U.D.

2 La reflexió filosòfica sobre l’Ésser humà FILOSOFIA

NATURA i HOMINITZACIÓ
( EVOLUCIÓ BIOLÒGICA DE L'ÉSSER HUMÀ )

2. INTRODUCCIÓ: El procés d'Hominització

L'Hominització fa referència a l'evolució biològica de la nostra espècie com a procés
prolongat en un llarg període de temps i no com una realitat tancada en sí mateixa i definida per
sempre; relacionant-se així, d'una forma molt estreta, amb l'Evolucionisme i especialment amb l'obra
de Darwin. Així la noció d'Hominització se separa tant de les concepcions Mítiques o religioses com
del Fixisme.
En general l'Hominització es refereix a tot un conjunt de processos biogenètics i evolutius que, i
des de l'aparició de l'Homo sapiens a l'Àfrica oriental fa uns 200.000 anys aproximadament, han anat
conformant la nostra espècie fins a l'actualitat.
A partir d'aquest desenvolupament o antropogènesi, el procés d'Hominització es caracteritzarà per
importants transformacions anatòmiques, fisiològiques i psicosocials, tot i que en bona part serien
també canvis simultanis i interdependents amb l'altre gran procés d'evolució social i cultural
anomenat procés d'Humanització.
Totes aquelles transformacions van permetre, entre d'altres, la nostra independència
funcional del cervell i de les mans i la seva conjunció ( que metafòrica i analògicament podríem
considerar que simbolitzen la relació entre la teoria i la pràctica ) són sens dubte els fonaments de
l'aparició d'unes altres transformacions psíquiques i d'adquisició d'habilitats que anirien des del
maneig i fabricació d'instruments fins a l'aparició del llenguatge i del pensament. En definitiva, fins a
la consideració que per damunt de la nostra naturalitat o animalitat posseïm també la condició
d'Éssers socials i culturals.

2.1 Els principals Canvis evolutius

El primer que es posa de manifest, en observar els registres fòssils dels homínids, és el
progressiu desenvolupament tant de la configuració mateixa dels ossos fins a la consolidació de la
posició erecta, com també la creació i manipulació de les primeres eines gràcies a l'alliberament de les
mans com a principals trets anatòmics, juntament amb l'augment de la capacitat cranial.
Paral·lelament i en relació a les primeres formes de cooperació i transformació de l'entorn ( la caça,
l'alimentació, el descobriment del foc... ) sorgiren també uns nous trets fisiològics.

A. Canvis ANATÒMICS I FISIOLÒGICS :

• El Bipedisme o posició erecta, s’hauria consolidat gràcies a un canvi climàtic que va convertir
els boscos en què vivien els nostres avantpassats en sabanes. Aquest bipedisme provoca
canvis anatòmics com: la pèrdua de la capacitat prènsil dels peus (per prendre coses),
modificació de la pelvis més ampla i curta, canvis en la columna vertebral i enfortiment del coll.
Però sobretot permet una millor supervivència d’aquells primers homínids, tant a l'hora de
caçar com de poder preveure l'arribada d'enemics, ja que la nova visió frontal va fer guanyar
una millor capacitat d’observació dels grans espais de la sabana.

• L'alliberament de les Mans va ser una de les conseqüències més importants, abans no
citades, de la posició erecta. L'alliberament de les extremitats superiors, va permetre que les
mans quedessin lliures de la funció locomotriu per a manipular objectes eficaçment i utilitzar-los
com a eines o construir-ne de noves, ajudant als primers homínids a caçar, defendre’s,
construir... Aquesta transformació de les mans és fonamental en l’evolució. Humana.

1
U.D. 2 La reflexió filosòfica sobre l’Ésser humà FILOSOFIA

En alliberar-se la Mà, aquesta es fa molt més curta que la d'altres primats i els dits
s'escurcen proporcionalment. Aquests canvis anatòmics van fer possible que els dits actuen
d'una manera molt més harmònica adquirint una gran varietat de moviments i entre ells, el més
important va ser l'anomenat «efecte pinça». És a dir, que quan el dit polze evolucionà i va
quedar oposat als altres dits, aleshores va aparèixer la gran possibilitat d'agafar els objectes o
bé amb molta força o bé tractar-los també amb molta delicadesa.

• L'augment de la capacitat cranial seria, en primer lloc, una conseqüència del canvi anatòmic
en la reducció progressiva de la mandíbula ,la posició bípeda ( que va permetre disminuir la
temperatura del cervell ), l'alimentació ( que va passar de ser vegetariana a omnívora ) així
com també de l'alliberament de les mans ( per la gran estimulació nerviosa en l'elaboració i
manipulació d'objectes ).
En tot cas, quan es parla d’augment de capacitat cranial no ens referim únicament al volum del
cervell. Un crani més gran no significa necessàriament més intel·ligència, sinó que aquesta
està relacionada amb el desenvolupament de determinades àrees del cervell com l’àrea de
Broca o de Wernicke i que possibiliten el llenguatge simbòlic.

• L'alimentació i sobretot la capacitat de manipular i transformar els aliments és sens dubte una
diferència fonamental respecte a les altres espècies.
Els animals, fisiològicament adapten el seu cos a l'aliment, però contràriament és l'espècie
humana la que adapta l'aliment al seu cos; el transforma amb la finalitat d'adaptar-lo
fisiològicament tant als nous canvis de la mandíbula com per a facilitar la masticació i posterior
digestió. I tot producte d'una nova dieta omnívora més àmplia.
A això va contribuir-hi el descobriment i utilització del foc per transformar els aliments, fent-
los més tous i masticables, o per coure'ls en aigua eliminant-ne substàncies tòxiques o
amargues i fent-los més agradables i digeribles.

• La «juvenilització» fa referència al fet que l'ésser humà seria l'únic que conservaria trets
fisiològics o caràcters juvenils tot i haver arribat a l'edat adulta , com a conseqüència d'un
desenvolupament fisiològic molt més lent i immadur respecte a les altres espècies.
Això seria el resultat de tota una sèrie de factors de dependència social ( tenir molta cura
dels fills durant molt de temps ) i que per tant, al sentir-nos més protegits això faria que el
nostre creixement sigui menys necessari a curt termini, amb un període d'infantesa molt més
llarg i una gran dilatació en els nostres períodes d'aprenentatge que, de fet, no finalitzen mai.
La lentitud i immaduresa es mostra per exemple amb el fet que les dents tarden molt a
créixer, les sutures cranials se solden lentament, la pubertat és molt tardana...

B. Canvis PSICOSOCIALS:
• Els caràcters Socials apareixen dins del marc d'una creixent i major activitat cooperativa en
tasques cada vegada més «artificials» ( tasques de vigilància, tècniques de caça, cura del foc i
elaboració dels aliments... ); uns fets que incidiren decisivament en l'aparició d'una activitat
típicament humana: compartir amb altres membres del grup i acumular coneixements per
aplicar-los a les condicions d'un treball cooperatiu.

Tot això generarà una major necessitat de conductes socials amb una nova dimensió social i
que en la seva transmissió de valors, tècniques i coneixements arribarà a ser el que avui
anomenen Cultura o dimensió Cultural.

2
U.D. 2 La reflexió filosòfica sobre l’Ésser humà FILOSOFIA

• L'aparició del Llenguatge i el seu desenvolupament dins de la creixent complexitat d'aquella

nova dimensió social i cultural, es deu sobretot a la necessitat associada d'un progrés en la
comunicació entre tots els membres del grup.

És a dir, tot i que moltes espècies tenen mitjans de comunicació, la complexitat social i de
coneixements que caracteritza a l'Ésser humà farà que es vegi obligat a generar codis de
transmissió de la informació cada cop més complexes.

Finalment direm que, el desenvolupament del llenguatge constitueix l'element més important
de tots els que hem plantejat fins ara, en tant que permetrà a l'Ésser humà:
- Anunciar actes abans de realitzar-los, la qual cosa implicarà un major
grau de desenvolupament intel·lectual.
- Reconstruir el món simbòlicament i, per tant, interpretar i modificar aquest món.

A partir de totes aquestes transformacions, modificacions o canvis, podem dir que l'Ésser humà
finalitza la seva evolució física o biològica. De fet, un cop acabat el procés d'Hominització i la
seva evolució, l'Ésser humà transformarà el medi natural per tal de no dependre d'ell i començar així a
construir-ne un altre, que de fet condicionarà tant o més la posterior evolució humana: el medi
Cultural.
____________________

TEXT La mà i el cervell
« Avui la mà continuaria essent la d'un simi, perfectament adaptada per recollir fruits,
furgar en el nas o pessigar els congèneres, si no hagués caigut sota la influència d'un altre
òrgan en evolució. En aquest cas no es tracta d'un òrgan nou, sinó del desenvolupament més
intens d'un ja existent: el cervell (...)
Aquest desenvolupament més intens, fa 4-2 milions d'anys, va comportar la facultat de vincular
causes i efectes, cosa que l'avantpassat primat no estava en condicions de fer. Aquesta facultat
va conduir a un considerable augment de la intel·ligència, a la comparació dels actes dels altres
amb els propis, a la contemplació d'un mateix. El cervell humà va començar a ocupar-se de si
mateix i de les possibilitats d'actuar sobre l'entorn.
L'eina d'aquesta acció va ser, sobretot, la mà, la qual podia agafar un pal i convertir-lo en
instrument per cavar, (...) La mà, en fi, podia donar forma als recipients, fabricar ornaments,
construir un tambor i utilitzar-lo ».
H. HASS, Del peix a l'home
• Quina relació estableix el text entre el desenvolupament del Cervell i la mà?

TEXT La intel·ligència humana

«Els éssers humans es caracteritzen per posseir una intel·ligència molt més desenvolupada
que la resta dels animals. Encara que això que anomenem ‘intel·ligència’ és un concepte de
difícil definició i molt problemàtica mesura, és evident que està relacionat amb algunes
habilitats en les quals som únics.
Fins avui cap altre animal no ha estat capaç d’escriure un llibre, compondre una simfonia,
viatjar a la Lluna, dissenyar i construir una computadora o, senzillament, preguntar-se sobre el
seu origen i el seu destí ».
J.L. ARSUAGA, La espècie elegida

• Com s'explicaria que l'Ésser humà sigui capaç d'escriure un llibre?