Educació Física

L’escalfament E2cat
2n ESO. 1er trimestre.
Curs 2022-23
Data: novembre 2022
Codi:

L’ESCALFAMENT
Si observes els moviments d’un esportista abans d’una competició veuràs que realitza exercicis que
l’ajuden a rendir més a l’hora de practicar el seu esport. Un futbolista fa moviments a la banda quan el
míster li indica que ha de sortir a jugar; un corredor, abans de sortir a la pista, es prepara durant una bona
estona. Tots practiquen l’escalfament, una part essencial de l’activitat física.

Què és l’escalfament?
Podem definir l’escalfament com una preparació prèvia a la pràctica esportiva per tal de
poder-la realitzar en les millors condicions.
Encara que de vegades hauràs sentit la paraula “preescalfament”, no l’has d’utilitzar ja
que és un concepte erroni que es referia a una pràctica realitzada abans de l’escalfament
i que restaria exclosa del context esportiu a què ens referim.

Què pretén?
L’escalfament pretén assolir dos objectius fonamentals:

1. Millorar el rendiment de l’activitat que s’està a punt de realitzar. Els exercicis

d’escalfament ajuden a obtenir millors resultats en la pràctica esportiva fonamental.
Per posar-ne un exemple: seria impossible que Usain Bolt, campió olímpic en
diverses ocasions, afrontés una carrera de velocitat immediatament després
d’aixecar-se del llit; o que Miguel Indurain, campió de ciclisme, intentés guanyar una
cursa contra rellotge sense haver preparat el seu organisme durant una bona estona.

2. Disminuir el risc de sofrir una lesió. Tots hem sentit que, de vegades, alguns
esportistes sofreixen lesions mentre realitzen una activitat esportiva. Si, a més, la
musculatura de la persona està freda, les possibilitats de lesió són molt més
elevades.
Un escalfament adequat farà disminuir la possibilitat de sofrir una lesió, ja que
provoca un augment de la temperatura que facilita el moviment muscular.

Quin efecte produeix en l’organisme?

1. Activa la funció del cor i l’aparell circulatori (artèries, venes i capil·lars). El cor
batega més de pressa i els batecs són més potents, així circula més sang pels vasos
sanguinis i arriba més oxigen als músculs.

2. Incrementa la funció de l’aparell respiratori. Es respira més ràpid i més

profundament. Els pulmons capten més aire de l’exterior i, per tant, l’organisme en pot
extreure més oxigen.

3. Augmenta la temperatura corporal, així, la musculatura es mou amb més facilitat.

Com ha de realitzar-se?
NORMES A SEGUIR

Quan practiquis el teu escalfament has de tenir en compte les consideracions següents:

1. L’escalfament ha de ser suau i progressiu. No ha de ser intents perquè no provoqui

fatiga. D’aquesta manera complirà l’objectiu d’ajudar a realitzar en millors condicions
l’exercici que s’ha de fer desprès i no el perjudicarà amb un cansament excessiu.

2. La duració de l’escalfament és molt personal. Alguns esportistes escalfen només 6 o

7 minuts, mentre que d’altre ho fan durant més d’una hora.

3. Durant l’escalfament s’ha d’intentar mobilitzar la major par dels grups musculars i de
les articulacions de l’organisme.

4. En acabar l’escalfament no s’ha de deixar que passi gaire temps abans de començar
l’exercici, per tal d’evitar que es produeixi un refredament del cos.

5. Com que es tracta d’una preparació, han de fer-se exercicis que ja es coneguin,
perquè l’escalfament no representi una dificultat afegida.

PARTS I EXERCICIS

En l’escalfament podem distingir una part general i una d’específica.

A la part general es realitzen exercicis que són comuns a tots els escalfaments,
independentment de l’activitat que hàgim de realitzar després.
S’han de realitzar, primerament, exercicis en desplaçament, en els quals mobilitza
majoritàriament tot el cos, i després, exercicis localitzats, en els quals actua només una
part (cames, braços,...). En aquest darrer grup hem de destacar els exercicis
d’estirament, de gran utilitat en la prevenció de lesions.

A la part específica cal practicar accions similars a les que s’han de realitzar en l’esport
concret. Així, el corredor de velocitat realitzarà esprints curts, el jugador de bàsquet
efectuarà llançaments a cistella, i el tennista esmerçarà una estona a efectuar serveis,
volees i cops de fons o de revés.

CURIOSITATS

Habitualment són els esforços més curts i intensos els que requereixen un escalfament més llarg, ja que la
brusquedat de les accions pot provocar algun tipus de lesió.
En algunes proves contra rellotge, Miguel Indurain realitzava com a escalfament un recorregut de 60-70 km
en bicicleta.
Però l’escalfament no solament és necessari per a fer activitats esportives. Els moviments que
freqüentment realitzem les persones quan ens llevem al matí, o els estiraments que acostuma a fer un gat
en deixondir-se també poden ser considerats, encara que a un altre nivell, exercicis d’escalfament abans
de començar el dia.
 ACTIVITATS
Alumne: Data: Curs:

1. Quins d’aquests estiraments consideres més adequats per a córrer els 400m?

2. Omple els espais buits amb la paraula que creguis més adient:
“Si realitzem un escalfament massa intens, podem provocar ........................................ Per tant,
l’escalfament ha de ser ......................................... i .............................................”

3. Descriu alguns exercicis en desplaçament que podries realitzar en la part general de

l’escalfament.

a. ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................
b. ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................
c. ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................
d. ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

4. Relaciona amb fletxes els conceptes de la primera columna amb el de la segona.

· Inspiro més profundament.

· Activació del cor. · Començo a suar.
· Activació de l’aparell circulatori. · Incremento el nombre de batecs.
· Activació de l’aparell respiratori. · Respiro més ràpid.
· Augment de la temperatura corporal. · Se m’envermelleix la pell.
· Noto perfectament la freqüència cardíaca
posant-me la mà al pit.

5. Respon si és Veritat o Mentida:

L’escalfament.....
... ha de ser progressiu. V M
... provoca fatiga. V M
... empitjora el rendiment. V M
... disminueix la temperatura. V M
... ha de ser intens. V M
... augmenta les possibilitats de lesió. V M
... és el mateix que el “preescalfament”. V M
... ha de mobilitzar la major part dels grups musculars. V M

ESCOLA VEDRUNA BALAGUER - c/ Sanahuja, 39-Tel. (973) 44 51 64 - 44 71 62 - Fax: (973) 45 05 69 25600 Balaguer.
email:vedrunabalaguer@vedruna.cat Web: www.vedrunabalaguer.cat