Júlia Muñoz Rodríguez

CONCEPTES BÀSICS DE PLATÓ

MÓN SENSIBLE→ Plató accepta de Parmènides que el coneixement que ens aporten els
sentits és enganyós, només ens mostra l'aparença de les coses i no l'autèntica realitat,
accessible només a la lògica de la raó i també accepta la idea d'Heràclit que diu que en el
món tot flueix constantment. Per tant, Plató creu que el món sensible és aquell que es pot
percebre amb els nostres sentits, però aquests ens mostren una realitat aparent i
enganyosa, ja que vivim en un món canviant i imperfecte, els sentits reflectixen una ombra
de la verdadera realitat, deriva del mon inteligible.

MÓN INTELIGIBLE →En contrast, el món inteligible segons Plató és aquell que no pot ser
percebut a traves dels sentits tan sols pot arribar a ser conegut a traves de la raó i el
coneixement. Representa les realitats immaterials, eternes i invisibles, són aquelles realitats
que mai canvien.

IDEEA →Les idees són úniques, universals, absolutes formen part de l'autèntica realitat, és
a dir del món intel·ligible. Sense l'existència de les idees, no tindríem els conceptes de les
coses. Per exemple, tenim la idea de bellesa que és molt àmplia, però quan pensem en la
bellesa, podem pensar en una posta de sol, una flor, una cançó... Per tant, la idea de bellesa
és única, absoluta i eterna. Plató afirma que són més reals les idees que les coses, perquè les
coses sense les idees no tenen valor, les coses materials estan sotmeses a canvis constants,
en canvi, les idees són invariables.

ESSÈNCIA → L'essència d'una cosa és allò que fa que una cosa sigui el que és i que es troba
present en tots els individus de la seva mateixa classe o gènere. Per exemple, per a Plató
l'essència d'un ésser humà és allò que comparteix amb tots els altres humans i que fa que
aquest individu sigui precisament el que és, humà. Però una persona justa es regeix a la idea
d'Ésser Humà i la Idea del que és la Justícia al mateix temps, si no hi hagués l'existència
d'aquestes idees tampoc es denominaria a aquesta persona com a ésser humà just.
Júlia Muñoz Rodríguez

OPINIÓ→ Per a Plató l'opinió recau sobre el món sensible per aquesta raó no pot ser una
font veritable de coneixement, ja que les opinions són subjectives i poden variar d'una
persona a una altra. Per exemple si li preguntem a algú que és la bellesa i ens contesta
posant-nos exemples concrets de coses belles, aquesta persona no sap exactament què és la
bellesa, sols té una opinió. En canvi, el que sap que és la bellesa ens podrà donar una
definició universal.

CIÈNCIA → És el contrari d'opinió. Va més enllà de les aparences i les variacions del món
sensible, ja que implica un coneixement profund i universal. Això vol dir que té per objecte
les autèntiques realitats, per tant, exigeix la intel·ligència i la raó per a entendre-la, es
denomina com el coneixement del món intel·ligible. La seva certesa és màxima, pel fet que
ens proporciona el coneixement d'allò que no es remet a un canvi constant. Té diferents
graus, la diànoia i la noesi.

IMITACIÓ → Com ja he mencionat anteriorment Plató era dualista, creia en l'existència de

dos mons. Aquest eren el món sensible i el món intel·ligible. En aquest concepte d'imitació
Plató es referia al fet que les coses en el món sensible intentaven imitar les Formes perfectes
del món de les Idees. Per exemple, una taula en el món sensible és una imitació imperfecta
de la Idea de taula en el món de les Idees.

ANIMA-COS → Plató diu que els éssers humans estem compostos per una ànima + cos. Un
pertany al món de les idees, en canvi, l'altre al de les coses. L'ànima no és una cosa material,
per tant, forma part del món intel·ligible. En cavi, el cos és matèria pertanyent al món de les
coses. Segons Plató el cos és una presó per a l'ànima, ja que l'ànima intenta "volar" cap al
món intel·ligible, però no pot, pel fet que està atrapada dintre del cos. La funció de l'ànima
és dirigir l'activitat del cos i controlar els seus impulsos de manera que es pugui purificar. Per
tant, el millor que li pot passar a un filòsof és la mort per a l'alliberament de l'ànima.

PRESONER → En el mite de la caverna, els presoners fan referència a les persones que viuen
en la ignorància. Aquests presoners estan encadenats en una cova des del seu naixement,
enfrontant una paret en la qual només veuen ombres projectades per objectes que estan
darrere d'ells. Els presoners, al no conèixer una altra realitat més enllà de les ombres en la
Júlia Muñoz Rodríguez

paret de la cova, creuen que aquestes ombres són la totalitat de l'existència. Plató en aquest
mite reflecteix a les persones que viuen ignorant les veritats. L'alliberament dels presoners
representa el procés d'educació filosòfica, on els presoners evolucionen de la ignorància cap
a la llum del coneixement veritable i les Idees en el món intel·ligible.

REMINISCÈNCIA → Aquesta teoria sosté que el coneixement és, en realitat, un recordar. Des
dels nostres primers anys, ja posseïm un coneixement innat de conceptes com la justícia i la
bellesa, encara que no els hàgim experimentat directament. En aquest sentit, el
coneixement és considerat innat, però perquè això sigui possible, es requereix que hàgim
existit prèviament; és a dir, l'ànima ha d'haver preexistt abans de l'encarnació en el cos.