EDAT MITJANA 495 - 1450

BOECI (Roma 480 -524)

Què va fer? va ser l'autoritat més influent en matèria musical al principi de l'edat mitjana. Va introduir,
junt amb Cassiodor, la teoria musical grega a l'Edat Mitjana romana. Considera la música com a una
exemplificació amb sons de l'ordre i l'harmonia que preval a l'univers. Divideix la música en tres parts:
música mundana (còsmica), música humana (de l'ànima i el cos humà) i música instrumentalis (els
instruments i la veu). La música forma part del quadrívium, les quatre matèries superiors del sistema
educatiu medieval junt amb l'aritmètica, la geometria i l'astronomia.

PAPA GREGORI (pontífex entre 590 - 604)

Què va fer? La denominació de cant gregorià fou donada en honor del papa St. Gregori I dit el Magne
(Roma 540-604), per la seva dedicació a la música litúrgica. Aquest papa recopilà, reconstruint-los, els
cants religiosos que formen l'Antifonari Romà. A més, creà escoles, tingué cura de l'ensenyament i
compongué melodies.

HUCBALD (840 - 930)

Què va fer? Sacerdot i teòric francès, autor dels principals tractats de la seva època sobre la música.
Tingué la idea de dibuixar unes línies horitzontals paral·leles que corresponien cada una a una altura
d’entonació diferent.

GUIDO d'AREZZO (Itàlia 991 - 1033)

Què va fer? Perfecciona el sistema de notació musical utilitzant tant les línies com els espais i dóna nom a
les notes a partir d'un himne a Sant Joan Baptista que comença cada vers amb la nota immediatament
superior de l'escala. És, en certa manera, l’inventor de l’escriptura moderna.

GUILLEM IX DE POITIERS (França 1086-1127)

Què va fer? Compte d'Aquitània, sud de França. Va ser el primer trobador que es coneix.

ADAM de la HALLE (Nàpols 1240-1286)

Què va fer? Trobador francès. La seva obra inclou cançons i "Le jeux de Robin et Marion", pàgina
considerada antecedent de l'òpera còmica.
Obres més importants: Le jeux de Robin et Marion

LÉONIN (París s. XII)

Què va fer? Amb ell s’arriba al punt culminant del nou art polifònic i atrau l'atenció d'Europa cap a la
catedral de Notre Dame de París. Va ser un dels millors creadors d'organum a dues veus.
Obres més importants. "Magnus liber organi", llibre que recopila composicions per a tot l'any litúrgic
consistent en una col·lecció de notes llargues de tenor que serien les bases sobre la qual inventar les altres
veus.

PÉROTIN (París s. XIII)

Què va fer? Compositor francès. Un dels més distingits creadors del contrapunt, de l’escola de Notre
Dame. Se li atribueix la creació del motet medieval. Utilitzà estructures musicals de tres i quatre veus
construint les sòlides bases de l’escriptura polifònica.

ALFONS X el savi (1230 -1284)

Què va fer? Va realitzar un manuscrit ple d’il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de
quatre-centes melodies de lloança a la Mare de Déu, que solien acompanyar-se amb instruments.
Obres més importants: Cantigas de Santa Maria
GUILLAUME DE MACHAUT (França 1300 -1377)
Què va fer? Compositor francès. Un dels més importants de la seva època, és considerat com el més
qualificat representant de les Ars Nova a França. La seva missa constitueix un model de la primera etapa
de la polifonia vocal.
Obres més importants: Missa de Notre Dame
RENAIXEMENT (1450 – 1600)
DES PRES, Josquin (França 1440-1521)
Què va fer? És considerat la figura més notable de la música religiosa. Les seves obres foren les més
copiades en manuscrit, després de la seva mort.
Obres més importants Les misses: Hèrcules, Dux Ferraire, Da pacem. Les cançons: Baises moy ma doulce
amye , etc.

ENCINA, Juan del (Espanya 1468-1529)

Què va fer? En les músiques subratlla el dramatisme del text i hi mostra l'art polifònic castellà, de
contrapunt simple i de gran expressivitat.
Obres més importants L'obra poètica: Cancionero. Les obres dramàtiques: Églogas, representacions de la
passió, Cristino y Febea.
"Hoy comamos y bebamos"

FLETXA, Mateu (Catalunya 1481- 1553)

Què va fer? Famós per les seves ensalades i madrigals

LUTER, Martin (Alemanya 1483-1546)

Què va fer? Pare de la Reforma protestant a Alemanya. Partint de melodies senzilles populars o
conegudes, i canviant les lletres profanes per religioses, en alemany, es va crear un repertori de cants
anomenats corals, amb els quals Luter va aconseguir que tot el poble participés cantant a les celebracions
protestants.

WILLAERT, Adrian (Bruges 1490- Itàlia 1562)

Què va fer? Va crear l’escola Veneciana, la seva característica era dialogar els salms amb el cor doble.
Obres més importants: Canzoni villanesche alla napolitana i ricercari

MORALES, Cristobal (Espanya, 1500 – 1553)

Què va fer. És el polifonista religiós més universalment conegut del segle XVI.
Obres més importants: Música religiosa: 91 motets, 22 misses, etc.

MILÁN, Luís de (País Valencià 1500-1565)

Què va fer? Per la seva personalitat musical i humana, és un dels representants més qualificats del
renaixement.
Obres més importants "Libro de música de vihuela de mano", titulat El Maestro.

CABEZÓN, Antonio de (Espanya 1510 -1566)

Què va fer? Va ser organista i clavecinista de cambra de Carles V i Felip II. Hi ha qui el considera el Bach
espanyol pel seu domini del contrapunt.
Obres més importants. Se'l considera un mestre en l'art de la diferència i la glossa.

TALLIS, Thomas (Regne Unit 1510-1585)

Què va fer? Compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica.
Obres més importants Les misses: Puer natus, lamentacions i Spem in alium i obres com "Variacions sobre
Felix namque".

NARVAEZ, Luis de (Espanya 1510 ? -1555?)

Què va fer? Són famoses les seves "diferéncias" per a vihuela o viola de mà sobre temes populars.
Obres més importants Les "diferéncias": Guárdame las vacas, Ya se asienta el Rey Ramiro.
BRUDIEU, Joan (Catalunya 1520- 1591)
Què va fer? Obres coral de gran qualitat.
Obres més importants Goigs de Nostra Dona, Missa pro-difunctis

PALESTRINA, Pierluigi di (Itàlia 1525 ?-1594)

Què va fer? Compositor i director musical de les capelles papals, encarna l’essència del cant polifònic
religiós romà, d'acord amb el Concili de Trento.
Obres més importants. Va compondre obres profanes i un gran nombre d'obres religioses (100 misses i
més de 400 motets, entre d'altres). Ex.: Les misses: Del Papa Marcelo, de l'Homme armé

GUERRERO, Francisco (Espanya 1529-1599)

Què va fer? És un dels millors i més qualificats representants de la polifonia renaixentista peninsular..
Obres més importants Magnificat, Sacrae cantiones, Salmos, Canciones y villanescas, etc.

LASSO, Orlando di (Països Baixos, 1532-1594)

Què va fer? Va ser el millor compositor de motets.
Obres més importants 40 misses, Magnificat, Sacrae cantiones, Salms.

BYRD, William(Anglaterra, 1543-1623)

Què va fer? Excel·lí en tots els generes coneguts, i en certs aspectes fou un innovador.
Obres més importants Les obres: Salms, Sonnets and songs of sundry natures

VICTORIA, Tomás Luis de (Espanya, 1548 - 1611)

Què va fer? És el més il·lustre representant de la música religiosa renaixentista en el que el gènere
aconsegueix el màxim nivell d’intensitat expressiva.
Obres més importants Magnificats, Salms, Misses

CACCINI, Giulio (Itàlia 1550-1618)

Què va fer? Va ser un dels primers a emprar el "recitar cantant" o estil recitatiu en les seves obres, de
gran virtuosisme vocal.
Obres més importants Les obres: Eurídice

GABRIELLI, Giovanni (Itàlia 1555 ? -1612)

Què va fer? Va ser un dels grans autors de l'escola polifònica italiana. Moltes obres seves van ser
compostes pensant en la sonoritat de la basílica de Sant marc de Venècia, on treballava com a organista i
mestre de capella.
Obres més importants . Va compondre obres de gran embergadura, amb dobles i fins i tot triples cors.

MORLEY, Thomas (Regne Unit 1557-1602)

Què va fer? Va obtenir el monopoli de la impressió musical anglesa.
Obres més importants: Madrigals

GESUALDO (Itàlia 1560-1613)

Què va fer? Un dels més importants creadors del madrigal, al que incorpora un règim cromàtic que li dóna
gran expressivitat.
Obres més importants "Madrigals": Sacrae Cantiones, "lo parto e non più dissi"

DOWLAND, John (Regne Unit 1563-1626)

Què va fer? Feia ús de les dissonàncies amb finalitats expressives.
Obres més importants Les cançons: Ayres. Les obres: Lachrymae
BARROC 1600 - 1750
MONTEVERDI, Claudio (Itàlia 1567-1643)
Què va fer? Les seves obres mostren clarament el pas del Renaixement , amb els primers madrigals, al
Barroc amb les seves òperes. Amb ell s'inicia l'òpera i hi introdueix els atributs d’expressivitat i
d’intencionalitat dramàtica. Les seves melodies ja caminen sobre una harmonia, el ritme s'organitza en
compassos, el cant segueix el ritme del llenguatge parlat en harmonies i les paraules recauen en els
accents musicals de la peça.
Obres més importants Les òperes: Orfeu, El combat de Tancredo i Clorinda, El retorn d'Ulisses.

SCHÜTZ, Heinrich (Alemanya 1585-1672)

Què va fer? Va introduir l'òpera a Alemanya.
Obres més importants: L'òpera "Daphne", madrigals, quatre Passions, un Oratori de Nadal, etc.

LULLY, Jean-Baptiste (França 1632-1687)

Què va fer? Va influenciar la música de la Cort de Lluís XIV, va monopolitzar la vida la vida escènica
francesa amb la creació d'òperes de signe clàssic. També va fer ballets i música instrumental. Va
col·laborar amb Moliere. Va establir la forma d'obertura francesa.
Obres més importants Les òperes: Alceste, Armida, Perseo

CORELLI, Arcàngela (Itàlia 1653-1713)

Què va fer? És un dels creadors de la moderna tècnica violinística i un dels compositors que contribueixen
a la cristal·lització de la forma del "Concerto grosso"
Obres més importants Les obres instrumentals: Concert de Nadal, la Follia, sonates

PURCELL, Henry (Anglaterra 1659 -1695)

Què va fer? És el màxim representant del Barroc a Anglaterra. Creador de l'òpera anglesa i d'una
important obra instrumental.
Obres més importants : Destaquen les obres vocals i religioses. Les òperes "Dido and Aeneas", El Rei
Artur, etc.

COUPERIN, François (França 1668-1733)

Què va fer? Va compondre més de 200 obres per a clavicèmbal, dotades d'una singular gràcia.
Obres més importants: Les suites i L'art de toucher le Clavecin

ALBINONI, Tomaso (Venècia1671-1750)

Què va fer? Va ser un dels creadors del Concerto Grosso
Obres més importants 2 concerts per a oboè, 1 per a violí i orquestra; 1 sonata; prop de 50 òperes

VIVALDI, Antonio (Itàlia 1678-1741)

Què va fer? Va ser un dels creadors de la forma concertant i de la moderna escola violinística. Autor de
més de 250 concerts per diversos instruments i orquestres. Va compondre òperes i música religiosa.
Obres més importants Les quatre estacions, Concertino Grossi, L'Estro Harmònic

TELEMANN, Georg Philipp (Alemanya 1681-1767)

Què va fer? El seu estil creador va constituir el pont d'enllaç entre el règim contrapuntístic i el sistema
harmònic de Haydn.
Obres més importants Prop de 40 òperes; oratori: la mort de Jesús, Israel alliberat i el dia del judici
SCARLATTI, Domenico (1685-1757)
Què va fer? Va crear una sonata en un sol moviment per a clavicèmbal que representa el cim de la més pura
musicalitat. Va ser un gran virtuós d'aquest instrument cosa que queda palesa a les seves obres, amb notes
repetides, escales i arpegis a gran velocitat, creuaments de mans, etc. Obres més importants: Les sonates
per a clavecí, més de sis-centes.

BACH, Johann Sebastian (Alemanya 1685-1750)

Què va fer? Va recapitular tot el saber musical dels temps passats. L'obra de Bach és immensa en
quantitat (excepte òpera) i en qualitat i es considerada el punt culminant de tita la música barroca.
Obres més importants Passions segons Sant Joan i Sant Mateu, Oratoris de Nadal i de Pasqua, Concerts
de Brandemburg, El clavecí ben temprat, etc.

HÄENDEL, Georg Friedrich (Alemanya 1685-1759)

Què va fer? Va escriure òperes, oratoris i concerts que reflecteixen les moltes influències que va rebre.
Obres més importants Les òperes: Rinaldo; els oratoris: El Messies, Acis i Galatea; música orquestral:
Música aquàtica

CEREROLS, Joan (Catalunya 1618-1680)

Què va fer? En les seves obres demostrava un gran domini del contrapunt. Obres més importants , Misses,
antífones, motets,Salve Regina, etc.

SOLER, Antoni (Catalunya . Olot 1729-1783)

Què va fer? Compositor i un dels màxims representants de la música per a teclat a la península. La seva
obra s’enquadra en l’època de transició del barroc al classicisme. Obres més importants: 200 sonates per
a clavicèmbal.
CLASSICISME 1750 - 1800
STAMITZ Johann Wenzel Anton (Alemanya 1717-1757)
Què va fer? Va fundar l'escola de Mannheim i és un dels creadors de la simfonia com a gènere i de
l’orquestra en el sentit modern del terme. Assajà dinàmiques, crescendos, contraposa vent amb les cordes
i enceta sobre l’entramat formal de la sonata, els recursos simfònics bàsics que han perdurat durant molts
anys. Obres més importants Concert per a violí, flauta, clarinet i clavecí.

BOCCHERINI, Luigi (Itàlia 1743-1805)

Què va fer? Virtuós del violoncel. Va ser l'introductor de la nova música a Espanya. Obres més importants
L'òpera Clementina

GLUCK Christoph (Alemanya 1714-1787)

Què va fer? Va ser el reformador de l'òpera francesa al retornar a la música la funció de subratllar
l'acció dramàtica.
Obres més importants Les òperes: Alceste, Orfeo i Eurídice, Armida

BACH, Carl Philip Emanuel (Alemanya 1714-1788)

Què va fer? Va accentuar el règim de la melodia acompanyada harmònicament. Va contribuir en el
desenvolupament de la forma sonata per a piano. Va produir una música més senzilla que la del seu pare, en
un estil anomenat "galant", funcional, sense complicacions. Obres més importants: 6 sonates per a orgue;
sonata per a flauta i piano

HAYDN, Franz Joseph (Àustria 1732-1809)

Què va fer? Va donar al gènere de la simfonia la seva estructura fonamental, amb la que culmina el
"classicisme vienès". Va crear l'actual disposició del quartet de corda.
Obres més importants Les simfonies: Londres, Cop de timbal, París; els oratoris: Les estacions i la creació.
Obres per a piano.

MOZART, Wolfgang Amadeus (Àustria 1756-1791)

Què va fer? Va començar a composar als 4 anys i les seves obres barrejaven la gràcia de les creacions
italianes amb el rigor tècnic de la música Alemanya. Fou el primer compositor que defensà la figura del
músic com a artista, avançant-se a la ideologia romàntica. Obres més importants Les òperes: La flauta
màgica, Les noces de Fígaro, el Rèquiem. Les simfonies, les sonates, etc.

BEETHOVEN, Ludwig Van (Alemanya 1770-1827)

Què va fer? La seva obra comprèn tots els gèneres i és densa en contingut emocional, però a la vegada
d'una radical musicalitat. Publicà les seves primeres obres pianístiques als 12 anys. Va ser el precursor del
Romanticisme.
Obres més importants Les 9 simfonies; concerts per a piano; concert per a violí; concert per a violí,
violoncel i piano
ROMANTICISME I NACIONALISME 1800 - 1900
SORS, Ferran (Catalunya 1778-1831)
Què va fer? Va composar obres per a guitarra i diverses òperes i ballets.

WEBER, Carl Maria Von (Alemanya 1786-1826)

Què va fer? Va dirigir orquestres i fou pianista. Se’l pot considerar el creador de l'òpera romàntica
alemanya.
Obres més importants: Òperes, 2 concerts per a piano, 1 concert per a clarinet i un per a fagot

ROSSINI, Gioacchino (Itàlia 1792-1868)

Què va fer? Destaca com a compositor d’òperes còmiques i se’l coneix per ser creador de la nova
tendència "bel-cantista".
Obres més importants Les òperes: El Barber de Sevilla i Guillem Tell

SCHUBERT, Franz (Àustria 1797-1828)

Què va fer? És un dels compositors que enllaça el Classicisme amb el Romanticisme. Va aportar el Lied com
a creació quasi exclusiva d'ell i en va composar més de 600. També va escriure música per a orquestra,
òperes, música de cambra i música religiosa. Obres més importants Els lieders: La bella molinera, Viatge
d’hivern, La truita

BERLIOZ, Hector (França 1803-1869)

Què va fer? Màxim representant francès del romanticisme. Va ser un autèntic innovador. Va ser director
d'orquestra i crític musical.
Amb la Simfonia fantàstica (1830) va produir una revolució estètica per l'ús integral d'un programa
literari, va establir l'ús de la música programàtica com el gènere dominant a les obres orquestrals
romàntiques. En aquesta obra, així com a Harold a Itàlia, l'ús de la transformació d'un tema constant
anticipa el gènere de poema simfònic, que va desenvolupar a la idea coneguda com a leitmotiv, on a cada
personatge i situació li correspon el seu propi leitmotiv o motiu conductor. El 1844 Berlioz va publicar el
"Tractat d'instrumentació i orquestració modernes", el primer llibre que s'ocupava d'aquest aspecte.
Obres més importants Les òperes: Benvenuto Cellini, Els troians, La condemnació de Faust, La simfonia de
Romeu i Julieta

MENDELSSOHN, Felix (Alemanya 1809-1847)

Què va fer? Un dels creadors del romanticisme musical, aportant el sentit tradicional de la forma. Va ser
un excel·lent pianista, organista i compositor . Obres més importants Suite: Somni d'una nit d'estiu; 5
simfonies; concerts per a violí i 2 per a piano

CHOPIN, Frédéric (Polònia 1810-1849)

Què va fer? Compositor i pianista. Aporta al romanticisme musical una producció original per les intuïcions
harmòniques. La major part de les seves composicions són per a piano sol, instrument del qual era
considerat un virtuós i estudiós.
Obres més importants 2 concerts per a piano i orquestra; 3 sonates per a piano; 4 scherzos; 25 preludis;
19 nocturns

SCHUMANN, Robert (Alemanya 1810 -1856)

Què va fer? Va contribuir decisivament a la cristal·lització del romanticisme, aportant un toc intimista i
harmònicament refinat, sobretot, en el àmbit pianístic. Obres més importants 4 simfonies, concert per a
piano, concert per a violoncel; sonates i "lied".

LISZT, Franz (Hongria 1811-1856)

Què va fer? Compositor i pianista. Va ser el creador del poema simfònic i de la moderna tècnica de la
interpretació pianística.
Obres més importants Sonates; 19 rapsòdies; obres orquestrals: els preludis, Hamlet, Simfonia Dant i
Faust

WAGNER, Richard (Alemanya 1813-1883)

Què va fer? És un dels genis més notables de la història de la música. Enriqueix l’òpera transformant-la en
una obra que integra totes les arts aportant més intencionalitat potenciada amb el text i complementant
l’acció de la poesia i la música amb les arts plàstiques (decorats, escenografia, vestits, etc.) . Va introduir
el leitmotiv com a element de cohesió del discurs musical i va potenciar el procés de la dissolució tonal. Va
ampliar l’orquestra afegint a la formació habitual 1 trompeta baixa, 1 trombó contrabaix, 8 trompes, 2
tubes tenors, 2 tubes baixes, 1 tuba contrabaix i 8 arpes (L’anell dels Nibelungs).
Obres més importants Les òperes: L’holandès errant, Trista i Isolda, La Tetralogia "L'anell dels
Nibelungs" formada per 4 òperes (L'or del Rin, La Walkíria, Sígfrid i el El capvespre dels déus) pensades
per a ser interpretades seguides i d'una durada d'unes 4 hores cada una.

VERDI, Giuseppe (Itàlia 1813 -1901)

Què va fer? Va ser l'operista més qualificat del segle XIX. Màxim representant de l'òpera italiana, on els
protagonistes són la veu i la melodia. Obres més importants Òperes: Nabucco, Macbeth, Rigoletto, La
Traviata, Aïda; Rèquiem

SMETANA, Bedrich (República Txeca 1820-1884)

Què va fer? Representant del nacionalisme musical del seu país.
Obres més importants Simfonies: El meu país; Òperes. El petó

BRUCKNER, Anton (Àustria 1824-1896)

Què va fer? Va ser compositor i organista. Continuador del cromatisme wagnerià però amb melodies més
senzilles i de vegades basades en temes populars, amb un desenvolupament extens i complex.
Obres més importants Les 9 simfonies; 4 misses; 1 Te Deum; 1 quintet de corda.

STRAUSS II, Johann (Alemanya 1825-1899)

Què va fer? Reconegut pels seus valsos. Obres més importants Valsos: El Danubi blau, el vals de
l'emperador, Roses del sud; operetes: el ratpenat , etc.

BRAHMS, Johannes (Alemanya 1833-1897)

Què va fer? Va ser compositor i pianista. La seva música, plenament romàntica, mostra una gran influència
de Beethoven. Gran caràcter d’intensa expressivitat. Cultivador del Lied i de la música de cambra.
Obres més importants: Les seves quatre simfonies són obres mestres d'aquest gènere. Va escriure també
2 concerts per a piano, 1 per a violí, 1 per a violí i violoncel; lied: cançó de bressol; serenates, etc.

SAINT-SAËNS, Camille (França 1835-1921)

Què va fer? Va ser compositor i pianista. Obres més importants 5 simfonies; Suite: El carnaval dels
animals

BIZET, Georges (França 1838-1875)

Què va fer? . Compositor d'òperes . Obres més importants Òperes: Carmen, els pescadors de perles, Suite
"Arlesiana"

MUSSORGSKI, Modest (Rússia 1839-1881)

Què va fer? Compositor profundament nacionalista. Obres més importants Òpera: Boris Godunov, La
Konvanchina, La boda
TXAIKOVSKI, Piotr Ilitx (Rússia 1840-1893)
Què va fer? Creador del moviment musical rus contemporani. Obres més importants: les simfonies; 1
concert per a violí, 2 per a piano; òperes; poema simfònic; ballets: Trencanous, La bella dorment i Llac dels
cignes
DVORÁK, Antonin (República Txeca 1841-1904)
Què va fer? Un dels més importants i coneguts compositors del seu país. Obres més importants 9
simfonies (la més coneguda: el nou món); concerts per a violoncel i per a violí

GRIEG, Edvard (Noruega 1843-1907)

Què va fer? Va ser compositor i pianista. Creador del moviment musical del seu país i qualificat com a
màxim representant del nacionalisme nòrdic. Obres més importants Concert per a piano i orquestra; suite
“Peer Gynt”; 3 sonates per a violí; 1 quartet de corda; obres pianístiques

RIMSKY-KORSAKOV, Nikolai (Rússia 1844-1908)

Què va fer? Va ser compositor i director d'orquestra. Considerat com a creador de la consciència musical
moderna de Rússia.
Obres més importants Òperes: Nit de maig, La novia del Tzar, Sadko, el gall d'or; 3 simfonies, "Caprici
espanyol, op. 34". Va escriure tractats d’harmonia i orquestració,

ELGAR, Edward (Anglaterra 1857-1934)

Què va fer? La seva obra és de caràcter neoclàssic i influenciada pel simfonisme de Brahms.
Obres més importants Simfonies: 1 concert per a violí i orquestra; 1 suite; 1 obertura; varis oratoris

ALBÉNIZ, Isaac (Espanya 1860-1909)

Què va fer? Va ser compositor, pianista i creador de l'escola musical espanyola contemporània, amb un
marcat accent andalús.
Obres més importants De la seva obra pianística, original i creativa, cal destacar tres col·leccions de
musiques per a piano: la "Suite española" , els "Cantos de España" i la més important, la "Suite Ibèria".

MAHLER, Gustav (Àustria 1860-1911)

Què va fer? Compositor post-romàntic i director d'orquestra. A la seva obra Mahler combina estils i idees
musicals per a aconseguir nous efectes sonors, tant grandiosos com subtils. Podem trobar-hi passatges
eminentment cromàtics i utilitzava el recurs de la veu humana a algunes de les seves simfonies.
Obres més importants: Les 9 simfonies; Cants a la mort d'un nen, Cant de la Terra

STRAUSS, Richard (Alemanya 1864-1949)

Què va fer? Fou un dels més fidels seguidors de l'estil de Wagner. Compositor i director d'orquestra.
Reconegut per impulsar el poema simfònic. Obres més importants Poema simfònic: Així parlà
Zarathustra, Macbeth, Don Juan, Mort i transfiguració, Don Quixot, Elektra; Ballet: La Llegenda de Josep

SIBELIUS, Jean (Finlàndia 1865-1957)

Què va fer? Considerat com a millor representant en música de l'esperit del seu país i al mateix temps del
simfonisme pels romàntics. Obres més importants 7 simfonies; 1 concert per a violí; 2 quartets; diverses
obres

GRANADOS, Enric (Catalunya 1867-1916)

Què va fer? Va ser compositor i pianista d'un accent més romàntic que Albèniz. Creador del moviment
musical contemporani i d'una importantíssima escola d'interpretació pianística. Les seves obres s'acosten
més a l'estil de Chopin que al dels seus contemporanis. Obres més importants. Obres pianístiques:
Goyescas, Escenas románticas, Poema Dante, Danzas españolas; música de cambra; 2 òperes
SEGLE XX 1900 - Actualitat
DEBUSSY, Claude (França 1862-1918)
Què va fer? Va inaugurar un nou concepte d’harmonia en què els acords tenen sonoritat independent, en
aquell temps considerat com a sonoritat impressionista. En realitat, es va ajustar més a l’etiqueta del
modernisme, d’herència postromàntica.
Obres més importants Les obres simfòniques "preludi a la migdiada d'un faune, Nocturns i El mar. Obres
per a piano com la "Suite Bergamasque", Preludis, etc.

IVES, Charles (Amèrica 1874-1954)

Què va fer? Va alternar la composició amb les finances. Va aportar novetat que anticipen experiències
polirítmiques, politonals aleatòries dels nostres dies. Obres més importants 4 simfonies; música de
cambra; assajos de música microtonal

SCHÖENBERG, Arnold (Àustria 1874-1951)

Què va fer?. Va ser compositor en una primera etapa netament postromàntic, i en una segona, portat pel
cromatisme, és conduit a un règim expressionista que el portarà cap a l'atonalitat. Creador del
dodecafonisme.
Obres més importants La nit transfigurada; Pierrot Lunaire,l'òpera Moisès i Aaró, la Suite per a piano,
variacions per a orquestra.

BARTOK, Bela (Hongria 1881-1945)

Què va fer? Compositor i musicòleg, junt amb Zoltán Kodaly es van dedicar a la recerca de melodies
populars del seu país que donaren material de base per a les seves obres. La seva evolució compositiva va
des de l’estil nacionalista fins a arribar a un alt nivell d’abstracció, a vegades atonal.
Obres més importants: Rapsòdia per a piano i orquestra; l’òpera “El castell de barba blau” , ballet: “El
mandarí meravellós” i la sèrie de quaderns “Microcosmos” per a piano, concerts per a piano, un per a violí i
un altre per a viola, 6 quartets.

STRAVINSKI, Igor (Rússia 1882-1971)

Què va fer? Va ser compositor i director d'orquestra. S’imposà en el món musical amb els ballets. Principal
creador de la consciència musical dels nostres dies, per l'aportació d'un nou concepte del ritme i de les
estructures musicals. A les seves obres, el ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera
aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l'època. Obres més
importants. Ballets: L'ocell de foc, Petrushka, La consagració de la Primavera.

WEBERN, Anton Von (Àustria 1883-1945)

Què va fer? Junt amb Schönberg i Berg forma part de l'Escola de Viena, caracteritzada per passar
l'escriptura post-romàntica a l'atonal, i després a la dodecafònica. Se'l considera el punt de partida de la
majoria de les experiències modernes regides per la norma serial, com per exemple la melodia de timbres.
Obres més importants: 2 simfonies; 2 cantates; 1 quintet amb piano, Concert op. 24, Variacions per a
orquestra op. 30, etc.

BERG, Alban (Àustria 1885-1935)

Què va fer? Va ser el compositor que donà al sistema dodecafònic una de les seves projeccions més
interessants tècnicament i expressiva quan utilitza lliurement el sistema proposat per aquest.
Obres més importants: 2 òperes, Wozzeck i Lulú, concert per a violí, etc.

VILLALOBOS, Heitor (Brasil 1887-1959)

Què va fer? Compositor més important del Brasil. Reflecteix la música popular del seu país barrejada amb
la influència de la música occidental, especialment de Bach.
Obres més importants: Bachianas brasileiras, Choros; Concert per a guitarra i orquestra; 5 òperes, 7
simfonies, 12 quartets, etc.
PROKOFIEV, Sergei (Rússia 1891-1953)
Què va fer? Compositor i pianista rus que en la seva obra es barregen indiscriminadament un acusat sentit
de la forma, com també del color harmònic i un esperit melòdic dens.
Obres més importants: 5 concerts per a piano i orquestra, 2 per a violí i orquestra; conte popular: el Pere i
el llop

MILHAUD, Darius (França 1892-1974)

Què va fer? Compositor conegut per ser el creador de la politonalitat.
Obres més importants Òperes: Cristòfor Colom, Proteus, Bolívar, David, l’obra simfònica “La creació del
món”, música de cambra, e

MOMPOU, Frederic (Catalunya 1893-1987)

Què va fer?. Compositor i pianista amb caràcter intimista i líric. Mostrava un profund misticisme musical.
Les seves influències principals foren l’impressionisme francès i Erik Satie, donant-li un estil en el qual
l'expressió està concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar obstinats, imitacions de campanes
(harmònics), i un so meditatiu. Mestre del fraseig: imperceptiblement retarda i accelera sense que el
ritme intern se’n ressenti. Segons ell, “expressar és desplaçar cada nota sensible del seu lloc metronòmic,
moviment flotant sobre el rigor del compàs i obeint la nostra sensibilitat”.
Obres més importants . Obres per a piano: Impressions íntimes, suburbis, cançons i danses, paisatges.

TOLDRÀ, Eduard (Catalunya 1895-1962)

Què va fer? Va ser compositor, violinista i director d'orquestra. La seva obra denota gran sensibilitat
lírica.
Obres més importants L'òpera: el giravolt de maig, l'obra per a orquestra de corda "Vistes al mar".

GERSHWIN, George (Estats Units d’Amèrica, 1898 – 1937)

Què va fer?. Compositor i pianista. Va incorporar als motlles simfònics tradicionals l’essència rítmica,
tímbrica i expressiva del jazz.
Obres més importants. El 1924 compongué la primera obra simfònica de jazz de la història, la “Rapsòdia en
blau” i el 1935 la primera òpera de jazz, “Porgy i Bess”. A més de les esmentades, compongué òperes,
comèdies musicals, música per al cinema, etc.

ELLINGTON, Edward Kennedy (Duke). (Estats Units d’Amèrica, 1899 – 1974)

Què va fer?. Compositor, pianista i director de la seva pròpia orquestra. Una de les figures estel·lars del
jazz. Se’l considera el millor arranjador que ha donat el jazz.
Obres més importants: Ha compost més de 450 temes de jazz, suites, música per a pel·lícules.

COPLAND, Aaron (Estats Units d’Amèrica 1900-1990)

Què va fer? Compositor d'estil incisiu i la seva orquestra brillant.
Obres més importants Ballet: Rodeo, Appalachian Spring, música de cambra

SHOSTAKOVITX, Dimitri (Rússia 1906-1975)

Què va fer? Màxim representant del simfonisme modern. Obres més importants 13 simfonies, diverses
òperes

MESSIAEN, Oliver (França 1908-1992)

Què va fer?. Compositor i organista. Utilitza el serialisme integral (altures, durades, intensitats, timbres,
silencis, etc.) en algunes de les seves obres. Creà un sistema tonal propi basat en els modes i utilitzà
ritmes de les cultures asiàtiques (especialment la hindú), així com els cants dels ocells. Obres més
importants Quartet per la fi dels temps, Visions de l’amen .

CAGE, John (Nord Amèrica 1912-1992)

Què va fer?. Reconegut per ser un dels capdavanters de la música aleatòria. La seva obra integra diverses
influències que van des de la filosofia budista fins a la vinculació amb els moviments d’avanguarda
americans. Destaca per la recerca de sonoritats tímbriques mitjançant instruments tradicionals
prèviament preparats i utilitza també oscil·ladors elèctrics, cintes magnetofòniques, etc. Obres més
importants Atlas Enclipticalis, Música de canvis, Trenta peces per a cinc orquestres, etc.

LUTOSLAWSKI, Witold (Polònia 1913 -1994)

Què va fer? El 1954 va presentar el Concert per a Orquestra, que mostra la influència de Bartók en l'ús
del folklore. Les obres dels seus cinquanta i seixanta anys tenen més energia experimental d'un jove que
les seves composicions inicials, emprant mètodes aleatoris. Obres més importants 1 simfonia; 1 concert;
música de cambra; diverses variacions simfòniques

BRITTEN, Benjamin (Anglaterra 1913-1976)

Què va fer? Compositor, pianista i director d'orquestra. Va ser el compositor més important d'Anglaterra
i un dels més interessant del moviment musical dels nostres dies. Va composar obres tonals i melòdiques i
atorgà un caràcter personal a la tradició.
Obres més importants Òpera: Peter Grimes, Billy Budd

BERNSTEIN, Leonard (Nord Amèrica 1918 -1990)

Què va fer? Compositor i director d'orquestra. Va ser titular de la New York Philarmonic Symphony
Orchestra. La seva obra té influències del jazz i comprèn la majoria dels gèneres.
Obres més importants Musical: 3 simfonies, 1 missa, musicals com “West Side Story”, etc.

LIGETI, Gyorgy (Hongria 1923 - 2006)

Què va fer? Compositor cultivador de la música electrònica amb les seves variants aleatòries. La seva
música ha estat utilitzada pel cèlebre director cinematogràfic Stanley Kubrick en pel·lícules com ara 2001:
Una odissea de l'espai, El Resplendor o Eyes Wide Shut. Obres més importants: Articulació, atmosferes,
aventures

BOULEZ (França 1925)

Què va fer? Compositor que ha realitzat una de les revolucions musicals més profundes del món actual.
Seguint el model de serialisme integral, combina el puntillisme amb aspectes melòdics, rítmics i harmònics
més propers a la sensibilitat tradicional. El seu llenguatge musical sintetitza el racionalisme i la llibertat
(de vegades expressat en forma de aleatorietat).
Obres més importants: Le marteau sans maitre, Structures, etc.

STOCKHAUSEN, Karlheinz (Alemanya 1928)

Què va fer? Va desenvolupar fins als seus límits extrems, els principis serials continguts en l'obra de
Webern. A més, és el principal creador de la música electrònica.
Obres més importants: Kontra-punkte, Refrain, Kontacte, etc.

PENDERECKI, Krysztof (Polònia 1933)

Què va fer? Representant més qualificat de l'actual escola polonesa en la que destaca com a descobridor
de noves possibilitats en l'ús dels instruments de corda i de la veu humana. És creador d'un nou
expressionisme musical.
Obres més importants A "Víctimes d'Hiroshima" (1959-1961) crea superposicions de quarts de to a
manera de clúster i diferents formes d’interpretació simultànies. L'"Stabat Mater" a 12 veus, Anaklasis,
Threni, etc.