BRESSOL D’HIVERN
Quan l’hivern ens envolta amb el seu fred…
Quan la neu ens ensenya el vel…
Quan la lluna es fa gran
i besa la terra,
la pau la blanqueja…
Quan el foc tenyeix d’enyor groc
la nostra infantesa,tenim la mà estesa…
Com ahir, sentim un desig:
poder compartir el dia i la nit…
Quan les pors se’ns en van
sentint la tendresa, veiem la bellesa…
Quan la llar es torna un gran far
que aplega enyorances, somiem
esperances…
Com ahir, sentim un desig:
poder compartir el dia i la nit…
El blanc estel ens guia la vida,
ens mostra la via al blau del cel…
La seva llum no vol violència,
només la innocència d’estar junts…
El blanc estel ens guia la vida,
ens mostra la via al blau del cel…
La seva llum no vol violència,
només la innocència…
Quan, es van retrobant amics i amigues,
amors i famílies…
Quan infants, jugant a ser grans,
sempre ens emocionen i el món il·lusionen…
Com ahir, sentim un desig:
poder compartir el dia i la nit…
El blanc estel ens guia la vida,
ens mostra la via al blau del cel…
La seva llum no vol violència,
només la innocència d’estar junts…
El blanc estel ens guia la vida,
ens mostra la via al blau del cel…
La seva llum no vol violència,
només la innocència…