READING GROUPS 2on SEMESTRE 2021-2022

Doctorat de Filosofia
1ª Circular

Begonya Sáez: Pensar el comú II. Jean-Luc Nancy

Plantejament: Què (ens) és comú ? Qui i/o mitjançant quins dispositius ho defineix? En
quina mesura podem considerar el comú referent ontolò gic? Cal articular el comú en
sentit polític? Quines implicacions te fer-ne nucli, fonament o destí de la política?
Calendari: sessions online de 9h a 11h
febrer: 11 (Être singulier pluriel, apartats 1 a 7 inclò s) i 25 (idem, apartats 8 a 13).
març: 11 (Corpus) i 25 (Un sujet?) fragments pendents de determinació
abril: 8 (L'intrus) i 22 (text pendent de determinació )
maig: 6 (Las Musas) i 20 (La Creación del Mundo o la mundialización)

Tània Costa, Gerard Vilar. Grup d'Estètica Aplicada en

Recerca Artística i de Disseny (GEARAD): Qüestions
contemporànies (online).
Des del GEARAD proposem una sessió mensual dedicada a metò diques i avenços en les
tesis doctorals en procés, així com a algunes lectures d’estètica contemporà nia.

Calendari: sessions online de 17:30 a 19:30

febrer: 21 Sobre el concepte de futur
març: 21 El coneixement del futur
abril: 20 Invitado pendiente de confirmar
maig:18 Invitado pendiente de confirmar

Jèssica Jaques. Doctorat Picasso. Amb el Museu Picasso de

Barcelona. (online) Lectures ginocèntriques de l’obra de
Picasso
Horari: Els dijous de 18:00 a 20:00
Inici el
El programa estarà disponible properament

Oriol Farrés: El mercader de Venècia

Aquest grup de lectura no és un espai intel·lectualment (i encara menys,
ideolò gicament) segur. A partir d’una lectura crítica i contextualitzada d’El mercader de
Venècia de Shakespeare, s’hi tractaran temes com l’antisemitisme, la hipocresia, el
matrimoni, l’homosexualitat, el cristianisme, la repú blica, el sadisme, la venjança, els
diners, la misericò rdia, el dret, la usura, el capital i la revolució , entre d’altres.
Correu electrò nic del coordinador del grup de lectura: Oriol.Farres@uab.cat

Lloc: AULA B7/113

Material i calendari de les sessions

1. Presentació (Oriol Farrés). 11 de febrer a les 13h.

(1a) Shakespeare, William. The Merchant of Venice: (The New Cambridge

Shakespeare). Cambridge: Cambridge University Press, 2018.

(1b) Shakespeare, William. El mercader de Venècia. València: Edicions Tres i Quatre,
2004.

2. Shakespeare, dret i retò rica forense (Oriol Farrés). 4 de març a les 13h.

(2a) Skinner, Quentin. “Judicial Rhetoric in The Merchant of Venice”. From Humanism to
Hobbes. Studies in Rhetoric and Politics. Cambridge: Cambridge University Press, 2018,
pp. 63-88.

(2b) Posner, Richard A. “Law and Commerce in The Merchant of Venice”. Cormack,
Nussbaum & Strier (eds.). Shakespeare and the Law: A Conversation among Disciplines
and Professions. Chicago: The University of Chicago Press, 2013, pp. 147-155.

3. Shakespeare i el republicanisme (Oriol Farrés). 25 de març a les 13h.

(3a) Hadfield, Andrew. “Shakespeare and Republican Venice”. Tosi & Bassi (eds.). Visons
of Venice in Shakespare. London: Routledge, 2011, pp. 68-82.

(3b) Drakakis, John. “Shakespeare and Italian Republicanism”. De Francisci &

Stamatakis (eds.). Shakespeare, Italy, and Transnational Exchange. Early Modern to
Present. London: Routledge, 2017, pp. 80-95.

4. Shakespeare, cà nons i cancel·lació (Oriol Farrés). 22 d’abril a les 13h.

(4a) Bloom, Harold. “Shylock”. Bloom (ed.). Bloom’s Modern Critical Interpretations:
William Shakespeare’s The Merchant of Venice New Edition. New York: Infobase
Publishing, 2010, pp. 1-8.

(4b) Fish, Stanley. “Not of an Age, But for All Time: Canons and Postmodernism”. Journal
of Legal Education, març 1993, Vol. 43, No. 1, pp. 11-21.

5. Shakespeare, ironia i catarsi (Oriol Farrés). 20 de maig a les 13h.

(5a) Girard, René. “To entrap the wisest: Sacrificial Ambivalence in The Merchant of
Venice and Richard III”. A Theater of Envy. William Shakespeare. Oxford: Oxford
University Press, 1991, pp 243-255.
(5b) Mousley, Andy. “Ironising the Human: The Merchant of Venice”. Re- Humanising
Shakespeare: Literary Humanism, Wisdom and Modernity. Edinburgh: Edinburgh
University Press, 2007, pp. 60-75.

6. Shakespeare i la lluita de classes (Oriol Farrés). 10 de juny a les 13h.

(6a) Eagleton, Terry. “Law: The Merchant of Venice, Measure for Measure, Troilus

and Cressida”. William Shakespeare. Oxford: Basil Blackwell, 1986, pp. 35-63.
(6b) Cohen, Walter. “The Merchant of Venice and the Possibilities of Historical

Criticism”. ELH, Vol. 49, No. 4 (1982), pp. 765-789. 7.

(Mercè Rius). 17 de juny a les 13h.

(7a) Kofman, Sarah. Conversions: Le Marchand de Venise sous le signe de Saturne. Paris:
Galilée, 1987.

(7b) Derrida, Jacques. Qu’est-ce qu’une traduction “relevante”? Paris: L’Herne, 2005.

Jordi Riba (UAB) y Ricardo Espinoza (PUCV): “Lecturas

contemporáneas de Maquiavelo ”
Todas las sesiones seran on-line, via MEET a las 16h europeas

Jueves 24 de febrero: Etienne Balibar (Université Paris-Nanterre): “esser principe,

esser populare”

Jueves 31 de marzo: Paolo Ponzio (Università di Bari, Italia): “Maquiavelo y

Campanella entre religió n y poder”

Jueves 28 de abril: José Luís Villacañ as (Universidad Complutense de Madrid):

“Maquiavelo y Schmitt: los sentidos de San Casiano”

Jueves 26 de mayo: Jordi Riba (UAB) “El momento maquiaveliano de la democracia”

Jueves 2 de junio: Roberto Esposito (SNS, Pisa): “Il ritorno di Machiavelli”

Jueves 9 de junio: Sophie Wahnich (CNRS, Paris): “La referencia a Maquiavelo entre los
revolucionarios franceses”

Jueves, 16 de junio: Pamela Soto (PUCV, Chile): “Maquiavelo en América Latina:

apuntes desde una política del Sur”

Para inscripciones: jordi.riba@uab.cat