ONA»: VISIONS CATALANES DE NOVA YORK

11 g «AJXO NO ES BARCEL

ue el Hoc -geogra!icam�nt parlant, 0 sia

glesos els el prengueren, perJ _ ns. Es a du: la _
, • ament parla nt- te un valor 1mme pn mera ex -
econom1c . . ,, , .
es l'exphcac10 geograf1ca, l'aparici6 d'un
plicaci6 que us salta a la vista
.
port grandi6s, facil i segurissim , , a de
ix -a la nostra esque rra-1 estatu la Lhbertat. En el
Pero ja apare
pel damunt un grup
moment de presentar-se a la meva vista hi volen
d'helicopters. En el paisatge pla i baix de l'estuari,. la si1:1bolica figura
apareix una mica grassa, poc esvelta, en bronze ox1dat. Es una estatua
francesa. El simbol, pero, es tan fort, constitueix una clau tan decisiva
d'aquesta ciutat i d'aquest pais, que es impossible, davant d'ella, no emo­
cionar-se. Penso en els milers i milers d'homes i clones que, arribant ad de
tots els Hoes de la terra, trobaren en aquesta figura que s'alc;a sobre una
petita illa el simbol de l'esforc; per crear-se una nova vida -una vida sen­
se angoixes, arbitrarietats ni fanatisme. Es costum de dir, ara, que aques­
ta estatua es una gran obra d'art i que el que representa ja no te sentit. Em
sembla que la veritat es exactament el contrari: l'estatua, que puc con­
templar molt de prop, em sembla una mica pesada; no es res de l'altre
m6n; el que representa, en canvi, es d'una importancia capital, decisiva.

Aparicio dels gratacels

El Guadalupe, sempre a poca maquina, posa la proa, ara, sobre un edi­

fici de la costa de Staten Island que te tot l'aspecte d'esser un edifici ofi­
cial, perque al seu costat, sobre la verdor del desmunt del litoral, hi ha
pintada, en lletres blanques, aquesta inscripci6: « U. S. Quarantine».
Fondegem, en efecte, davant de l'edifici, i llavors, transportats per un
gran rem�lc dor, arriben davant de l'escala del Guadalupe els oficials
�
de la Samtat 1 de la policia del port de Nova York, que organitzen rapi­
dament la seva comesa, consistent a posar els pape dels viatgers en or-
_ rs
dre. La fem a es porta a cap rap1
' ·dament amb unes evidents· gan es de ser
. .
amables 1 de fer-ne via, cosa que arribant d'Eu
_ ropa, on el funcionarisme
ha arnbat a extrems d'escanda1osa d'1sp1· , ·
. 1cenc1a, sempre sorpre, n. Resol-
ta en un instant la meva doc umentac1·0, , puJ· o altra vegada al pont, 1 en
e I cam1, observo que l'atmosfera s'ha esc I
ant. una mica.
Arrt'bat aI pont' apareix Ia gran sor
presa: els gratacels de Manhattan.
Davant dels meus ulls apare·ixen, toca
ts d' una boira blavissa, agrupats en
 JO EP PLA. WEEKEND (D'ESTIU) A NOVA YORK 119

un feix geganti, com un manat fantastic d'esparrecs, els gratacels de la

Aquesta pri mera visi6 de les impressionants
ciutat baixa de Manhattan.
Nova York, que fan d'aquesta ciutat una pe<;a
estructures verticals de
part del posit d'imatges que el viatger trans­
unica, no pel fet de formar
moltes vegades en una innombrable quantitat
porta (perque les ha vistes
de produir un autentic xoc. Es una im­
de documents grafics ), no deixa
ndida, a la qual es barreja la im­
pressi6 de for<;a humana radiant esple
i
aracions i una sensaci 6 de be­
possibilitat (venint d'Europa ) de fer comp
a. Les estructures apareixen
llesa freda, geometrica, mecanica i esvelt
boira inconsutil, i la ten­
sabre el eel de color d'estany tocades d'un baf de ­
irradien deixa l'esperit en un estat de vivis
si6 d'energia assoss e gada que
rte·it per tanta grandesa.
sima curiositat i al mateix temps una m ica esmo
i ho faig entre un
Contemplo llarga eston a les superbes estructures
k, com jo mateix, per
grup nombr6s de viatgers que arriben a Nova Yor
g que segons les perso­
primera vegada. Observo les seves reaccions i vei
centenars i centenars de
nes s6n diferents. Hi ha persones que han vist
tes imat ges que ara tenim
films una gran part dels quals contenen aques
t de l'espectacle, tan fas­
davant. I be: aquestes persones no queden, davan
ar mai al cinema i viure
cinades com jo, per exemple, que, pel fet de no an
preparat per a rebre
al camp, em trobo mCs candorosament i inCditament
la seva memoria cine-
el seu i mpacte. Per ells, aquestes formes viuen en
traves d'un xoc direc-
matografica. Per mi s6n una realitat que s'imposa a
mular conceptes de
te i primigeni. D'una manera instintiva tendeixo a for
ta manera, tren­
valor. Sento que les estructures estretes, primes i, en cer
assiss es i grans.
cadisses m'agraden menys que les corpulentes, solides, m
altres, mes so-
Algunes est ructures em semblen mes proporcionades que
lides i definitives.
ma, l'obre i el
Amb aix0, una senyora del grup, que porta un llibre a la
o que diu:
llegeix. M'hi acosto. Es el New York de M. Paul Morand. Sent
la p iriimide
«El g ratacels!... Uns semblen temples del Sol i altres recorden
senyor
a t ca d la Lluna». Valga'm Deu!, penso. tD'on ha tret aquest
York no te-
aq t impressionants ximpleries ? Les estructures de Nova
es de la Lluna,
r a veure ni amb temples del Sol, ni amb les pirii�d
. amb la geome­
bl'arquitectura de Babilonia, ni amb la de l'india. Es
reb e diria ital iana, amb
el que s'assem­
1
1.U:-.;ipe a, f red a , c iv i li t z ada , g ai
a-, '"'
op no existeix. Les ve
rticals de
• ' s cl ar , q u e a Eu r a
cosmiques, ni na-
' .fog;ne s s imboliques, ni magiques, ni
 ATALANES DE NOVA YORK
BA RC EL ONA » : VISIONS C
1 20 "'NO ES
�AIXv

ir
, es tro ben ' per contra, dins del que pugui ten de mes occi-
turahst1ques s ve rti ca ls de Nova y ork so,. n l'anti• -Gaud'1.
ia Le
•

denta11a georne tr
✓ •

l f nt:'! st ica ai< ,; a da, Jes incisions dels �ar re rs es di?ui�aven pro­
Des de pa ssaven co_m p�tttes � r �gues ms1gnificants.
tx es
a
co
a

fundes i ta lla nt s. El s
tre ns de !'E lev ato r semblaven una Joguma mmuscula. La gent feia
Els
for mi g ue ig me s o me nys espes i febricitant. Potser aquest es
com un
l'exacta posici6 de l'home en aquesta
un hon punt per a comprendre
res, una pura insignifican�a, davant
ciuta t impressionant: l'home no es
stru1t i que potser ja no podria do­
d'a quest a superestructura que ha con
Manhattan: una intermi­
minar. D'a qui estant es veu sobretot el que es
es. En els terrats de
n a ble successi6 d'estructures elevades i de cases baix
cats. N'hi ha
moltes d'aquestes cases es veuen innombrables cotxes apar
tants, que ja no s a ben on posar-los i els posen als terrats. Pero dues co­
ses m'impressionaren sobretot del panorama.
Primer, el color de la ciutat, mes hen dit: la riquesa de colors de la
ciuta t, formada per una gamma situada en la patina portuaria mes ca ­
ra cteristic a i delica da, amb l'aiguabarreig color istic dels teulats, els tons
freds i glacials, grisos, de granit, de vegades lleuger ament rosats, dels
gr atacels, i els tons rogencs, verds obscurs aixocolatats de les cases
baixes. Nova York es una ciutat plena de coior. Qui ho h�uria dit mai?
. I, despres, l'aigua. La ciutat de Nova York es tr oba sobre l'aigua esta
litera1 ent v�ltada d' aigua: els dos brac;os de! Hudson, Long Island So­
i:1 •
und, 1estuan ' les taques d'aigua de 1es terres ba1xes• de New Jersey 1
,1ocea.. . Nova York es una cm • tat lacustre, posada entre espais d'aigua.
Ens agafa... el capvesprol contemp1ant el fasc1nado . • • ,
r espectacle, 1 a1x1,
de cop iv0lta, 1a ctu . tat esdevin gue com un braser de foe -un braser
d'unes proporc1• ons fenomenals • A
pa regue,. 1a 11um en els centenars, m1 -
lers de finestres de 1es estructures .
. ele vades, que comc1d1. . ,
am b el r a1• g 1u-
mmotecnic -vermell verd,
ambre, blanc, groc, malva- del comer<;
dels carrers. L'aparici6 d els f •
· ocs fou co � un espetec violent, d'un a forc;a
puix�nt. Se suspengue sobr
e la�ran cmtat com un baf rogenc de p ro -
porc1ons fantastiques, gair · e be' d ir1. a cos miq
. • ues, que em produi un a a n-
goIXa estranya i inexplica
ble.
Weekend (d'estiu) a Nova Yo
rk ,. dms Jos ep Pia. Les Amefiques.
«
Barcelona: Ed. Destino, OC
XXX IV 1978, p. 26-
32. i tambe 45-46.