1.

La producció
La divisió del treball consisteix en la fragmentació d’una activitat productiva en
tasques més elementals entre diferents persones en funció de les qualitats de
cadascuna.
Propicia l’especialització de les tasques dels treballadors. Aquesta especialització fa
augmentar la productivitat, però a l’hora crea dependència. A més, a la llarga corre
perill que la tasca o els coneixements quedin obsolets i que el treballador perdi
capacitat de millora i creativitat.

Sota quina perspectiva s’analitza la funció de producció? →

1. Utilitària → Com aconsegueixen les empreses satisfer la societat?
Mitjançant la creació o l’increment del valor afegit.
2. Técnica → Com aconsegueixen les empreses crear o incrementar el valor
afegit?
Mitjançant la transformació de factors de producció en béns i serveis.
3. Económica → Quina és, en general, la funció de les empreses?
Coordinar béns i serveis per satisfer la societat.

1. La perspectiva utilitaria
La producció és un procés que afegeix valor als objectes i els otorga major utilitat de
la que tenen abans de ser sotmeses a aquest procés.
El valor afegit és la utilitat suplementària que el procés de producció aporta a les
coses.

2. La perspectiva tècnica
Produir consisteix en combinar recursos (mà d’obra, matèries primeres, màquines,
energia…) i juntament amb una tecnologia amb l’objectiu de transformar-lo.
La tecnologia és la manera dels seus recursos a crear nous mètodes de fabricació o
millorar els que ja existeixen. Es coneix amb el nom I+D+I (investigació,
desenvolupament i innovació).
Investigació → indagació que persegueix descobrir nous coneixements i una
comprensió superior en l’àmbit científic i tecnològic.

Desenvolupament → aplicació dels resultats de la investigació o de qualsevol altre

tipus de coneixement científic per a la fabricació de nous materials o productes.

Innovació → obtenció de nous productes o processos de producció o millores

substancials dels ja existents.

Hi han diferents tipus d’innovació →

1. Radical → consisteix en desenvolupar un producte o procés nou que no es
coneixia abans.
2. Incremental → consisteix en afegir valor a productes o processos ja existents
que respecten el més important del producte.

Una tecnologia A és més eficient tècnicament que una altra tecnologia B quan
utilitza menor quantitat de recursos productius per a obtenir una determinada
quantitat de producció.
Per saber si es eficient, hem de calcular la productivitat →

Tècnica →
Quantitat de producció
—--------------------------------
Quantitat de factor utilitzat

Són les unitats produïdes per cada factor utilitzat (per exemple, hora treballada)

Econòmica →
Valor de la producció
—-----------------------------
Cost factors utilitzats

Són el valor de les unitats produïdes per hora/euro gastat.

3. La perspectiva econòmica
La producció aporta riquesa a la societat també econòmicament.
En el flux circular de la renda, la producció aporta els béns i serveis que després
faran servir les famílies per satisfer les seves necessitats a canvi d’un preu. A més,
aporta impostos (IVA) al sector públic.

Costos, ingressos i beneficis

Bf = IT - CT (Benefici final = Ingressos totals - Costos totals)
La producció de tota la societat és la suma de les produccions de diferents
empreses.
Al produir i posar béns i serveis a disposició de la societat, les empreses han de
tenir en compte els costos, ingresos i beneficis.
1.
1. Ingressos
IT = Qv · Pv (Ingressos totals = Quantitat venuda · Preu de venda)
Son el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i
serveis.
1.
2. Costos totals
CT = CF + CV (Cost total = Costos fixos + Costos variables)
Els cost de la producció es el valor que la societat assigna als factors de producció
utilitzats per a produir un bé o servei.

Fixos → no varien al canviar la quantitat produïda.

Variables → proporcionals a la quantitat produïda.
1.
2. Els costos mitjans
CM = CT ÷ Nº d’unitats produïdes (Costos mitjans = Cost total ÷ Nº d’unitats
produïdes)
1. CT
Cm = —-------------------------------
num d’unitats produïdes
 2. 3. Les economies d’escala
L’objectius és que quan més es produeix, més baixos siguin els costos mitjans.
Per exemple, si el lloguer val 1000€, no és el mateix que es facin 100 unitats (el cost
mitjà per unitat es 10€) que si es fan 1000 unitats (el cost mitjà per unitat es 1€).
Es diu fer economia d’escala.
Es diu que una empresa aconsegueix l’economia d’escala quan, a llarg termini, és
capaç de repartir el cost fix entre moltes unitats de producte, de tal manera que la
producció s’abarateix.
1.
2. 4. El llindar de rendibilitat
El llindar de rendibilitat o el punt mort de l’empresa és la quantitat de producció
venuda a partir de la qual és comença a obtenir beneficis.

P · Q = CF + C v/u · Q
CF
Q* = —-----------
P - Cv/u

Per obtenir beneficis, la quantitat de producció venuda ha de ser superior al punt

mort
(Q > Q*).