La Lluita Contra La Pobresa Infantil A Catalunya: Imaginem Un Obrellaunes

See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.
net/publication/374930826
La lluita contra la pobresa infantil a Catalunya imaginem un obrellaunes
Technical Report · October 2023
CITATIONS READS
0 2
2 authors, including:
Eloi Mayordomo
Diputació de Barcelona
19 PUBLICATIONS 6 CITATIONS
SEE PROFILE
All content following this page was uploaded by Eloi Mayordomo on 24 October 2023.
The user has requested enhancement of the downloaded file.

24/10/23 15:06 La lluita contra la pobresa infantil a Catalunya: imaginem un obrellaunes | Lleiengel.cat
Traducir »
Inici
Aquest blog
Col·laboracions
   
La lluita contra la pobresa infantil a Catalunya: imaginem un

obrellaunes
octubre 19, 2023 Garantia Ingressos, Infància, Metodologia, Polítiques socials, Rendes
Mínimes, Serveis Socials
Eloi Mayordomo i Lara Navarro-Varas
Un químic, un enginyer i un economista naufraguen en una illa deserta amb un

paquet d’aliments enllaunats. Després de recórrer l’illa per tot arreu, s’adonen
que no hi ha cap element que puguin utilitzar per obrir les llaunes i alimentar-
se. Davant d’aquesta frustrant situació, l’enginyer i el químic recorren a les
seves respectives àrees de coneixement per trobar una teoria que els permeti
obrir-les. Després de diverses hores de deliberacions i esgotats mentalment, es
https://lleiengel.cat/la-lluita-contra-la-pobresa-infantil-a-catalunya-imaginem-un-obrellaunes/ 1/16
miren amb recriminació a l’economista, que amb indiferència els contesta

Traducir »
“imaginem que tenim un obrellaunes”.
L’acudit ens alerta –més enllà de tòpics tronats sobre la ciència econòmica–
que qualsevol instrument, en la seva forma declarativa i abstracta, no servirà
per resoldre de forma eficaç la seva comesa. Necessitarem identificar de forma
clara el seu objectiu, dissenyar i greixar bé els seus mecanismes i utilitzar-lo
per, en darrera instància, preguntar-nos si ha complert eficientment la seva
missió.
L’illa deserta: Catalunya

Un 28% d’infants (segons les dades de l’ECV de 2022) pateixen i creixen (!)
en una situació de pobresa econòmica a Catalunya. Aquesta taxa reafirma una
dinàmica de pobresa crònica que afecta més d’una quarta part dels infants i que
caracteritza una situació excepcional si la comparem amb la resta de països de
l’entorn. Aquestes dades haurien de ser suficients per ajudar-nos a dimensionar
la magnitud del sofriment individual, familiar i social que representa aquest
fenomen, la vivència del qual és una llast en desenvolupament personal,
educatiu, social, o en l’estat de la salut de les persones que el pateixen.
En un dels primers escrits fundacionals d’aquest blog es desplegava un

argumentari a favor del desenvolupament de les polítiques d’infància i els
escrits a favor d’avançar tant en l’avaluació de necessitats de les situacions de
pobresa d’aquest col·lectiu (Fusté, 2017; Mayordomo Martínez, 2021b; Sanzo,
2018) com en el seu abordatge (García Altés & Carrilero, 2020; Mayordomo
Martínez, 2020; Pineda & Stinus Bru de Sala, 2022), han estat una constant. Hi
insistirem només per apuntar que la qüestió és rellevant perquè, més enllà de
l’abordatge de les situacions d’escassetat material dels entorns en que creixen
els infants, la pobresa en la infància es troba íntimament relacionada amb
l’efectiva igualtat d’oportunitats i la mobilitat social (Mayordomo Martínez,

Traducir »
2023b).
La llauna: l’Estratègia de país contra la pobresa

infantil a Catalunya
Enmig d’aquesta illa deserta, el proppassat 10 d’octubre s’aprovava un Acord
de Govern per elaborar una Estratègia de país de lluita contra la pobresa
infantil de Catalunya.
A grans trets, l’Acord defineix els eixos sobre els què s’haurà de desenvolupar
l’Estratègia: 1) Prestacions i ajuts; 2) Educació, lleure educatiu i èxit escolar;
3) Alimentació adequada; 4) Salut; 5) Habitatge i pobresa energètica; 6)
Ocupació de les famílies amb nens/es a càrrec; i, 7) Perspectiva de gènere.
Estableix així mateix, l’estructura orgànica que haurà de dissenyar l’Estratègia
i fer-ne el seguiment i avaluació: un Comitè Interdepertamental amb el suport
d’un Comitè Assessor Extern; i un Comitè Tècnic que serà l’encarregat de la
seva implementació. Un cop l’Estratègia sigui aprovada per Acord de Govern,
està previst que se’n faci el pilotatge en alguns barris o àrees més
desafavorides, a fi de validar l’eficàcia de les mesures contingudes en els
diversos eixos d’intervenció.
L’aprovació de l’Acord representa per tant, una gran esperança.
“Imaginem l’obrellaunes”
Una illa deserta i una llauna. Cal un obrellaunes. O el que és el mateix,Traducir »

identificar què és allò que hauria d’abordar l’Estratègia i quins requisits
l’haurien de caracteritzar per no quedar-se en la mera expressió d’un
desideràtum.
Què ha d’abordar l’Estratègia?

Pel que fa a la dimensió més substantiva, es disposa de bons diagnòstics (per
exemple veure (Cantó et al., 2023; Mayordomo Martínez, 2023a) que haurien
de permetre traçar línies d’intervenció nítides i precises. No obstant, hi ha
alguns aspectes sobre els quals potser no s’ha insistit prou. El primer té a veure
amb l’estructura i composició de les llars on resideixen els infants amb un risc
de pobresa més elevat. Si bé és cert que el risc associat a les llars
monoparentals és tres vegades superior al de les llars biparentals, no ho és
menys que la insuficiència econòmica s’iguala si es comptabilitzen el nombre
d’ingressos amb els que veritablement compten les famílies (Navarro-Varas et
al., 2018). Això és, els infants que viuen en llars amb els dos progenitors però
on només un d’ells disposa d’un treball remunerat (la família tradicional del
sustentador masculí) tenen el mateix risc o inclús superior. I encara un matís
més, la vulnerabilitat econòmica dels infants no desapareix malgrat estar
ocupats ambdós progenitors. De forma que pràcticament la meitat dels infants
que actualment es troben sota el llindar de pobresa viuen en llars on el treball
remunerat d’ambdós o el d’un d’ells no és garantia suficient.
En el mateix sentit, reduir la pobresa infantil vol dir treballar perquè l’origen
dels infants no sigui un element determinant. La taxa de risc de pobresa dels
infants amb nacionalitat estrangera és pràcticament del 60% i quasi triplica la
dels autòctons (Eurostat, EU-SILC). Als darrers vint anys la bretxa no només
s’ha consolidat sinó que s’ha amplificat.
En paral·lel, els infants pobres i les seves famílies no es distribueixen

aleatòriament al territori català sinó que hi ha enclavaments on es produeix una
major concentració. Així, el risc de pobresa infantil no és el mateix a Sant
Cugat del Vallès (10%), que a Sabadell (28%), Badalona (32%), Manresa
Traducir »
(38%) o Figueres (47%) (INE, Atlas de distribución de renta de los hogares). I
dins els propis límits municipals, la desigualtat entre els infants també pot ser
molt acusada: al districte 9 de Badalona el 56% dels infants viuen sota el
llindar de risc de pobresa mentre que al districte 1 es limiten al 10% (Alto
Comisionado contra la pobreza infantil, Mapa Tasa de riesgo de pobreza
infantil por distritos). Malauradament, el de Badalona no és un cas aïllat sinó
que aquesta pauta es reprodueix en d’altres localitats catalanes. Resulta
important, doncs, conèixer quin és el context on es produeix aquesta
concentració de població infantil amb menys recursos econòmics perquè
darrera hi ha diferents condicions de vida però també diferents estructures
d’oportunitat presents i futures. Aquesta dimensió territorial de la pobresa és un
dels aspectes menys analitzats, probablement per la manca d’informació que hi
ha al respecte, tot i que resulta cabdal per dissenyar una bona Estratègia. En
aquest sentit, es valora molt positivament la voluntat expressada a l’Acord de
Govern per validar l’eficàcia dels diversos eixos d’intervenció mitjançant un
pla pilot als barris més desafavorits, tot i que l’esforç per dotar-se d’eines i
desenvolupar processos fins al moment inexistents o incipients ha de ser
considerable (veure apartat 1).
La darrera de les qüestions de naturalesa substantiva té a veure amb les

prestacions i ajuts. Els dèficits redistributius de l’Estat de benestar espanyol i
català vers els infants són prou coneguts (Alston, 2020; European Commission,
2020; Vtyurina, 2020). Qualsevol iniciativa seriosa amb l’ambició de reduir la
pobresa infantil i en línia amb el procés engegat a la Unió Europea, passa
necessàriament per implementar prestacions de caràcter universal per a les
famílies amb infants sense perjudici d’altres prestacions de garantia d’ingressos
i/o d’urgència social focalitzades en un tot ben dotat econòmicament i ben
integrat conceptualment i administrativament. Les dificultats, entrebancs i
limitacions també són vox populi però, o se superen, o la pobresa infantil
continuarà sent una xacra.
Quins requisits haurien de contemplar-se en Traducir »

l’Estratègia?
L’Estratègia de país contra la pobresa infantil planteja l’abordatge d’una
qüestió transcendental que, alhora, obre una finestra d’oportunitat per
aprofundir en el conjunt de polítiques socials del país. N’assenyalem algunes
que entenem són rellevants.
1. Desenvolupament del potencial analític
En l’àmbit de l’avaluació de necessitats i monitoratge dels efectes de la

implementació de l’Estratègia, resulta fonamental com apuntàvem, disposar de
dades actualitzades, de qualitat i localitzades a nivell de barri. L’actual impuls a
les polítiques d’Infància (que s’exemplifica amb l’Acord, però també en
l’Actualització del Pacte per a la Infància a Catalunya), ha de ser capaç de
constituir i solidificar una estructura tècnic-administrativa de la dada social.
En l’àmbit específic de les polítiques d’Infància, cal tenir en compte els

aprenentatges a fer de les experiències precedents. D’una banda, el Pla
d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015-2018 ja plantejava
treballar per disposar de dades de diversos àmbits amb l’objectiu d’analitzar els
efectes de les mesures del Pacte d’Infància, però els seus resultats es van
circumscriure a la realització de dues memòries. De l’altra, i en l’àmbit de la
governança de la dada entre diversos sistemes (educació, salut i serveis socials,
fonamentalment), l’aposta del Mòdul de Suport a la Gestió del Risc primer, i de
l’Eina de cribratge de situacions de risc i desemparament després, havien de
permetre avançar cap un sistema interoperable que facilités una visió holística
dels casos, però no s’avançà en la implementació, ni en l’extensió del seu ús,
sobretot perquè aquesta integració no s’ha produït.
Difícilment es podrà desplegar l’Estratègia sense una línia d’actuació realment

transversal que tingui com a objectiu l’obtenció i el processament de les dades.
1.1. Estructura, obtenció i data sharing

En primer terme cal definir un sistema d’indicadors que doni comptes Traducir
del »
conjunt d’eixos de l’Estratègia i que permeti monitoritzar la situació social
present als diversos territoris, i a ser possible, a temps real.
Els propis eixos de l’Acord determinen la necessitat d’incloure d’una banda,

els registres administratius de les administracions locals, les Comunitats
Autònomes i de l’Estat (algunes d’elles d’especial protecció com les d’Hisenda
o de rendiments escolars, entre d’altres), per a que siguin tractades de forma
agregada. El tsunami de convenis entre les diverses administracions per a la
governança de la dada pot ser un escull significatiu en l’avenç en aquest àmbit.
De l’altra, el sistema de dades ha de nodrir-se de les intervencions

professionals, i per tant, resulta pertinent que la complementació d’aquestes se
situï de forma natural en el procés d’intervenció, evitant que la documentació
de la dada signifiqui un procediment afegit per als professionals. El diagnòstic
professional és una peça clau per a donar resposta a aquest objectiu. Les
experiències que estan impulsant algunes corporacions locals que a partir de
l’eina diagnòstic social DS-DIBA, identifiquen les situacions de complexitat
social al SSM-CAT, i d’aquí a l’Intersocial (l’eina d’homogeneïtzació
diagnòstica entre els sistemes de serveis socials i salut) és un procés que caldria
seguir acompanyant en el seu desenvolupament i estendre arreu del territori.
Caldria preveure com a conseqüència, una data warehouse més o menys

centralitzat, que compili les dades dels diversos sistemes de benestar i que els
professionals puguin accedir-hi amb diferents perfils per tenir una visió més
holística dels seus beneficiaris (preservant la pertinença de la dada). Aquest
requeriment implica la necessitat de treballar un projecte tecnològic a alt nivell
i pot ser un dels elements crítics de l’Estratègia, tant per la seva complexitat
tècnica i tecnològica, com per la despesa financera que aquesta representa.
1.2. Unitat analítica de la realitat social
La necessitat de (1) tractar les dades per a la seva homologació i Traducir »

emmagatzematge, (2) localitzar les situacions i les actuacions derivades de la
vulnerabilitat econòmica en un entorn territorial determinat (recollides ja a
l’article 77.3 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en
la infància i l’adolescència de Catalunya[1]), i (3) el seu tractament per a la
seva publicació per al consum, representen una càrrega de feina que entenem
no pot ser assumida amb l’actual estructura de recursos humans del
Departament. Per contra, i per tal de garantir la visió integral que l’Estratègia
propugna, caldria apostar per la constitució d’una unitat de tractament i anàlisi
social específica, un element que possibilitaria fer un salt qualitatiu en
l’avaluació de necessitats socials i de recerca.
1.3. Planificació dels recursos – Cartera i carta de serveis
A partir de l’anàlisi de les necessitats socials, la Cartera de Serveis Socials i el

Contracte Programa haurien de replantejar-se i dimensionar-se de forma
adequada les noves i velles necessitats dels territoris. L’Estratègia és per tant,
una oportunitat per abandonar la complementació de les fitxes del Registre
Unificat de Dades dels Ens Locals (RUDEL) i automatitzar les memòries dels
serveis socials locals, un element que dotaria la planificació dels serveis
públics de major transparència i equitat.
2. Coordinació inter i intra administracions
En l’àmbit de la implementació, l’Estratègia de país de lluita contra la pobresa

infantil de Catalunya, ha d’afrontar l’atomització de les polítiques d’infància,
adolescència i famílies que es troben fragmentades entre diversos nivells de
l’administració i diversos àmbits d’intervenció. L’espai idoni per a dur a terme
aquesta integració de les polítiques a nivell territorial són les Taules territorials
d’Infància i adolescència la funció de les quals és la de “Coordinar els diferents
equips, serveis i agents implicats del territori per potenciar el treball en xarxa,
en especial en els àmbits de l’educació, la salut, la seguretat, el treball, la
joventut i les dones, que afecten la infància i l’adolescència del territori, i
millorar els programes de participació, prevenció, promoció, detecció Traducir

i »
protecció de la infància i l’adolescència”.
Actualment, aquests espais es troben en un procés d’hibernació post-pandèmic

que cal activar. Com a espais operatius territorialitzats on ubicar l’Estratègia (i
el desenvolupament del Pacte), es necessita acompanyar tècnicament aquests
espais amb l’objectiu de construir lideratges compartits, estenent una mirada
autoevaluativa constant del seu funcionament. Existeixen algunes experiències
i propostes interessants en aquest sentit que cal tenir en compte.
3. Actuacions professionals
3.1. Encàrrec professional
No obstant, un dels elements claus per explicar l’èxit del funcionament

d’aquests espais i de la pròpia Estratègia té a veure amb que les institucions
que participen d’aquesta aposta, formalitzin el seu compromís amb un encàrrec
professional que impliqui hores de dedicació, formació, i recursos tecnològics.
Aquesta necessitat es tradueix en situar l’Estratègia en un orgànic de la
Generalitat amb suficient poder jeràrquic per a liderar-ho (Presidència) i
incorporar a les professionals de la resta d’administracions en el seu
desplegament.
3.2. Sistematització de les intervencions
Si bé és cert que la identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn

familiar concret hauria d’haver suposat l’impuls de programes de recolzament
familiar (art. 78.2 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència, 2010), la veritat és que no s’ha
desenvolupat una recerca basada en l’evidència que sistematitzi les hipòtesis
dels programes i els seus resultats i per tant es desconeix quins d’ells són més
cost-efectius en la promoció dels infants, els adolescents i les seves famílies.
Les guies d’intervenció professional poden contribuir en aquest sentit, a
acompanyar la intervenció professional i garantir l’equitat territorial. Malgrat
que l’Estratègia defineix els espais de participació i els seus actors principals,
Traducir »
els espais de col·laboració professional en els que anar avançant en la
sistematització de les intervencions són més que necessaris per garantir
l’equitat i els estàndards d’atenció a la ciutadania. La creació d’una Agència
Independent, a l’estil d’un Ofsted, que vetllés per la qualitat de la prestació dels
serveis i la intervenció dels professionals és una oportunitat per garantir una
desplegament i provisió equitativa de l’Estratègia.
3.3. Incorporació de diversos rols professionals
Al llarg de tot el procés, identificar de forma clara els rols i funcions assignats
a cadascun dels perfils i actors professionals, així com les competències i
habilitats que aquests requereixen per al correcte desenvolupament de les seves
funcions és de vital importància. En aquest procés, cal d’una banda, incorporar
les seves visions i sabers: doncs cal tenir present que les «professionals de
primera línia» tenen el poder d’alinear la política al seu objectiu primigeni;
però de l’altra, cal tenir present la necessitat que els diferents sistemes de
benestar requereixen de figures de suport administratiu per a poder desplegar
adequadament els seus encàrrecs i no sobrecarregar els perfils d’intervenció
directa. Proporcionar els recursos humans segons els rols i funcions necessaris
és cabdal.
Les vivències de situacions de pobresa en la infància mereixen més de

nosaltres com a societat que hores de deliberacions sobre com abordar-les. Fins
aquí hem “imaginat un obrellaunes”, ara és el moment de fer-lo servir. De
moment esperem que aquest article serveixi per pensar com obrim la llauna.
Referències
Alston, P. (2020, febrer 7). Declaración del Relator Especial de lasTraducir »

Naciones Unidas sobre la extrema pobreza y los derechos humanos, Philip
Alston, sobre la conclusión de su visita oficial a España, 27 de enero – 7
de febrero de 2020.
https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?
NewsID=25524&LangID=S
Cantó, O., González, L., Adán, R., Ayala, L., Fernández, M., Martínez, Á.,
Romaguera, M., Sánchez, M., Vall, J., & Victoria, C. (2023). El coste de la
pobreza infantil en España. Alto Comisionado contra la Pobreza Infantil.
https://www.comisionadopobrezainfantil.gob.es/sites/default/files/AF%20
Pobreza%20Infantil%20Resumen%20Ejecutivo%20v5_low.pdf
Crespo Forte, R., Cardona Cardona, À., & Codern Bové, N. (2018). Guia
metodològica per a l’avaluació de les xarxes impulsades per serveis
socials. Diputació de Barcelona. https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/parc-
natural-del-montnegre-i-el-corredor-1-les-pinedes-i-els-vessants-
maritims_13514
European Commission. (2020). Semestre Europeo 2020: Evaluación de

los avances en lo que respecta a las reformas estructurales y la prevención
y la corrección de los desequilibrios macroeconómicos, y resultados de los
exámenes exhaustivos conforme al Reglamento (UE) n.o 1176/2011
[Text]. European Commission.
https://ec.europa.eu/info/publications/2020-european-semester-country-
reports_en
Fusté, B. (2017, juny 1). Les autoritats adverteixen: Tenir fills produeix
pobresa. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/tenir-fills-produeix-pobresa/
García Altés, A., & Carrilero, N. (2020, desembre 2). Desigualtats en la

salut infantil: Evidència per a polítiques públiques. Lleiengel.
http://lleiengel.cat/desigualtats-salut-infantil/
Govern de la Generalitat de Catalunya. (2023). ACORD GOV/208/2023,

Traducir »
de 10 d’octubre, pel qual s’aprova elaborar l’Estr. Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, 9019.
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9019/1995325.pdf
Manzano Rodríguez M. A., Pagés Gaulier É. y Solé Pascual M. (2018). La

DS-DIBA: Experiencia de la elaboración de una herramienta de
valoración social y segmentación para los servicios sociales. Cuadernos
de Trabajo Social, 32(1), 177-189. https://doi.org/10.5209/CUTS.58061
Mayordomo Martínez, E. (2023a). Cobrir la bretxa: L’abordatge de les

situacions de pobresa en la infància a Catalunya. Departament de Drets
Socials. https://doi.org/10.57645/10.8080.07.1
Mayordomo Martínez, E. (2020, març 26). El coronavirus i la infància del

bigoti. Lleiengel.cat. http://lleiengel.cat/coronavirus-infancia-bigoti/
Mayordomo Martínez, E. (2021a). La infància o la governança complexa.

Observatori La gestió importa. http://lagestioimporta.cat/arees/la-infancia-
o-la-governanca-complexa/
Mayordomo Martínez, E. (2021b, juliol 19). Les condicions en què creix

la Infància a Catalunya. Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/condicions-
infancia-catalunya/
Mayordomo Martínez, E. (2023b, febrer 17). La loteria del naixement i

l’equitat en la infància [Blog]. Fundacio Bofill.
https://fundaciobofill.cat/blog/loteria-naixement-equitat-infancia
Mayordomo Martínez, E., & Millán Cañamares, X. (2016, desembre 14).

Cinc (o sis) raons per invertir en la Infància i no seguir perdent el temps.
Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/raons-invertir-infancia/
Navarro-Varas, L., Porcel, S., Cruz, I., & Pruna, M. (2018). Pobresa i
Traducir »
infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona.
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-
documents/pobresa-infancies-desiguals-barcelona-2016-2017.pdf
Pineda, L., & Stinus Bru de Sala, E. (2022, juliol 7). Com connectar
coneixement i acció per unes polítiques públiques basades en l’evidència.
Lleiengel.cat. https://lleiengel.cat/coneixement-accio-politiques-basades-
evidencia/
Sanzo, L. (2018, gener 12). Pobresa i privació en la població menor.

Ensenyaments generals a partir del cas basc. Lleiengel.cat.
https://lleiengel.cat/pobresa-i-privacio-poblacio-menor-cas-basc/
Vtyurina, S. (2020). Effectiveness and Equity in Social Spending—The

Case of Spain. En IMF Working Papers (20/16; IMF Working Papers).
International Monetary Fund. https://ideas.repec.org/p/imf/imfwpa/2020-
016.html
[1] Els plans (…) s’han de desenvolupar en els barris i entorns territorials en
què es detecti una gran concentració de situacions de desigualtat econòmica,
escolar, cultural i d’indicadors de risc per als infants i adolescents. En
aquestes zones, en què l’actuació hi és preferent, s’han d’impulsar polítiques
de prevenció del risc social
# infància # pobresa # polítiques públiques # prestacions econòmiques
# serveis socials
Eloi Mayordomo
@eloimm Polítiques socials, Infància, Participació. Llicenciat en ciències polítiques i

Traducir »
de l'administració i Màster en participació i polítiques locals. Ha treballat com a
consultor per a diverses administracions públiques i privades, en el tercer sector i
actualment per l'administració en l'àmbit dels serveis socials i la infància.
Lara Navarro-Varas
@navarro-varas Doctora en Sociologia. D’ençà l’any 2008 investigadora a
l’Institut Metròpoli. Capficada amb la cohesió social i urbana.
  
ANTERIOR
El model de prestacions socials monetàries,

una olla de pressió: quin és el futur del
disseny del sistema de garantia d’ingressos?
Butlletí, per a rebre novetats i continguts
Email
Subscriu-te
Categories
Acció Comunitària
Ajudes emergència social
Atur
Avaluació
Cohesió social
COVID19
Cures
Desigualtat Traducir »
Dret Alimentació
Educació
Garantia Ingressos
Gent Gran
Gestió coneixement
Habitatge
Inclusió Social
Infància
Innovació social
Metodologia
Ocupació
pobresa
Polítiques Metropolitanes
Polítiques socials
Renda Bàsica
Renda Garantida
Rendes Mínimes
Salut
Serveis Socials
Tercer Sector
Treball Social
Urbanisme
Segueix-nos
Twitter
View publication stats
Facebook Traducir »
Google+
Llei d'Engel té una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

La Lluita Contra La Pobresa Infantil A Catalunya: Imaginem Un Obrellaunes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Lluita Contra La Pobresa Infantil A Catalunya: Imaginem Un Obrellaunes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

La lluita contra la pobresa infantil a Catalunya imaginem un obrellaunes

Technical Report · October 2023

The user has requested enhancement of the downloaded file.

La lluita contra la pobresa infantil a Catalunya: imaginem un

Eloi Mayordomo i Lara Navarro-Varas

Un químic, un enginyer i un economista naufraguen en una illa deserta amb un

miren amb recriminació a l’economista, que amb indiferència els contesta

L’illa deserta: Catalunya

En un dels primers escrits fundacionals d’aquest blog es desplegava un

l’efectiva igualtat d’oportunitats i la mobilitat social (Mayordomo Martínez,

La llauna: l’Estratègia de país contra la pobresa

L’aprovació de l’Acord representa per tant, una gran esperança.

Una illa deserta i una llauna. Cal un obrellaunes. O el que és el mateix,Traducir »

Què ha d’abordar l’Estratègia?

En paral·lel, els infants pobres i les seves famílies no es distribueixen

La darrera de les qüestions de naturalesa substantiva té a veure amb les

Quins requisits haurien de contemplar-se en Traducir »

1. Desenvolupament del potencial analític

En l’àmbit de l’avaluació de necessitats i monitoratge dels efectes de la

En l’àmbit específic de les polítiques d’Infància, cal tenir en compte els

Difícilment es podrà desplegar l’Estratègia sense una línia d’actuació realment

1.1. Estructura, obtenció i data sharing

Els propis eixos de l’Acord determinen la necessitat d’incloure d’una banda,

De l’altra, el sistema de dades ha de nodrir-se de les intervencions

Caldria preveure com a conseqüència, una data warehouse més o menys

1.2. Unitat analítica de la realitat social

La necessitat de (1) tractar les dades per a la seva homologació i Traducir »

1.3. Planificació dels recursos – Cartera i carta de serveis

A partir de l’anàlisi de les necessitats socials, la Cartera de Serveis Socials i el

2. Coordinació inter i intra administracions

En l’àmbit de la implementació, l’Estratègia de país de lluita contra la pobresa

millorar els programes de participació, prevenció, promoció, detecció Traducir

Actualment, aquests espais es troben en un procés d’hibernació post-pandèmic

3.1. Encàrrec professional

No obstant, un dels elements claus per explicar l’èxit del funcionament

3.2. Sistematització de les intervencions

Si bé és cert que la identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn

3.3. Incorporació de diversos rols professionals

Les vivències de situacions de pobresa en la infància mereixen més de

Alston, P. (2020, febrer 7). Declaración del Relator Especial de lasTraducir »

European Commission. (2020). Semestre Europeo 2020: Evaluación de

García Altés, A., & Carrilero, N. (2020, desembre 2). Desigualtats en la

Govern de la Generalitat de Catalunya. (2023). ACORD GOV/208/2023,

Manzano Rodríguez M. A., Pagés Gaulier É. y Solé Pascual M. (2018). La

Mayordomo Martínez, E. (2023a). Cobrir la bretxa: L’abordatge de les

Mayordomo Martínez, E. (2020, març 26). El coronavirus i la infància del

Mayordomo Martínez, E. (2021a). La infància o la governança complexa.

Mayordomo Martínez, E. (2021b, juliol 19). Les condicions en què creix

Mayordomo Martínez, E. (2023b, febrer 17). La loteria del naixement i

Mayordomo Martínez, E., & Millán Cañamares, X. (2016, desembre 14).

Sanzo, L. (2018, gener 12). Pobresa i privació en la població menor.

Vtyurina, S. (2020). Effectiveness and Equity in Social Spending—The

# infància # pobresa # polítiques públiques # prestacions econòmiques

@eloimm Polítiques socials, Infància, Participació. Llicenciat en ciències polítiques i

El model de prestacions socials monetàries,

Butlletí, per a rebre novetats i continguts

Ajudes emergència social

Llei d'Engel té una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

You might also like