UF2.

Anatomofisiologia i patologia radiològica

de l’aparell locomotor

NF1. GENERALITATS:
HISTOLOGIA I FISIOLOGIA DE L’OS

M2: A NATO M I A P E R L A I M ATG E

C F G S I M ATG E P E R E L D I A G N Ò S T I C I
MEDICINA N U C L EA R
C U R S 2021-2022
SISTEMA LOCOMOTOR
Definició. L'aparell locomotor o sistema múscul esquelètic és el conjunt
d'estructures corporals que permet el cos realitzar els moviments.

Extraído de https://cursa.ihmc.us
 EL TEIXIT OSSI
❏ El teixit ossi és un tipus especialitzat de teixit connectiu (teixit de
sosteniment) la matriu extracel·lular es troba mineralitzada en la seva
major part.
❏ Característiques principals:
• Consistència, duresa i resistència a la pressió i la tracció
• Format per substància fonamental rica minerals (sals de calci) i
cèl·lules.

Tipus cel·lulars: Osteoblasts, osteòcits, osteoclasts

* Les cèl·lules osteogèniques són cèl·lules mares que donen lloc als osteoblasts (es troben al
endosti). Tenen capacitat de dividir-se
 EL TEIXIT OSSI

❏ Osteocit: Es un osteoblast madur.

EL TEIXIT OSSI

-
 EL TEIXIT OSSI: ORGANITZACIÓ
L'os madur es pot classificar en dos tipus en funció de com s'organitzen els
sistemes laminars:

OS COMPACTE / CORTICAL:
○ Format per un conjunt d'unitats funcionals = osteones.
○ Cada osteona consta d'una sèrie de làmines òssies disposades de
manera concèntrica i en el centre de cadascuna hi ha un canal (canal
de Havers) a través del qual discorren vasos sanguinis, nervis i vasos
limfàtics.
○ En els espais (llacunes) es localitzen els osteòcits.
○ La connexió entre llacunes: canalicles
○ Pas de nutrients del vas sanguini central cap als osteòcits
○ Els canals de Harvers es comuniquen entre si a través d'uns conductes
transversals (canals de Volkman).
ORGANIZACIÓN TEJIDO
ÓSEO
EL TEIXIT OSSI: ORGANITZACIÓ

OS ESPONJÓS / trabecular:
○ Format per un conjunt de trabècules òssies (xarxes tridimensionals)
○ Les trabècules generen alta resistència a l'os enfront d'una possible
deformació
○ Entre elles hi ha grans espais anomenats cavitats vasculars
○ Els espais entre les trabècules contenen vasos sanguinis i medul·la òssia
vermella (elements hematopoètics)
○ Quan les trabècules òssies disminueixen, l'os es fa més fràgil i és més
susceptible de patir fractures.
 OSSOS
L'os és un òrgan constituït per múltiples tipus de teixit:
❏ Teixit ossi (component principal)
❏ Teixit adipós i hematopoètic (en la cavitat medul·lar)
❏ Cartílag articular
❏ Teixit connectiu dens (periosti)
❏ Teixit connectiu lax i cèl·lules musculars en els vasos sanguinis
❏ Nervis

Tots els ossos estan compostos de:

• una forta capa externa (os compacte)
• una zona interna de menor densitat (os esponjós)

• El revesteix un teixit resistent (periosti) que cobreix tota la

superfície òssia excepte les articulars (revestides per cartílag
articular)
FORMACIÓ I CREIXEMENT OSSI

❏ Osteogènesi (formació de l'os) es divideix segons si l'os es forma a

partir d'un motlle cartilaginós (Ossificació endocondral) o si es forma
directament a partir d'una membrana de teixit conjuntiu (Ossificació
intramembranosa):

• Ossificació intramembranosa: En alguns ossos plans (crani). A partir de

membranes de teixit conjuntiu es formen osteoblasts (centres
d'ossificació) i es va calcificant l'estructura fins a formar l’os.
• Ossificació endocondral: En la major part dels ossos.
FORMACIÓ I CREIXEMENT OSSI

1) A l'interior de l'os preformat de cartílag (diàfisi) s'origina un nucli

d'ossificació.
2) Es destrueix el cartílag i es va formant os per acció dels osteoblasts.
3) Es formen centres d'ossificació en les epífisis.
Creixement de l'os: Fins que
desapareix el cartílag:
Placa epifisària: entre diàfisi
i epífisi (os no madur)
Línia epifisària: Fusió dels
dos centres d'ossificació (os
madur. Ja no hi ha
creixement)
Al néixer ja estan ossificats: diàfisi dels ossos
llargs, les costelles, cossos vertebrals, ossos de
el crani i os coxal.
A partir del naixement, es comencen a formar
nuclis d'ossificació en les epífisis dels ossos
llargs i en els ossos curts.
Hi ha un ordre determinat sobre el nombre de
nuclis d'ossificació en cada etapa
 REESTRUCTURACIÓ OSSIA
❖ L'os és un teixit dinàmic i metabòlicament actiu que pateix un continu procés
de remodelat, el que confereix a l'esquelet seva capacitat regenerativa i
d'adaptació funcional.
❖ Aquest procés es porta a mitjançant la resorció, on els osteoclasts
s'encarreguen d'eliminar os i, a continuació, la formació, on els osteoblasts
formen una matriu que posteriorment mineralitzen per omplir amb os nou la
cavitat produïda pels osteoclasts.
❖ El remodelat ossi està finament regulat per una sèrie de factors, tant
sistèmics com locals, que mantenen la massa òssia en condicions normals.
 Vídeo:
Clasificación
de los huesos

C o n cavidad
medular
Se sol descriure com a prototip de l'os, l'anomenat OS LLARG
(amb cavitat medul·lar). Ex: húmer, fèmur, tíbia, etc ..
❏. Epífisis: Porció de l'os localitzada en els extrems de l'os llarg, composta per
una capa prima d'os compacte en la seva perifèria i teixit esponjós al seu
centre.
Externament es recobreix pel cartílag articular (zona de contacte amb les
epífisis dels ossos veïns) i la resta pel periosti.
Internament posseeix la medul·la òssia vermella, on es porta a terme la
funció hematopoètica.

❏ Metàfisis: Zona ocupada en la infància i en

l'adolescència per un teixit cartilaginós
(cartílag de creixement) a través del qual
l'os es desenvolupa de forma longitudinal,
que enllaça els extrems de l'os llarg amb la
porció central.
En les radiografies, els ossos
joves no es veuen. Poden
confondre's amb fractures. En
l’edat adulta es converteix en la
línia episisària
Cartílag articular: Capa de teixit
flexible i ferma que recobreix els
extrems de l'os en una articulació i
s'encarrega a més, d'impedir el frec
per evitar el desgast. Aquest està
conformat per una xarxa de fibres
de col·lagen i proteoglicans que es
produeixen pels condròcits.
Periosti: capa membranosa i resistent
que cobreix l’os externament, amb
excepció en llocs d'inserció de tendons
i lligaments (on hi ha cartílag articular).

Es fixa a l'os a través de fibres de

col·lagen conegudes com a fibres de
Sharpey.

• capa externa fibrosa

• capa interna osteogènica
Endosti: És una membrana de teixit
connectiu que cobreix la paret interna
de la cavitat medul·lar de l'os compacte i
cavitats vasculars de l'os esponjós.
Conté cèl·lules osteogèniques i
osteoblasts i alguns osteoclasts
❏ Diàfisi: És una porció de centre en
l'os llarg que està formada per
teixit ossi compacte, amb forma
allargada i cilíndrica. Aquesta es
situa entre les dues epífisis,
unides entre si a través de la
metàfisi.

La cavitat medul·lar conté

medul·la òssia.
Medul·la òssia: Se situa a la cavitat
medul·lar de la diàfisi (medul·la òssia groga
= medul·la greix) i entre les trabècules
òssies de l'os esponjós (medul·la òssia
vermella = hematopoètica), per tant en les
epífisis dels ossos llargs, en els ossos curts ,
plànols i irregulars.

Vassos sanguinis: L'os necessita

vascularització ja que posseeix
metabolisme (hematopoesi, renovació
calci, etc.).
Els ossos llargs solen tenir vassos separats
per la diàfisi, metàfisi i epífisis.

Artèria diafisial = artèria nutrícia (perfora

l'os compacte)
❏ APÒFISI (o tuberositats): Zones sortints en l'os, en la qual
s'insereixen músculs, lligaments o tendons.
ACCIDENTS OSSIS: S'utilitzen els termes anatòmics per a descriure les
apòfisis o fosses dels ossos

ELEVACIONS:
Ø Línia: elevació òssia lineal que es projecta en un os.
Ø Cresta: elevació òssia àmplia que es projecta en un os, la diferència
amb la línia és l'amplitud.
Ø Tubercle: elevació òssia petita de forma arrodonida.
Ø Protuberància: elevació òssia més baixa que un tubercle, però més
ampla en superfície.
Ø Tuberositat: elevació òssia àmplia i rugosa. Més àmplia que un
tubercle.
Ø Trocànter: eminència òssia ample de forma quadrilàtera i rugosa
Ø Còndil: elevació òssia ample, amb forma arrodonida, articular, una
superfície en forma ovoide
Ø Epicòndil: superfície que es troba sobre el còndil
➢ Cap: és semblant a una pilota de futbol, en anatomia un cap que
està composta per 2/3 d'una esfera. És una zona articular.
➢ Tròclea: elevació òssia en forma de llacet i té una funcionalitat
semblant a una politja.
➢ Epitroclea: eminència, elevació òssia que es troba sobre una
tròclea.
➢ Espina: elevació òssia que punxa.
➢ Procés: elevació òssia que es projecta a través de l'os i es produeix
contracció òssia i muscular.
➢ Eminència: elevació òssia llisa i baixa.
➢ Mal·lèol: elevació òssia, que sembla un procés i és articular.
DEPRESSIONS

➢ Fissura: esquinçament en l'os que té llum i no té fons.

➢ Solc: canal o esquinçament en l'os que es projecta i té fons.
➢ Canal: és un forat que es projecta en un os, diferent a conducte,
perquè conducte és en os tou i canal és en superfícies dures.
➢ Fòvea: és un forat petit, generalment articular.
➢ Fossa: àmplia depressió òssia.
➢ Sinus: cavitat dins d'un os.
➢ Cel·la: si petit, cavitat dins d'un os molt petita.
➢ Antre: cavitat dins d'un os que té una entrada molt petita. Per ex.:
l'entrada a l'antre mastoideo.
➢ Foramen: és un forat.
➢ Foramina: forat dins d'un forat.
ARTICULACIONS

Les articulacions són les unions entre dues estructures anatòmiques:

❏ Possibiliten que els ossos puguin suportar el cos
❏ Protegeixen els òrgans interns
❏ Permeten el moviment entre ossos

❏ Classificació:
o Segons la seva funcionalitat: Basada en la mobilitat de les articulacions
• Sinartrosis: articulacions immòbils
• Anfiartrosis: articulacions amb lleugera mobilitat
• Diartrosis: articulacions amb mobilitat lliure

o Segons la seva estructura: Basada en els tipus de teixit que uneixen els
ossos que s'articulen. (Principal sistema nomenclatura)
• articulacions cartilaginoses
• articulacions fibroses
• articulacions sinovials
ARTICULACIONS. Classificació segons la seva mobilitat
Sinartrosis (fijas)

Anfiartrosis (semimóviles) Diartrosis

(móviles)
 ARTICULACIONS. Classificació estructural
Tejido Clasificación Movimiento
conjuntivo
ARTICULACIONS FIBROSES
No tenen cavitat articular. Els ossos estan gairebé en contacte directe
units per teixit conjuntiu fibrós. Permeten moviment escàs o nul.
v SINDESMOSI: Una articulació lleugerament mòbil (Anfiartrosi) unida
per làmines de teixit fibrós. Ex: membrana interósea articulació
tibioperoneal
v SUTURES: Articulacions que uneixen els ossos de el crani. En adults
immòbils (sinartrosi)
v GNOFOSIS: articulació on una peça cònica s'introdueix a l'interior de
l'os. Ex: Unió alveolodental
ARTICULACIONES CARTILAGINOSAS
Carecen de cavidad articular. Los huesos se mantienen unidos
mediante cartílago. Permiten movimiento escaso o nulo
1) SÍNFISIS: Presencia de discos de fibrocartílago. Permite ligera
movilidad (anfiartrosis). Ej: discos intervertebrales o sínfisis del pubis
2) SINCONDROSIS: Forma de articulación temporal donde el cartílago
hialino se convierte en hueso en la vida adulta. En adultos inmóviles
(sinartrosis). Ej: placas epifisarias entre epífisis y diáfisis, huesos del
esternón, huesos de la pelvis
ARTICULACIONS CARTILAGINOSES
No tenen cavitat articular. Els ossos es mantenen units mitjançant
cartílag. Permeten moviment escàs o nul
• Símfisi: Presència de discos de fibrocartílag. Permet lleugera mobilitat
(Anfiartrosi). Ex: discs intervertebrals o símfisi de pubis
• Sincondrosis: Forma d'articulació temporal on el cartílag hialí es
converteix en os a la vida adulta. En adults immòbils (sinartrosi). Ex:
plaques epifisarias entre epífisis i diàfisi, ossos de l'estèrnum, ossos
de la pelvis
ARTICULACIONS SINOVIALS
❏ Permeten un ampli rang de moviment (completament mòbils =
diartrosi)
❏ Són les més complexes de el cos.
❏ Estructura:
❏ Càpsula articular que envolta completament l'articulació mantenint
units els ossos separats
❏ Capa externa: capa fibrosa (connecta amb la càpsula i el
periosti dels ossos) reforçada amb lligaments accessoris
❏ Capa interna: membrana sinovial. Segrega líquid sinovial
(Lubricació de l'espai articular)
❏ Cartílag articular hialí: revestiment dels ossos adjacents
❏ Meniscs (no sempre present): coixinets de fibrocartílag que
envolten l'articulació
❏ Burses (no sempre present): Bosses sinovials plenes de líquid
situades fora de la cavitat articular (redueixen frición entre pell,
tendons i músculs i els ossos)
TIPUS D’ARTICULACIONS SINOVIALS

1) ARTICULACIONS PLANAS (lliscants): Permet un

moviment mínim de relliscament o lliscament
entre les superfícies articulars. Ex: articulació
intermetacarpianes i intertarsianes, articulacions
atlantoaxials laterals de les vèrtebres C1 i C2
2) ARTICULACIONS A FRONTISSA (BISAGRA)
(Politja): Només permeten moviments de flexió i
extensió. Fort lligaments col·laterals asseguren
els ossos en les vores laterals de la cápsula. Ej:
genoll, colze, turmell, interfalàngiques dels dits.
3) ARTICULACIONS TROCOIDEAS (Pivot): Permet
moviments rotacionals. Ex: articulacions
radiocubitals proximal i distal de l'avantbraç,
entre atles i axis de la columna cervical
4) ARTICULACIONS ELIPSOIDEAS (condiloideas):
Permet moviment en dues direccions perpendiculars
entre si Flexió-extensió i abducció-adducció. també
circunducció. Ex: articulació del canell,
metacarpofalàngiques i metatarsofalàngiques.
5) ARTICULACIONS sellars (en cadira de muntar): Els
extrems dels ossos tenen formes còncava i convexa
respectivament. Permet moviment en dos eixos
(igual que elipsoideas). Ex: primera articulació
carpometacarpiana.
6) ARTICULACIONS ESFÈRIQUES (cap-cavitat): Permet
màxima llibertat de moviments. Ex: articulació del
maluc (cadera) i l'espatlla (hombro).