La llibertat guiant el poble és una

Una reflexió inicial obra del pintor francès Eugène

Delacroix que combina trets
realistes amb una al·legoria de la
En aquesta unitat s’aprofundeixen alguns llibertat, representada per la dona
conceptes que s’han introduït durant la amb el barret frigi.
unitat anterior, com el liberalisme o les
diferents possibilitats de participació
ciutadana mitjançant el sufragi. Assumir
els canvis que es produeixen, però
també la continuïtat que significa el segle
xix respecte del xviii, requereix un grau
d’abstracció elevat.
Alhora s’introdueixen temes nous, en
particular el nacionalisme. Afegirem a
aquests conceptes els corrents d’art del
segle xix, especialment el romanticisme, i
com aquest moviment es relaciona amb
les emocions vinculades a les ànsies de
llibertat, siguin individuals o nacionals.
Com ja s’ha comentat en la unitat
anterior, entendre alguns conceptes
determinats, sobretot ideologies i
corrents de pensament de la història
contemporània, té una certa dificultat i
requereix temps i diferents adaptacions
perquè les idees siguin ben assimilades.
Al mateix temps, alguns d’aquests
conceptes, com el dret d’expressar la
pròpia voluntat mitjançant el vot o la
reivindicació dels drets nacionalistes, són
El repte
ben actuals i es poden treballar amb una
perspectiva propera.
Crear art en stop motion
També ens aproparem a la figura de
Napoleó, no solament a les seves En aquest repte t’hauràs d’ajuntar en petit grup amb social que representa i el seu context, les seves
conquestes militars, sinó a la seva obra els teus companys per tal de filmar un vídeo amb causes i conseqüències.
civil i legal, i analitzarem com canalitzar la tècnica de l’stop-motion. El motiu de la filma-
Amb tot plegat elaborareu un guió que us perme-
algunes idees de la revolució, malgrat ció serà donar vida a un quadre del segle xix que
l’explotació que implicava el seu domini. trà donar vida a aquest quadre i el seu moment
representi algun esdeveniment fonamental o re-
L’estudi de la idea de nacionalisme es fa històric. Finalment, cada grup exposarà la seva fil-
flecteixi la societat del període.
amb una perspectiva diferent de l’actual, mació davant la resta de la classe.
perquè analitzarem la unió de dos països Per tal de superar el repte, en primer lloc haureu
que fins aquell moment estaven dividits: de triar el quadre i analitzar-ne els trets bàsics: au-
Itàlia i Alemanya. Abans, però, haurem tor, estil, característiques i elements clau. Tot se-
esmentat la independència de Grècia.
guit, haureu d’analitzar el fet històric o la situació
En darrer lloc, treballarem l’art dels
segles xviii i xix, dedicant una atenció
particular a la relació entre l’art i la realitat
del moment, i també observant com l’art
del final d’aquest període significa, en
part, el pas del romanticisme al realisme.
La figura de Goya, un geni inclassificable, PEL·LÍCULES
la treballarem particularment.
Recursos • 2 de mayo. José Luis Garci, 2008.
• Bruc, el desafío. David Benmayor, 2010.
ARTICLES DE DIARIS
• Il Gattopardo. Luchino Visconti, 1963.
• «¿Aprobarías un examen sobre Napoleón?». ABC
(16 desembre 2014). http://qr.teide.eu/0196. • Los fantasmas de Goya. Milos Forman, 2006.
• Los miserables. Tom Hooper, 2012.
DOCUMENTALS • Master and Commander. Peter Weir, 2003.
• Napoleón. El dueño de Europa. Canal Historia, • Napoleón. Abel Gance, 1927.
2002.
• Waterloo. Sergei Bondarchuk, 1970.
LLIBRES
SÈRIES
• Blanning, Timothy C. El siglo xix. Europa 1789-
• Napoleón (Minisèrie). Yves Simoneau, 2002.
1914. Barcelona: Crítica, 2002.
• Villepin, Dominique de. Los cien días. Barcelona:
Inédita, 2005.

30
2. Liberalisme i
nacionalisme
(1800-1871)
En aquesta unitat estudiarem què va ser l’Imperi
napoleònic i com es va restablir parcialment
l’Antic Règim a Europa després de la seva derro-
ta. També analitzarem els trets bàsics de les re-
volucions que van sacsejar Europa entre el 1820
i el 1848. Veurem les característiques fonamen-
tals del sistema polític liberal i com es van formar
els estats italià i alemany. Finalment, descriu-
rem els corrents culturals més importants del
període: el neoclassicisme, el romanticisme i el
realisme, i coneixerem l’extraordinària aportació
de l’obra de Goya.
1 Triar el quadre
2 Analitzar l’obra històricament
3 Planificar el guió del vídeo
4 Preparar els materials
VÍDEOS
• Una manera diferent de treballar el Dos de Maig i
l’obra de Goya. IES Antonio Machado.
http://qr.teide.eu/0199.
• Vídeo explicatiu del quadre Els afusellaments del
tres de maig. http://qr.teide.eu/0198.
JOCS DE TAULA
• Command and Colours Napoleonic. GMT.
• Risk. Edició «Batallas napoleónicas».
• Timeline. Asmodee Editions.
VIDEOJOCS
• Europa Universalis (sèrie). Paradox Interactive.
• Napoleon Total War.
NOVEL·LES
• O’Brian, Patrick. Capitán de mar y guerra.
Barcelona: Edhasa, 1999.
Introducció metodològica
al repte
El repte que plantegem en aquesta unitat
treballa de forma especial les
competències de la dimensió artística, un
dels eixos que moltes vegades, i per
raons d’extensió del currículum i de
manca de temps, queda arraconat o se li
Termes clau dediquen unes poques sessions. Així, el
repte proposa que els alumnes donin
u bonapartisme vida a una obra d’art del període fent
u legitimisme servir una tècnica conceptualment
senzilla i tècnicament assequible com és
u liberalisme
l’stop-motion. Com sabem, aquesta
u constitució tècnica consisteix en la realització de
u Restauració nombroses fotografies amb variacions
mínimes entre elles per tal que el resultat
u Santa Aliança
final doni una sensació de moviment.
u nacionalisme
Caldrà, això sí, que cada grup faci una
u romanticisme investigació rigorosa sobre l’obra triada,
així com sobre el fenomen o episodi
Les paraules clau en imatges. històric que s’hi representa. A partir
d’aquesta recerca, l’alumnat haurà de fer
un guió i dur a terme l’animació.
Com s’ha dit anteriorment, el repte
permetrà treballar les dimensions artística
i històrica de les competències pròpies
de la matèria i la digital i la personal i
5 Gravar la filmació
social quant a les eines de treball i a
l’organització de les tasques amb el petit
grup.
6 Exposar la filmació
Material de suport
7 Valorar el repte realitzat
• Una prova d’avaluació PA02.
• Dues fitxes de reforç R02a i R02b.
• Dues fitxes d’ampliació A02:
– «Dos de maig a Irak»
– «El joc de les diferències al mapa
d’Europa»
• Personatges:
– «Talleyrand»
• Fitxes d’art:
– «El gronxador»
– «El rai de la Medusa»
• Pérez Galdós, Benito. Trafalgar. Los episodios – «Les espigolaires»
nacionales, 1873. – «La família de Carles IV»
• Pérez-Reverte, Arturo. Cabo Trafalgar. Barcelona: • Diverses fitxes d’aprenentatge basat
Alfaguara, 2004. en problemes:
• Rambaud, Patrick. La batalla. Barcelona: Columna, – «Timeline»
1998.
– «L’entrevista impossible»
CÒMICS – «Recreant un quadre»
• Pérez-Reverte, Arturo; Rincón, Rubén del. La
sombra del águila. Valladolid: Galland Books, 2002.
ALTRES
• Article de l’Smithsonian sobre Napoleó i la idea
que hauria estat millor per a Europa que no
hagués estat derrotat a Waterloo.
http://qr.teide.eu/019B.
31

Objectius didàctics
1. Analitzar l’evolució de l’època
napoleònica.
2. Valorar les conseqüències del domini
napoleònic.
3. Expressar-se amb un vocabulari
específic i propi de les ciències socials.
4. Utilitzar mapes temàtics per descriure
la realitat històrica.
5. Comparar l’Europa napoleònica amb
l’Europa actual.
6. Opinar de manera fonamentada sobre
la importància de la figura de Napoleó.
Idees clau
1. Napoleó va arribar al poder a partir
d’un cop d’estat en un intent de les
classes burgeses d’establir un règim
d’ordre. Els seus triomfs militars i les
seves reformes el van portar a
nomenar-se emperador.
2. Va establir un cos legal a França que
ha perviscut en molts aspectes fins al
segle xx, en el qual donava molta
importància als funcionaris i a
l’educació.
3. Durant anys va imposar la seva voluntat
a Europa, posant i traient reis segons
els seus interessos. Rússia i Anglaterra
no van poder ser derrotades per
Napoleó, el qual, després de moltes
coalicions, va ser vençut el 1814.
4. Els territoris conquerits eren explotats
econòmicament i, alhora, s’hi
importaven les idees de la revolució.
El desig de llibertat i de rebuig del
règim napoleònic va ser molt gran
entre aquests països.
5. Napoleó, que havia retornat al poder
el 1815 per les accions de Lluís XVIII,
va ser derrotat definitivament a
Waterloo.
Suggeriments didàctics
La figura de Napoleó, sempre atraient, es
pot treballar des de molts vessants.
Només des de la fi de l’absolutisme es
pot entendre l’ascens d’una figura com
la de Napoleó. Pel seu origen, es poden
treballar les possibilitats a què donava
lloc la igualtat davant la llei.
Per fer-ne una valoració i un debat, es pot
plantejar l’ambivalència que hi havia en el
fet d’assumir i escampar les idees de la
revolució, d’una banda, –amb les armes
per davant–, i l’explotació i la repressió a
què sotmetia els països conquerits, de
l’altra. La comparació d’aquesta situació
amb les guerres actuals que hi ha en
32
1. L’etapa napoleònica (1799-1815)
1.1. Del Consolat a l’Imperi
Amb el cop d’estat de Napoleó Bonaparte, França va encetar un nou
règim polític, el Consolat, format per tres membres. Tanmateix, Na-
poleó va concentrar el poder en la seva persona, primer com a cònsol
vitalici (1802) i després proclamant-se emperador dels francesos
(1804). Amb aquest règim dictatorial, conegut com a bonapartisme,
Napoleó garantia l’estabilitat a costa de limitar la llibertat política i
d’expressió, amb el control dels dissidents i una forta censura.
Napoleó va establir una nova societat, amb l’antiga aristocràcia i la
nova burgesia enriquida al capdamunt. Els partidaris de la monarquia
borbònica i els republicans, però, en quedaven marginats. Aquest rè-
gim es va institucionalitzar mitjançant una important tasca legislativa:
u Reforma de l’Administració. França va quedar dividida en de-
partaments governats per un prefecte designat per Napoleó.
u Promulgació del codi civil del 1804, que confirmava la fi de
Napoleó és escridassat a l’assemblea dels
Cinc-Cents després d’imposar un cop d’estat l’Antic Règim i consolidava la igualtat dels francesos davant la llei.
contra el Directori el 9 de novembre del 1799.
u Signatura d’un concordat entre l’Estat francès i l’Església. Aques-
Quadre de François Bouchot del 1840.
ta acceptava la pèrdua de les seves propietats i l’Estat es comprome-
tia a mantenir-la econòmicament.
A més, Napoleó va potenciar l’ensenyament públic i va crear un nom-
1. Resumeix la política de reformes brós cos de funcionaris de l’Estat. Moltes d’aquestes reformes seguien
de Napoleó a França. vigents ben entrat el segle xx.
2. Comenta el mapa de l’Europa na-
poleònica.
L’Europa napoleònica (1812)
França
L’Imperi francès
Països vassalls
Països ocupats
Països aliats
Victòries de Napoleó
Derrotes de Napoleó
30
Solucionari CS
1. Napoleó governava i legislava per decret i va garantir l’estabilitat política limitant les llibertats; va consolidar
els principis més moderats de la Revolució i el predomini social dels financers, negociants i terratinents.
2. El mapa mostra l’imperi napoleònic l’any 1812. L’alumnat pot destacar les categories de països que es re-
flecteixen a la llegenda.
• Imperi francès: França, Bèlgica, Holanda i part del nord d’Alemanya, part del nord i centre d’Itàlia, les
províncies il·líries, Catalunya.
• Països vassalls: regne d’Itàlia, regne de Nàpols, gran ducat de Varsòvia.
• Països ocupats: Espanya, Confederació del Rin.
• Països aliats l’any 1812: Prússia, Imperi austríac.
 Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

1.2. L’Imperi napoleònic alguns llocs, on els països occidentals

La França napoleònica es va caracteritzar per l’expansió territorial i han decidit portar les seves idees de
per l’intent d’imposar l’hegemonia francesa a tot Europa, deposant monar- democràcia amb les armes, permet
ques i imposant-ne de nous, triats entre la seva família i els seus generals. treballar la consciència per la pau i
Napoleó va derrotar les grans potències europees de Rússia, Prússia i Àus- l’actitud crítica envers la política dels
tria i va aconseguir sotmetre les dues darreres. Tan sols el Regne Unit s’hi estats.
va oposar gràcies a la seva insularitat, de manera que va estar en guerra Una activitat que es pot anar repetint en
amb França des del 1793, especialment a Espanya, l’ocupació de la qual molts temes és la comparació del mapa
va suposar greus problemes per a l’emperador. Després de la derrota fran- d’Europa, en aquest cas el de l’època
coespanyola a la batalla naval de Trafalgar (1805), Napoleó també va napoleònica, amb l’actual. Quins països
fracassar en l’intent d’aïllar econòmicament la Gran Bretanya mitjançant
canvien? Quins existien abans i ara no?
el bloqueig continental, que prohibia l’entrada de mercaderies britàni-
ques a Europa. Quins han aparegut posteriorment?
Darrere de moltes d’aquestes preguntes
Així, el 1812, moment en què va envair Rússia, Napoleó dominava, direc- s’amaguen alguns dels conflictes més
tament o indirectament, gairebé la totalitat d’Europa. Sobre els territoris Napoleó representat com a emperador
dels francesos. Quadre de Jean-Auguste- grans del segle xix i sobretot del segle xx.
ocupats es va establir un sistema d’explotació econòmica a través del Dominique Ingres del 1806.
pagament d’impostos i l’aportació de soldats a l’exèrcit francès. A més,
l’ocupació napoleònica suposava l’establiment dels principis de la Revolu-
ció als territoris conquerits: abolició dels drets feudals i aplicació del codi
Introducció a la tasca 1
civil. Tot plegat va crear un gran sentiment de rebuig entre la població del repte
dels països dominats.
En aquesta tasca es durà a terme la
1.3. La derrota de Napoleó formació dels grups. En acabat, es
El 1813, davant el fracàs de la campanya de Rússia i la derrota a Espanya repartiran les obres d’art entre els grups.
(envaïda el 1808), diversos estats europeus van formar una gran coalició El recurs «Proposta d’obres» inclou un
antifrancesa que va capgirar la situació. El mes de març del 1814 París va recull de pintures que s’han triat per la
ser ocupada, i Napoleó, destituït, es va retirar a l’illa d’Elba. França retor- seva representativitat artística i per la
nava a les fronteres del 1792 i la dinastia borbònica era restablerta en el seva significació, ja sigui d’un
tron francès en la persona de Lluís XVIII. El 1815, Napoleó va retornar a esdeveniment històric, ja sigui d’un
París, però va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo i de- Abdicació de Napoleó a Fontainebleau el fenomen social concret. Tanmateix, el
portat a un territori remot, l’illa de Santa Helena. 1814. Quadre de Paul Delaroche del 1845.
docent o els alumnes podran aportar les
obres d’art que considerin adequades. A
criteri del professor o professora, podria
1 Triar el quadre ser interessant incorporar obres que
tractin fenòmens històrics que no es
recullen a la lliçó, per exemple la
En aquesta tasca el vostre grup haurà de triar un dels quadres que tro- 3. Quines actuacions duia a
bareu al recurs «Proposta d’obres». Són quadres representatius del l’art i Revolució Industrial.
terme Napoleó als territoris
d’un fet històric o de la societat del moment. També en podeu triar un dominats? Quines idees hi Finalment, els grups hauran d’analitzar
dels que hi ha al tema o que el professor o professora us indiqui. portaven els seus soldats? l’obra que els ha tocat des d’un punt de
Un cop triat el quadre, l’heu d’analitzar des del punt de vista formal i Creus que això ajudava a vista artístic. D’aquesta manera,
artístic: estil, autor, anàlisi formal, etc., i elaborar una fitxa com la que us consolidar les conquestes o anticiparem els continguts de l’apartat 5
proporcionarà el professor o professora. Repartiu-vos la feina i aju- tot al contrari? Justifica la
deu-vos amb el recurs «Anàlisi d’una obra d’art». dedicat a l’art en els segles xviii i xix.
resposta.
També pot ser convenient avançar
aquest apartat al capdavant de la lliçó i
31 que els alumnes el treballin abans de
començar el repte. Per tal de dur a terme
l’anàlisi, l’alumnat pot utilitzar el recurs
«Anàlisi d’una obra d’art». També pot ser
3. Napoleó imposava la seva administració sobre els territoris incorporats a l’Imperi, mentre que promovia per- convenient, tal com es diu al text, repartir
sones afins al capdavant dels territoris ocupats, com és el cas del seu germà Josep a Espanya o el seu cu- entre els alumnes alguna de les fitxes
nyat Murat a Nàpols. A més, va establir un sistema d’explotació econòmica sobre aquests territoris a través d’obres d’art que figuren al dossier dels
del pagament d’impostos i l’aportació de soldats a l’exèrcit francès. L’ocupació napoleònica també suposava recursos del professorat.
l’establiment dels principis de la Revolució als territoris conquerits: abolició dels drets feudals i aplicació del
codi civil, unes idees transmeses pels seus soldats i els seus funcionaris i representants. Tot plegat va crear
un gran sentiment de rebuig entre la població dels països dominats, defensors dels valors tradicionals.

33

Objectius didàctics
1. Descriure les mesures que es van
imposar per restablir l’Antic Règim a
Europa.
2. Valorar el sistema de la Restauració,
confrontant-lo amb les idees del
liberalisme.
3. Descriure les característiques que
defineixen el liberalisme.
4. Descriure les característiques del
nacionalisme.
5. Analitzar el mapa d’Europa per
relacionar-lo amb els moviments
nacionalistes.
Idees clau
1. Amb la derrota de Napoleó, els països
d’Europa van intentar tornar a la
situació anterior a la Revolució
Francesa, és a dir, a l’Antic Règim. Va
ser el que es va anomenar
Restauració. Europa es va repartir en
zones d’influència equilibrades entre
les diverses potències i es va crear un
mecanisme de defensa contra les
revolucions.
2. Les idees de la revolució, però,
s’havien escampat per la major part
d’Europa i es van anar desenvolupant
i plasmant en el liberalisme i el
nacionalisme.
3. El liberalisme promou la llibertat i la
igualtat individuals, amb la participació
ciutadana i la separació de poders.
4. El nacionalisme promou la creació
d’un estat independent en una
comunitat històrica: la nació. Al segle
xix hi havia nacions fragmentades en
diferents països i països integrats
per diverses nacions.
Suggeriments didàctics
Aquest apartat, amb el Congrés de Viena
com a eix central, servirà per explicar a
l’alumnat que el camí cap a la instauració
del liberalisme polític no va estar exempt
de resistència per part de les grans
potències absolutistes.
La solució al problema de la França post
napoleònica o la creació de la Santa
Aliança exemplifiquen aquesta
resistència. Això ens ha de servir per
recordar que en tot moment va tenir lloc
aquest joc de canvis i de resistències al
canvi.
¿Serà fàcil que es puguin recuperar els
mecanismes del poder absolut en una
població que ja ha tastat els seus drets i
que ja els coneix?
34
2. La Restauració. El liberalisme i el nacionalisme
(1815-1830)
2.1. La Restauració
Els anys 1814 i 1815, les potències absolutistes
(Àustria, Prússia i Rússia) i el Regne Unit, que
havien derrotat Napoleó, es van reunir al con-
grés de Viena i van imposar una tornada a l’Eu-
ropa anterior a la Revolució Francesa per mitjà
de dos principis:
2
u El legitimisme, segons el qual eren reinstau-
4
3 rats en el tron els monarques –o els seus he-
1 reus– deposats per Napoleó. A França, els
Borbons van recuperar el poder, i el nou rei,
5 Lluís XVIII (germà de Lluís XVI), va restau-
rar l’Antic Règim.
El congrés de Viena representat en un gravat del segle xix. S’hi poden distingir, u L’equilibri europeu, defensat pel govern
entre d’altres, els britànics Castlereagh (1) i el duc de Wellington (2), l’austríac britànic, que consistia en el reordenament de
Metternich (3), el rus Nesselrode (4) i el francès Talleyrand (5). les fronteres i el repartiment d’Europa en àrees
d’influència per tal que cap potència no tingués
gaire més poder que les altres.
A més, les potències absolutistes van formar la Santa Aliança, per la qual
es comprometien a intervenir militarment als llocs on hi hagués algun
moviment revolucionari de caràcter liberal. La Santa Aliança es va posar
1. Comenta el mapa de la dreta en funcionament el 1820, any en què van tenir lloc un seguit de revoluci-
i compara’l amb el de l’apar- ons a l’Europa mediterrània (Espanya, Portugal i Itàlia) que tenien com a
tat anterior.
objectiu implantar règims liberals. Només Grècia va tenir èxit i va acon-
2. Quines potències es van reu- seguir independitzar-se de l’Imperi turc el 1830.
nir al congrés de Viena? Què
s’hi va decidir? Com expliques
que hi fos França, la perde- Europa el 1815
dora de la guerra?
Adquisicions territorials
3. Quines característiques ha- (1814-1815)
via de tenir una constitució De Prússia
per ser considerada liberal?
De Rússia
De Suècia
Creus que les classes popu- De Sardenya
D’Àustria
lars sortien beneficiades amb
De la Gran Bretanya
aquestes constitucions? Rao-
na la resposta.
Territoris controlats
per Àustria
Límit de la
Confederació
4. Quina és la diferència bàsica Germànica
entre nació i estat? Per què
es pot dir que el nacionalis-
me parteix d’un sentiment?
Relaciona aquest concepte
amb l’estil artístic del roman-
ticisme.
32
Solucionari CS
1. La fragmentació del mapa contrasta amb la homogeneïtat de l’Europa napoleònica que caracteritzava l’Eu-
ropa de 1812. Aquesta fragmentació és més acusada en els casos d’Itàlia i de la Confederació Germànica.
L’alumnat hauria de ressenyar les adquisicions territorials que s’esmenten a la llegenda, totes elles a costa de
l’Imperi napoleònic. Finalment, podria assenyalar també en el seu comentari alguns estats actuals que no
eren independents el 1815, com ara Bulgària, els estats bàltics, els estats dels Balcans, Irlanda, Finlàndia,
Grècia, etc.
2. Al Congrés de Viena es van reunir Gran Bretanya i les grans potències absolutistes que havien ajudat a der-
rotar Napoleó: Prússia, Rússia i Àustria. També hi van assistir altres països com Espanya, Portugal i Suècia.
Al congrés es van decidir les noves fronteres d’Europa, el pagament d’indemnitzacions de guerra i la restau-
ració de les monarquies absolutes als diferents estats. A més, les potències absolutistes van decidir la creació
de la Santa Aliança per impedir qualsevol revolució de caire liberal. La presència de França s’hi justifica pel
retorn dels Borbons i la restauració de l’Antic Règim. A més, el pes econòmic i demogràfic de França supo-
sava un contrapès a Rússia.
 Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

2.2. El liberalisme La dificultat d’aquesta unitat rau en la

Els partidaris del liberalisme defensaven la llibertat i la igualtat, la sobi- comprensió dels elements abstractes,
rania nacional, una constitució que havia de limitar el poder dels monar- que són els més importants i els que
ques, la separació de poders i l’establiment d’un parlament amb poder le- donen títol al tema. Resumir les
gislatiu que havia de representar el poble. característiques bàsiques del liberalisme
A tot Europa, els governs absolutistes van imposar un fort control i una amb relació a drets de llibertat i igualtat i
dura repressió contra els grups liberals, els quals van haver d’actuar en la de participació i separació de poders pot
clandestinitat i van optar per la insurrecció com a únic mitjà per aconse- ajudar en la tasca d’assimilació que han
guir imposar les seves idees. Les societats liberals, formades per intel- de fer els alumnes. Caldria esmentar un
lectuals i classes mitjanes urbanes, no van aconseguir el suport de les cavall de batalla: els graus de liberalisme
classes populars fins a les revolucions del 1830. i la participació del poble en la presa de
decisions. Qui pot votar?
2.3. El nacionalisme
D’altra banda, pel que fa al tema del
El nacionalisme va aparèixer com a conseqüència del liberalisme als ter- nacionalisme, a més de treballar-ne la
ritoris dominats pels grans imperis de l’època. Consistia en la defensa del Grècia a les ruïnes de Mesolongi,
comprensió històrica, ens pot conduir a
dret dels pobles a disposar d’ells mateixos i reivindicava el dret de cada d’Eugène Delacroix (1826). Grècia és
nació a constituir el seu propi estat independent. representada al·legòricament per una debatre la distribució territorial dels
dona i el quadre reivindica la resistència estats actuals i a la reflexió i la presa de
La reivindicació nacionalista apareixia quan una col·lectivitat es conside- de la ciutat costanera de Mesolongi, que
posició del nostre alumnat. Es pot definir
rava nació perquè tenia unes característiques comunes (llengua, història, va patir un total de tres setges per part
dels turcs durant la guerra de la d’una manera objectiva el fet de ser
tradicions, a vegades religió) i volia que la regissin unes mateixes institu-
cions polítiques, és a dir, volia constituir-se com a estat.
independència de Grècia (1821-1832). nació? Qui ho ha de decidir i de quina
manera? Tractant-se d’un tema tan
Així, des del punt de vista nacional, a l’Europa de la primera meitat del polèmic, és un bon moment per valorar i
segle xix el panorama era el següent:
fomentar les actituds de respecte envers
u Grans estats que dominaven diverses nacions, com l’Imperi austríac, les idees, les posicions i les intervencions
que incloïa territoris de nacionalitat hongaresa, txeca, eslovaca, italia- dels altres.
na, croata o eslovena; o com l’Imperi turc, que, a la zona dels Balcans,
dominava diverses nacions, com ara Sèrbia, Romania o Bulgària. D’altra
banda, Irlanda formava part del Regne Unit.
Introducció a la tasca 2
u Nacions fragmentades en diversos estats, com el cas d’Alemanya, Itàlia
i Polònia, una nació sense estat, ocupada per Àustria, Prússia i Rússia.
del repte

En aquesta tasca, els grups hauran

2 Analitzar l’obra històricament d’aprofundir en el context històric de
l’obra que els ha tocat. Trobaran tota la
informació al llibre de text, però és
En aquesta tasca haureu de fer una anàlisi del quadre des del punt de vis-
ta històric. Per fer-ho, haureu d’indicar quin fenomen social representa o a convenient que l’ampliïn a partir d’una
quin episodi històric es refereix. En qualsevol dels dos casos, relacioneu el cerca a Internet. En cas que es tracti
que us mostra el quadre amb la informació que teniu, de manera que en d’un episodi o un fenomen històric que
pugueu fer una anàlisi històrica. Si es tracta d’un fet històric concret, asse- no hagin treballat encara, és convenient
nyaleu-ne les causes, el desenvolupament i les conseqüències, i, si es La marxa dels reclutes, de Louis-Léopold
tracta d’un quadre de temàtica quotidiana, expliqueu-ne el rerefons social
assenyalar-los on trobaran la informació
Boilly (1807). Representa el comiat a una
o econòmic. Feu servir la informació que teniu al llibre i, si cal, amplieu-la lleva de soldats a París. Els exèrcits i assistir-los convenientment.
consultant Internet o la biblioteca. napoleònics van estendre per tot Europa Cal que l’alumnat es pregunti què està
les idees liberals de la Revolució Francesa.
veient en el quadre, què s’hi està
reproduint, quines en són les causes
33
(profundes o immediates) i les
conseqüències, qui en són els
protagonistes i a quin col·lectiu
pertanyen. El mateix serveix en cas que
3. Per ser considerada liberal, una constitució havia de defensar la llibertat i la igualtat, basar-se en la sobirania no es tracti d’un episodi històric concret
nacional, limitar el poder dels reis i establir la separació de poders i un poder legislatiu, representant de la sinó de la plasmació d’un fenomen
sobirania, en un parlament. social, com és el cas de Les espigolaires,
Aquestes constitucions defensaven una sobirania representada per les classes altes, mitjançant un sufragi un quadre que hauria de permetre
masculí i censatari. Aquestes classes, incorporades als parlaments, defensaven els seus interessos, que descriure una part molt concreta de la
sovint es contraposaven als de les classes populars, especialment pel que fa a lleis laborals i de protecció realitat social del moment.
dels treballadors. Per tant, malgrat les llibertats i la igualtat legal, aquestes constitucions no afavorien una
millora en la qualitat de vida de les classes populars.

4. Una nació és un col·lectiu de persones que es considera a si mateix i que comparteix uns trets comuns que
fan referència a la seva història, cultura, llengua o religió. Altrament, un estat és la consideració legal, pròpia i
internacional, d’un territori, amb unes fronteres delimitades i un govern independent.
Diem que el nacionalisme parteix del sentiment perquè no obeeix a una consideració política o legal, com sí
que ho faria l’Estat, sinó al sentiment de pertinença a un col·lectiu determinat.
El romanticisme és un estil que exalta allò que és subjectiu i que parteix del sentiment, entre d’altres coses
l’ànsia de llibertat en allò individual i col·lectiu. És en aquest sentit que es pot relacionar el romanticisme amb
el nacionalisme, així com amb les revolucions liberals del segle xix.

35

Objectius didàctics
1. Identificar els processos més
rellevants de les revolucions liberals
de 1830 i de 1848.
2. Explicar els avenços del liberalisme a
Europa.
3. Descriure les diferents possibilitats de
sufragi.
4. Contraposar les idees de
l’absolutisme a les del liberalisme.
5. Utilitzar adequadament el vocabulari
específic de la matèria.
6. Analitzar el mapa d’Europa per
relacionar-lo amb les revolucions de
1830 i 1848.
7. Identificar els trets principals del
sistema polític liberal i explicar els
conceptes de sufragi, constitució i
democràcia.
Idees clau
1. Durant la primera meitat del segle xix,
hi ha un seguit de revolucions que
tenen com a objectiu l’aprofundiment
del liberalisme.
2. La situació política varia molt entre els
diferents països europeus. En
general, però, es poden diferenciar
dos grans blocs: l’occidental, liberal
en diferents graus, i oriental,
absolutista.
3. En les revolucions de 1848 es
demana més participació, sufragi
universal masculí, democratització i
drets socials. La majoria de
revolucions, però, fracassen.
4. Tot i els fracassos, les idees de
llibertat i també les de millora social
arrelen en la població europea.
5. El sistema liberal es va aprofundint
lentament i evoluciona cap a la
democràcia, amb diferents graus de
participació.
Suggeriments didàctics
Aquest apartat posa el contrapunt a
1.
l’apartat anterior. Si s’havia insistit en la
lluita de les forces absolutistes per resistir
el canvi de les estructures de l’Antic
Règim per unes de liberals, en aquest es
treballaran les revolucions per intentar
instaurar el liberalisme i aprofundir-hi.
Com ja s’ha comentat en la introducció,
un dels aspectes fonamentals és
plantejar constantment la idea dels canvis
i de les resistències que s’hi oposen, dels
avenços i també dels retrocessos.
D’altra banda, caldrà remarcar les
diferències entre els països amb relació a
36
3. Les revolucions liberals del 1830 i el 1848
3.1. Les revolucions del 1830
A França, al final del juliol del 1830, la burgesia i les classes populars de
París es van revoltar i van obligar a abdicar el rei Carles X, que pretenia
restablir l’absolutisme. La burgesia va controlar la revolució i va proclamar
rei Lluís Felip d’Orleans, que va reinstaurar una versió més moderada de
liberalisme. Aquest procés es va convertir en un referent per a altres països
europeus que volien llibertat. És el cas de Bèlgica, que es va independitzar
dels Països Baixos i es va convertir en una monarquia constitucional.
Altres moviments revolucionaris del 1830, però, van fracassar per la inter-
venció de les potències de la Restauració. A Polònia, la revolta liberal i
nacionalista va ser esclafada per l’exèrcit rus. Al nord d’Itàlia, els revolu-
cionaris van ser derrotats pels austríacs, mentre que en alguns estats ale-
manys les revolucions locals van ser sufocades per Prússia.
A partir de les revolucions del 1830 el sistema de la Restauració es va es-
querdar i Europa va quedar dividida en dos blocs: un de liberal (Regne
Unit, França, Espanya, Portugal i altres estats de l’Europa occidental) i un
altre d’absolutista, amb Àustria, Prússia i Rússia com a potències principals.
Els petits patriotes, de Phillippe-Auguste
Jeanron, pintada en el context de la
revolució del 1830. Al fons s’hi poden 3.2. Les revolucions del 1848
veure els combats.
La nova onada revolucionària europea de l’any 1848 va recuperar totes les
aspiracions que havien quedat pendents en les revolucions del 1830 i es
va caracteritzar pel gran abast territorial i per l’àmplia participació social.
Les revolucions del 1830
1. Completa a la llibreta aquesta taula:
Revolucions Revolucions
del 1830 del 1848
Causes
Objectius
Països afectats
Conseqüències
2. Compara els mapes d’Europa de l’apartat.
Tingues en compte les diferències en la situ-
ació política que s’esmenten al text.
3. Relaciona les demandes polítiques de les
classes populars i les seves necessitats soci-
oeconòmiques (qualitat de vida). Quina va
ser la reacció de la burgesia davant d’aques-
tes demandes? El fet que els parlaments fos-
Centres revolucionaris el 1830
sin triats per sufragi censatari hi tenia relació?
Línies de difusió
Raona la resposta.
34
Solucionari CS
Revolucions 1830 Revolucions 1848
Causes Absolutisme i nacionalisme. Falta de sufragi universal masculí, injustícies
socials i laborals.
Absolutisme i nacionalisme.
Objectius Obtenció d’independència política o instauració A l’Europa occidental, obtenció de millores
d’un règim liberal. socials i establiment d’una democràcia, amb
sufragi universal masculí.
A l’Europa oriental, obtenció d’independència
política o instauració d’un règim liberal.
Països afectats França, Bèlgica, Itàlia, Polònia, estats alemanys. França, Bèlgica, Itàlia, Polònia, estats alemanys,
Imperi austríac.
Conseqüències Establiment d’un liberalisme moderat a França. Establiment d’una república democràtica a
Independència de Bèlgica. França en primer terme i de l’imperi de Napoleó
III, després.
Extensió dels ideals democràtics.
 Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

u Així, a l’Europa occidental, la petita burgesia i les classes po-

pulars van reclamar l’establiment del sufragi universal masculí. la situació política. Aquest punt es pot
Els obrers de la naixent indústria volien, a més, un govern que es completar relacionant la situació dels
preocupés més de posar remei a les injustícies socials que com- diferents països als segles xiii i xix i la
portava la industrialització. realitat actual. Hi ha cap relació entre les
A França va tornar a esclatar una revolució encapçalada per la dues situacions? Quins països han tingut
petita i mitjana burgesia i la classe obrera, que va enderrocar des de fa més temps un sistema
Lluís Felip d’Orleans i va implantar una república democràtica, de democràtic? Fins i tot es pot relacionar
vida molt breu. El 1851, la burgesia, per por del radicalisme dels aquest aspecte amb la corrupció: són
sectors populars, va optar per establir un nou règim imperial,
més corruptes els països que han estat
personificat en Napoleó III, nebot de Napoleó Bonaparte.
menys temps democràtics? De ben segur
u A l’Europa oriental i central, els moviments liberals i nacio- que es pot iniciar un interessant intercanvi
nalistes es van estendre per l’Imperi austríac (Viena, Budapest, d’opinions amb aquestes preguntes.
Praga i Cracòvia), per la Confederació Germànica i per Itàlia. Barricades al carrer Sant-Maur (París) el 26 de juny
Tot i que encara no s’ha tractat el tema
Les autoritats austríaques, amb el suport rus, van restablir l’ordre del 1848.
tradicional dins del seu imperi. de la Revolució Industrial i de la situació
social en la societat industrial, cal que en
A Alemanya, els liberals, reunits a Frankfurt, van fracassar en
l’intent d’establir un parlament elegit per sufragi universal que tot moment s’entengui que hi ha aspectes
representés els diversos estats alemanys i que havia de formar que són contemporanis, com el
un estat unificat. El rei de Prússia va refusar l’oferiment del par- començament de la industrialització, els
lament de convertir-se en emperador de la nova Alemanya uni- canvis socials i les demandes d’una nova
ficada i va dissoldre l’assemblea. classe, el proletariat, que van unides a
Malgrat el fracàs dels moviments revolucionaris del 1848, els an- les demandes democràtiques.
hels democràtics, de sobirania popular, de llibertat d’associació i
d’expressió, i d’igualtat social es van estendre per tot Europa.
També en aquest context es van començar a difondre les idees
3 Planificar
el guió del
També caldria que s’entengui que, per
un costat, aquestes revolucions, en la
majoria de casos, no van aconseguir els
socialistes. vídeo
seus objectius, però que els ideals i els
Les revolucions del 1848 desitjos d’aconseguir-los van quedar
En aquesta tasca caldrà inscrits per sempre més en els pobles
que prepareu el guió i europeus.
planifiqueu les esce-
nes de la vostra filma- Per descomptat, caldrà recordar que en
ció. Consulteu el recurs molts casos la participació femenina
«Animació en stop-mo- activa en la política no va ser possible
tion» per veure quina fins més endavant.
mena de treball hau-
reu de fer.
Podeu repartir el guió en-
tre els integrants del grup Introducció a la tasca 3
i que cadascun prepari les del repte
Revolucions dels anys 1847-1848 diferents escenes, així com
Principals centres revolucionaris el text que caldrà llegir per
del 1848
acompanyar-les. Amb les Un cop aclarits el context històric i els
Línies d’expansió
Altres centres revolucionaris imatges i la veu heu de aspectes artístics del quadre, els grups
del 1848 donar la informació, que hauran de desenvolupar el guió de
Revolució hongaresa
de 1848-1849 cal que sigui sintètica. l’animació tenint en compte la tècnica
que hauran d’utilitzar. Per tal de fer-ho,
poden consultar el recurs «Animació en
35
stop-motion».
Es tracta d’un moment cabdal per al
repte i del qual depèn tot el
desenvolupament posterior. Una
2. En tots dos períodes revolucionaris, tal com havia succeït ja el 1789, els processos revolucionaris van comen-
planificació o un enfocament equivocats
çar a França, a París, i es van estendre cap a l’Europa central i oriental. A partir dels mapes, podem veure que
poden conduir a un mal resultat o a
no van afectar especialment la Gran Bretanya, que ja tenia un sistema parlamentari, malgrat que compartia
l’abandonament del projecte. El docent
amb el continent els mateixos problemes socials i laborals. L’èxit d’aquests moviments va ser molt relatiu a
haurà de vetllar perquè la proposta de
l’Europa occidental, amb la implantació de règims liberals molt limitats, i va ser un fracàs a l’Europa oriental,
cada grup sigui assequible pel que fa a
de manera que tan sols van arribar a l’Imperi rus.
temps i esforç i rigorosa des del punt de
En general, aquests moviments van tenir lloc a les ciutats. Políticament, en cap dels dos casos no hi ha vari- vista artístic i històric. És convenient fer
acions fonamentals, excepte l’aparició de Bèlgica. arribar als alumnes la importància de fer
3. Les demandes de les classes populars es concretaven en l’obtenció del sufragi universal (masculí), així com bé aquesta preparació abans de seguir
l’aplicació de polítiques que posessin remei a les injustícies socials que comportava la industrialització. En endavant.
general, la burgesia va voler controlar els processos revolucionaris amb l’objectiu de tenir accés al poder però Si convé, es pot plantejar el treball
al mateix temps limitar la participació i els drets de les classes populars. d’aquest guió de forma transversal amb
Per norma general, un parlament elegit per sufragi censatari defensarà els interessos d’aquells que l’han les àrees de Llengües, des del punt de
elegit. Així, la defensa del sufragi censatari pretenia privar les classes populars del dret a vot per tal d’impe- vista d’una tipologia textual.
dir-ne la representació i la defensa dels seus interessos al parlament.

37

Objectius didàctics
1. Explicar les idees del nacionalisme
que van portar a la unificació d’Itàlia i
d’Alemanya.
2. Descriure els processos d’unificació
d’Itàlia i d’Alemanya.
3. Identificar els territoris que formen
Alemanya i Itàlia.
4. Valorar la importància de les idees del
nacionalisme en la unificació d’Itàlia i
d’Alemanya.
Idees clau
1. Itàlia estava dividida en diferents
estats, sobretot el Piemont, el regne
de les Dues Sicílies, els Estats
Pontificis i el nord, en part dominat
per l’Imperi austríac.
2. L’impuls de la unificació sorgeix de les
idees del liberalisme i del
nacionalisme que s’estenen durant
les revolucions de 1830 i 1848.
3. El regne del Piemont, al nord, i la
figura de Garibaldi, al sud, van portar
a la unificació d’Itàlia. Víctor Manuel,
rei del Piemont, va ser el primer rei
d’Itàlia.
4. La Confederació Germànica incloïa
molts estats independents, amb
Prússia i Àustria com els més
importants.
5. Es va crear una unió duanera, el
Zollverein, impulsada per Prússia.
6. Després de les guerres contra Àustria
i França, es va fundar l’Imperi
alemany, el Segon Reich.
1. Víctor Manuel, rei del Piemont i el seu primer ministre, Cavour, cercaven la unificació d’Itàlia sota un règim
monàrquic amb molt poder per a la corona en un règim liberal molt controlat i limitat. D’altra banda, Garibaldi
pretenia la consecució d’un república democràtica. Finalment, es va imposar la monarquia i Garibaldi va haver
de cedir en els seus objectius polítics.
38
4. La unificació d’Itàlia i d’Alemanya
4.1. La unificació italiana
El congrés de Viena va dividir la península Itàlica en diversos estats. La
meitat nord estava dominada per l’Imperi austríac, excepte el regne del
Piemont i Sardenya. El centre restava sota sobirania del Papa (Estats
Pontificis), mentre que al sud governava una branca de la dinastia borbò-
nica (regne de les Dues Sicílies).
Amb les revolucions del 1820 i el 1830 es van difondre per Itàlia les idees
del liberalisme i va tenir lloc el Risorgimento, moviment nacionalista de
caràcter cultural. La revolució del 1848 va fer créixer un moviment nacio-
nalista d’unificació italiana que va encapçalar el regne del Piemont i Sar-
denya sota el regnat de Víctor Manuel II. El Piemont, que va perdre la
primera guerra d’independència italiana (1849) contra Àustria, va
engegar un procés de modernització política i econòmica a partir del 1854
sota el mandat del primer ministre, el comte de Cavour. El 1859, amb el
suport de potències com França, el Piemont va guanyar la segona guerra
d’independència italiana i va annexar la Llombardia i altres territoris
del nord i el centre de la Península.
Fotografia de Giuseppe Garibaldi el 1866.
El 1860 Giuseppe Garibaldi, un naciona-
lista d’idees revolucionàries, va encapçalar
La unificació d’Itàlia l’expedició dels Mil, un cos de voluntaris
que pretenia ajudar les revoltes liberals de
Sicília. Aquest objectiu inicial es va convertir
en una ocupació del regne de Sicília i Nàpols,
que Garibaldi es va veure obligat a cedir al
Piemont. D’aquesta manera, el seu monarca,
Víctor Manuel II, va ser nomenat rei de tot
Itàlia el 1861. Posteriorment s’hi van incor-
porar el Vèneto (1866) i Roma (1871).
4.2. La unificació
alemanya
Alemanya estava dividida en un gran nombre
d’estats d’ençà de l’edat mitjana. Des del con-
grés de Viena, la Confederació Germànica
la formaven trenta-vuit estats, encapçalats
Regne del Piemont i Sardenya
Territori incorporat el 1859
Territoris annexionats el 1860
Territori venecià annexionat el 1866 1. Qui van ser els impulsors de la unificació d’Ità-
Última part dels Estats Pontificis
annexionats el 1870 lia? Busca a Internet quin era el seu pensament
Territoris cedits a França el 1860 i compara quins eren els seus objectius polítics.
Expedició dels Mil de Garibaldi el 1860
Marxa de l’exèrcit piemontès el 1860
Qui va tenir èxit per imposar el seu pensament
Batalles polític?
36
Solucionari CS
 Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

Suggeriments didàctics
La unificació d’Alemanya
Aquesta unitat permetrà repassar de nou
les característiques del nacionalisme en
l’exemple de la unificació de dos estats
que fins aquell moment estaven separats
en diversos estats.
És interessant treballar el nacionalisme
des de dos estats que semblen un de sol
des de fa molt, però que justament tenen
150 anys d’història. Els últims anys s’ha
Prússia abans del 1866 percebut el nacionalisme i les accions
Territoris incorporats a Prússia
després de la guerra amb Àustria
Altres estats que, amb Prússia, van
polítiques que es vertebren al seu voltant
formar la Confederació del Nord
Estats d’Alemanya del sud
com la separació i la creació de nous
Territoris incorporats per Alemanya
després de la guerra amb França estats, però també és nacionalisme el
Límits de la Confederació Germànica
(1815-1866) La unificació d’Alemanya va ser encapçalada moviment contrari: la unificació de
Límits de la Confederació del Nord pels sectors conservadors i militaristes. La
(1866-1871)
Límits de l’Imperi alemany el 1871 caricatura porta per títol: El futur d’Alemanya. territoris dispersos.
La unificació de totes dues nacions va
per les absolutistes Prússia i Àustria. En aquesta confederació, els nacio- ser possible per l’existència, entre
nalistes es dividien entre els partidaris d’unificar tots els territoris de par- d’altres, de dos factors determinants:
la alemanya (Gran Alemanya) i els que excloïen Àustria del projecte (Pe- l’extensió de la industrialització –que
tita Alemanya). exigia la creació de mercats amplis i
El 1834, Prússia, que havia iniciat la industrialització, va impulsar la cre- estables– i l’hegemonia política de les
ació d’un mercat unificat amb l’establiment d’una unió duanera (Zollve- monarquies més ben situades per
rein) entre els estats del nord de la Confederació. encapçalar els processos d’unitat: el
Després del fracàs nacionalista i liberal de la revolució del 1848, Prússia va Piemont (a Itàlia) i Prússia (a Alemanya).
prendre la iniciativa de la unificació. A partir del 1862, Otto von Bismarck, El treball sobre dos personatges molt
Fotografia d’un vell Otto von Bismarck
canceller d’Alemanya, va dirigir el procés unificador que exclouria Àustria amb uniforme militar. diferents, Bismarck i Garibaldi, pot
després d’una curta guerra el 1866. El 1871, després de derrotar França, interessar als alumnes que vulguin fer
naixia l’Imperi alemany (Segon Reich): el rei de Prússia es va proclamar una ampliació del tema. En el cas de
emperador d’Alemanya i va ser reconegut per tots els estats alemanys. Garibaldi, es pot fer l’activitat 6 de les
activitats finals o llegir la biografia que es
4
2. Quin procés d’unificació va
Preparar els materials tenir lloc a Alemanya abans presenta als materials.
de la unificació política? Fes
una comparació amb el pro-
Un cop preparats el guió i les escenes, en aquesta tasca cal que prepareu cés de creació de la UE, que
els materials que fareu servir per dur a terme la filmació. Penseu com hau- vas estudiar l’any passat. Introducció a la tasca 4
reu de representar els personatges o els decorats que surten a les escenes. del repte
3. Descriu la caricatura sobre la
Preferentment podeu fer servir materials elaborats per vosaltres mateixos, unificació d’Alemanya. Quins
retallables, dibuixos, etc., o materials reciclats, joguines de casa, roba vella sectors van ser protagonistes
o qualsevol cosa que no suposi una despesa a casa. En aquesta tasca, cada grup haurà de
en aquesta unificació? De
Cadascun de vosaltres prepararà una o diverses escenes amb tot el que fer un estudi i obtenir tot allò que sigui
quina manera aquest fet es
calgui per poder fer la fotografia pertinent. Si cal, consulteu altre cop el pot relacionar amb la Primera necessari per dur a terme l’animació.
recurs «Animació en stop-motion» i fixeu-vos en els exemples que s’hi i la Segona Guerra Mundial? Novament, el recurs «Animació en stop-
proposen. Al final de la tasca, heu d’estar a punt per fer les fotografies. Fes una proposta raonada. motion» els servirà de guia. A la xarxa
també hi ha incomptables exemples de
vídeos duts a terme amb aquesta
37
tècnica.
L’escenografia, els personatges, el so, les
escenes, els diàlegs..., tot són aspectes
que caldrà tenir en compte abans de
2. Abans de la unificació política hi va haver una unificació comercial i duanera (Zollverein), per tal d’afavorir els començar. Els ninots articulats i les figures
intercanvis entre els diferents estats alemanys. L’alumnat podria establir similituds amb el naixement de la UE de plastilina són opcions particularment
a partir d’institucions de caire més econòmic com la CEE, la CECA o l’EURATOM. interessants per poder generar fàcilment
3. La caricatura mostra el casc en punta de l’exèrcit prussià, el pickelhaube, que embolcalla (i unifica) la pobla- la sensació de moviment.
ció, sostingut per un braç vestit amb un vestit elegant. D’aquesta manera, el dibuix reflecteix els dos prota- El grup es pot dividir per tal que una part
gonistes de la unificació alemanya, els militars i els sectors més conservadors de la societat. es dediqui a la recerca i creació de
En certa manera, el militarisme i la defensa d’aquests sectors més conservadors i benestants va ser una de materials mentre la resta preparen la
les causes de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. narració que acompanyarà les imatges.
Caldrà que la gravació de l’àudio i les
imatges estiguin ben coordinades. Tot
plegat ha d’estar enllestit en aquesta tasca
abans de començar a fer les fotografies.
Com en el cas de la tasca anterior, es
pot plantejar aquest treball de forma
transversal, en aquesta ocasió amb
l’àrea d’Educació visual i plàstica.

39
 5. L’art als segles xviii i xix
Objectius didàctics

1. Identificar les característiques del 5.1. El neoclassicisme

neoclassicisme, el romanticisme i el Durant la segona meitat del segle xviii, de manera paral·lela a
realisme. la Il·lustració, s’estén l’estil neoclàssic en contraposició al bar-
2. Analitzar les relacions entre els roc i al rococó. Es caracteritza per una actitud racional, i per
corrents socials i els corrents la imitació dels models grecs i romans. L’arquitectura neoclàs-
artístics. sica pretén crear grans espais, caracteritzats per la grandiosi-
tat, l’equilibri i l’harmonia del conjunt.
3. Diferenciar els elements clau entre el
romanticisme i el realisme. 5.2. El romanticisme
4. Identificar les característiques de
El romanticisme es va difondre durant la primera meitat del
l’obra de Goya. segle xix en relació amb les idees del liberalisme i el naciona-
5. Valorar la figura de Goya com una lisme. Es caracteritza per l’exaltació dels sentiments i la de-
de les més importants de la història fensa de la llibertat, i va influir en totes les facetes de la crea-
de l’art. Les espigolaires, de Jean-François Millet (1857). ció cultural, com ara la literatura (Lord Byron, Victor Hugo) i
6. Conèixer i comentar una obra de la música (Beethoven, Chopin, Schubert, Wagner). Destaca la
pintura, que reflecteix temes polítics i paisatges, i es caracte-
Goya.
ritza pel moviment i pel predomini del color sobre el dibuix. A
7. Explicar les influències que ha França van destacar T. Géricault (1791-1824), autor d’El rai
comportat l’obra de Goya per a de la «Medusa», i E. Delacroix (1793-1863), autor de La
diferents corrents artístics. llibertat guiant el poble (1830). L’alemany C. D. Friedrich
8. Llegir i comentar obres pictòriques (1774-1840) és un dels millors pintors de paisatges del roman-
ticisme. També hi va haver una arquitectura romàntica, que
seguint un guió preestablert.
s’inspirava en el romànic i el gòtic.
9. Gaudir de diferents formes
d’expressió artística. 5.3. El realisme
10. Desenvolupar un pensament crític i A mitjan segle xix va sorgir el realisme, una tendència que re-
creatiu. flectia la realitat quotidiana de les noves classes nascudes de la
Revolució Industrial (burgesia industrial i proletariat). En el
camp de la literatura destaquen Balzac, Zola, Dickens i Tolstoi.
Idees clau

1. El neoclassicisme és una reacció al

barroc i el rococó. Significa un retorn
als clàssics i al racionalisme.
2. El romanticisme és el reflex en l’art del
liberalisme i el nacionalisme. Les
emocions, els sentiments i els desitjos
de llibertat es representen.
3. Hi ha artistes molt compromesos
amb la realitat política. Viatger vora el mar de boira, de Caspar D. Friedrich (1818).
4. El realisme neix com a reacció al
romanticisme i amb la influència de la
industrialització i les noves classes El rai de la «Medusa», de Théodore Géricault (1819).
socials.
5. Per la qualitat i la quantitat de la seva 38
obra, Goya és un dels pintors més
grans de la història.
6. És difícil classificar l’estil de la seva
obra, que va modificant les seves
característiques amb el temps. Solucionari CS
7. Passa per diferents etapes i moments
vitals. Dels quadres optimistes de la 1. Període Context Característiques Característiques de…
primera etapa passa als quadres cronològic històric generals
crítics i pessimistes de l’última etapa.
Segona Difusió de les Actitud racional i freda i Arquitectura: Recuperació d’alguns dels elements
Neoclassicisme

Dins d’aquesta evolució, cal esmentar meitat del idees de la imitació dels models propis de l’art clàssic, com la columna dòrica i la
la importància que van tenir per a ell segle xviii. Il·lustració. grecs i romans. cúpula. Es pretén crear grans espais, caracteritzats
les idees il·lustrades i l’horror de la per l’equilibri i l’harmonia del conjunt. Aquesta
grandiositat, reforçada per la senzillesa de les línies,
guerra que van portar els mateixos vol subratllar el poder dels monarques i dels estats.
francesos.
Primera Expansió del Exaltació de la Pintura: Sensació de moviment en les composicions,
Romanticisme

meitat del liberalisme i del subjectivitat i dels exaltació del color, pinzellada solta i predomini del
segle xix. nacionalisme. sentiments i defensa de color sobre el dibuix. Quant a la temàtica, destaquen
la llibertat de l’individu i els temes polítics (escenes de revolucions liberals i
de les col·lectivitats nacionalistes) i els paisatges (que mostren la força de
nacionals. la natura).
Segona La Revolució Buscava plasmar la Pintura: Els artistes centren l’atenció en la captació
meitat del Industrial i el realitat més propera i directa de l’entorn i representen la societat del seu
Realisme

segle xix. sorgiment de quotidiana. temps tal com es mostra al seus ulls (els treballadors,
40 la burgesia la vida a l’aire lliure, la ciutat i els paisatges); algunes
industrial i del obres mostren una crítica social aguda i un gran
proletariat. compromís polític.
 Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

Suggeriments didàctics
Els pintors realistes van representar, molts d’ells de manera crítica, la
realitat del seu temps: els treballadors, la ciutat i els paisatges. Podem Durant aquest curs es donarà una
destacar H. Daumier (1808-1879), caricaturista i dibuixant; J. F. importància especial al treball sobre art,
Millet (1814-1875), autor de Les espigolaires o L’àngelus, que re- paral·lelament al coneixement de la
flectien la duresa de la vida al camp; G. Courbet (1819-1877), autor història contemporània. S’identificaran
d’Enterrament a Ornans, i M. Fortuny (1838-1874), pintor català els diferents corrents artístics, però,
de temes costumistes com ara La vicaria (1870). sobretot, s’hauria d’intentar despertar en
els alumnes el fet de gaudir de l’art i de
5.4. Goya, un pintor excepcional saber valorar les seves manifestacions, i
Francisco de Goya (1746-1828) és un dels artistes més impor- fer entendre la importància que té per a
tants dels inicis de la contemporaneïtat. La seva influència es deixa la formació de la persona.
sentir en estils pictòrics posteriors tan variats com el romanticisme,
l’impressionisme o l’expressionisme. La seva obra és molt personal El romanticisme es planteja com una
i sempre va estar impregnada d’una visió pròpia i crítica de la reali- reacció al racionalisme del
tat. Als seus quadres el color predomina sobre el dibuix, i la seva neoclassicisme, i és un art que
tècnica va evolucionar des de la línia definida cap a la pinzellada acompanya els moviments polítics del
solta i la textura gruixuda, més expressiva. moment. És important comentar sempre
En aquesta evolució es poden distingir diverses etapes. La primera Saturn devorant el seu fill (1820-1823) és que sigui possible aquest punt: l’art
etapa (fins al 1792) es caracteritza pels cartons per a tapissos, que una de les pintures negres més conegudes.
sempre acompanya el moment històric
reflectien l’ambient de l’alta societat madrilenya i de l’entorn de la en el qual es desenvolupa. De vegades
cort reial. A la segona etapa (1793-1808) Goya esdevé pintor de ho fa a favor o de vegades en contra,
cambra i retratista de la família reial i d’altres personatges de la
de vegades hi reacciona i s’hi oposa o de
cort, amb un estil realista, sense cap concessió a la idealització dels
personatges. La família de Carles IV, La «maja» nua i La «maja» vegades el segueix, però no és una
vestida, i la primera sèrie de gravats, els Capritxos, en són obres entitat separada del context social i
destacades. Aquests darrers reflecteixen moltes de les idees de la polític. El romanticisme és un dels estils
Il·lustració que Goya defensava. La tercera etapa (1808-1819) es- que es pot explicar amb una certa
tà marcada per la guerra del Francès, de la qual Goya va mostrar la facilitat i amb una notable possibilitat
crueltat i la irracionalitat, així com la lluita popular contra l’ocupa- d’identificació per part de l’alumnat.
ció. Hi destaquen La càrrega dels mamelucs (El dos de maig) i Seria possible treballar-lo de manera
Els afusellaments de la Moncloa (El tres de maig). La quarta La «maja» nua (1790-1800), possible retrat
de la duquessa d’Alba. transversal amb la matèria de castellà,
etapa (1820-1828) reflecteix la marginació de Goya de la vida soci-
al per la seva actitud liberal. Hi destaquen les anomenades pintures que l’estudia en el terreny de la literatura
negres que Goya va pintar a les parets de casa seva i en les quals amb Bécquer de protagonista. D’altra
reflecteix una visió extremament crítica de la condició humana. banda, la figura de Byron pot interessar
per la seva obra i per la seva vida.
Després del fracàs del Trienni Liberal (1820-1823), Goya es va exi-
liar a Bordeus, on encara va pintar alguns quadres de gran interès. El realisme també acostuma a ser fàcil
de comprendre, i encara més si es fa
servir la comparació amb el
romanticisme. Els canvis relacionats amb
1. Fes un quadre resum amb les característiques del neoclassicisme, el roman-
la Revolució Industrial, que es treballaran
ticisme i el realisme i la seva relació amb el moment polític de cadascun.
al pròxim tema, tenen molta relació amb
2. Per què no es pot dir que Goya està adscrit a un estil determinat? Busca a aquest art proper a la burgesia i el
Internet sobre quins estils va influir Goya i cerca un quadre de cadascun que
proletariat.
mostri aquesta influència.
La família de Carles IV (1800).
L’anàlisi seguint el model que hi ha al final
de la unitat es pot fer amb qualsevol dels
39
quadres. També hi ha la possibilitat de
llegir la fitxa d’art d’El rai de la «Medusa» i
treballar amb l’obra La llibertat guiant el
poble o ampliar el treball amb la fitxa de
2. L’obra de Goya és molt personal i subjecta a evolucions molt marcades al llarg de les seves diferents etapes. Les espigolaires.
Partint d’un estil més propi del neoclassicisme, en la seva manera d’expressar-se també trobem caracterís-
tiques pròpies de moviments posteriors, com el romanticisme o el realisme. Goya va influenciar estils poste- Treballar des del vessant d’altres
riors, com l’impressionisme, l’expressionisme, el surrealisme o el fauvisme. matèries sempre pot donar lloc a un
tractament més bo i més profund de
qualsevol tema, però això pot ser
especialment enriquidor en el cas de
l’art, que es pot abordar des de molts
vessants diferents: des de visual i
plàstica, des de comunicació audiovisual
o des de tecnologia.

41
 Activitats finals
u 1. Aprofundeix en un personatge històric
En aquest text es destaquen diferents aspectes de l’obra
de Napoleó Bonaparte que van condicionar la realitat
francesa i europea del futur. Llegeix-lo i respon les qües-
tions.
Tots els homes senzills es van commoure davant el
fenomen (únic fins llavors) d’un home senzill que
havia arribat a ser més gran que els nascuts per por-
tar una corona. Per als francesos va ser, també, una
cosa més simple: el governant més afortunat de la
seva llarga història. Va triomfar gloriosament a l’exte-
rior, però també a l’interior va establir el conjunt
d’institucions franceses tal com existeixen fins avui.
Val a dir que moltes de les seves idees ja van ser
anticipades per la Revolució i pel Directori, però la
seva contribució personal va ser fer-les més conser-
vadores, jeràrquiques i autoritàries. De tota manera,
si els seus predecessors les havien anticipat, va ser
ell qui les va dur a terme. Els grans monuments le-
gals francesos, els codis que van servir de model a
tota l’Europa no anglosaxona, eren els napoleònics.
La jerarquia dels funcionaris públics, dels tribunals, de
les universitats i de les escoles també va ser seva.
Les grans carreres de la vida pública francesa (exèrcit,
administració civil, ensenyament, justícia, etc.) con-
serven la forma que els va donar Napoleó, que va
proporcionar prosperitat i estabilitat a tothom, excep-
te al quart de milió de francesos que no van tornar
de les seves guerres [...].
No pot sorprendre, doncs, la persistència del bona-
partisme com a ideologia dels francesos apolítics, es-
pecialment dels pagesos més rics, després de la seva
caiguda. Tan sols va destruir una cosa: la revolució
jacobina, el somni de llibertat, igualtat i fraternitat i de
la majestuosa ascensió del poble per tal de desfer-se
del jou i de l’opressió.
Eric John Hobsbawm, Las revoluciones burguesas,
1962 (traducció)
a) Quin tipus de font és el text?
b) Com veien Napoleó, els francesos?
40
Notes
42
c) Quina va ser la contribució de Napoleó? Aquesta con-
tribució era més revolucionària o més conservadora?
Raona la resposta.
d ) Quins aspectes de la vida francesa va fixar Napo-
leó? Quins aspectes negatius de la seva obra desta-
ca el text?
e) Amplia la teva informació sobre Napoleó i fes una
valoració de la seva obra política.
u 2. Valora un concepte
El nacionalisme consistia en la defensa del dret dels po-
bles a disposar d’ells mateixos, i això només era possible
si cada nació adquiria el seu propi estat independent.
En una nacionalitat es reconeix una societat natural
d’homes conformats en comunitat de vida i de consci-
ència social per la unitat de territori, d’origen, de cos-
tums i de llengua. No hi ha res, doncs, més factible que
demostrar-ne la legitimitat, i com la conservació i el
desenvolupament del que és nacional constitueix per
als homes no sols un dret, sinó també un deure jurídic.
El dret de nacionalitat, com a conseqüència, no és
altra cosa que la mateixa llibertat de l’individu ampli-
ada al comú desenvolupament de l’agregat orgànic
d’individus que formen les nacions; la nacionalitat no
és altra cosa que la manifestació col·lectiva de la lli-
bertat. D’aquí ve que a cada nació aquesta llibertat no
pugui tenir cap altre límit que aquell on comença la
violació d’aquesta mateixa llibertat, que és obligat res-
pectar amb relació a totes les altres.
Pasquale Stanislao Mancini, Sobre la nacionalitat (1834)
a) Segons el text, quins aspectes defineixen una nació?
b) Quina relació hi ha entre el dret de nacionalitat i la lli-
bertat de l’individu?
c) Quin límit té la llibertat de cada nació?
d ) Et consideres membre d’alguna nació? De quina? Es
correspon aquesta nació amb un estat? Per què
aquesta identificació entre nació i estat ha estat font
de conflictes? Cita algun cas que coneguis.
 Solucionari
1.
a) El text és una font secundària, escrita per un historiador molt posterior als
fets que relata.
b) Els francesos veien Napoleó com un home senzill que havia arribat a ser
més gran que els nascuts per portar una corona. Va ser, també, el gover-
nant més afortunat de la seva llarga història. Això va permetre la persistèn-
cia del bonapartisme com a ideologia dels francesos apolítics després de
la seva caiguda.
c) Les seves idees ja van ser anticipades per la Revolució i pel Directori, però
la seva contribució personal va ser fer-les més conservadores, jeràrqui-
ques i autoritàries.
d ) Napoleó va fixar els grans monuments legals francesos, els codis que van
servir de model a tota l’Europa no anglosaxona, i la jerarquia dels funcio-
naris públics, dels tribunals, de les universitats i de les escoles. Les grans
carreres de la vida pública francesa (exèrcit, administració civil, ensenya-
ment, justícia, etc.) conserven la forma que els va donar Napoleó. El text
destaca que Napoleó va destruir la revolució jacobina, el somni de llibertat,
igualtat i fraternitat i de la majestuosa ascensió del poble per tal de des-
fer-se del jou i de l’opressió. D’altra banda, les seves guerres van provocar
centenars de milers de morts.
e) Resposta oberta.
2.
a) En una nació es reconeix una societat natural d’homes conformats en
comunitat de vida i de consciència social per la unitat de territori, d’origen,
de costums i de llengua.
b) El dret de nacionalitat és la mateixa llibertat de l’individu ampliada al comú
desenvolupament de l’agregat orgànic d’individus que formen les nacions;
la nacionalitat no és altra cosa que la manifestació col·lectiva de la llibertat.
c) La llibertat no pot tenir cap altre límit que aquell on comença la violació
d’aquesta mateixa llibertat, que és obligat respectar amb relació a totes
les altres.
d ) Resposta oberta.
43

na va ser la contribució de Napoleó? Aquesta con-
ució era més revolucionària o més conservadora?
na la resposta.
ns aspectes de la vida francesa va fixar Napo-
Quins aspectes negatius de la seva obra desta-
l text?
plia la teva informació sobre Napoleó i fes una
ració de la seva obra política.
Valora un concepte
onalisme consistia en la defensa del dret dels po-
disposar d’ells mateixos, i això només era possible
nació adquiria el seu propi estat independent.
na nacionalitat es reconeix una societat natural
mes conformats en comunitat de vida i de consci-
social per la unitat de territori, d’origen, de cos-
i de llengua. No hi ha res, doncs, més factible que
ostrar-ne la legitimitat, i com la conservació i el
nvolupament del que és nacional constitueix per
omes no sols un dret, sinó també un deure jurídic.
et de nacionalitat, com a conseqüència, no és
cosa que la mateixa llibertat de l’individu ampli-
al comú desenvolupament de l’agregat orgànic
vidus que formen les nacions; la nacionalitat no
ra cosa que la manifestació col·lectiva de la lli-
t. D’aquí ve que a cada nació aquesta llibertat no
i tenir cap altre límit que aquell on comença la
ció d’aquesta mateixa llibertat, que és obligat res-
r amb relació a totes les altres.
squale Stanislao Mancini, Sobre la nacionalitat (1834)
ons el text, quins aspectes defineixen una nació?
na relació hi ha entre el dret de nacionalitat i la lli-
at de l’individu?
n límit té la llibertat de cada nació?
onsideres membre d’alguna nació? De quina? Es
espon aquesta nació amb un estat? Per què
esta identificació entre nació i estat ha estat font
onflictes? Cita algun cas que coneguis.
Notes
44
Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)
u 3. Comenta críticament
Durant les revolucions del 1848 van aparèixer idees que
anaven més enllà del liberalisme. A França es va recla-
mar el sufragi universal i van tenir lloc altres demandes
de caràcter més popular.
Tots els homes són germans.
On no existeix la igualtat, la llibertat és una mentida.
La societat solament pot viure per la desigualtat de les
aptituds i la diversitat de les funcions [...]. Els treballadors
han estat esclaus, han estats serfs, avui són assalariats;
és necessari mirar de fer-los passar a l’estat d’associats.
No es pot assolir aquest resultat més que per l’acció
del poder democràtic.
Un poder democràtic és el que té la sobirania del
poble per principi, el sufragi universal per origen i, per
objectiu, la realització d’aquesta fórmula: Llibertat,
Igualtat, Fraternitat.
Els governants en una democràcia ben constituïda
només són els mandataris del poble; han de ser res-
ponsables i revocables.
Les funcions públiques no són distincions, no han de
ser privilegis; són deures [...].
La llei és la voluntat del poble [...]. Tothom deu obe-
diència a la llei; però tothom té dret a criticar-la públi-
cament per tal de canviar-la si és dolenta [...].
L’educació dels ciutadans ha de ser comuna i gratuï-
ta. Correspon a l’Estat la seva realització i també pren-
dre la iniciativa de les reformes industrials adequades
i assolir una organització del treball que elevi els tre-
balladors de la condició d’assalariats a la d’associats
[...]. Al ciutadà vigorós i saludable, l’Estat li deu treball;
a l’ancià i al malalt li deu ajut i protecció [...].
Programa de La Réforme, redactat per Louis Blanc l’any 1848
a) Segons l’autor, què cal perquè hi hagi autèntica llibertat?
b) Quina és la situació dels treballadors?
c) Com es defineix el poder democràtic?
d ) Quin és l’objectiu del poder democràtic?
e) Com han de ser els governants?
f ) Quines referències es fa a la llei?
g) Quines funcions ha de complir l’Estat?
h) Creus que la situació que es descriu al text es pot
equiparar amb l’actualitat? Raona la resposta i posa
exemples que il·lustrin el teu pensament.
u 4. Treballa la consciència ciutadana
Llegeix el reportatge que trobaràs al recurs «El sistema
polític liberal». En acabat, llegeix el text següent i res-
pon les dues qüestions que es plantegen. A partir de
les respostes, que han ser argumentades, iniciarem
un debat a classe, precedit d’una reflexió individual i
en petit grup.
La democràcia real és la que ofereix a tots els ciuta-
dans la possibilitat de decidir de manera activa el seu
futur polític i exercir plenament drets i deures. En una
democràcia real els representants polítics actuen res-
pectant les preferències majoritàries de la societat:
les decisions polítiques es prenen en funció del que
la gent vol, i no del que volen els poderosos.
Quan la participació dels ciutadans no és activa o ex-
clou alguns actors socials, hem de parlar d’una demo-
cràcia formal. Una democràcia formal és aquella en
què funcionen les regles del sistema polític, és a dir,
hi ha partits, eleccions i respecte als drets polítics bà-
sics, però el govern no és capaç d’exercir el poder
seguint l’opinió de la majoria de la societat.
Un país que busca l’autèntica democràcia (el poder
del poble) és aquell que procura als ciutadans i a les
ciutadanes educació i informació, però sobretot hàbits,
costums, actuacions justes (basades en els valors hu-
mans universals) i una experiència directa en el debat
per decidir i dur a terme decisions que es prenen en-
tre tothom i per a tothom. Per això és important que
tota la ciutadania participi en la presa de decisions.
Div. aut., Mon món, eines per a la reflexió (2010)
a) La democràcia és alguna cosa més que unes regles
polítiques que garanteixen la igualtat de tots els ciuta-
dans i la celebració periòdica d’eleccions?
b) És possible aconseguir una democràcia real o ens
hem de conformar amb una democràcia formal?
41
 Solucionari

3. 4.
a) Cal igualtat. a) Resposta oberta. Tanmateix, a partir de la lectura del text l’alumnat hauria
b) Han estat esclaus i serfs i ara són assalariats. de saber diferenciar entre una democràcia formal com la que es descriu al
text i al cos de la pregunta, i una democràcia autèntica, en la qual la ciuta-
c) És el que té la sobirania del poble per principi i el sufragi universal per ori-
dania té un paper molt més actiu en la presa de decisions.
gen.
b) Resposta oberta. Com es diu a l’enunciat, la resposta haurà de ser argu-
d ) L’objectiu és assolir la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
mentada de manera que l’alumnat presenti les possibilitats i les dificultats
e) Han de ser els mandataris del poble, han de ser responsables i revoca- que comporta avançar cap a una democràcia real en les condicions actu-
bles. als.
f  ) La llei és la voluntat del poble, tothom l’ha d’obeir, però tothom la pot cri-
ticar públicament per tal de canviar-la si és dolenta.
g) L’Estat ha de garantir l’educació dels ciutadans, introduir reformes indus-
trials adequades i organitzar el treball de manera que els treballadors pas-
sin a ser associats. L’Estat ha de donar treball i protecció.
h) Resposta oberta.

45
 u 5. Aprofundeix en un personatge històric u 6. Analitza una obra d’art
Llegeix la informació del recurs «Biografia de Garibal- A partir del guió que trobaràs al recurs «Anàlisi d’una
di» i respon les qüestions següents: obra d’art», analitza el quadre de Goya Els afusella-
ments de la Moncloa (El tres de maig). En acabat,
a) Quina va ser la trajectòria vital de Garibaldi? Comenta
amplia la teva informació sobre el pensament polític
algun dels aspectes que et semblin més curiosos
de Goya i respon les qüestions.
d’aquesta trajectòria.
a) Esbrina qui eren els afrancesats i quines idees espera-
b) Va ser un home conservador o bé progressista o d’es-
va Goya que s’introduïssin a Espanya amb l’ocupació
querres? Quins eren els seus objectius quan va en-
francesa. Com va canviar aquesta visió del pintor des-
capçalar l’expedició dels Mil? Raona la resposta en
prés de l’esclat de la guerra del Francès?
funció del que has llegit.
b) Esbrina què simbolitza la llum que envolta els afuse-
c) Il Gattopardo és una novel·la del sicilià Giuseppe To-
llats. Relaciona aquest significat amb el pensament
masi di Lampedusa que tracta el tema de la unificació
polític de Goya.
italiana. Tomasi resumeix aquest procés amb la frase:
«Si volem que tot continuï com està, cal que tot can- c) Comenta com les idees il·lustrades de Goya el van
viï». Tenint en compte que, com saps, Garibaldi va conduir a la marginació social i política.
haver de cedir el control i el poder al rei Víctor Manu-
el II, creus que la revolució a Itàlia va canviar gaire la
situació de les classes populars? Justifica la resposta. Activitats d’ampliació de
contingut.

Els afusellaments de la Moncloa (El tres de maig), de Francisco de Goya (1814).

42

Notes

46
 Solucionari
5.
a) Nascut a Niça, Garibaldi va ser un home d’acció. La seva vida, gairebé no-
vel·lesca, va estar plena d’aventures. Va ser soldat de fortuna a l’Amèrica del
Sud i, en tornar a Itàlia, va ser un dels artífexs de la unificació italiana.
b) Va ser un home d’esquerres: era republicà, anticlerical i partidari d’un so-
cialisme sentimental.
c) Resposta oberta. Tanmateix, l’alumnat hauria de reflexionar sobre la para-
doxa que planteja la frase i relacionar-la amb la manca de progressos reals
per a les classes populars que va tenir la consecució de la unificació italiana.
6. Anàlisi de l’obra a càrrec de l’alumnat. Els alumnes hauran de seguir les
passes que es detallen al recurs.
a) Els afrancesats eren favorables a la introducció de les idees de la Il·lustra-
ció i de la Revolució Francesa a Espanya: la raó, la tolerància i l’educació;
la separació entre l’Església i l’Estat; la fi dels privilegis, etc. Per aquesta
causa molts van optar per col·laborar amb el govern del monarca Josep
Bonaparte. Aquestes són les idees que defensava Goya, però l’ocupació
militar, la repressió i la violència que les tropes napoleòniques van aplicar
a la població espanyola el van decebre.
b) Molts crítics plantegen que aquesta llum és la Il·lustració, del segle de les
llums, que Goya i molts dels afrancesats volen per a Espanya. Tanmateix,
la il·luminació del quadre fa que els soldats estiguin envoltats per la pe-
nombra, mentre que els represaliats són el focus de llum, de manera que
Goya hauria pretès amb aquest quadre redimir-se de les conseqüències
negatives que li havia comportat la seva posició afrancesada.
c) La marginació política i social de Goya va tenir lloc a causa de la seva
posició afrancesada i la defensa de les idees liberals, contràries a la res-
tauració borbònica de Ferran VII, que va protagonitzar el retorn a l’absolu-
tisme.
47
 Introducció a la tasca 5
Competències en acció
del repte

Si s’han dut a terme correctament les

preparacions previstes a les tasques
anteriors, aquesta no hauria de ser
5 Gravar la filmació

complicada. Els grups hauran de dur a
terme les fotografies seguint el guió i
procedir al seu muntatge i edició, tot
incorporant el so i la narració. Novament,
el recurs «Animació en stop-motion» els
Si heu enllestit les tasques anteriors, a hores d’ara tan sols us queda dur a terme la filmació
amb la tècnica de l’stop-motion. Assegureu-vos que teniu tot el que necessiteu: la narració del
relat, el guió, les escenes, el material i l’escenografia.
Si no recordeu en què consisteix, podeu consultar altre cop el recurs «Animació en stop-
motion». És preferible que el muntatge sigui de curta durada.

donarà consells en aquest sentit.
Introducció a la tasca 6
del repte
Després de dur a terme les animacions,
els grups n’hauran de fer una exposició
pública davant de la resta dels grups de
classe. Com s’indica al llibre, aquesta
exposició es durà a terme a partir de la
presentació i el visionament de cadascun
dels audiovisuals. Paral·lelament a
questa activitat, es pot contemplar la
possibilitat de fer-ne difusió a través de
les xarxes o al web del centre per tal que
arribi a un públic més ampli.
6
Exposar la filmació
Un cop duta a terme la filmació, l’haureu d’exhibir als vostres companys de classe com si fos
un festival de cinema. Per fer-ho, prepareu-vos una exposició breu en què s’incloguin els
aspectes següents:
u Una presentació formal de l’obra d’art, a partir de l’anàlisi que en vau fer a la primera tasca.
u Una explicació dels fets històrics que es descriuen a l’obra, a partir de l’anàlisi que en vau fer a la
segona tasca.
u Una descripció del procés de creació del guió i les escenes, així com de la resolució tècnica de la
filmació (elements inclosos, materials necessaris, muntatge...).
u Una menció a les dificultats i els problemes que heu trobat en el procés i les solucions que heu
aplicat per resoldre’ls.
Al llarg de l’exposició, la resta de grups faran servir la graella de coavaluació per valorar la
vostra feina, de manera que procureu que sigui entenedora perquè els quedin clars tots els
aspectes anteriors.

44

Notes

48
 Crear art en stop motion 2. Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

7 Valorar el repte realitzat

Autoavaluació
Per tal d’avaluar la feina que has dut a terme al repte, omple el recurs «Autoavaluació de
l’stop-motion» puntuant cada indicador de l’1 al 4.

Anàlisi formal del quadre Anàlisi històrica del Translació de les anàlisis a
quadre la filmació

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

Elecció dels materials Adequació del discurs i el Resolució tècnica de

vocabulari l’stop-motion

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

Coavaluació
Per tal d’avaluar el grau d’acompliment del repte de la resta de grups, quan veieu la seva
producció, ompliu individualment el recurs «Coavaluació de l’stop-motion». Feu servir un
full per a cada grup.

Valoració
Indicadors
NA (1) AS (2) AN (3) AE (4)
Han analitzat el quadre de manera profunda.
Han fet una presentació de la informació correcta i sintètica.
Al muntatge hi han representat adequadament els fets històrics o els
elements de la societat.
Han explicat l’estil i l’autor de manera adequada durant la narració.
L’stop-motion està ben fet i segueix els paràmetres indicats al recurs.

45

Notes

49