1

Grau d'Educació Primària

Treball de preparació de la presentació oral

Tema 1: La desinència de la primera i la segona

persones del plural del present d'indicatiu de la
primera conjugació
Tema 2: gros/gran/gras
Tema 3: sentir/escoltar i veure/mirar

22102-Llengua Catalana
Any acadèmic 2020-2021

Assia El Hamouchi El Abassi

Yasmine Huete Mayol
 Oumaima Berrag

ÍNDEX

1. Resum i paraules clau en ambdues llengües i introducció………………….…3

2. Tema 1: La desinència de la primera i la segona persones del plural del present

d’indicatiu de la primera conjugació………………………………...……..….4

3. Tema 2: gros/gran/gras……………………………………….……....…...…...6

4. Tema 3: sentir/escoltar i veure/mirar……………………………………….....8

5. Bibliografia…………………………………….....…………………………10
Resum en català i en anglès:

Aquest treball consta de tres temes, el primer, la desinència de la primera i la segona

persones del plural, el segon, les diferències i les semblances dels següents adjectius
gros/gras/gran i per últim, les similituds i les varietats dels mots sentir/escoltar i
veure/mirar.

This work consists of three topics, the first, the ending of the first and second person
plural, the second, the differences and similarities of the following adjectives big / fat /
big and finally, the similarities and diversity of the words feel / hear and see / look.

Paraules clau: desinència, diferències, similituds, verbs i adjectius

Keywords: disintenence, differences, similarities, verbs & adjectives

Introducció: hem realitzat el treball de recerca per fer la presentació oral de manera
cooperativa, repartint-nos els continguts i les parts. D’aquesta forma, cadascuna ha
treballat el tema que li pertoca i si necessitàvem suport ens donàvem una mà.
3

Tema 1: La desinència de la primera i la segona persones del

plural del present d'indicatiu de la primera conjugació

La primera (I) conjugació es caracteritzava per la presència de la vocal /+ a/

darrere el radical. Aquesta vocal es realitzava corn a [a] en les formes accentuades a la
vocal temàtica: [portam] (la. p. p1. P. I.), [portant] (gerundi), [portaven] (3a. p. pl. Imp.
I.), [portas] (1a. o 3a. p. s. Imp. S.). En les formes accentuades al radical, la vocal temàtica,
en els dialectes occidentals (i també en els orientals abans que s'adoptes la regla de
reducció de les vocals /a/, /e/, /e/ i /a/ àtones en [a]), es realitzava corn a [a] quan no anava
seguida de cap altre morf: [p5rta] (3a. p. s. P. I. i 2a. p. s. Imper.); i es realitzava corn a
[el seguida d'una consonant: [pirtes] (2a. p. s. P. I.), [pirten] (3a. p. p1. P. I.).
Aquest és un fenomen general dels dialectes catalans occidentals que s'observa en
alternances fonètiques tant de Ia morfologia nominal ([ kaza ] [ kazes ]) corn de Ia
morfologia verbal ([ diga ] / [digen], [portava]/[portaves]).
4

Imatge 1: varietats lingüístiques del català

Les persones primera i segona del plural del present d'indicatiu de la primera
conjugació han de ser normalment les acabades en -am i -au (miram, llevau). Les
formes en -em i -eu (mirem, llevem) també es poden usar si són les habituals dels
periodistes.

5
Tema 2: gros/gran/gras

Les paraules gros, gran i gras són molt similars a l’hora d’escriure-ho, però el
significat és una mica diferent.

El significat de gros és tenir un volum considerable, que supera el volum ordinari.

En canvi, gran s’utilitza per indicar una capacitat, una superfície, una quantitat o una
intensitat considerable. Per diferenciar-ho amb el mot gros, si parlem de volums i
utilitzarem gran quan parlem d’una cosa que es pugui entrar. Per exemple, aeroport gran,
sala gran o aula gran. També substitueix a gros quan l’adjectiu procedeix al nom,
adquirint una qualitat explicativa: una caixa grossa, però una gran caixa. Gran també pot
significar de grau avançat de creixement, com per exemple, un home gran o, de més edat
com, el germà gran. A més, es pot aplicar a una persona alta, quan no ens referim
específicament al seu embalum. Per últim, el mot gras té com significat abundant en
greix.

Els dos adjectius que són més complicats de distingir son gran i gros per tant, hem
de fixar-nos en la diferència. La causa d’aquesta confusió es la interferència del castellà,
que no distingeix aquests dos adjectius.

Com bé hem explicat anteriorment, gros significa que té un volum físic

considerable (tres dimensions), en canvi, si només ens fixem en una dimensió o en les
tres dimensions vistes des de dintre (la capacitat), diem que és gran. Alguns exemples
clars per diferenciar el significat poden ser: “va agafar un pot gros de pintura fosca” o “el
peix gros es menja el menut”.

Avui en dia gran s’utilitza més i està ocupant que pertoca a gros. Gran excedeix
pel que fa a dimensions superficials, intensitat, importància, edat, quantitat,... però mai es
refereix a volum, sempre el farem servir quan no sigui possible emprar gros. Com per
exemple, “jo era assegut a la seva dreta a la sala gran” (de dimensions superficials)

Així mateix, cal tenir en compte que podem emprar aquests dos adjectius amb

6
significacions diferents: un dipòsit gran (fixant-nos en la capacitat) i un dipòsit gros
(fixant-nos en el volum)

Així doncs, gros també pot tenir un significat figurat. Podem parlar de tenir la veu grossa
(voluminosa), de tocar la grossa (el premi més voluminós) o d’una grossa suma de diners
(una suma de diners molt voluminosa). Per tant, ens hem de fixar en allò que volem dir o
transmetre per tal d’aplicar-hi l’adjectiu correcte.

A més, també aplicam gran a persones o animals referint-nos a l’edat (No recordava
que el teu fill fos tan gran). L’antònim de gran és petit, i el de gros, menut o xic.

El mot gros ve de la paraula llatina GROSSUS, que en llatí volia dir “gruixut” o
“gras”.

Per concloure, gros significa tenir un volum considerable, gran s’utilitza per indicar
una capacitat, una superfície, una quantitat o una intensitat considerable. Per últim, el mot
gras té com significat abundant en greix.

7
 Tema 3: sentir/escoltar i veure/mirar

Sentir/escoltar
En aquest apartat parlarem sobre la diferencia entre sentir i escoltar i també les
diferents situacions de comunicació en que podem emplear cada terme. Totes dues formes
són correctes, però tenen un matís de significat.

El verb escoltar significa, entre altres coses, 'fer atenció a allò que diu algú o al
soroll que fa una cosa', és a dir una acció voluntària. Vol dir ‘parar atenció’. Una persona
escolta alguna cosa perquè està atent i té desig de fer-ho: un conte, una altra persona, la
ràdio, una cançó, una lliçó, etc. Per exemple:
Escolta bé el que diu la professora, que mai saps si tens deures!
Es dedicava a escoltar les converses dels veïns.
En canvi, el verb sentir pot ser sinònim de la forma oir, que fa referència a
'percebre amb el sentit de l'oïda (un so)', sense necessàriament posar-hi atenció.Entre
cometes, podríem dir que és un fet involuntari. Una persona que tingui el sentit de l’oïda
(que hi senti) sentirà una cosa encara que no vulgui: un crit, un soroll, un cop de porta,
unes paraules, música de fons, etc. Per exemple:
Com que parlava en veu baixa, no el sentíem.
Es va adormir sentint la remor de la tempesta.

- Tenint en compte aquesta informació, doncs, cal dir:

escoltar música tradicional (i no sentir música tradicional)
escoltar un programa de ràdio (i no sentir un programa de ràdio)
sentir sorolls (i no escoltar sorolls)
sentir crits (i no escoltar crits)
sentir cops (i no escoltar cops)

Així, no podem dir que *hem escoltat un soroll, un crit, un cop de porta, perquè són sons
que rebem, sovint inesperadament, a les orelles; que percebem els que tenim sentit de
l’oïda, però que no ens aturem a escoltar.

8
Veure i mirar

En aquest segon apartat parlarem sobre la diferencia entre veure i mirar i també
les diferents situacions de comunicació en que podem emplear cada terme. Totes dues
formes són correctes, però tenen un matís de significat.

Per començar, veure vol dir ‘percebre’ una imatge. De la mateixa manera que
sentir, podríem dir que és una acció més o menys involuntària, no controlable. Només si
tenim el sentit de la vista, serem capaços de veure.

En canvi Mirar és sempre una acció voluntària, que requereix la nostra atenció i
voluntat per dur-la a terme. Mirar vol dir ‘fixar la vista’ sobre alguna cosa, sobre algú
(DIEC2). Per tant, mirem la televisió, una pel·lícula; ens mirem algú, etc.

Així doncs, una cosa és que vegi una persona (perquè passa per davant de
nosaltres, per exemple, i entra en el nostre camp de visió) i una altra que la miri (en què
hi ha la meva voluntat d’observar-la i estudiar-la).

Has vist el televisor que he comprat?

Sí, ja l’he fet servir! Al migdia he mirat les notícies.

No cal dir que (de la mateixa manera que sentir i escoltar) tots dos verbs tenen altres
significats.

9
Bibliografia

https://forum.duolingo.com/comment/39024683/Cuál-es-la-diferencia-entre-gran-y-gros

https://llenguanacional.cat/pdf/LN36_12.pdf

file:///C:/Users/Assia/Downloads/220353-Text%20de%20l'article-301250-1-10-
20110131.pdf

https://totdret.uib.cat/gramatica/morfo_verbal.html

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?input_cercar=sentir+i+esc
oltar&action=Principal&method=detall_completa&databaseFilterName=Fitxes%2520d
e%2520l%2527Optimot&numPagina=1&idHit=9741&database=FITXES_PUB&tipusF
ont=Fitxes%2520de%2520l%2527Optimot&databaseFilter=FITXES_PUB&parameter
Field=FITXES_PUB&idFont=9741&titol=sentir%2520o%2520escoltar%3f&numeroR
esultat=1&clickLink=detall&tipusCerca=cerca.tot
Imatge 1: https://blogs.cpnl.cat/tercosamunt/files/2015/10/LES-VARIETATS-
LING%C3%9C%C3%8DSTIQUES.pdf

10