Professional Documents
Culture Documents
2 Texto
2 Texto
XIII)
1 — En conseqüència, Glaucó, vaig dir, ¿aquesta llei del cant és ja la que l’exercici dialèctic
2 [dialégesthai, διαλέγεσθαι] acompleix? Tot i ser intel·ligible, l’imitaria la facultat de la
3 vista, que dèiem que s’aplica a mirar als vivents tal com són, als astres tal com són i per
4 fi al sol tal com és. Així, també quan algú s’aplica mitjançant l’exercici dialèctic sense
5 recórrer als sentits i sí a la raó, a marxar cap al que és cada cosa en ella mateixa i no es
6 deté abans d’haver capit amb aquest enteniment què és el bé en si, aquest pervé al límit
7 mateix de l’intel·ligible [noetós, νοητός] com aquell pervenia llavors al del visible [oratós,
8 ορατός].
11 — Sí.
12 — I l’alliberament dels lligams, vaig fer jo, i girar-se de les ombres cap a les figures i el
13 foc i muntar del fons de la cova fins al sol, i allí la impossibilitat de mirar encara als
14 animals i a les plantes i a la llum del sol, sinó només a les divines figures reflectides en
15 les aigües i a les ombres de les coses de debò però no ja a les ombres de les figures que
16 projecta un foc que, comparat amb el sol, és de la mateixa mena que elles: l’aplicació a
17 totes les arts de què hem anat parlant té aquest poder, a més de fer muntar allò que de
18 més lúcid hi ha en l’ànima cap a la contemplació del que hi ha de millor en la realitat, de
19 la mateixa manera com abans feia muntar allò que de més clar hi ha en el cos cap a la
20 contemplació del que hi ha de més palès en l’àmbit del corporal i del visible.
QÜESTIONS