Com aprenen millor els alumnes que tenen preferència alta o molt alta en el

estil actiu
Aprendran millor quan puguin: ACTIUS

•Intentar coses noves, noves •Intervenir activament

experiències, noves oportunitats •Arriscar‐se
•Competir en grup •Sentir‐se davant un repte amb recursos
•Generar idees sense limitacions formals inadequats i situacions adverses
o d’estructura •Resoldre problemes con a part d’un
•Resoldre problemes equip
•Canviar o variar les coses •Aprendre alguna cosa nova, alguna
• Abordar activitats múltiples cosa que no sabia o no podia fer abans
• Dramatitzar •Trobar problemes i dificultats exigents
• Representar rols • Intentar alguna cosa diferent
• Viure situacions d’interès, de crisi •Trobar persones de mentalitat
•Acapara l’atenció semblant amb les que puguin dialogar
•Dirigir debats, reunions •No haver d’escoltar assegut una hora
•Fer presentacions seguida
•Poder realitzar varietat d’activitats
diferents
L’APRENENTATGE ELS RESULTARÀ MÉS DIFÍCIL QUAN HAGIN DE:
•Exposar temes amb molta càrrega
teòrica: explicar causes,
antecedents, etc...
•Assimilar, analitzar i interpretar
dades
•Prestar atenció als detalls
•Treballar en solitari, llegir, escriure
o pensar sol
•Avaluar prèviament el que
s’aprendrà
•Ponderar el que ja s’ha realitzat o
après
•Repetir la mateixa activitat
•Limitar‐se a instruccions precises
ACTIUS
•Haver de seguir instruccions
precises sense gaire marge de
maniobra
•Restar passiu: escoltar
conferències, monòlegs,
explicacions, exposicions de com
s’han de fer les coses, etc.
•No poder participar
•Haver de mantenir‐se a distància
•Assimilar, analitzar i interpretar
gran quantitat de dades sense una
coherència clara immediata
•Fer treballs que exigeixin molt
detall
Com aprenen millor els alumnes que tenen preferència alta o molt alta en el
estil reflexiu
Aprendran millor quan puguin:
•Observar
•Reflexionar sobre activitats
•Intercanviar, previ acord, opinions amb
altres persones
•Arribar a decisions al seu propi ritme
•Treballar sense pressions ni terminis
obligatoris
•Revisar el que han après, el que ha
succeït
• Investigar detingudament
• Reunir informació
• Sondejar per arribar al fons de les coses •Tenir prou temps per prepara, assimilar,
• Pensar abans d’actuar
• Assimilar abans de comentar
• Escoltar
•Distanciar‐se dels aconteixements i
observar
REFLEXIUS
•Fer anàlisi detallats
•Realitzar informes acuradament
ponderats
•Treballar a consciència
• Pensar sobre les activitats
•Veure amb atenció una pel∙lícula o
vídeo sobre un tema
•Observar a un grup mentre treballa
•Tenir possibilitat de llegir o preparar‐se
prèviament alguna cosa que li
proporcioni dades
considerar
•Tenir possibilitats d’escoltar punts de
vista d’altres persones, o millor de
diverses persones.
L’APRENENTATGE ELS RESULTARÀ MÉS DIFÍCIL QUAN HAGIN DE : REFLEXIUS

•Ocupar el primer pla •Fer alguna cosa sense previ avís o

•Actuar de líder
•Presidir reunions o debats
•Actuar davant persones que
l’observen
•Representar algun rol
•Participar en situacions que
requereixen acció sense planificació
exposar una idea espontàniament
•No disposar de dades suficients per
treure una conclusió
•Estar pressionat pel temps
•Veure’s obligat a passar ràpidament
d’una activitat a l’altre
•Fer un treball de forma superficial.
Com aprenen millor els alumnes que tenen preferència alta o molt alta en el
estil teòric
Aprendran millor quan puguin:
•Sentir‐se en situacions estructurades
que tinguin una finalitat clara
•Inscriure totes les dades en un sistema,
model, concepte o teoria
•Tenir temps per explorar metòdicament
les associacions i les relacions entre
idees, aconteixements i situacions
•Tenir la possibilitat de qüestionar
•Participar en una sessió de preguntes i
respostes
•Posar a prova mètodes i lògica que
siguin la base d’alguna cosa
•Sentir‐se intel∙lectualment pressionat
•Analitzar i després generalitzar les
raons d’alguna cosa dual o bipolar
Teòrics
• Participar en situacions complexes
•Arribar a entendre aconteixements
complicats
•Rebre, captar idees i conceptes
interessants, encara que no siguin
immediatament pertinents
•Llegir o escoltar idees, conceptes que
insisteixen en la racionalitat o la lògica
•Llegir o escoltar idees i conceptes ben
presentats i precisos
• Haver d’analitzar una situació completa
•Ensenyar a persones exigents que fan
preguntes interessants
•Trobar idees i conceptes complexes
capaços d’enriquir‐lo
•Estar amb persones d’igual nivell
conceptual
L’APRENENTATGE ELS RESULTARÀ MÉS DIFÍCIL QUAN HAGIN DE:
•Veure’s obligats a fer alguna cosa
sens context o finalitat clara
•Haver de participar en situacions
on predominen les emocions i
sentiments
•Participar en activitats no
estructurades, de finalitat incerta o
ambigua
•Participar en problemes oberts
•Haver d’actuar o decidir sense una
base de principis, conceptes,
polítiques o estructura
Teòrics
•Veure’s davant la confusió de
mètodes o tècniques alternatives o
contradictòries sense poder
explorar a profunditat
•Dubtar si el tema és
metodològicament sòlid
•Considerar que el tema és trivial,
poc profund o artificial
•Sentir‐se desconnectat dels altres
participants, perquè són diferents
en estil (actius per exemple) o
perquè els perceben
intel∙lectualment inferiors.
Com aprenen millor els alumnes que tenen preferència alta o molt alta en el
estil pragmàtic
Aprendran millor quan puguin:
•Aprendre tècniques per fer les coses
amb avantatges pràctics evidents
•Adquirir tècniques immediatament
aplicables al seu lloc de treball
•Elaborar plans d’acció amb un resultat
evident
•Donar indicacions, suggerir dreceres
•Disposar de la possibilitat
d’experimentar i practicar tècniques
amb assessorament o retroalimentació
d’algun expert
•Veure que hi ha un nexe evident entre
el tema tractat i un problema o
oportunitat de que es presenti per
aplicar‐lo
•Tractar amb experts que saben o són
capaços de fer les coses ells mateixos
Pragmàtics
•Disposar de la possibilitat immediata
d’experimentar i aplicar el que hem
après
•Veure la demostració d’un tema d' algú
que té un historial reconegut
•Percebre molts exemples o anècdotes
•Veure pel∙lícules o vídeos que mostrin
com es fan les coses
•Concentrar‐se en qüestions pràctiques
•Comprovar que l’activitat
d’aprenentatge sembla tenir una
validesa immediata
•Viure una bona simulació de problemes
reals
•Rebre moltes indicacions pràctiques i
tècniques
L’APRENENTATGE ELS RESULTARÀ MÉS DIFÍCIL QUAN HAGIN DE:
•Adonar‐se de que l’aprenentatge
no guarda relació amb la necessitat
immediata que ell reconeix o no pot
identificar‐la
•Percebre que aquest aprenentatge
no té importància immediata o un
benefici pràctic
•Aprendre el que està distant de la
realitat
•Aprendre teories i principis
generals
Pragmàtics
•Treballar sense instruccions clares
sobre com fer‐ho
•Considerar que les persones no
avancen i que no van enlloc amb
prou rapidesa
•Comprovar que hi ha obstacles
burocràtics o personals per impedir
l’aplicació
•Assegurar‐se de que no hi ha
recompensa evident per l’activitat
d’aprenentatge.
Alonso, Gallego i Honey (1992)
 Sistema de percepció VAKOG

5 SENTITS → 5 maneres de percebre el món

SI EL NOSTRE CERVELL INCORPORÉS TOTA LA INFORMACIÓ QUE ELS SENTIT

POGUÉSSIN CAPTAR ESL BLOQUEJARIA DE MANERA IMMEDITADA.
PER TANT FEM UNA PERCEPCIÓ SELECTIVA
En funció del sentit predominant:

VISUALS

AUDITIUS

KINESTÈSICS (GUST + TACTE + OLFACTE)

ELS NOTEM EN EL LLENGUATGE I EN LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

(p. Exemple els accessos visuals)
 PROCESSAMENT VISUAL
• Tot li entra per la vista; percep i processa pels ulls
•Acostuma a parlar ràpid i mira directament als ulls
•El to que utilitza i el volum de a veu són alts
•Dibuixa a l’espai els objectes que descriu
•Li agrada la distància quan ens dóna la mà per saludar‐nos, s’allunya per veure’ns
•Fa servir vocabulari de referència visual, com pot ser:
Categories: Verbs:
Colors Veure
Brillantors Observar
Distàncies Distingir
Formes Assenyalar
Proporcions Fixar
Mida Mostrar
Volums Amagar
Localització Entreveure
Capacitat Percebre
Intensitat Mirar
........ ........
PROCESSAMENT AUDITIU
• Tot li entra per la L’oïda
•Percep i processa majoritàriament mitjançant sons
•Quan escolta, inclina el seu cap cap al costat en posició de parlar per telèfon
•Quan parla, no sempre mira a l’interlocutor
•Manté una distància mitja‐ curta
•Parla amb facilitat
•La seva veu és expressiva i ben timbrada
•Para l’atenció al que es diu
• Tria les seves paraules, és molt importat que siguin les correctes
• Sol ser xerraire i sedueix els seus interlocutors
•Utilitza un llenguatge auditiu del tipus:
Categories: Verbs:
Volum Entendre Sonar
Ritme Emetre Parlar
Alçada Cantar Preguntar
Tonalitat Escoltar ........
Durada Dir
....
PROCESSAMENT KINESTÈSIC
• Sensibilitat en rebre informació pel tacte, l’olfacte i el gust
• respiració lenta
•Parla lent, fent servir un registre greu i utilitzant pauses durant les quans sol mirar cap
avall a l’esquerra o dreta
•És primordial saber utilitzar el seu aspecte afectiu
•Té sentit del contacte, vol la proximitat amb l’altre
•Les emocions, els sentiments i les sensacions són el món en el que viu en aquell
moment
•Utilitza un llenguatge de sensacions:

Categories: Verbs: Emocionar

Pressió Sentir provar
Volum Tocar Prendre
Forma Pressentir sostenir
Textura Agradar ........
.... Atrapar
Per exemple davant d’una bona idea :

“Això ho veig bé” processament visual

“Això en sona bé” processament auditiu

“Això sento que funcionarà” processament kinestèsic

Les claus accés ocular
Les claus d’accés oculars són els moviments involuntaris dels ulls que
apareixen permanentment en totes les activitats de la persona.

Visuals:

Mira amunt i l’esquerra : està recordant imatges

Ex: de quin color és el teu cotxe?

Mira amunt i dreta: està creant i elaborant imatges

Ex: imagina’t un elefant de color rosa

Les claus accés ocular

auditives:

Mirada lateral esquerra : està recordant sons

Ex: quina és la teva cançó preferida?

Mirada lateral dreta: està creant i elaborant sons

Ex: com sonaria el vent dins d’un armari?

 Les claus accés ocular
kinestèsiques:

Mirada cap avall esquerra : diàleg intern

Ex: crec que és millor que no faci cap pregunta

Mirada cap avall dreta: pensament kinestèsic

Ex: em sento molt il∙lusionat.

És important saber reconèixer l’aparició dominant d’una clau perquè ens informa
sobre si el nostre alumne està pensant, en aquell moment, de forma visual, auditiva
o kinestèsica.
 ACTIVITATS VAK A L’AULA
VISUAL AUDITIU KINESTÈSSIC

ALUMNE PROFESSOR ALUMNE PROFESSOR ALUMNE PROFESSOR

Explicar una Escriure a la Realitzar un Donar Representar Ús de gests

història partint pissarra el que debat instruccions role‐play per
de vinyetes, s’explica verbals acompanyar
fotos, text... oralment Preguntar‐se Representar les
uns als altres Repetir sons sons a través instruccions
Dictar a un Usar suports semblants de postures o orals
altre visuals per Escoltar una gestos
informació cinta prestant Dictar Corregir
Realitzar oral ( cintes, atenció a Escriure sobre mitjançant
il∙lustracions fotos...) l’entonació Llegir el les sensacions gestos
per al mateix text que senten
vocabulari nou Escriure a la Escriure el amb diferent davant un Intecanviar
Dibuixar pissarra dictat inflexió objecte “feedback”
còmics amb escrit
text Acompanyar Llegir i gravar‐ Llegir un text i
els texts de se a si dibuixar Llegir un text
Llegir i fotografies mateixos alguna cosa expressant les
visualitzar un elusiva emocions.
personatge