Descartes

La demostració de
la existència de
Deu

7
 Descartes esgrimirà 3 arguments per a demostrar la existència

6.1 de Deu

Arguments a) L'argument de la causalitat de la existència de Deu:

Aquest argument es basa em dues premises:
per a la
- La teoria de la realitat objetiva de las Ideeas, aquest diu que
demostració tota idea es un contingurt representatiu, es a dir, es la imatge
de la que representa alguna cosa. (P.52)
existència de
Deu - La acceptació de la oració "de la nada, nada viene" , aquesta
oració va estar acceptada pels filòsofs eleàtics i defensa la
creença de que tot té una causa, "no pot haver més realitat
en l'efecte del que hi ha en la causa".
(I) En altres paraules la idea com a realitat objectiva o com a
representació d'una cosa ha de tenir una causa real que sigui
proporcional a eixa idea.
 En resum, tot allò que pense pot ser fals, puc estar convençut

6.1 de que res existeix, inclusive que les veritats matemàtiques del
meu enteniment estan errades, però:
Arguments
per a la D'allò que no cap cap dubte és de que jo dubte, de que jo
pense.
demostració
de la La meua existència com a sustància pensant està més enllà de
existència de qualsevol possibilitat de dubte. Aquesta serà la primera veritat,
Deu el punt de partida del camí per aq construir l'edifici del
coneixement.

Aquest "cogito ergo sum" es una veritat inmediata i accessible

(II) mitjançant la intuició, aquesta es tracta d'una veritat clara i
distinta on es capta la relació entre el pensar i el ser, es a dir,
la simultaneitat necessaria entre pensament i existència.
 Per tant, loa Idea d'infinit no pot haver estat creada per mi ja que

6.1 jo sóc un ser finit.

Arguments En conseqüència ha d'haver sigut causada per un ser la realitat

per a la en acte del qual siga proporcional a la Idea, és a dir, per un ser
infinit i per tant aquest ser ha d'existir. (P.53)
demostració
de la b) L'argument de Deu com a causa del meu ser: Aquest
existència de argument és una continuació del primer però aplicat a la Idea de
Deu perfecció.
En la meua ment hi ha una idea de perfecció, si jo fora la causa de
la realitat objectiva de eixa idea de perfecció jo deuria de poder
donar-me a mi mateix la perfecció que vull però que no tinc. Per
(III) tant jo no sóc la causa de la idea de perfecció ni de del meu
propi ser. La causa ha de ser un ser tan perfecte com la idea de
perfecció que jo poseeixc. (P.54)
 c) L'argument ontològic: El mes conegut i controvertit dels
6.1 arguments per a demostrar l'existència de Deu.

Arguments Formulat per Sant Anselmo de Canterbury (SXI), rebutjat per

per a la Santo Tomàs, tornat a utilitzar per Descartes, rebutjat per Kant
demostració , etc.
de la Preten ser una prova de l'existència de Deu partint de la idea
mateixa de Deu.
existència de Diu aixi:
Deu
- Tot ésser humà té una idea de Deu, entec com a un ser
sobre el cual no es pot pensar un ser major que ell, es a dir,
un ésser que poseeix la perfecció de l'existència (totes les
(IV)
perfeccion i virtuts).
 Una volta demostrada l'existència de Deu, i la seua naturalesa

6.2 com a suma de totes les perfeccions, es pot afirmar que aquest
es la máxima bondat i veracitat.
Deu:
I en conseqüència es pot negar la hipòtesi del Geni Maligne, el fet
Garantia de
de engañar-nos és una mostra de imperfecció i per tant si Deu es
veritat la maxima perfecció no conté en el seu ser el enganyar-nos.

(I) Tot axiò fa que Deu sigui garantia de veritat de tot allò que
percibil de forma clara i distinta, es garantia de veritat de les
idees innates, de les veritats matemàtiques, de la lògica, etc.

Com que Deu es perfecte no ens pot dur a l'error que seria una
imperfecció, nosaltres ens podem enganyar alhora de captar la
realitat per precipitació o per prevenció, es a dir, per un mal us
de la raó pero no perquè deu ens ha enganyat.
 La perfecció de (Deu) és, per tant, l'orige y garantia de tot

6.2 coneixement vertader i per tant també es el garant de tot el que

hi ha al món.
Deu:
Si hi ha algun error en les nostres previsions de coneixement no
Garantia de
li'l odem atribuir a Deu sino a nosaltres mateix.
veritat
En resum la primera regla del mètode te sentit i es vertadera
(II) solament per la existència de Deu, sense Deu aquesta no podria
ser vàlida. (P.56). Gràcies a la idea de Deu, estem dormint o
desperts, tot allò que distingim de forma clara i distinta ha de ser
vertader.