(no esta la unitat 1)

FILOSOFÍA U2
Teoria del coneixement (Epistemologia)
És una ciencia que estudia el coneixement:
que s'entén per coneixement?
quines són les eines per adquirir coneixement?
quin és el grau de fiabilitat d’aquestes eines?
Classificació dels diferents tipus de coneixements
Existeixen límits del coneixement.

Totes aquestes questions les tractarem a través de l'epistemologia.

El coneixement és una explicació de la realitat: és pot explicar a partir d'un exemple com el
següent:
Hi ha hagut un accident de trànsit en el qual no està clar qui és el culpable.
en aquest cas el coneixement dels fets ens farà entendrà com s’ha produït l'accident.

El coneixement és una forma de saber que és pot distingir d’altres formes o graus de
coneixement:

→ Opinió
Les opinions són subjectives. Per exemple, la persona que creu en deu no dubta de la seva
existència però no ho pot demostrar, això és subjectiu ja que no ho pots justificar.
És una manifestació subjectiva de la qual no podem dir que n'estem segurs ni o podem
demostrar.

Exemple: si algú hagués dit “no ho he vist pero crec que ha sigut culpa del cotxe vermell”,
estaria expressant clarament una opinió.

→ Creença
Estás segur però no ho pots demostrar, es poden distingir dos usos.

· Ús dubitatiu:
Expresa que no estem segurs de la certesa que afirmem.

Exemple: algú li explica al policia el que ha vist encara que ha passat tan ràpid que no està
del tot segur.

· Ús assertiu:
Estem segurs d’alguna cosa encara que no tinguem proves de demostrar-ho.

Exemple: la policia podria estar convençuda de qui es el culpable basant-se en la seva

experiència
(no esta la unitat 1)

→ Coneixement
El coneixement en canvi és objectiu, és a dir que és demostrable.

Exemple: Seria tenir proves fermes de qui és el culpable, com per exemple que estigui gravat

EINES DEL CONEIXEMENT

→ La precisió: podem posar-nos en contacte amb la realitat i construir-ne representacions a

partir dels sentits.
→ La memòria: per retenir l’informació que s’ha percebut
→ L’imaginació: A partir de les imatges que recordem és capaç de modificar-les creant-ne de
noves.
→ L’intel.ligència: capacitat de pensar. signififca <saber triar>, és la capacitat de per
exemple no haver estudiat però tot i aixi a partir del que ja saps treure bona nota.

EL procés de coneixement: l’abstracció

A partir del coneixement de casos particulars (cavall, arbre…) podem espirar a un
coneixament mes gran (no tans solsmpodem afirmar “aquests cavall es mamifer” sino “tots
els cavalls són mamifers”) aixo o podem fer gràcies a l’abstracció.

LA VERITAT
Hi ha una relació entre la veritat i la realitat. Considerem que hi ha fets i objectes que són
vertaders o autèntics. Però, també, considerem que les nostres afirmacions o proposicions
poden ser certes o vertaderes.

· VERITAT DE FETS
Segons alguns filòsofs cal distingir entre
→ Realitat autèntica: fets i objectes tal com són realment
→ Realitat aparent: forma com apareix aquesta realitat
(no esta la unitat 1)

La distinció entre aquestes dos ha estat un gran dilema pels filòsofs, ja que creuen que les
aparences son la ocultació de la autentica realitat.

· VERITAT DE PROPOSICIONS
La veritat seria una propietat que poden tenir les nostres proposicions.

→ Proposicions empíriques
És aquella que té un contingut demostrable
- La veritat com a correspondència: consideren que una proposició és vertadera quan a la
realitat hi ha algo que ho corrobora. (ex. La maria i en Joan han anat al cinema, es vertadera
si realment hi han anat)
- La veritat com a coherència: considera que una proposició és vertadera quan aquesta no
es posa en contra a cap de les proposicions acceptades.
- La veritat com a èxit: considera que una proposició és vertadera quan és útil, és a dir, que
ens condueix a l'èxit. És vertadera si la seva posada en pràctica té resultats positius.

→ Proposicions formals
Aquesta recolza la veritat com a coherència, creu que la veritat és aquesta proposició que no
contradiu cap de le preposicions ja acceptades. Per exemple “3 elevat al quadrat és 9”
només serà vertadera si és coherent amb les regles i els principis del sistema matemàtic.

CRITERIS PER RECONÈIXER LA VERITAT

L’EVIDÈNCIA
Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva
veritat.
- Insuficiencia: és subjectiva, jo puc sentir la certesa de que hi ha vida a altres planetes i una
altra persona no.

LA INTERSUBJECTIVITAT
Moltes persones estan d’acord amb una informació i fa que existeixin més garaties de que
sigui certa. És objectiva ja que no es exclusiu d’una persona sinó que és compartible amb
tots.
- Insuficiencia: perquè tothom digui que algo és vertader no té perquè ser-ho realment.
ELS LÍMITS DEL CONEIXEMENT
Cada dia el nostre nivell de coneixement augmenta, però, té un límit?
La possibilitat del coneixement:

→ Dogmatisme
És la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir.ne
l’absoluta certesa. Defensa la possibilitat del coneixement il·limitat.
- Filòsof dogmàtic: Descartes
(no esta la unitat 1)

→ Escepticisme
És el contrari del dogmatisme. Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. Segons
alguns escèptics el desig de conèixer és allò que ens orienta la vida però altres ho rebutgen
per irreal.
- Filòsof escèptic: Pirró

→ Criticisme
És una postura intermedia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Per Kant, el coneixement és
possible però no és inqüestionable i definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat per revisar
possibles fallos.
-Filòsof crític: Kant

→ Relativisme
És la postura que nega la veritat absoluta, considera que només existeixen opinions
particulars i vàlides en depèn de quin context social.

→ Perspectivisme
És semblant al relativisme però no nega la possibilitat d’una veritat absoluta. Cada persona
té una perspectiva particular, és a dir, que cadascú té la seva visió de la realitat.