BLOC 3 - Curs 2022 - 2023

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 5

Fonaments de Química (Bio i DT) BLOC-3

Exercicis classe presencial


Exercicis treball autònom (s’inclouen pautes de com resoldre’ls)
Altres exercicis per a practicar

BLOC 3. Forces intermoleculars i estats d’agregació

3.1 Per cada un dels compostos moleculars següents, determina el tipus de


força intermolecular que es produeix (dipol-dipol, pont d’hidrogen, dispersió o
iònic):
a) Amoníac; b) òxid de carboni (II); c) òxid de carboni (IV); d) àcid clorhídric;
e) clorur de sofre; f) clorur de sofre (VI); g) aigua.

3.2 Indiqueu el tipus de força intermolecular predominant (dipol, pont d’hidrogen,


dispersió o iònic) per a cadascun dels compostos següents:
a) C2H2; b) Br2; c) V2O5; d) CH3NH2; e) HO-OH; f) CCl4; g) InCl3; h) Xe; i) N2;
j) N(CH3)3;
k) CH3–O–CH3; l) CH3–F.

3.3 Ordena els compostos químics següents segons el seu punt d’ebullició (en
ordre decreixent): I2, F2, Cl2 i Br2.

3.4 Ordena els compostos químics següents segons el seu punt d’ebullició (en
ordre decreixent): Ar, He, Ne i Xe.

3.5 Per què l’HI té un punt d’ebullició més alt que l’HBr?

3.6 Per què l’aigua oxigenada (H2O2) té un punt de fusió més alt que el C3H8?

3.7 Per què el Br2 té un punt de fusió més baix que el NaBr?

3.8 Per què l’H2O té un punt d’ebullició més alt que l’H2Te?
Fonaments de Química (Bio i DT) BLOC-3

3.9 L’àcid desoxiribonucleic (DNA) està format per dos llargs polímers units per
ponts d’hidrogen. Concretament ,els ponts d’hidrogen tenen lloc entre les
anomenades parells de bases dels nucleòtids. Identifica a l’esquema següent
del DNA els ponts d’hidrogen que hi ha entre les dues cadenes de DNA.
Fonaments de Química (Bio i DT) BLOC-3

SOLUCIONS

BLOC 3. Forces intermoleculars i estats d’agregació


3.1

Esquema per identificar el tipus de força INTERMOLECULAR (entre molècules) existent:

a) Amoníac {pont d’hidrogen};

La molècula conté enllaços N-H → Ponts d’hidrogen

b) òxid de carboni (II) {enllaç dipol-dipol};

La molècula no conté enllaços O-H, N-H i H-F. Per tant, no forma ponts d’hidrogen. Cal veure si
=0 o no per saber si formarà forces de dispersió o London o bé atraccions dipol-dipol. Per tant,
caldrà estudiar la geometria de la molècula (teoria VSEPR).

CO → Geometria lineal → 0 (no és una molècula simètrica) → Atraccions Dipol-Dipol

c) òxid de carboni (IV) {Forces de dispersió};

La molècula no conté enllaços O-H, N-H i H-F. Per tant, no forma ponts d’hidrogen. Cal veure si
=0 o no per saber si formarà forces de dispersió o London o bé atraccions dipol-dipol. Per tant,
caldrà estudiar la geometria de la molècula (teoria VSEPR).

CO2 → Geometria lineal → =0 (molècula simètrica) → Forces de dispersió o London


Fonaments de Química (Bio i DT) BLOC-3

d) àcid clorhídric {enllaç dipol-dipol};

La molècula no conté enllaços O-H, N-H i H-F. Per tant, no forma ponts d’hidrogen. Cal veure si
=0 o no per saber si formarà forces de dispersió o London o bé atraccions dipol-dipol. Per tant,
caldrà estudiar la geometria de la molècula (teoria VSEPR).

HCl → Geometria lineal → 0 (no és una molècula simètrica) → Atraccions Dipol-Dipol

e) clorur de sofre {enllaç dipol-dipol};

La molècula no conté enllaços O-H, N-H i H-F. Per tant, no forma ponts d’hidrogen. Cal veure si
=0 o no per saber si formarà forces de dispersió o London o bé atraccions dipol-dipol. Per tant,
caldrà estudiar la geometria de la molècula (teoria VSEPR).

SCl2 → Geometria tetraèdrica/Angular → 0 (no és una molècula simètrica) → Atraccions


Dipol-Dipol

f) clorur de sofre (VI) {Forces de dispersió};

La molècula no conté enllaços O-H, N-H i H-F. Per tant, no forma ponts d’hidrogen. Cal veure si
=0 o no per saber si formarà forces de dispersió o London o bé atraccions dipol-dipol. Per tant,
caldrà estudiar la geometria de la molècula (teoria VSEPR).

SCl4 → Geometria octaèdrica → =0 (molècula simètrica) → Forces de dispersió o London

g) aigua {pont d’hidrogen}.

La molècula conté enllaços O-H → Ponts d’hidrogen

3.2 a) C2H2 {dispersió}; b) Br2 {dispersió}; c) V2O5 {iònic}; d) CH3NH2 {pont d’hidrogen}; e)
HO-OH {pont d’hidrogen}; f) CCl4 {dispersió}; g) InCl3 {iònic}; h) Xe {dispersió}; i) N2 {dispersió};
j) N(CH3)3 {dipol}; k) CH3–O–CH3 {dipol}; l) CH3–F {dipol}.

3.3 En aquest cas els compostos que es presenten son de tipus covalent. No presenten
cap enllaç O-H, N-H i H-F, per tant, no podran formar ponts d’hidrogen. Tots els
compostos estan formats per dos àtoms del mateix element, per tant, els enllaços no
estaran polaritzats. Així doncs, per ordenar el punt de fusió d’aquests compostos cal
que ens fixem en els dipols induïts (forces de London o de dispersió). Les forces de
London tendeixen a guanyar importància en augmentar el radi atòmic. Com més gran
és el radi atòmic més lluny estan els electrons de la capa de valència del nucli, de tal
manera que es mouran més “lliurement” augmentant la tendència a formar dipols
instantanis. Una major tendència a formar dipols instantanis provocarà un augment de
les forces intermoleculars i, en conseqüència un augment del punt d’ebullició. En els
compostos que es presenten, el radi atòmic i el punt d’ebullició, decreixen de la següent
manera:
I2 > Br2 > Cl2 > F2

3.4 Xe > Ar > Ne > He

3.5 HI té forces de Van der Waals més grans HBr.

3.6 El H2O2 és capaç de formar ponts d’hidrogen.

3.7 Perquè NaBr pateix fortes interaccions iòniques mentre que el Br2 forma un enllaç
covalent Els enllaços iònics són els més forts que hi ha i donen lloc a lloc a estructures
Fonaments de Química (Bio i DT) BLOC-3
tridimensionals molt cohesionades que presentaran un elevat punt de fusió. A més,
l’enllaç iònic del NaBr estarà fortament polairtzat creant atraccions dipol-dipol més
fortes que les forces de dispersió que crearà la molècula de Br2.

3.8 La molècula d’aigua (H2O) té enllaços O-H, per tant, pot formar interaccions per pont
d’hidrogen. En canvi, la molècula H2Te, tot i que té àtoms d’H units a àtoms
electronegatius (Te) amb parells d’electrons no enllaçants l’electronegativitat del Te no
és suficient per a formar ponts d’hidrogen. Aquest fet explica perquè la molècula
d’aigua té un punt d’ebullició més gran que el H2Te.

3.9

You might also like