Departament d’Enginyeria Mecànica.

Àrea de Màquines i Motors Tèrmics

TEMA 4. CICLES DE GAS PER A LA PRODUCCIÓ DE TREBALL

4.1 - MOTORS ALTERNATIUS

Característiques dimensionals

4.1.1 Calcular la relació de compressió i el rendiment teòric d’un motor basat en cicle Otto que té un
diàmetre de cilindre de 150 mm i una carrera de 150 mm, si el volum de la cambra de combustió
és 294.44 cm3?. γ = 1,33
R: 10, 53.2 %

4.1.2 Un motor de ε = 10 té una cambra de combustió de forma cilíndrica en prolongació del cilindre. El
diàmetre del cilindre és de 84.1 mm i la carrera 90 mm. Determinar l’alçada de la cambra de
combustió i quan s’hauria de reduir aquesta per a que ε sigui igual a 10.5.
R: 10 mm, 0,53 mm

Cicle Otto

4.1.3 Un cicle Otto d’aire standard té una relació de compressió de 8.5. al començament de la
compressió la pressió és de 100 kPa i la temperatura 300 K. La calor absorbida és de 1400 kJ/kg.
Suposant capacitat calorífica variable amb la temperatura (cas 1) i constant (cas 2), calcular:
a) El treball específic net
b) El rendiment tèrmic
c) La pressió mitja efectiva
R: cas 1: a) 721.1 kJ/kg, b) 51.5 %, c) 949.2 kPa
cas 2: a) 805.4 kJ/kg, b) 57.5 %, c) 1060 kPa

4.1.4 Un motor de gasolina de quatre cilindres gira a 3000 rpm, i es pot considerar que evoluciona
segons un cicle d’Otto d’aire estàndard. Cada cilindre té un volum de 400 cm3 i la relació de
compressió és de 8. Si l’aire abans de començar el procés de compressió es troba a 1 bar i 290 K, i
la temperatura màxima del cicle és 2200 K, calcular:
a) La calor absorbida
b) El rendiment tèrmic
c) La pressió mitja efectiva
d) l’exergia transferida per l’aire en el procés de cessió de calor, en kJ, per To = 290 K i
po= 1 bar.
e) La potència neta, en kW
Fer el càlcul suposant calor específic variable amb la temperatura (cas 1) i també constant (cas 2).
R: cas 1: a) 0.67 kJ, b) 50.6 %, c) 9.71 bar, d) -0.18 kJ, e) 34 kW
cas 2: a) 0.53 kJ, b) 57 %, c) 8.57 bar, d) -0.11 kJ, e) 30 kW
 Departament d’Enginyeria Mecànica. Àrea de Màquines i Motors Tèrmics

Cicle Diesel

4.1.5 Al començament de la compressió en un cicle Diesel d’aire estàndard, les condicions són P = 200
kPa, i T = 380 K. La relació de compressió és de 20 i la calor específica absorbida és 900 kJ/kg.
Calcular amb capacitat calorífica variable (cas 1) i constant (cas 2): a) La temperatura màxima ;
b) La pressió màxima; c) La relació de combustió; d) El treball net específic; e) El rendiment
tèrmic; f) L’exergia transferida per l’aire en el procés de cessió de calor en kJ/kg. Agafar To = 300
K i Po = 100 kPa
R: cas 1: a) 1879 K, b) 11959 kPa, c)1.66, d) 543.5 kJ/kg, e) 60.4 %, f) – 174.1 kJ/kg
cas 2: a) 2154 K, b) 13240 kPa, c)1.71, d) 594 kJ/kg, e) 66 %, f) – 143.6 kJ/kg

4.1.6 Un motor de combustió interna desplaça un volum de 3 litres. Els processos dintre de cada cilindre
del motor es modelitzen com un cicle Diesel d’aire estàndard amb capacitat calorífica variable i
amb una relació de combustió de 2.5. L’estat de l’aire a l’inici de la compressió és: 95 kPa, 22ºC i
el volum en aquest moment és de 3.17 litres. Determinar suposant capacitat calorífica variable, el
treball net del cicle, en kJ, i la potència desenvolupada pel motor, en kW, si el cicle s’executa
1000 vegades per minut.
R: 3.18 kJ/cicle, 53.05 kW

4.1.7 L’estat al començament de la compressió en un cicle Diesel d’aire standard està fixat a 100 kPa i
310 K. La relació de compressió és de 15. Per a les relacions de combustió de 1.5, 2 i 2.5,
determinar per capacitat calorífica variable (cas 1) i constant (cas 2): a) temperatura màxima, en
K, b) la pressió al final de l’expansió, en kPa, c) el treball net, en kJ/kg, d) el rendiment tèrmic.
R (per Rc=1.5): Cas 1: a) 1301 K, b) 189.2 K, c) 297.5 kJ/kg, d) 59.4 %
Cas 2: a) 1374 K, b) 176 K, c) 290 kJ/kg, d) 63 %

4.1.8 Un cicle Diesel d’aire standard té una temperatura màxima de 1800 K. A l’inici de la compressió
les condicions d’operació són: 95 kPa i 300 K. La massa de l’aire és de 12 g. Per a les relacions de
compressió de 15, 18 i 21, calcular suposant capacitat calorífica variable: a) el treball net del cicle,
en kJ, b) rendiment tèrmic, c) la pressió mitjana efectiva, en kPa.
R (per Rc=15): a) 7.39 kW, b) 54.3 %, c) 728.3 kPa

Cicle Dual

4.1.9 Un cicle dual d’aire estàndard té una relació de compressió de 9 i al començament de la

compressió, la pressió és de 100 kPa i la temperatura 300 K. La calor específica absorbida és 1400
kJ/kg, les dues terceres parts dels quals s’absorbeixen a volum constant i la resta a pressió
constant. Calcular suposant capacitat calorífica variable: a) La temperatura final de cada procés
d’absorció de calor. ; b) El treball net específic ; c) El rendiment tèrmic i d) La pressió mitja
efectiva
R: a) 1758 K, 2133 K, b) 726.8 kJ/kg, c) 51.9 %, d) 949.7 kPa
 Departament d’Enginyeria Mecànica. Àrea de Màquines i Motors Tèrmics

Altres cicles

4.1.10 A continuació es mostra el diagrama pressió-volum específic d’un cicle Atkinson d’aire estàndard.

El cicle consta d’una compressió isentròpica, d’un procés d’absorció de calor a volum constant,
una expansió isentròpica i una cessió de calor a pressió constant. Per un cicle Atkinson en
particular, la relació de compressió en la compressió isentròpica és de 8.5 i al començament del
procés de compressió, la pressió és de 100 kPa i T=300 K. Si la calor específica absorbida a
volum constant és de 1400 kJ/Kg, calcular suposant capacitat calorífica variable:
a) El treball net específic
b) El rendiment tèrmic
c) La pressió mitja efectiva
R: a) 855.1 kJ/kg, b) 61.1 %, c) 379.2 kPa

Prestacions efectives

4.1.11 Un motor de dos temps té 8 cilindres amb un diàmetre de 260 mm i una carrera de 980 mm. La
pressió mitjana efectiva és de 16.8 bar, la velocitat de gir són 250 rpm amb un consum específic
de 177 g/kWh utilitzant un combustible amb un poder calorífic de 42700 kJ/kg.
Calcular: a) Cilindrada unitària i total, b) Treball per cicle i per cilindre, c) Potència efectiva total,
d) Parell motor, e) Rendiment efectiu, f) Consum de combustible en g/s
R: 0.416 m3, 87.4 kJ/cicle cil, 2914 kW, 111.3 kNm, 47.6 %, 143 g/s

4.1.12 En un laboratori es vol estudiar un motor de gasolina d’un cilindre i 4 temps. Se sap que el
diàmetre del cilindre és de 76,2 mm i la carrera és de 60,32 mm. Es mesura el parell motor que
resulta ser de 14.9 Nm a 2600 rpm. Calcular:
a) La potència efectiva
b) La pressió mitjana efectiva
R: 4057 W, 682 kPa
 Departament d’Enginyeria Mecànica. Àrea de Màquines i Motors Tèrmics

Cogeneració amb Motors alternatius

4.1.13 Un motor alternatiu per a aplicacions de cogeneració té les següents característiques: rendiment
elèctric 37.1 %, temperatura de sortida dels gasos d’escapament: 516ºC, cabal volumètric de gasos
d’escapament: 100 Nm3/min (condicions normals: 0ºC i 1 atm, 101.3 kPa), calor recuperable de
les camises de refrigeració: 624 kW. L’aigua de refrigeració del motor (cp= 4.184 kJ/kgK) entra a
70 ºC i surt a 80ºC. Aquesta aigua de refrigeració després recupera calor dels gasos d’escapament
i ha de sortir a 93ºC. L’aigua de les camises surt del motor a 90ºC i retorna a 82ºC. Suposar pels
gasos d’escapament que la composició és similar a la del aire (cp = 1 kJ/kg K) i amb
comportament de gas ideal. a) Fer un esquema de la instal·lació identificant i numerant tots els
corrents i dibuixar el perfil de temperatures del bescanviador de recuperació de calor de les
camises i dels gasos d’escapament. b) Calcular la temperatura de sortida a atmosfera dels gasos
d’escapament, c) Calcular el consum de combustible en kW, d) calcular el rendiment global del
sistema de cogeneració.
R: b) 120ºC, c) 3019 kW, d) 86 %

4.1.14 Un motor de cogeneració produeix 1500 kW de potència elèctrica amb un rendiment elèctric del
35%. La relació calor/electricitat (RCE) és de 1.43. Calcular:

a) La potència tèrmica consumida en forma de combustible.

b) La calor generada al sistema de cogeneració, el seu rendiment tèrmic i el rendiment global.
R: a) 4286 kW, b) 2143 kW, 50%, 85%

La planta de cogeneració opera 6000 h/any i tota la calor generada pel motor s’utilitza en una
planta industrial i tota l’electricitat generada s’exporta a la xarxa. El rendiment de la xarxa
elèctrica és del 36% i el d’una caldera convencional es pot considerar del 90%. Calcular:

c) Consum d’energia primària del sistema convencional (sense cogeneració).

d) L’estalvi d’energia primària en MWh/any i en percentatge.
e) El Rendiment elèctric equivalent (REE)
R: c) 39287 MWh/a, d) 13572 MWh/a, 34.5%, e) 78.7%

El preu de l’electricitat comprada o venuda a la xarxa és de 100 €/MWh i el del gas natural és de
23 €/MWh. L’extra cost que suposa instal·lar el sistema de cogeneració és de 1500 € per kW de
potència elèctrica de la cogeneració. Calcular:

f) El cost d’operació d’un sistema convencional (sense cogeneració).

g) L’estalvi econòmic aconseguit amb el sistema de cogeneració en M€/any i en percentatge.
h) El període de retorn de la inversió.
R: f) 1.228 M€/any, g) 0.637 M€/any, 51.9%, h) 3.5 anys