Professional Documents
Culture Documents
The Troubles (I) Esclat Del Conflicte (1968 - 1973)
The Troubles (I) Esclat Del Conflicte (1968 - 1973)
The Troubles (I) Esclat Del Conflicte (1968 - 1973)
Entre final de la dècada dels seixanta i els anys noranta, la petita província
d’Irlanda del Nord va viure uns dels períodes més violents del segle XX. El
conflicte que enfrontà la comunitat catòlica-nacionalista, contra la protestant-
unionista i el govern britànic, se saldaria amb més de 3000 morts i una societat
dividida que perdura encara avui en dia. El conflicte nord-irlandès, popularment
conegut com The Troubles (Els Problemes), no es limita simplement a factors
religiosos ni ètnics, sinó que respon a una història de colonització i opressió. Les
conseqüències encara són perceptibles avui: barris segregats i separats amb
Peace Walls, inestabilitat política, pallisses de càstig, violència sectària, i presos
en són el pa de cada dia.
Context
Irlanda del Nord, és un dels quatre països constituents de la Gran Bretanya.
Situada a la part Nord-est de l’illa irlandesa, ocupa els comptats irlandesos
històrics de l’Ulster. El 1921, després de la guerra d’independència irlandesa i la
signatura del tractat anglo-irlandès, l’illa quedà dividida en dos; la part sud
esdevindria l’Estat Lliure Irlandès, i la part nord continuaria en mans de Gran
Bretanya. L’acceptació d’aquest tractat no fou unànime, entre juny de 1922 i
maig de 1923, Irlanda es veié immersa en una guerra civil entre les
forces de l’Estat Lliure protractat, i l’Irish Republican Army (IRA)
antitractat, també anomenats republicans. Un cop acabada la guerra la partició
d’Irlanda fou una realitat, i el partit republicà Sinn Féin (braç polític del
republicanisme) i l’IRA (braç armat) van quedar relegats a la irrellevància.
La divisió ètnica i religiosa d’Irlanda és crucial per entendre tots els conflictes
que es generaran a posteriori, ja que tenen una vinculació directa amb el
sentiment de pertinença al Regne Unit o Irlanda. Històricament els protestants
que viuen a l’illa d’Irlanda es consideren britànics, mentre que els catòlics es
consideren irlandesos. L’origen d’aquesta divisió se situa al segle XVII quan
començà la colonització de la província de l’Ulster per colons
britànics, desplaçant a la població d’origen gaèlic. Per tant, la població
protestant-britànica habitava principalment a la zona nord-est de l’illa, mentre
que la catòlica era el grup majoritari a la resta. Malgrat això, als comtats de
l’Ulster hi havia una minoria catòlica d’aproximadament el 35%, i en algunes
ciutats com Derry n’era la majoria.
La situació política a Irlanda del Nord a finals dels seixanta queda definida per la
segregació i subordinació de la comunitat catòlica. La dominació protestant es
feia molt més evident a ciutats com Belfast i Derry, on els catòlics no podien
accedir a llocs de feina d’empreses protestants, ni a un habitatge, ni tenien
representació política gràcies a un complicat sistema electoral. Enfront aquesta
situació, nasqué el Moviment pels Drets Civils (MDC); emmirallat amb el dels
EUA, advocava pel final de la discriminació catòlica, millores en habitatge, i més
participació política, entre altres demandes. Tanmateix, cal tenir en compte que
a finals dels anys seixanta ens trobem en un moment de revoltes globals, les
noves esquerres, l’alliberament del tercer món, i la lluita de guerrilles.
Tornant al relat dels esdeveniments, l’1 de gener de 1969 començà una marxa
organitzada per la PD que pretenia anar caminant des de Belfast fins a Derry.
Quan quedaven pocs quilòmetres per arribar a la ciutat, els participants van patir
una emboscada per part d’un grup de lleialistes que els atacaren amb pals i
pedres. La comunitat catòlica de Derry respongué amb forts aldarulls contra la
RUC a qui acusaven de no haver protegit els manifestants. Entre els atacants
lleialistes hi havia policies fora de servei. La situació durant els següents mesos
s’anà agreujant als sis comtats, els aldarulls i la brutalitat policial eren constants.
Les ràtzies en barris catòlics a la recerca de republicans empitjorava la percepció
d’abandonament que tenia la comunitat catòlica i el MDC prenia cada cop un
caràcter més combatiu.
Les tensions socials i polítiques que arrossegava Irlanda del Nord des de la
colonització britànica, van portar a l’esclat d’un dels conflictes més greus durant
els moguts anys seixanta. L’administració, sobrepassada per la situació, veié com
el conflicte armat s’enquistava i perduraria durant les dues següents dècades. Al
següent article tractarem l’estratègia armada que seguí el moviment republicà, la
resposta lleialista i britànica, i les condicions dels presoners.