TEMA 23

EL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE CATALUNYA (PROCICAT).

ELS PLANS ESPECIALS D'EMERGÈNCIES A CATALUNYA. EL
CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA DE CATALUNYA
(CECAT). EL CENTRE D'ATENCIÓ I GESTIÓ DE TRUCADES
D'URGÈNCIA 112 CATALUNYA (CAT112).

CONTINGUTS

23. 1. Protecció Civil de Catalunya.

23. 2. El pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT).

23. 3. Els plans especials d'emergències a Catalunya.

23. 4. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT.

23. 5. El Centre d’Atenció i Gestió de trucades d’emergència

CAT 112.

ForumFormat Carles Mora 1

23. 1. Protecció Civil de Catalunya
Definició de Protecció Civil:
“Es aquell servei públic destinat a la protecció física de les persones i dels béns, en
situació de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària, en la que
la seguretat i la vida de les persones poden perillar i sucumbir massivament“.
La protecció civil s’orienta cap a la protecció física de les persones i béns en situacions
de baixa freqüència i àmplia afectació.
La protecció civil s’ocupa de les grans emergències i de la gestió del risc quotidià quan
és necessària la coordinació entre diferents organismes.
L’extraordinària heterogeneïtat i amplitud de les situacions d’emergència, així com de
les necessitats que generen i dels recursos humans i naturals que han de ser
mobilitzats per fer front a aquests converteixen la protecció civil, en primer lloc i
essencialment, en un problema d’organització.
Elements d’organització “propis” de la protecció civil:
 Direcció General de Protecció Civil de Catalunya.
 Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
 CECAT.
 Serveis de protecció civil en municipis.
 Voluntaris de protecció civil.
Elements “no propis” de la protecció civil amb funcions de protecció civil:
 Mossos d’esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional
 Policia local
 Bombers
 Agents Rurals.
 SEM
 Creu Roja
 Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
 Medi Ambient
 Institut Geològic de Catalunya (IGC)
 Mitjans de comunicació.
El 16 de maig de 1995, el Consell Executiu, va aprovar el Pla de Protecció Civil de
Catalunya.
D’acord amb la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, pel que respecta a les emergències i la protecció civil, el
nou EAC estableix, a l’article 132, el següent:

ForumFormat Carles Mora 2

“1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil,
que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a
les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de
protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens
perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que
estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat
pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior
a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats
autònomes i amb l'Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament
marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat.
4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes
que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis.”
La competència de protecció civil de la Generalitat s'estén:
a) A tot tipus de riscs o calamitats, tinguin o no una planificació pròpia.
b) A situacions on es presenta simultàniament una pluralitat indivisible de riscs, i també
a riscs de conseqüències perjudicials no col·lectives, però on les mesures de
coordinació intraadministratives o interadministratives augmenten la garantia de
seguretat.
c) Respecte de cada risc, a les fases referides al preàmbul de la NBPC , que són:
l'anàlisi tècnica-científica dels riscs ("previsió"), l'execució de tot tipus de mesures
prèvies tendents a minvar la probabilitat del risc o els efectes dels danys ("prevenció"),
l'elaboració de plans ("planificació"), la intervenció directa contra els danys
("intervenció"), i el màxim restabliment possible de la integritat dels ciutadans, béns i
medi ambient danyats ("rehabilitació").
La Generalitat garanteix la protecció civil a Catalunya:
a) Amb els serveis públics de protecció civil propis i amb l'assignació de funcions
de protecció civil a d'altres serveis públics de titularitat pròpia.
b) Amb l'exercici, en les condicions fixades pel PROCICAT, d'una direcció
coordinadora sobre totes les autoritats públiques situades a Catalunya, pròpies,
locals i estatals. La Generalitat ha d'impedir els buits o solapaments de direcció
i garantir la decisió de la seva transferència cap a autoritats cada cop més
capaces, en funció de la gravetat creixent del risc o calamitat.
c) Amb el seguiment de risc o calamitat en els supòsits en què no exerceix la
direcció.
d) Amb l'establiment d'obligacions personals.
e) Amb la mobilització, coactiva o voluntària, de béns i drets, així com la
transferència de subministraments bàsics, de propietat privada. La mobilització
o transferència han de ser necessàriament transitòries, durant el temps
estrictament necessari per a la previsió, prevenció, intervenció i rehabilitació.

ForumFormat Carles Mora 3

 f) Amb el foment de l'autoprotecció, d’infraestructures, d'elaboració de plans i de
recerca aplicada.
La Comissió de Protecció Civil de Catalunya
La Comissió de Protecció Civil de Catalunya va ser creada pel Decret 152/1987, de 9
d'abril, norma ja derogada pel Decret 291/1999 del reglament de la CPCC. La seva
constitució representa el primer pas del desplegament de la protecció civil per part de
la Generalitat de Catalunya.
Components:
 El president, que és la persona titular del Departament competent en Protecció
Civil.
 El vice-president, que és el Gerent de Protecció Civil.
 El secretari i els representants de les següents organitzacions:
- 9 vocals en representació de la Generalitat de Catalunya.
- 6 vocals en representació de l'administració General de l'Estat.
- 5 vocals en representació de l'administració local, d'ells, 3 per la Federació
de Municipis de Catalunya, 1 per l'Associació Catalana de Municipis i 1 per
l'Ajuntament de Barcelona.
- 4 vocals, tècnics experts en matèria de protecció civil.

Els Plans de Protecció Civil :

Els plans de protecció civil són eines de planificació que estableixen el funcionament i
l'organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant
d'emergències o risc greu. Els plans de protecció civil poden ser territorials, especials i
d'autoprotecció.
Tipus de plans:
1. Els plans territorials, preveuen amb caràcter general, les emergències que es
poden produir en el seu àmbit. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt
de Catalunya i els municipis. No obstant això, poden haver-hi plans d'àmbit
territorial supramunicipal.
2. Els plans especials es refereixen a riscos concrets, la naturalesa dels quals
requereix d'uns mètodes tècnics i científics per avaluar-los i tractar-los.
3. Els plans d'autoprotecció preveuen per a empreses, centres i instal·lacions
determinades, les actuacions en cas d'emergència que es puguin produir com a
resultat de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta en cas de
situacions de risc, catàstrofes i calamitats públiques que els puguin afectar.
Els plans territorials
1. Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT): emergències produïdes per a
tots els riscs no contemplats als plans d’emergència especials.

ForumFormat Carles Mora 4

 2. Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a
l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix.
3. Pla d'actuació del PROCICAT: emergències per risc de subsidències en el barri
de l'Estació de Sallent.
4. Pla d'actuació del PROCICAT per pandèmies.
5. Pla d'actuació del PROCICAT: emergències en el transport de viatgers per
ferrocarril.

23. 2. El Pla de Protecció Civil de Catalunya PROCICAT

El PROCICAT és el Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, i és una eina bàsica
en la gestió d’emergències de la Protecció Civil a Catalunya. Com a pla territorial recull
la previsió de resposta a les emergències produïdes per a tots els riscs no contemplats
als plans d’emergència especials elaborats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta
resposta inclou tant els possibles nivells d’activació com l’estructura de resposta i
l’operativa aplicable en la gestió de l’emergència.
Es tracta del pla marc, que integra els diversos plans territorials i especials i conté la
previsió d’emergències a què es pot veure sotmès el país a causa de situacions de
catàstrofe o calamitats públiques, el catàleg de recursos humans i materials
disponibles, i els protocols d’actuació per afrontar-les, a més de les directrius bàsiques
per a restablir els serveis i recuperar la normalitat.
Té com a objectiu final: fer front a les emergències generals, associades a riscos no
especials, que es puguin produir en l’àmbit de Catalunya i d’àmbit inferior.
Definicions del Pla PROCICAT:
 "Activació del Pla": Contrasenya adreçada a la població sotmesa al risc o calamitat,
així com als serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, per tal que exerceixin
les operacions preestablertes al pla de protecció civil. L'Activació només pot
realitzar-se "en Alerta" o bé "en Emergència".
 "Alarma": Senyal emès per una instal·lació o informació emesa per una persona,
que avisa als destinataris de l'existència de riscs o calamitats.
 "Alerta": Contrasenya adreçada a la població sotmesa al risc, així com als serveis,
grups i autoritats que han d'intervenir-hi, que indica la possibilitat o l'obligació de
realitzar durant el període de vigència de la contrasenya, determinades operacions
normalment preestablertes de caire preventiu o rehabilitador.
 "Calamitat": Materialització d'un risc en danys.
 "Catàleg de Recursos": Instrument de suport informatiu per inventariar les dades
identificadores dels béns de titularitat pública o privada, d'organitzacions,
professionals i ciutadans dels quals es pot preveure, en virtut de la seva utilitat o
especialitat, la seva mobilització coactiva o voluntària, per a col·laborar en riscs o
calamitats.
 "Centre de Comandament Avançat" (l'acrònim és CCA): Òrgan que integra, en un
punt d'actuació concreta sobre el terreny de la calamitat, els diferents tècnics
coordinadors de cada grup d'actuació i els caps jeràrquics naturals.
ForumFormat Carles Mora 5
 "Centre de Coordinació Operativa" (l'acrònim és CECOP): Instal·lació d'auxili a la
direcció de protecció civil, mitjançant la qual s'exerceix suplència de comunicació,
coordinació i centralització d'informació entre tot tipus de serveis de seguretat i
altres, els seus respectius centres de control d'emergències o centres de
coordinació, així com també entre autoritats, CCA i CRA, en situacions declarades
d'Alerta", "Emergència", "Simulacre", "Exercici", "Activació del pla"; i també en
situacions on cal fer seguiment de riscs o calamitats.
Acrònims relatius a les diferents categories de centres de coordinació operativa:
- CECAT, com a cecop de la Generalitat.
- CECOM, com a cecop d'un consell comarcal.
- CECOPAL, com a cecop d'un ajuntament.
 "Centre Receptor d'Alarmes" (l'acrònim és CRA): Instal·lació des de la qual es
presta el servei de recepció d'alarmes de riscs o calamitats amb funcionament
permanent durant les vint-i-quatre hores del dia tots els dies de l'any.
 "Comitè d'Emergències": Òrgan ordinari o especial, que integra les funcions de
direcció, d'assessorament i d'informació del risc o calamitat.
 "Consell Assessor": Òrgan de consulta del director del pla de protecció civil.
 "Director del Pla": Persona que exerceix les funcions de direcció en matèria de
protecció civil, la identitat del qual s'assenyala al pla de protecció civil, i dins l'àmbit
territorial d'eficàcia del mateix.
 "Director de protecció civil": Autoritat pública territorial que té assignades les
funcions de direcció de la competència de protecció civil, llevat de designacions
diferents fixades per actes administratius singulars o per plans de protecció civil.
 "Efecte Dominó": Concatenació de danys. La concatenació pot produir-se entre
una instal·lació i altres, d'un únic titular, així com entre dos o més àmbits de
diferents titulars, siguin privats o públics.
 "Emergència": Contrasenya adreçada a la població afectada per la calamitat, així
com als serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, que indica la possibilitat o
l'obligació de realitzar durant el període de vigència de la contrasenya,
determinades operacions normalment preestablertes i que pretenen la reducció i
reparació del dany i la protecció immediata de les persones, béns i medi ambient.
 "Exercici": Representació programada d'alguna de les operacions de resposta (a
diferencia del Simulacre, on es representa la totalitat d'operacions de resposta) al
risc o calamitat, feta en condicions com més semblants millor a la realitat. Les
ForumFormat Carles Mora 6
 operacions de resposta representades son les associades a les declaracions
d'Alerta" o bé d'Emergència".
 "Grups d'Actuació": Cada una de les unitats en què actuen sobre el terreny les
persones i els seus equips durant el risc o calamitat, organitzades segons funcions
homogènies. Les principals funcions homogènies que esdevenen rellevants en la
resolució de la majoria dels riscs són: sanitària, intervenció, logística i ordre, així
com les pròpies d'un grup expert en funció de la naturalesa del risc.
 "Homologació": Acord administratiu que dóna per verificada la compatibilitat entre
un pla de protecció civil i la normativa de protecció civil pel que fa als requisits
mínims de resposta al risc previstos al pla, i respectant en tot cas l'autonomia dels
ens locals. Altres aspectes de la competència poden ser sotmesos a homologació,
segons el Decret 152/1987.
 "Implantació": Accions dels poders públics, previstes en plans o en les
corresponents polítiques, destinades a perfeccionar la prevenció o la resposta dels
ciutadans, serveis, grups i autoritats davant dels riscs o calamitats a què estan
sotmesos, i consistents en formació, entrenament, simulacres, educació
preventiva, inversions i altres. Les esmentades accions poden estar detallades als
plans de protecció civil i responen al període inicial de vigència del pla o política.
 "Manteniment": Accions per garantir la continuïtat, posada al dia o actualització
constant i millora de les accions endegades a través de la Implantació.
 "NBPC": Acrònim de "Norma Bàsica de Protecció Civil", aprovada per Real Decreto
407/1992 de 24 d’abril pel qual s’aprova la NBPC.
 "Pla d'Autoprotecció": Document que estableix el conjunt sistemàtic de normes de
resposta a la globalitat identificable de riscs que poden afectar determinats àmbits,
com per exemple: edificis, instal·lacions, nuclis habitats, solars, activitats, i altres.
 "Pla de Protecció Civil": Document que identifica el risc i n'estableix el conjunt
sistemàtic de normes de resposta, amb finalitat preventiva, d'intervenció evitadora
o pal·liativa i de rehabilitació. Les normes de resposta poden afectar competències
i funcions d'autoritats de diverses administracions públiques i persones privades,
totes les quals són coordinades per la persona del "director del pla".
 "PROCICAT": Acrònim corresponent al "Pla de Protecció Civil de Catalunya".
 "Planejament especial": Tipus de plans de protecció civil que, d'acord amb la
classificació establerta al PROCICAT, són elaborats per fer front de forma singular
a riscs que per la seva naturalesa requereixen una metodologia tècnic-científica
adequada per a cada un d'ells.
 "Planejament territorial": Tipus de plans de protecció civil que, d'acord amb la
classificació establerta al PROCICAT, estableixen la planificació primària en
l’organització territorial de Catalunya, per fer front a tots els risc que afecten el
territori propi, i són supletoris dels plans especials i específics que afecten
totalment o parcialment el mateix territori, en tot allò que aquests no regulin o
mentre que no siguin homologats.

ForumFormat Carles Mora 7

 "Risc": Eventualitat de danys greus col·lectius produïts per fets de qualsevol
naturalesa. S'expressa quantitativament com el producte de la probabilitat que
succeeixi el fet pels danys esperats.
 "Simulacre": Contrasenya adreçada a la població sotmesa al risc, així com als
serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, mitjançant la qual es declara una
representació programada de les operacions de resposta al risc o calamitat, feta en
condicions com més semblants millor a la realitat. Les operacions de resposta
representades son les associades a les declaracions d'Alerta" o bé d'Emergència".
Riscos inclosos al PROCICAT
Inicialment no existeix una classificació oficial dels riscos. Existeixen diverses
classificacions basades en diferents aspectes: causes, temporalitat, nombre de
persones afectades, el medi que produeix els riscos, l’impacte social, etc.
El PROCICAT com a pla d’emergències multirisc, complementari als plans especials,
s’aplica per gestionar riscos o emergències no incloses en els plans especials i que
poden afectar a la vegada un volum considerable de persones o que poden tenir una
repercussió important.
Actualment, els riscos no previstos en els plans especials existents són els següents:
- Accidents aeris amb un nombre de víctimes considerable (múltiples víctimes) o
amb repercussió important.
- Accidents en ports, al mar o en llacs, que impliquen un nombre de víctimes
considerable (múltiples víctimes) o amb repercussió important.
- Accidents de ferrocarril amb un nombre de víctimes considerable (múltiples
víctimes) o amb repercussió important.
- Accidents de carretera amb un nombre de víctimes considerable (múltiples
víctimes) o amb repercussió important.
- Accidents en túnels que impliquen un nombre de víctimes considerable (múltiples
víctimes) o amb repercussió important.
- Allaus i esllavissades que afecten infraestructures importants o un nombre
considerable de víctimes o amb repercussió important.
- Accidents associats a la distribució de productes perillosos per conduccions,
sempre que causin víctimes o siguin de repercussió important.
- Accidents associats a l’emmagatzematge de productes perillosos, en cas que
aquests es produeixin en instal·lacions no industrials.
- Qualsevol situació que pugui produir afectació potencial o real a persones per
substàncies perilloses que estiguin fora de l’àmbit dels plans especials existents.
- Emergències o riscos en àrees de pública concurrència (centres comercials, parcs
temàtics, estadis i altres equipaments poliesportius, centres hospitalaris,
equipaments religiosos, espectacles, concerts, ).
- Risc de tempestes de fort aparellatge elèctric i vent.
- Risc de sequera.

ForumFormat Carles Mora 8

- Risc de contaminació del sòl per substàncies perilloses abocades o abandonades
massivament.
- Risc de contaminació de cursos fluvials.
- Risc de contaminació de l’atmosfera per circumstàncies no previstes (fora del
PLASEQCAT).
- Risc d’infeccions o intoxicacions massives, pandèmies...
- Riscos radiològics no associats ni al pla PENTA ni al TRANSCAT.
- Risc de subsidències, col·lapses i esllavissaments.
- Risc d’ensorrament d’edificis.
- Risc per aglomeracions de gent: castells de focs, piromusicals, processons...
- Risc de forts vents.
- Risc de fort onatge que pugui produir problemes no associats o no contemplats al
pla INUNCAT
- Risc d’onada de calor.
- Risc de glaçades.
- Incidència greu en el subministrament de serveis bàsics.
- Altres que per la seva gravetat o importància ho requereixin.
A mesura que aquests riscos siguin inclosos en plans especials concrets per al risc en
qüestió, el pla que s’aplicarà per gestionar les emergències associades serà el pla
especial corresponent.
Criteris d’afectació municipal. Els Plans Bàsics Especials Municipals (PBEM)
Hauran d’elaborar un PBEM derivats dels PROCICAT, els següents:
- Municipis amb una població superior als 20.000 habitants,
- Municipis que tinguin la consideració de turístics.
- Municipis que són considerats de risc especial per llur situació geogràfica o llur
activitat industrial, segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
- Altres, que se’n derivin de l’anàlisi de risc del PROCICAT.
Els municipis que no compleixin els requisits anteriors poden, si ho consideren adient,
elaborar el PBEM.

ForumFormat Carles Mora 9

Organigrama general del PROCICAT

Centre de Comandament Avançat

(CCA)

El comitè d’emergències :
Director del Pla:
La direcció del PROCICAT és assumida pel/per la Conseller/a del Departament
competent en matèria de Protecció Civil, Relacions Institucionals i Participació, o
persona en qui delegui. El/la director/a del Pla actuarà de forma coordinada amb
l’alcalde/s dels municipis afectats.
En ocasions, al binomi conseller/a - alcalde/essa se l’anomena comitè de direcció.
Les funcions bàsiques del/de la director/a del Pla són les següents:
- Declarar la prealerta del PROCICAT i la seva activació, d’acord amb els criteris
contemplats en el Pla.
- Convocar el Consell Assessor, en aquells casos previstos al Pla.
- Analitzar i valorar les situacions provocades per l'emergència amb tota la
informació disponible.
- Valorar i decidir en tot moment amb l'ajut del consell assessor, les actuacions més
adients per a fer front a l'emergència i l'aplicació de les mesures de protecció a la
població, al personal adscrit al Pla, als béns i al medi ambient.
- Planificar i donar l’ordre d’executar les mesures complementàries a les operacions
de resposta que siguin necessàries.
- Coordinar els alcaldes dels municipis afectats, establint directrius i gestionant els
mitjans i els recursos que es considerin adients.
- Determinar i coordinar, a través del gabinet d’informació d’aquest Pla, la informació
a donar a la població directament afectada, així com la seva forma de difusió.
Concretament, fer la supervisió i donar el vist-i-plau a les dades que el gabinet
ForumFormat Carles Mora 10
 d’informació del Pla subministraran als mitjans de comunicació social i a les entitats
de les diferents administracions. Aquesta serà la informació oficial sobre
l’emergència.
- Declarar la desactivació del PROCICAT.
- Assegurar el manteniment de l'operativitat del Pla.
- Disposar les mesures per al restabliment immediat a la comunitat dels serveis
essencials afectats per la catàstrofe o la calamitat produïdes.

El Consell Assessor
D’acord amb l’article 20 de la llei 4/1997, de
20 de maig, de protecció civil de Catalunya,
dins del comitè d’emergències, ha d’haver el
consell assessor.
Les funcions del consell assessor són les
següents:
- Informar i assessorar el/la directora/a del Pla.
- Analitzar i valorar la situació de l'emergència.
- Mobilitzar i posar al servei de la Direcció del Pla, aquells recursos que el director
del PROCICAT consideri necessaris.
La composició bàsica del consell assessor del PROCICAT és la següent:
- El/la titular de la Direcció General de Protecció Civil (en cas que la Direcció del
PROCICAT no hagi estat assumida per aquest representant, per delegació del/de
la Conseller/a d’Interior, Relacions Institucionals i Participació).
- Els representants dels grups actuants que estiguin intervenint en la gestió de
l’emergència.
- El cap de servei de guàrdia del CECAT.
- Tècnics coneixedors del risc en qüestió.
El gabinet d'informació
El gabinet d'informació del PROCICAT és l'estructura oficial a través de la qual el
Director del Pla canalitza la informació a la població durant l'emergència, a través dels
diferents mitjans de comunicació. El gabinet d’informació forma part del comitè
d’emergències i lògicament, està al servei del/de la Director/a del Pla. El responsable
del gabinet d'informació serà el cap del Gabinet de Premsa del Departament d’Interior,
Relacions Institucional i Participació.
Les funcions del gabinet d’informació del PROCICAT són les següents:
- Recaptar informació sobre l’emergència i la seva evolució. Contrastar-la amb el
CECAT. Centralitzar aquesta informació, i preparar-la per a facilitar-la als mitjans
de comunicació socials.

ForumFormat Carles Mora 11

- Difondre les ordres i recomanacions dictades pel/per la Director/a del Pla a través
dels mitjans de comunicació social, elaborant comunicats, ordres i recomanacions
per a la població. Com a mínim, el gabinet d’informació ha de canalitzar la
informació que s’hagi de fer pública a través de Catalunya Ràdio, Catalunya
informació i de “Radio Nacional de España”. A més, és recomanable incloure
també les emissores de ràdio locals.
- Informar sobre l'emergència als organismes i mitjans de comunicació que ho
sol·licitin.
Els grups d'actuació (5)
Els grups d'actuació formen la part operativa del PROCICAT. Cada grup està format
per personal especialitzat i els seus mitjans. De la seva bona organització interna i
coordinació dependrà en gran part, la bona gestió de l’emergència.
Els apartats següents recullen l’objectiu de cada grup, les seves funcions principals i
un llistat amb els possibles components. Cal tenir en compte que el PROCICAT és un
pla multirisc i lògicament els components dels grups actuants variaran en funció de les
característiques del risc del qual es tracti i de l’àmbit territorial afectat.

El grup d'intervenció
Composició:
- Cos de Bombers de la Generalitat.
- El/s cos/cossos de bombers del/s municipi/s
afectat/s, en cas que en disposi.
- Bombers propis de l’empresa o de l’equipament o
instal·lació en la qual s’ha originat el sinistre, en
cas que aquesta en disposi.
- Altres en funció de les característiques de l’emergència.
Coordinador - responsable: en funció de l’extensió creixent de l’àmbit territorial afectat,
la coordinació del grup d’intervenció serà assumida pels diferents comandaments del
cos de Bombers de la Generalitat: cap de l’Àrea Bàsica d’Emergències, cap de la
Regió d’Emergències o cap de la Divisió Operativa.
El grup d’intervenció té com objectiu principal combatre el sinistre i fer el salvament de
les víctimes.
El grup d’ordre
Composició:
- Mossos d’Esquadra.

ForumFormat Carles Mora 12

 - Policia Local del/s municipi/s afectats i dins
de les seves possibilitats.
- Agents rurals.
- Altres, en funció de les característiques de
l’emergència.
Coordinador - responsable: en funció de l’extensió
creixent de l’àmbit territorial afectat, la coordinació
del grup d’ordre serà assumida pels diferents comandaments del cos de Mossos
d’Esquadra.
El grup d’ordre té com objectiu principal garantir la seguretat ciutadana a la zona del
sinistre i col·laborar si s’escau, en l’evacuació de la població.
El grup logístic
Composició:
- Direcció General de Protecció Civil
- Serveis dels municipis afectats (brigades d'obres,
serveis socials, serveis de manteniment,
voluntaris municipals, etc.)
- Serveis logístics de l’administració autonòmica i
estatal, a través de les delegacions territorials del
Govern i dels serveis territorials afectats.
- Empreses de serveis públics i privats que puguin ser requerides pel/per la
director/a del Pla.
- Creu Roja i/o voluntaris d’altres organitzacions i/o entitats.
- Altres, en funció de les característiques de l’emergència.
Coordinador - responsable: és el Sotsdirector General d’Operacions de la Direcció
General de Protecció Civil. El grup logístic té com objectiu: donar suport a l’abastament
de les necessitats bàsiques dels evacuats i dels grups d’actuació.

El grup sanitari
Composició:
- SEMSA (Sistema d’Emergències Mèdiques, SA)
- Xarxa hospitalària
- Xarxa d’atenció primària
- Xarxa de salut pública
- Empreses i entitats amb recursos d’atenció
sanitària, prèvia activació per part del comandament operatiu, i que s’incorporaran
a les estructures del grup segons la seva especialitat.

ForumFormat Carles Mora 13

- Altres entitats, organismes, col·lectius i persones amb capacitats de resposta
específica, prèvia activació per part del comandament operatiu, i que
s’incorporaran a les estructures del grup segons la seva especialitat.
El director del grup sanitari: té com a funció principal coordinar tots els aspectes de
l’àmbit sanitari. Aquesta funció serà assumida pel Director/a Territorial de la
demarcació afectada o qui determini el Conseller/a de Salut, en casos en què
l’accident sobrepassi la unitat territorial.
Coordinador del grup sanitari: correspon al Director tècnic del Pla Integral d’Urgències
de Catalunya (PIUC) o la direcció de SEMSA.
Responsable operatiu del grup sanitari: correspon a un professional operatiu que
determini SEMSA.
El grup sanitari té com objectiu principal fer l’assistència sanitària “in situ” dels afectats
per l’emergència, estabilitzar-los i distribuir-los per tal que rebin assistència
hospitalària, en cas que la necessitin.
El grup d’experts en funció del risc
És el grup encarregat del control i l’assessorament
tècnic de la situació i dels efectes que aquesta pot
causar sobre la població i el medi ambient.
Les seves funcions i composició variaran en funció
de les característiques del risc que hagi originat
l’emergència.
En el cas d’episodis associats a forts vents, aquest grup estarà format pel Servei
Meteorològic de Catalunya, que farà la previsió i el seguiment de la situació
meteorològica.
Centres de coordinació definits en el pla
El PROCICAT contempla els centres de coordinació següents, que es relacionen amb
els tres àmbits d’actuació necessaris en la coordinació dels sinistres:
- El Centre de Comandament Avançat (CCA).
- El Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL).
- El Centre de Coordinació i d’informació de protecció civil de Catalunya. (CECAT).
CCA: aquest centre s’ubica prop de la zona del sinistre i des d’ell, es coordinen les
actuacions que estan fent els grups actuants “in situ” per combatre l’emergència.
Aquest centre ha d’estar en contacte amb el CECAT per tal que totes les actuacions
siguin coordinades. En funció de l’extensió territorial de l’àrea afectada i de les
característiques de l’emergència, es pot establir més d’un CCA.
El Coordinador del CCA és el responsable de coordinar l’actuació dels grups en la
zona afectada per l'emergència. Aquest coordinador determinarà la ubicació del CCA i
la transmetrà immediatament al CECAT. El coordinador del CCA serà el màxim
responsable del grup d’intervenció present al lloc o a falta d’aquest, el responsable del
grup d’ordre al lloc de l’emergència. El/la Director/a del Pla, si ho considera oportú, pot
designar un altre responsable del CCA diferent dels esmentats.

ForumFormat Carles Mora 14

Les funcions del coordinador del CCA són les següents:
- Establir a prop del lloc de l'emergència, el CCA/s que sigui/n necessari/s per
gestionar l’emergència, i informar al CECAT de la seva ubicació.
- Coordinar els diferents grups d'actuació des del CCA.
- Transmetre tota la informació sobre les actuacions fetes, sobre les accions a fer,
sobre l’evolució del risc o calamitat i sobre qualsevol incidència al/a la Director/a
del Pla, a través del CECAT.
- Rebre i reproduir les instruccions del/de la Director/a del Pla.
- Establir una relació directa entre el CCA i l’AS.
CECOPAL: aquest centre s’ubica al municipi afectat i des d’ell, es coordinen les
actuacions que el municipi fa per minimitzar els efectes del sinistre sobre la població i
el medi ambient. Aquest centre ha d’estar en contacte amb el CECAT per tal que totes
les actuacions siguin coordinades. Idealment, cada municipi afectat per l’emergència,
hauria de disposar d’un CECOPAL.
El CECOPAL ha d’estar en tot moment coordinat amb el CECAT. L'alcalde/essa o la
persona en qui ell/a delegui, és el/la màxim responsable del CECOPAL.
Cada municipi amb pla de protecció civil ha de disposar d'un CECOPAL.
CECAT: és el centre superior de coordinació i d’informació de l’estructura de protecció
civil de Catalunya. El seu àmbit és supramunicipal i assumeix el suport directe a la
direcció del PROCICAT.
El CECAT es situa a les instal·lacions del Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació. Els diferents centres operatius dels organismes que formen
els grups d'actuació, CECOPAL's i CCA's, estan en contacte amb el CECAT i es
consideren integrats en ell durant l'activació del PROCICAT.
D'acord amb les seves funcions, el CECAT serà:
 Centre de recepció d'alarmes: rebrà les alarmes que puguin indicar situacions
d’emergència.
 Centre d’avaluació dels riscos significatius en temps real i de les
conseqüències derivades de la situació d’emergència.
 Centre d’activació del PROCICAT, seguint els mecanismes habituals i d’acord
amb el consentiment de la Direcció del Pla. Això implica que des del CECAT es
posaran en funcionament els avisos necessaris per mobilitzar a tots els
implicats en el Pla, tant de la Generalitat com d’altres administracions i privats.
 Centre de coordinació de l'emergència i de difusió d’avisos i d’informació en
general sobre les situacions de risc i les emergències.
 Centre de suport tècnic del/de la Director/a del Pla, pel que fa a:
- Informació: bases de dades, cartografia, mitjans i recursos, informació
pròpia del Pla.
- Assessorament i mobilització de recursos: a través del Consell
Assessor.

ForumFormat Carles Mora 15

  Centre de coordinació dels CECOPAL i de suport logístic supramunicipal.
 Centre receptor de tota la informació que ha de facilitar el coordinador del CCA,
sobre les actuacions fetes, sobre les accions a fer, sobre l’evolució del risc o
calamitat i sobre qualsevol incidència. El CECAT ha de transmetre aquesta
informació al/a la Director/a del Pla”
 Centre de gestió dels sistemes associats a la xarxa d’alarmes i comunicacions
en protecció civil.
El CECAT funcionarà com a Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) en el
moment en que sigui així sol·licitat pel/per la Director/a del Pla.
ÀREA SANITÀRIA (AS).
L’AS s’entén com una zona situada prop del lloc de l’emergència, però en zona
segura, i on els membres del grup sanitari fan les funcions següents:
-Triatge i atenció mèdica als ferits o afectats per l’emergència: al punt mèdic avançat
(PMA), el personal sanitari classifica als afectats en funció de la seva gravetat i fa una
primera atenció mèdica, estabilitzant-los si és possible.
-Organització de l’evacuació dels afectats cap als diferents centres sanitaris (hospitals i
Centres d’Atenció Primària) en funció de la seva gravetat. Aquesta evacuació
s’organitza al punt mèdic d’evacuació (PME). Normalment es fa amb ambulàncies i si
s’escau, amb helicòpters.

Punt Mèdic Avançat

Roda de
Accident Assistència Sanitària
lliteres

Evacuació Centres
Hospitalaris

Punt Mèdic d’Evacuació

Evacuació d’accidentats

ÀREA SANITARIA

Principals centres de control i coordinació

Centres de coordinació de serveis de la Generalitat

- Sala 112

- Sala 012

- Sala de Control de la Direcció General de Policia

- Sala de control de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i

Salvaments

ForumFormat Carles Mora 16

 - Centre de coordinació 061 Catalunya: (centre de control de SEMSA, Servei
d’Emergències Mèdiques de Catalunya)

- Centre de coordinació operativa del Servei d’Agents Rurals (COSAR) de la

Direcció General de Medi Natural

- Centre de Telecontrol de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

- Centre de control de les ADF

Serveis tècnics de la Generalitat amb servei de localització permanent:

- Unitat de guàrdies i emergències de l’ACA

- Unitat d’hidrologia superficial de l’ACA
- Servei Meteorològic de Catalunya
- Agència de Residus de Catalunya
- Institut Geològic de Catalunya
- Tècnic d’indústria (Seguretat Industrial)

Centres de coordinació de l’Estat a Catalunya:

- SALEM: Sala d’emergències del “Consejo de Seguridad Nuclear”

- SASEMAR: centre de salvament marítim de Barcelona
- SASEMAR: centre de salvament marítim de Tarragona
- SASEMAR: centre de coordinació de salvament de Palamòs
- SASEMAR: centre nacional de coordinació

Centres de coordinació públics i privats no dependents de la Generalitat:

- ENAGAS: Centre principal de control i centres de manteniment, operació i

control (Vilafranca i Tivissa).
- Centre de control d’ENDESA GENERACIÓN a Tarragona i Centre de control
UPH Ebre Pirineus.
- Centre de control de mitja tensió de FECSA-ENDESA.
- Centre de control d’operacions de Red Eléctrica de España.
- Gas natural: centre de control i atenció d’urgències.
- ADIF: Centro de Protección y Seguridad, 24 h (CPS).
- Centres de control de ferrocarrils de la Generalitat.
- AENA: Cecops de l’aeroport de Barcelona.
- Centre de control de carreteres de Vic.

ForumFormat Carles Mora 17

 - Centre de Control d’ACESA.
- Centre de Control d’AUCAT (autopistes de Catalunya), Centre de Control
d’AUTEMA (autopistes de Manresa), Centre de Control de TABASA (túnels de
Vallvidrera), Centre de Control d’AUMAR (autopistes del Mediterrani), Centre
de Control de túnel del Cadí.
- Centre de Control de la demarcació de carreteres de l’Estat.
- Sala de Coordinació de Creu Roja.

Plans municipals derivats del PROCICAT

Anàlogament al PROCICAT per l’àmbit territorial de Catalunya, el Pla Bàsic
d’Emergència Municipal (PBEM) és el pla d’emergència multirisc, per gestionar riscos
no especials a l’àmbit territorial del municipi.
Els municipis obligats a elaborar PBEM tenen com a responsabilitats, les següents:
- Elaborar, implantar i mantenir operatiu i actualitzat el PBEM, designant una
persona encarregada d'aquesta tasca, amb els mitjans necessaris, i establint
un programa d'actuacions ben detallat.
- Determinar els elements vulnerables.
- Determinar les instal·lacions ubicades al municipi i que per la seva activitat han
de dotar-se d'un pla d'autoprotecció.
- Conèixer els mitjans i recursos del municipi.
- Col·laborar en l'elaboració dels plans d'actuació dels grups i, en general, en les
accions d'implantació i manteniment del Pla.
- Avisar i informar la població en general.
- Organitzar els voluntaris municipals.
El municipi ha de disposar d’un Centre de Coordinació Operativa Municipal
(CECOPAL), normalment ubicat al costat del Centre Receptor d'Alarmes Municipal
(CRA), en contacte amb el Centre de Comandament Avançat (CCA) i amb el Centre
de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
El/la Director/a del PBEM és l'alcalde, o persona en qui delegui (tinent d'alcalde o
regidor).
Els plans d’autoprotecció (PAU)
El pla d’autoprotecció d’una determinada
instal·lació ha de preveure les emergències
que poden afectar la instal·lació en qüestió,
independentment de si aquestes tenen origen
en ella mateixa o bé a l’exterior, com a
conseqüència d’accidents en altres activitats
properes o per la seva ubicació en zona de risc.

ForumFormat Carles Mora 18

L’objectiu del Pla d’Autoprotecció és protegir als ocupants de la instal·lació de les
emergències que els poden afectar.
El director del Pla d’Autoprotecció té principalment, les funcions següents:
- Comandar l’emergència dins de la instal·lació.
- Ordenar la realització dels avisos corresponents.
- Contactar amb la resta de comandaments per fer el seguiment de l’emergència.
- Establir comunicacions amb les autoritats.
- Ordenar la fi de l’emergència a nivell intern.
La redacció i manteniment dels PAU correspon a la persona titular o representant del
bé a protegir.
L’aprovació dels PAU, correspon a l’òrgan competent en la planificació del risc.
L’homologació sempre correspon a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, amb
l’informe previ de l’Ajuntament.
Els plans d’actuació dels grups actuants (PAG)
Els grups d’actuació formen la part operativa del Pla. Cada grup està format per
personal especialitzat i els seus mitjans.
Cadascun dels grups actuants ha d’elaborar el seu propi pla d’actuació (PAG). La
responsabilitat de la seva elaboració recau sobre l’organisme al qual pertany el
coordinador de cada grup i tots els organismes o institucions que formen part del grup,
tenen l’obligació de col·laborar en la seva elaboració.
Prealerta
La prealerta del PROCICAT es donarà en aquells casos en què hi hagi una situació de
anormalitat o de risc potencial, que no tingui prou gravetat com per generar una
activació del Pla.
Amb caràcter general, la prealerta, va associada a la constatació d’indicis o a la
previsió de fenòmens que podrien desencadenar més endavant una activació del pla
però respecte els quals hi ha una certa incertesa que fa que la materialització de
l’emergència no sigui clara.
Genèricament, la prealerta del PROCICAT implica:
 Un seguiment de la situació (aquest seguiment és de tipus “intern” i per tant no
sempre es contempla la informació a la població).
 Una transmissió de la informació sobre qualsevol anomalia detectada que
pugui ser significativa. Concretament, s’informa als membres del Comitè
d’Emergència, als centres de coordinació i als grups actuants, si s’escau.
 Una possible convocatòria del consell assessor, si es considera necessari.
L’activació del pla es donarà en aquells casos en què la situació de risc és prou greu o
d’una imminència tal, que requereix la posada en marxa de forma immediata de
l’estructura contemplada en el PROCICAT. El PROCICAT es podrà activar en alerta,
en emergència 1 o en emergència 2.

ForumFormat Carles Mora 19

 FASES D’ACTIVACIÓ DEL PROCICAT
SUBMINISTRAMENT FALLADA, INTERRUPCIÓ PÈRDUA DE QUALITAT
BÀSIC AL CIUTADÀ TRANSPORT I LOGÍSTICA DEL SUBMINISTRAMENT

Si hi ha indicis que es poden Fallada o interrupció de >50% i Si aquesta pèrdua de qualitat

PREALERTA produir mancances importants aquesta fallada fa preveure conduirà a una disminució en
a 3-4 dies vista. mancances importants a 3-4 el servei bàsic de forma
dies vista. important a mig termini

Disminució evident (no greu) i Fallada o interrupció de >80% i Si aquesta pèrdua de qualitat
ALERTA

pot incrementar- se de forma aquesta fallada fa preveure comporta disminucions

important a curt termini mancances importants a curt o significatives però no greus
molt curt termini. en el servei bàsic.

Mancança greu o important de

subministrament bàsic però
localitzada en el territori.
ACTIVACIÓ PROCICAT

EMERGÈNCIA 1

Mancança de subministrament
bàsic d’abast limitat en el
temps o en la qualitat dels
serveis però generalitzades a
tot el territori.

Mancança de subministrament
bàsic que requereixen adoptar
mesures preventives de
consum humà.
EMERGÈNCIA 2

Mancança molt greu i

generalitzada de
subministrament bàsic i amb
una previsió de durada
significativa.

23. 3. Els Plans especials d’emergències de Catalunya.

Els plans especials es refereixen a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix
d'uns mètodes tècnics i científics adequats per avaluar-los i tractar-los. En el cas de
Catalunya els riscos per als quals s'ha planificat són els següents:
1. Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT)
 Acord GOV/141/2014, de 21 d'octubre, pel qual s’aprova la revisió del Pla
especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT).
2. Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT)
 Acord GOV/14/2015 de 10 de febrero, pel qual s'aprova la revisió del Pla
especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT).
3. Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses
per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT).
 ACORD GOV/117/2017, d'1 d'agost, pel qual s'aprova la revisió del Pla
especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses
per carretera i ferrocarril a Catalunya.

ForumFormat Carles Mora 20

4. Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT).
 ACORD GOV/126/2014, de 23 de setembre, pel qual s'aprova la revisió del Pla
especial d'emergències per nevades a Catalunya.
5. Pla especial d'emergències per allaus a Catalunya (ALLAUCAT)
 Acord GOV/139/2014, de 14 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla
especial d'emergències per allaus a Catalunya (ALLAUCAT).
6. Pla especial per a emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT)
 Acord GOV/128/2010, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el Pla especial per a
emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT).
7. Pla especial d'emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT)
 Acord GOV/29/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial
d'emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT).
8. Pla especial per a emergències radiològiques (RADCAT)
 Acord GOV/165/2014, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial per a
emergències radiològiques de Catalunya.
9. Pla especial d'emergències per contaminació de les aigües marines a Catalunya
(CAMCAT)
 Acord GOV/15/2015, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències
per contaminació de les aigües marines de Catalunya (CAMCAT).
10. Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT)
 Acord de Govern GOV/138/2014, de 14 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió
del Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT).
11. Pla especial d'emergències per risc de vent a Catalunya (VENTCAT).
 ACORD GOV/115/2017, d'1 d'agost, pel qual s'aprova el Pla especial
d'emergències per risc de vent a Catalunya.
DUPROCIM: document únic de Protecció Civil Municipal
D'acord amb el Decret 155/2014, s'ha elaborat la guia i la plantilla del Document únic
de Protecció Civil municipal (DUPROCIM) per facilitar la redacció dels plans de
protecció civil municipals.
Els plans d'autoprotecció
Els plans d'autoprotecció preveuen, per a empreses, centres i instal·lacions
determinats, les emergències que es puguin produir com a conseqüència de la seva
pròpia activitat i les mesures de resposta enfront de les situacions de risc, catàstrofes i
calamitats públiques que els puguin afectar.

ForumFormat Carles Mora 21

23. 4. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya ( CECAT).
Què és el CECAT?
El Centre de Coordinació Operativa de
Catalunya (CECAT) és el centre superior de
coordinació i informació de l'estructura de
protecció civil de Catalunya.
Vetlla per la bona gestió de les emergències
a través de la coordinació dels diferents
cossos operatius, organismes i institucions
involucrades en la resolució de situacions en
què calgui l’activació d’un pla d’emergències.
Té com a última finalitat la seguretat de les persones, dels seus béns i drets, i també la
previsió i la minimització dels efectes que poden patir en cas d’emergència.
El CECAT disposa de les eines per fer front a les situacions de risc potencial (predicció
de nevades, allaus, pluges, ventades, etc.) i a les situacions de risc real (inundacions,
accident químic, ferroviari, aeronàutic, etc.).
La coordinació que duu a terme el CECAT es fonamenta en la gestió de la informació,
en la seva anàlisi en temps real i en la presa de decisions estratègiques de manera
inicial, és a dir, amb tanta antelació com es pugui a la materialització de l’emergència i
els seus efectes sobre la població.
La funció de coordinació també suposa la gestió de l’aplicació de les mesures
d’autoprotecció de la població que pugui quedar afectada per un risc potencial o
concret i que impliqui l’activació d’un pla d’emergència. Per tant, és també funció
principal del CECAT la difusió dels avisos i de les mesures d’autoprotecció que han
d’aplicar els ciutadans en cada emergència.
El CECAT es va crear mitjançant el Decret 246/1992, de 26 d’octubre 1. Per respondre
a la funció de coordinació d’emergències, duu a terme les actuacions principals
següents:
- Coordinació permanent amb els principals centres d'emergència.
- Valoració tècnica i estratègica de l’evolució de les emergències, dels accidents
i dels episodis de risc potencial, de manera continuada.
- Gestió de l’activació i desactivació dels plans d’emergència.
- Gestió central dels recursos operatius i la mobilització dels mitjans públics o
privats necessaris.
- Gestió i difusió de la informació, i dels avisos a la població.
- Logística.
- Suport institucional.
- Suport al Consell Assessor.
- CECAT operatius sala.

1
Els articles 1.1 i 1.3 del Decret 246/1992, de 26 d'octubre, sobre la creació del Centre de Coordinació
Operativa de Catalunya. Queden derogats pel Decret 319/2011, de 19 d’abril.
ForumFormat Carles Mora 22
Funcions i funcionament del CECAT
Coordinació permanent amb els principals
centres d’emergència.
1. El CECAT es coordina i manté contacte
permanent amb els centres d’emergència
següents:
 El telèfon únic d’emergències 112.
 Les sales centrals dels operatius d’emergència actuants (principalment els
Bombers, els Mossos d’Esquadra i el SEM) i el Centre de Comandament
Avançat (CCA) corresponent a cada situació d’emergència.
 Els centres receptors d’alarmes (CRA) de les administracions públiques locals
afectades i els centres de coordinació municipal (CECOPAL) dels ajuntaments
afectats.
 Els centres receptors d’alarmes (CRA) de les activitats generadores o
receptores de risc implicades.
 La resta de centres d’emergència que puguin estar recollits en els plans
d’emergència de protecció civil i en els convenis vigents, com ara el CECOP
(Centre de Coordinació Operativa) de l’Administració de l’Estat o els centres
d’emergència dels àmbits limítrofs a Catalunya, si existeix afectació més enllà
del territori català.
2. Valoració de manera continuada de l’evolució de les emergències, dels accidents i
dels episodis de risc potencial.
El CECAT analitza de manera continuada els diferents fenòmens d’origen natural o
tecnològic que esdevenen en el territori català per tal de valorar si calen mesures
extraordinàries d’actuació, d’avís o de protecció a la població. En definitiva, fa un
seguiment continuat de l’estat dels riscos col·lectius que poden derivar en una situació
d’emergència al país.
3. Gestió de l’activació i la desactivació dels plans d’emergència de la Generalitat de
Catalunya.
El CECAT rep avisos de risc potencial o real i en duu a terme el seguiment i la
vigilància; també rep avisos d’accidents a través de trucades de ciutadans o entitats al
telèfon d’emergències 112, i d’empreses, cossos operatius, etc. Amb els avisos rebuts,
s’avaluen les conseqüències dels sinistres i els riscos significatius en temps real i es
determina si s'activen o no els plans d’emergència i els procediments escaients.
4. Gestió central dels recursos operatius i la mobilització dels mitjans públics o privats
necessaris.
Davant una situació de gran emergència, el CECAT ha de localitzar i gestionar els
recursos necessaris per solucionar-la, independentment de qui en sigui el titular o
gestor, amb l’objectiu de minimitzar els efectes de les emergències a la població. Un
exemple d’aquesta gestió el trobaríem en la distribució de les llevaneus en la xarxa
viària quan està activat el pla Neucat, la mobilització de barreres de contenció d’una

ForumFormat Carles Mora 23

taca contaminant al mar o la d’un camió cisterna per al transvasament d’un producte
que hagi vessat d’un altre camió cisterna.
5. Gestió i difusió de la informació i dels avisos a la població.
Enfront de situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges,
ventades...) i situacions de risc real (accident amb risc químic, radiològic o ferroviari,
aeronàutic...), el CECAT s’encarrega de gestionar els sistemes d’avisos que formen
part de la xarxa d’alarmes i comunicacions, per tal de minimitzar els riscos als quals es
pot veure sotmesa la ciutadania.
Aquesta xarxa d’alarmes està formada per sistemes tecnològics com ara les sirenes
d’avís a la població i també per l’enviament d'SMS, correus electrònics i fax, per
trucades telefòniques als principals centres i municipis afectats i per emissores de la
xarxa Rescat, a més d’altres recursos tecnològics que es pretenen implantar.
S’optimitza el sistema d’enviament d'SMS, fax i correu electrònic per tal de minimitzar-
ne el cost i alhora maximitzar-ne l'eficàcia.
D’altra banda, els plans d’emergència estableixen la figura del Gabinet d’Informació
per canalitzar tota la informació als ciutadans a través dels mitjans de comunicació
social. La informació que es difon és l’associada a les situacions d’emergència i també
la relativa a les situacions d’increment del risc prèvia a emergències (predicció
d’episodis meteorològics extrems o accidents que poden esdevenir una emergència).
La informació fa referència a:
 Risc i emergència, tant potencials (avisos de condicions meteorològiques
extremes) com reals (inundacions o fuites de productes químics en temps real):
característiques, possible evolució temporal i territorial, intensitat dels efectes
actuals i dels possibles, etc.
 Actuacions del sistema de protecció civil: mitigació, contenció, protecció,
logística, d’ordre, sanitària, de coordinació, etc.
 Actuacions d’autoprotecció a aplicar per part de la població: confinament,
supressió de determinades activitats (per exemple, d’alta muntanya o les
esportives a l’aire lliure en condicions meteorològiques extremes), seguiment
d’informació, recopilació de material o aliments, etc.
La informació s'ha de difondre a:
 L’estructura directa del sistema de protecció civil i del Departament d’Interior i
del Govern de la Generalitat de Catalunya.
 Els cossos operatius d’emergència i els òrgans implicats de forma activa o
passiva en la gestió d’emergències i en el sistema de protecció civil.
 Les administracions públiques, especialment les locals i els ajuntaments.
 Els mitjans de comunicació.
 La ciutadania a través de les administracions públiques i dels mitjans de
comunicació.

ForumFormat Carles Mora 24

La logística.
El CECAT té la funció de donar suport als ajuntaments perquè donin servei a la
població, i també la d'oferir suport als grups actuants (d’ordre, sanitari, logístic...) pel
que fa al material necessari perquè desenvolupin la seva tasca (mitjans de transport,
material per a l’actuació, avituallament, etc.).
El suport institucional.
El CECAT, per tal de complir les seves funcions, col·labora amb entitats i organismes
en la difusió d’informació. Aquest suport i col·laboració, per exemple, el trobem amb
l’Institut Geològic de Catalunya per difondre i informar d’allaus i sismes; amb el Servei
Meteorològic de Catalunya per advertir de situacions meteorològiques de risc, i amb
l’Agència Catalana de l’Aigua per aprofitar situacions hidrològiques de risc, entre altres
institucions.
El suport al Consell Assessor.
El CECAT aporta al Consell Assessor tota la informació sobre la situació real de
l’emergència i, alhora, fa difusió de totes les ordres i decisions aprovades per aquest
organisme. Així doncs, recopila informació de l’emergència, de les actuacions dels
operatius, de l’estat de la població i dona suport en la planificació de respostes.

23. 5. Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112

El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència

112 Catalunya és una entitat pública gestionada pel
Departament d’Interior de la Generalitat de
Catalunya i que, per tant, comparteix els objectius
comunitaris del Govern de Catalunya.
La Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i
Gestió de trucades d’Urgència 112 Catalunya té per objecte la regulació del servei en
el territori de Catalunya, gestionat per l’Administració de la Generalitat per mitjà de la
creació del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.
Aquesta Llei, estableix com a competència exclusiva de la Generalitat la implantació
definitiva i la regulació del servei públic d’atenció a les trucades d’urgència.
La llei crea el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, entitat
de dret públic, en què s’han de rebre i atendre els avisos que es facin al número 112 i
des del qual s’han de portar a terme els requeriments d’assistència material que es
considerin pertinents als centres directius, els organismes i les entitats competents en
cada matèria.
El servei al ciutadà està basat en els valors de compromís i responsabilitat amb la
societat i el territori, i el un model enfocat a l’avenç socioeconòmic i tecnològic sense
deixar de banda l’eficiència energètica i la sostenibilitat mediambiental.
L’organisme encarregat de prestar aquest servei d'atenció de trucades d'urgència és
un ens públic, el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya.

ForumFormat Carles Mora 25

El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya centralitza totes
les trucades urgents per tal que qualsevol ciutadà pugui sol·licitar els serveis públics
d'urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvament, seguretat ciutadana i protecció
civil quan es trobi en una situació d’emergència: accidents, incendis, robatoris,
agressions, violència masclista, rescats o catàstrofes.
Dóna resposta immediata les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.
És un servei públic d’accés universal, gratuït i permanent per a tots els ciutadans des
de qualsevol tipus de telèfon, fix o mòbil.
El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya és una empresa
pública líder a Europa en servei públic d'urgències, tant pel servei als ciutadans com
per la gestió de la informació que aporta als diferents agents d'emergències com són
policies, servei d'emergències mèdiques, bombers, protecció civil o agents rurals, i
desenvolupa una estratègia per oferir el millor servei.
L’essència i el tret diferencial del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112
Catalunya és la seva implicació i el compromís ferm amb la societat. El Centre
d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya aposta per un exercici del
servei d’emergències basat en els valors de lideratge, confiança i compromís social.
La missió del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya és
contribuir a donar una resposta ràpida, senzilla, eficaç i coordinada a les peticions
urgents d'assistència que faci qualsevol ciutadà o ciutadana en el territori de Catalunya
en matèria d'atenció sanitària, d'emergències ambientals, d'extinció d'incendis i
salvament i de seguretat ciutadana i, a més, fer una aportació decidida a la societat.
És una empresa líder del mercat de les emergències, amb vocació internacional,
orientada a la generació de valor per als ciutadans, cossos d'emergència, els empleats
i la societat en conjunt.
El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya treballa per crear
valor compartit per als seus grups d’interès, d’acord amb els valors de lideratge,
confiança i compromís social.
L’entitat basa la seva gestió en l’actuació responsable i l’eficiència econòmica amb una
voluntat de compromís amb el desenvolupament socioeconòmic de les persones i el
territori, que comparteix amb el Govern de Catalunya.
Marc de referència:
L’any 1991, la Decisió del Consell de les Comunitats Europees 91/396/CEE, de 29 de
juliol, imposa als estats membres l’obligació d’introduir el número 112 com a telèfon
únic europeu d’urgència.
El 16 de juny de 1997, el Reial decret 903/1997 traspassa aquesta decisió a l’Estat
espanyol i faculta les comunitats autònomes per prestar el servei.
L’any 2007, la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades
d’Urgència 112 Catalunya, estableix com a competència exclusiva de la Generalitat la
implantació definitiva i la regulació del servei públic d’atenció de les trucades
d’urgència.

ForumFormat Carles Mora 26

Legislació europea
Juliol 1991: 91/396/CEE: Decisió del Consell, de 29 de juliol de 1991.
Març 2002: S’aprova la Directiva 2002/22/CE del Parlament Europeu i del Consell, de
7 de març de 2002, relativa al servei universal i els drets dels usuaris en relació amb
les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques (Directiva servei universal).
Juliol 2003: Recomanació de la Comissió per a la localització de qui fa la trucada. La
Comissió Europea recomana als estats membres la implementació del mètode push
enfront del pull per obtenir informació de localització de la trucada.
Juny 2009: El Reglament(CE) núm. 544/2009 del Parlament Europeu i del Consell de
18 de juny estableix que els ciutadans que utilitzin el seu telèfon mòbil quan viatgin a
un altre estat membre han de rebre un SMS amb informació sobre el número europeu
d'urgència 112.
Desembre 2009: La Directiva 2009/136/CE del Parlament Europeu i del Consell de 25
de novembre de 2009, sobre telecomunicacions, garanteix que els ciutadans europeus
tinguin més bon accés als serveis d'emergència mitjançant l'ampliació de l’accés al
112 a través de la telefonia tradicional, a les noves tecnologies (com VoIP), l'obligació
dels operadors de proporcionar informació sobre localització de trucades a les
autoritats d'emergència i la millora d’accés al 112 per a persones amb discapacitat.
Juliol 2011: Resolució del Parlament Europeu, de 5 de juliol de 2011, sobre el servei
universal i el número d’urgència 112.

ForumFormat Carles Mora 27

PUNTS FORTS A RECORDAR

1. Nom de normes a memoritzar:

 Pla PROCICAT. Actualització: CPCC 25-05-2017.

 LLEI 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

 Reial Decret 407/1992, de 24 de abril, por el que s’aprova la Norma Bàsica de

Protecció Civil.
 LLEI 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades
d'Urgència 112 Catalunya.

2. Punts que cal aprendre sencers:

 El Pla PROCICAT: Organigrama, Grups d’actuació. Fases d’emergència.

 El CECAT: Gestió i Funcions.
 El Centre de Trucades d’urgències 112.

3. Què cal conèixer de forma general i saber els principals conceptes:

 Els Plans de Protecció Civil.

ForumFormat Carles Mora 28

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. Buscador normativa actualitzada: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/

 Decret 161/1995 de 16 de maig d’aprovació del Pla de Protecció Civil de

Catalunya.
 LLEI 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
 Decret 291/1999, de 9 de novembre del Reglament de la Comissió de
Protecció Civil de Catalunya.
 Reial Decret 407/1992, de 24 de abril, por el que s’aprova la Norma Bàsica de
Protecció Civil.
 LLEI 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades
d'Urgència 112 Catalunya.
 Decret 155/2014, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el contingut mínim per
a l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals i
s'estableix el procediment per a la seva tramitació conjunta.
 Pla PROCICAT. Actualització: CPCC 25-05-2017.
 Plans de Protecció Civil de Catalunya:
https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/p
lans_de_proteccio_civil_a_catalunya/
 Protecció Civil a Catalunya:
https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/

ForumFormat Carles Mora 29