------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tribuna Guillem López Casasnovas De nou el dèficit fiscal. PUNT DE VISTA. Plana 4
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1,70€
Alt Empordà · Baix Empordà · Garrotxa · Gironès · Pla de l’Estany · Ripollès · Selva
DIJOUS · 12 d’octubre del 2023. Any XLVIII. Núm. 16596 - AVUI / Any XLV. Núm. 15466 - EL PUNT

NACIONAL Plana 12 I EDITORIAL Plana 2

Ja es truquen
Sánchez telefona a Junqueras al cap de quatre anys
Rufián avisa el president espanyol que els vots s’han de suar
Girona fa
tancar una
gasolinera a
Mas Xirgu
i en recupera
el solar
Cepsa deu més de
122.000 euros a
l’Ajuntament, que ha
extingit la concessió
GIRONA. Plana 6

Els alumnes
de primària
i ESO
empitjoren
en català
Kelsey Mitchell (17 punts) trenca per velocitat la defensa de Da Silva. 2.890 aficionats van assistir al debut europeu de l’Uni ■ QUIM PUIG
També reculen les
competències
L’Spar s’estrena a mig gas en l’Eurocopa bàsiques de castellà
i milloren en anglès
Victòria còmoda contra el Diddeleng luxemburguès, que no és rival (97-71) i matemàtiques
NACIONAL. Plana 14

Continuen buscant .

l’autor de la doble
bretolada de
dimarts a Girona
167270-1275304Q

Els Mossos han identificat part dels implicats

en l’acció amb gas pebre a l’oficina central de
110530-1274625Q

Correus i en una hamburgueseria

GIRONA. Plana 5
2 |
PUNT DE VISTA
De set en set
Anna Serrano
Amb l’aigua
al coll
s un degoteig d’in-
É formacions que va
sumant. Una, la que
avança que, a partir
de l’1 de gener del
2024, el cost de l’ai-
gua s’apujarà un 30% a l’àrea de Bar-
celona a causa de l’augment del preu
de l’energia i de la sequera i que cada
municipi decidirà com repercuteix
aquesta pujada en la factura. La mesu-
ra afecta cinc milions i mig de perso-
nes. Una altra, la reforma d’ordenan-
ces fiscals a municipis com ara Saba-
dell i Tortosa per fer front als desequili-
bris pressupostaris dels ajuntaments
com a conseqüència, en part, de l’in-
crement dels costos del dia a dia. A la
cocapital vallesana, l’any vinent l’IBI
s’apuja un 15%, mentre que a la capital
de les Terres de l’Ebre ho farà en un
17,95%. En els dos casos és sols una
de les taxes que es modifica a l’alça.
Les dues notícies, publicades els dar-
rers dies, ja semblen pronosticar que
venen temps durs, o encara més. Per-
què el ciutadà que ja està patint com
s’encareix la seva hipoteca per un eurí-
bor en ascens –amb creixements de
fins a 300 euros al mes–, expert a po-
sar rentadores a hores insospitades
perquè se li ha incrementat el rebut de
la llum, que tria entre les diferents ben-
zineres per trobar el carburant més
econòmic i que si vol comprar un litre
d’oli d’oliva ha de desembutxacar un
bitllet de 10 euros, serà també, ara, el
que haurà d’assumir part del sobre-
cost per la sequera i els desajustos
dels consistoris. Tot plegat, quan a
molts la nòmina no se’ls ha mogut ni
un mil·límetre, si no és que ha baixat.
Gota a gota i el ciutadà, amb l’aigua al
coll, aquesta podria ser una descripció
tan veraç com lamentable.
T retze anys d’espera és temps su-
ficient perquè la primera entre-
vista al president del PP no sigui
tan frustrant com la que dilluns li va
fer, a Feijóo, Ricard Ustrell (Catalunya
Ràdio). La decepció és tan formidable
que fa plantejar si valia la pena tant
soroll per tan poc, per un titular tan
obvi com que el PP recorrerà contra
l’amnistia al TC i poc més. En les cir-
cumstàncies actuals, intueixo que no
podreu llegir en aquestes planes cap
entrevista al líder del PP. Per tant, el
reconeixement a la ràdio pública per
haver-la aconseguit. Però com que tots
coneixem què són les entrevistes i
com les gasten els entorns dels entre-
Els articles firmats exposen les
opinions dels seus autors.
També l’editorial, que és fruit del
debat entre l’equip de direcció.
Consell de lectors
Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el
nostre projecte editorial i els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat.
Tots els contactes rebran resposta de la direcció.
EDITORIAL
Amnistia, un primer pas en la bona direcció
El dictamen jurídic encarregat
per Sumar per posar les bases
d’una llei d’amnistia és un bon punt de
partida per evolucionar cap a una so-
lució satisfactòria i, sobretot, efectiva.
Ho és pel seu plantejament –aplicar la
via penal a uns fets de naturalesa polí-
tica està fora de lloc i se n’han de re-
parar els efectes– i també per la posi-
tiva acollida que ha tingut a Junts
–l’actor que s’entreveia més exigent–,
verbalitzada per Toni Comín. Aquesta
sintonia és un element de pressió per
al PSOE, que, si bé no assumirà una
proposta que no porta el seu segell, és
conscient que si vol investidura, la se-
va no en podrà diferir massa perquè
haurà de buscar uns efectes similars
als que han inspirat la proposta de Su-
mar. Tingui el nom que tingui i se’n fa-
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Anna Serrano, Xevi Sala, Dolors Bellés, Francesc Espiga, Sara Muñoz, David Brugué, Núria Astorch, Xevi
Masachs i Xavier Castillon
Keep calm
‘Entrevistant’
Feijóo
Toni
Romero
Estanyol
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
HERMES COMUNICACIONS SA
President Editor: Joan Vall Clara. Vicepresident: Toni Muñoz.
Administració: Carme Bosch. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels
Taulats i Eduard Villacé. Recursos Humans: Miquel Fuentes.
Serveis: Lluís Cama. Webs i Sistemes: Josep Madrenas.
ci el relat que se’n faci. El control del titucional que en són a proposta del
relat amoïna un PSOE que, a banda
d’escapolir-se del frontisme declarat
PSOE, i tard o d’hora s’haurà de trans-
accionar amb la de Sumar.
per un bloc de la dreta entregat a l’agi-
tació del carrer, ha de gestionar recels La llei d’amnistia no arribarà
en clau interna entorn de l’amnistia. abans de la investidura. L’endemà ma-
Els socialistes preferirien un planteja- teix de l’acte a l’Ateneu, els socialistes
ment basat més en el perdó –que im- han iniciat converses amb ERC, però
plica càrrega de culpa per als condem- el temps corre. Acordar a quatre ban-
nats, processats i investigats– que en des els objectius, els beneficiaris i el
una reparació que equival a una esme- relat, plasmar l’objectiu en un text ar-
na completa a l’actuació judicial. ticulat, votar-lo al Congrés encara que
Igualment, Pedro Sánchez hauria sigui per lectura única i esperar que el
d’apagar menys focs si pogués cobrar Senat l’hi retorni per tornar-lo a apro-
la renúncia a la unilateralitat en lloc var definitivament, exigirà més dels 45
d’haver d’admetre que amnistiar els dies justos que queden per a la data lí-
fets valida la possibilitat que es tornin mit de la investidura. Caldrà, per tant,
a repetir. Hi haurà una iniciativa socia- crear un clima de confiança i fer algun
lista, molt probablement treballada gest que permeti considerar que ja no
amb els magistrats del Tribunal Cons- hi ha marxa enrere.
La foto
Lluny del terror.
Els primers trenta-vuit
evacuats d’Israel van
arribar ahir a València
provinents de Madrid,
on havia fet una
primera escala l’avió
militar espanyol que els
transportava. Els
familiars els abraçaven
alleugerits per haver
deixat enrere el terror
que encara ha de patir
la població civil
atrapada al conflicte de
l’Orient Mitjà, amb
imatges contraposades
a aquesta. ■ EFE
vistats volent acotar-les en temps i
continguts, no em puc estar de dir que
si la cotilla oprimeix tant que l’entre-
ta política de resolució d’un conflicte
polític, l’aliança amb la ultradreta que
l’emmanilla, els pactes contra la llista
vista no respira periodisme, queda
l’opció de renunciar-hi, explicar-ho i
protegir la professionalitat.
més votada que diu detestar només
quan li van en contra... Cada resposta
de Feijóo a aquestes qüestions és una
No tot s’hi val, tampoc per apuntar- ficada de peus a la galleda, una invita-
se el tanto de ser el primer en l’espiral ció a repreguntar per deixar-lo en evi-
de guanyar audiència. Els indepes hi- dència. Si és més fàcil atrapar-lo a ell
perventilats sostenen que el que pugui que a Rajoy! Ara, si segueixes un guió
dir Feijóo no té cap interès. Discrepo preestablert i no repreguntes, és quan
del tot. No té cap interès si, sent la pri- Feijóo se t’escapa. No sé si hi havia te-
mera en tretze anys, l’entrevista obvia mes vetats, però, fins i tot en aquest
la batalla interna amb Ayuso, les dis- cas, els planteges i que talli ell, si té va-
crepàncies amb el líder del PP català lor. Perquè 20 minuts que eren per
Alejandro Fernández, l’amic narco, la presumir s’han convertit en una esto-
investidura fake, l’absència de propos- na de servei públic deficient.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
Edita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat
972 18 64 00. Falgàs, 13. 17005. Girona
| Punt de Vista | 3
Director: Joan Vall Clara. Direcció: Toni Brosa, Susanna Oliveira, Toni Romero i Xevi Sala (Opinió), David Brugué, Irene Casellas i Sara Muñoz (Entrevistes i reportatges), Carles Sabaté, Comarques Gironines
Anna Serrano i Lluís Simon (Informació del dia), Dolors Bellés (Europa-Món), Xevi Castillón (Cultura), Xevi Masachs (L’Esportiu) i Pere Bosch (La República). Caps d’àrea: Francesc Directora: Anna Puig. Cap d’àrea: Núria Astorch. Cap de
Espiga (Informació del dia), Anna Balcells (Europa-Món), Guillem Vidal (Cultura), Jordi Camps i Joan Martí (L’Esportiu), Carina Filella (La República) i Francesc Muñoz (L’Econòmic). Caps secció: Ure Comas. Redacció: Emili Agulló, Lurdes Artigas,
de secció: Teresa Márquez (Entrevistes i reportatges), Raül Garcia (Europa-Món), Maria Palau (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Mercè Miralles (La República), Marcela Topor Gemma Busquets, Jordi Casas, Jordi Ferrer, Joana Peña, Joan
(Catalonia Today), Jordi Taulats, Aureli Rodríguez i Ramon Buch (Disseny), Manel Lladó (Fotografia) i Quim Puigvert (Llengua). Corresponsal a Madrid: David Portabella. Puntí, Maria Saguer, Marc Salgas i Joan Trillas.

A la tres. Teresa Márquez / @Teresa_Marquez_ De reüll

Violència i bàndols Salvem El Born

D esconnecto uns dies de l’actualitat i amb

l’agradable, i efímera, sensació que la vida
encara pot ser viscuda lluny d’internet ar-
ribo a casa i la realitat del món m’ofega. Connecto
el portàtil i descobreixo que en aquest breu perío-
de el món sencer ha pres partit davant d’un con-
flicte històric que mai no s’ha volgut resoldre, pe-
rò que s’ha utilitzat sovint per decantar la balan-
ça cap a uns interessos concrets. Sembla que hi
ha hagut un curset accelerat de geopolítica i tot-
hom se sent capacitat per dir-hi la seva i, el que és
pitjor, per imposar un criteri emmascarat per
una de les dues parts a qui, quan convé, també
sap utilitzar les seves víctimes en benefici propi.
No. No trobaran en aquest article una posició a fa-
vor de cap dels bàndols de l’eterna guerra entre
Israel i Palestina, però sí una contundent denún-
cia contra l’horror, l’assassinat i la violència. En
tots els seus graus i sense fissures. Soc incapaç de
destriar els morts de tots aquests anys; de mesu-
rar el dolor de les famílies a qui han arrabassat els
fills en funció de quin sigui el seu déu; de distingir
si la por en el rostre dels soldats adolescents és
pitjor que la dels adolescents que no són soldats
però que porten una arma i reben ordres de ma-
tar. Soc incapaç, també, d’entendre com un episo-
di ominós i imperdonable com la matança en el
festival proper a la Franja de Gaza pugui remoure
més consciències que la resposta de bombardejar
i bloquejar el territori deixant dos milions de per-
“ Soc incapaç de
destriar els morts de tots
E l passat 11 de setembre va fer 10 anys de la in-
auguració d’El Born com a equipament muni-
cipal. En condicions normals, avui estaríem
parlant d’un centre consolidat en el teixit ciutadà,
però com que no vivim ni en una ciutat ni en un país
aquests anys i de mesurar normals estem parlant del seu enèsim canvi de mo-
del, tots triats a mida del color polític que governa
el dolor de les famílies a l’Ajuntament. No hi ha res més perjudicial per a les
qui han arrabassat els fills institucions que treballen amb una matèria tan sen-
sible com és la cultura que els trastorns sobtats en el
en funció de quin sigui el seu funcionament i en les seves missions. A partir
d’ara El Born serà una subseu més del Museu d’His-
seu déu tòria de Barcelona i per no tenir no tindrà ni direc-
ció pròpia. Marta Marín-Dòmine ha estat cessada i
mai podrem avaluar la seva estratègia perquè ha du-
rat dos anys justos. Amb tants magreigs i mareigs
segons com bufen els vents de les ideologies, el valor
únic d’El Born, que és el de jaciment, ha quedat rele-
gat. “Quan li arribarà el torn a El Born entès com a
sones sense aliments, electricitat ni aigua. En un espai patrimonial?”, es dolia a les xarxes socials Car-
món acostumat a valorar la realitat a cop de clic i me Miró, històrica del Servei d’Arqueologia de Bar-
a oblidar un segon després allò que semblava im- celona. Calen més veus valentes per
prescindible, les guerres no poden ser mai vistes, redreçar el rumb d’aquest conte-
i encara menys enteses, en blanc i negre ni amb nidor de tantíssimes ruïnes de la
titulars de deu segons. Defensar un costat o un al- ciutat –del 1714, per descomp-
tre és instintiu, és cert, però no és objectiu ni do- tat, i d’abans i de després– i per
na la distància suficient amb què s’han d’avaluar posar la recerca i l’estudi de la
escenaris tan complexos. Les primeres conse- història de la capital catalana
qüències de tot plegat, però, evidencien que la so- al centre de tot.
lució del conflicte, si és que es vol resoldre, queda
encara massa lluny. Maria Palau

El lector escriu Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil
caràcters d’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

Alianza Popular,
ara PP?
b Jo fa més de 40 anys que soc
militant d’ERC, i l’any 1996 vaig
deixar la presidència del partit a
Vila-seca, i el càrrec de secretari
d’organització del Tarragonès,
Alt Camp i Conca de Barberà.
Van passant els anys i no entenc
per què cap dels altres partits, ni
catalans ni espanyols, recorden
al PP que el seu partit predeces-
sor “no va votar” la Constitució
de l’any 1978. Tampoc ningú els
demana explicacions dels comp-
tes dels trens AVE ni dels 52 (!)
aeroports que va aprovar el go-
vern del Sr. Mariano Rajoy.
Aquestes gestions i preguntes
que no fan els altres partits, i
també el de demanar als partits
que alternativament governen a
Espanya passar comptes de: dè-
ficit de la balança fiscal, disposi-
ció addicional 3a, trens de roda-
lies i inversions a Catalunya prè-
viament aprovades i que no arri-
ben. L’any 1977 jo vaig conèixer
un senyor de Cabacés, que du-
rant la República era jutge amb
menys de 30 anys, i com que era
republicà es va exiliar, primer a
França, Mèxic i finalment als
EUA, i va tornar a Catalunya. En
una de les converses que vàrem
tenir llavors, després d’analitzar me, hauríem de cuidar més d’ells ens roba i només ens vol per canvi. Contra la fredor davant del
la situació política del moment,
em va dir: “Lluís, esteu amb una
perquè vulguin tornar. aprofitar-se de nosaltres, camu-
flant-ho amb mentides, perquè
patiment aliè, l’individualisme o
el cinisme, que empenyen a acu-
MARÍA JOSÉ HERRERA GARCIA
democràcia però sense demò- Badalona (Barcelonès) són covards per reconèixer-ho. mular possessions, cal reivindi-
crates!” Veig que el 2023 encara Visca Catalunya! car la solidaritat i el reconeixe-
estem igual. Polítics en general, Quina vergonya JULI GIRALT FALGUERAS ment dels altres en la seva plena
reflexioneu, que un bon dirigent Santa Coloma de Farners (Selva) dignitat.” “M’ha acompanyat el
per governar bé cal que tingui b Que vingui gent de tot Espa- desànim, però no em rendeixo.
dues coses, ser honrat i estimar nya a Barcelona per fer un xic de El món que ens Les tragèdies m’insuflen força
el poble. “Viu com penses, o aca-
baràs pensant com vius.”
piló a Catalunya, només perquè
si no vingueren de fora no hi hau-
espera per seguir endavant.”
JOSEP BAELLA ISANTA
LLUÍS PLANA I CABRÉ ria quòrum o, com diem els cata- b Després de dos anys intensos Girona
Botarell (Baix Camp) lans, no hi hauria ni cristo. “Quina de recerca contra la covid-19,
vergonya” que la immensa majo- Oriol Mitjà torna a la seva segona Carlos Manera
Volem una Barcelona ria que deien ser catalans en llar, Papua Nova Guinea, on fa
més segura aquesta “trobada” no donaven la
seva opinió en català. “Quina ver-
més d’una dècada que lluita con-
tra les malalties dels pobres.
b El regatista Carlos Manera,
format al club nàutic del Port de
b Quin gran problema tenim a gonya” que portin flors a la co- Oriol Mitjà va concebre la idea la Selva, ha guanyat la primera
Barcelona, entre els carteristes missaria de Via Laietana home- d’escriure un manuscrit el se- etapa de la regata Minitransat,
que es passegen amb impunitat natjant aquells que varen tortu- tembre del 2021, a Badalona, una navegació entre Les Sa-
pel metro de Barcelona i els lla- rar catalans només per pensar quant planejava la tornada a Pa- bles-d’Olonne (Bretanya france-
dres de rellotges d’alta gamma. diferent d’ells. “Quina vergonya” pua Nova Guinea. Relata els es- sa) i Santa Cruz de la Palma,
Alguna cosa hauran de fer per que una societat que ens diu que deveniments, impressions i les després de 9 dies, 19 hores, 40
evitar aquest tipus de delictes ens estima no sigui capaç d’ad- reflexions de forma cronològica: minuts i 38 segons de navegació
que sembla que s’han posat tant metre que el que varen fer les com el 2010 havia arribat a Pa- en solitari, dins d’un vaixell de 6,5
de moda i que obren els telenotí- forces de “seguretat” el dia 1 pua i s’hi havia quedat a viure, metres d’eslora i sense assistèn-
cies i donen portades en els prin- d’octubre del 2017 estava fora de com el 2020 era de visita a Cata- cia ni contacte amb terra, per re-
cipals periòdics. Alguna cosa es lloc; i que en comptes d’això ens lunya i va quedar encallat per la córrer 1.300 milles (3.000 km).
podrà fer per fer-los fora dels els atiessin contra nostra amb el covid-19. Diu que un panell inde- La regata acaba de començar. El
nostres carrers, dic jo. Volem viu- famós “A por ellos”. No vull ni pendent del G-20 ha calculat dia 28 surt la segona etapa,
re tranquils i poder passejar per imaginar què farien si no ens que la probabilitat anual d’una rumb al Carib, i Carlos Manera
Barcelona tranquils. Tenim una “estimessin”. I, per acabar, una nova pandèmia similar a la co- està molt ben situat!
ciutat preciosa, una de les més autocrítica: “quina vergonya” vid-19 és del 2,5% per any, és a JOSEP MARIA I MARTÍ DACOSTA
visitades d’Espanya, per no dir la que els partits catalans no siguin dir, una probabilitat del 50% en OLIVERAS
que més, i molts barcelonins vi- capaços d’estar junts en el tema els propers 20 anys. Figueres (Alt Empordà)
uen del turisme, del mateix turis- de fer pinya contra un estat que Escriu: “El món necessita un
 |
4 Punt de Vista | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

Tribuna
Divendres Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres

Assumpció Josep Lluís Erika Agustí Núria Melcior

Cantalozella Carod-Rovira Casajoana Colomines Esponellà Comes

De nou el dèficit fiscal

corre”, no tot el diferencial ha de servir
per finançar més despesa “creativa”.
Aquest parany l’han intentat alguns polí-
tics per intentar mostrar que amb vint
mil milions anuals lligaríem gossos amb
llonganisses. Un gran reclam pensat per
fer sobiranistes el nouvingut i l’autòcton
precari, amb minsos resultats fins al mo-
ment. Eixugar el dèficit fiscal també hau-
ria de poder voler dir reduir equitativa-
ment la pressió fiscal; per exemple, amb
desgravacions selectives per política so-
cial, mínims exempts més alts d’acord
amb el diferencial superior de costos que
té un català, o per assegurar a tota la po-
blació una renda neta després d’impostos
ajustada a la capacitat adquisitiva real per
la via d’una càrrega fiscal més baixa. O
amb una tributació decididament a favor
de la natalitat, amb exempció de pagar
l’IRPF per famílies de dos o més fills men-
tre duri la criança i l’educació bàsica, com
s’estan plantejant alguns països davant
l’enfonsament de la natalitat.

VAL A DIR TAMBÉ QUE EL SALDO de la balan-

ça fiscal no depèn només del finança-
ment autonòmic. Una millora d’aquest,
acompanyada d’una retirada de la despe-
sa de l’Estat sobre el territori en exercici
de les seves competències, deixaria les
Lluís Romero

coses com estan. O, més subliminar-

ment, no executant les inversions pres-
supostades, malmetent així el seu efecte
multiplicador, tal com l’enfocament de
flux monetari persegueix, anul·laria el
resultat.

“Eixugar el dèficit fiscal

A ltre cop la
conselleria
d’Economia
i Finances de la Ge-
neralitat ha calcu-
lat la balança fiscal
Guillem López de Catalunya amb
l’administració
Casanovas central de l’Estat
Professor de la
Universitat Pompeu
espanyol. De nou,
s’han bellugat als
Fabra mitjans les veus
dels negacionistes,
les dels escèptics
menfotistes i dels entusiastes més o man-
co ventilats. La veritat és que el tema
avorreix, tot i que no sembla que li resti
gens de prestància en el debat polític. I,
per als qui no els agradi la controvèrsia,
mira que seria senzill resoldre-la posant
dades i criteris sobre la taula!
A FALTA, PERÒ, DE TRANSPARÈNCIA per part
dels organismes estatals, s’han de fer esti-
macions, que asseguro que són les més
plausibles amb la informació disponible.
En tot cas, avui hauria d’estar ja fora de
dubte que l’enfocament monetari és
l’apropiat per aquest exercici, en cohe-
rència amb la idea que és on es gasten
efectivament els recursos on es produei-
xen els arrossegaments econòmics d’in-
terès. Però no. Alguns, per bé de desvir-
tuar les conclusions que del càlcul es po-
den derivar, qüestionen el mètode. Tam-
bé sobre si hi cap o no una variant al fet de
no neutralitzar el dèficit: gastar sense
cost fiscal, com si els diners caiguessin del
cel per sempre més; una altra fal·làcia per
qüestionar resultats. I, finalment, alguns
hi introdueixen fins i tot variacions se-
gons diferents supòsits d’incidència tri-
butària; sobre qui suporta efectivament
els impostos. Impossible, això, de saber
en tot temps i lloc, quan depèn de la mane-
ra en què qui rep l’impost se l’intenta treu-
re de sobre i el trasllada a tercers; fet que
depèn del tipus de base imposable grava-
da, del sector de referència de factors i
productes i del grau de competència o mo-
nopoli del mercat. No és d’estranyar així
que els majors experts en incidència fis-
cal (Saez, Zucman, Slemrod, Piketty, al
darrer monogràfic d’Oxford Review of
Economic Policy, 39, 2023) concloguin a
favor de la imputació d’acord amb l’obliga-
ció estatutària; del supòsit d’as if (com si)
a les bases s’hi accedís d’acord amb la ca-
pacitat fiscal pròpia.
PER ALTRA BANDA, CONTRA LA IDEA dels en-
tusiastes de l’espoli d’“agafa els diners i
hauria de poder voler dir
reduir equitativament la
pressió fiscal o assegurar a
tota la població una renda
neta després d’impostos
ajustada a la capacitat
adquisitiva real
“Què hi podem fer, ara,
nosaltres? No tant marejar
amb dades mirant cap a
fora, sinó mostrar amb fets
que el govern mereix la
correcció del saldo. Aniria
bé endreçar la gestió de
despesa i ingressos i oferir
una millor acció de govern
BÉ. TOT AIXÒ CANSA. I avorreix perquè res
no canvia. És per a l’economia catalana
un càrrec estructural que li resta fins a
cinc punts –s’ha estimat– de creixement
real, i que es mou només una mica amb la
conjuntura econòmica: si Catalunya mi-
llora per sobre de la mitjana, el drenatge
fiscal augmenta, tant per l’absorció im-
positiva més gran com per la menor prio-
rització en la despesa.
RECONEGUT EL FET, PERÒ, què hi podem
fer, ara, nosaltres? No tant marejar amb
dades mirant cap a fora, sinó mostrar
amb fets que el nostre govern mereix la
correcció del saldo. Per això aniria bé en-
dreçar la gestió de la despesa i dels in-
gressos i oferir una millor acció de go-
vern. També si es reivindica cap a fora la
fi de la discriminació fiscal amb una sola
veu –ara, la de qui sigui més creïble– i
cap a dintre es mostra a la ciutadania un
govern que governa amb el suport també
de qui no vol estar en el govern. Sense po-
sar ordre de portes enfora i cap endins a
la casa pròpia, avui amb cacofonia exter-
na i retrets interns permanents, alguns
poden començar a qüestionar si posar
més diners a les mans del govern, amb la
reducció del dèficit fiscal, és a hores
d’ara un pèl atrevit.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
Girona
SUCCESSOS
Busquen l’autor de la bretolada a Correus
Joan Puntí
GIRONA
Els Mossos d’Esquadra
continuen buscant l’indi-
vidu que dimarts va ruixar
amb gas pebre l’oficina de
Correus i una hamburgue-
seria de Girona, tot i que
ahir ja es va aconseguir
identificar part del grup de
persones que van partici-
par en els fets. Les identifi-
cacions, segons va infor-
mar l’agència ACN, es van
produir gràcies a testimo-
nis que eren a la zona dels
fets i a les càmeres de vigi-
lància. L’oficina de Cor-
reus ahir ja va poder obrir i
funcionar amb total nor-
malitat.
L’incident va obligar a
desallotjar diverses perso-
nes de l’oficina de Correus
i va mobilitzar la unitat del
grup d’intervenció tecno-
lògica (GRIT) dels Bom-
bers i l’equip dels Tedax
dels Mossos d’Esquadra,
especialitzat en la desacti-
vació d’explosius. Dotze
persones van resultar feri-
des –vuit treballadors de
Correus, tres policies lo-
cals i un client que estava
fent una gestió–. Segons
fons properes, una o dues
persones van entrar a les
instal·lacions, hi van dis-
persar una substància
–que després es va confir-
mar que era gas pebre– i
van fugir.
Malgrat que finalment
l’incident no va tenir les
conseqüències que al prin-
FIGUERES
Amplien dos dies les visites per
als figuerencs a la casa Dalí
Joan Puntí
FIGUERES
L’Ajuntament de Figueres
ha decidit ampliar dos dies
més la jornada de portes
obertes a la casa natal de
Dalí per als figuerencs des-
prés d’esgotar en poc més
de dues hores les entrades
disponibles per als dies 20,
21, 22 i 23 d’octubre, se-
gons informa l’Ajunta-
ment de Figueres. L’am-
L’oficina de Correus de Girona ahir ja va poder obrir amb total normalitat ■ QUIM PUIG
cipi es temien, el gran des-
plegament que es va fer a
l’avinguda Ramon Folch
va crear una gran expecta-
ció i petits problemes de
trànsit.
Una “bretolada”
L’alcalde de Girona, Lluc
pliació inclourà els dies 24
i 25 i, per tant, no s’obrirà
al públic en general fins al
dia 26. Les reserves ja es
poden fer a l’oficina de tu-
risme i al web Casanatal-
dali.cat. Fonts de l’Ajunta-
ment recorden que les
portes obertes són només
per a residents a la ciutat i
que es demanarà el DNI o
el document acreditatiu
de residència el dia de la vi-
sita. A partir del dia 26,
La frase Quim Salvi
RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA
“La mobilitat dels estudiants
suposa el 70% de les emissions de
CO2 que genera la UdG”
Salellas, va lamentar la
bretolada i va dir que cal
trobar “mecanismes” per
treballar amb els joves i
evitar que facin accions
com aquesta. “De bromes
tothom en pot fer però han
de ser bromes que no tin-
guin una repercussió
l’entrada tindrà un preu
de 12 euros, tot i que hi
haurà reducció per a grups
escolars, menors de 18
anys i jubilats. Es farà en
grups d’un màxim de vuit
persones, per franges ho-
ràries, de dimarts a dis-
sabte, de 10 a 19 h; i els
diumenges i festius de 10 a
14 h. L’objectiu d’aquestes
visites adreçades als figue-
rencs és que “es facin seu”
aquest espai únic al món
on s’explicarà la figura de
Dalí i el seu context.
L’equipament on va néi-
xer el pintor es presenta
com una experiència im-
mersiva. ■
La cara Agustí Heras
PRESIDENT DE FRUCTÍCOLA EMPORDÀ
d’aquest abast”, va assegu-
rar en declaracions a
l’ACN. També va explicar
que el desplegament de di-
marts amb la unitat de risc
químic dels Bombers i els
Tedax dels Mossos suposa
una despesa “totalment
injustificada”. “M’agrada-
CIVISME
Més de 140 denúncies a diverses
zones d’oci de Girona
Joan Puntí
GIRONA
El grup de suport a la pro-
ximitat de la Policia Muni-
cipal de Girona, encarre-
gat de controlar els incom-
pliments de les ordenan-
ces per actes incívics a
partir de la mitjanit i fins a
les sis de la matinada, ha
interposat més de 140 de-
núncies i ha rebut unes
300 queixes de maig a se-
Una tecnologia pionera a l’Estat espanyol permet a
aquesta empresa de conservar intactes durant un
any les propietats de la poma. Així, pot mantenir
tota la fruita que produeix a les seves instal·lacions.
ria que trobéssim les ma-
neres perquè els joves
d’aquesta ciutat i de l’en-
torn tinguin els canals
d’informació i educació
que els permetin, abans de
fer una acció com aquesta,
reflexionar i no arribar a
fer-la”, va insistir. ■
tembre. La Policia Munici-
pal disposa d’uns agents
que actuen els dies que els
locals són oberts que pa-
trullen per la zona del car-
rer Figuerola, la plaça de la
Independència i la rambla
de la Llibertat. El gros més
important de les denún-
cies són per consum d’al-
cohol a la via pública (55),
però també se n’han inter-
posat 25 per embrutar, 18
per tinença de droga, 14
|5
+-
SOCIETAT
Albert Sanz, nou
president del
Castell de
Montsoriu
Maria Saguer
ARBÚCIES
El vicepresident tercer del
Consell Comarcal de la
Selva, Albert Sanz, ha es-
tat elegit nou president del
patronat del castell de
Montsoriu. El càrrec es va
ratificar durant la junta
d’ahir, on es va dur a ter-
me la dació de compte de
l’acord del ple de 25 de ju-
liol pel qual es nomenava
Sanz president de l’orga-
nisme autònom del patro-
nat per a la gestió del cas-
tell fins al 2027. ■
POLÍTICA
Demanen ajut a la
Diputació en els
censos d’amiant
Maria Saguer
GIRONA
El PSC presentarà a la Di-
putació de Girona una mo-
ció perquè l’ens ajudi tèc-
nicament i econòmica-
ment els ajuntaments per
elaborar el cens d’amiant
als municipis, condició in-
dispensable per accedir a
les ajudes de l’Agència de
Residus de Catalunya per
a l’erradicació de l’amiant.
El diputat Joan Martín
sosté que “és indispensa-
ble que la Diputació es posi
a disposició dels munici-
pis” en aquest afer. ■
per sorolls i quatre més
per incompliment dels ho-
raris de les terrasses.
També n’hi ha cinc per fal-
ta de respecte, quatre per
desobediència, quatre per
infracció d’horaris i dos
per aldarulls. I n’hi ha nou
per tinença d’arma blan-
ca. “Garantir el descans
dels veïns és prioritari per
al govern i per això la Poli-
cia Municipal és present i
actua a les zones d’oci noc-
turn més afectades per as-
segurar la convivència a la
sortida dels locals”, asse-
gura la regidora de Segu-
retat i Convivència, Sílvia
Aliu. ■
 |
6 Girona | EL PUNT AVUI
L’APUNT
Els veïns dormien quan
tancàvem el Fractal?
Joan Puntí
L’Ajuntament de Girona recuperarà el solar on Cepsa té la benzinera al polígon industrial de Mas Xirgu (a la foto, ahir) ■ Q. PUIG
SOCIETAT
L’empresa que deu 122.800 euros a
l’Ajuntament perd una benzinera a Girona
Jordi Ferrer
GIRONA
L’empresa que deu
122.853,56 euros a l’Ajun-
tament de Girona, Cepsa,
perdrà la seva benzinera al
polígon industrial de Mas
Xirgu perquè li han posat fi
a la concessió. El deute de
Companyia Espanyola de
Petrolis Societat Anònima
(Cepsa) prové del cànon de
tres anys per l’activitat de
la benzinera: 47.600,17
euros (2021), 50.694,18
(2022) i 24.559,21 (2023)
Des del desembre del
2022, el consistori gironí
volia recuperar el terreny
on Cepsa té la benzinera
en servei. Les gestions
MOBILITAT
La UdG i l’Ajuntament de Girona busquen com
millorar les connexions amb el campus
Joan Puntí
GIRONA
L’Ajuntament de Girona i
la Universitat de Girona
(UdG) han anunciat que
treballen per millorar les
connexions del transport
públic amb els campus uni-
versitaris, segons va infor-
mar ahir l’ACN. En una re-
unió que van mantenir ahir
l’alcalde de la ciutat, Lluc
Les ciutats són per viure-hi. I per a l’oci nocturn? La Poli-
cia Municipal de Girona ha posat 140 denúncies a la zo-
na d’oci de Figuerola, la Rambla i la plaça Independència.
La cultura del botellot fa temps que s’ha estès i fins ara
s’han fet molts Rajoys. Però no, les solucions no han vin-
gut soles. Finalment s’ha vist que oci i descans en el ma-
teix espai no pot ser. D’ara el que és curiós és com encai-
s’han allargat fins aquest
octubre i finalment l’Ajun-
tament ha extingit el dret
de superfície del terreny,
que el 1993 li havia estat
concedit per trenta anys.
L’Ajuntament ha extin-
git la concessió amb data
del 15 de juny i, per tant,
des del dia 16 d’aquell mes
és propietari del solar de
l’estació. L’equip de go-
vern, de Guanyem, Junts i
ERC, es planteja desafec-
tar el terreny i vendre’l per
“poder fer-hi habitatge” o
bé, com a sòl municipal,
construir-hi “un equipa-
ment de mobilitat”, va ex-
posar Geis en el ple muni-
cipal de dilluns.
L’extinció del lligam
Salellas, i el rector de la
UdG, Quim Salvi, es va po-
sar sobre la taula la necessi-
tat de fer arribar la Girocle-
ta al campus de Montilivi i
al Parc Científic i Tecnolò-
gic i ampliar les freqüències
dels busos que van a les fa-
cultats universitàries, unes
demandes que fa temps el
consistori té sobre la taula.
Salellas ha advertit que és
una “feina molt complexa”
amb Cepsa per Mas Xirgu
es va aprovar amb 19 vots
a favor –17 de l’equip de
govern–, un del PP i un de
Vox, i vuit abstencions.
Bea Esporrín (PSC) va ex-
posar que la gestió munici-
pal havia estat poc dili-
gent, ja que la concessió
expirava el 16 de juny i no
s’havia previst cap alterna-
tiva.
A banda que el terreny
revertirà a l’inventari mu-
nicipals –ara els tècnics fa-
ran una valoració i analit-
zaran l’estat de les instal-
lacions–, l’Ajuntament
també converteix l’antic
dret de superfície per tren-
ta anys en una concessió
demanial, ja que Geis va
i que no preveu resoldre-la
“a curt termini”, però sí que
confia enllestir-la abans de
tancar el mandat.
Per la seva part, el rector
de la UdG, Quim Salvi, va
recordar que la mobilitat
dels estudiants representa
"el 70% de les emissions de
CO2" que genera la UdG.
Per això, aposta per bus-
car alternatives per arri-
bar a les facultats que es
xem determinades noves realitats i argumentem fàcil-
ment les solucions per a d’altres. “Les mesquites, a les
zones industrials.” Dit i fet. Però, per a l’encaix entre oci
nocturn i descans, tot és més complicat i sembla que no
serveix allò del “descans del veïnatge”. Abans ens tancà-
vem al Fractal (o a Boome) i allà tot era pàtria. O el ve-
ïnatge era menys sensible o ara les birres són més cares.
dir que havia estat un er-
ror i que sobre “un bé de
domini públic no es pot fer
un dret de superfície”.
Diners cobrats
A banda del deute dels
122.000 euros, l’Ajunta-
ment ha cobrat 85.135 eu-
ros de Cepsa, correspo-
nents al cànon d’abans del
2021. Ha hagut de recór-
rer a l’execució forçosa i a
l’Agència Tributària, va
afirmar Geis.
Cepsa té tres benzine-
res més a Girona: una al
Pont Major, amb conces-
sió fins al 2051, una altra a
la carretera de Santa Colo-
ma i una altra al carrer
Pont de la Barca. ■
basin a millorar l’oferta del
transport públic o d’una
mobilitat conjunta. Salvi
hi ha afegit que la universi-
tat té uns 15.000 estu-
diants i que per això cal
adequar l’oferta per acon-
seguir que el transport pri-
vat vagi a la baixa. Una de
les opcions seria que
l’ATM de Girona englobi
més municipis de la de-
marcació, però també per
SOCIETAT
Joan Delort: “Vam tenir sort en
l’incendi de Portbou i Colera”
Thelma Castro
GIRONA
El director general de Pre-
venció, Extinció d’Incen-
dis i Salvaments, Joan De-
lort, va comparèixer ahir a
la tarda, a petició de l’opo-
sició parlamentària, a la
Comissió d’Interior del
Parlament de Catalunya
per valorar i explicar les
actuacions a l’incendi de
Portbou i Colera del 4
d’agost d’aquest any. Se-
gons paraules del director,
davant la situació d’alt risc
que hi havia pel canvi cli-
màtic i la sequera, “no-
més”, sense treure-li im-
portància, van cremar
573 hectàrees i va haver-
hi una casa socarrimada,
però cap de cremada. De-
lort també va donar expli-
cacions sobre la polèmica
dels ADF, que no van ac-
tuar a l’incendi, segons ell,
per cautela, i que es va de-
cidir que només hi hagués
bombers professionals
treballant a la zona. Els di-
putats dels diferents
grups també van recrimi-
nar que en el que ha estat
l’incendi més important a
Catalunya no estiguessin
operatius una quantitat
important de parcs de
bombers voluntaris, entre
els quals els de Portbou,
per la vaga que van fer per
reclamar millores. Per tot
plegat, segons va informar
l’ACN, Delort va donar per
fet que es modificarà el pla
d’actuació de grup d’inter-
reforçar les connexions
dels campus amb la resta
de la ciutat.
Per altra banda, l’alcal-
de ha anunciat que ajuda-
rà la UdG en la tramitació
de nous edificis i equipa-
ments per fer-la “créixer”.
En aquest sentit, Salellas
ha concretat que, “més en-
llà del campus de salut”,
que es projecta entre Giro-
na i Salt, la universitat tin-
dria altres oportunitats de
creixement en un futur
pròxim. Altres temes que
van sortir en la primera
trobada entre el rector de
la UdG i l’alcalde de la ciu-
tat van ser el desenvolupa-
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
venció (PAGI) que fixa
l’àmbit d’actuació.
L’incendi va començar
el divendres 4 d’agost al
migdia i va ser estabilitzat
dissabte cap a les 22 h de la
nit, quan 4.179 habitatges
de Colera, Portbou i Llan-
çà van tenir talls de llum.
En termes generals d’in-
cendis a Catalunya, va co-
mentar que la campanya
ha estat “reeixida” i que
“ha sortit prou bé, però
medalles, ni una”. “Hem
tingut sort”, ha reconegut.
A més, els diferents
grups parlamentaris van
qüestionar i demanar so-
lucions a Delort sobre les
reivindicacions i el males-
tar dels Bombers i TEOC
des de fa un temps, segons
els sindicats, per la falta de
mitjans i personal. Joan
Delort va reconèixer que el
sistema s’ha de millorar i
que s’està treballant per
satisfer les demandes del
cos i els auxiliars, com ara
incloure els TEOC als cos
de Bombers, si bé no ha de-
tallat quan passarà, i se-
guir augmentant la borsa
de treball de tècnics i les
condicions dels volunta-
ris. Ha descartat, però,
que passin a ser funciona-
ris. En concret, el director
general va assenyalar que
el 2021 hi havia 125 perso-
nes amb contracte fix, i ac-
tualment ja en són 161. A
més, va obrir la possibili-
tat de contractar 23 altres
tècnics en campanya d’in-
cendi. ■
ment de projectes con-
junts i donar sortida a les
necessitats que té la co-
munitat universitària. La
voluntat de les dues parts
és que aquest tipus de re-
unions es repeteixin de
forma periòdica al llarg de
tot el mandat. La idea és
que la UdG i l’Ajuntament
de Girona es trobin entre
tres i quatre vegades a
l’any. En pròximes re-
unions, l’alcalde preveu
abordar un altre dels pro-
blemes que hi ha oberts
amb la comunitat univer-
sitària: l’habitatge i la
manca de places en resi-
dències. ■
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
EMPRESA
Tecnologia pionera per conservar
un any les propietats de la poma
Joan Puntí
SANT PERE PESCADOR
Fructícola Empordà ha in-
vertit 6,5 milions d’euros
en la construcció d’una
nau que permet mantenir
totes les qualitats de la po-
ma durant un any sencer
mitjançant la tecnologia
ACR (control avançat de
la respiració de la fruita),
un sistema pioner a l’Estat
espanyol, segons informa
l’agència ACN. L’espai té
una superfície de 3.700
m², consta de disset cam-
bres frigorífiques i una ca-
pacitat d’emmagatzemat-
ge de sis milions de quilos.
D’aquesta manera, l’em-
presa té la possibilitat de
conservar a les seves ins-
tal·lacions tota la fruita
que produeix.
És la segona ampliació
que la companyia ha dut a
terme en els darrers anys,
després que el 2015 aixe-
qués una instal·lació equi-
pada amb 24 cambres fri-
.
864907-1272981L
El president de l’empresa, Agustí Heras, dins de la nova nau ■ CEDIDA
gorífiques i una capacitat
total de 7.500 tones de po-
mes. Des de llavors, ha do-
blat la seva producció i ha
passat de collir 12 milions
de quilos de pomes a una
collita anual pròxima als
25 milions.
El nou sistema permet
conservar les propietats
de les fruites totalment in-
tactes durant un any i
aconseguir així que el pro-
ducte arribi en les millors
condicions al consumidor.
Fructícola Empordà és, de
moment, la primera i úni-
ca empresa de tot l’Estat
que l’utilitza. Per fer-ho, es
va inspirar en el funciona-
ment del sistema implan-
tat per la companyia Van
Amerongen als Països Bai-
xos, pionera en el sector
de la conservació de frui-
tes i verdures. El control
avançat de la respiració
ajusta de manera automà-
tica els nivells d’oxigen de
l’interior de la cambra fri-
gorífica, com a principal
tret característic si es
compara amb la resta de
sistemes existents. És ca-
paç de mesurar la respira-
ció de tota la fruita que hi
ha emmagatzemada. A di-
ferència de la tecnologia
d’atmosfera dinàmica, a
partir de la qual s’abaixa la
concentració d’aquest ele-
ment químic al mínim per
ajudar a la conservació del
producte, l’ACR treballa
amb un algoritme que ca-
da dia determina i regula
la quantitat necessària
d’oxigen, que és a nivells
molt baixos. D’aquesta
manera, la poma no s’oxi-
da i es pot conservar d’un
any per l’altre sense que el
producte perdi cap de les
seves propietats durant
tot aquest temps.
Després d’aquesta últi-
ma remodelació, Fructíco-
la Empordà disposa de 72
cambres frigorífiques amb
una capacitat d’emmagat-
zematge total de 23.000
tones. D’aquestes cam-
bres, 41 estan equipades
amb la tecnologia ACR,
mentre que la resta treba-
llen amb d’altres tècni-
ques, com l’atmosfera
controlada en condicions
de tipus ULO (oxigen ul-
trabaix) i la conservació
de fred normal.
El seu president, Agustí
Heras, diu que la cons-
trucció d’aquest nau és “la
consolidació” de l’empre-
sa. “Amb 50 anys d’histò-
ria, la companyia es man-
té ben activa i tots tenim
moltes ganes de seguir
creixent i innovant a curt,
mitjà i llarg termini”, hi
afegeix. ■
| Girona | 7
LABORAL
Tota la plantilla de
treballadors de
l’empresa Llansà,
en vaga
Joan Puntí
LLANÇÀ
Els treballadors de l’em-
presa d’extracció de mine-
rals Llansà de Llançà van
començar ahir la jornada
de vaga per reclamar a la
direcció que “desbloquegi”
les negociacions per al nou
conveni. Segons recull
l’ACN, la convocatòria,
que va secundar tota la
plantilla de dinou treballa-
dors, va aturar l’activitat i
va començar al torn de les
sis del matí i es mantindrà
fins a les sis del matí
d’aquest dijous. L’objectiu
principal del personal és
aconseguir que l’empresa
d’extracció de minerals
s’assegui a negociar un
acord que millori les seves
condicions laborals. Per la
seva banda, el secretari ge-
neral de CCOO d’Indústria
de Girona, Carlos Chica-
no, assegura que la pro-
posta salarial que fa l’em-
presa és d’un increment
anual per aquest any i el
2024 del 0,5%. ■
 |
8 Publicitat | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

118122-1275037Q
118060-1275013Q 118206-1275034Q 118101-1275157Q

Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament

Calonge i Sant Antoni
ANUNCI
El Ple de l’Ajuntament de Calonge i
Sant Antoni, reunit en sessió ordinària
el 28 de setembre de 2023, va acor-
dar sotmetre a informació pública
l’aprovació inicial del projecte de
l’ordenança reguladora dels procedi-
ments d’intervenció municipal en l’edi-
ficació i l’ús del sòl i del subsol, mit-
jançant un anunci al BOP, al DOGC,
en un dels mitjans de comunicació
escrita diària i al tauler d’anuncis elec-
trònic de la corporació, pel termini
de 30 dies, per a la formulació de
reclamacions o al·legacions. La qual
cosa es fa pública per a coneixement
general en compliment de la normati-
va vigent, advertint que l’expedient de
referència, a efectes de consulta, es
troba a l’Àrea de Secretaria General
d’aquest ajuntament, exp. 2023/3748
(horari de matins de 8:00 h a 14:00 h).
En el supòsit de no formular-s’hi
reclamacions o al·legacions, l’acord
d’aprovació inicial esdevindrà definitiu
i es publicarà i comunicarà als efec-
tes previstos als articles 65 i 66 del
ROAS.
Calonge i Sant Antoni, el 3 d’octubre
de 2023
L’alcalde
Jordi Soler i Casals
Porqueres
EDICTE
sobre aprovació inicial de la modifi-
cació del projecte de reparcel·lació
per compensació bàsica del PAU 1
Prat Roig (maig 2023).
Mitjançant el Decret de l’alcaldia
núm. 2023DECR000899, de data
3.10.2023, s’ha aprovat inicialment
la modificació del projecte de repar-
cel·lació per compensació bàsica del
PAU 1 Prat Roig (maig 2023), que
promou la Junta de Compensació del
PAU 1 Prat Roig.
De conformitat amb l’article
119.2.c) del Text refós de la Llei d’ur-
banisme, aprovat pel Decret legisla-
tiu 1/2010, de 3 d’agost, l’esmentada
modificació del projecte de repar-
cel·lació se sotmet a informació públi-
ca durant el termini d’un mes comp-
tat des de la darrera publicació del
present edicte al Butlletí Oficial de la
Província de Girona o en un dels dia-
ris de premsa periòdica de més divul-
gació a l’àmbit municipal, per tal que
tothom que hi estigui interessat pugui
consultar-lo i/o presentar-hi les al·le-
gacions que consideri convenients.
El projecte podrà ser consultat a les
oficines municipals de l’Ajuntament, al
carrer Rubió i Ors, 1-7, de Porqueres,
de dilluns a divendres, de 9 a 14 h,
amb cita prèvia, o bé telemàticament
al web de l’Ajuntament www.porque-
res.cat.
Porqueres, en la data de la signatura
electrònica.
Francesc Castañer i Campolier
Alcalde
118098-1275044Q
Banyoles
EDICTE
Aprovació inicial de la Modificació puntual núm. 5 del Pla d’ordenació urba-
nística municipal de Banyoles (POUM), de requalificació d’uns terrenys com a
serveis tècnics ST4 Residus.
El Ple de la Corporació, en sessió celebrada el dia 25 de setembre de 2023, va
adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar inicialment la Modificació puntual núm. 5
del Pla d’ordenació urbanística municipal de Banyoles Sòl no urbanitzable requali-
ficació de sòls com a serveis tècnics ST4 Residus, redactada per l’arquitecta Isabel
Granell Simeon, que inclou el Document Ambiental Estratègic redactat per Taller
Ambiental.
En el mateix acord es va disposar sotmetre la referida aprovació inicial a informació
pública d’un mes amb publicació d’edictes en el BOP de Girona, en un diari de gran
difusió i a la seu electrònica de l’Ajuntament de Banyoles, tot sol·licitant, simultània-
ment, informe als Organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, i
concedint audiència als ajuntaments de Cornellà del Terri i de Porqueres atès que
confinen amb l’àmbit de la modificació.
Tanmateix es va disposar suspendre, de conformitat amb els articles 73 i 74 del
TRLUC i 102 del RLUC, tramitacions i l’atorgament de llicències de parcel·lació
de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions,
d’instal·lacions o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions
municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit objecte de
la Modificació puntual del Text refós del Pla general d’ordenació urbana, quan les
noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, d’acord amb
el plànol de delimitació que s’acompanya, per un termini de 2 anys.
No obstant l’anterior, d’acord amb el que disposa l’article 102.4 del RLUC pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, es podran atorgar les llicències fona-
mentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del
nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis
proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definiti-
vament aprovat.
La documentació podrà ser examinada de manera presencial a l’Àrea de Serveis
Territorials de l’Ajuntament de Banyoles, en horari d’atenció al públic de dilluns a
divendres de 09:00 a 14:00, i de manera telemàtica a la Seu Electrònica Municipal i
al tauler d’edictes de la Seu Electrònica Municipal.
L’alcalde president,
Miquel Noguer i Planas
Banyoles, 2 d’octubre de 2023
de Pals
EDICTE D’APROVACIÓ INICIAL D’UNA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL
D’ORDENACIÓ URBANA DE PALS - EXP. NÚM. 1000/2023
El 28 de setembre de 2023 el Ple municipal, en sessió ordinària, aprova inicialment
la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana de Pals de la via verda
per a unir el nucli dels Masos de Pals amb el nucli de la Platja de Pals (exp.
núm.1000/2023), en els termes següents:
«Primer. Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general d’ordenació
urbana de la via verda del nucli dels Masos de Pals al nucli de la Platja de Pals (en
endavant, l’expedient), promoguda per l’Ajuntament de Pals i redactada pel senyor
Jaume Corominas Blanch, arquitecte col·legiat 26.757-0.
Segon. Sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes,
comptat des de la darrera publicació oficial, mitjançant la inserció d’anuncis en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el Butlletí Oficial de la Província de
Girona, en dos diaris de difusió en l’àmbit supramunicipal, al portal web municipal
i al tauler d’anuncis electrònic de l’Ajuntament de Pals. Simultàniament l’expedient
es posa a disposició de les persones interessades perquè puguin consultar-lo de
manera presencial al Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Pals, en horari
d’atenció al públic (de dilluns a divendres, de 9.00 hores a 14.00 hores).
Tercer. Sol·licitar, de forma simultània al tràmit d’informació pública, l’informe
als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han
d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més
llarg.
Quart. Suspendre l’atorgament d’aprovacions, autoritzacions i llicències
urbanístiques amb relació a l’àmbit objecte de l’expedient. La durada d’aquesta
suspensió és de dos anys. Amb aquesta finalitat es publicarà un plànol de l’àmbit
de suspensió en els termes assenyalats pels articles 73.3 i 8.5.a) del TRLUC.
Cinquè. (...).
Sisè. (...).
Setè. [Peu de recurs]».
Contra aquesta resolució, en tractar-se d’un acte administratiu de tràmit que
no decideix directament o indirectament el fons de l’assumpte, no determina
la impossibilitat de continuar el procediment, ni produeix indefensió o perjudici
irreparable als drets i interessos legítims de la persona administrada, no procedeix
la interposició de cap tipus de recurs, de conformitat amb l’article 112.1 de la Llei
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques. No obstant això, es podrà interposar qualsevol altra reclamació que
consideri oportú en defensa dels propis interessos.
Pals, 29 de setembre de 2023
Carles Pi Renart. L’alcalde

875237-1275197Q
118134-1275048Q

Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de

Cadaqués
Expedient núm.: X2023003702
EDICTE
Ajuntament de Cadaqués
El Ple de l’Ajuntament de Cadaqués, en sessió ordinària, de data 28 de setembre
de 2023, ha acordat, per majoria absoluta dels seus membres, amb la finalitat
d’estudiar-ne l’adaptació del planejament general mitjançant la seva modificació
puntual, a l’actual article 9.bis del Decret legislatiu 1/2010, vigent des del 18 de
març del 2023, l’adopció dels acords següents:
PRIMER. Suspendre potestativament l’atorgament de les llicències i el règim de
comunicació prèvia per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, amb la finalitat
d’estudiar-ne l’adaptació del planejament general mitjançant la seva modificació
puntual, a l’actual article 9.bis del Decret legislatiu 1/2010, vigent des del 18 de
març del 2023.
La suspensió serà efectiva en tot el terme municipal. A aquests efectes, s’adjunta
plànol de delimitació de l’àmbit de suspensió de llicències urbanístiques i del
règim de comunicació, a l’escala adequada i amb el detall i la claredat suficients,
en compliment de l’art. 73.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’art. 102 del
Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol). El plànol
restarà a disposició del públic en les oficines municipals al llarg del termini de
suspensió.
Els efectes d’aquesta suspensió no poden durar més d’un any. No obstant això,
la seva durada serà de dos anys en cas d’acumulació amb el supòsit d’aprovació
inicial de la modificació de planejament general.
Un cop exhaurits els efectes de l’acord de suspensió, no se’n pot adoptar cap de
nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut
tres anys des de la data d’exhauriment dels efectes (art. 74 TRLUC).
SEGON. PUBLICAR el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de
Girona, en un diari dels de més difusió de la població, a la Seu Electrònica – Tauler
d’Anuncis de la web municipal i en el tauler d’anuncis d’aquesta Corporació.
TERCER. El dret d’informació i consulta de la documentació exposada al públic
es podrà exercitar a les oficines de l’Ajuntament de Cadaqués, amb cita prèvia,
en horari d’atenció al públic, en hores convingudes, i a la seu electrònica de
l’ajuntament www.cadaques.cat.
TERME MUNICIPAL
Cadaqués, document datat i signat electrònicament.
L’alcaldessa
Sant Pere Pescador
X2022001196
MYD
Edicte d’aprovació inicial de la modificació puntual de la fitxa A14 del Pla
especial i catàleg de masies i cases rurals de Sant Pere Pescador.
La Junta de Govern de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 27 de setembre
de 2023, ha acordat aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla especial del
catàleg de masies i cases rurals de Sant Pere Pescador, relativa a la fitxa A-14,
redactada per l’arquitecte Lluís Gratacós i Soler i que té per objecte reconèixer les
edificacions annexes al mas dins el catàleg i incorporar l’ús de restauració. La finca
en què s’ha d’actuar correspon al nom de Can Massoni, polígon 3, parcel·la 239 de
Sant Pere Pescador, comarca de l’Alt Empordà.
Simultàniament s’ha acordat la suspensió de la tramitació i l’atorgament
d’aprovacions, autoritzacions i llicències urbanístiques per a aquelles àrees
del territori objecte de la present modificació del planejament, les noves
determinacions del qual suposin modificació del règim urbanístic vigent, fins a
l’aprovació definitiva de la present modificació, i amb un màxim de dos anys, tal
com es detalla al plànol.
Es sotmet la modificació puntual a informació pública pel termini d’un mes comptat
des de la darrera publicació obligatòria. Durant aquest període quedarà l’expedient
a disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo o obtenir-ne còpies, perquè s’hi
presentin les al·legacions que s’estimin pertinents. Així mateix, estarà a disposició
dels interessats a la seu electrònica d’aquest Ajuntament www.santpere.cat.
Contra l’acord de suspensió de tramitacions i llicències, en tractar-se d’un acte
administratiu de tràmit qualificat, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el jutjat contenciós administratiu de Girona, en el termini de dos mesos
comptat des del dia següent al de la seva notificació. Alternativament, i de manera
potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha
dictat, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la seva notificació.
Àmbit de la modificació de planejament i suspensió de llicències.
Sant Pere Pescador, en la data de la signatura electrònica.
L’alcalde,
Agustí Badosa Figueras
Calonge i Sant Antoni
UNITAT D’URBANISME I OBRES
Planejament i gestió
Exp.: 6885/2021
Assumpte: Aprovació inicial del text refós de la modificació puntual del POUM de Calonge
i Sant Antoni en l’àmbit del Collet.
EDICTE
El Ple de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, reunit en sessió el dia 28 de
setembre de 2023, en relació al tràmit d’aprovació inicial del text refós de la
modificació puntual del POUM de Calonge i Sant Antoni en l’àmbit del Collet, va
adoptar els acords següents, que transcrits literalment, en el seva part suficient,
diuen:
<< PRIMER.- APROVAR INICIALMENT el text refós de la modificació puntual del
POUM de Calonge i Sant Antoni en l’àmbit del Collet, promogut per l’Ajuntament
de Calonge i Sant Antoni i redactat i subscrit pels serveis tècnics municipals de
la Unitat d’Urbanisme de l’Ajuntament, el setembre de 2023, que incorpora les
prescripcions indicades en l’acord de la CTU de Girona de data 23 de març de
2023.
SEGON.- SOTMETRE, de conformitat amb l’article 8 i 85.4 del DL1/2010, de
3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, la present
modificació puntual, així com el document comprensiu a què fa referència l’article
8.5.a) del mateix Decret Legislatiu, es sotmet a informació pública pel termini
d’un mes, a comptar des del dia següent al de la darrera publicació dels edictes
d’informació pública en el BOP, al diari “El Punt Avui”, i al tauler d’anuncis de
l’Ajuntament, e-tauler electrònic, a través del web, de conformitat amb l’article
23.1 del RLUC. Durant aquest termini, el projecte es podrà consultar a les oficines
municipals i en el web de l’Ajuntament, i durant aquest termini qualsevol interessat
podrà presentar les al·legacions que considerin més convenients al seu dret.
TERCER.- SOL.LICITAR, simultàniament, informe als organismes afectats per raó
de llurs competències sectorials, així com a les àrees municipals i serveis que es
puguin veure afectats.
QUART.- ACORDAR, de conformitat amb allò previst a l’article 73.2 del TRLUC,
a l’àmbit del Collet, la SUSPENSIÓ de la tramitació d’instruments de planejament
i gestió urbanística i l’atorgament de llicencies de parcel·lació de terrenys; les
de constitució i/o modificació d’un règim de propietat horitzontal; les d’obres
majors o menors d’edificació, ampliació, consolidació, reforma, rehabilitació i/o
enderrocament d’edificacions, fins i tot aquelles obres subjectes al regim de
comunicació prèvia; les d’obertura, ampliació, modificació i/o adequació d’activitats
i, en general, qualsevol altra autorització municipal connexa.
No obstant, d’acord amb el que s’estableix a l’article 102.4 del RLUC, mentre
estigui suspesa la tramitació de procediments i l’atorgament de llicències, es poden
tramitar els instruments i atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent, que
siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament aprovat, en el cas
de que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del
nou planejament, un cop aprovat definitivament.
De conformitat amb allò que disposa l’article 74 del text refós de la Llei
d’Urbanisme, s’estableix un termini de suspensió de tramitacions d’acord amb
l’abast senyalat, de dos anys, com a màxim, des de l’aprovació inicial d’aquest text
refós de modificació del planejament.
L’acord de suspensió de tramitació i de llicències i de qualsevol instrument de
gestió haurà de publicar-se en el butlletí oficial corresponent, i haurà de referir-se,
en qualsevol cas, als àmbit identificats gràficament.»
De conformitat amb l’article 8 i 85.4, del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, aquest acord se sotmet a
informació pública, mitjançant anunci en el BOP, a l’e-Tauler i en el web d’aquest
Ajuntament, així com en un mitjà de comunicació escrita d’àmbit provincial, “El
Punt Avui”, pel termini d’un mes a comptar des de l’endemà de l’última d’aquestes
publicacions, per tal que qualsevol persona el pugui examinar i formular les
al·legacions pertinents.
La modificació, el document comprensiu i el plànol de delimitació es poden
consultar en el web municipal, www.calonge.cat, i a l’àrea d’Urbanisme i obres
de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni (Plaça de la Concòrdia, 7), dins l’horari
d’atenció al públic, de 8,30h a 14.00h.
Calonge i Sant Antoni, a data de la signatura electrònica.
Jordi Soler i Casals
L’alcalde
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Girona | 9
118006-1275270Q

POLÍTICA
Expedient GHIS2023000687
ANUNCI L’oposició de Lloret diu que els 100 primers
Aprovació inicial de la modificació puntual de l’Ordenança reguladora de les prestacions patrimonials públiques no tributàries, en
el seu article 8
Aprovada inicialment la modificació puntual del punt 1 de l’apartat 9 de l’article 8 de l’Ordenança reguladora de les prestacions
dies de govern són un període “nefast”
patrimonials públiques no tributàries derivades de la prestació dels serveis de subministrament d’aigua potable, clavegueram i de
recollida de residus, deixalleria, tractament i eliminació d’aquests del municipi de Figueres, per acord del Ple en sessió ordinària Joan Puntí
celebrada en data 5 d’octubre de 2023, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora LLORET DE MAR
de les Bases del Règim Local, 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal
i de Règim Local de Catalunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Actvitats i
Serveis de les Entitats Locals, se sotmet l’expedient a informació pública i audiència pel termini de 30 dies hàbils, a comptar
Els líders dels tres princi-
des del dia hàbil següent de la seva publicació mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en el Diari Oficial pals partits de l’oposició
de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el web de l’Ajuntament de Lloret
municipal, per tal que els interessats puguin presentar reclamacions o suggeriments que considerin oportuns. En el cas que no
se’n presentin s’entendrà aprovada definitivament l’Ordenança sense necessitat d’acord plenari exprés, i al seu efecte l’Alcaldia de Mar han denunciat al-
ordenarà els tràmits necessaris per la seva publicació definitiva i entrada en vigor, i per l’edició d’un text consolidat que es gunes de les accions del
publicarà en el web .
govern del PSC, Junts i En
Durant aquest termini els expedients es troben a disposició dels interessats demanant cita prèvia a l’adreça de correu electrònic
rendes@figueres.org. Comú, ara que ja s’han su-
Jordi Masquef Creus perat els 100 primers dies
Alcalde President de mandat, un període de Els caps dels grups de l’oposició de Lloret ■ CEDIDA
Signat electrònicament govern que qualifiquen de
“nefast”. El cap de l’oposi- pitjorar la mobilitat roda- des, pel fet que la Genera-
ció, Albert Robert (Tots da”. El govern de Lamelas litat també ofereix beques
118229-1275295Q
per Lloret), Albert Ferràn- ha decidit “tirar pel dret” i menjador per a alumnes
Ajuntament de dez (ERC-Lloret) i Lara eliminar les beques men- de primària, però amb la
Caldes de Malavella
Torres (Sumem Lloret) jador que “tant de servei mesura dràstica de tallar
Expedient núm.: 3346/2023 han denunciat que l’ex- han fet a les famílies el subministrament de les
Procediment: Planejament General (Modificació puntual del POUM i suspensió de llicències) ecutiu d’Adrià Lamelas “ja d’alumnes”. “És cert que ajudes provinents del con-
ANUNCI ha eliminat les targetes els centres s’estan trobant sistori, els alumnes de se-
MODIFICACIÓ PUNTUAL PER LA NOVA ROTONDA A LA CRUÏLLA DE LA CTRA. DE LLAGOSTERA I AV. DR. FUREST I menjador d’escoles i insti- molts problemes burocrà- cundària han quedat de-
SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES
tuts de Lloret i ha fet em- tics per la dualitat d’aju- semparats.” ■
Es fan públics per a coneixement general els acords del Ple de l’Ajuntament de Caldes de Malavella reunit en sessió ordinària
del dia 25 de setembre de 2023, en el qual es va aprovar inicialment la Modificació puntual per a la nova rotonda a la cruïlla de la
Ctra. de Llagostera i Av. Dr. Furest i la suspensió de llicències.
La documentació podrà ser examinada per qualsevol interessat a les dependències municipals situades al C/ Vall-llobera, s/n, en
horari d’atenció al públic (de dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 h i dijous a la tarda de 16 a 18.30 h) o accedint al següent enllaç 118006-1275271Q

del portal de transparència:

https://caldesdemalavella.eadministracio.cat/transparency/b4bc7b8a-9880-4c7c-9a55-c40dc28e4d39/
ACORDS: Expedient GHIS2023000644
1. ANUNCI
Aprovació provisional modificació Ordenances Fiscals per a l’exercici 2024
PRIMER. Aprovar inicialment l’expedient de Modificació del POUM corresponent a la MODIFICACIÓ PUNTUAL PER LA
NOVA ROTONDA A LA CRUÏLLA DE LA CTRA. DE LLAGOSTERA I AV. DR. FUREST T.M. CALDES DE MALAVELLA”, El Ple de l’Ajuntament de Figueres en sessió ordinària celebrada del dia 5 d’octubre de 2023 va aprovar provisionalment la
signada pels tècnics TECPLAN Enginyeria i Urbanisme, S.L. / Doc. amb R/E 2023-E-RE-3852. EMPREMTA DIGITAL: modificació puntual de l’Ordenança número 3 reguladora de l’impost sobre béns immobles, de l’Ordenança número 4, reguladora
18776ce301d5d8b5c5fae2b549f1b197d2dffd95. de l’impost sobre activitats econòmiques, de l’Ordenança número 6, reguladora de l’impost sobre construccions, instal.lacions
i obres, de l’Ordenança número 7, reguladora de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, i de
El document tècnic “MODIFICACIÓ PUNTUAL PER LA NOVA ROTONDA A LA CRUÏLLA DE LA CTRA. DE LLAGOSTERA I
l’Ordenança fiscal número 8, reguladora de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic i prestació
AV. DR. FUREST T.M. CALDES DE MALAVELLA”, signada pels tècnics TECPLAN Enginyeria i Urbanisme, S.L. / Doc. amb
R/E 2023-E-RE-3852. EMPREMTA DIGITAL: 18776ce301d5d8b5c5fae2b549f1b197d2dffd95 contempla l’àmbit i les previsions de serveis o de realització d’activitats administratives de competència local, que seran d’aplicació a partir del dia 1 de gener
de l’art. 8.5.a.2 del TRLUCat. (Àmbit comprès entre l’avinguda del Doctor Furest i el carrer de Lleida, adjacent a la carretera de de 2024, inclòs, amb excepció de l’article 3 de l’Ordenança número 3 reguladora de l’impost sobre bens immobles, que serà
Llagostera, dins les parcel·les logístiques i industrials). d’aplicació el dia 31 de desembre de 2023.
Integrada a la modificació consta el “CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MALAVELLA, SA VICHY Atès el que disposa l’article 17 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
CATALAN, I PREMIUM MIX GROUP, SL” signat el maig de 2018, l’objecte del qual és establir les actuacions que Reguladora de les Hisendes Locals, l’acord se sotmet a exposició al públic pel termini de trenta dies hàbils a comptar del
l’administració local i el particular es comprometeren a realitzar en el marc de la millora de la carretera de Llagostera, en el tram dia hàbil següent de la última publicació d’aquest edicte al Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major difusió
confrontant amb els terrenys de la planta embotelladora Vichy Catalan, propietat de SA VICHY CATALAN, el qual se sotmet a de la província a fi que els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions que considerin oportunes.
informació pública conjunta i integradament al document principal. Transcorregut el període indicat sense haver-se formulat cap reclamació, l’acord adoptat restarà aprovat definitivament, sense
necessitat de nou acord plenari. L’acord es troba exposat al tauler d’edictes de la Corporació i en el web municipal www.figueres.
En relació amb aquest acord s’obre un període d’informació pública durant el termini d’un mes, mitjançant anunci de l’aprovació
inicial de la modificació puntual en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en cat, i l’expedient es troba a disposició dels interessats demanant cita prèvia a l’adreça de correu electrònic rendes@figueres.org.
un diari de remarcada tirada i a la seu electrònica (tauler d’edictes i accés al portal https://caldesdemalavella.eadministracio.cat/ Jordi Masquef Creus
transparency/b4bc7b8a-9880-4c7c-9a55-c40dc28e4d39/). Durant aquest període l’expedient quedarà a disposició de qualsevol Alcalde President
que el vulgui examinar perquè s’hi presentin les al·legacions que s’estimin pertinents.
Signat electrònicament
2.
SEGON. Aprovació de la suspensió de llicències conjuntament amb l’aprovació inicial del planejament, referida a les llicències
per a tanques en la part de les parcel·les afectades per la Modificació puntual assenyalada en verd, s’annexiona al present 118122-1275155Q 118062-1275154L 118062-1275060L
dictamen d’acord amb l’art. 102 del DL 1/2010. Ajuntament de Ajuntament de
Ajuntament de Palafrugell Palafrugell
Annex de l’àmbit de suspensió de llicències. Banyoles
EDICTE EDICTE
EDICTE Identificació Identificació
Aprovació definitiva de la modi- Núm. exp.: 147/2023 de llicència obra Núm. exp.: 167/2023 de llicència obra
ficació dels Estatuts i les Bases major major
d’actuació de l’antic sector UA34, RE: E20230218961 RE: E2023021390
REF.: URGE/LLIC REF.: URGE/LLIC
actualment PAU 9 – Can Laqué.
La Comissió de Patrimoni de La Comissió de Patrimoni de
La Junta de Govern Local, en sessió Palafrugell, en la sessió celebrada el Palafrugell, en la sessió celebrada el
del dia 25 de setembre de 2023, va 19 de setembre de 2023, va informar 19 de setembre de 2023, va informar
adoptar, entre d’altres, l’acord d’apro- favorablement el projecte de rehabilita- favorablement el projecte d’ampliació
var definitivament la modificació dels ció d’una antiga fonda per establiment d’un habitatge unifamiliar entre mit-
estatuts i les bases d’actuació de l’an- hoteler situat al carrer Sant Sebastià geres situat al carrer Guifré el Pelós
tic sector UA34, actualment PAU 9 núm. 21 de Palafrugell, promogut per núm. 10 de Palafrugell, promogut per
- Can Laqué, disposant-se publicar Aurea Hotels SL. Ramon Albareda Cañadell.
Amb la publicació del present edicte Amb la publicació del present edicte
l’acord, juntament amb el text íntegre
al diari El Punt Avui, es procedeix a al diari El Punt Avui, es procedeix a
dels articles, en el BOP, en un diari de l’obertura d’un període d’informació l’obertura d’un període d’informació
difusió provincial i a l’e-Tauler. pública de quinze dies hàbils, comptat pública de quinze dies hàbils, comptat
Si es vol impugnar aquest acord, que des del dia següent al de la publica- des del dia següent al de la publica-
posa fi a la via administrativa, s’ha ció, d’acord amb el que disposa l’arti- ció, d’acord amb el que disposa l’arti-
d’interposar recurs contenciós admi- cle 15 del Pla especial de protecció i cle 15 del Pla especial de protecció i
nistratiu davant el Jutjat Contenciós intervenció en el patrimoni històric de intervenció en el patrimoni històric de
Palafrugell (PEPIPH), perquè durant Palafrugell (PEPIPH), perquè durant
Administratiu de Girona, en el termini
el citat període s’hi puguin formular el citat període s’hi puguin formular
de dos mesos comptat des del dia
suggeriments per totes les persones suggeriments per totes les persones
següent al de la publicació del present interessades. interessades.
edicte. Aquest expedient és a les oficines de Aquest expedient és a les oficines de
Es fa constar que contra el present acord de suspensió es podrà interposar, alternativament, o recurs de reposició potestatiu,
en el termini d’un mes comptat des de l’endemà d’aquesta publicació, davant del Ple d’aquest Ajuntament, de conformitat amb Alternativament i de manera potes- l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament
els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o tativa, es pot interposar recurs de (carrer Cervantes, 16 de Palafrugell) (carrer Cervantes, 16 de Palafrugell)
recurs contenciós administratiu, davant els Jutjats Contenciosos Administratius de Girona, en el termini de dos mesos comptat reposició davant el mateix òrgan que a disposició de qualsevol persona a disposició de qualsevol persona
des de l’endemà d’aquesta publicació, de conformitat amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció que desitgi consultar-lo, de dilluns a que desitgi consultar-lo, de dilluns a
contenciosa administrativa. Si s’optés per interposar el recurs de reposició potestatiu, no es pot interposar recurs contenciós l’ha dictada, en el termini d’un mes
divendres de 9 a 13 hores. Tanmateix, divendres de 9 a 13 hores. Tanmateix,
administratiu fins que aquell sigui resolt expressament o se n’hagi produït la desestimació per silenci. Així mateix, es pot comptat des del dia següent al de la
també pot ésser consultat a la seu també pot ésser consultat a la seu
exercitar qualsevol altre recurs que es consideri pertinent. publicació del present edicte.
electrònica de l’Ajuntament, https:// electrònica de l’Ajuntament, https://
Caldes de Malavella, en la data de signatura electrònica L’alcalde president, seu.palafrugell.cat, a l’apartat de tauler seu.palafrugell.cat, a l’apartat de tauler
L’alcalde accidental, Miquel Noguer i Planas. d’anuncis. d’anuncis.
Palafrugell, 04/10/2023 Palafrugell, 04/10/2023
Sergi Mir i Miquel Banyoles, 5 d’octubre de 2023. L’alcalde L’alcalde
 |
10 Girona | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

TORROELLA DE MONTGRÍ ECONOMIA

Neix una nova
Rehabiliten Can Castells associació
d’empresaris a
com a nou equipament Calonge
Joan Puntí
CALONGE I SANT ANTONI
J.Trillas de Montgrí i l’Estartit, té Montgrí i l’Estartit (2021-
TORROELLA DE MONTGRÍ un cost d’execució de 2023) és un projecte es- La nova Associació d’Em-
589.000 euros i una du- tratègic impulsat per presaris i Propietaris del
L’Ajuntament de Torroe- rada de les obres d’apro- l’Ajuntament, en col·labo- Parc d’Activitats Econòmi-
lla de Montgrí ha comen- ximadament 14 mesos. ració amb l’EMD de l’Es- ques, fundada per nou em-
çat la rehabilitació de Dúnia Oliveras, regidora tartit. Amb un total de 3,6 preses, es va presentar en
l’edifici municipal de Can responsable de la coordi- milions d’euros, permetrà el Congrés d’Emprenedo-
Castells, a la plaça de la nació i execució del pla de executar 29 projectes i ac- ria Alta Mar de Calonge i
Vila. En aquest futur sostenibilitat turística, cions, agrupats en 16 ac- Sant Antoni. Té com a ob-
equipament s’ha previst explica: “Per una banda, tuacions de millora urba- jectiu vetllar per un entorn
fer-hi l’oficina de turis- rehabilitem un edifici na, infraestructures, ser- empresarial més competi-
me, les àrees de Promo- municipal situat al cen- veis i espais naturals. tiu i estructurarà les seves
ció Econòmica i Comerç, tre de la vila que ara ja es- El pla s’executa en el accions per generar comu-
els nous estudis de Ràdio tava en molt mal estat, i, marc del programa de sos- nitat i sinergies empresa-
Montgrí i l’entitat de di- per l’altra, hi situarem tenibilitat turística pro- rials per fer valer les em-
namització comercial àrees importants.” mogut pel Ministeri d’In- preses de quilòmetre zero,
Montgrí Comerç. Aques- dústria, Comerç i Turis- actuar com a grup de pres-
ta actuació, que s’inclou Un treball de futur me, que té, també, la parti- sió davant les administra-
dins del pla de sostenibili- El pla de sostenibilitat tu- cipació de la Generali- cions i posar en marxa pro-
tat turística de Torroella rística de Torroella de tat. ■ Can Castells, on estan fent les obres ■ J.G. jectes transversals. ■
118122-1275035Q

118234-1275249Q

Ajuntament de Ajuntament de
Banyoles Riudellots de la Selva
EDICTE ANUNCI RELACIÓ BÉNS OBJECTE D’EXPROPIACIÓ
Aprovació inicial de la Modificació El Ple de la Corporació, en sessió ordinària celebrada el dia 6 d’octubre de 2023, va acordar per majoria absoluta dels seus
puntual núm. 3 del Pla d’ordenació membres aprovar inicialment la següent relació de béns objecte d’expropiació, els quals estan qualificats urbanísticament de
urbanística municipal de Banyoles
(POUM), per la qualificació d’un sistemes d’equipaments:
equipament religiós.
El Ple de la Corporació, en sessió Finca registral Referència cadastral Titularitat Superfície objecte d’expropiació
celebrada el dia 25 de setembre 2602 3781213DG8338S0001XX Mª Fàtima i Claudi Valentí Bohigas 861,00 m².
de 2023, va adoptar, entre d’al- (50% cadascun d’ells)
tres, l’acord d’aprovar inicialment la
Modificació puntual núm. 3 del Pla
d’ordenació urbanística municipal De conformitat amb l’establert als articles 18 i 19.2 de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, i a l’article 17
118120-1275253Q

de Banyoles per la qualificació d’un del Reglament d’expropiació forçosa, de 26 d’abril de 1957, s’obre un període d’informació pública de 15 dies hàbils -a comptar
Ajuntament de equipament religiós, promogut per
Llançà a partir de l’última de les publicacions efectuades al BOP, a un dels diaris de major difusió de la província o al tauler d’anuncis de
l’Ajuntament de Banyoles i redactada
pels arquitectes Jordi Font Bel i Jau- l’Ajuntament-, puguin presentar al·legacions sobre la procedència de l’ocupació dels béns i drets o sobre el seu estat material o
Expedient 2539/2022
me Viñolas Segarra. legal, com també a efectes de l’aportació de dades que permetin la rectificació de possibles errors, de conformitat amb l’establert
Aprovació inicial de la modificació d’un Reglament
En el mateix acord es va disposar a l’article 212 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 2-10-2023, entre altres, va aprovar inicial-
sotmetre la referida aprovació inicial
ment la modificació del Reglament de les Llances de Llançà. Josep Lluis Santamaria Moreno
a INFORMACIÓ PÚBLICA d’un mes
De conformitat amb l’article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel amb publicació d’edictes en el BOP
qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el de Girona, en un diari de gran difusió Alcalde
text del reglament se sotmet a informació pública per un termini de trenta dies, i a la seu electrònica de l’Ajuntament
mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de de Banyoles, tot sol·licitant, simul- Datat i signat digitalment
la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i en tàniament, informe als Organismes
l’e-Tauler del web municipal, perquè es pugui examinar l’expedient i formular-hi les afectats per raó de llurs competèn-
reclamacions i els suggeriments que s’estimin pertinents. cies sectorials, els quals l’han d’eme-
tre en el termini d’1 mes. 118165-1275066L
En el cas que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovació
inicial de la modificació d’aquest Reglament en el termini d’informació pública i Així mateix es va disposar suspen- Ajuntament de
audiència dels interessats, l’acord d’aprovació inicial s’elevarà a definitiu sense dre, de conformitat amb els articles Cassà de la Selva
necessitat d’acord exprés. 73 i 74 del TRLUC i 102 del RLUC,
tramitacions i l’atorgament de lli- Edicte d’aprovació inicial de la proposta de modificació puntual número 21 del POUM per a la qualificació de les
Un cop aprovat definitivament el Reglament, el seu text es publicarà íntegrament cències de parcel·lació de terrenys,
en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, al tauler d’anuncis i al web munici- finques del carrer de Susvalls, núm. 30 i 32, com a sistema d’espais lliures, clau 2 de Cassà de la Selva
d’edificació, reforma, rehabilitació
pal, i anunciar en el DOGC la referència del BOP en què s’hagi publicat íntegra- o enderrocament de construccions, El Ple de l’Ajuntament de Cassà de la Selva, en la sessió ordinària celebrada el dia 28 de setembre de 2023, ha adoptat l’acord
ment, i trametre còpia a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. d’instal·lacions o ampliació d’activitats següent:
Llançà, 10 d’octubre de 2023 o usos concrets i d’altres autoritza- “PRIMER. APROVAR INICIALMENT LA PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚMERO 21 DEL POUM DE CASSÀ
Núria Escarpanter Olivet cions municipals connexes establer-
DE LA SELVA PER A LA QUALIFICACIÓ DE LES FINQUES DEL CARRER DE SUSVALLS, NÚM. 30 I 32, COM A SISTEMA
tes per la legislació sectorial, en l’àm-
Alcaldessa bit objecte de la Modificació puntual D’ESPAIS LLIURES, CLAU 2 DE CASSÀ DE LA SELVA redactada per l’arquitecte municipal.
del Text refós del Pla general d’orde- SEGON. SOTMETRE LA PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚMERO 21 DEL POUM DE CASSÀ DE LA SELVA
nació urbana, quan les noves deter- PER A LA QUALIFICACIÓ DE LES FINQUES DEL CARRER DE SUSVALLS, NÚM. 30 I 32, COM A SISTEMA D’ESPAIS
minacions comportin una modificació
del règim urbanístic, d’acord amb el LLIURES, CLAU 2 DE CASSÀ DE LA SELVA a exposició pública per termini d’UN MES, mitjançant anuncis al Butlletí
106414-1275127L

plànol de delimitació que s’acompa- Oficial de la Província de Girona i un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, per tal que
Ajuntament de
nya, per un termini de 2 anys. qualsevol que ho desitgi pugui examinar-la i adduir-hi, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o observacions que
Riudaura
No obstant l’anterior, d’acord amb el consideri oportunes.
EDICTE
d’aprovació inicial de l’Ordenança reguladora de la gestió dels residus que disposa l’article 102.4 del RLUC TERCER. CONSTATAR, de conformitat amb l’art. 85.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme, que els organismes afectats per
municipals de Riudaura pel qual s’aprova el Reglament de la raó de llurs competències sectorials i als quals s’haurà de notificar són la Direcció General d’Aviació Civil.
El Ple de l’Ajuntament de Riudaura, en sessió ordinària núm. 08/2023 celebrada el Llei d’urbanisme, es podran atorgar
les llicències fonamentades en el rè- QUART. SIMULTÀNIAMENT al tràmit d’informació pública es concedirà audiència als ajuntaments confrontants amb el municipi
dia 31 d’agost de 2023, per majoria absoluta del nombre legal dels membres, ha
aprovat inicialment l’Ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals de gim vigent que siguin compatibles de Cassà de la Selva, pel termini d’UN MES, a l’objecte de presentar-hi les al·legacions que considerin convenients.
Riudaura. amb les determinacions del nou pla- CINQUÈ. SUSPENDRE l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació, reforma, rehabilitació i demolició de
De conformitat amb el que disposen els articles 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 nejament inicialment aprovat, en el
cas que, per la naturalesa dels canvis construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets, i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes
d’abril, reguladora de les bases de règim local, se sotmet l’expedient a informació
pública per un termini de 30 dies hàbils, comptat des de l’endemà de la darrera proposats, no es posi en risc l’aplica- per la legislació sectorial, en l’àmbit identificat gràficament en el plànol de suspensió de llicències, tota vegada que les noves
publicació de l’edicte corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ció del nou planejament, una vegada determinacions suposen una modificació del règim urbanístic existent. La suspensió tindrà una durada màxima de 2 anys. La
(DOGC), en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG), al diari El Punt definitivament aprovat. suspensió afecta les llicències sol·licitades que siguin contradictòries amb el règim vigent amb el de la proposta de modificació
Avui i al Tauler d’edictes electrònic (e-Tauler) de l’Ajuntament, durant el qual puntual núm. 21 del POUM.
les persones interessades podran examinar-lo i formular-hi les reclamacions i La documentació podrà ser examina-
suggeriments que estimin pertinents. da de manera presencial a l’Àrea de SISÈ. DONAR PUBLICITAT per mitjans telemàtics de la convocatòria d’informació pública de l’aprovació inicial de la Modificació
En cas de no presentar-se-n’hi cap, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà Serveis Territorials de l’Ajuntament puntual i dels acords d’aprovació que s’adoptin en llur tramitació, els quals podran consultar-se a la web oficial de l’ajuntament,
definitiu sense necessitat d’adoptar cap nou acord, i es procedirà directament a de Banyoles, en horari d’atenció al
la publicació de l’acord d’aprovació definitiva, juntament amb el text íntegre de públic de dilluns a divendres de 09:00 de conformitat amb l’article 8.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme, pel qual es disposa que s’haurà de garantir pel mitjà
l’Ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals, en el BOPG i a l’e- a 14:00, i de manera telemàtica a la telemàtic corresponent el dret de la ciutadania a consultar i ser informada sobre el contingut de l’esmentada modificació puntual.
Tauler de l’Ajuntament. També s’anunciarà al DOGC la referència del BOPG en Seu Electrònica Municipal i al tau- Durant l’esmentat termini, tothom que hi estigui interessat podrà consultar l’expedient a les oficines de l’Ajuntament de Cassà de
què s’hagi publicat íntegrament el text de l’ordenança. ler d’edictes de la Seu Electrònica la Selva de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, i formular-hi, si escau, les al·legacions que consideri convenients.
L’expedient estarà a disposició dels interessats a les oficines de l’Ajuntament, Municipal.
Plaça del Gambeto, 1 de Riudaura, de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores. SETÈ. Facultar l’alcalde per a l’execució dels actes que siguin necessaris per a la tramitació de la proposta.”
També es podrà consultar a la seu electrònica d’aquesta Corporació a l’adreça L’alcalde president,
L’alcalde
https://www.riudaura.cat/seu-electronica/. Miquel Noguer i Planas
Riudaura, datat i signat electrònicament. Pau Presas i Bertran
L’alcaldessa. Anna Vegas i Serarols Banyoles, 2 d’octubre de 2023 Datat i signat electrònicament
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Girona | 11

MIRADES

La ‘conversió’ d’en Pius Pujades

P ius Pujades, redactor de Pre-
sència; fundador de Punt Diari,
del qual va ser director; cap de
redacció de l’Avui, i director del Diari
d’Andorra, és, a més de periodista i
mestre, un escriptor prolífic. Fa uns
mesos la Fundació Atrium Artis li va
publicar un llibre que els recomano:
Hèlios. Contra la dictadura amb hu-
mor, en què recull més de 600 dibui-
xos que en Jordi Soler va fer, a les
nits de L’Arc, l’únic bar del món que
té una catedral al pati. La majoria de
dibuixos haurien portat directament
a la presó el seu autor si els hagues-
sin descobert. A la portada es veu
com quatre bisbes porten sota pal·li
el dictador Franco. Hi ha molta críti-
ca al règim, als militars, i molt de se-
xe, també. El llibre, a més, és una
biografia que en Pius, amic de l’Hè-
lios, fa del ninotaire d’El Punt durant
40 anys, que va ser definit com a pe-
riodista orquestra perquè feia de tot
i tot ho feia bé.
El llibre d’en Pius el vam presen-
tar a L’Arc al mes d’abril i la setmana
passada, al Cercle Sport Figuerenc.
Va ser una presentació divertida.
Vam parlar i molt de Jordi Soler, pe-
rò en Pius Pujades es va deixar anar
i ens en va explicar unes quantes de
la seva trajectòria. Escoltar la seva
detenció, juntament amb en Jordi
Jordi Grau
La gent de
Colores el
va voler
que va escriure amb Just Manuel
Casero, Jaume Guillamet i Narcís-
Jordi Aragó, clerical, opressora, bru-
ta i controlada pels poders militar i
portar al eclesiàstic, l’Església el va voler redi-
mir. I així en Pius va ser cridat per un
ramat de la mossèn influent i benintencionat de
fe i per l’època perquè deixés la seva actitud
escapar-se’n hostil envers l’Església. I així es va
veure involucrat en el moviment co-
volia fingir negut per Colores i cridat a unes
la conversió convivències a la Salut de Terrades.
Abans, a la Catequística de Figueres,
a la Salut de els van tenir una hora braços en creu
Terrades pregant. A la Salut, però, ell ni tenia
cap inspiració divina, ni queia en es-
tat de trànsit com alguns dels com-
panys, ni tan sols es confessava. Es
va començar a preocupar quan, bra-
ços en creu, el van rodejar, pregant
per ell i dient que fins i tot posaven la
Pius Pujades, en una imatge d’arxiu ■ JORDI SOLER salut dels seus fills en mans de Déu
per aconseguir la seva conversió. Ai-
Soler, per un delicte contra l’Església que van transformar en La llum del xò el va fer patir i va decidir que la
catòlica i contra el règim franquista quarto fosc amb alguna escena con- millor manera d’acabar-ho era fingir
ara fa riure, però els tres dies a la siderada llavors procaç. La denúncia que tenia una visió i convertir-se allà
presó no els en van fer tant. De tan del responsable del teatre, que la te- mateix. En allò estava, quan es va
greu acusació, que va fer que els nia votada a en Pius, ho explica tot. obrir la porta i va entrar el mateix
presos sortissin a rebre aquells peri- Home del règim, el denunciant es bisbe Cartañá, Pepet Vermell en ter-
llosos delinqüents, en va quedar una vantava de ser cridat a la presó per minologia popular. Se’l va mirar, i va
condemna de tres mesos i un dia i estomacar maquis... dir: “Amb aquest peça no ens en
una taca negra als seus antece- La detenció li va portar proble- sortirem.” En Pius sí que se’n va sor-
dents. I tot per haver fet la conya mes. Però en aquella Girona grisa i tir sense necessitar tenir visions ni
d’imitar l’obra La llum de la veritat, negra, que és també el títol del llibre convertir-se. Està per fer-ho.

Els “amants” dels animals ‘Hispanitats’ a Farners

P er desgràcia, conec força persones que es consideren amants
dels animals però tenen un gos o gossa dels que anomenem
“de raça”, comprats en una botiga. La venda de mascotes que
han estat criades per seguir uns estàndards és habitual perquè mol-
tes persones pensen que això de la “raça” és garantia d’alguna cosa.
Tot al contrari, tothom que hi estigui familiaritzat explicarà que hi ha
gossos categoritzats com a potencialment perillosos que en realitat
Irene Casellas són un amor i només pel fet de tenir mandíbules poderoses ja arros-
seguen mala fama. Això de la “pura raça” més aviat és garantia que
acabaràs passant força sovint pel veterinari, perquè la consanguini-
tat no sol portar res de bo, com saben les cases reials de primera mà.
En qualsevol cas, la cria d’animals amb característiques determi-
nades tenia sentit quan eren necessaris per a feines concretes, com
treballar amb ramats, ajudar pescadors o protegir els amos. Però ara
que la majoria són mascotes i la seva principal utilitat és fer compa-
nyia, quin sentit té això? Ens posem les mans al cap per la pressió es-
tètica universal que fa que els joves –i no tan joves– acabin patint
problemes de salut mental perquè no poden complir les expectati-
ves, però mentrestant no fem res per posar fi a la compravenda
d’animals criats simplement per ser bonics. A vegades els crien amb
els permisos en regla. A vegades, sense, com en el cas dels criadors
enxampats aquesta setmana a Vilopriu i Sant Jordi Desvalls. Espero
Comprar que les persones que els hagin comprat gossos tinguin una mica de
càrrec de consciència del que van patir els pares del preciós cadell
gossos de que es van quedar. Gossos i gosses obligats a procrear un cop darre-
raça re l’altre, vivint en condicions pèssimes. Si no és per un mínim d’em-
perpetua patia amb aquest éssers vius, almenys que es plantegin el risc per a
la salut pública que poden comportar aquestes pràctiques: els gos-
els sistemes sos van arribar des dels països de l’Est, on molts veterinaris ja adver-
cruels per teixen que les condicions són ideals per a noves malalties. Ara els po-
criar-los bres animals comissats hauran d’anar a parar a gosseres i el més
probable és que ningú s’interessi per ells. No, si t’agraden els animals
no els compres, els adoptes... i els esterilitzes.
A vui, dia dels hispans que celebren colonitzacions antigues i ac-
tuals –i sempre altius–, recordarem l’epistolari Correspondència
clandestina que els colomencs Josep Casadellà i Quim Carreras,
arxiver, han maldat perquè sortís a la llum. Concretament remarcarem
una frase, escrita un 14 de novembre de 1940 per Josep Turon i Mir al
seu amic Josep Alsina. Tots dos colomencs, tots dos presidiaris republi-
cans. Alsina, condemnat a quinze anys de presó, rebia les cartes clan-
Ramon destines del seu amic per conductes establerts entre ells. Turon, exal-
Sargatal calde de Santa Coloma, condemnat a mort malgrat els nombrosos tes-
timonis aportats al judici militar sobre la seva innocència, va malviure
durant dos-cents noranta-un dies a la “nevera”. Així anomenaven els
condemnats les dependències de la presó de Girona on aguantaven la
respiració cada vespre que sentien arribar el “motorista” amb els noms
dels designats per a l’execució d’aquella nit. Dos-cents noranta-un dies
–compta’ls un a un, lector– de cruel degoteig, de sàdic suspens, per
part dels qui, amb la històrica mentalitat del conquistador, no en tenen
prou amb la victòria sinó que també volen el trepig, la humiliació. Turon
Turon li ho va suportar amb gran enteresa. Ell mateix explica que restava més o
menys tranquil. Primer, “gràcies a la filosofia” (heus aquí un segon Boe-
remarca ci mil cinc-cents anys més tard: el republicà, per bé que no religiós com
que s’ha el patrici empresonat, també va trobar la consolació en el pensament).
demostrat En segon lloc, “per tenir ja la pell morta en això de tenir-la en perill d’és-
“als ulls
ser foradada”. Reflexió i humor, dues vies d’abstracció per resistir el de-
sig del botxí de desmuntar-lo mentalment abans de commutar-li la pe-
dels que na. Durant aquell parèntesi de no-vida, a un altre presoner no el van dei-
encara no xar sortir ni unes hores per poder enterrar la seva filleta de set anys. Ai-
hi vegin, qui
xò motiva la carta del 14 de novembre: Josep Alsina li havia recordat
que, durant la guerra, ells van permetre a un declarat feixista sortir tem-
són ells i poralment tan bon punt es va saber que la seva dona havia de ser ope-
qui érem
rada d’urgència. Turon li torna resposta amb el comentari que em sem-
nosaltres”
bla destacable. Li remarca que s’ha demostrat “als ulls dels que encara
no hi vegin, qui són ells i qui érem nosaltres”. Una distinció que avui, dia
dels hispans altius, es revela de plena actualitat. Mai no canviaran.
12 | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

La frase Gemma Ubasart La cara Ana Vivancos

+-
Nacional CONSELLERA DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA
“Hi ha un deure cap a les víctimes
del franquisme que van lluitar per la
democràcia i un procés judicial seria
reparador”
DOCTORA VALL D’HEBRON INSTITUT ONCOLOGIA
El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia ha
desenvolupat una eina capaç de classificar els
tumors sòlids segons el grau d’activació dels gens
per poder predir el benefici a la immunoteràpia.

Política
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

El fil Sánchez-Junqueras
FITA · El president espanyol telefona el líder d’ERC quatre anys després de ser visitat a l’escó blau del Congrés per l’aleshores
pres i dir-li “Hem de parlar” NO · Rufián avisa el PSOE que el vot “s’ha de suar” i descarta un pacte de legislatura més enllà de la
investidura JUNTS · La Moncloa no diu si Puigdemont o Turull rebran idèntic tracte FI · Armengol fixarà el ple en tenir el pacte

David Portabella
MADRID

L
a seva relació personal es va
congelar en l’anatomia de
l’instant del matí del 21 de
maig del 2019, quan Oriol
Junqueras es va despertar a la seva
cel·la de la presó de Soto del Real i va
ser conduït per una furgoneta poli-
cial a l’hemicicle del Congrés i, du-
rant la votació de la mesa que seria
presidida per Meritxell Batet, es va
acostar a l’escó blau del president es-
panyol, arribat al ple en cotxe oficial
des de La Moncloa. “Hem de parlar”,
va dir-li Pedro Sánchez a Junqueras
en el primer ple d’una legislatura que
seria fallida en tot: l’escó dels presos
seria desposseït, es repetirien les
eleccions el 10 de novembre del
2019 i s’inauguraria una incomuni-
cació de quatre anys entre el secreta-
ri general del PSOE i el president
d’ERC. Fins ahir. El dia que havia ci-
tat Gabriel Rufián al Congrés al mig-
dia, Sánchez va fer el gest de telefo-
nar abans a Junqueras, i tots dos van
mantenir una conversa de 38 mi-
nuts entre les 8.33 i les 9.11 h. Si bé
Sánchez agraïa a Junqueras el su-
port d’ERC en la passada legislatura
i li exigia un “acord d’estabilitat” des
d’ara i fins al 2027, Rufián avisava
en persona el president i el ministre
de la Presidència, Félix Bolaños, que
el vot d’ERC “s’ha de suar partit a
partit” i es negava a un acord més
enllà de la investidura.
Després de la furtiva conversa
amb encaixada de mans a l’escó en la
inauguració de la breu tretzena le-
gislatura, els camins de Sánchez i
Junqueras han anat en paral·lel amb
l’únic punt d’interconnexió dels in-
dults el juny del 2021. En tot aquest
temps, segons fonts pròximes a Jun-
queras, aquell “Hem de parlar” no va
donar pas mai a cap missatge ni tru-
cada. Tot i quedar en segon pla per la
trucada oficial que reconeix Junque-
ras com a actor polític, Rufián, inter-
locutor diari a Madrid, va lloar el
trencament del gel: “És bo, és sa i és
normal que els líders del PSOE i
d’ERC, dos grans partits de govern i
històrics, parlin. L’anormal era el
d’abans, que no parlessin. Que pugui
haver-hi una foto... Tant de bo!” “El
Sánchez i el ministre Bolaños es reunien ahir amb Gabriel Rufián (ERC) al Congrés en el marc de la negociació de la investidura ■ JAVIER LIZÓN / EFE
normal és que el candidat a la presi-
dència, si vol els vots d’un partit, par-
li i tingui relació amb els líders del
partit i Junqueras és el president
d’ERC”, va reblar el president Pere
Aragonès.
Rufián, però, no oblida els atacs
de Junts per negociar a Madrid.
“Que Junts hi entri ara és bo, i que a
Catalunya ja no es reparteixin car-
nets de puresa és bo. El que va fer
ERC fa quatre anys va ser vilipen-
—————————————————————————————————————————————
Aragonès: “El normal és
que el candidat, si vol els
vots d’un partit, parli i tingui
relació amb els seus líders”
—————————————————————————————————————————————
diat, i ara mola”, va ironitzar.
Amnistia, de quimera a realitat
Després d’alertar que ERC imposa
“condicions exigents però raona-
bles” i no renuncia a res, Rufián no
es vol enganyar amb el PSOE: “Nos-
altres mai allarguem artificialment
una negociació. Ara, el PSOE... És
el PSOE, eh. Fa quatre anys parlar
d’amnistia era una quimera. És
probable que d’aquí a un temps par-
lar de referèndum deixi de ser una
quimera.” I, si bé es recepta conten-
ció per parlar de Sumar perquè sap
que la mala relació amb Yolanda
Díaz és vox populi, Rufián va de-
nunciar el protagonisme de la vice-
presidenta per l’acte de l’Ateneu:
“No necessitem intermediaris per
parlar amb el PSOE. I la proposta
d’amnistia de Sumar ens sona per-
què és la mateixa que la d’ERC el
2021.”
Cuidar les formes amb Junts
En espera de la cita de Sánchez de-
mà amb Míriam Nogueras (Junts),
la pregunta ara és si Puigdemont o
Jordi Turull rebran idèntic tracte al
de Junqueras per part del presi-
dent amb deferència en forma de
trucada telefònica. “No em consta”,
va dir el socialista Patxi López
quan se li va demanar si La Mon-
cloa marcarà el prefix de Bèlgica.
En cas d’acord amb el PSOE, Toni
Comín ja ha dit que Junts vol el ma-
teix tracte que la resta: “El PSOE
s’equivocarà molt si en les formes
dona un tracte diferent del que do-
narà a altres formacions. Es cuida-
ran molt de ser curosos en tots els
detalls formals i no tan formals.”
178 “Sánchez trucarà a Puigdemont?
El visitarà a Waterloo?”, es va alar-
mar Elías Bendodo (PP). Tot i no
vots a favor és el
marcador que Pedro verbalitzar-ho en públic, el PSOE
Sánchez espera tenir preveu un gest de rehabilitació pú-
en la primera votació blica de Puigdemont com a interlo-
de la seva investidura cutor i sospesa que el secretari d’or-
–en un dia del mes de ganització del PSOE, Santos Cer-
novembre encara per dán, o un ministre de rang vagin a
concretar– perquè la Brussel·les a firmar l’entesa. La
seva confiança depèn presidenta del Congrés, Francina
de reeditar tots els Armengol, al seu torn, no fixarà el
vots a favor d’ERC, ple d’investidura –les travesses
Junts, el PNB, EH Bildu apunten ara al 7 i 8 de novembre–
i el BNG que va obtenir fins que no li sigui comunicat un
el 17 d’agost la balear pacte tancat. Perquè els decibels no
Francina Armengol decaiguin després de la xiulada que
Sánchez rebrà avui pel 12-O, el PP
com a presidenta del
ha forçat al Senat que el 19 d’octu-
Congrés.
bre hi hagi la comissió general de
comunitats autònomes i que els
presidents clamin contra l’amnis-
tia. Els barons del PSOE, però, no
hi aniran per no fer el joc a la dreta.
Un senyal més que la investidura és
cada dia més a prop, com ho és que
l’enrocament de Coalició Canària en
l’abstenció no preocupi Sánchez per-
què el guió seu és ser investit amb el
sí d’ERC i de Junts i reeditar els 178
vots d’Armengol. De com gestioni les
gelosies, en depèn part de l’èxit. ■
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
L’APUNT Aviat tornaran a ser temps de Tribunal Constitucional,
aquest organisme que diu què es pot fer i què no es pot
fer. S’aprovarà la llei d’amnistia i el PP farà el que fa sem-
Tot el que no hi ha a pre, anar al Constitucional. Aleshores obriran el llibre,
la Constitució miraran què hi ha i què no hi ha i dictaminaran. El que és
evident és que l’estament de la toga no trobarà en
Jordi Panyella aquesta Constitució un concepte, i tampoc un país, que
| Nacional | 13
es diu Catalunya. I aquest és el problema. A la Constitu-
ció espanyola només es troba Espanya per aquí i Espa-
nya per allà, res del que es pugui semblar a una manera
diferent de ser i de fer que es diu Catalunya hi surt reco-
llit. El problema no és la llei d’amnistia, ni Sánchez ni tan
sols Feijóo, el problema és la Constitució espanyola i tot
el que no recull, tot el que omet, tot el que rebutja.

TRIBUNALS

Rebuig judicial a investigar tortures del franquisme

Jordi Panyella
BARCELONA
Ni amb la nova llei de me-
mòria democràtica, ni
amb la fiscalia pronun-
ciant-s’hi a favor. La inves-
tigació dels crims comesos
per la policia franquista
continuen sent un terreny
prohibit als jutjats de Bar-
celona, on s’acaba de re-
butjar un nou cas.
En concret ha estat la
jutgessa del jutjat d’ins-
trucció número 18 la que
s’ha pronunciat en contra
de l’admissió de la querella
presentada per Carles Va-
llejo demanant investigar
per un delicte de lesa hu-
manitat les tortures que
va patir a la prefectura su-
perior de policia de Via La-
ietana els anys 1970 i
1971.
L’argumentari de la jut-
gessa, Carmen García
Martínez, torna al clàssic
parapet legal que han bas-
tit, fins ara, els jutges que
s’han pronunciat en con-
tra d’investigar querelles
contra els botxins del fran-
quisme. Per un costat la
prescripció dels fets, el
principi que una llei no es
pot aplicar de manera re-
troactiva en perjudici
d’una persona i la llei
d’amnistia del 1977.
Aquest no és el primer
supòsit d’inadmissió en
un jutjat de Barcelona. En-
tre d’altres, hi va haver la
negativa a investigar Car-
los Rey, redactor de la con-
Carles Vallejo, ahir, amb membres de la plataforma Via Laietana 43, que pretén el tancament de la prefectura policial ■ JPF
demna a mort de Salvador
Puig Antich, el 1973, es-
grimint els mateixos mo-
tius jurídics, supòsit que
se cita en la resolució del
jutjat d’instrucció número
18.
Aquesta decisió de la
jutgessa ha sorprès per-
què en el seu dia la fiscalia
de Barcelona es va pro-
nunciar en favor dels inte-
ressos del querellant de-
manant que s’obrís una in-
vestigació. També ha sor-
près perquè a la ciutat de
Madrid sí que s’ha obert
una causa per uns fets
idèntics en el cas de les tor-
tures patides per Julio Pa-
checo, que ja ha declarat.
En l’argumentari per
justificar l’arxiu, la magis-
trada recorda una sentèn-
cia del Tribunal Suprem on
s’argumenta que la investi-
gació sobre el període fran-
quista correspon a historia-
dors i no a jutges. Quan en-
tra en l’anàlisi detallada de
què suposa la nova llei de
memòria democràtica, la
jutgessa sosté que només
introdueix el dret de les víc-
times al fet que s’investigui
sobre fets passats, però en
cap cas parla d’una investi-
gació penal. La magistrada
sosté que la llei de memòria
democràtica no deroga la
d’amnistia del 1977.
El signant de la querella,
Carles Vallejo, i una de les
advocades, Sònia Olivella,
ja han anunciat la seva in-
tenció de presentar batalla
legal amb un recurs a l’ar-
xiu de la querella. El primer
pas serà l’Audiència de Bar-
celona i hi ha intenció d’ar-
ribar fins al Constitucional,
si cal. La fiscalia, al seu
torm, seguirà el mateix ca-
mí i també presentarà el
consegüent recurs.
Al marge dels recursos,
Vallejo i Olivella coincidei-
xen a demanar que el legis-
lador introdueixi una mo-
dificació o derogui del tot la
llei d’amnistia del 1977, ai-
xí com la modificació ne-
cessària en el Codi Penal i
que es ratifiqui el tractat in-
ternacional sobre el delicte
de lesa humanitat.
El Departament de Jus-
tícia, personat en el cas,
també ha anunciat la seva
decisió de presentar recurs
a l’arxiu dictat per la jutges-
sa del jutjat d’instrucció nú-
mero 18. La consellera,
Gemma Ubasart, sosté que
amb la nova llei “es consoli-
da” un escenari que ha de
fer possible investigacions
judicials sobre aquests fets.
Les entitats memoria-
listes també han anunciat
que continuaran presen-
tant querelles i la següent
serà la dels germans Fer-
rándiz, dos comunistes de-
tinguts el 1971 a Barcelo-
na i torturats a Via Laieta-
na. ■

POLÍTICA
Europa insta Espanya a compensar les víctimes de Pegasus
V.P.
BARCELONA
El Consell d’Europa dema-
na a l’Estat espanyol que
garanteixi “reparacions
suficients” a les víctimes
d’espionatge amb progra-
mes com el Pegasus. L’As-
semblea Parlamentària
del Consell d’Europa va
aprovar ahir la resolució
que insta Espanya a por-
tar a terme investigacions
“efectives, independents i
ràpides” sobre “tots els ca-
sos, confirmats o pre-
sumptes, d’abús d’espio-
natge”. La decisió del Con-
sell d’Europa ja es va co-
nèixer a principis de se-
tembre, quan es va fer pú-
blic l’esborrany de la reso-
lució que avui s’ha apro-
vat. En el text, a més, tam-
bé es demana a l’Estat que
no utilitzi l’argument de la
seguretat nacional per evi-
tar mecanismes de vigi-
lància i negar a les vícti-
mes l’accés a informació.
D’acord amb el text
aprovat, el Consell d’Euro-
pa també demana que
s’apliquin “sancions ade-
quades”, ja siguin penals o
administratives, en “casos
d’abús” de programes d’es-
pionatge. Pel que fa als ter-
minis, l’Assemblea Parla-
mentària del Consell d’Eu-
ropa dona tres mesos a
l’Estat, i també a Polònia,
Hongria, Grècia i l’Azer-
baidjan perquè li facin ar-
ribar informació sobre l’ús
de programes espia com
Pegasus.
El text recull que l’Estat
és un dels països europeus
on CitizenLab ha revelat
casos d’espionatge. Indica
que 65 persones relacio-
nades amb l’independen-
tisme català van ser espia-
des i que les autoritats es-
panyoles només han reco-
negut l’espionatge “legal”
a 18. Malgrat subratllar
que CitizenLab no ha atri-
buït l’espionatge amb Pe-
gasus a “cap entitat espe-
cífica”, sí que constata que
hi ha proves d’una “conne-
xió forta amb una o més
entitats dins del govern es-
panyol”.
Òmnium Cultural va
destacar ahir la importàn-
cia d’aquesta resolució. ■
SOCIETAT
Una eina prediu la
sensibilitat a la
immunoteràpia
A.S.
BARCELONA
El Vall d’Hebron Institut
d’Oncologia ha publicat un
estudi que demostra la uti-
litat de l’eina VIGex per
ajudar els oncòlegs a iden-
tificar quins pacients són
més sensibles als tracta-
ments d’immunoteràpia.
És un pas clau en la selec-
ció de pacients i la perso-
nalització de teràpies. ■
14 Nacional| | EL PUNT AVUI
EDUCACIÓ
Millor en matemàtiques i pitjor en llengua catalana
Rosa M. Bravo
BARCELONA
Millora en matemàtiques i
anglès, però notes encara
a la baixa en català i caste-
llà. Aquesta és la principal
conclusió dels resultats de
les proves de competèn-
cies bàsiques que van fer el
curs passat tots els alum-
nes de sisè de primària i
quart d’ESO i que ahir va
fer públics el Departa-
ment d’Educació. Uns re-
sultats que, si bé no satis-
fan els responsables de la
conselleria, sí que perme-
ten considerar que s’ha
trencat la tendència a la
baixa de l’etapa posterior a
la pandèmia i que la situa-
ció, encara que lleugera-
ment, comença a millorar.
Així ho van destacar el se-
cretari de Transformació
Educativa, Ignasi Garcia
Plata, i el president del
Consell Superior d’Ava-
luació del Sistema Educa-
tiu, Carles Vega. Garcia
Plata va assegurar: “El De-
partament valora el fet
que puguem revertir la
tendència a la baixa en
801175-1274559Q
l’avaluació de competèn-
cies, però són uns resul-
tats que no ens satisfan i
que hem de millorar.”
La nota mitjana en aca-
bar primària ha estat de
72,7 punts sobre 100 en
català, 72,1 en castellà,
77,8 en anglès, 73,6 en
matemàtiques i 71,6 en
medi natural. Els resultats
de les proves del 2022 van
ser de 72,5 punts en llen-
gua catalana, 74 en llen-
gua castellana, 76,9 en an-
glesa, 71,1 en matemàti-
ques i 72,8 en medi natu-
ral. Les competències lin-
güístiques en català i cas-
tellà es mantenen pràcti-
cament igual o pitjor,
mentre que milloren les
d’anglès i matemàtiques i
retrocedeix la de medi na-
tural. I són en global resul-
tats més baixos que abans
de la pandèmia de la covid.
Més baixos en 10 anys
Pel que fa a quart d’ESO,
els resultats en català i
castellà són els més baixos
dels últims 10 anys: 72,3
en el cas del català –l’any
passat va ser 74,1– i 71,6
Una alumna fent la prova de competències bàsiques en una imatge d’arxiu ■ JOSEP LOSADA
pel que fa al castellà –75,2
el 2022. Remunten en
canvi la resta: 73,9 els re-
sultats d’anglès –68,4 el
2022–, 62,3 en matemàti-
ques –61,1 l’any passat– i
68,7 la competència cien-
tificotecnològica –63,6 el
2022. Si es desglossen les
competències, criden
l’atenció els 65,2 punts de
mitjana en expressió es-
crita tant en català com en
castellà, entre 11 i 12
punts percentuals per so-
ta de la comprensió lec-
tora.
Tant Garcia Plata com
Vega van explicar que “les
competències actives”, en
referència a l’expressió es-
crita, solen puntuar
menys que les passives,
però que estan interrela-
cionades. “Per tenir una
bona expressió escrita cal
tenir una bona compren-
sió lectora”, segons Garcia
Plata. Una de les compe-
tències en què més s’ha
notat l’impacte de la pan-
dèmia degut a l’important
paper que juguen les famí-
lies en l’activitat lectora.
“S’ha de millorar notable-
ment la lectura”, segons
Garcia Plata, sobretot a
l’inici de l’escolarització,
perquè és una competèn-
cia transversal que condi-
ciona el resultat de moltes
altres.
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
Tot i no ser els resultats
que el Departament vol-
dria, Vega va remarcar que
els centres han progressat
“en bloc”, fet que, segons
va dir, és una mostra que el
sistema educatiu és “equi-
tatiu”. Això es nota en la
millora dels resultats dels
centres amb complexitat.
A sisè de primària s’han
millorat resultats als cen-
tres de complexitat més al-
ta. És una circumstància
que ja es va donar el curs
passat, però que enguany
ha estat encara més mar-
cada. A quart d’ESO, la di-
ferència de puntuació en-
tre complexitat alta i baixa
disminueix o es manté en
llengua anglesa i compe-
tència matemàtica, les
competències que avan-
cen globalment.
Garcia Plata i Vega van
destacar que Catalunya és
dels pocs països que han
publicat les dades sence-
res d’avaluació del sistema
i, en els que ho han fet, es
nota una baixada relacio-
nada amb el tancament de
les escoles el 2020 que es
reverteix lentament. ■
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Publicitat | 15
.
185576-1275124Q
16 | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

La frase Ajay Banga La cara Emmanuel Macron

+-
Món PRESIDENT DEL BANC MUNDIAL
“Els tipus d’interès continuaran alts
durant més temps”
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA
El Consell d’Estat francès ha admès que es fan controls
policials basats en criteris discriminatoris, però rebutja la
petició de sis ONG d’intervenir-hi. El govern de Macron
no hauria de permetre aquest tipus de pràctica policial.

Conflicte bèl·lic al Pròxim Orient

———————————————————————————————————————————————————————————————————————

LA CRÒNICA J. Cabasés Vega

Ramal·là
———————————————————————————————————————————————————————————————————————

Morts en vida:
“Porta’m a Gaza i mata’m”

“J
a en tenim prou, d’aquesta vida. No ens volem quedar
aquí mentre els nostres fills moren a Gaza. Volem tor-
nar i morir plegats.” A l’Ahmad només li surt la força
quan parla dels seus fills. És una de les més de 600 ànimes
en pena que campen sense esma per un pavelló municipal
de Ramal·là, capital de la Cisjordània ocupada. Són tots re-
sidents de la franja de Gaza, però quan la guerra va esclatar
es trobaven treballant a territori israelià. Des d’aleshores, no
poden tornar a casa ni contactar-hi. El boca-orella els ha fet
saber que a Ramal·là milers de ciutadans palestins porten
donacions des de casa per acollir-los. Però, al cap i a la fi,
aquest és un lloc on no hi volen ser. “Tornaríem a Gaza cos-
tés el que costés”, diu en declaracions a El Punt Avui aquest
home d’uns 30 anys originari de Khan Younis. “Encara es-
tem vius, però vivim sense ànima.”
“Porta’m a Gaza i mata’m.” Ho diu en Nidal, també de
Una unitat d’artilleria israeliana dispara cap a Gaza al llarg de la frontera sud d’Israel, ahir ■ ATEF SAFADI / EFE Khan Younis. “No volem diners. No volem viure en la humi-
liació. Estem molt cansats.” Si tornen a Gaza, diu, podran
la Nedaa de matinada en
Míssils contra ambulàncies declaracions a El Punt
Avui: “Tot es deteriora a
morir amb les seves famílies. “Hi ha famílies que han volat
pels aires d’aquesta presó civil. Famílies de les quals no en
queda ni un membre. Ni un adult. Ni un infant. I ja en tenim
abans de l’ofensiva terrestre gran velocitat. Els bom-
bardejos terrorífics i indis-
criminats estan per tot ar-
prou. Ho preguem a Déu. Porteu-nos a Gaza i mateu-nos.”
En Nidal, amb la ràbia marcant-li les venes del coll,
s’adreça als líders d’arreu del món. Assenyala el micròfon al
Joan na part del dolor i de les l’exèrcit israelià, així com reu. No hi ha lloc segur.” qual dispara les paraules amb l’índex de cada mà, i li parla
Cabasés Vega morts a dins del mur de de Yoav Gallant, actual Diversos membres del go- com si hi veiés els rostres dels qui lideren les autoritats que
l’enclavament mediterra- ministre de Defensa i au- vern israelià han aconse- veu com a corresponsables de la seva misèria. “Cridem el
Ramal·lah
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – ni, però la tensió s’escam- tor, dilluns, de frases que llat a la població de Gaza, president Mahmoud Abbas, cridem la Unió Europea, cridem
“Simplement s’ha plantat pa entre la totalitat de la opinadors d’arreu del món que s’ha quedat a les fos- les nacions àrabs i musulmanes. En tenim prou. Desperteu-
al davant del cotxe i m’ha Palestina històrica. A Cis- han considerat genocides: ques i sense subministra- vos. Desperteu-vos. Estem psicològicament exhaustos. No-
apuntat amb la pistola. jordània, només des de dis- “Els deixarem sense men- ment elèctric, que aban- més tinc un missatge: veniu amb nosaltres a Gaza i deixeu-
M’apuntava mentre em sabte, hi han mort assassi- jar; ens estem enfrontant donin el territori i marxin nos morir. Deixeu-nos veure les nostres famílies. Les mares,
preguntava que què feia nats vint-i-set palestins. a animals humans.” a Egipte. Un consell que els pares, els fills. Això és el que demanem els éssers hu-
aquí. Jo li he dit que aquest Alguns, a mans de l’exèrcit La preparació als des- fan mentre saben que la mans. No volem viure més. Els nostres cors estan trencats.”
és el meu país.” La maca- israelià. D’altres, incloent- patxos avança en paral·lel població de Gaza no pot Un infant d’11 anys irromp a la trobada d’adults i demana
bra anècdota l’explica el hi menors, a mans de civils a la de les casernes mili- moure’s d’allà on és. La Ne- d’agafar el micròfon: “Moltíssimes gràcies a la gent de Ra-
Kareem, un taxista palestí israelians que terroritzen tars. Els més de 300.000 daa ho confirma. I ho la- mal·là. Ens estan acollint, ens estan portant menjar i begu-
de la Cisjordània ocupada. palestins legitimats pel su- reservistes mobilitzats, menta: “Aquesta és l’expe- da. Us estimem moltíssim i estem honorats de poder-vos
L’assalt l’ha patit una esto- port del seu estat. molts des de l’estranger, riència més difícil de la conèixer. Que Déu us beneeixi. La gent de Palestina, tant de
na abans de relatar-lo en tenen a l’horitzó la que po- meva vida.” bo, alliberarà algun dia Palestina.”
declaracions a El Punt Govern d’emergència dria ser la primera ofensi- L’ONU va fer saber ahir
Avui. Ho fa mentre busca Mentre els palestins de va terrestre des de 2014. que onze treballadors de
el següent passatger al Cisjordània van caient Recuperar les vora 150 l’organització internacio- Els EUA envien L’OTAN demana
checkpoint de Qalàndia, sense que les seves morts persones segrestades a nal han mort sota els bom- dos portaavions a a Israel que eviti
un pas fronterer que con- transcendeixin a les notí- dins de la franja estalvia- bardejos contra Gaza. No
necta –o divideix, segons cies, els líders de la classe ria a Israel les condicions són els únics treballadors la Mediterrània la mort de civils
com es miri– el Jerusalem política israeliana conti- de Hamas per a l’entrega humanitaris a morir.
palestí de la resta de terri- nuen organitzant-se per a dels captius, que es basen Grups humanitaris van in- Raül Bruna Josep Guillamon
tori palestí de Cisjordània. una guerra que serà llarga en l’alliberament de mi- formar ahir a El Punt Avui BARCELONA BARCELONA
En Kareem diu que està i que ara com ara ha costat lers de presos polítics pa- que Israel estava bombar-
preocupat perquè alguns la vida a 1.200 israelians. lestins –i per la humiliació dejant ambulàncies que El Pentàgon va confirmar El secretari general de
dels israelians que colonit- Segons algunes fonts, el que patirien les autoritats tenien llum verda per ahir que un segon portaa- l’OTAN, Jens Stoltenberg,
zen el territori estan més primer ministre, Benja- israelianes. adreçar-se al camp de re- vions arribarà a la Medi- va assegurar ahir que Is-
bel·ligerants que de cos- min Netanyahu, va acor- fugiats de Jabaliya, on els terrània la setmana vi- rael té “dret a defensar-se”
tum, tot i que admet que dar ahir la formació d’un Gaza queda sense llum míssils han caigut repeti- nent, on estarà “disponi- de l’atac del moviment is-
no és la primera vegada govern d’emergència jun- Els “animals humans”, dament durant els darrers ble si és necessari”. La mis- lamista palestí Hamàs, pe-
que pateix un assalt simi- tament amb Benny com els anomena el res- dies. Quatre paramèdics sió de l’USS Dwight D. Ei- rò espera que la seva res-
lar. Gantz, antic arxienemic ponsable de la seguretat van morir ahir a causa senhower està programa- posta sigui “proporciona-
La guerra oberta entre electoral seu i també antic israeliana, no veuen l’hora d’aquests atacs. Uns atacs da fa temps, però Was- da” i faci el possible per evi-
Israel i les milícies de la ministre de Defensa. En que els bombardejos s’aca- que les màximes autori- hington no descarta que tar la mort de civils durant
franja de Gaza reclou du- l’executiu de guerra parti- bin. “No puc entendre el tats occidentals financen i es pugui afegir al contin- la reunió de ministres
rant les darreres hores bo- ciparan antics líders de que està passant”, escriu avalen. ■ gent de suport a Israel. ■ aliats de Defensa. ■
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Publicitat | 17
.
118062-1275007Q
 |
18 Món | EL PUNT AVUI
L’APUNT
Gaza, Israel i el món
àrab
Dolors Bellés
Tayfun Kahraman Urbanista d’Istanbul detingut
“Segurament soc el
primer urbanista detingut
per exercir la professió”
CONDEMNA · “Estic a la presó com a professional que va defensar l’espai
vital públic oposant-me al centre comercial de Gezi” URBANISME · “La
transformació urbana ha funcionat com un projecte per exiliar a les classes
baixes als afores de la ciutat” SISME · “Istanbul és una ciutat que espera un
terratrèmol, però que no està preparada, el problema és el parc d’edificis”
Tayfun Kahra-
man va ser en-
causat després
de les protestes
per salvar el
Anna
Parc Taksim Ge-
zi, el qual havia
Montraveta de desaparèixer
i ser transfor-
Istanbul mat en un cen-
———————————————————
tre comercial, ara fa deu anys.
Tayfun Kahraman era un dels lí-
ders de la Solidaritat de Taksim.
El passat 29 de setembre es va
confirmar la seva pena de 18
anys, i de quatre sentenciats més
per la mateixa causa. “Es demos-
tra que el judici de Gezi ha estat
només un intent de silenciar veus
independents” descrivia Ruth
Tanner, d’Amnistia Internacio-
nal. Des de la presó de Silivri,
Kahraman segueix defensant el
dret a Istanbul.
El motiu de la seva acusació és
“intentar enderrocar el govern
de la República de Turquia o im-
pedir que compleixi les seves
funcions” en relació amb les pro-
testes per salvar el parc Gezi
d’Istanbul. Creu que el seu tre-
ball com a urbanista va influir-
hi?
Estic detingut com a urbanista
que va dur a terme una activitat
purament professional i pública
defensant la ciutat durant Gezi.
Estem a la presó com a presoners
de consciència, com va declarar
Amnistia Internacional. L’inte-
ressant és que probablement soc
el primer i únic urbanista del
món detingut per exercir la seva
professió.
Gezi va ser un punt d’inflexió en
la planificació urbana de la ciu-
tat?
La resposta de guerra total d’Israel –no distingint la població
civil del terrorisme de Hamas– a la massacre igualment indis-
criminada perpetrada per milicians palestins ens porta a con-
cloure que ja es dona per assassinats tots els ostatges. Se sap
que són de diverses nacionalitats, la qual cosa implica directa-
ment altres països en el conflicte, com no ha parat de passar
al llarg de cent anys. Un conflicte que la comunitat internacio-
Tayfun Kahraman, abans de ser encausat parlant en un
acte per salvar el parc Gezi ■ EPA
Després de Gezi van augmentar
les demandes de participació dels
urbanistes en els processos de
presa de decisió sobre la ciutat.
Podem dir que és un punt d’infle-
xió per a Istanbul i per a la plani-
ficació en relació amb la partici-
pació i amb la reivindicació del
dret a la ciutat.
El govern turc viola les lleis urba-
nístiques?
En els projectes de transformació
urbana, el govern no acostuma a
violar-les, però com que és l’únic
responsable que pren decisions i
les executa, modifica les lleis en
funció del projecte que vol portar
a terme.
nal ha deixat podrir sistemàticament. Ara es veu forçada a
actuar sense que s’apunti cap solució mínimament racio-
nal. La solució no pot ser cap extermini d’una de les dues
ciutadanies que es disputen un mateix territori. Israel i la
comunitat internacional han de tenir present que geopolíti-
cament Gaza és a Israel el que Israel és a la comunitat àrab.
O solució política o més barbàrie criminal, allà i arreu.
nó com un projecte per exiliar les
classes baixes als afores de la ciu-
tat. Els seus espais vitals s’han
convertit en solars urbans i s’hi
han realitzat projectes per a les
classes altes.
Un dels pilars forts de l’econo-
mia d’Erdogan és la construcció.
Des del govern s’han dut a terme
diversos macroprojectes. L’últim
que hi ha sobre la taula és el Ca-
nal d’Istanbul. És viable?
És factible en termes de tecnolo-
gia de la construcció, però farà
més mal que bé. Es viola el Pla
Provincial de Medi Ambient d’Is-
tanbul que prohibeix la construc-
ció a les regions del Nord que són
font d’aigua i vida natural. A més,
es vol establir un nou assenta-
ment amb milions d’habitants al
voltant, que provocarà que certs
Urbanista i segments afegeixin riquesa a les
presoner de seves fortunes amb el valor del
consciència lloguer mentre que la vida dels is-
tanbuliotes mitjans serà més difí-
Tayfun Kahra-
man és l’antic cil i insalubre.
cap del Departa-
ment de Gestió Es poden aturar els macroprojec-
del Risc Sísmic i tes pendents del govern i frenar
Millora Urbana aquest procés de gentrificació
d’Istanbul i ex- que descriu?
president de la Si som capaços de sensibilitzar
Cambra d’Urba- l’opinió pública amb un suport
nistes de la ciu- més ampli, podrem tenir èxit en
tat. És a la presó la lluita contra aquests projectes.
com a presoner No oblidem que actualment estic
de consciència. a la presó com a professional que
Des del penal, on va defensar l’espai vital públic
compleix una oposant-me al projecte de centre
condemna de di- comercial-hotel que el govern vo-
vuit anys de pri- lia construir al parc de Gezi.
vació de llibertat,
ha escrit ‘Espe- Després dels terratrèmols del 6
rant justícia: Ter- de febrer, a Istanbul, que està
ratrèmol, políti- prop d’una falla sísmica, es parla
ca, ciutat” de l’espera del ‘Big One’. La ciu-
(2023). tat estaria preparada?
Istanbul és una ciutat que espera
un terratrèmol, però que no està
preparada. El principal problema
és el parc d’edificis, perquè és
Istanbul és la ciutat més poblada molt fràgil davant dels sismes.
d’Europa. Ha crescut d’1 a 16 mi- Les obres s’han accelerat, però
lions d’habitants oficials en 70 queda molt treball per endavant.
anys. Com ha estat aquest des- Des de l’últim gran terratrèmol el
envolupament? 1999 s’ha perdut molt temps i no
Istanbul s’ha desenvolupat així a podem tolerar-ho. Després
causa de la construcció il·legal, d’aquell sisme es va fer el Pla
que va consistir en les interven- Mestre d’Istanbul per a terratrè-
cions al pla establert de forma mols, però molts dels punts no
poc sistemàtica. En resum, va ser s’han aplicat. A Istanbul hi ha
la falta de supervisió i les inter- 1.250.000 edificis i aconseguir
vencions que van fer cas omís de que tots siguin resistents als sis-
la disciplina de la planificació que mes és una feina molt àrdua.
van crear l’actual caos de desen- S’haurien de renovar o de moder-
volupament no planificat, in- nitzar determinant-ne el com-
fraestructures i zonificació d’Is- portament sísmic. També s’hau-
tanbul. La transformació urbana rien de reforçar les infraestructu-
no ha funcionat com una activi- res dels edificis públics i dels mit-
tat de renovació i enfortiment, si- jans de transport. ■
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
AFGANISTAN
Un terratrèmol de
magnitud 6,3
torna a sacsejar
l’oest del país
Sandra Pérez
BARCELONA
Un nou tremolor va sacse-
jar ahir la província d’He-
rat, a l’oest de l’Afganis-
tan, una zona on des de
dissabte passat hi ha ha-
gut diversos sismes que
han causat més de 2.400
morts. El nou terratrèmol
va assolir una magnitud
de 6,3 i va causar ferides a
una cinquantena de per-
sones, segons va indicar a
Efe un doctor de l’hospital
regional d’Herat. ■
GUERRA A UCRAÏNA
Zelenski visita la
seu de l’OTAN i
demana suport
per a l’hivern
Raül Bruna
BARCELONA
El president ucraïnès, Vo-
lodímir Zelenski, va visitar
ahir per sorpresa la seu de
l’OTAN a Brussel·les, on es
reunia el grup de contacte
per a la defensa d’Ucraïna.
Zelenski va demanar als
aliats ajuda per resistir a
l’hivern. El secretari gene-
ral de l’OTAN, Jens Stol-
tenberg, va garantir que
continuaran “proporcio-
nant suport a Ucraïna”. ■
GALÍCIA
Tres menors i la
seva mare moren
en l’incendi d’un
edifici a Vigo
Dolors Bellés
BARCELONA
Quatre persones, entre les
quals tres menors, van
morir ahir per asfíxia i nou
més van resultar ferides
–entre les quals un bom-
ber– en l’incendi d’un edi-
fici d’habitatges al centre
de Vigo (Galícia). Les vícti-
mes mortals són una do-
na, de 30 anys, i tres dels
seus fills. La policia inves-
tiga el tràgic succés com a
intencionat. ■
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | 19
La frase Joaquín Cortés La cara Ringo Starr
+-
Cultura BALLARÍ DE FLAMENC I COREÒGRAF
“No en tinc ni idea [de per què té
èxit]. Jo m’aixeco tots els dies, pujo
a l’escenari i dic que sigui el que Déu
vulgui, i al final funciona”
MÚSIC
Als 83 anys, l’antic bateria de The Beatles continua
molt actiu i demà publicarà un nou EP amb quatre
cançons, Rewind Forward, en què col·laboren Paul
McCartney i un bon grapat de vells i nous amics.

Berto Romero i Andreu Buenafuente Protagonistes de la sèrie ‘Al otro lado’

“Terror i comèdia són més

i quan m’ho va explicar em va
sorprendre, pensava que volia
llençar la seva carrera cinema-
togràfica. Però em va fer molta
il·lusió i ja vaig veure de seguida
que allò era un repte.

similars del que sembla” Alguna experiència traumàtica

amb el cinema de terror que
pugui explicar, també, Andreu?
A.B.: No, sempre ho dic, a mi
SÈRIE · La parella d’actors canvia de registre amb la sèrie sobre fenòmens paranormals ‘Al otro em fa molta por el cinema de
lado’ TERROR · “Em fa molta por el cinema de terror, m’incomoda”, diu Andreu Buenafuente terror, m’incomoda, no hi estic
a gust. Suposo que amb l’edat
que comencem a tenir ja saps
Bernat Salvà Mira lo que has hecho, on surt relativitzar, però és un gènere
SITGES una Barcelona que volia ser No- que sempre em provoca fascina-

D
esprés d’anys d’amistat
i complicitat, i de treba-
llar junts en nombrosos
projectes televisius,
Berto Romero (Cardona, 1974)
i Andreu Buenafuente (Reus,
1965) canvien de registre a la
sèrie de Movistar+ El otro lado.
Terror i humor es combinen en
una ficció al voltant del perio-
disme sobre fets paranormals
que ha estat creada per Berto
Romero, dirigida per Javier
Ruiz Caldera i Alberto de Toro, i
protagonitzada pels dos actors,
que ahir van ser al Festival de
Sitges.
Un barri obrer de Barcelona és
el millor lloc per situar una his-
tòria de fantasmes?
Berto Romero: No sé si es el
millor lloc, però em resultava
com a mínim refrescant, per-
què fugíem dels tòpics del gène-
re, que sempre et menen a una
casa victoriana abandonada,
fosca i de decoració recarrega-
da, amb teranyines. També vo-
líem fugir de retratar una Bar-
celona maca, ja ho havia fet a
va York, una mica pija. Fer-ho
aquí ens ho porta a un terreny
més sec, descarnat, per això
vam anar a buscar l’extraradi.
Andreu Buenafuente: Com a
anècdota vull dir que vaig anar
a gravar una càmera oculta per
a un programa que estem fent
al mateix lloc on ja vam gravar
la sèrie, a Bellvitge, i crec que al-
gun veí ens va dir: “Però què
passa? Deixeu de venir ja!” Em
va fer molta gràcia.
D’on neix la idea, Berto, i per
què pensa en Andreu?
B.R.: Es van reunir diverses in-
quietuds. Una era voler fer un
canvi de registre respecte al que
havia fet, que era una sèrie molt
naturalista, autoreferencial. Ja
estava una mica cansat de fer
autoficció. Volia parlar dels te-
mes que m’han interessat més
sempre com a espectador: el
fantàstic, el cinema de gènere,
el terror, la ciència-ficció, el sub-
gènere de fantasmes, que és el
que més por m’ha fet sempre,
no sé per què... Suposo que és
perquè quan tenia deu anys el
pare em va portar a veure Al fi-
Berto Romero i Andreu Buenafuente tornen a fer parella ■ EFE
nal de la escalera en un cine de
Cardona i em va rebentar viu
[riuen]. A part del risc que això
suposava, per a mi i per a la ma-
teixa Movistar+ [productora,
amb The Mediapro Studio i El
Terrat], tenia ganes de treballar
amb l’Andreu en alguna ficció
que pogués controlar jo i escriu-
re-la, i que pogués servir de ve-
hicle per utilitzar la parella cò-
mica en ficció d’una manera
més seriosa.
A.B.: Jo tot això no ho sabia,
perquè Berto té una fase inter-
na d’elaboració molt hermètica,
ció i al mateix temps, distància.
Penso que quina paradoxa que
hagi de fer el meu primer paper
sòlid en aquest gènere.
B.R.: Em resulta molt interes-
sant i hi ha alguna cosa gairebé
filosòfica en el plantejament
d’aquesta sèrie que és equilibrar
terror i comèdia. Tots dos pro-
voquen reaccions espasmòdi-
ques. El riure és una cosa incon-
trolable que de cop apareix i et
fa petar. I l’ensurt també et pro-
voca aquesta reacció. Em va ob-
sessionar el fet que aquests dos
gèneres que provoquen l’espas-
me poguessin anar junts, o com
a mínim equilibrar-ho al màxim
possible. Tot ve de disfrutar de
veure pel·lícules de terror i de
veure coses inesperades. Els
acudits i el terror tenen el ma-
teix mecanisme. L’acudit et
planteja una cosa i al final te la
gira, i el cine de terror també,
de sobte hi ha un ensurt, un
canvi de càmera que et fa veure
algú on pensaves que no hi ha-
via ningú. Terror i humor són
més similars del que sembla, pe-
rò fer-los junts és complicat,
perquè una cosa mata l’altra.

FESTIVAL DE CINEMA de l’hotel Gran Melià, on

Sitges obté un 13% més de recaptació
i demana noves infraestructures
Bernat Salvà
SITGES
El Festival de Sitges tenia
venudes fins abans-d’ahir
78.744 entrades i ha aug-
mentat un 13,11% la re-
captació respecte als ma-
teixos dies de l’edició pas-
sada. Ho va explicar als pe-
riodistes el director del
festival, Àngel Sala, que va
fer una crida perquè es
pensi en nous espais, “co-
sa que permetria més re-
peticions de pel·lícules,
més possibilitats per a pro-
jeccions de premsa, i vin-
dria més gent”. “Això no té
sostre”, va subratllar, i va
afegir-hi que des de fa anys
es considera que el festival
podria “aprofitar” alguns
equipaments de la ciutat
costanera o fins i tot “re-
convertir-ne alguns”.
La possibilitat de cons-
truir un auditori munici-
pal és “a sobre de la taula
des de fa temps i, fins i tot,
era als programes dels
partits polítics que van
concórrer a les darreres
eleccions municipals la
necessitat de disposar
d’un auditori municipal”,
va explicar Àngel Sala. La
principal sala del certa-
men és privada, l’auditori
també s’allotgen la majo-
ria de convidats, es fan les
rodes de premsa, sessions
de fotos i entrevistes... Sa-
la va indicar: “Hi ha moltes
possibilitats i tots estem
parlant sobre això, sobre
el que és possible i quan.”
Sobre l’edició del 2024,
Àngel Sala va avançar que
continuarà comptant
amb una trentena de films
en la secció oficial, perquè
el públic ho demana, i es-
pera que la vaga d’actors
als Estats Units se solucio-
ni, perquè es rodin noves
pel·lícules que puguin pro-
gramar-se. ■ Àngel Sala, director del festival ■ PERE F. ANTICH / ACN
 |
20 Cultura | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

L’APUNT Fa anys que es clama que el Lliure el dirigeixi una dona;

semblava que la candidatura de Carlota Subirós era gua-
nyadora. Altre cop, l’ha superat una altra opció, la que li-
L’art, sempre dera Julio Manrique. Sempre l’art està disconforme. És
disconforme la seva naturalesa. I, a Catalunya, pel que es veu, encara
més. Ja ho deia a Fira Mediterrània la companyia L’Es-
Jordi Bordes bord amb Autoodi aquest cap de setmana) o el Peyu a
aquest diari. Criticar és gratuït per xarxes i sembla que
doni més autoritat. Però cal argumentar. I per fer-ho cal-
drà escoltar amb calma quin és el projecte de Manrique.
Perquè el patronat vota sobre la proposta, no sobre els
noms. El mateix Martel, fuetejat a Twitter el dia de la de-
signació, va rebre elogis en presentar el seu decàleg.
Ara, però, sembla que surti per la porta del darrere.

ARTS ESCÈNIQUES

Manrique serà el director del Lliure fins al 2029

Jordi Bordes
BARCELONA
El patronat del Teatre
Lliure ha decidit que la di-
recció, des de l’1 de febrer
del 2024 i durant cinc
anys (prorrogables a tres
més), vagi a càrrec de Julio
Manrique. La seva tria és
una aposta cap al futur i al-
hora, que beu de la tradi-
ció (va formar part de la
refundació de la compa-
nyia dirigida per Àlex Ri-
gola del 2003 al 2010). El
president de la fundació,
Guillem López Casasno-
vas, explica la tria entre 11
candidats: “Ens hem de-
cantat per Manrique per la
seva destacada experièn-
cia professional i en la
creació de projectes artís-
tics. Estem convençuts
que la seva experiència i
les seves capacitats seran
un valor afegit per a la fun-
dació i contribuiran a enri-
quir encara més el nostre
propòsit com a teatre d’art
per tothom.”
No és nova, però, la pro-
posta de Manrique per di-
rigir el Lliure: ja ho va in-
tentar el 2010. En la mar-
xa de Rigola, van figurar
com a finalistes Manrique
al costat d’altres noms
com Xicu Masó, Carlota
Subirós o Carme Portace-
li. El 2010, però, el patro-
nat no va haver de discutir
gaire, perquè la proposta
que fos Lluís Pasqual el
que acceptés la direcció
novament va fer que tots
Julio Manrique, actor i director, en una imatge d’arxiu ■ JOSEP LOSADA
els altres candidats renun-
ciessin a les seves opcions.
Manrique repeteix direc-
ció artística d’un teatre.
Va ser el substitut de Ca-
lixto Bieito al Romea du-
rant el període 2010-
2013. Ell mateix va renun-
ciar a la direcció, abans
d’acabar el seu mandat.
El director i actor ha so-
vintejat tant en els cartells
del teatre públic com en el
privat. El seu equip artís-
tic (i d’intèrprets) és molt
estable i ara s’haurà de
veure quina és la capacitat
de porositat per integrar
altres equips i també per
poder incorporar la pro-
gramació internacional i,
molt possiblement, una
relació més gran entre les
sales i les companyies que
fa anys que constitueixen
l’emergència (de fet, era
un dels reptes de l’equip
actual, que ara caldrà veu-
re si Manrique manté, im-
pulsa o deriva amb altres
apostes).
Les eleccions del 2018
per salvar la dimissió de
Lluís Pasqual van ser molt
més obertes. Ara, després
de quatre anys de la direc-
ció de Juan Carlos Martel,
torna una certa calma en
la tria dels projectes. El di-
rector fins al 31 de gener
ha convocat la premsa, a
partir d’aquesta data, per
explicar les raons per les
quals no va demanar un
segon mandat de quatre
anys al qual tenia dret. El
projecte del 2018 aposta-
va pel teatre dels marges.
Ho va ser radicalment en
el primer any. Però la tem-
porada passada i l’actual,
Martel ja ha anat entrant
títols del repertori clàssic.
Per exemple, sense anar
gaire lluny ell va estrenar
l’any passat un Yerma
amb la complicitat de Fre-
deric Amat (aquest any es
reposarà) i avui s’estrena
La nostra ciutat, un dels
clàssics més populars als
Estats Units, que, fins ara,
mai s’havia representat a
Catalunya.
Més nomenaments
Ahir, la junta executiva
del Liceu va anunciar la re-
novació del contracte del
mestre Pablo Assante com
a director del Cor del Liceu
per a 4 temporades més
per tal de consolidar el
procés de millora artística
de la formació. El Gran
Teatre del Liceu també va
ratificar la renovació del
director Àlex Ollé com a
artista resident del teatre
per un mandat d’un any
més amb possibilitat de
dues pròrrogues d’un any
cadascuna. ■

TEMPORADA ALTA societat. Un bon exemple

A Tempo ofereix a tot Catalunya
eines per apropar l’art als alumnes
Jordi Bordes
BARCELONA
El projecte A Tempo, tot i
ser molt invisible a la car-
tellera, és clau per demo-
cratitzar la cultura a Salt i
Girona. En set anys, més
de 27.000 alumnes han
gaudit de propostes artís-
tiques al centre dins d’ho-
rari escolar sense cap cost.
Per a Salvador Sunyer, di-
rector del Temporada Al-
ta, és una xifra considera-
ble si es té en compte que
els dos municipis sumen
140.000 ciutadans cen-
sats. Ara, les eines que han
ideat artistes per apropar
les arts als alumnes de pri-
mària i també als instituts
s’aniran afegint a un repo-
sitori en català d’accés
obert, pensat per als mes-
tres i professors.
La Fundació Banc Saba-
dell manté el suport del
projecte. La seva directo-
ra, Sònia Mulero, defensa
que “les arts han de formar
part de tot el cicle forma-
tiu”. Per a Sunyer, l’opera-
ció supera la idea utilitaris-
ta de pensar en el públic
del futur: el repte és que els
estudiants disposin d’una
nova finestra amb la qual
puguin ser crítics amb la
és el de Gabriel Caballero,
que ahir va participar en la
presentació. Ell va conèi-
xer les arts en viu gràcies al
projecte de La Virgueria.
Posteriorment, va poder
assistir a la final del Tor-
neig de Dramatúrgia per a
instituts i enguany partici-
parà en la cinquena edició
del concurs. L’obertura de
mires l’ha fet provar de de-
dicar-s’hi professional-
ment (ara està estudiant el
batxillerat artístic). Més
enllà del teatre, les accions
als centres també incorpo-
ren poesia, arts visuals, ci-
nema i dansa. ■ Guanyadores del Torneig de Dramatúrgia (2022) ■ H ABELLAN
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Cultura | 21
.

—————————————————————————————————

Crítica
cinema
—————————————————————————————————

Imma Merino
—————————————————————————————————

Amb les
sensacions
vives
O corno
Directora: Jaoine Camborda
Estat espanyol, 2023

L’
actriu Julia Gómez
havia tingut una
criatura poc abans
del rodatge d’O corno, que
comença amb una llarga
seqüència en què es re-
presenta el moment previ
a un part, cosa inhabitual
en la tradició cinematogrà-
fica, tan poc atenta a cer-
tes experiències de dones.
La directora Jaoine Cam-
borda ha explicat que es
va “aprofitar” de les sensa-
cions tan vives de l’actriu
per rodar una representa-
ció que volia ser el màxim
de realista fent-hi present
el caràcter animal del part.
Tanmateix, hi ha una cali-
desa i saviesa humanes en
aquesta seqüència: la par-
tera és assistida per una
llevadora no professional,
una dona que ajuda altres
dones a parir i, alguna ve-
gada, a evitar de fer-ho.
Aquesta seqüència ini-
cial gravita en la resta
d’una pel·lícula que, am-
bientada a l’illa d’Arousa
l’any 1971, passa de mane-
ra fonamental pels cossos
de les dones, amb els do-
lors i els plaers, els desigs i
les pors. O corno (la pri-
mera pel·lícula parlada en
gallec i a la vegada la pri-
mera dirigida per una do-
na de l’Estat espanyol que
ha obtingut el màxim
guardó, la Petxina d’Or, del
Festival de Sant Sebastià)
és així molt física, però
també té alguna cosa mis-
teriosa, com ho pot ser
una relació ancestral de
les dones amb la naturale-
sa. La seva protagonista
(Maria, encarnada per la
ballarina Janet Novás, que
debuta en el cinema amb
gestos fins i mirada ex-
pressiva) és la llevadora
que, per les conseqüèn-
cies d’una determinada
pràctica, ha de fugir cap a
Portugal. Una travessia
d’amagat per mar, boscos
118518-1275310Q

i rius fins a creuar la fron-

tera vigilada per la Guàrdia
Civil. La directora segueix
amb estima les peripècies
del personatge: una mena
de solidaritat anima l’espe-
rit d’aquest film digne.
22 | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

Apunts 12 Dijous
12 d’octubre del 2023
La Mare de Déu del Pilar
Sants
Maximià, bisbe; Eustaqui, prevere; Serafí,
confessors.

El temps www.elpuntavui.cat/serveis/eltemps El joc

TRIO
Sorteig 11 d’octubre
SURT ES PON NOVA CREIXENT PLENA MINVANT
14 octubre 28 octubre 6 octubre 360 303
7.59 h 19.16 h 22 octubre

El temps d’avui Demà Temperatures i pluges

Temperatures Pluges (l/m2 )
LOTO 6/49
Abans-
Màx. Mín. Ahir Sorteig 11 d’octubre
ESTACIÓ d’ahir
Amposta
Amposta 25.8 15.6 0 0.1 4 10 19
Banyoles
Banyoles 28.6 14.6 0 0 20 40 49
Plus Compl. Reint.
Barcel
Barcelona 27.5 17.9 0 0
9 31 7
Berg
Berga 25.5 17.1 0 0
Jòquer: 911722
Cabrils 25.4 16.5 0 0 Guanyadors euros
6/6 Plus 0 2.896.922,48
El Perelló 26.3 14.4 0 0.1 6/6 0 1.448.461,24
El Vendrell
Vendrell 25.9 13.5 0.2 0 5/6+C 0 5.999,40
5/6 1 3.028,92
Girona 28.8 10.4 0 0 4/6 81 48,61
3/6 1.132 8,56
La Bisb
Bisbal d’Empordà 29.8 10.3 0 0
La Seu d’Urgell 28.3 10.5 0 0 Pot acumulat: 2.900.000

Lleid
Lleida 28 10 0 0
Isobàric d’avui Òdena 28.5 10.8 0 0
al migdia Olot 28.5 9.9 0 0
Roses 27.2 12.8 0 0
1010 995 Sabadell 28 11.8 0 0 ONCE
A 1000
1005 Tarrag
Tarragona 25.9 16.5 0 0 Sorteig 11 d’octubre
Tàrrega
Tàrrega 29.4 14.2 0 0 32711 Sèrie 014
Ulldemolins
Ulldemolins 27.2 10.8 0 0
15
10 Vallirana 28.7 17.7 0 0
Vallirana
Vielha 27.5 10.8 0 0
A Vila-rodona
Vila-rodona 26.7 13.2 0 0 BONOLOTO
Alacant 27 16 Sorteig 11 d’octubre
Andorra 22 8 7 10 25
Castelló de la Plana 27 13 38 40 45
Complementari Reintegrament
Palma 29 18
Estabilitat, sol i valors entre 25 i 30 ºC Perpinyà 24 17
1
Guanyadors
3
euros
València 26 17 6 1 397.131,01
Avui, dijous, el cel romandrà serè en general. Amb tot, a ble, amb nombroses estones de calma i amb predomini 5+C 6 24.068,55
partir del migdia es formaran alguns núvols d’evolució di- del terral fluix al litoral. Berlín 24 14 5 103 701,03
ürna a punts de muntanya, sobretot del Pirineu i del Pre- 4 5.123 21,14
La mar: Marejol a les tres costes catalanes, Brava, Cen- Brussel·les 23 14 3 88.508 4,00
pirineu. A més, a la nit apareixeran alguns núvols baixos a tral i Daurada. Londres 22 13
punts de la depressió Central, així com a trams del litoral. Demà: El cel romandrà serè en general, si bé durant la
No s’espera precipitació. La temperatura màxima serà Madrid 28 14
matinada i novament a partir de la nit hi haurà alguns nú-
semblant o lleugerament més baixa amb la majoria de vols baixos a punts de la depressió Central, així com del París 27 16
valors entre 25 i 30 ºC. La visibilitat serà bona o excel·lent litoral i del prelitoral, sobretot al nord de la Costa Brava. Praga 25 15
en general. S’imposarà el vent de component sud fluix No s’espera precipitació. La temperatura serà semblant 30 14
Roma
amb cops moderats, i alguns cops forts a la Costa Brava. o lleugerament més baixa, sobretot la màxima al nord-
A partir del vespre el vent bufarà fluix i de direcció varia- est. Visibilitat excel·lent en general.
Temperatures d’ahir i precipitacions EUROMILLONES
d’abans-d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores. Sorteig 10 d’octubre

A D 18 20 22
Sol Clarianes Núvols alts Ruixats Pluja Ennuvolat Tempesta Pedra Neu Vent fluix Moderat Fort Calitja Boirina Boira Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta maror Càlid Oclús Fred Anticicló Depressió
33 43
Estrelles 3-9
Guanyadors euros
.
5+2 0 Pot
5+1 1 515.171,26
5+0 6 20.067,34
812764-1274054Q

4+2 37 1.013,59
4+1 574 120,36

Pot acum.: 55.000.000

L’horòscop www.elpuntavui.cat/serveis/horoscop

ÀRIES 21/03-20/04 TAURE 21/04-20/05 BESSONS 21/05-21/06 CRANC 22/06-22/07 LLEÓ 23/07-23/08 VERGE 24/08-23/09
Avui pot ser un dia afortunat S'acosta una renovació en la Allò que et pot semblar do- No deixis que ningú et digui Gaudeix del dia d'avui amb la Controla la manera d'exterio-
per a tu. Escolta la teva intu- teva vida personal. No deixis lent en un principi, pot resul- el que has de fer, avui hauràs teva família o les amistats, ritzar les teves emocions. No
ïció i deixa't portar per la mà- que persones negatives et tar molt positiu en un futur. de prendre una decisió i no- necessites tranquil·litat i des- actuïs amb tanta impulsivi-
gia. frenin. més tu tens la resposta. connectar. tat.

BALANÇA 24/09-23/10 ESCORPIÓ 24/10-22/11 SAGITARI 23/11-21/12 CAPRICORN 22/12-20/01 AQUARI 21/01-18/02 PEIXOS 19/02-20/03
Avui serà un dia molt tranquil Pots preparar un petit viatge Molt aviat et veuràs enmig Cerca en els teus sentiments No t'obsessionis per un únic Potser avui notaràs una mica
per a tu, podràs gaudir de les o una sortida. T'ajudarà a d'un tsunami d'emocions. més íntims fins que trobis camí per aconseguir el teu de cansament i et plantejaràs
petites coses i tindràs temps agafar forces i renovar ener- Prepara't per emocionar-te. per què estàs deixant d'esti- objectiu, busca alternatives. tirar la tovallola, però és un
per descansar. gies. mar-te. sentiment momentani.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Publicitat | 23
.
118195-1274574Q
24 Apunts | |
Els cinemes
Girona
III CINEMA TRUFFAUT
Cerrar los ojos
Dispararon... (V.O.S.E)
Golpe de suerte (V.O.S.E)
Carrer Nou del Teatre, 16. 972 22 50 44. Dimecres
no festius dia de l’espectador.
III OCINE GIRONA 3D
After. Aquí...
Campeonex
Chinas
El exorcista: creyente
Elemental
Golpe a... (V.O.S.E)
Golpe a Wall Street
Golpe de suerte
Gran Turismo
La monja II
La Patrulla Canina...
La vida de Brianeitor
Los mercen4rios
Me he hecho viral
Misterio en Venecia
Saw X
Sound of Freedom
The Creator
The Equalizer 3
Pont de la Barca, 12-14.. www.ocine.es. Dijous no
festius ni vigílies de festius, dia de l’espectador.
Venda anticipada: www.ocine.es. Programació
subjecta a canvis.
Castell-Platja d’Aro
III OCINE PLATJA D’ARO 3D
El exorcista: creyente
Golpe de suerte
La monja II
La Patrulla Canina...
Los mercen4rios
Me he hecho viral
Misterio en Venecia
Sound of Freedom
The Creator
The Equalizer 3
Polígon de La Bòbila, s/n. www.ocine.es. Dijous
no festius ni vígilies de festius, dia de l’espectador.
Venda anticipada: www.ocine.es. Programació
subjecta a canvis.
Figueres
III CINEMES FIGUERES 3D
Dispararon...
El exorcista: creyente
Golpe a Wall Street
Golpe de suerte
La Patrulla Canina...
Los mercen4rios
Love Life (V.O.S.E)
Me he hecho viral
Misterio en Venecia
Saw X
Sound of Freedom
Spider-Man...
The Creator
Ronda Sud S/n Polígon El Firal. 902 101 008. www.
catcines.cat. Venda anticipada: www.catcines.cat i
als caixers dels cines (sense recàrrec). Dilluns no
festius dia de l’espectador.
Olot
III MULTICINES OLOT 3D
El exorcista: creyente
Golpe de suerte
La Patrulla Canina...
.
834583-1265301Q
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
www.elpuntavui.cat/agenda/cinema
16.00-18.15-20.30-22.45 El superviviente de Auschwitz. n
Me he hecho viral
Misterio en Venecia 20.15-22.30
èpica per retrobar el Luigi. OLOT: Mul-
ticines Olot 3D. Biopic. Director: Barry Levinson. Intèr-
GIRONA: Ocine. OLOT: Multicines Olot
3D. ROSES: Cinemes Roses 3D. SALT:
Llac del nord d’Àfrica, és plena tempora-
da abans de la migració de les cigonyes.
prets: Ben Foster, Vicky Krieps. Cana- Odeón Multicines Girona. TORROELLA Tot sembla anar bé fins que s’adona que
Saw X 16.00-18.15-20.30-22.45
18.00 dà, Hongria, EUA, 2021. 129’. n Harry no serà triat per guiar la bandada de ci-
16.00-21.00
Sound of Freedom 15.45-18.00-20.15-22.30 Altres Haft, un boxejador que va lluitar con-
DE MONTGRÍ: Cinema Montgrí.
La vida de Brianeitor. n Documental.
gonyes de tornada al nord. Per aquest
Super Mario Bros 16.00 tra els seus companys en els camps de motiu, Richard decideix enfadat escapar
16.30-18.30-20.30 After. Aquí acaba todo. n Drama ro- Director: Álvaro Longoria. Estat Espa-
The Creator 15.45-18.00-20.15-22.30 concentració, viu atormentat pels seus del niu i marxar de casa seva. SALT: Ode-
màntic. Director: Castille Landon. In- nyol, 2023. 75’. n Brian és un jove de
Josep Ayats, 10. 902 10 10 08. www.cinesolot.cat. records i per la culpa. Després de la Se- ón Multicines Girona.
tèrprets: Hero Fiennes Tiffin, Josephine 21 anys que pateix atrofia muscular de-
Venda anticipada a www.cinesolot.cat i als caixers gona Guerra Mundial, intenta utilitzar Saw X. n Terror. Director: Kevin Greu-
del cine (sense recàrrec). Dilluns no festius dia de Langford. EUA, 2023. 93’. n Hardin combats de nivell alt contra llegendes
generativa i la seva afició als videojocs
l’espectador. continua lluitant per seguir endavant. i les xarxes socials ha canviat la seva tert. Intèrprets: Tobin Bell, Synnove
de la boxa com Rocky Marciano per Macody. EUA, 2023. 118’. n John, de-
16.00 Agobiat pel bloqueig de l’escriptor i la vida. Avui, com a Brianeitor2002, és un
retrobar-se amb el seu primer amor. sesperat i malalt, viatja a Mèxic per
gamer i streamer amb gairebé 3 mili-
17.45 Palafrugell dolorosa ruptura amb la Tessa, Hardin
viatja a Portugal a la recerca d’una
TORROELLA DE MONTGRÍ: Cinema
ons de seguidors a les xarxes socials. El sotmetre’s a un tractament experi-
16.00-22.15 III TEATRE MUNICIPAL Montgrí. seu fitxatge per l’equip de gamers Team mental i molt arriscat amb l’esperança
dona a qui va fer mal en el passat i per
15.45-18.00-20.15-22.30 Misterio en Venecia 17.00-19.15 Elemental. n Animació. Director: Pe- Heretics i el seu debut com a protago- de superar el seu càncer mortal. No
trobar-se a si mateix. Amb l’esperança
19.30 C/ Santa Margarida, 1. de recuperar la Tessa, se n’adona que ter Sohn. EUA, 2023. 101’. n A la Ciutat nista de “CampeoneX” el catapultraran obstant això, tota l’operació resulta
Element, on viuen els habitants del foc, a la fama definitivament. GIRONA: Oci- ser un frau per enganyar aquells més
15.40 necessita canviar la seva manera de ser
l’aigua, la terra i l’aire, viu Candela, ne. SALT: Odeón Multicines Girona. vulnerables. Ple de ràbia i amb un nou i
20.30 Roses abans de poder comprometre’s definiti-
vament. GIRONA: Ocine. SALT: Odeón
una noia forta, enginyosa i amb ca-
Los mercen4rios. n Acció. Director:
escabrós propòsit, John reprèn la seva
18.15-22.30 III CINEMES ROSES 3D ràcter, l’amistat de la qual amb un noi feina com a assassí en sèrie i fa tastar
Multicines Girona. Scott Waugh. Intèrprets: Sylvester Sta- la seva pròpia medicina als estafadors.
18.15-20.15 El exorcista: creyente 20.30-22.35 divertit, sensible i tranquil, anomenat
llone, Jason Statham. EUA, 2023. 103’. FIGUERES: Cinemes Figueres 3D. GI-
20.45 Campeonex. n Comèdia. Director: Nil, canvia la seva perspectiva sobre
n El veterà mercenari Barney Esquizo
Golpe a Wall Street 16.05 el món on ha crescut. GIRONA: Ocine. RONA: Ocine. OLOT: Multicines Olot
16.00-18.10 Javier Fesser. Intèrprets: Jesús Vidal, Ross i el seu equip d’estrelles, compost
Golpe a... (V.O.S.E) 18.20 Gloria Ramos. Estat Espanyol, 2023. SALT: Odeón Multicines Girona. 3D . ROSES: Cinemes Roses 3D. SALT:
16.00-17.15-17.45-19.00 pels homes més durs, s’enfronten a un Odeón Multicines Girona.
La Patrulla Canina... 16.05-18.20-20.30 125’. n L’equip de campions abandona Golpe a Wall Street. n Comèdia. nou desafiament, en una trama plena
15.45 Los mercen4rios 22.30 el bàsquet per endinsar-se per error en Sound of Freedom. n Acció. Director:
Director: Craig Gillespie. Intèrprets: d’acció. Per superar-lo i sortir-ne sans i
21.45 Me he hecho viral 16.05-18.20-20.30-22.35 el fascinant món de l’atletisme de la Myha’la Herrold, Paul Dano. EUA, 2023. estalvis, han de recórrer al seu enginy, Alejandro Monteverde. Intèrprets: Jim
16.30-18.30-20.30-22.30 mà d’una entrenadora novella. Amb les 104’. n Keith Gill és un home comú. El experiència i a la força bruta que els Caviezel, Mira Sorvino. EUA, 2023. 131’.
Saw X 21.00
16.00-20.20-22.30
dures exigències de la nova disciplina i seu pla de futur és invertir els estalvis caracteritza. CASTELL-PLATJA D’ARO: n Fa 10 anys, Tim Ballard, exagent de
Sound of Freedom 16.00-18.30-21.00 la sorprenent capacitat de l’entrenado- Ocine. FIGUERES: Cinemes Figueres Seguretat Nacional dels Estats Units,
18.00-20.15-22.30
de tota la seva vida en accions i no dub-
The Creator 16.00-18.30 ra per atraure tot tipus de desgràcies i ta a publicar-ho tot a les xarxes socials. 3D. GIRONA: Ocine. ROSES: Cinemes ho va deixar tot per lluitar contra el
16.00-18.30-21.00 Pau Casals, 235. 972 15 46 46. www.cinemesroses. calamitats, tot acaba sortint del revés. Gràcies als seus consells borsaris, la Roses 3D. SALT: Odeón Multicines Gi- tràfic de nens. Després d’una dècada
18.15-21.00-20.00-22.30 com. Dilluns no festius ni vigílies de festius dia de GIRONA: Ocine. SALT: Odeón Multici- seva popularitat augmenta exponenci- rona. combatent perilloses xarxes criminals
l’espectador. nes Girona. alment i els seus seguidors comencen a que segresten nens per comercialitzar
16.00 Love Life. n Drama romàntic. Director:
enriquir-se de la nit al matí. FIGUERES: en xarxes sexuals, Ballard ha rescatat i
Cerrar los ojos. n Drama. Director: Kôji Fukada. Intèrprets: Wim Morisaki,
Salt Víctor Erice. Intèrprets: Manolo Solo,
Cinemes Figueres 3D. GIRONA: Ocine,
Ocine (V.O.S.E.). ROSES: Cinemes Ro-
Fumino Kimura. Japó, França, 2022.
salvat ja centenars de vides innocents,
aconseguint sensibilitzar a molts sobre
III ODEÓN MULTICINES GIRONA 123’. n Taeko viu feliç amb el seu ma-
José Coronado. Estat Espanyol, 2023. ses 3D, Cinemes Roses 3D (V.O.S.E.). aquesta gran xacra del nostre món.
After. Aquí... 16.00-18.00 169’. n Un famós actor espanyol, Julio rit Jiro i el seu fill Keita, però un ac- CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUE-
SALT: Odeón Multicines Girona. cident inesperat canvia radicalment la
21.30 Arenas, desapareix durant el rodatge RES: Cinemes Figueres 3D. GIRONA:
Campeonex
El exorcista: creyente 16.00-18.00-20.05-22.15
d’una pel·lícula. Tot i que mai es troba Golpe de suerte. n Comèdia dramàti- seva vida. Després del sobtat retorn de Ocine. OLOT: Multicines Olot 3D. RO-
el seu cadàver, la policia conclou que ca. Director: Woody Allen. Intèrprets: Park, el pare biològic de Keita, Taeko SES: Cinemes Roses 3D. SALT: Odeón
Elemental 16.00 Lou de Laâge, Valérie Lemercier. EUA, comença a considerar un nou objectiu Multicines Girona.
15.45-18.00-20.15-22.30 ha sofert un accident al voral del mar.
Golpe a Wall Street 22.00 Molts anys després, aquesta mena de França, 2023. 93’. n Fanny i Jean sem- vital, tot i que per això ha de trencar
18.00-20.00
blen el matrimoni ideal: tots dos tenen amb tot el que havia construït fins ales- The Creator. n Ciència ficció. Director:
La monja II 20.00-22.00 misteri torna a l’actualitat arran d’un Gareth Edwards. Intèrprets: John David
22.00 èxit en la seva feina, viuen en un pis hores. FIGUERES: Cinemes Figueres 3D
La Patrulla Canina... 16.00-16.30-18.00-20.00 programa de televisió que pretén evo- Washington, Gemma Chan. EUA, 2023.
16.00-17.00 car la figura de l’actor. GIRONA: Cine- preciós en un barri exclusiu de París (V.O.S.E.).
La vida de Brianeitor 18.00-20.00 i semblen tan enamorats com quan 133’. n En mig d’una guerra entre la
18.30 ma Truffaut . Me he hecho viral. n Comèdia. Di- raça humana i les forces de la intel-
Los mercen4rios 16.00-18.00-20.00-22.00 es van conèixer. Però quan Fanny es
16.10-18.45-20.40-22.30 rector: Jorge Coira. Intèrprets: Blanca ligència artificial, Joshua, un exagent
Me he hecho viral 16.00-18.00-20.00-22.00 Chinas. n Drama. Director: Arantxa troba accidentalment amb Alain, un
Suárez, Enric Auquer. Estat Espanyol,
20.30 antic company d’institut, es torna boja curtit de les forces especials que pateix
Echevarria. Intèrprets: Daniela Shiman Argentina, 2022. 96’. n La Mabel s’ha
Misterio en Venecia 20.00-22.00 per la desaparició de la seva esposa, és
16.00 Yang, Xinyi Ye. Estat Espanyol, 2023. d’amor. No triguen gaire a tornar-se a
Richard la... 16.00 fet viral de la manera que menys hauria reclutat per caçar i matar al Creador,
17.45-20.15-22.45 118’. n La Lucía, la Xiang i la Claudia veure i cada vegada intimen més i més.
desitjat. Durant el vol a la Polinèsia per l’arquitecte de la IA avançada que ha
Saw X 19.00-21.30 són tres noies d’origen xinès que viuen CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUE-
22.30 gaudir d’unes vacances idíl·liques des- desenvolupat un arma misteriosa amb
Sound of Freedom 17.00-19.30-22.00 a Madrid, però amb realitats completa- RES: Cinemes Figueres 3D. GIRONA:
bloqueja sense voler el mòbil del seu el poder de posar fi a la guerra, i fins i
ment oposades. Les tres històries s’en- Ocine, Cinema Truffaut (V.O.S.E.).
The Creator 17.00-19.30-22.00 marit i es troba amb la prova flagrant tot a tota la humanitat. CASTELL-PLAT-
creuen i se separen, però mantenen un OLOT: Multicines Olot 3D. d’una infidelitat. La Mabel munta un
Vida perra 18.10 JA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes
objectiu comú: la cerca de la identitat Gran Turismo. n Acció. Director: Neill bon embolic en ple vol i s’enfronta a Figueres 3D. GIRONA: Ocine. OLOT:
Centre Comercial Espai Gironès. c/ Carlins, 10. 972
pròpia. GIRONA: Ocine . Blomkamp. Intèrprets: Orlando Bloom, tot el qui prova d’aturar-la. CASTELL- Multicines Olot 3D. ROSES: Cinemes
43 92 01. Dijous no festius dia de l’espectador.
Dispararon al pianista. n Animació.
David Harbour. EUA, Japó, 2023. 135’.
n Jann Mardenborough passa el dia ju-
PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES: Ci-
nemes Figueres 3D. GIRONA: Ocine .
Roses 3D. SALT: Odeón Multicines Gi-
rona.
Torroella de Montgrí Director: Fernando Trueba i Javier Ma-
riscal. Estat Espanyol, França, Països
gant a videojocs i somia amb ser pilot OLOT: Multicines Olot 3D. ROSES: Ci-
The Equalizer 3. n Acció. Director:
20.15 III CINEMA MONTGRÍ de curses, un món desconegut i inasso- nemes Roses 3D. SALT: Odeón Multici-
15.40-18.00-20.15-22.30
Baixos, Portugal, Perú, 2023. 103’. n lible per a la majoria. Però quan Danny nes Girona. Antoine Fuqua. Intèrprets: Denzel Was-
El superviviente... 19.00 Un periodista musical de Nova York co- hington, Dakota Fanning. EUA, 2023.
18.15 Moore es creua en el seu camí, a Jann li
La Patrulla Canina... 17.00 mença una trepidant investigació dar- Misterio en Venecia. n Suspens. Di- 109’. n Des que va renunciar a la seva
sorgeix l’oportunitat de convertir-se en
16.00-18.10-22.30 Plaça Ernest Lluch, s/n rere de la misteriosa desaparició del rector: Kenneth Branagh. Intèrprets: vida com a assassí del govern, Robert
pilot professional. De la mà d’un expert
16.00-18.00-20.00 pianista brasiler, Tenorio Jr, habitual Kenneth Branagh, Michelle Yeoh. EUA, McCall ha lluitat per conciliar-se amb
de les curses, Jann acaba descobrint
de Vinicius de Moraes, entre d’altres. Regne Unit, Itàlia, 2023. 103’. n Ambi- les coses horribles que ha fet al passat,
15.50-20.15 les claus de la conducció al límit. GIRO-
20.30 Català FIGUERES: Cinemes Figueres 3D. GI- NA: Ocine .
entada en la terrorífica Venècia poste-
rior a la Segona Guerra Mundial en la
i troba el seu peculiar consol en fer jus-
tícia en nom dels oprimits. Mentre es
Spider-Man: creuant el Multivers. n RONA: Cinema Truffaut (V.O.S.E.).
16.00-18.20-20.15-22.30 La monja II. n Terror. Director: Micha- nit de Halloween, aquesta història ens troba a casa seva al sud d’Itàlia, des-
22.00 Animació. Director: Joaquim Dos Santos El exorcista: creyente. n Terror. Di- el Chaves. Intèrprets: Taissa Farmiga, presenta un misteri espantós en què cobreix que els seus nous amics estan
i Kemp Powers. EUA, 2023. 140’. n Mi- rector: David Gordon. Intèrprets: Leslie Jonas Bloquet. EUA, Regne Unit, 2023. assistim al retorn del cèlebre detectiu sota el control dels caps del crim local.
18.00-22.20
les Morales viu una aventura èpica que Odom Jr., Lidya Jewett. EUA, 2023. 121’. 110’. n França, 1956. Un sacerdot és Hercule Poirot. Poirot ara està jubilat CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine . GIRO-
15.45-17.50-20.00-22.10 el transporta al multivers, on s’uneix n Des que va morir la seva esposa em- assassinat mentre el mal es propaga i viu en un autoexili a la ciutat més NA: Ocine .
15.40 forces amb Gwen Stacy i un nou equip barassada en el terratrèmol d’Haití fa per la zona. De nou, la germana Irene glamurosa del món. Allà, assisteix a
d’Spider-People, per enfrontar-se a un contracor a una sessió d’espiritisme en Vida perra. n Comèdia. Director: Josh
15.40-17.50-20.00-22.10 dotze anys, Victor Fielding s’ha encar- ha d’enfrontar-se a la perillosa Valak,
vilà molt més poderós que qualsevol la monja demoníaca. CASTELL-PLATJA un palazzo embruixat i en runes. CAS- Greenbaum. Intèrprets: Will Forte, Cha-
regat de cuidar d’Angela, la seva filla. rity Cervantes. EUA, 2023. 93’. n Dicen
que hagi conegut abans. FIGUERES: Però quan Angela i la seva amiga Kat- D’ARO: Ocine . GIRONA: Ocine. SALT: TELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES:
Cinemes Figueres 3D. Cinemes Figueres 3D. GIRONA: Ocine . que el gos és el millor amic de l’home,
herine desapareixen en un bosc durant Odeón Multicines Girona. però què passa quan l’ésser humà en
tres dies i no recorden res del que els OLOT: Multicines Olot 3D. PALAFRU-
Super Mario Bros.: La pel·lícula. n La Patrulla Canina: la superpelícu- GELL: Teatre Municipal de Palafrugell. qüestió és un malnascut? En aquest
Animació. Director: Aaron Horvath i va passar quan tornen, es desencadena la. n Animació. Director: Cal Brunker. cas, potser es mereix patir una dolça i
Michael Jelenic. EUA, 2023. 92’. n Men- una sèrie de fets que obliguen a Victor EUA, Canadà, 2023. 92’. n Quan un
SALT: Odeón Multicines Girona.
canina venjança. Reggie, un border ter-
tre treballen en una falla subterrània, a enfrontar-se a la cúspide del mal. meteorit màgic s’estavella a Ciudad Richard la cigüeña y la joya perdida. rier ingenu i optimista fins a la mèdul-
Brooklyn, els operaris Mario i el seu CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUE- Aventura, els cadells de la Patrulla Ca- n Animació. Director: Benjamin Quabeck la, acaba abandonat en els despietats
15.45-16.00-18.15-20.30
germà, Luigi, viatgen per una misteri- RES: Cinemes Figueres 3D. GIRONA: nina obtenen uns superpoders que els i Mette Tange. Alemanya, Bèlgica, Noru- carrers de la ciutat pel seu despreci-
22.45
osa canonada cap a un nou món màgic. Ocine . OLOT: Multicines Olot 3D. RO- transformen en un grup de cadells po- ega, 2023. 84’. n Richard és un pardal able propietari, Doug, totalment con-
16.00-18.15-20.30-22.45 Però, quan els germans se separen, SES: Cinemes Roses 3D. SALT: Odeón derosos. CASTELL-PLATJA D’ARO: Oci- que creu que, ja que ha estat criat per ci- vençut que tot ha estat un malentes.
16.00-18.00 Mario ha de dur a terme una missió Multicines Girona. ne . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D. gonyes, ell també és una d’elles. Al Gran SALT: Odeón Multicines Girona.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
L’agenda
Mercats
왘 Alp, Bellver de Cerdanya, Ca-
longe, la Cellera de Ter, l'Estar-
tit, Figueres, Girona (Can Gi-
bert), Llagostera, Riudarenes,
Sant Pau de Segúries, Tossa de
Mar i Vidreres.
Balls
ANGLÈS
왘 17.30. Sala L’Amistat. Ball
amb Toni Puigvert.
CASSÀ DE LA SELVA
왘 17.00.
Casal de jubilats. Bere-
nar i ball a càrrec del músic An-
dreu.
FORTIÀ
왘 18.00. Centre Agrícola i Social.
Sessió de ball amb el duet Blue
Moon.
MONTAGUT
왘 18.00. Casal. Sessió de ball
amb l’actuació d’Albert Paulo.
SANT JAUME DE LLIERCA
왘 18.00.Centre cívic. Sessió de
ball amb el grup Andreu’s Duet.
VILABERTRAN
왘 18.00. Sala de ball. Ball amb
Sona bé.
VILADAMAT
왘 18.00. Local Social. Sessió de
ball amb l’actuació del grup Os-
tres Ostres.
VILOBÍ D’ONYAR
왘 17.00.Pavelló de Sant Dalmai.
Sessió de ball amb Sol de Nit.
Concerts
LLORET DE MAR
왘 21.00. Església de Sant Romà.
Concert a càrrec de Javier Gava-
ra, flamenc, tribut a Paco de Lu-
cía. Dins el Mediterranean Gui-
tar Festival.
PALAFRUGELL
왘 12.00. Plaça Nova. Concert de
Last Livin’ souls. Dins el 29è
Festival de Jazz Costa Brava.
왘 20.00. Pati de Can Genís. Es-
pectacle Kraken in progrés. Dins
el 29è Festival de Jazz Costa
Brava.
PALAMÓS
왘 19.00. Teatre La Gorga. Con-
cert de tardor, amb Quartet Ca-
pellans.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
왘 13.00. Espai terrassa Fènix -
Sala Las Vegas. Concert punk
amb Viki Vortex + Trompas de
Farlopio + A tumba abierta.
TOSSA DE MAR
왘 21.00. Església parroquial de
Sant Vicenç. Concert del cicle
L'art de la guitarra, amb l'actua-
ció de Roger Tapias.
.
118165-1275252Q
Festes
FLAÇÀ
왘 Festa major. 11.00. Església de
Sant Cebrià. Ofici solemne amb
la Cobla Principal de Banyoles.
왘 13.00. Bar social de la piscina.
Vermut musical: La Mort del Rei.
왘 Tarda. Partit de futbol Ca-
sat(de)s - Solter(e)s.
왘 18.00. Pavelló. Concert i ball
amb Venus La Gran Orquestra.
LES PRESES
왘 Gala de les Preses. 10.30. Car-
rer Major. La Fireta.
왘 11.45. Plaça major. Actuació
dels nans i cavallets a càrrec de
l’esbart Marboleny.
왘 12.00. Plaça Major. Concert de
festa major amb l’Orquestra In-
ternacional Maravella.
왘 16.30. Plaça Major. Sardanes
amb la Cobla Osona.
왘 17.00. Cercavila dels gegants,
la granota i els calabotins acom-
panyats pels grallers i timbalers
de Les Preses.
왘 17.45. Plaça Major. Amb la Co-
bla Osona, ball de les cintes de
les Preses, ball de la granota i
dels calabotins, ball dels ge-
gants. Tot seguit, retorn de la
faràndula, acompanyats pels
grallers i timbalers de les Pre-
ses.
왘 19.30. Envelat. Gran concert
de gala amb l’Orquestra Interna-
cional Maravella.
PLATJA D’ARO
왘 Oktoberfest. De 12.30 a 23.00.
Plaça del Mil·lenari.
왘 13.00. Beer-Mut & Fundación
Ibiza, discomòbil.
왘 18.30. Xalarí i Xalarina (infan-
til).
왘 21.00. Miqui Puig Dj.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
왘 51è
Aplec de la Verge del Bon
Viatge. 09.30. Ermita de Sant
Elm. Missa i actuació de la Coral
del Monestir de Sant Feliu sota
la direcció del Sr. Josep M. Gar-
cia i Plaja.
왘 Exposició de quadres de pintu-
res a l’oli.
왘 12.00. Sardanes amb la Cobla
Vila de la Jonquera.
왘 14.00. Arrossada popular.
왘 17.00. Sobretaula i ball a càr-
rec d’en Xavier Music.
SERINYÀ
왘 Sant Galderic 2023. Trobada i
ruta amb tractors. 10.00. Pave-
lló. Sortida i esmorzar.
왘 Tot seguit, ruta pels 4 termes i
benedicció al monòlit de Sant
Galderic.
왘 Fi de la ruta i vermut a la plaça
Major de Porqueres.
El Quartet Capellans actua avui a La Gorga ■ LAGORGA.CAT
SANT GREGORI
왘 Aplec de Sant Grau. 09.00.
Concentració a l’aparcament del
veïnat de l’església per pujar a
peu a Sant Grau.
왘 10.00. Esmorzar.
왘 11.00. Missa.
Fires
BESALÚ
왘A partir de les 10.00. Prat de
Sant Pere. Botiga al carrer, amb
zona infantil i inflables.
CAMPRODON
왘 5a Fira Col·leccionisme Play-
mobil. Pavelló vell. Diorames,
photocall, tallers, manualitats,
parades, inflables...
CAMPRODON
왘 Fira de la tardor. De 10.00 a
20.00. Plaça Santa Maria. Amb
productes d’artesania, produc-
tes de temporada i atraccions
infantils.
FIGUERES
왘 39a Fira del col·leccionisme i
del disc. De 09.00 a 21.00. Pla-
ça Catalunya.
LLAGOSTERA
왘 Firadel bolet. Tastets boletai-
res.
왘 Tot el dia. Nucli antic. Mercat
del bolet.
왘 Tot el dia. Plaça del Mercat.
Demostració d’oficis artesans.
| Apunts | 25
왘 De OLOT
10.00 a 13.00 i de 16.00 a
19.00. Museu Emili Vilà. Visites 왘 Fira de Sant Lluc. 16.00. Cines
a l’exposició. Olot. Super Mario Bros: La pel·lí-
왘 De 10.00 a 13.00. Pati de l’es- cula.
glésia de Sant Feliu. Concentra- 왘 17.30. Casal Marià. Xerrada
ció de puntaires de Llagostera. Els boscos de la zona volcànica
왘 De 10.00 a 14.00 i de 16.00 a de la Garrotxa, a càrrec de Josep
18.00. Plaça del Castell. Espai Nuet i Valentí González.
de jocs infantils. 왘 18.30. Casal Marià. Xerrada
왘 De 10.00 a 14.00 i de 16.00 a Tinguem cura dels boscos amb
19.00. Plaça del Castell. Visita al alerta forestal.
campanar de l’església de Sant 왘 20.30. Pavelló firal. Sopar de
Feliu. foc de camp i vetllada musical, a
왘 De 10.00 a 14.00 i de 16.00 a càrrec de Manelic de Pera. En el
19.00. Visites al centre d’inter- marc del 45è Aplec Excursionis-
pretació de Llagostera. ta Països Catalans.
왘 De 10.00 a 14.00 i de 16.30 a
18.00. Carrer Processó. Jocs de Infantils
taula. NAVATA
왘 De 10.00 a 19.00. Ajuntament. 왘 Setmana
cultural. 11.00. Era
Exposició de bolets naturals. de l’Obra. Contacontes amb Dia-
왘 D’11.00 a 14.00 i de 16.30 a na Kerbelis.
19.00. Casa de les Vídues. Taller
왘 Taller per a infants Dissenya el
gastronòmic infantil Petits xefs teu punt de llibre amb material
boletaires.
reciclat, amb Gemma Tortugue-
왘 De 11.00 a 14.00 i de 17.00 a ta.
19.00. Plaça del Castell. Petits RIBES DE FRESER
artistes de la natura Land-Art. 왘 18.00. Teatre municipal. Re-
NAVATA presentació de l’obra Sempre
왘 Setmana cultural. 10.00. Era nens, sopar de carmanyola, a
de l’Obra. Fira d’intercanvi de lli- càrrec de la Cia.Teatre d’emer-
bres. gència.
Farmàcies de torn
Anglès: Bonmatí (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 420 889. La Verne- 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 260 839. Av. Santa Co-
da, 57. Arbúcies: Gonzàlez-Huix (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 162 loma, 1. Palafrugell: Thomas (de 09.00 a 20.00 i de 20.00 a 09.00 del
181. Plaça del Doctor Turon, 9. Banyoles: Figueras (de 09.00 a 22.00 i de dia seg.): 972 302 642. Pompeu Fabra, 134. Palamós: Massaneda (de
22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 571 304. Av. Catalunya, 17 . Bàscara: Pa- 09.00 a 20.30 i de 20.30 a 09.00 del dia seg.): 972 314 587. Av. de la Lli-
gès (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 626 250 209. Av. Alt Empordà, 28. bertat, 99. Prullans: Rosa Alonso (de 09.00 a 22.00 Localitzades): 973
Besalú: Gratacós Nadal, CB (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 591 273. 511 158. Del Puig, 1 . Puigcerdà: Mallol Marco (de 09.00 a 22.00 i de
Ganganell, 44. La Bisbal d’Empordà: Coll Brunet Ester (de 09.00 a 20.00 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 972 882 451. Ctra. Nacional, 152
i de 20.00 a 09.15 del dia seg. Localitzades): 674 038 640. C/Josep Irla, km. 169,71. Ribes de Freser: Ramis Folcra Maria (de 11.00 a 13.00 Localit-
14. Blanes: Adell (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 zades): 681 361 106. C/Major, 24. Ripoll: Lorente (de 09.00 a 22.00 i de
331 656. Anselm Clavé, 84. Breda: Ventura (de 09.00 a 21.00 Localitza- 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 972 703 936. Berenguer El Vell,
des): 972 870 040. Plaça de l’Església, 1. Cadaqués: Colomer (de 09.00 a 5. Roses: A. Castelló Hors (de 09.00 a 21.00 i de 21.00 a 09.00 del dia
22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 972 258 932. Ctra. seg.): 972 257 723. Rda. Miquel Oliva i Prat, 4-6. Salt: Riera Díez CB (de
Port Lligat, s/n. Caldes de Malavella: Casanovas (de 11.00 a 13.00 Loca- 09.30 a 22.00 i de 22.00 a 09.30 del dia seg.): 972 978 376. Esteve Vila, 1
litzades): 639 983 720. Vall-llobera, 17. Campdevànol: Cuy (de 09.00 a (cantonada c/ Major). Sant Antoni de Calonge: Granell (de 11.00 a 13.00
21.00 Localitzades): 972 730 651. Av. Estació, 7. Cassà de la Selva: Lagui- Localitzades): 972 652 705. Av. Costa Brava, 6-8. Borés Domènech (de
llo (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 972 11.00 a 13.00 Localitzades): 972 651 634. Pg. Mundet, 33. Sant Feliu de
464 555. Ctra. Provincial, 289. Castell-Platja d’Aro: Sala (de 09.00 a Guíxols: Valls Gironès (de 09.00 a 20.30): 972 320 192. Major, 33. De la
22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 817 564. Av. Costa Brava, 2. Peña Riera (de 20.30 a 09.00): 972 322 470. Cubias, 5-17 local 6 . Sant Hi-
Castelló d’Empúries: Crosas (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 616 800 lari Sacalm: Broto (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 646 593 929. Raven-
202. de la Presó, 6. Celrà: Dellonder (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 667 tós, 1. Sant Joan de les Abadesses: Herencia Jacent Farmàcia M. Rosa
558 161. Aumet, 48. L’Escala: Massaguer (de 09.00 a 21.00 i de 21.00 a
Sunyer Creixans (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 720 154. Pere Rovi-
09.00 del dia seg. Localitzades): 972 771 375. Port, 28. Figueres: Genís ra, 14. Sant Pau de Segúries: Farmàcia Traveria CB (de 09.00 a 21.00 Lo-
(de 09.00 a 20.00 i de 20.00 a 09.00 del dia seg.): 972 501 763. Ample, calitzades): 972 747 119. C/ Guàrdia, 4. Santa Coloma de Farners: Amiel
28. Girona: Farmàcia Quintana Frigola, C.B. (de 09.15 a 22.00 i de 22.00 a (de 09.30 a 22.00 i de 22.00 a 09.30 del dia seg. Localitzades): 972 840
09.15 del dia seg.): 972 232 604. Avgda. Sant Narcís, 32. Conejero Ensesa, 082. Pare Lluís Rodes, 50 . Sarrià de Ter: Juanola Ribera (de 09.00 a
CB (de 09.15 a 22.00): 972 232 392. Av. Sant Narcís, 69-71. La Jonquera: 21.00): 972 204 193. S. Joan Bosco, 23 - Pont Major. Torroella de Mont-
Escutia (de 10.00 a 12.00 Localitzades): 972 554 014. Major, 87. Llagoste- grí: Corbalán (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitza-
ra: Saurí (de 10.00 a 13.00 Localitzades): 619 622 902. Pau Casals, 13. des): 972 760 149. Passatge de Catalunya, 21. Tossa de Mar: Capell (de
Llançà: Figa (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitza- 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 340 208. Rbla. Pau Casals, 12 Esc.1 Lo-
des): 690 141 644. Salmeron, 5. Lloret de Mar: Mateos (de 22.00 a cal 6-7 . Vidreres: Biraud (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 875 666.
09.30): 972 964 655. Av. Vidreres, 146. Martínez Farregut Helena (de Josep Pla, 84 baixos. Vilajuïga: Ymbert (de 09.30 a 21.00 Localitzades):
09.30 a 22.00): 972 366 155. C/Venècia, 75. Olot: Montanyà-Dou (de 673 570 798. Plaça Margineda, 3 .
 |
26 Apunts | EL PUNT AVUI
L’agenda
Sardanes
CAMPDEVÀNOL
왘 Dia del soci. 17.00. Pl. de la Dan-
sa. Sardanes amb la Cobla La
Principal de Banyoles.
L’ESCALA
왘 16.30. Camp dels Pilans. Audi-
ció de sardanes amb la Cobla
Principal de Cassà de la Selva.
Teatre
GIRONA
왘 18.00. Sala
La Planeta. Especta-
cle Com qui sent ploure, de David
Martínez. Dins el festival Tempo-
rada Alta.
왘 Col·loqui postfunció: Teresa Vi-
cente, promotora de la ILP i José
Manuel Chica, director del taller
de l’Habitat i expert en Feng Shui
i Ching.
PUIGCERDÀ
왘 18.00.Teatre municipal del Ca-
sino Ceretà. Representació de
Cabaret, a càrrec de l’Associació
Cerdanya Musical.
SALT
왘 18.00. Teatre. Representació
d’El cos més bonic que s’haurà
trobat mai en aquest lloc, amb Pe-
re Arquillué. Dins el Temporada
Alta.
TORROELLA DE MONTGRÍ
왘 18.00.Auditori Espai Ter. Re-
presentació de l’obra Fitzroy. Dins
el Temporada Alta.
Jornades
BESALÚ
왘 Jornades europees del patrimo-
ni. 12.00. Visita guiada Un passeig
pel Call. En castellà. Cal reserva
prèvia.
CADAQUÉS
왘 Festival Incadaqués Photo. Ex-
posicions, projeccions, llibres...
Fins al 15 d’octubre.
GIRONA
왘 3a Trobada entre dos mons.
16.00. Centre Cívic Santa Eugè-
nia. Jornada de reflexió i sensibi-
lització amb taules rodones, ta-
llers vivencials, audiovisuals, gas-
tronomia i músiques tradicionals.
SALT
왘 Octubre antiracista a Salt - Res
a celebrar. 15.00. Plaça Catalu-
nya. Mural col·laboratiu i taller de
pancartes, amb Diego Ojeda Na-
diemedicearte.
왘 17.00. Xerrada Com combatre el
racisme dels barris? Amb Yuma
Cissokho, Aliou Diallo i Fàtima Aa-
tar.
왘 19.00. Manifestació.
왘 20.30. Escola La Farga. Concert
a càrrec de Pinan 450F.
Gastronomia
CASTELLÓ D’EMPÚRIES I
EMPURIABRAVA
왘 EmpúriaTapes.Més informació
a www.empuriatapes.cat. Fins al
15 d’octubre.
LLAGOSTERA
왘 Campanya gastronòmica La
Cuina del bolet. Hi participen els
restaurants Els Tinars, Ca la Ma-
ria, Mas Roure, Can Cassoles, El
Carril 9, Ca l’Artau i Cal Degollat.
Fins al 29 d’octubre.
QUART
왘 3a
edició Terra i Gastronomia,
cicle gastronòmic per restaurants
i establiments de cuina de Quart.
Diversos restaurants del municipi
serviran el Plat Terrisser 2023:
carn a l’estil de les Gavarre,s
adaptada al present per l’Escola
d’Hostaleria i Turisme de Girona.
Restaurants: Can Mascort, Arrels,
La Parada (local social), Ca l’Àn-
gel i L’Atuell. Fins al 29 d’octubre.
Una imatge de ‘Com qui sent ploure’, de David Martínez, que es representa aquesta tarda a La Planeta ■ QUIM PUIG
TORROELLA DE
MONTGRÍ-L’ESTARTIT
왘 Jornades gastronòmiques de la
poma. Fins al 31 d’octubre.
Inauguracions
CAMPRODON
왘 19.00. Espai Cultural Cal Mar-
quès. Inauguració de l’exposició
Cabrero Arnal, el dibuixant que va
mirar als ulls de la mort. i presen-
tació del llibre Josep Cabrero Ar-
nal, itinerari d’un dibuixant genial.
Presentacions
PALAFRUGELL
왘 21.30. Teatre municipal. Pre-
sentació de l’exposició Jazz & Ci-
nema. Love Story, a càrrec de
Jaume Tauler, comissari de la
mostra, i projecció de la pel·lícula
Un vaso de Whisky (1958). Dins el
29è Festival de Jazz Costa Brava.
Donació de sang
BESALÚ
왘 De 10.00 a 14.00. Pont vell.
Diversos
BEGUR
왘 Begur Comedy Film Fest.
09.30. Des de la plaça de la Vila.
Trekking Vistes de pel·lícula. Ins-
cripcions, a l’Oficina de Turisme.
왘 11.30. Cinema Casino. Secció
Oficial Panorama, en col·labora-
ció amb la Mostra Fire de cinema
LGTBI Barcelona, amb la projec-
ció de Proyecto Fantasma, de Ro-
berto Doveris. Presentació a càr-
rec d’Antoine Leonetti, director
de la Mostra Fire.
왘 18.00. Cinema Casino. Secció
Oficial Première, amb la projecció
de La mujer del médico (The Doc-
tor’s Wife), de Bruno Simôes, i La
vida de Brianetor, d’Álvaro Longo-
ria. Amb la presència de l’equip
de la pel·lícula.
왘 22.00. Cinema Casino. Secció
Oficial Panorama. Entrega del
premi internacional Empordà a
Javier Fesser. Projecció de les
pel·lícules The Parrot, de Juanma
Bajo Ulloa, i Campeonex, de Ja-
vier Fesser.
BLANES
왘 Blanes Urban Fest. 16.30. Pl.
Espanya. Taller d'skate.
왘 18.00. Pl. Països Catalans. Exhi-
bició d’skate.
왘 20.00. Pl. Biblioteca. Cine, Step
Up Revolution.
왘 22.00. Pg. de Mar. Concert:
DPraims+ Dugarry + Kanela + Le-
ticia Sabater.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
왘 16a
Ruta de l’art. 16.00. Obertu-
ra d’espais expositius i Mercat
d’Art. Presentació oficial amb les
autoritats, inici des de l’espai
núm. 1 situat al Rentador.
왘 20.00. Basílica de Santa Maria.
Acte d’inauguració i espectacle
de foc amb Els Senyors de Foc.
GIRONA
왘 14.00. Casal de la Gent Gran Ta-
ialà. Dinar popular.
PALAFRUGELL
왘 18.00. Plaça Nova. Classe d’ini-
ciació al Lindy Hop. Dins el 29è
Festival de Jazz Costa Brava.
PALAMÓS
왘 10.00. Platja Gran. 15è Torneig
de golf.
SANTA CRISTINA D’ARO
왘 Museu de la Màgia - Col·lecció
Xevi. Visites amb cita prèvia. Més
informació i reserves al telèfon
607 23 79 11, al mòbil 667 29 25
00 o a granmuseudelama-
gia.com.
Visites
EMPÚRIES
왘 11.00. MAC-Empúries. Visita ro-
mana. Imprescindible reserva
prèvia a reservesempuries@gen-
cat.cat.
ROSES
왘 12.00. Castell de la Trinitat. Vi-
sita guiada.
왘 12.00. Espai cultural La Ciuta-
della. Visita guiada Un passeig
d’història. Més informació i reser-
ves al 972 151 466 o a patrimo-
ni@roses.cat.
ULLASTRET
왘 12.00. Ciutat ibèrica. Visita tea-
tralitzada Adéu Indika! Cal reser-
va prèvia. Més informació al 972
17 90 58.
Cap de setmana
ANGLÈS
왘 Cursa Corre per les mames, pel
diumenge dia 15. Se sortirà a les
09.00 del matí del Pavelló Muni-
cipal. Recorreguts de 5 i 10 km.
Més informació a www.correper-
lesmames.cat.
LLAGOSTERA
왘 Cursa Corre per les mames, pel
diumenge dia 15. Dues modali-
tats: 5km i 10km. Se sortirà a les
09.00 des del Pavelló Municipal
Josep Mir. Inscripcions a
www.correperlesmames.cat.
LLANÇÀ
왘 Cursa Corre per les mames, pel
diumenge dia 15. Se sortirà a les
10.00 des de la Plaça Major. Ins-
cripcions online a www.correper-
lesmames.cat.
PALAMÓS
왘 Caminada Corre per les mames,
pel diumenge dia 15. Se sortirà a
les 09.00 des de la Plaça Mn Gu-
mersind. Inscripcions a
https://oncolligagirona.cat/acti-
vitats-solidaries/corre-per-les-
mames.html.
왘 Jornada Dibuix i pintura natura-
lista, pel diumenge. Punt de tro-
bada: Can Pere Tià, a les 09.30. A
càrrec de Guillem Saguer. Inscrip-
ció prèvia a 972 643 695.
PLATJA D’ARO
왘 Caminada
solidària dels 20 km,
pel diumenge dia 15. Sortida des
del Palau d’Esports i Congressos,
a les 07.30. Itineraris de 10km,
20km i inclusiu. No competitiva.
QUART
왘 Cursa Corre per les mames, pel
diumenge dia 15. Se sortirà a les
09.00 des del Local Social. Dos
recorreguts: de 5 i 10 quilòme-
tres. Més informació a www.cor-
reperlesmames.cat.
RIBES DE FRESER
왘 Cursa Corre per les mames, pel
diumenge dia 15. Se sortirà a les
10.00 des de la Plaça del Mercat.
Curses de 5km i 10km. Més infor-
mació al www.correperlesma-
mes.cat.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
왘 Cursa Corre per les mames, pel
diumenge dia 15. Se sortirà a les
10.00 des dels Jardins Juli Garre-
ta. Circuit de 5km corrent o cami-
nant. Més informació a www.on-
colligagirona.cat.
SANTA CRISTINA D’ARO
왘 Ruta guiada de senderisme Ro-
samar-Canyet, pel diumenge dia
15. Desnivell acumulat: 440 m;
distància total: 10,5 km; dificultat:
difícil nivell 4/5. Se sortirà a les
08.00 del matí del carrer de la
Marina a la urbanització Rosa-
mar.
TOSSA DE MAR
왘 5a La Megalítica Tossa de Mar,
pel diumenge dia 15. Se sortirà a
les 09.00 del matí des del Polies-
portiu. Més informació a www.la-
megalitica.com.
왘 Sortida taller Tresors de Ses Ca-
diretes - Es vi de Tossa, per dis-
sabte dia 14. Se sortirà a les
08.30 des de l’Oficina de Turis-
me. A les 17.00, visita i degusta-
ció al celler Es vi d’en Carlus. Re-
serves a mediambient@tossade-
mar.org.
VILADEMULS
왘 Ruta circular, per diumenge dia
15. Se sortirà a les 09.00 del matí
des de l’Av. Viader, Galliners. Més
informació a www.ceplaesta-
ny.cat.
Cursets i tallers
DIVERSOS
왘 Camprodon. Taller de formació
Gestió turística dels espais de me-
mòria: Les rutes dels maquis al Pi-
rineu. S’impartirà a l’Espai Cultu-
ral Cal Marquès, el proper dilluns
dia 16, de 09.00 a 13.00. Inscrip-
cions i més informació al telèfon
620 484 591.
왘 Cassà de la Selva. Taller de cal-
ligrafia itàlica, pel diumenge dia
15, a càrrec de Laia Soler. S’im-
partirà a l’Escola d’Art Josep Llo-
veras, de 09.00 a 13.00 i de 15.30
a 18.30. Per a adults (a partir de
16 anys). Cal reserva prèvia.
왘 Figueres. Taller de suport i for-
mació a persones cuidadores
d’un/a familiar amb dependència.
Es farà els dies 17, 24 i 31 d’octu-
bre i el 7 i 14 de novembre al Ca-
sal Cívic i Comunitari, de 10.00 a
12.00. Més informació al 972 674
669.
Exposicions
BANYOLES
왘 Biblioteca.
Giani Rodari, mos-
tra documental. Fins al 25 d’octu-
bre.
BLANES
왘 Sala García-Tornel. El món vist
per un Urban Sketcher, de Carlos
Álvarez. Fins al proper 14 d’octu-
bre.
CAMPRODON
왘 Cal
Marquès. Dibuixos i pintu-
res de Fernando Vila. De diven-
dres a diumenge, fins al desem-
bre.
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
CASSÀ DE LA SELVA
왘 Biblioteca Municipal. Joan
Fuster, una vida il·lustrada. Fins al
24 d’octubre.
CASTELL D’ARO
왘 Castell de Benedormiens. Ho-
menatge a José Guillén, pintura.
Fins al 19 de novembre.
EMPÚRIES
왘 MAC-Empúries. Tresors d’Em-
púries. Fins al 31 de desembre.
GAVARRES
왘 Art & Gavarres, 6è Festival in-
ternacional de Land Art. Pobla-
cions i artistes: a Palamós, Màs-
ter en Disseny Paramètric en Ar-
quitectura (UPC), Tania Font, Mia
Llauder, Pilar Ors i Julio Borg; a
Girona, Quim Moya, Toya Legido,
Team Fleur, Curro Claret, Jordi
Batallé, Guillermo Olmo, Etèries;
a Cassà de la Selva, Olga Solà,
Ció Abellí i Alfons Plujà; a Llagos-
tera, Elena Garcia, Delphine Labe-
dan. Fins al 9 de novembre.
GIRONA
왘 ADAC. Fotografies sobre el me-
di ambient, realitzades pels socis
de l’Ateneu. Fins al 29 d’octubre.
왘 Biblioteca Carles Rahola. 50
aniversari Pepe Carvalho. Fins al
25 d’octubre.
왘 Biblioteca del Campus Barri
Vell. La vida a Calella de Palafru-
gell. Fins al 22 d’octubre.
왘 Bòlit St Nicolau. L’ombra sota
la parpella, de l’artista Pep Ad-
metlla. Fins al 28 de gener.
왘 CaixaForum. Homo Ludens. Vi-
deojocs per entendre el present.
Fins al 18 de febrer.
왘 Casa de Cultura. Per la Repú-
blica. Accions culturals per la Ca-
sa de la República. Fins al 4 de no-
vembre.
왘 Casa Masó. Xavier Montsalvat-
ge, en terra de gestes i de beutat.
Fins al 4 de novembre.
왘 Centre cívic Barri Vell-Merca-
dal. Abstracte / Figuratiu, de
Juan Fran González. Fins al 30
d’octubre.
왘 Centre Cultural La Mercè. Es-
cultures al claustre: El ritme del
cos, de Jorge Egea. Fins al 3 de
novembre.
왘 Centre Cultural La Mercè. Rag
and Bone, de Quico Estivill. Fins al
3 de novembre.
왘 Centre Cultural La Mercè.
Contrapunt, de Sabrina Arnault.
Dins el cicle Art propi La Volta.
Fins al 3 de novembre.
왘 Centre Cultural La Mercè. Ex-
posició Des(harmonies) arcàdi-
ques, fotografies de Cristina Fer-
rer. Fins al 3 de novembre.
왘 Claustre de la Mercè. Fotofic-
cions, fotografies de Mercè Ribe-
ra. Fins al 3 de novembre.
왘 Ferro Calent. L’empremta del
temps, del fotògraf creatiu Pere
Barba. Fins al 19 d’octubre.
왘 Fundació Fita. Un home mort,
de Joanic Geniüt. Fins al 3 de no-
vembre.
왘 Fundació Valvi. Abans i des-
prés. Trames, conceptes i reali-
tats, 1973-2023, de Guillem Ru-
bió. Fins al 4 de novembre.
왘 Galeria d’Art El Claustre. Pin-
tures de Frank Jensen. Fins al 21
d’octubre.
왘 Museu d’Art. Diàlegs amb l’Art,
treballs dels tallers d’art de la
Unitat de Transtorns de la Con-
ducta Alimentària (UTCA). Fins al
gener.
왘 Museu d’Història dels Jueus.
Antologia de Primo Levi, mostra
artística d’Alexandra Genís. Fins
al 5 de novembre.
왘 Museu d’Història. De la Repú-
blica a l’exili: els camins de les
mestres. Fins al 2 de novembre.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
L’agenda
Convocatòries
INVESTIGACIÓ
왘 Barcelona. Premi de la Institu-
ció Catalana d’Estudis Agraris
(per a estudiants universitaris).
40a convocatòria. Premi instituït
l’any 1983. Ofert a un treball d’in-
vestigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre agricultura. Poden partici-
par en aquesta convocatòria estu-
diants universitaris i titulats des
de l’1 de febrer de 2019. Els tre-
balls han d’ésser inèdits i redac-
tats en català. Les candidatures
s’han de tramitar telemàticament
per mitjà del formulari disponible
al web de l’IEC, al qual caldrà ad-
juntar el treball en PDF, un certifi-
cat d’estudis i una còpia del DNI.
El comprovant de la tramitació te-
lemàtica s’ha d’enviar signat a
premis@iec.cat. La dotació del
premi és de nou-cents euros (900
€). Termini d’admissió : 1 de de-
sembre de 2023, a les 13 hores.
왘 Barcelona. Premi dels Amics
de l’Art Romànic (per a estu-
diants). 30a convocatòria. Premi
instituït l’any 1993. Ofert a un tre-
ball d’investigació, bibliogràfic o
d’assaig sobre art i cultura catala-
nes. S’adjudica en dos torns: 1)
període preromànic o romànic, 2)
període gòtic. Ofert, en aquest
torn (2), al període gòtic. Poden
participar en aquesta convocatò-
ria estudiants universitaris i titu-
lats des de l’1 de febrer de 2019.
Els treballs han d’ésser inèdits i
redactats en català, i han de tenir
una extensió màxima de cinquan-
ta pàgines (2.800 caràcters amb
espais per pàgina). Les candida-
tures s’han de tramitar telemàti-
cament per mitjà del formulari
disponible al web de l’IEC, al qual
caldrà adjuntar el treball en PDF,
un certificat d’estudis i una còpia
del DNI. El comprovant de la tra-
mitació telemàtica s’ha d’enviar
signat a premis@iec.cat. Termini
d’admissió de candidatures: 1 de
desembre de 2023, a les 13 hores.
왘 Barcelona. Premi Eduard Va-
lentí de la Societat Catalana
d’Estudis Clàssics (per a estu-
diants). 13a convocatòria. Premi
instituït l’any 2011. Ofert a un tre-
ball inèdit d’estudi i investigació
sobre qualsevol aspecte relatiu
als estudis clàssics. Els treballs
han d’ésser inèdits i redactats en
català. Les candidatures s’han de
tramitar telemàticament per mitjà
del formulari disponible al web de
l’IEC, al qual caldrà adjuntar el tre-
ball en PDF, un certificat d’estudis
i una còpia del DNI. Un exemplar
del treball imprès en paper en for-
mat ISO A4 a un espai i mig d’in-
terlineat i relligat —acompanyat
del comprovant de la tramitació
telemàtica— s’ha de dipositar a la
seu de l’IEC (carrer del Carme, 47,
de Barcelona). La dotació del pre-
mi és de mil dos-cents euros
(1.200 €). Termini d’admissió de
candidatures: 1 de desembre de
2023, a les 13 hores.
왘 Barcelona. Premi IEC de la
Secció de Ciències Biològiques
PIUS FONT I QUER de Ciències
de la Vida. 24a convocatòria. Pre-
mi instituït l’any 1965. Ofert a un
investigador o una investigadora
que treballi en un centre de recer-
ca o en una universitat de les ter-
res de llengua i cultura catalanes.
Els aspirants han de tenir menys
de quaranta anys en el moment
de fer la sol·licitud, amb les excep-
cions i les justificacions que es re-
cullen per als projectes de l’Euro-
pean Research Council (ERC). Es
valorarà la qualitat de la recerca
que dugui a terme i la capacitat
de direcció i de generació de no-
ves idees. Les candidatures s’han
de tramitar telemàticament per
mitjà del formulari disponible al
web de l’IEC. El comprovant de la
tramitació telemàtica s’ha d’en-
viar signat a premis@iec.cat. Ter-
mini d’admissió de candidatures:
1 de desembre del 2023 a les 13
hores.
LITERATURA
왘 Amposta. XVII Premi Literari
de teatre La Carrova 2023.
L’Ajuntament d’Amposta i l’Insti-
tut d’Estudis Comarcals del Mont-
sià convoquen aquest premi amb
la intenció d’incentivar i reconèi-
xer l’escriptura teatral. El premi
s’entrega al millor text literari de
teatre i pot ser de qualsevol temà-
tica. Han de ser inèdits, escrits en
català i no hi pot constar el nom
de l’autor, sinó un pseudònim. Per
l’admissió i participació en el cer-
tamen els participants han de
presentar amb data límit el dia 1
de desembre una sol·licitud-ins-
tància al registre general de
l’Ajuntament d’Amposta. Més in-
formació a la web de l’Ajuntament
d’Amposta i a premiliteraridetea-
trelacarrova@gmail.com.
| Apunts | 27
왘 Balaguer. Primer Concurs de
Relats Vila del Llibre. Balaguer.
Fins al 17 de desembre. Organitzat
per Verum Fictio i Vila del Llibre.
Envia un relat inspirat en el lema
"Llegir el passat per escriure el fu-
tur" que transcorri en una de les
poblacions que formen part de la
Xarxa de Viles del Llibre 2023. Els
relats han d’estar escrits en prosa
i ajustar-se, de manera oberta i
lliure, al tema proposat. L’extensió
mínima són 1.500 paraules i la
màxima 4.000 paraules. Els relats
poden estar escrits en català o en
castellà, i s’escriuran amb lletra ti-
pogràfica Arial, en cos de 12 punts
a doble espai. S’admet només un
relat per participant. El relat s’ha
d’enviar en format PDF a concurs-
relats@viladelllibre.cat indicant el
títol, el pseudònim i a quina vila
del llibre participa. El concurs
s’obrirà aproximadament, uns 15
dies abans de cada Vila del Llibre i
es tancarà 15 dies després.

Les necrològiques Telèfon 972 186 400 Dissabtes i diumenges a partir de les 18 h. necros@elpuntavui.cat

SOCIETAT Campdevànol
Juan Antonio Calderón Gar-
Marià Morera, president del Club cía. Va morir als 64 anys. Exèquies,
demà, a les 12 del migdia, a l’església
Santa Cristina d’Aro a Santa Cristina d’Aro. Exèquies, avui,
Francisco Grau Mas. Va morir dijous, a les 12 del migdia, a la parrò-
abans-d’ahir, dimarts, als 63 anys. Vivia quia de Santa Cristina d’Aro.

Excursionista Ripoll parroquial de Sant Cristòfol de Campde-

vànol.

Cassà de la Selva
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

També era coordinador del Comitè Català de Senders

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Arnau Boix
Marià Morera, president del Club Excursionista
Ripoll, ha mort aquest dimecres, a l’edat de 69
anys, a causa d’un accident mentre feia tas-
ques de senyalització i manteniment de rutes a
la zona del tuc de Muiols, a Ogassa.
Morera era veí de Campdevànol i feia molts
anys que estava vinculat al món del senderis-
me. Formava part de la Federació d’Entitats Ex-
cursionistes de Catalunya i actualment era el
president del Club Excursionista de Ripoll. Lli-
gat al manteniment dels senders homologats
de la FEEC, va formar part de la junta, va ser de-
legat de senders del Ripollès i, des de feia sis
anys, era el coordinador del Comitè Català de
Senders, que aquest any han celebrat els 50
anys d’existència. També va ser un dels impul-
sors del nou carnet per als voluntaris de cuida-
Josep Mercader Vert. Va morir
ahir als 67 anys. Vivia a Cassà de la Sel-
va. Vidu d’Anna Casquet Argemí. Exè-
quies, demà, a les 4 de la tarda, a la
parròquia de Sant Martí de Cassà de la
Selva.
Girona
Jordi Burcet Viladomat. Va mo-
rir ahir als 89 anys. Vivia a Girona. Vidu
de Montserrat Company Martí. Exè-
quies, demà, a les 11 del matí, a l’oratori
del tanatori Mémora de Girona.
Miguel Espinar Marchal. Va mo-
rir ahir als 62 anys. Vivia a Girona. Exè-
quies, avui, a les 10 del matí, a l’oratori
del tanatori Mémora de Girona.
Francisco González Mate. Va
morir ahir als 87 anys. Vivia a Girona.
Casat amb Patrocinio Valero Ruiz. Exè-
quies, avui, a les 12 del migdia, a l’orato-
ri del tanatori de Salt.
Marià Morera / FEEC Victòria Puerto Mir. Va morir ahir .

dors de senders. als 89 anys. Vivia a Girona. Vídua de Gil

Mariano, com li deien els amics, era una per-
sona molt coneguda i estimada a la zona. Ha-
via participat en moltes activitats i col·laborat
amb diferents institucions i projectes. Per ex-
emple, va participar en la campanya de fede-
rats de la FEEC de l’any 2019, o també en dife-
rents programes per difondre el senderisme al
país, com el que havia fet des de la Televisió del
Ripollès.
Per altra banda, col·laborava habitualment
amb l’editorial catalana de mapes excursionis-
tes Alpina donant a conèixer informació de
senders. Hi havia dibuixat una cartografia de
les muntanyes del Ripollès.
Nadal Aleixandri. Exèquies, avui, a les 11
del matí, a l’oratori del tanatori Mémora
de Girona.
Llagostera
Josep Puig Viñolas. Va morir
abans-d’ahir als 71 anys. Vivia a Llagos-
tera. Casat amb Roser Alay Mallorquí.
Exèquies, avui, a les 10 del matí, a l’ora-
tori del tanatori de Llagostera.

Maçanet de la Selva
Paqui González García. Va morir
ahir als 64 anys. Vivia a Maçanet de la
Selva. Casada amb Rafael Cárdenas Cas-
taño. Exèquies, avui, a 2/4 de 12 del ma-
Jordi Burcet Viladomat tí, a l’oratori del tanatori de Maçanet de
la Selva.
Vidu de Montserrat Company Martí Olot
Ens va deixar el dia 11 d’octubre del 2023, a l’edat de 89 anys. Maria Isil Funosas. Va morir ahir
als 92 anys. Era natural de Sant Aniol de
E.P.D. Finestres i vivia a Olot. Vídua de Joan
Els seus fills, Montse i Jordi, Anna i Joan; nets, Jordi i Montse, Sheila i Sam, Elisabet i Zoel, Espàrrach Aumatell i deixa una filla.
Tània i Joan Marc; besnets, Abril, Roger, Bruna, Aleix, Berta, Mariona i Alguer; Exèquies, demà, a les 12 del migdia, a
171169-1275282Q

l’església de Sant Cristòfor les Fonts

germà Narcís i tota la família comuniquen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua. d’Olot.
La cerimònia de comiat se celebrarà demà, divendres, dia 13,
a les 11 del matí, a la sala de cerimònies del tanatori Mémora de Girona. Riells i Viabrea
Sala de vetlla: tanatori Mémora de Girona (ctra. de Sant Feliu, 36). Anna Sala Señal. Va morir ahir als
Horari de vetlla: avui, dijous, dia 12, de 4 de la tarda a 8 del vespre. 93 anys. Vivia a Riells i Viabrea. Vídua
de Secundino Gardella Masó.La cerimò-
Girona, 12 d’octubre del 2023 nia exequial se celebrarà, demà, a les 11
del matí, a la parròquia de Sant Fèlix de
Girona.
 |
28 Apunts | EL PUNT AVUI
Les necrològiques
CULTURA
Amado Jaén, compositor que va adaptar
algunes de les sintonies del Club Super3
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Va ser el baixista del grup de l’Hospitalet de Llobregat Los Diablos i autor de cançons com ara ‘Un rayo de
sol’, ‘Fin de semana’ i ‘Oh, oh, July’
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Arnau Boix
El músic i compositor Amado Jaén Blanco
va morir dimarts, als 74 anys, segons han
confirmat a l’ACN fonts properes al grup de
l’Hospitalet de Llobregat Los Diablos.
Va néixer l’any 1949 i va desenvolupar
una llarga carrera com a autor i com a pro-
ductor per a altres artistes. A finals dels
anys seixanta Agustí Ramírez, com a can-
tant, i Enrique Marín, a la guitarra, van fun-
dar Los Diablillos del Rock, i poc temps
després Emilio Sancho i Amado Jaén s’hi
van afegir per convertir-se en el famós grup
de música pop Los Diablos. En els seus ini-
cis cantaven versions de temes d’El Dúo Di-
námico, però aviat van començar a desen-
volupar cançons pròpies. Amado n’era el
baixista i autor i coautor d’algunes de les
cançons més sonades, com ara Un rayo de
sol, Fin de semana, Oh, oh, July, Acalorado o
Rosana. L’any 1970, amb Un rayo de sol, van
assolir el seu primer i únic disc d’or. En
van arribar a vendre més de 450.000 cò-
pies.
Durant els anys vuitanta, Jaén va iniciar
una breu carrera en solitari component,
fent de lletrista i adaptant textos al caste-
llà. Va participar en cançons com Anabalina,
de Las Grecas; Lady Banana de Tony Ro-
nald; Bésame, Magdalena, de Nubes Grises, i
Tú, tú bailas, de Daniel Vangarde. El 1981,
Jaén va formar part del Festival d’Eurovisió
celebrat a Dublín (Irlanda) component el
SOCIETAT
Charles Feeney, cofundador de les
botigues lliures d’impostos Duty Free
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Va donar tota la seva fortuna a causes benèfiques
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Arnau Boix
L’empresari estatunidenc Charles Feeney va
morir dilluns, a l’edat de 92 anys.
Havia declarat en més d’una entrevista que
volia morir sense diners i de manera humil, i ai-
xí ho va fer. Va donar tot el seu patrimoni
(8.000 milions de dòlars) a causes humanità-
ries de manera anònima. Alguns multimiliona-
ris com el mateix Bill Gates van expressar una
gran admiració per ell i el seu exemple de vida.
La seva carrera empresarial es va iniciar
com a operador de ràdio de les forces aèries
estatunidenques en la guerra de Corea. Du-
rant aquell període, juntament amb el seu
company d’universitat Robert Warren Miller,
va començar a vendre licors lliures d’impostos
als militars americans. En veure que el negoci
funcionava van decidir ampliar-ho a la venda
de cotxes i tabac, i van fundar el Duty Free
Shoppers Group. Van començar operant a
Hong Kong i més tard es van expandir per Eu-
ropa. A mitjans dels anys noranta ja obtenien
més de 300 milions de dòlars a l’any en bene-
ficis i es van convertir així en el minorista de
viatges més gran del món. El 1996 els dos so-
cis es van vendre les seves participacions a
Telèfon 972 186 400
Amado Jaén
tema Y solo tú, interpretat per José María
Bacchelli, una cançó que va ser acusada de
plagi per part de Julio Iglesias i duta als tri-
bunals, tot i que finalment l’acusació no va
prosperar.
Jaén és també molt recordat pel fet de
ser l’adaptador de moltes de les sintonies
dels dibuixos animats dels anys noranta
del canal de televisió Super3. Entre altres,
Charles Feeney
Louis Vuitton Moët Hennessy. Feeney es va co-
mençar a comprar cases per tot el món i a viu-
re una vida de luxe, fins que va dir prou. Va can-
viar de mentalitat totalment i va donar tota la
seva fortuna a diverses causes socials d’arreu
del planeta per viure els últims anys de la seva
vida de manera humil i pobra.
Dissabtes i diumenges a partir de les 18 h. necros@elpuntavui.cat
va adaptar les cançons d’Inspector Gadget,
Luky Luke, Doraemon, Els picapedra, Casper,
Bola de Drac Z o Musculman, i també va aju-
dar a produir alguns dels CD amb música
infantil que va comercialitzar el mateix ca-
nal. Per altra banda, també trobem sinto-
nies seves en altres mitjans i publicitat per
a marques com ColaCao, Dodot, Catalana
Occident o Sony.
SOCIETAT
Dorothy Hoffner,
la paracaigudista
de 104 anys
————————————————————————————————————————————————————
El 1r d’octubre va batre el rècord de ser
la persona de més edat que aconseguia
saltar en paracaigudes
————————————————————————————————————————————————————
Arnau Boix
La paracaigudista Do-
rothy Hoffner va mo-
rir dilluns, dia 9 d’oc-
tubre, a l’edat de 104
anys, segons ha co-
municat Joe Conant, el seu íntim amic.
Nascuda el 1918 a Chicago, Hoffner va fer el
seu primer salt en paracaigudes a l’edat de
100 anys, i el passat dia 1r d’octubre, ja als 104
anys, va lligar-se a un instructor per llançar-se
en paracaigudes des d’un avió a 4.100 metres
d’altitud a la localitat d’Ottawa (Illinois). Amb
aquest salt, Hoffner va superar l’anterior rè-
cord, establert el 29 de maig del 2022 per la
sueca Linnéa Ingegärd Larsson a l’edat de 103
anys, i es va convertir així en la persona de més
edat a saltar amb paracaigudes. El mateix Co-
nant ha declarat que està treballant amb els
papers per assegurar-se que Guinness World
Records certifiqui aquest assoliment a títol
pòstum.
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
TOT RECORDANT
왘Wilt Chamberlain (1936-1999). Ju-
gador de bàsquet de l’NBA. Feia 2,15 m
i pesava 124 kg. Jugava de pivot i és
considerat com un dels millors juga-
dors i més dominants en la història de
l’NBA. Al llarg de la seva carrera va ju-
gar pels Golden State Warriors, per
Philadelphia 76ers i per Los Angeles
Lakers, i abans de l’NBA també va ju-
gar amb els Harlem Globetrotters. Va
batre molts rècords oficials d’anotació,
de rebots i de durabilitat. De fet, ac-
tualment és encara l’únic jugador que
té de mitjana més de 50 punts en una
temporada i que ha fet 100 punts en
un sol partit. Va guanyar dos títols de
l’NBA, va aconseguir quatre premis
MVP, un premi al rookie de l’any i va ser
elegit en 13 ocasions per a l’All-Star
Games i 10 per a l’equip All-NBA. Va
ser consagrat al Naismith Memorial
Basketball Hall of Fame (1978), elegit a
l’equip del 35è aniversari de l’NBA
(1980) i triat com un dels 50 millors ju-
gadors de la història (1996).
왘Pau Audouard i Deglaire (1856-
1918). Fotògraf català que va esdeve-
nir el retratista de moda entre la bur-
gesia barcelonina. Va ser nomenat fo-
tògraf oficial de l’Exposició Universal
de 1888 i com a membre de la Societat
Francesa de Fotografia va rebre la Me-
dalla d’Or de París. Entre altres, al llarg
de la seva vida va fotografiar Joan Ma-
ragall, Antoni Gaudí, Francesc Brosa,
Enric Borràs i Josep Puig i Cadafalch.
El seu estudi era situat a la casa Lleó
Morera, i des d’allà va ser dels primers
fotògrafs que va fer ús de la novetat
tecnològica de la il·luminació artificial.
També va escriure obres de teatre amb
el pseudònim de Joan Aler.
왘Violant d’Hongria (1216-1251).
Cònjuge de Jaume I, reina consort
d’Aragó, de Mallorca, de València, i
comtessa consort de Barcelona. Va te-
nir un important paper en la política de
la Corona d’Aragó exercint una forta in-
fluència. Va intervenir decisivament en
acords internacionals rellevants com el
d’Almirra amb Castella i el de la rendi-
ció de la ciutat de València. La seva se-
pultura es troba al monestir de Vallbo-
na de les Monges.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Apunts | 29
Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Sudoku Nekane Igande

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Encreuats Miquel Sesé (11.240) www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Horitzontals: Verticals:
1. Corbar el cos en situa- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 1. Destrueix o minva el
ció d’humiliació. Descens valor d’alguna cosa. Anar
del nivell del mar. 2. Lligo
com el vell llop de mar. Fa
1 de quatre grapes. 2.
Farien un parell de nusos.
albades davant la casa de 2 Persona d’una extrema
la seva enamorada. Eco pobresa. 3. El motor més
inacabat. 3. És plena de 3 humà. Lluitar per obtenir
defectes. Acció de riure’s quelcom. El número capi-
d’algú. 4. Tanquen algun 4 cua. 4. Tres-cents seixan-
dossier. No està enfadada ta graus. Disposar tot el
sinó encisada. Sense, sen- 5 terreny formant feixes.
se la última e. 5. Generós, La roba interior no diu ni
de condició lliure. La sal 6 piu. 5. Capicua que detec-
de l’àcid cròmic. 6. Lleu- ta altes velocitats. Les
ger i vaporós. Vint mans 7 que han begut una copa
de paper. Molt suau al de més. Mig diàmetre. 6.
tacte. 7. Connexió entre 8 Camp sembrat de blat.
coses. Comercieja amb el Mesures britàniques infe-
blat. Creu dels cristians. 9 riors als metres. 7. Princi-
8. En guàrdia. Gran gàbia pis abril. Lloa algú al País
per a ocells. Mitjana, del 10 Basc. Tan, antigament i
ferro i del bronze. 9. sense queixes. 8. Incursió
Cable per a subjectar una 11 sobre territori enemic.
nau. Punt allunyat d’una Entre les costelles falses i
òrbita. 10. Descàrrega de 12 els ossos de la pelvis. És
foc. Està molt empipada. força avantatjós. 9. A
Pólvores per al culet del 13 Grècia va acabar feta un
nadó. 11. Una forma de drama. Arribar a un
ser. Acció de qui intervé i 14 acord amb el dimoni. 10.
posa pau entre dues per- Sense mescla. Badies per
sones. Ocell daurat. 12. a les naus. Novena lletra
Vesta llarga i blanca que portaven els infants de bolquers. Deforma- grega. 11. Pinto de tots colors. Regeix una editorial. Consonant enè-
va un cos fins ara flexible. 13. Del tot sec, comentarà d’esquena. Fes- sima. 12. A l’est de l’edèn. Preparada, la terra, per a rebre la llavor.
ta jueva del dissabte. Una bella habilitat. 14. Passar a penes fregant. Catalunya, a internet. 13. El camí del petit poble. Venedor de molt
Numerals cardinals entre el noranta i el cent. bona tela. 14. Molt pròxims, els parents. Poden remenar les cues.

6 diferències Soler
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Escacs Joan Segura (19.335)
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Blanques juguen i guanyen. És un

desenllaç força elemental de triangulació
de la dama. Correspon a la partida Shirov -
Desjardins (North Bay Internacional 1994).
El camí s’ha de trobar de seguida.

居 居 尵尯居
居尴居尸居 居
屃居 居 居 居
居 居 尹屃居
居 居屃居 居
居 居 居 居
屄居 居 层屄层
A la secció de serveis del web www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dins Entreteniments, hi
trobareu més jocs interactius
就 居尼居尰居
Solucions d’ahir
Sudoku

Encreuats (11.239) 6 diferències Escacs (19.334)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1. C5R + - R2C;
116737-1236384L

1 T E C A O P T I M S P F
2 U V U L E S A D A C T I L 2. T7A + - R1T;
3 S A A N A F I E S E C U
4 T S A R S A F A N A R O 3. C6C mat.
5 A I S A I R A O B R A R
6 N O T A B L E A V I A L S
7 T E R A L T R I L L A
8 A R T R O S I S L O R D
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi 9 A N S I T E T E R A I O
ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al 10 F A C A S I N A T G E M
11 L L O S C E D A T U N A
9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetir 12 U S I E T N O L E G S B
13 I A T R I T S R E T O L
tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical. 14 T I T U B A A V A L A R E
 |
30 Apunts | EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023

La televisió www.elpuntavui.cat/canals/generes/televisio

La graella Pel·lícula Esports

TV3 Cinema a casa w Sense qualificar / H Dolenta / HH Regular / HHH Bona / HHHH Molt bona 8TV
PEL·LÍCULA HORA CADENA CRÍTICA PÚBLIC GÈNERE DIRECTOR INTÈRPRETS
09.00 Espais comercials. 12.00 Cine. La calle de
06.00 Notícies 3/24
los conflictos. 13.45 Cine. Denver y Río Grande.
14.30 Telenotícies migdia Spanish Movie (2009) 09:55 Be Mad HHH HHH Comèdia J. Ruiz Caldera Silvia Abril, Leslie Nielsen 15.20 Mundo natural. 15.40 Vist a 8tv. 16.10
15.40 Cine La lectora. Bill Oakland Cine. Bola de nieve: Escapada a la libertad.
es va quedar cec després de Un profeta (2010) 10:19 Verdi Cl. HHHH HHH Drama Jacques Audiard Tahar Rahim, Niels Arestrup
18.00 Mary Higgins Clark . Crim passional /
tenir un accident de cotxe ¡Más fuerte, muchachos! (1972) 11:30 Param. HH HH Comèdia Giuseppe Colizzi Terence Hill, Bud Spencer L’últim adeu. 21.00 Cine. Testigo virtual. 22.30
en què, a més, va morir la Superlópez (2018) 11:30 Be Mad HH HH Comèdia J. Ruiz Caldera Dani Rovira, Alexandra Jiménez Cine. Ciudad violenta. 00.30 Ares Revolution.
seva dona 01.30 El circ. 04.00 Ares Revolution.
17.25 Cine Vacances amb la mare. La calle de los conflictos (1946) 12:00 8tv HH HH Western Edwin L. Marin Randolph Scott, Ann Dvorak
La Rose i l’Alice són dues Sin aliento (1969) 12:50 La 2 HH HH Western Fernando Cerchio Peter Lee Lawrence, Luis Dávila LA1
germanes que no podrien Una cosa por otra (2010) 12:51 Verdi Cl. HH HH Comèdia Isabelle Mergault Daniel Auteuil, Sabine Azéma
ser més diferents. La Rose 06.00 Noticias 24 horas. 10.45 Día de la Fiesta
és lliure, descarada i pur Y si no, nos enfadamos (1974) 13:30 Param. HH HHH Comèdia Marcello Fondato Terence Hill, Bud Spencer Nacional. 12.45 La hora de La 1. 14.00
rock and roll, mentre que Perfectos desconocidos (2017) 13:35 Be Mad HHH HHH Comèdia Álex de la Iglesia Belén Rueda, Eduard Fernández L’informatiu. 14.10 Ahora o nunca. 15.00
l’Alice és ordenada, estricta i Denver y Río Grande (1952) 13:45 8tv HH HH Western Byron Haskin Sterling Hayden, Edmond O’Brien Telediario 1. 16.00 Cine. Noches de tormenta.
responsable 17.30 Cine. Miss Agente Especial. 19.15 El
19.00 Cine A tal mare, tal filla. Tot
Bebé jefazo (2017) 14:22 M. Plus+ HH HH Animació Tom McGrath cazador. 20.15 UEFA Euro 2024. España-Escocia.
i que són inseparables, l’Abril No se lo digas a nadie (2006) 14:33 Verdi Cl. HHH HHH Drama Guillaume Canet F. Cluzet, Marie-Josée Croze 22.35 MasterChef Celebrity. 01.45 Comerse el
i la seva mare, la Mado, no Cómo entrenar a tu dragón III (2019) 15:10 Disney HHH HHHH Animació Dean DeBlois mundo. Túnez. 02.35 Noticias 24 horas.
poden ser més diferents
20.40 No tenim vergonya
Le llamaban Trinidad (1970) 15:35 Param. HHH HHH Western Enzo Barboni Terence Hill, Bud Spencer LA2
21.00 Telenotícies vespre Lo dejo cuando quiera (2019) 15:35 Be Mad HH HH Comèdia Carlos Therón David Verdaguer, Ernesto Sevilla
09.00 Pueblo de Dios. Kilómetros de misión en
22.05 Polònia La lectora (2017) 15:40 TV3 HH HHH Drama Michael Mailer Demi Moore, Dylan McDermott Tailandia. 09.25 Arqueomanía. El valle de los
A Alberto Núñez Feijóo i
Marea negra (2016) 15:40 Cuatro HHH HHH Acció Peter Berg Mark Wahlberg, Kurt Russell neandertales. 10.00 Un país mágico. Carmona.
a Isabel Díaz Ayuso els 11.00 La 2 express. 11.15 Documenta2 . Huellas
preocupa la imminent Paddington II (2017) 15:43 33 HHH HHH Comèdia Paul King M. Gambon, Imelda Staunton
de la civilización. 12.00 Grans documentals .
pèrdua de poder de la Linterna verde (2011) 15:45 laSexta HH HH Ciència ficció Martin Campbell Ryan Reynolds, Blake Lively El mar de Wadden. 12.50 Mañanas de cine.
dreta, així que a ritme de
La Bestia (2022) 16:00 M. Plus+ HHH HHH Suspens Baltasar Kormákur Idris Elba, Sharlto Copley Sin aliento 14.25 Sin equipaje. Etiopía: tribus
Ventiladors, del grup Zoo, y tradiciones. 14.45 Las recetas de Julie. La
formen un front comú per Noches de tormenta (2008) 16:00 La 1 HHH HHH Acció George C. Wolfe Richard Gere, Diane Lane
región de Nantes. 15.45 Saber y ganar. 16.30
criticar la investidura de Bola de nieve: Escapada... (1995) 16:10 8tv HH HH Comèdia Maurizio Nichetti Paolo Villaggio, Alessandro Haber Grans documentals . El cicle anual de l’Àfrica
Pedro Sánchez
Absolución (1978) 16:41 Verdi Cl. HH HH Drama Anthony Page Richard Burton, Dominic Guard salvatge. 17.15 Grans documentals . Sobreviure a
22.45 Això no és una cançó: la naturalesa. 18.05 Déu n’hi do. 18.10 40 anys a
Amb Respect, Aretha Cómo entrenar a tu dragón II (2014) 17:00 Disney HHH HHH Animació Dean DeBlois
Sant Cugat. Plàstic. 19.10 Simfonola. 19.15 La 2
Franklin va fer dos minuts Es por tu bien (2017) 17:20 Be Mad HH HH Comèdia Carlos Therón Javier Cámara, Jose Coronado express. 19.20 Un país para leerlo. Elda. 19.50
de música explosiva que Vacances amb la mare (2018) 17:25 TV3 HH HH Comèdia Eloïse Lang Miou-Miou, Camille Cottin La 2 express. 20.05 Las recetas de Julie. Los
s’han convertit en un himne agricultores de hoy en día en Los Doubs. 20.55
d’empoderament femení. Miss Agente Especial (2000) 17:30 La 1 HH HH Comèdia Donald Petrie Sandra Bullock, Michael Caine
Diseños fabulosos. 21.45 En portada. Cadáveres
A la classe d’avui, Ramon Armageddon (1998) 17:40 Cuatro HH HHH Ciència ficció Michael Bay Ben Affleck, Liv Tyler de hormigón. 22.30 ¡Cómo nos reímos! 01.25
Gener i els seus alumnes Le seguían llamando Trinidad (1971) 17:50 Param. HHH HHH Western Enzo Barboni Terence Hill, Bud Spencer Conciertos de Radio 3.
descobreixen per què Aretha
és la incontestable reina del La ex en la puerta de al lado (2019) 17:50 Antena 3 HH HH Suspens Danny Buday Alicia Ziegler, Maiara Walsh ANTENA3
soul, i miren d’esbrinar on Planeta rojo (2000) 17:55 laSexta HH HH Ciència ficció Antony Hoffman Val Kilmer, Carrie-Anne Moss
és l’ànima en la música. A 06.00 Minutos musicales. 06.15 Remescar,
Consejo de guerra (1980) 18:15 Verdi Cl. HHH HHHH Bèl·lica Bruce Beresford E. Woodward, Jack Thompson cosmética al instante. 06.45 Pelopicopata
més, es coneix la història
de la Carme, una estudiant No habrá paz para los... (2011) 18:55 Be Mad HHH HHH Policíaca Enrique Urbizu Jose Coronado, Rodolfo Sancho 08.15 Los más.... 12.15 Cocina abierta con
de música i teatre marcada A tal mare, tal filla (2017) 19:00 TV3 HH HH Comèdia Noémie Saglio Juliette Binoche, Camille Cottin Karlos Arguiñano. 13.45 La ruleta de la suerte.
pel llegat familiar de dones 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.45 Deportes. 15.55
Un rostro del pasado (2018) 19:30 Antena 3 HH HH Thriller Ruth Du Linsey Godfrey, Alicia Leigh Willis El tiempo. 16.00 Multicine. Me muero por
que l’envolten. Amb Ramon
Gener
Los panzers de la muerte (1987) 20:01 Verdi Cl. HH HH Acció Gordon Hessler Bruce Davison, D. Patrick Kelly ser tú 17.50 Multicine. La ex en la puerta de
23.30 Al cotxe Gemma Brió. Dos granujas en el Oeste (1981) 20:05 Param. HH HH Western Michele Lupo Bud Spencer, Joe Bugner al lado 19.30 Multicine. Un rostro del pasado
23.55 Cine Dos sogres i un destí. 21.00 Antena 3 Noticias 2. 21.30 Deportes. 21.35
Com ensinistrar un... (2019) 20:19 33 HHH HHHH Animació Tim Johnson El tiempo. 21.45 El hormiguero 3.0. 22.45
01.25 Notícies 3/24
Cien años de perdón (2016) 20:45 Be Mad HHH HHH Suspens Daniel Calparsoro Luis Tosar, Rodrigo de la Serna Joaquín, el novato. 02.30 Live Casino. 03.15 El
DC Liga de supermascotas (2021) 21:00 M. Plus+ HH HH Animació Sam Levine, Jared Stern bar de Todoslots. 04.00 La tienda de Galería del
SUPER 3 / 33 Testigo virtual (2003) 21:00 8tv HH HH Thriller Mathias Ledoux Edward Furlong, Emilia Fox
Coleccionista. 05.00 Minutos musicales.

09.31 Cine Mortadel·lo i Filemó Los Descendientes (2015) 21:10 Disney HHH HHH Fantàstic Kenny Ortega Dove Cameron, Cameron Boyce CUATRO
contra en Jimmy el
Catxondo
El gran dictador (1940) 21:43 Verdi Cl. HHHH HHHH Comèdia Charles Chaplin Charles Chaplin, Jack Oakie 06.10 Puro Cuatro. 06.50 Mejor llama a Kiko.
10.55 Els germans Kratt Dos supersuperesbirros (1983) 22:00 Param. HH HHH Aventura Enzo Barboni Terence Hill, Bud Spencer 07.20 ¡Toma salami! 07.35 Volando voy. 10.25
11.37 Prodigiosa: Les aventures Viajeros Cuatro 14.55 ElDesmarque Cuatro.
Celda 211 (2009) 22:25 Be Mad HHHH HHHH Suspens Daniel Monzón Luis Tosar, Alberto Ammann
de Ladybug i Gat Noir 15.25 El tiempo. 15.40 Home cinema. Marea
Ciudad violenta (1970) 22:30 8tv HH HH Acció Sergio Somilla Charles Bronson, Jill Ireland negra 17.40 Home cinema. Armageddon 20.35
12.25 Robin Hood, el trapella de
Sherwood Resacón en Las Vegas (2009) 22:35 FDF HHH HHH Comèdia Todd Phillips Bradley Cooper, Ed Helms ElDesmarque Cuatro. 20.55 El tiempo. 21.05 First
Dates. 22.50 El blockbuster. Criminal 01.15
13.10 Les Sisters Criminal (2015) 22:50 Cuatro HH HH Thriller Ariel Vromen Kevin Costner, Gary Oldman
13.44 Els germans Kratt FBI: Most Wanted. El pincho. 02.10 ElDesmarque
Èxit a qualsevol preu (1992) 23:46 Verdi Cl. HHH HHH Drama James Foley Al Pacino, Jack Lemmon madrugada. 02.40 The Game Show. 03.25 En el
14.28 One piece
15.14 Inuyasha Dos sogres i un destí (2019) 23:55 TV3 HH HH Comèdia F. Miccichè Diego Abatantuono, D. Abbrescia punto de mira 05.30 Puro Cuatro.
15.43 Cine Paddington II
17.20 Agent Binky: Mascotes de
Dos super dos (1984) 00:30 Param. HH HH Comèdia Enzo Barboni Terence Hill, Bud Spencer TELE5
El Niño (2014) 00:35 Be Mad HHH HHH Thriller Daniel Monzón Luis Tosar, Jesús Castro
l’univers 06.05 Enphorma. 06.20 Got Talent España.
17.31 Els contes de la Pinya Guerreros de antaño (1994) 01:25 Verdi Cl. HH HH Drama Lee Tamahori Rena Owen, Temuera Morrison
13.15 Socialité. 15.00 Informativos Telecinco.
17.36 Titó También los ángeles... (1973) 02:20 Param. HH HH Comèdia Enzo Barboni Giuliano Gemma, Bud Spencer 15.30 ElDesmarque Telecinco. 15.45 El tiempo.
17.47 L’Alícia i en Lewis
Caché (2005) 03:05 Verdi Cl. HHHH HHHH Suspens Michael Haneke Daniel Auteuil, Juliette Binoche 16.00 ¡Fiesta! 21.05 Informativos Telecinco.
18.10 Yakari 21.35 ElDesmarque Telecinco. 21.45 El tiempo.
18.22 Els germans Kratt 22.00 Gran Hermano VIP. 01.55 Casino Gran
18.45 Súper 4 Madrid Online Show. 02.20 ¡Toma salami!.
19.11 El món genial del Tom 02.50 El horóscopo de Esperanza Gracia. 02.55
Gates Mejor llama a Kiko. 03.55 Miramimúsica. 05.55
19.33 Inazuma Eleven Go! Enphorma.
19.57 Dracs: el regal de la fúria
nocturna LA SEXTA
20.19 Cine Com ensinistrar un
drac: el retorn 06.00 Minutos musicales. 06.30 Remescar,
Be Mad 22:25h Verdi Classics 21:43h
20.41 Dibuixa amb el Will Sliney cosmética al instante. 07.00 Bestial 09.30
Zapeando. 11.00 Al rojo vivo. 14.30 La Sexta
20.57 La casa d’Anubis Celda 211 El gran dictador noticias 1ª edición. 15.10 Jugones. 15.30 La
21.08 El detectiu Conan
21.55 El gran dictat Espanya, 2009. D: Daniel Monzón. I: Luis Tosar, Alberto Am- Estats Units, 1940. D: Charles Chaplin. I: Charles Chaplin, Jack Sexta meteo. 15.45 Cine. Linterna verde. 17.55
22.15 Quan arribin els marcians mann. Oakie. Cine. Planeta rojo. 20.00 La Sexta noticias
22.40 El documental 2ª edición. 21.00 La Sexta Clave. 21.20 La
El Juan, funcionari de presons, es presenta a la Un humil barber jueu té una semblança sorprenent Sexta meteo. 21.25 La Sexta deportes. 21.30 El
23.35 Doña Nati seva nova destinació un dia abans de la seva in- amb el dictador de Tomania, un tirà que culpa els
00.35 Quan arribin els marcians intermedio. 22.30 ¿Te lo vas a comer? 02.30
corporació oficial. jueus de la crítica situació que travessa el país. Pokerstars. 03.10 Live Casino. 03.55 Minutos
01.00 El documental
01.50 Mons perduts musicales.
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023 | Punt de Vista | 31
Tal dia com avui. Divendres, 12 d’octubre del 1979
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Efemèrides LluísToniMartínez
Strubell
i
————————————————————————————————————————————————————

U na de les coses que t’ajuden a

mantenir la capacitat d’admi-
ració –tan necessària, tan hi-
A la vora de... en els ulls i se’ns escapen sense re-
mei.
En compensació, l’home és tam-
giènica des del punt de vista mental i
del caràcter– és el color i les seves in-
finites varietats. Molt sovint em que-
Color de be? bé un creador de colors. Sovint, mi-
rant a contrallum un copa plena, he
admirat una mena de verd o una
do parat davant d’un color i no sabria mena de vermell que no existeix en
dir on se’n troben de més bells, de la naturalesa; colors fabricats amb
més intensos, de més delicats, si en el una sàvia malícia, que els ha donat
camp natural o en el camp del color una intensitat, una lluminositat,
artificial. Josep Maria una transparència o una vibració
En la naturalesa podem distingir Espinàs que no serien possibles a l’aire lliu-
dues menes de colors: els perma- re. Són colors secretament treba-
nents i els ocasionals. Que la miosotis llats.
i la prímula repeteixin cada any el bla- Mireu al vostre voltant i us ado-
vós o el groguenc tan particular, tan nareu que vivim immergits en una 왘1492. Colom arriba al nou món. La flo-
exacte en la seva ambigüitat, és un gran quantitat de colors “humans”, ta de les tres caravel·les La Pinta, La Niña i
misteri biològic, per dir-ho així. Cada és a dir, artificials. Molts d’ells són La Santa María, comandada per Cristòfor
planta sembla tenir una “patent” del bonics, aïlladament mirats, però te- Colom, arriba a l’illa de Guanahaní, que
seu color, i el reprodueix des de fa nim pendent un problema que la Colom bateja com a San Salvador i que
mil·lennis d’acord amb un procedi- naturalesa sempre resol sense difi- ara pertany a l’arxipèlag caribeny de les
ment infal·lible. En el concepte de per- cultats: l’harmonia. I em consta Bahames. / Imatge: Wikipedia Commons
왘1505. Els reis Lluís XII de França i Ferran
manents, hi caben també el verd dels prats, el blau del cel, d’imaginar quin efecte faran els bens de colors que han
II el Catòlic signen el tractat que compro-
el gris de les oliveres, el color de les castanyes i dels altres aconseguit de criar uns científics soviètics. Han obtingut
met el sobirà hispànic en matrimoni amb
productes que han donat nom a colors: rosa, cendra, taron- bens amb la llana platejada, rosada, malva, ambre... Les Germana de Foix, neboda de Lluís XII.
ja, llimona, carbassa, mel... pells d’aquests colors convertides en abric poden ser es- 왘1681. A Londres, una dona és fuetejada
Al costat d’aquests color codificats, els ocasionals tenen plèndides, però ens costarà d’adaptar-nos a veure-les “vi- en públic pel delicte d’involucrar-se en la
una màgia més sobtada i fugissera: és el color que agafen ves” damunt la forma convencional del be. política.
uns núvols o les muntanyes de l’horitzó en un instant de- 왘1707. Les tropes borbòniques entren per
terminat del capvespre, i que, tot just concretat, es trans- primer cop a Lleida durant la guerra de
forma, evoluciona cap a un altre color, que abans de conso- Successió. 700 lleidatans són assassinats.
lidar-se del tot ja canvia de to i d’intensitat. Són seqüències 왘1823. El químic escocès Charles Macin-
de color en moviment, una veritable “action-painting”, pin- tosh patenta el primer impermeable.
tura en acció, meravelles successives que no podem fixar 왘1892. Es declara el 12 d’octubre com a
fiesta nacional de España, en commemo-
ració de la descoberta d’Amèrica.
왘1936. Arriben a Barcelona els primers

Les portades Lluís Martínez

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
contingents de voluntaris de les Brigades
Internacionals.
왘1936. Vèncer no és convèncer. Miguel
de Unamuno, rector de la Universitat de
Salamanca, pronuncia la frase “vencer no
es convencer”, que sovint es transformada
en “venceréis, pero no convenceréis”.
왘1960. El líder de la Unió Soviètica, Nikita
Khrusxov, exasperat pels discursos que
acusen l’est d’Europa de falta de llibertat,
protesta fent un cop de puny a la taula.
Després es treu la sabata i la deixa caure,
també damunt la taula.

왘1968. Independència de Guinea Equato-

Això ja ho tenim a tocar
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El dia 25 es farà el referèndum de l’Estatut.
La Generalitat en fa propaganda oficial i l’Avui
ho remarca a la portada. A més, el dia 21 serà
una “Diada de l’Estatut” per crear l’ambient i
el caliu necessaris per a l’aprovació d’aques-
ta llei. El Punt Diari explica com el Partit So-
cialista d’Andalusia comença a moure’s per
implantar-se a Girona per tal tenir un pes de-
terminant en el futur Parlament de Catalu-
nya. Per allò de representar els andalusos i al-
tres emigrants instal·lats a Catalunya. Ningú
fa acusacions d’etnicisme. Curiós. L’Avui ex-
plica que Fidel Castro parlarà a l’ONU i que a
Mataró comencen les Jornades Agràries del
Maresme. El Punt Diari informa que el Girona
no té president i que el conseller de Sanitat,
Ramon Espasa, es reuneix amb els funciona-
ris traspassats a la Generalitat.
rial després de 180 anys de ser colònia es-
panyola. / Imatge: Zenda Libros
왘1984. La primera ministra britànica,
Margaret Thatcher, surt il·lesa d’un atemp-
tat amb bomba de l’IRA al Gran Hotel de
Brighton. L’artefacte esclata en un bany
dos minuts després que l’hagi utilitzat la
mandatària.
왘2002. Atemptat del grup gihadista Ja-
maa Islamiya en una discoteca de Bali (In-
donèsia): 202 morts.
왘2008. Neix a Sevilla el primer germà se-
leccionat genèticament de l’Estat espa-
nyol, gestat per guarir un germà.
왘2019. Es filtra que el Tribunal Suprem
condemnarà els líders del procés català
per sedició i malversació, no per rebel·lió.
 |
32 Punt de Vista | DIJOUS, 12 D’OCTUBRE DEL 2023
El voraviu Joan Vall Clara
joanvallclara@elpunt.info
Lliçó de militància (3)
“Fa anys que manifesto els arguments
internament sense cap resposta”
El quadern negre
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Una innocent atrapada en una
operació contra el cibercrim
ERROR · La policia va imputar una veïna de Lloret en un cas de pornografia infantil per unes
descàrregues que algú va fer fent servir la seva xarxa d’internet quan ella era de viatge
L a Debbie era a An-
glaterra de visita
a casa dels seus pa-
rents quan el juny del
2023 va rebre una
trucada de la policia local de Lloret de
Mar, on resideix i treballa com a traduc-
tora. La policia li va dir que tenien una
citació per a ella del jutjat de Blanes. Ha-
via d’anar a declarar el 2 d’agost acom-
panyada d’advocat en relació amb un de-
licte “d’utilització de menors amb fins
pornogràfics”. Va ser un xoc. No sabia
d’on li baixava tot plegat. Des d’Anglater-
ra va començar a fer gestions per inten-
tar esclarir de què anava el cas en què la
implicaven. Va contactar amb un advo-
cat (Benet Salellas) i va aconseguir sa-
ber que estava encausada en una inves-
tigació sobre pornografia infantil de la
Policía Nacional liderada pel jutjat nú-
mero 18 de Barcelona. La policia havia
descobert que des de l’adreça IP del seu
internet s’havien baixat i compartit 39
arxius de contingut pornogràfic infantil,
a partir del 25 de setembre del 2022.
Com podia ser? Ella no havia baixat ni
compartit aquests arxius. Algú ho havia
fet utilitzant el seu wifi. La Debbie, una
dona solidària, té instal·lat un FON (sis-
tema que permet compartir wifi uns me-
tres des de l’exterior del domicili) i tam-
bé havia deixat la seva clau a uns veïns
de confiança. Com podria demostrar que
ella no s’havia baixat els arxius? La poli-
cia només havia comprovat l’adreça IP i
havia portat al jutjat el seu titular, la
Debbie, però no havia comprovat l’autor
material de les descàrregues delictives.
Va optar per contactar també amb el pè-
rit informàtic Bruno Pérez, perquè fes
una anàlisi del seu ordinador i dels seus
aparells informàtics. Per fortuna, la
Debbie va poder documentar que els
dies en què des del seu sistema informà-
Diari de
redacció
Lluís Simon
“C om pot ser que a les eleccions
municipals presentar-se per la
nostra organització i haver manat ens
hagi penalitzat fortament? Ens hem po-
sat en contacte amb els companys que
no han agafat l’acta de regidor per dir-los
que són un actiu per afrontar el futur?
Com tantes altres vegades en la nostra
història, el redreçament passaria per re-
cuperar els valors de sempre, elevar els
estàndards professionals i cercar nous li-
deratges. Us haig de dir que, fidel a la
Un agent de la Policía Nacional inspeccionant un ordinador en un cas de pornografia ■ EPA
tic s’havien fet les primeres descàrre-
gues, el 25 de setembre del 2022, ella no
era a casa, ni tampoc a Lloret. Tornava
en cotxe d’Anglaterra, on havia anat per
un casament i havia assistit, de confe-
renciant, a un congrés de criminologia.
Va poder aportar el tiquet del pagament
d’una gasolinera de prop de Bourges, al
sud de París, que demostrava que havia
pagat 80 euros just a les 6.20 h, curiosa-
ment a la mateixa hora en què s’havien
començat a fer les descàrregues. Una al-
tra compra en una gasolinera la situa a
la Jonquera a les 14.58 h. També va po-
der aportar la cronologia de Google del
seu telèfon que demostrava que ella no
havia arribat a Lloret fins a la tarda del
25 de setembre i els segells del seu pas-
saport a la frontera entre Anglaterra i
França. Tota aquesta documentació va
servir perquè el pèrit Bruno Pérez elabo-
rés un informe avalant la impossibilitat
que la Debbie fos l’autora de les descàr-
regues des del seu ordinador.
La Debbie va comparèixer a la seva ci-
tació acompanyada de la lletrada Mònica
12 d’octubre
meva manera d’entendre la militància,
aquests arguments ja els he manifestat
internament des de fa anys en els òrgans
interns del partit locals, comarcals i re-
gionals on he tingut oportunitat de parti-
cipar, sense cap resposta. I per acabar la
qüestió que em preocupa més: els joves,
que havien estat el nostre patrimoni més
valuós, ja no ens voten. Quin futur té la
nostra organització sense votants joves?
Segurament els hem desmotivat en el
moment més decisiu pel seu futur, aquell
Tura Soler
Tarradellas i amb l’informe del pèrit in-
formàtic. Quan van entrar a declarar, la
jutgessa va proferir una exclamació.
“Una dona?!”, es va estranyar. D’en-
trada el perfil de la declarant no li qua-
drava en el marc de la causa. I, després
d’escoltar la seva declaració i d’estudiar
l’informe de Bruno Pérez, la jutgessa ha
dictat el sobreseïment de la causa contra
la Debbie, fent seus els arguments del
pèrit i de la defensa: que la direcció IP
aportada per la policia només identifica
l’abonat, que la xarxa d’internet és molt
vulnerable i que qualsevol persona amb
un mínim de coneixement podria haver
accedit a la xarxa domèstica de la Deb-
bie, i més tenint en compte que tenia un
FON instal·lat. La Debbie pensa que ha
tingut sort d’haver pogut demostrar que
ella no va usar el seu wifi quan es van fer
les descàrregues i ha après les lliçons
que no es cansa de donar Bruno Pérez:
les xarxes són molt vulnerables i s’han
d’extremar les mesures. No es pot ser
confiat. L’autor de les descàrregues, pe-
rò, no s’ha pogut desemmascarar.
Encara m’emociono quan recordo aquell pobre
paracaigudista estampant-se contra un fanal a
Madrid. A veure quina una en fan aquest any.
en què hem estat més propers a l’allibe-
rament nacional. No era la independèn-
cia un dels objectius principals del partit?
Salut i República! Militant xxxxx.”
Com escrivia fa dos dies, aquesta
carta és real. És el comiat als seus com-
panys de militància d’algú amb un full de
serveis impecable al país, però molt can-
sat, quaranta anys després, del que jo en
deia “mal dels partits”. Per això he tret les
referències al militant i al partit concret.
És prou general!
Raça humana
Sara Muñoz
No en tinc ni
punyetera
idea
Q ue no passi un
dia sense que
donis la teva opinió
de merda, canten,
en castellà, Los
Punsetes. Molta
gent ha convertit
aquesta idea en un axioma i així és com
ens veiem envoltats dels tot terrenys
de l’opinió. Gent que opina de la covid,
de l’amnistia, de conflictes a l’Orient
Mitjà i de la cria dels musclos salvatges.
Ens hem acostumat a veure homes opi-
nant sobre la regla de les dones, gent
que menja carn dos o tres cops al dia
dissertant sobre el hàbits dels vegeta-
rians, o gent mimetitzada amb el sofà
donant lliçons de senderisme. Opinar
de tot, i a totes hores, s’ha convertit en
esport nacional. Les opinions de merda
s’estenen com una taca d’oli per les
xarxes, on sovint s’amplifica el mal, i el
cunyadisme s’encarrega de la resta.
Que estem d’acord, només faltaria, que
la llibertat d’expressió és sagrada, però
aquest dret fonamental no s’hauria de
confondre amb el dret a opinar a la lleu-
gera. Perquè pot ser molt sa callar una
opinió quan manca una part de la infor-
mació o la que es té pot estar distorsio-
nada. Com també és molt saludable
Dipòsit legal: GI-535-1978
dubtar, i fins i tot escoltar i llegir una mi-
ca –arribats aquí, no és que n’anem so-
brats– abans de sentenciar. Que fins i
tot canviar d’opinió pot ser beneficiós
per a la salut mental i per al conjunt del
planeta. Sobretot els que opineu per fa-
bricar odi, calleu una estona. O, encara
millor, calleu per sempre. Que sí, que te-
Amb el suport:
nim clar que l’opinió és lliure, però això
no ens hauria d’inhibir de tota respon-
sabilitat sobre allò que diem. No sem-
pre ens podem escudar en un aquesta
és la meva opinió. Que tal vegada pen-
4
ses que té molt de mèrit tenir opinió de
1
3 4
tot, però potser hem arribat a un punt
en què el més revolucionari seria dir:
2
“Doncs mira, d’això no en tinc ni punye-
tera idea.”
1 4 8 5 4 2
4 3 7 0 0 6
8