1.

Anatomia de la mama

És una glàndula exocrina d’origen epidèrmic (glàndula sudorípara modificada).

- Es característica dels mamífers com a sistema d’alimentació de les cries immadures.

- Té modificacions importants des del naixement fins al seu punt màxim de
desenvolupament (al voltant dels 20 anys).
- Comença a involuciona sobre els 40 anys i s’accentua a partir de la menopausa, ja que
hi ha una atròfia de les glàndules mamaries (es perd teixit mamari)
- Situada a la cara anterior del tòrax, amb 5 sectors.
 Cua d’Spence
 Quadrant superior intern (QSI)
 Quadrant superior extern (QSE)
 Quadrant inferior intern (QII)
 Quadrant inferior extern (QIE)
 (Retro-areolar/Sub-areolar)
No apareixen al power, però Boni les considera
 (Central: mugró)

1.1. Mugró i arèola

El mugró és una projecció cilíndrica originada per sota del centre de la superfície anterior de la
mama.

- Adquireix una pigmentació intensa a partir de la pubertat, però s’accentua amb

l’embaràs.
- Desemboquen 10-20 conductes galactòfors.
- Es troba envoltat per una zona pigmentada (arèola) que conté unes glàndules
lubricants i hidratants (glàndules de Montgomery).
 2. Estructura de la mama
2.1. Teixit glandular mamari
- És una massa formada per lòbuls (15 a 20).
 Cada lòbul està format per diversos lobels connectats entre si mitjançant teixit
connectiu, vasos sanguinis i conductes.
 Els lobels estan formats per uns àcins arrodonits que desemboquen en
les rames menors dels conductes galactòfors.
- Els conductes galactòfors van desembocant en altres majors fins arribar als sens
galactòfors que drenen tot el lòbul a través d’un conducte en el mugró.
2.2. Unitat lobel·lar ductal terminal (ULDT)

És la unitat funcional glandular (producció de la llet en la mama estimulada hormonalment).

Està formada pel conjunt de lòbul i conducte terminal extralobel·lar.

Moltes neoplàsies s’originen a la ULDT.

3. Tipus

L’anatomia i estructura de la mama no són constants:

- Canvien en funció del sexe

- Canvien segons el moment de desenvolupament de la persona
- Canvien segons el moment del cicle ovàric de la dona
- Madura a l’embaràs

Diferents tipus de mama:

- Rudimentària en homes
- Mama pre-puberal
- En la dona adulta es troba sotmesa a canvis:
 En relació al creixement i a la pubertat
 El cicle menstrual
 El part i la lactància
4. Canvis evolutius
4.1. Pre-puberal
- Igual en homes i dones
- Únicament apareix un sistema ductal principal que finalitza en conductes terminals. És
una mama atròfica.
 4.2. Menarquia
- Marca un canvi fonamental en la mama de la dona.
 Els estrògens i la progesterona indueixen el desenvolupament de la glàndula,
hi ha poc teixit adipós.
- En els homes, es manté atròfica. Poden desenvolupar ginecomàstia.
4.3. Cicle menstrual
- La mama madura, i igual que l’endometri, creix i retrocedeix amb cada cicle menstrual.
4.4. Embaràs i lactància
- Els valors de prolactina (hipòfisis), d’estrògens i progesterona (placenta), són elevats.
- Moment de completa maduració morfològica i funcional de la mama. Hi ha un
augment màxim en el nombre i mida dels lobels.
- Al 3r trimestre, les cèl·lules epitelials dels lobels s’omplen de vacuoles lipídiques.
4.5. Atròfia
- Inicia abans de la menopausa (± 30 anys).
- Comencen a involuciona els lobels, que poden arribar a desaparèixer i també l’estroma
especialitzat, què és substituït per teixit adipós.
5. Histologia

La mama està formada per:

- Teixit glandular (tipus túbul-alveolar)

- Teixit connectiu/conjuntiu de connexió entre lòbuls
- Teixit adipós en els espais interlobulars (estructura i protecció)

L’epiteli escamós queratinitzat de la pell, s’introdueix en els conductes per a després

transformar-se en un epiteli cúbic bicapa.

A la mama normal, els conductes i els lobels es troben revestits per 2 tipus de cèl·lules:

- Capa discontinua aplanada de cèl·lules mioepitelials directament sobre la membrana

basal.
- Una segona capa de cèl·lules epitelials que recobreixen la llum. Les de la ULDT
(conducte terminal i lobel) tenen capacitat de produir llet.
5.1. Estroma mamari
- Estroma intralobelar: Separa els àcins entre si amb teixit connectiu lax, amb infiltrat
limfocitari i una xarxa de capil·lars sanguinis i limfàtics.
- Estroma interlobelar: Separa els lobels entre si amb teixit connectiu dens ric amb fibres
elàstiques i de col·lagen.
- Estroma interlobular: Separa els lòbuls entre si amb teixit connectiu dens que envolta
les ramificacions del conducte galactòfor.
1: Lòbul (format per
lobels)
2: Teixit adipós
3: Teixit connectiu
interlobelar
4: Llum d’un conducte
galactòfor