TEMA 7: ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT

1. LES MIGRACIONS
L’ESPAI SCHENGEN
espai cerat el 1995 suprimeix les fronteres comunes entre 26 estats i s’estableixen controls
en les fronteres exteriors (per temes migratoris és com un únic país).
La UE no és el mateix, no tots els països que la formen es troben en l’espai Schengen

UN MIGRANT
persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera
temporal o permanent. Poden ser immigrants o emigrants.
En la UE un migrant és la persona que estableix o deixa de tenir la residència habitual en un
país de la Unió per un període mínim de dotze mesos.

ESTRANGER
és una persona que no té la nacionalitat d’un estat determinat.

LA NACIONALITAT
Condició jurídica d’una persona a l'estat subjecta a un estat i ha de complir amb conjunt de
deures i drets.
S’obté mitjançant el ius sanguinis(s’adquireix en funció de la teva família) o el ius soli (en
funció del teu estat de naixement) o mitjançant la naturalització.

A Espanya la nacionalitat d’origen es pot aconseguir:

- els nascuts de pare o mare espanyola
- els nascuts a Espanya de pares estrangers si almenys un d'ells també nasqué a
Espanya
- els nascuts a Espanya de pares estrangers i cap d'ells té nacionalitat
- estrangers menors de 18 anys adoptats per un nacional
- espanyol des del moment de l'adopció

La nacionalitat d’opció:
- els que estigueren sota la tutela d'un ciutadà espanyol;
- aquelles el pare o mare dels quals hagi estat originàriament espanyol i nascut a
Espanya
- aquells estrangers adoptats de més de 18 anys.

Per a sol·licitar la nacionalitat per residència, és necessari que el postulant hagi viscut a
Espanya:
- deu anys; cinc anys si és un refugiat
- dos anys; si és nacional d'algun país d'Iberoamèrica, Andorra, les Filipines, Guinea
Equatorial, Portugal, o sefardita
- un any:
➔ si ha nascut en territori espanyol; si ha estat casat amb un ciutadà espanyol i
no se n'ha separat legalment ni de fet; si nasqué fora d'Espanya i el seu pare
o mare, avi o àvia foren originalment espanyols.
UN REFUGIAT
persona que es troba fora del seu país de nacionalitat i que no pot o no vol tornar-hi. Per la
seva integritat física, ja sigui perquè té por de ser perseguit per motius d'ètnia, raça, religió,
sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença d'un grup social.
Refugiat en trànsit → Refugiat admes temporalment en el territori d’un estat amb la condició
que es marxi cap a un altre estat.
Refugiat en òrbita → Refugiat que ha de desplaçar-se d’un país a un altre a buscar asil.
Refugiat in situ → Migrant que adquireix un estatus de refugiat en el país de destinació per
algunes circumstàncies.

La dinàmica d’una població no només depèn del saldo natural o vegetatiu, sinó també del
saldo migratori.

CAUSES
- Causes demogràfiques i econòmiques → augment de la població sense augment de
lloc de treball i els salaris són baixos i en un altre país es necessita més mà d’obra.
- Causes per catàstrofes naturals → terratrèmols, desertització, plagues i sequeres
- Causes polítiques → les guerres, les persecucions i els exilis forçosos.
- Causes socioculturals → voler viure en països més democràtics quan hi ha una
dictadura al país d’origen.

CONSEQÜÈNCIES
- Per al país d’origen → disminueix la pressió social que origina la desocupació però
també suposa força de treball.
- Per al país de destinació → pot provocar conflictes laborals, degradació
d’habitatges i problemes d’acceptació per part de la societat.
- Per a la persona emigrant → es pren la decisió de marxar i es tria la destinació.

LES MIGRACIONS A ESPANYA

Migracions modernes → a finals dels 50. Van ser migracions interiors camp-ciutat
o migracions exteriors cap als països industrialitzats de l’Europa central i occidental.
Migracions transoceàniques històriques → al segle XV de signe colonial amb poca
sortida per la dificultat de viatge. A mitjans del segle XX cap a diferents punts de l’Amèrica
llatina.

2. LES MIGRACIONS INTERIORS

Les migracions augmenten la població a les zones rurals, però minva el sector agrícola i a la
ciutat augmenta la demanda de mà d’obra, canviant la distribució de la població espanyola.

Entre 1900 i 1950, la població augmenta sobretot a les àrees rurals, però tenien dificultats
socioeconòmiques per l’escassa productivitat de la terra.

Des de 1950 a 1970, el flux migratori és considerable. Les províncies més afectades són
Sòria i Terol, que perden la meitat de la seva població.

Les zones de recepció de la migració són les àrees de Madrid, Barcelona i Euskadi.

L’arribada massiva d’immigrants va plantejar problemes greus a les ciutats receptores, per
la manca d’habitatge i la insuficiència a donar resposta tan ràpida.
3. LES MIGRACIONS EXTERIORS
A partir de 1950, hi ha un moviment migratori de mà d’obra agrària i industrial des
d’Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia i Portugal a països més industrialitzats d’Europa central i
occidental.

Al moment de màxima expansió va ser entre 1950 i 1973 i 2,6 milions de treballadors
espanyols van emigrar a països industrialitzats europeus.

Eren emigracions d’homes joves que feien feines en el sector agrícola, construcció, indústria
i mineria amb contracte temporal d’un any, però la majoria s’hi quedaven. Els principals
països receptors van ser França, Alemanya i Suïssa.

L’emigració a Europa va tenir conseqüències:

- Conseqüències demogràfiques: disminució de població i canvi en la distribució

territorial.
- Conseqüències econòmiques: els treballadors enviaven a les seves famílies,
ajudant al desenvolupament econòmic d’Espanya.
- Conseqüències socials: va reduir la pressió social i econòmics que representaven
tants joves sense feina.

La crisi del petroli del 1973 posa fi a les migracions exteriors, ja que va començar a
augmentar l’atur als països de l’Europa occidental, restringint els contractes temporals als
estrangers.

4. D’UN PAÍS D’EMIGRANTS A UN D’IMMIGRANTS I VICEVERSA

La immigració espanyola es pot agrupar en:

- Persones jubilades de l’Europa central i septentrional → s’instal·len

definitivament a la costa mediterrània per la suavitat del clima i l’entorn agradable.

- Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional,

esportistes, artistes, estudiants, etc. → procedeixen majoritàriament de la Unió
Europea per qüestions laborals i perquè hi troben millor qualitat de vida.

- Refugiats polítics → persones que per motius polítics s’han trobat forçats a fugir del
seu país. Han abandonat el seu país per conflictes armats, violència generalitzada o
per seguretat personal.

- Emigrants de països en vides de desenvolupament → Procedents d’Amèrica

Llatina, Àfrica, Àsia i Europa oriental en cerca de treball i condicions de vida més
dignes.

La Unió Europea i Espanya tenen un procés per controlar l’entrada d’immigrants que troben
moltes dificultats i limitacions per obtenir el permís d’immigració i treball.

A partir del 2001, l’increment anual a Espanya era de 150.000 persones, però llavors es
dispara fins a les 800.000 persones/l’any. El 2021 resideixen a Espanya 5.417.883 milions
d’estrangers.
5. EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ
La immigració ha de considerar-se com a fet positiu des d’un punt de vista econòmic,
demogràfic i cultural:
- En el pla econòmic beneficia el país d’acollida perquè aporta mà d’obra jove i
disposada a fer treballs diversos
- En el pla demogràfic contribueix a l’augment de població en un país com Espanya,
amb taxes de natalitat baixa.
- En el pla cultural suposa el contacte amb cultures de països diversos i conèixer
altres formes d’interpretar el món, música, moda i gastronomia.

EL DRET DE REAGRUPAMENT FAMILIAR:

S’han de garantir dos drets bàsics:
- El dret de reagrupament familiar → dret que tenen totes les persones de viure
amb la seva família.
- El dret d'asil → potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades
persones. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de
la persona que gaudeix d'aquest estatut.

La Unió Europea crea el 2008 el Pacte Europeu d’Immigració que, juntament amb el
Programa d’Estocolm. El pacte planteja immigració legal i ordenada, control d’accés,
regulació d’estada, la lluita contra l'ocupació irregular i polítiques de retorn. Al pacte també
hi consta la vigilància dels punts d’entrada i regula i restringeix el dret d’asil, facilitant una
quota anual de refugiats a països que limiten amb el seu país d’origen.
El 2021 es va crear un nou Pacte Europeu sobre Immigració i Asil que pretén reforçar els
pactes previs sobretot de cara als països exteriors de la UE i als països fronterers amb
l’Àfrica subsahariana, arran de l’arribada massiva de migrants el 2015.
La Unió Europea ha acollit centenars de milers de persones.

6. LA MOBILITAT QUOTIDIANA
La mobilitat quotidiana permet la interrelació de les persones entre si i amb el territori. A
mesura que avança la societat, més territori abasteix aquesta mobilitat.

La mobilitat excessiva és característica de la nostra societat perquè porta a una extensió en

l’espai d’acció de les persones i totes les activitats que fem. Això implica l’increment de
transaccions econòmiques i en relacions socials, potenciació de l’ús de l’automòbil i
l’augment de les xarxes de transport.

Hi ha diferents tipus de mobilitat:

- Mobilitat obligada per feina: Viatges entre lloc de residència i lloc de treball són els
més estudiats.
- Els mercats de treball: són àrees que permeten canviar de lloc de treball sense
haver de canviar de residència ni viceversa.
- Mobilitat obligada per estudis: Afecta un volum important de les societats
occidentals. Té efectes territorials molt concrets, són trajectes precisos en unes
hores concretes.
- Mobilitat habitual per compra: Desplaçaments per adquirir aliments diàriament o
compres ocasionals, però també els hàbits de consum.
- Mobilitat per oci: Segones residències, viatges, turisme, etc.
Provoquen unes despeses econòmiques i s’han de planificar equipaments i infraestructures
suficients.
7. LES MIGRACIONS A CATALUNYA
Catalunya ha rebut immigració estrangera que ha fet augmentar ràpidament la població
catalana, trencant la dinàmica anterior. La població immigrant estrangera a Catalunya és
heterogènia pel que fa a edat i sexe.

La distribució és desigual:
- A l’Àrea metropolitana, on resideixen molts estrangers a grans ciutats com ara
Barcelona, que aplega la quarta part del total de la immigració estrangera.

- Sobretot a les comarques del litoral tarragoní i gironí, típicament turístiques.

- A les zones de muntanya, en algunes comarques pirinenques destaca l’activitat

turística. Sobretot l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Aran.

- A les capitals de comarca interiors, on treballen en les activitats del sector primari.
Sobretot a Vic i Cervera…

Els immigrants tendeixen a concentrar-se en llocs determinats, a causa de l’efecte crida o

l’agrupament familiar.
Les persones arribades a Catalunya amb un permís de treball desenvolupen tota mena de
feines sovint en condicions molt dures.
A Catalunya ben poques persones aconsegueixen un asil polític, malgrat que procedeixen
de països en guerra o pateixen persecució per motius religiós, polític o per la seva
orientació sexual.