DOSSIER FORMULACIÓ EN

QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

FORMULACIÓ DE QUÍMICA INORGÀNICA.

1. VALÈNCIA.

És la capacitat que té un àtom d’un element per a combinar-se amb els àtoms d’altres
elements i formar compostos.
La valència és un nombre, positiu o negatiu, que ens indica el nombre d’electrons que
guanya, perd o comparteix un àtom amb un altre àtom o àtoms.

2. VALÈNCIES DELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SISTEMA PERIÒDIC.

2.1. METALLS.

VALÈNCIA 1 VALÈNCIA 2 VALÈNCIA 3

Liti Li Beril·li Be Alumini Al
Sodi Na Magnesi Mg
Potassi K Calci Ca
Rubidi Rb Estronci Sr
Cesi Cs Zinc Zn
Franci Fr Cadmi Cd
Argent Ag Bari Ba
Radi Ra
VALENCIES 1, 2 VALENCIES 1, 3 VALENCIES 2, 3
Coure Cu Or Au Níquel Ni
Mercuri Hg Tal·li Tl Cobalt Co
Ferro Fe
VALENCIES 2, 4 VALENCIAS 2, 3, 6 VALENCIES 2, 3, 4, 6, 7

Platí Pt Crom Cr Manganès Mn

Plom Pb
Estany Sn

2.2. NO METALLS.

VALÈNCIA -1 VALENCIES +/- 1, 3, 5, 7 VALÈNCIA -2

Fluor F Clor Cl Oxigen O
Brom Br
Iode I
VALENCIES +/- 2, 4, 6 VALENCIES 2, +/- 3, 4, 5 VALENCIES +/- 3, 5
Sofre S Nitrogen N Fòsfor P
Seleni Se Arsènic As
Tel·luri Te Antimoni Sb
VALENCIES +/- VALÈNCIA 4 VALÈNCIA 3
2, 4
Carboni C Silici Si Bor B
2.3. HIDROGEN.
VALÈNCIA +/-1
Hidrogen H

1
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

• L'hidrogen (H) presenta nombre d’oxidació +1 amb els no metalls i -1 amb els metalls.

• El fluor (F) només presenta el nombre d’oxidació -1.

• L’oxigen (O) presenta el nombre d’oxidació -2, excepte en els peròxids on és -1

• Els metalls alcalins (grup 1, o grup del Li) tenen 1 electró de valència, tendiran a
perdre’l posseint sempre en els compostos nombre d’oxidació +1.

• Els metalls alcalinoterris (grup 2, o grup del Be) tenen 2 electrons de valència,
tendiran a perdre’ls posseint sempre en els compostos nombre d’oxidació +2.

• El grup del B (grup 13) té 3 electrons de valència, tendiran a perdre’ls posseint

sempre en els compostos nombre d’oxidació +3.

• El grup del C (grup 14) té 4 electrons de valència, que tendeixen a compartir-los,

tenen nombre d’oxidació +4 enfront dels no metalls, i nombre d’oxidació -4 enfront
dels metalls i al H.

• El grup del N (grup 15) té 5 electrons de valència, tendiran a guanyar 3 posseint

sempre amb el H i amb els metalls nombre d’oxidació -3.

• Els calcògens (grup 16, o grup del O) tenen 6 electrons de valència, tendiran a
guanyar 2 posseint sempre amb el H i amb els metalls nombre d’oxidació -2.

• Els halògens (grup 17, o grup del F) tenen 7 electrons de valència, tendiran a guanyar
1 posseint sempre amb el H i amb els metalls nombre d’oxidació -1.

• Dins dels metalls de transició hem de saber que l'Ag té nombre d’oxidació +1, el Zn
i Cd tenen nombre d’oxidació +2, i el SC, I i La tenen nombre d’oxidació +3.

3. NOMENCLATURES.

FORMULACIÓ: S’escriu a l’esquerra de la fórmula el símbol de l’element amb més caràcter

metàl·lic (com més a l’esquerra es troba en el Sistema Periòdic, més gran és el seu caràcter
metàl·lic i si dos elements es troben en un mateix grup , té més caràcter metàl·lic el que es troba
més avall).

2
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

La valència d’un element es posa com a subíndex de l’altre, i se simplifica si és possible, així
tindrem que la suma de les valències serà 0.

NOMENCLATURA: En primer lloc s’escriu el nom de l’element amb menor caràcter metàl·lic i a
continuació s’escriu el nom de l’element amb major caràcter metàl·lic.
Per a anomenar els compostos químics inorgànics se segueixen les normes de la IUPAC (unió
internacional de química pura i aplicada). S’accepten tres tipus de nomenclatures per als
compostos inorgànics, la sistemàtica, la nomenclatura de stock i la nomenclatura tradicional.

3.1. NOMENCLATURA SISTEMÀTICA ( IUPAC ).

Per a anomenar compostos químics segons esta nomenclatura s’utilitzen els prefixos:
MONO_, DI_, TRI_, TETRA_, PENTA_, HEXA_, HEPTA_ ...

Cl2O3 Triòxid de diclor

I2O Monòxid de diiode

3.2. NOMENCLATURA DE STOCK.

En aquest tipus de nomenclatura, quan l’element que forma el compost té més d’una
valència, esta s’indica al final, en nombres romans i entre parèntesis:

Fe(OH)2 Hidròxid de ferro (II)

Fe(OH)3 Hidròxid de ferro (III)

3.3. NOMENCLATURA TRADICIONAL.

En esta nomenclatura per a poder distingir amb què valència funcionen els elements en
eixe compost s’utilitzen una sèrie de prefixos i sufixos:

Hipo_ _os València menor

3 valències 4 valències

_os
2 valències
1 valència _ic
Per_ _ic València major

4. SUBSTÀNCIES D’UN SOL ELEMENT:

Substàncies simples.
Xn

En general s’anomenen amb el nom de l’element constituent, i la seva fórmula serà el símbol de
l’element (Fe, Na, Cu, C, etc), excepte les següents molècules que es presenten en forma
diatòmica o triatòmica, i s’anomenen segons la IUPAC amb els prefixos di- o tri-, encara que és
freqüent que apareguin sense prefixos.
3
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

H2 Dihidrògen o hidrogen F2 Difluor o fluor

N2 Dinitrògen o nitrogen Cl2 Diclor o clor
O2 Dioxigen o oxigen Br2 Dibrom o brom
O3 Trioxigen o Ozó I2 Diiode o iode
Fe Ferro C Carboni
Na Sodi S Sofre

5. ÒXIDS.

Són compostos binaris formats per la combinació d’un element i oxigen. Hi ha dos classes
d’òxids que són els òxids bàsics i els òxids àcids (anhídrids).

5.1. ÒXIDS BÀSICS.

Són compostos binaris formats per la combinació d’un metall i l’oxigen. La seva fórmula
general és:
M2OX
On M és un metall i X la valència del metall (el 2 correspon a la valència de l’oxigen).

LES VALÈNCIES DELS ELEMENTS S’INTERCANVIEN ENTRE ELLS I ES POSEN COM A

SUBÍNDEXS. (Si la valència és parell se simplifica).

Valènci Fórmula N. sistemàtica N. stock N. tradicional

a (la més freqüent)
1 Na2O Monòxid de disodi Òxid de sodi (I) Òxid sòdic
2 Ca2O2 = CaO Monòxid de calci Òxid de calci (II) Òxid càlcic
2 Fe2O2 = FeO Monòxid de ferro Òxid de ferro (II) Òxid ferrós
3 Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro (III) Òxid fèrric
4 Pb2O4 = PbO2 Diòxid de plom Òxid de plom (IV) Òxid plúmbic

5.2. ÒXIDS ÀCIDS O ANHÍDRIDS.

Són compostos binaris formats per un no metall i oxigen. La seva fórmula general és:
N2Ox
On N és un no metall i la X la valència del no metall (el 2 correspon a la valència de
l’oxigen).

LES VALÈNCIES DELS ELEMENTS S’INTERCANVIEN ENTRE ELLS I ES POSEN COM A

SUBÍNDEXS. (Si la valència és parell se simplifica).

4
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

València Fórmula N. sistemàtica N. stock N. tradicional

(la més freqüent)
F 2O Monòxid de difluor Òxid de fluor (I) Anhídrid hipofluorós
(excepció a la norma
general de prefixos i
1 sufixos)
Cl2O Monòxid de diclor Òxid de clor (I) Anhídrid hipoclorós)
2 SO Monòxid de sofre Òxid de sofre (II) Anhídrid hiposulfurós
3 I2O3 Triòxid de diiode Òxid de iode (III) Anhídrid iodós
4 SeO2 Diòxid de Seleni Òxid de seleni (IV) Anhídrid selenós
5 Br2O5 Pentaóxid de dibrom Òxid de brom (V) Anhídrid bròmic
6 S 2O 3 Triòxid de sofre Òxid de sofre (VI) Anhídrid sulfúric
7 I2O7 Heptaóxid de diiode Òxid de iode (VII) Anhídrid periòdic

La nomenclatura tradicional dels òxids de nitrogen és un tant especial

València Fórmula N. sistemàtica * N. stock * N. tradicional

2 NO Òxid nitrós
4 NO2 Òxid nítric

3 N 2O 3 Anhídrid nitrós
5 N 2O 5 Anhídrid nítric
*Escriu els noms que falten en la taula.

1.- Completa la taula següent:

FÒRMULA Nomenclatura SISTEMÀTICA Nomenclatura de STOCK Nomenclatura TRADICIONAL

CO2
Fe2O3
Fe O
Cu2O
Cu O
SO3
Ag 2O

Diòxid de silici

Òxid de magnesi

Pentaòxid de diclor

Òxid de nitrogen (V)

5
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

Òxid de nitrogen (III)

Diòxid de sofre

Òxid de sodi

Heptaòxid de diiode

2.- Completa la taula següent:

FÒRMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
NiO

Li2 O

B2 O3

Pb O2

CaO

HgO

Au2 O

Òxid de clor(I)

Òxid de níquel( III)

Triòxid de difòsfor

Òxid de sofre (VI)

Diòxid de carboni

Òxid d’estany (II)

Monòxid de ferro

3.-Utilitza la nomenclatura sistemàtica per a formular i anomenar l’òxid que s’obté en unir-se
l’oxigen amb l’element següent:
a) zinc b) plom, amb valència +2 c) sofre, amb valència +4 d) potassi e) argent
f) or, valència +3 g) cadmi h) alumini i) coure, amb valència +2

6
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

6. HIDRURS.

Són compostos binaris formats per un metall i Hidrogen. La seva fórmula general és:
MHX
On M és un metall i la X la valència del metall.

L'HIDROGEN SEMPRE TÉ VALÈNCIA 1.

Valènci Fórmula N. sistemàtica N. stock N. tradicional

a (la més freqüent)
1 NaH Monohidrur de sodi Hidrur de sodi (I) Hidrur sòdic
2 FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro (II) Hidrur ferrós
3 FeH3 Trihidrur de ferro Hidrur de ferro (III) Hidrur fèrric
4 SnH4 Tetrahidrur d’estany Hidrur estany (IV) Hidrur estànnic

7. HIDRURS DE NO METALLS.

Hi ha no metalls com el nitrogen, fòsfor, arsènic antimoni, carboni, silici i bor que formen
compostos amb l’hidrogen i que reben noms especials.
Nitrogen, fòsfor, arsènic, antimoni i el bor funcionen amb la valència 3 i el carboni i el silici
ho fan amb valència 4.

València Fórmula N. tradicional N. sistemàtica

3 NH3
3 PH3
3 AsH3
3 BH3
3 SbH3
(la més utilitzada)
Amoníac Trihidrur de nitrogen
Fosfina Trihidrur de fòsfor
Arsina Trihidrur d’arsènic
Borà Trihidrur de bor
Estibina Trihidrur d’antimoni

4 CH4 Metà Tetrahidrur de carboni

4 SiH4 Silà Tetrahidrur de silici

4.- Completa la taula següent:

FÒRMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
CaH 2
Sn H4
NH 3
B H3
CH 4
PbH 4
PbH 2
7
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

FÒRMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
Tetrahidrur de carboni

Hidrur de calci

Dihidrur de plom

Hidrur de plom (IV)

Trihidrur de ferro

Hidrur de sodi

5.- Completa la taula següent:

FÒRMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
RbH

KH

BaH2

SiH4

NaH

SnH2

CsH

Trihidrur d’alumini

Hidrur de magnesi

Dihidrur de cobalt

Hidrur de coure (I)

Trihidrur de níquel

Hidrur de mercuri(II)

8
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

8. ÀCIDS HIDRÀCIDS.

Són compostos binaris formats per un no metall i hidrogen. Els no metalls que formen
estos àcids són els següents:
Fluor, clor, brom, iode (tots ells funcionen amb la valència 1)
Sofre, seleni, tel·luri (funcionen amb la valència 2).
La seva fórmula general és:
Hx N
On N és el no metall i la X la valència del no metall. (L'hidrogen funciona amb valència 1).

València Fórmula* N. tradicional * N. tradicional *

(quan està en (quan està en
dissolució) estat pur)
1 HF Àcid fluorhídric Fluorur d’hidrogen
1 HCl Àcid clorhídric Clorur d’hidrogen
1 HBr
1 HI
2 H 2S Àcid sulfhídric Sulfur d’hidrogen
2 Selenur d’hidrogen
2 Àcid tel·lurhídric
*Escriu les dades que falten en la taula

9. HIDRÒXIDS.

Són compostos formats per un metall i el grup hidroxil (OH). La seva fórmula general és:
M(OH)X

On M és un metall i la X la valència del metall

EL GRUP -OH SEMPRE TÉ VALÈNCIA 1.

Valènci Fórmula N. sistemàtica N. stock N. tradicional

a (la més freqüent)
1 NaOH Hidròxid de sodi Hidròxid de sodi (I) Hidròxid sòdic.
2 Ca(OH)2 Dihidròxid de calci Hidròxid de calci (I) Hidròxid càlcic
2 Ni (OH)2 Dihidróxid de níquel Hidròxid de níquel Hidròxid niquelós
(II)
3 Al(OH)3 Trihidróxid d’alumini Hidròxid d’alumini Hidròxid alumínic
(III)
4 Pb(OH)4 Tetrahidróxid de plom Hidròxid de plom Hidròxid plúmbic
(IV)

9
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

6.- Completa la taula següent:

FORMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
Na OH
Zn (OH ) 2
Al(OH )3
Fe(OH ) 2
Fe(OH )3
Pb(OH ) 4
Pb(OH ) 2
Dihidròxid de coure

Hidròxid de níquel (III)

Trihidròxid d’or

Hidròxid de coure (I)

Monohidròxid d’argent

Hidròxid de potassi

Hidròxid de calci

7.- Completa la taula següent:

FORMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
Cu OH

Sr(OH)2

HgOH

Ni(OH)3

Hg(OH)2

Mg(OH)2

KOH

10
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

FORMULA Nomenclatura Nomenclatura de Nomenclatura

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL
hidròxid de ferro (II)

Hidròxid de sodi (I)

Trihidròxid d’alumini

Hidròxid de coure (I)

Monohidròxid potassi

Hidròxid de estronci (II)

Hidròxid de beril·li (II)

8.- Formula i anomena els hidròxids de:

a) argent b) cobalt, amb valència +2 c) Coure, amb valència +2 d) calci
e) níquel, amb valència +3

11
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

EXERCICIS COMPLEMENTARIS:

1.- Formula les substàncies següents:

1. Òxid de bari
2. Òxid de sodi
3. Òxid d’argent
4. Òxid d’alumini
5. Òxid de níquel (III)
6. Òxid de clor (VII)
7. Hidrur de liti
8. Hidrur d’argent
9. Àcid bromhídric
10. Àcid sulfhídric
11. Amoníac
12. Àcid clorhídric
13. Hidrur de calci
14. Òxid d’estronci
15. Hidròxid de calci
16. Hidròxid de ferro (III)
17. Hidròxid d’alumini
18. Hidròxid de potassi

2.- Posa nom als compostos següents en nomenclatura stock i en tradicional:

1. Na2O

2. CaO

3. Ag2O

4. NiO

5. Cl2O7

6. P2O5

7. LiH

12
 DOSSIER FORMULACIÓ EN
QUÍMICA INORGÀNICA.
1R BATXILLERAT

8. CaO

9. AgH

10. HBr

11. H2S

12. NH3

13. HCl

14. CaH2

15. PH3

16. Cs2O

17. AsH3

18. Li2O

19. MgH2

20. Ca(OH)2

21. Fe(OH)3

22. Al(OH)3

23. KOH

24. HgO

25. NaOH

26. CH4

13
 INS MARIA AURÈLIA
CAPMANY
QUIMICA 1ER

3.- Anomenar els següents compostos amb els tres tipus de nomenclatures

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL

SrH2
CaH2
PbH2
CH4
PH3
H2Se
HI
SiH4
HCl
Co2O3
CoO
PtO2
Pt O
K 2O
PbO2
Fe2O3
FeO
B 2O 3
N2O3
N2O5
Cl2O
Cl2O7
P 2O 3
CO2
CO
SiO2
CaS
Fe2S3
FeS

14
 INS MARIA AURÈLIA
CAPMANY
QUIMICA 1ER

SISTEMÀTICA STOCK TRADICIONAL

FeBr3
FeBr2
CaF2
Mg(OH)2
CuOH
Ni(OH)3
Ni(OH)2

4.- Formula els següents compostos

NOM FÒRMULA
Hidrur ferrós
Hidrus fèrric
Hidrur alumínic
Hidrur cúpric
Hidrur potàssic
Metà
Silà
Àcid clorhídric
Amoníac
Estibina
Fosfina
Òxid niquèlic
Òxid càlcic
Òxid beríl·lic
Òxid cúpric
Òxid carbònic
Òxid hiposulfurós
Òxid bòric
Òxid sulfurós
15
 INS MARIA AURÈLIA
CAPMANY
QUIMICA 1ER

NOM FÒRMULA
Òxid sulfúric
Òxid hipobromós
Òxid bromós
Òxid bròmic
Òxid perbròmic
Clorur sòdic
Sulfur fèrric
Fosfur càlcic
Hidròxid alumínic
Hidròxid potàssic
Hidròxid magnèsic
Hidròxid fèrric
Hidrur d'alumini
Sulfur fèrric
Fosfur càlcic
Hidrur de níquel (II)
Òxid de ferro (III)
Òxid de plom (IV)
Sulfur de níquel (III)
Hidròxid d'or (III)
Trihidrur de ferro
Sulfur de dihidrogen
Fluorur d'hidrogen
Triòxid de diferro
Diòxid de plom
Diòxid de carboni
Pentòxid de difòsfor
Heptòxid de diclor
16
 INS MARIA AURÈLIA
CAPMANY
QUIMICA 1ER

5.- Formuleu i doneu el nom en les dues nomenclatures que falten. Per exemple, si
es dona el nom per Stock, haureu de dir el nom per sistemàtica i per tradicional.

tel·lurur de plom (IV) ………………………………………………………………………………

bromur d'hidrogen ………………………………………………………......................................
diclorur de mercuri ………………………………………………………................................
carbur d'argent ………………………………………………………...........................................
nitrur cùpric ………………………………………………………............................................
hidrur de liti ……………………………………………………………………………………….
selenur d'alumini ………………………………………………………........................................
àcid bromhídric ………………………………………………………...........................................
selenur d'hidrogen ………………………………………………………......................................
nitrur d'alumini ………………………………………………………............................................
tetraclorur d'estany ……………………………………………………….....................................
fluorur d'or (III) ………………………………………………………............................................
tel·lurur d'hidrogen ………………………………………………………......................................
selenur amoniós …...…………………………………………………..........................................
clorur de calci………………………………………………………..............................................
fosfur de magnesi ……………………………………………………….......................................
amoníac ……………………………………………………….....................................................
Tetranitrur de tricarboni ………………………………………………………..............................
lodur d'alumini ………………………………………………………............................................
Tetraclorur de carboni ………………………………………………………................................
Heptaclorur de iode ………………………………………………………....................................
Pentabromur de difosfor ……………………………………………………….............................
Disulfur de carboni ……………………………………………………….....................................
Antimonur de ferro (ll) ……………………………………………………….................................

17
 INS MARIA AURÈLIA
CAPMANY
QUIMICA 1ER

6.- Anomena els compostos següents:

SAL STOCK TRADICIONAL

PCl3
BrCI5
SF2
ICI5
Al2S3
Na2C
CCI4
Ca3N2
NI5
CsCI
OF2
Kl
SiCI4
TiCI4
Ag3P
Be3N2
Zn3P2
SnCI4
AuCI3
K 2S
FeF3
Ca3Sb2
Li2S
Ag3P
Be3N2
Zn3P2
PbS2
AIP
PbS
PbCI2

18
 19

10.SALS BINÀRIES (o Sals d’Àcids Hidràcids)

• Sal binària: compost binari format per la combinació d’un metall (que actua amb valència
positiva) amb un no metall (del grup XVI o XVII que actua amb valència
negativa).

+m -x
• Formulació: M + X → Mx X m
(METALL (valència +m) + NO-METALL (valència –2 (grup XVI) i –1 (grup XVII))

• Nomenclatura:
Ø Nomenclatura de Stock:
“ NO-METALL -ur de METALL ( m )” valència del metall entre parèntesi i
en números romans si pot actuar
amb més d’una
Ø Nomenclatura Sistemàtica:
(Prefix numeral) – NO METALL-ur de + (Prefix numeral)-nom del metall

Ex: Nomenclatura d’Stock Nomenclatura Sistemàtica

Ni2S3 Sulfur de níquel (III) Trisulfur de diníquel

GRUP VI

CaSe Selenur de calci Selenur de calci

K2Te Telerur de potassi Telerur de dipotassi

AuF3 Fluorur d’or (III) Trifluorur d’or

GRUP VII

NaCl Clorur de sodi Clorur de sodi

LiBr Bromur de liti Bromur de liti

PtI4 Iodur de platí (IV) TetraIodur de platí

Exercici : Completa el següent quadre de sals binàries:

FÒRMULA NOMENCLATURA STOCK NOMENCLATURA SISTEMÀTICA

1 FeI2
2 Fluorur de Níquel (III)
3 CuS
4 Bromur de calci
5 Triselenur de dior
6 Selenur de plom (II)
7 MnTe2
8 ZnS
9 Iodur d’estany (IV)
10 KCl
11 Iodur d’argent
 20

11.COMBINACIONS DE DOS NO-METALLS

• Combinació de dos no-metalls: compost binari format per la combinació d’un no-metall
amb un altre no-metall. El no-metall amb caràcter més electronegatiu actua amb valència
negativa i es posa a la dreta de la fórmula i l’altre actua amb valència positiva.

+a -b
• Formulació: X + X → XbXa (NO-METALL (valència +a) + NO-METALL (valència –

b))

• Nomenclatura: s’anomenen igual que les sals binàries.

Ex: Nomenclatura d’Stock Nomenclatura Sistemàtica

IF Fluorur de iode (I) Fluorur de iode

NBr3 Bromur de nitrogen (III) Tribromur de nitrogen

CCl4 Clorur de carboni (IV) Tetraclorur de carboni

Exercici : Completa el següent quadre de compostos de dos no-metalls:

FÒRMULA NOMENCLATURA STOCK NOMENCLATURA SISTEMÀTICA

1 IBr
2 Clorur de nitrogen (V)
3 SeCl4
4 Sulfur de carboni (IV)
5 P2Se3
6 N2S5
 21

12. PERÒXIDS

-2
• Peròxid: compost binari format per la combinació de l’anió peròxid (O2) amb l’hidrogen o
un element metàl·lic.
Nota:En aquests compostos, l’oxigen té valència –1, i el grup peròxid en conjunt té
valència –2.

+m -2
• Formulació: M + (O2) →M2(O2)m (METALL(valència +m) + GRUP

PERÒXID(valència –2))
1r) Escrivint el grup peròxid a la dreta sense simplificar el seu subíndex 2
2n) Escrivint l’altre element (M) a l’esquerra.

Ex: : Ba
+2
+ (O2)
-2
→ Ba2(O2)2 → Ba2O4 → BaO2
SI ES POT SIMPLIFICAR ja que si dividim els subíndexs per
2 continua present l’agrupació peròxid O2

Na
+1
+ (O2)
-2
→ Na2(O2) → Na2O2
NO ES POT SIMPLIFICAR ja que si dividim els subíndexs
per 2 no continua present l’agrupació peròxid O2

• Nomenclatura de Stok:
“Peròxid de + nom del metall ( m )””
Ex:

Formulació Nomenclatura de Stock

H2O2 Peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada)

Hg2O2 Peròxid de mercuri (II)

Ag2O2 Peròxid d’argent

Li2O2 Peròxid de liti

 22

Exercici : Completa el següent quadre de hidròxids:

FÒRMULA NOMENCLATURA STOCK NOMENCLATURA SISTEMÀTICA

1 Hidròxid de calci
2 Pb(OH)4
3 Hidròxid de ferro (III)
4 Hidròxid de coure
5 NaOH
6 Hidròxid d’alumini
7 AgOH
8 Tetrahidròxid de platí
9 Au(OH)3
10 Hidròxid de mercuri (II)

Exercici : Completa el següent quadre de peròxids:

FÒRMULA NOMENCLATURA STOCK

1 Peròxid de platí (IV)
2
Peròxid de beril·li
3 Peròxid de rubidi
4 MgO2
5 Peròxid de cesi
6 Peròxid de calci
7 SrO2
8 PbO4
9 AlO3
10 Peròxid de níquel (II)
 23
COMPOSTOS TERNARIS

• Compostos ternaris: formats per la combinació de tres elements.

• Tipus:
3.1 . Oxoàcids
3.2 . Oxosals

13. OXOÀCIDS

• Oxoàcid: compost ternari format per la combinació d’hidrogen, un no-metall o un element

de transició amb nombre d’oxidació elevat i l’oxigen.
La fórmula general és H2XaOb+1 on l’hidrogen actua amb valència +1, X és un
element no-metàl·lic amb valència positiva i l’oxigen actua amb valència -2.
• Formulació:
Ø Afegint una molècula d’aigua a l’òxid de l’element no-metàl·lic o de transició.

XaOb + H2O → H2XaOb+1

1r) Caldrà formular l'òxid corresponent a la valència amb què actua el no-metall o l’element
de transició.
2n) Un cop fet l’òxid, caldrà sumar-li una molècula d'aigua. Sempre cal escriure la seva
fórmula començant pel símbol de l'hidrogen seguit del símbol de l'element no metàl·lic i
finalment el de l'oxigen amb els corresponents subíndexs trobats.
3r) Simplifiquem la fórmula total si tots els subíndexs són divisibles alhora per un mateix
nombre i el resultat és un nombre enter.
Ex: HNO3

1r) N
+5
+O
-2
→ N2O5
2n) N2O5 + H2O → H2N2O6

3r) H2N2O6 → HNO3

• Nomenclatura tradicional:
En aquest cas s'ajuda d'uns prefixos diferents dels anteriors. Són els que anomenem
prefixos dels àcids i depenen de la valència amb què actua el no metall o element de
transició i del nombre de valències que té. Segons això es formularan així:
“àcid (prefix dels àcids si cal) + [nom de l'element no metàl·lic] + (sufix dels àcids)”
 24

València València
....... .........
+ gran + petita

-ic
Elements amb una valència
Elements amb dues valències -ic -ós
Elements amb tres valències -ic -ós hipo-...-ós
Elements amb quatre valències per-...-ic -ic -ós hipo-...-ós

Ex 1: L’element Clor té 4 estats d’oxidació possibles +7, +5, +3, +1

- Si actua amb estat d’oxidació +7: àcid percloric

Cl
+7
+O
-2
→ Cl2O7
Cl2O7 + H2O → H2Cl2O8 → HClO4

- Si actua amb estat d’oxidació +5: àcid cloric

Cl
+5
+O
-2
→ Cl2O5
Cl2O5 + H2O → H2Cl2O6 → HClO3

- Si actua amb estat d’oxidació +3 : àcid clorós

Cl
+3
+O
-2
→ Cl2O3
Cl2O3 + H2O → H2Cl2O4 → HClO2

- Si actua amb estat d’oxidació +1: àcid hipoclorós

Cl
+1
+O
-2
→ Cl2O
Cl2O + H2O → H2Cl2O2 → HclO

EXCEPCIONS:
• Oxoàcids especials: cas en el que actua el B, P, As i Sb
• Formulació: Es poden formar dos oxoàcids diferents: un com els comentats anteriorment i
un altre en el que enlloc de sumar-hi una molècula d’aigua n’hi sumaran tres.
• Nomenclatura: S’anomenen igual que els anteriors tenint present que quan s’ha sumat
una sola molècula d’aigua cal afegir el prefix meta- just abans del nom de l’element no
metàl·lic o del prefix que el precedeix i en el cas que es sumin tres molècules d’aigua la
seva nomenclatura no té variació o cal afegir el prefix orto- - just abans del nom de
l’element no metàl·lic o del prefix que el precedeix.
 25

Àcids del fòsfor (arsènic i antimoni):

P2O3 + H2Oà H2P2O4 à HPO2 Àcid metafosforós

P2O3 + 2 H2Oà H4P2O5 Àcid difosforós o ácid pirofosforós
P2O3 + 3 H2Oà H6P2O6 à H3PO3 Àcid ortofosforós o ácido fosforós

P2O5 + H2Oà H2P2O6 à HPO3 Àcid metafosfòric

P2O5 + 2 H2Oà H4P2O7 Àcid difosfòric o pirofosfòric
P2O5 + 3 H2Oà H6P2O8 à H3PO4 Àcid ortofosfòric o ácid fosfòric

Ácids del bor

B2O3 + H2Oà H2B2O4 à HBO2 Àcid metabòric

B2O3 + 2 H2Oà H4B2O5 Àcid dibòric o ácido pirobòric
B2O3 + 3 H2Oà H6B2O6 à H3BO3 Àcid ortobòric o ácid bòric

Àcids del crom i el manganés:

El crom i el manganés tot i ser metalls formen oxoàcids amb els seus estats d’oxidació més alts:

Crom.

Estat d’oxidació +6: H2CrO4 Àcid cròmic

L’ àcid cròmic pot dimeritzar i patir la pèrdua d’ una molècula d’aigua donant lloc a l’àcid dicròmic:

2 H2CrO4 à H4 Cr2 O8 à H2 Cr2 O7

Ácido dicròmic

Manganés.

Estat d’oxidació +6: H2 Mn O4 Àcid mangànic

Estat d’oxidació +7 : H Mn O4 Àcid permangànic

ácido hipocloroso: Cl2O + H2O ⎯→ H2Cl2O2 ⎯→ HClO

ácido cloroso: Cl2O3 + H2O ⎯→ H2Cl2O4 ⎯→
HClO2 ácido clórico: Cl2O5 + H2O ⎯→ H2Cl2O6 ⎯→
HClO3 ácido perclórico: Cl2O7 + H2O ⎯→ H2Cl2O8 ⎯→
HClO4 ácido hiposulfuroso: SO + H2O ⎯→ H2SO2
ácido sulfuroso: SO2 + H2O ⎯→ H2SO3
ácido sulfúrico: SO3 + H2O ⎯→ H2SO4
ácido nitroso: N2O3 + H2O ⎯→ H2N2O4 ⎯→ HNO2
ácido nítrico: N2O5 + H2O ⎯→ H2N2O6 ⎯→ HNO3
ácido metafosforoso: P2O3 + H2O ⎯→ H2P2O4 ⎯→ HPO2
 26

ácido metafosfórico: P2O5 + H2O ⎯→ H2P2O6 ⎯→ HPO3

ácido pirofosforoso:
ácido pirofosfórico:
ácido ortofosforoso:
ácido ortofosfórico:
ácido metabórico:
ácido tetrabórico:
ácido ortobórico:
ácido carbónico:
ácido metasilícico:
ácido ortosilícico:
P2O3 + 2H2O ⎯→ H4P2O5
P2O5 + 2H2O ⎯→ H4P2O7
P2O3 + 3H2O ⎯→ H6P2O6 ⎯→ H3PO3
P2O5 + 3H2O ⎯→ H6P2O8 ⎯→ H3PO4
B2O3 + H2O ⎯→ H2B2O4 ⎯→ HBO2
2B2O3 + H2O ⎯→ H2B4O7
B2O3 + 3H2O ⎯→ H6B2O6 ⎯→ H3BO3
CO2 + H2O ⎯→ H2CO3
SiO2 + H2O ⎯→ H2SiO3
SiO2 + 2H2O ⎯→ H4SiO4

14. SALS NEUTRES

Deriven dels àcids en què tots els hidrògens han estat substituïts per cations. El no metall
juntament amb els oxígens constitueix el 'anió' i la seva valència negativa és igual al nombre
d'hidrògens que tenia l'àcid. Aquests anions es nomenen com l'àcid, substituint la terminació
ós per it i la terminació ic per at.

Per nomenar una sal es nomena primer l'anió de l'àcid acabat en '*it' o en 'at' segons
correspongui i després es nomena el metall acabat en 'ós' o en '*ic' segons actuï amb la
valència menor o major (nomenclatura funcional), o bé s'indica la valència del metall entre
parèntesi (nomenclatura de la *IUPAC)

Ácido Fórmula Valencia del Anión Valencia del Nombre del

átomo central anión anión
-
hipocloroso HClO +1 ClO -1 hipoclorito
bromoso HBrO2 +3 BrO2- -1 bromito
fluórico HFO3 +5 FO3- -1 fluorato
periódico HIO4 +7 IO4- -1 peryodato
hiposulfuroso H2SO2 +2 SO2- -2 hiposulfito
selenioso H2SeO3 +4 SeO3- -2 selenito
telúrico H2TeO4 +6 TeO4- -2 telurato
nítrico HNO3 +5 NO3- -1 nitrato
metafosforoso HPO2 +3 PO2- -1 metafosfito
piroarsénico H4As2O7 +5 As2O7-4 -4 piroarseniato
antimónico H3SbO4 +5 SbO4-3 -3 antimoniato
carbónico H2CO3 +4 CO3-2 -2 carbonato
metasilícico H2SiO3 +4 SiO3-2 -2 metasilicato
ortosilícico H4SiO4 +4 SiO4-4 -4 ortosilicato
crómico H2CrO4 +6 CrO4-2 -2 cromato
dicrómico H2Cr2O7 +6 Cr2O7-2 -2 dicromato
mangánico H2MnO4 +6 MnO4-2 -2 manganato
permangánico HMnO4 +7 MnO4- -1 permanganato
 27

Vegem alguns exemples

S al N.funcional Nombre sistemático

NaClO hipoclorito de sodio monoxoclorato(I) de sodio
K2SO3 sulfito potásico trioxosulfato(VI) de potasio
FeSO4 sulfato ferroso o de hierro(II) tetraoxosulfato(VI) de hierro(II)
Mg(MnO4)2 permanganato de magnesio ditetraoxomanganato(VII) de magnesio
Cu(NO3)2 nitrato cúprico o de cobre(II) ditrioxonitrato(V) de cobre(II)

14. SALS ÀCIDES

Les sals àcides resulten de la substitució parcial dels hidrògens d'un àcid per metalls. Estan
formades per un anió que encara conté hidrogen i el metall. Aquests anions es nomenen
afegint el prefix hidrogen, *dihidrógen, *trihidrógen, etc., al nom de l'anió neutre. D'altra banda
es nomenen com les sals neutres.
També es poden nomenar intercalant la paraula àcid en el nom de la sal, precedida d'un prefix
(mico, vaig donar, *tri, etc...) per indicar el nombre d'hidrògens que queden sense substituir.
Hi ha una nomenclatura més antiga, que avui es considera incorrecta, per al cas en què se
substitueixin la meitat dels hidrògens de l'àcid. Consisteix a nomenar la sal com si fos neutra,
anteposant en prefix '*bi '.

Fórmula Nombres de la IUPAC Nom. vulgar

NaHSO4 sulfato ácido de sodio, bisulfato sódico
hidrógenosulfato sódico

NaH2PO4 fosfato diácido de sodio,

dihidrogenofosfato sódico

Al2(HPO4)3 fosfato monoácido de aluminio,

monohidrógeno fosfato de aluminio

LiHCO3 carbonato ácido de litio, bicarbonato lítico

hidrógeno carbonato de litio
Exercicis de formulació

2.2. Oxoàcids

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)H 3 BO3 a) Àcid sulfúric
b)H 2 SO3 b) Àcid arsènic
c)HNO2 c) Àcid fosfòric
d )HClO d) Àcid iòdic
e)HNO3 e) Àcid mangànic
f ) HMnO4 f) Àcid hipobromós
g )HBrO3 g) Àcid clòric
h)H 4 P2 O7 h) Àcid hipoiodós
i)HIO4 i) Àcid sulfurós
j)H 2 CO3 j) Àcid cròmic

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)H 3 AsO3 a) Àcid hipoclorós
b)H 2 SO4 b) Àcid carbònic
c) HMnO4 c) Àcid nitrós
d )HIO d) Àcid sulfúric
e)HBrO3 e) Àcid permangànic
f )HClO4 f) Àcid bromós
g )H 2 SeO4 g) Àcid clorós
h)H 2 S 2 O7 h) Àcid iòdic
i)H 2 SO3 i) Àcid dicròmic
j)HNO2 j) Àcid hipobromós

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)H 3 PO4 a) Àcid hipoiodós
b)HBrO3 b) Àcid iòdic
c) H 2 SO3 c) Àcid fosforós
d )HClO3 d) Àcid fosfòric
e)H 2 SeO4 e) Àcid nitrós
f ) H 2 MnO4 f) Àcid hipoclorós
g )HIO g) Àcid bròmic
h)H 4 P2 O7 h) Àcid carbònic
i)HBrO3 i) Àcid sulfuric
j)H 2 CO3 j) Àcid cròmic
Exercicis de formulació:

2.3. Els diàcids

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)H 2 S 2 O5 a) Àcid diarsènic
b)H 2 S 2 O7 b) Àcid difosforòs
c) H 2 Cr2 O7 c) Àcid disilícic
d )H 4 P2 O7 d) Àcid diselenós
e)H 4 B2 O5 e) Àcid diarseniós
f )H 2 C 2 O5 f) Àcid dicarbònic
g )H 4 P2 O5 g) Àcid difosfòric
h)H 2 Se2 O7 h) Àcid diarsènic
i)H 4 As 2 O5 i) Àcid disulfuròs
j)H 4 As 2 O7 j) Àcid dicròmic

Distingeix entre oxoàcids i diàcids:

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)H 3 PO4 a) Àcid hipoiodós
b)HBrO3 b) Àcid difosfòric
c) H 2Cr2O7 c) Àcid fosforós
d )H 4 P2 O7 d) Àcid fosfòric
e)H 2 SeO4 e) Àcid dicarbònic
f )H 2 S 2 O7 f) Àcid hipoclorós
g )HIO g) Àcid bròmic
h)H 4 P2 O5 h) Àcid diarseniòs
i)HBrO3 i) Àcid sulfuric
j)H 2 CO3 j) Àcid dibòric
Exercicis de formulació

3. Sals Neutres

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a) Na 3 BO3 a) Sulfat de liti
b)BeSO3 b) Arseniat de sodi
c) NH 4 NO2 c) Fosfat de mercuri (I)
d ) AgClO d) Iodat de coure (I)
e)KNO3 e) Manganat de potassi
f )RbMnO4 f) Hipobromit de plata
g )LiBrO3 g) Clorat d’amoni
h) Na 4 P2 O7 h) Hipoiodit de rubidi
i)CsIO4 i) Sulfit de mercuri (I)
j)MgCO3 j) Cromat de cesi

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)Ba 3 ( AsO3 ) 2 a) Hipoclorit de ferro (III)
b)Fe2 (SO4 ) 3 b) Carbonat d’alumini
c)Co(MnO4 ) 3 c) Nitrit de platí (II)
d ) Al (IO) 3 d) Sulfat de pal·ladi (IV)
e)Pb( BrO3 ) 4 e) Permanganat de cobalt (III)
f )CuClO4 f) Hipobromit de plom (II)
g )PbSeO4 g) Clorit d’or (III)
h)Pb(SeO4 ) 2 h) Iodat de magnesi
i) NiSO3 i) Dicromat d’amoni
j) AuNO2 j) Hipoclorit de calci

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)Zn3 (PO4 ) 2 a) Carbonat de ferro (III)
b)Co(BrO3 ) 3 b) Sulfat de mercuri (II)
c) PbSO3 c) Fosfat d’or (III)
d )HgClO3 d) Bromat de níquel (II)
e)Pb(SeO4 ) 2 e) Nitrat d’amoni
f ) Fe2 (MnO4 ) 3 f) Clorat d’alumini
g )Co(IO) 3 g) Permanganat de zinc
h)PtP2 O7 h) Nitrit de mercuri (I)
i) AuBrO3 i) Sulfit de plom (II)
j)Pd (CO3 ) 2 j) Hipoiodit d’alumini
 Exercicis de formulació

Exercicis de repàs.

FÓRMULA NOM NOM FÓRMULA

a)PtH 4 a) Metà
b)HCl b) Sulfur de plom (IV)
c)HgTe c) Fosfat de ferro (III)
d )HgClO3 d) Àcid carbònic
e)FeH 3 e) Nitrat d’amoni
f ) Fe2 (MnO4 ) 3 f) Pentaòxid de dibrom
g )ZnO g) Àcid clorhídric
h)Hg 2 O h) Cianur de zinc
i)Cl 2 O5 i) Carbur de sodi
j)Pd (CO3 ) 2 j) Sulfur d’alumini
k )Pt (CN )4 k) Carbonat d’estany (II)
l )H 2 Se(aq ) l) Peròxid d’hidrogen
m) HNO2 m) Òxid de liti
n) Al 2 O3 n) Bromat de coure (II)
o) NH 3 o) Nitrat de magnesi
p)Hg 3 N 2 p) Hidròxid de coure (II)
q)Co(IO) 3 q) Àcid fosfòric
r)CdO2 r) Amoníac
s)HBrO3 s) Òxid de pal·ladi (IV)
t )HF(aq ) t) Hipoiodit de cadmi
u) Al (OH )3 u) Peròxid de magnesi
v)Co(CN )3 v) Sulfat de beril·li
w)PbSO3 w) Fosfur de sodi
x)Cs 2 O2 x) Bromat d’amoni
y)PtO2 y) Nitrur de zinc
z)SnS 2 z) Àcid sufhídric
)1CuS 1) Heptaòxid de diiode
)2Br2 O7 2) Cianur de zinc
)3AuBrO3 3) Hidròxid d’alumini
)4FeCO3 4) Hipoiodit de mercuri (II)
 FORMULACIÓ I 4t d’ESO:

Sèrie 1
1. Òxid de sodi 2. Òxid de plom (II)

3. diòxid de sofre 4. Monòxid de carboni

5. Triòxid de dinitrogen 6. Hidrur de plata

7. Hidròxid d’or (III) 8. Sulfur d’hidrogen

9. Àcid bromhídric 10. Clorur de potassi

11. Àcid sulfúric 12. Àcid iodós

13. Hipoiodit d’estronci 14. Permanganat de ferro (III)

15. Dicromat de coure (II) 16. Li2O

17. MgO 18. CO2

19. B2O3 20. NO

21. RaH2 22. Co(OH)2

23. Be(OH)2 24. PH3

25. HBr 26. Al2Se3

27. HClO4 28. KNO3

29. HMnO4 30. CaCO3

1r BAT
 FORMULACIÓ I

Sèrie 2
1. Òxid de calci 2. Òxid de platí(IV)

3. Diòxid de carboni 4. Tetraòxid de dinitrogen

5. Hidrur de Liti 6. Hidròxid d’alumini

7. Amoníac 8. Sulfur de zinc

9. Clorur d’hidrogen 10. Àcid fluorhídric

11. Àcid nítric 12. Àcid perclòric

13. Ortofosfat de calci 14. Permanganat de potassi

15. Dicromat de sodi 16. Fe2O3

17. PtO2 18. CO2

19. Cl2O5 20. N2O5

21. BaH2 22. Ag(OH)

23. Cu(OH)2 24. AsH3

25. H2S 26. NH4Cl

27. H2SO3 28. KNO3

29. NaClO 30. Ca(ClO3)2

1r BAT
 FORMULACIÓ I

Sèrie 3
1. Òxid de potassi 2. Òxid de plom (II)

3. Òxid de fòsfor (V) 4. Òxid de cobalt (III)

5. Diòxid de nitrogen 6. Hidrur de coure (I)

7. Hidrur d’or (III) 8. Clorur d’hidrogen

9. Àcid iodhídric 10. Clorur de rubidi

11. Àcid sulfhídric 12. Metà

13. Arsina 14. Amoníac

15. disulfit de sodi 16. MnO

17. CO 18. Al2O3

19. N2O3 20. BaH 2

21. CoO 22. BeO

23. ZnS 24. AgBr

25. Cs2S 26. NiCl3

27. KI 28. MnF3

29. SrO 30. Ca(IO2)2

1r BAT