EL SOLDAT FANFARRÓ / MILES GLORIOSUS – PLAUTE

1. ARGUMENT I INTENCIÓ GENERAL DE L’OBRA

- ARGUMENT
Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus,
rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell.
Casualment, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del
jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per
intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar.
El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler,
un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons,
però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana
bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusicles).

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del

militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la
dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del
seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que
la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més,
li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità
que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar
allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va
amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se
del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i
fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa
que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha
estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.[1]

8888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888

L'argument no és complicat: durant una absència del jove atenés *Pleusicles,

*Pirgopolinices, un militar d'Efes —un *Fondottiero *tipico del món alexandrí,
que al capdavant de tropes mercenàries oferia els seus serveis a algun rei—
aconsegueix introduir-se a casa de l'amiga de *Pleusicles, apoderar-se d'ella i
portar-li-la a la força aconseguisc a Efes. *Palestrión, esclau de *Pleusicles, que
marxa a la recerca del seu amo per a donar-li compte del succeït, és capturat per
uns pirates i entregat com a esclau precisament al militar d'Efes. Des d'allí escriu
al seu anterior amo, que es presenta a Efes, allotjant-se a casa d'un amic del seu
pare, el vell *Periplectómeno, que viu precisament a la casa contigua a la del
militar. Un passadís obert secretament en la paret mitgera entre les dues cases
serà causa d'algunes complicacions, però no impedirà l'èxit final: el guardià
personal de la jove *Filocomasio, *Escéledro, l'ha vista besar-se amb un
desconegut a casa del veí, però a la fi acaba per creure's la història de què es
tracta d'una germana bessona de *Filocomasio vinguda d'Atenes amb el seu
amic. La pròxima víctima serà el militar en persona. *Periplectómeno, el vell
veí, li busca a *Palestrión dos joves, una de les quals es fa passar per esposa del
 vell, mentre l'altra, la seua esclava, farà d'intermediària per a portar al militar el
missatge de la seua mestressa, perdudament enamorada d'ell. El militar cau en el
parany, acomiada a *Filocomasio, a la qual en nom de la seua suposada germana
i de la seua mare es presenta a recollir *Pleusicles, sota disfressa de patró de
navili, i acudeix a casa de *Periplectómeno a la recerca de la qual pensa serà el
seu nou amor; en realitat li esperen allí el vell i els seus esclaus convenientment
armats, i només amb prou faenes aconsegueix escapar al merescut càstig, mentre
*Filocomasio, *Pleusicles i *Palestrión naveguen rumb a Atenes.

- INTENCIÓ
La intenció bàsica de Plaute en les seves obres és fer riure, creant en l'espectador un
ambient de festa i alegria. Per això les seves comèdies són ràpides i desenfadades, amb
un humor ple d'ironia a vegades burlesc i àcid altres. Humà sempre fins al més profund
el seu principal tret estilístic és una incessant creació de formes de llenguatge amb les
quals aconseguir una comunicació viva, sincera i real amb l'espectador. Ell ens va
ensenyar amb les seves creacions la importància d'aquest riure -tan criticat a vegades
per la seva aparent vulgaritat- i d'aquest humor -que, en aconseguir la complicitat de
l'espectador, degrada per a alguns la foscor selectiva de l'acte artístic-. Riure i humor
que són una resposta en clau de comèdia donada per l'autor a les grans qüestions que
graviten sobre el nostre ésser i la nostra existència.
5555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555

En conclusió, és una obra de teatre llatina ambientada a Efes la moralitat del qual és una
crítica a l'adulteri i que, malgrat no tenir girs argumentals, és amena, i en alguns punts,
capaç d'arrencar un somriure.

2. PERSONATGES PRINCIPALS (HISTÒRICS O FICTICIS)

Pirgopolínices ('L'arrasador de moltes torres' o 'Conqueridor de Ciutadelles'), soldat.

Palestrió, (lit: 'El lluitador'), esclau.

Periplectomen ('El que teixeix embolics'), vell que viu al costat del soldat.

Esceledre, esclau de Pirgopolínices.

Filocomàsia, estimada de Plèusicles, raptada per Pirgopolínices.

Plèusicles (més o menys, 'El navegant'), jove atenès.

Acrotelèucia, cortesana.

Carió, cuiner de Periplectomen

Les diverses figures típiques de la comèdia són aquí traçades de manera magistral:
Periplectómeno, el vell jovial i comprensiu; Pleusicles, el jove galà, aquesta vegada amb
trets encara més accentuats de timidesa, apocat, escrupolós, ple de miraments, es diria
que en la lluna (pensi's en el seu monòleg dels vv. 1284-1297, quan apareix disfressat de
patró de navili per a recollir a Filocomasio i comença —en moments tan inoportuns, de
tant de perill— a discórrer sobre la qualitat moral de la seva manera de conducta i fins a
perdre's en consideracions mitològiques... —un o dels moments de més
refinada t omicidad de la peça—, fins que veure a Palestrión i al militar li fa (adonar-se
de) que no és ocasió per a això). I el tipus del militar fanfarró? En cap altra de les
comèdies plautinas on apareix (Bacchides, Curculio, Poenulus) és presentat de
manera tant acabadament còmica— grotesca com aquí. Les tres figures femenines —
Filocomasio, l'heroïna de l'obra, Acroteleutio i Milfidipa— tampoc es queden enrere en
la seva desimboltura i els seus refinats procediments femenins. I en fi, el tipus del fidel
esclau, disposat a tot per servir-li els pensaments al seu amo: Palestrión, l'artífex de tot
el complot per a l'alliberament de Filocomasio, és digne col·lega sens dubte
del Crísalo de les Bacchides, del Tranión de la Mostellaria o del Pséudolo de la comèdia
del mateix nom, però potser aquí els supera a tots en cinisme i refinada astúcia, sobretot
en els afiligranados equilibris que, a la vora mateixa del precipici, s'atreveix a fer en
l'escena de comiat, i que no poden per menys de produir el mateix efecte de suspens que
les perilloses acrobàcies d'un circ.

4444444444444444444444444444444444444444444444444444444444444444444444
ARGUMENT I
Un militar s'emporta amb si a una cortesana d'Atenes a Efes. L'esclau del jove amic de
la noia vol donar-li la notícia al seu amo, que estava fos en una missió oficial, però és
fet captiu durant la travessia i lliurat al militar d'Efes. Llavors aconsegueix fer venir al
seu amo d'Atenes [5] a Efes i fa un passadís en la paret mitgera entre les dues cases on
s'allotgen, perquè així tinguin la possibilitat de reunir-se els amants. El guardià de la
jove els veu des de la teulada abraçant-se a casa del veí, però li burlen i li enganyen
fent-li creure que es tracta d'una altra. L'esclau [10] Palestrión convenç al militar
que acomiadi a la seva amiga, perquè la dona del vell del costat es vol casar amb ell.
Llavors el militar li demana ell mateix que es vagi i la satisfà de regals. Però ho agafen a
casa del vell, sent castigat com a adúlter.

ARGUMENT II
Un jove atenès i una cortesana lliure de naixement estan perdudament enamorats. El
jove marxa a Lepant en missió oficial, i entretant dona amb la cortesana un militar
i és [5] la porta a Efes en contra de la seva voluntat. L'esclau del jove atenès es fa a la
mar per a donar compte al seu amo del succeït, però és fet captiu en la travessia i lliurat
al militar. Llavors escriu una carta al seu amo perquè es presenti a Efes. El jove acudeix
a tot córrer i s'allotja a casa d'un amic del seu pare que està paret per mitjà amb la del
militar. [10] L'esclau fa un passadís en la paret mitgera, perquè puguin comunicar-se per
allí els enamorats sense que ningú se n'assabenti, i fa com que ha vingut una germana
bessona de la jove. El veí contracta a una dienta seva perquè sol·liciti al militar. El
militar cau en el parany, i, creient que es va a [15] casar amb ell, acomiada a
la seva amiga, rebent a continuació una pallissa per adúlter.

PERSONATGES

PIRGOPOLINICES, militar
ARTOTROGO, paràsit de Pirgopolinices
PALESTRIÓN, esclau
PERIPLECTÓMENO, vell
ESCÉLEDRO, esclau de Pirgopolinices
FILOCOMASIO, jove amiga de Pleusicles
PLEUSICLES, jove
LURCIÓN, jove esclau
ACROTELEUTIO, cortesana
MILFIDIPA, esclava de Acroteleutio
UN JOVE ESCLAU CARIÓN, cuiner.

L'acció transcorre a Efes.