0,2040 0,2380 0,2805 0,3400 0,3825

Classe Denominació Activitat

Classe 2 Transferases Transferència de grups funcionals

Classe 6 Ligases Reaccions on es formen enllaços

Enzim Microorganisme Ús industrial

 Tot fermentador ha de complir amb dos requisits:

Semibatch: Millor Control

 Feed –batch: Obtenció de llevat: El substrat de sucre pot ser

 Batch-product: S'eliminen contínuament els productes o

Continu: Poc freqüent en fermentació:

Reactor de tanc agitat és el més utilitzat per ser capaç de

Bioreactor de tanc agitat (calentamiento inicial y refrigeración)

 Bioreactor de tanc agitat

 Mescla i patró de flux: radial, axial i rotacional

 Mescla i patró de flux.

 Mescla i patró de flux: distribució del gas

 Mescla i patró de flux: distribució del gas

 Mescla i patró de flux: distribució del gas

Para dispersión completa de gas:

 Mescla i patró de flux: distribució del gas

El número de potència: Np = 5,9 (Figura T 37)

Per tant, la potència (sense aire):

P = NpNi3Di5 = 5,9*1100* (250/60)3(1/3)5= 1932 W

Pg/P = 0,60 (Figura T 38), per tant: Pg = 0,6*1932= 1159 W

 H/D major (forma més tubular)

 Ex. Cervesa i vinagre

 Es genera un circuit de circulació que

El microorganisme s'adhereix

Problema! Baixa solubilitat de l'O2: 7-8 g/m3

 Microorganisme amb gran consum poden

S'ha demostrat que la resistència més gran

Inyección de vapor + expansión (enfriamiento) Uso de intercambiadores de calor

 Procediments generals consisteixen:

Exemples de processos biotecnològics

(Centrifugació i rentat amb aigua)

Recicle de llevat per a següent cicle

(Emulsionants + 70% humitat)

(Menor qualitat però més estabilitat) 8% humitat

Etanol + H2O forma un

• Substitut de la sacarosa (sucre natural) – 1970 augment de preus en EEUU

Enzim requereix la presència de ions

(Hidròlisi enzimàtica Reïna aniònica dèbil

Reïna catiònica forta

 Integració de la microbiologia amb l’enginyeria química és

Un gran nombre de productes poden ser obtinguts per

 Aspectes com l'aeració (transferència d'oxigen) i

P = NpNi3Di5 = 5,91100 (250/60)3(1/3)5= 1932 W