Noms: Asmaa Ben Abbou - Rosa Mª Caballero.

Grup nº: A Data: 27/11/2023

1. Objectiu

→ Determinació de l'equació de velocitat de reacció, ordres de reacció i la constant de velocitat per a

aquesta reacció.

2. Material i Reactius

→ 2 Matrassos aforats de 1000 ml - Pipeta de 2, 5 i 10 ml -Erlenmeyer de 25 ml - Pipetejador -

Balança (granetari) - Espectrofotòmetre UV-V - Cubeta espectrofotòmetre - Cronòmetre.
→ NaOH - NaCl - Fenolftaleïna.

3. Fonament teòric

→ La fenolftaleïna és un dels compostos més usats com a indicador àcid-base, la seva química no
és la de la simple conjugació àcid-base. La fenolftaleïna és incolora a pH inferior a 8, mostrant una
estructura que podríem abreviar com H2P. En augmentar el pH per damunt de 8 i fins a 10, dos
protons fenòlics es dissocien produint el típic color vermell i donant una nova estructura que
podem anomenar abreviadament P2- . A pH encara més alt, es produeix una paulatina decoloració,
formant-se una tercera estructura: POH3- . Donat que P2- té un color molt intens, la conversió de P 2-
a POH3- pot seguir-se mesurant els canvis d'absorbància de dissolucions alcalines de fenolftaleïna,
ja que, per a intervals restringits de l'absorbància, aquesta és directament proporcional a la
concentració de P2- .
→ El procés de decoloració correspon a la següent reacció: P2- + OH- 🡪 POH3- i la llei cinètica pot
expressar-se segons: r = v = k [OH-]m [P2-]n
→ En dissolucions fortament alcalines, contenint petites quantitats de fenolftaleïna, hom pot
considerar que la concentració d' OH- roman constant, de manera que la velocitat de reacció vindrà
donada per: r = k1 [P2-]n on k1 sería una constant aparent o pseudoconstant (k1= k [OH-]m ), i la reacció
es diu que és de "pseudo-ordre n" respecte de la fenolftaleïna.

→ La determinació d'equacions cinètiques utilitzant dades obtingudes en sistemes discontinus passa

per relacionar l'equació de velocitat amb el balanç de matèria segons:

2−
− [𝑑𝑡 ] = r = k[OH-]m[P2-]n = k1[P2-]n
𝑑𝑃

2−
− [ 2− 𝑛] = k1 · d
𝑑𝑃

[𝑃 ]
Equació que un cop integrada ens proporciona la relació concentració/temps.

1
4. Procediment Experimental

2
5. Càlculs necessaris per preparar les dissolucions.

➔ NaOH
0,3 𝑚𝑜𝑙 40 𝑔
● 𝑁𝑎𝑂𝐻 (0, 3 𝑀) : 20 𝑚𝑙 × 1000 𝑚𝑙
× 1 𝑚𝑜𝑙
= 0, 24 𝑔 𝑁𝑎𝑂𝐻

● 𝑁𝑎𝑂𝐻 (0, 05 𝑀) : 20 𝑚𝑙 → 0, 3 𝑀
𝑥 𝑚𝑙 → 0, 05 𝑀
0,05 × 20
𝑥 = 0,3
= 3, 3 𝑚𝑙

● 𝑁𝑎𝑂𝐻 (0, 08 𝑀) : 20 𝑚𝑙 → 0, 3 𝑀
𝑥 𝑚𝑙 → 0, 08 𝑀
0,08 × 20
𝑥 = 0,3
= 5, 3 𝑚𝑙

● 𝑁𝑎𝑂𝐻 (0, 02𝑀) : 20 𝑚𝑙 → 0, 3 𝑀

𝑥 𝑚𝑙 → 0, 02 𝑀
0,02 × 20
𝑥 = 0,3
= 1, 3 𝑚𝑙

➔ NaCl
0,3 𝑚𝑜𝑙 59 𝑔
● 𝑁𝑎𝐶𝑙 (0, 3 𝑀) : 1000𝑚𝑙 × 1000 𝑚𝑙
× 1 𝑚𝑜𝑙
= 17, 4 𝑔 𝑁𝑎𝐶𝑙

6. Resultats

· Utilitzant el mètode diferencial per a una primera aproximació i el mètode integral per a valors més definitius,
determineu l'ordre de reacció respecte la fenolftaleïna i els valors de les constants k1.

· A partir dels valors de k1 obtinguts i las concentracions de NaOH utilitzades, calculeu l'ordre de reacció respecte de
la sosa, m, i la constant de velocitat, k.

➔ Gràfics

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1Iu_BjRzrt0KfvM7Rzqzt9AV2YRSVvuV8adh1B5HLuOk/edit#gid=0

Els càlculs de les dissolucions són diferents ; per fer les gràfiques hem utilitzat les dades que van
mesurar Gonzalo i Laura...

3
0,3M → 1,49 · x - 2,19 R2 = 0,938 → Orden 1,5

0,156M → 0,941 · x - 2,8 R2 = 0,895 → Orden 2

0,048M → 1,45 · x - 2,48R2 = 0,909 → Orden 2

4
0,024M → 1,13 · x - 2,48 R2 = 0,781 → Orden 2

0,096M → 0,135 · x - 3,23 R2 = 0,003 → Orden 2

➔ Càlculs de la k:

⇒ 0,3M: Segons el gràfic diferencial : 1,49 · x - 2,19 R2 = 0,938

Sabem que k = 10d → d = -2,19 k = 10-2,19 = 0,0064

⇒ 0,156M: Segons el gràfic diferencial : 0,941 · x - 2,8 R2 = 0,895

Sabem que k = 10d → d = -2,8 k = 10-2,8 =0,0016

⇒ 0,048M: Segons el gràfic diferencial : 1,45 · x - 2,48R2 = 0,909

Sabem que k = 10d → d = -2,48 k = 10-2,48 = 0,0033

⇒ 0,024M: Segons el gràfic diferencial : 1,13 · x - 2,48 R2 = 0,781

Sabem que k = 10d → d = -2,48 k = 10-2,48 = 0,0033

⇒ 0,096M: Segons el gràfic diferencial : 0,135 · x - 3,23 R2 = 0,003

Sabem que k = 10d → d = -3,23 k = 10-3,23 =0,0006

5
 ➔ Ordre de la reacció :

· L'ordre d'una reacció es pot determinar observant el pendent de les línies rectes que s'ajusten a la
concentració en funció del temps.

· Si la gràfica mostra una línia recta amb un pendent constant, significa que la reacció és de primer ordre
respecte a aquest reactiu.

· Si la gràfica mostra una línia recta amb un pendent que disminueix a mesura que avancen els temps, significa
que la reacció és de segon ordre respecte a aquest reactiu.

· Si la gràfica no mostra una línia recta, sinó una corba, significa que la reacció és d'ordre superior i requereix
una anàlisi matemàtic més complexa.

➔ Conclusions

· La variació en la concentració de NaOH ens revela que a mesura que la concentració disminueix, l'ordre de
reacció respecte a la fenolftaleïna experimenta una transició, desplaçant-se de primer ordre a segon ordre o
terçer en aquest cas. Aquest canvi cinètic no sols reflecteix la complexitat de les interaccions moleculars, sinó
que també suggereix la presència de factors determinants que influeixen en la dinàmica de la reacció.

· L'anàlisi d'aquest fenomen condueix a la comprensió que la variació en la concentració de NaOH afecta la
freqüència i l'eficàcia de les col·lisions entre les molècules de reactiu. En un entorn de major concentració, les
col·lisions són més freqüents, la qual cosa afavoreix un comportament de primer ordre. No obstant això, a
concentracions més baixes, la dinàmica molecular canvia, i les col·lisions menys freqüents poden donar lloc a un
comportament de segon ordre, on la influència de la concentració es manifesta de manera més significativa.

· Aquest descobriment no sols té implicacions teòriques en la cinètica química, sinó que també té
conseqüències pràctiques considerables. Per exemple, comprendre com la concentració influeix en la velocitat
de reacció pot ser essencial per al disseny i optimització de processos químics en diversos camps, des de la
síntesi de productes químics fins a la química analítica.

· La coherència dels nostres resultats amb la teoria i la química subjacent de la fenolftaleïna reforça la validesa i
l'aplicabilitat de les nostres troballes.

· Confirmem la dependència de la velocitat de reacció respecte a la concentració de NaOH, subratllant la

importància de considerar la força iònica del mitjà en el qual es duu a terme la reacció.

· Aquesta pràctica experimental ha proporcionat una riquesa d'informació sobre la cinètica de la reacció entre la
sosa i la fenolftaleïna. En establir clarament l'ordre de reacció i calcular les constants de velocitat per a diverses
concentracions de NaOH, hem adquirit eines essencials per a entendre i controlar processos químics rellevants,
proporciona una base sòlida per a abordar futurs desafiaments.