Forumformat Carles Mora 1

TEMA 21
LES INSPECCIONS EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT.

PROTOCOLS D'ACTUACIÓ. PRESA I CONSERVACIÓ DE
MOSTRES. CADENA DE CUSTÒDIA. ACTUACIONS
ADMINISTRATIVES: AIXECAMENT D'ACTES I ELABORACIÓ
D'INFORMES.
CONTINGUTS
21. 1. El Cos d’Agents Rurals com a Cos de policia

administrativa especial.
21. 2. Protocols d’actuació.
21. 3. Presa i conservació de mostres.
21. 4. La cadena de custòdia.
21. 4. 1. L’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències

forenses.
21. 5. Actuacions administratives: Aixecament d’actes i

elaboració d’informes.
ForumFormat Carles Mora 1

21. 1. El Cos d’Agents Rurals com a Cos de policia administrativa especial.
La Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de
Catalunya, en el seu article 144.6 de la estableix que, en matèria de medi ambient i
d'espais naturals, "la Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d'Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció
integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d'aquest cos
tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa
especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei".
El DECRET 266/2007, de 4 de desembre, del Reglament del Cos d’Agents Rurals.

En el articles del 3 al 10, parla dels principis d’actuació i de les funcions principals.
Article 3, Caràcter del Cos d'Agents Rurals
3.1 El Cos d'Agents Rurals és un cos de vigilància, control i col·laboració en la gestió
del medi natural, de protecció i prevenció integrals del medi ambient i de policia
administrativa especial, sens perjudici de les funcions investigadores que li puguin
correspondre, d'acord amb la legislació vigent.
3.2 Els i les membres del Cos d'Agents Rurals són funcionaris i funcionàries de carrera
de la Generalitat de Catalunya i tenen la condició d'agents de l'autoritat en l'exercici de
llurs funcions.
3.3 Els i les membres del Cos d'Agents Rurals romanen en exercici de llurs funcions si,
tot i estar lliures de servei, intervenen en qualsevol tipus d'actuació relacionada amb
les funcions que els corresponen, sempre que acreditin prèviament llur condició de
membres del cos.
3.4 El Cos d'Agents Rurals actua en tot el territori de Catalunya. En supòsits
excepcionals, si la naturalesa del servei ho requereix i en virtut dels principis d'auxili i
cooperació, a petició de l'autoritat competent, els seus membres poden actuar fora del
territori de Catalunya.
Article 4 Principis d’actuació
4.1 Els i les membres del Cos d'Agents Rurals, quan actuïn com a agents de l'autoritat
en l'exercici de llurs funcions, han de tenir accés a la informació i han d'integrar-se al
sistema de seguretat de Catalunya. El Cos d'Agents Rurals participa en els plans de
protecció civil, d'acord amb les previsions d'aquests plans.

4.2 El Cos d'Agents Rurals exerceix les seves funcions i tasques sense perjudici de les
competències del departament responsable en matèria de seguretat, protecció civil i
prevenció i extinció d'incendis, i de les dels cossos que exerceixen funcions
relacionades amb aquesta matèria.
4.3 En aquest sentit, el Cos d'Agents Rurals ha de col·laborar amb els cossos i les
forces de seguretat que tinguin encomanades les funcions de policia ordinària i integral
en el territori en què tinguin competències, d'acord amb la legislació vigent i el protocol
de coordinació corresponent.
4.4 Així mateix, el Cos d'Agents Rurals ha de col·laborar amb els cossos que tinguin
encomanades les funcions de prevenció i extinció d'incendis en el territori en què
tinguin competències, d'acord amb la legislació vigent.
4.5 El Cos d'Agents Rurals, tal com especifica l'article 5.1 de la Llei 17/2003, exerceix
les seves funcions en el marc de les atribucions del departament competent en matèria
de medi ambient i en aplicació de la legislació vigent en aquesta matèria. En
conseqüència, les previsions que conté aquest Decret en relació amb els espais
naturals i la flora i la fauna silvestres s'han d'entendre referides als protegits per la
legislació sobre medi ambient. De la mateixa manera, les previsions en matèria de
pesca i recursos piscícoles s'han d'entendre referides a l'àmbit fluvial.
Article 5 Col·laboració amb els diversos serveis del Departament
El Cos d'Agents Rurals ha de col·laborar en l'exercici d'algunes de les seves funcions
amb els diversos serveis del departament competent en matèria de medi ambient,
especialment, amb els serveis tècnics de gestió forestal i de fauna, i s'ha d'atenir a la
direcció i a la supervisió tècniques superiors de les respectives unitats responsables
per raó de la matèria, segons els protocols que es puguin establir, sense perjudici de la
seva dependència funcional i orgànica.
Article 6 Col·laboració amb altres organismes
6.1 El Cos d'Agents Rurals pot prendre part en la gestió, la vigilància, la inspecció i la
investigació de les infraccions en matèria d'aigües i residus, en col·laboració amb
altres organismes del departament competent en matèria de medi ambient i de la resta
de departaments de la Generalitat que hi tinguin competències, si afecten el medi
natural, segons el protocol corresponent.
En qualsevol cas, el Cos d'Agents Rurals, en l'exercici d'aquestes funcions i tasques,

s'ha d'atenir a la direcció i a la supervisió tècniques superiors dels respectius òrgans
administratius responsables per raó de la matèria, sense perjudici de la seva
dependència funcional i orgànica.

6.2 A més de les funcions que li són pròpies, el Cos d'Agents Rurals pot prendre part,
segons la normativa i/o els protocols corresponents, en la gestió, la vigilància, la
inspecció i la investigació d'infraccions en matèria de medi ambient, en col·laboració
amb altres organismes de la Generalitat que hi tinguin competències. En qualsevol
cas, el Cos d'Agents Rurals, en l'exercici d'aquestes funcions i tasques, s'ha d'atenir a
la direcció i a la supervisió tècniques superiors dels respectius òrgans administratius
responsables per raó de la matèria, sense perjudici de la seva dependència funcional i
orgànica.
6.3 En el supòsit que els agents rurals actuïn, segons la normativa i/o els protocols
corresponents, en col·laboració amb altres organismes de la Generalitat que hi tinguin
competències, desenvolupant tasques d'inspecció i control, les actuacions i diligències
que duguin a terme es trametran al departament competent per raó de la matèria
perquè aquest departament tramiti en el seu cas l'expedient sancionador corresponent
o les actuacions que calguin d'acord amb la legislació vigent.
Secció 1 Funcions generals del CAR
Article 7 Funcions de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió
El Cos d'Agents Rurals porta a terme les funcions de vigilància, inspecció i
col·laboració en la gestió en matèria de medi ambient, en el marc de les atribucions del
departament competent en aquesta matèria i d'acord amb les competències d'altres
departaments i d'altres administracions públiques, en els àmbits següents:
a) Dins de l'àmbit material d'incendis forestals: la prevenció, vigilància, detecció i
investigació d'incendis forestals.
b) Dins de l'àmbit material de fauna, caça i pesca fluvial: la vigilància, la inspecció
i la col·laboració en la gestió de la caça i els recursos piscícoles fluvials i
marins protegits per la legislació mediambiental; de les reserves de caça i
pesca fluvial i qualsevol altre espai natural amb mesures de preservació de la
fauna protegida; i la lluita contra les pràctiques furtives, i la protecció dels
animals en els termes que preveu llur normativa reguladora i de la fauna
silvestre.
c) Dins de l'àmbit material dels espais naturals protegits i de la biodiversitat: la
vigilància, la inspecció i la col·laboració en la gestió dels espais naturals
protegits; les activitats relatives a l'ús social, recreatiu i didàctic en aquests
espais; la prevenció de les allaus i els danys al paisatge i el patrimoni cultural
existent al medi natural; les activitats extractives minerals; les cremes i
abocaments de residus; la qualitat i contaminació de les aigües; les actuacions
al domini públic hidràulic i al domini públic marítim; la contaminació atmosfèrica
i lumínica; la qualitat ambiental; les actuacions urbanístiques, i els impactes
ambientals.
d) Dins de l'àmbit material forestal: la vigilància, la inspecció i la col·laboració en la
gestió del patrimoni i els recursos forestals, les pastures en terrenys forestals,
les forests catalogades públiques i privades, els camins forestals, la flora
silvestre i la preservació de la flora protegida.

Article 8 Funcions d'investigació
Correspon al Cos d'Agents Rurals investigar les infraccions que es cometin en l'àmbit
de les seves funcions, amb la finalitat d'esbrinar-ne l'abast, les causes i els presumptes
autors o col·laborar en la investigació amb els òrgans o organismes que en tenen la
competència per raó de la matèria.
Article 9 Funcions d'informació i assessorament
El Cos d'Agents Rurals, com a cos especialitzat en la gestió del medi natural, porta a
terme funcions d'informació i assessorament a la ciutadania quant a les conductes
respectuoses envers el medi ambient, i les funcions d'assessorament, en allò que sigui
competència seva, als titulars d'explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, amb
l'objectiu que els aspectes relacionats amb el medi natural siguin gestionats
correctament.
Article 10 Funcions de divulgació i educació ambiental
El Cos d'Agents Rurals ha de contribuir a l'aplicació de la normativa ambiental,
mitjançant actuacions d'assessorament i conscienciació ciutadana, impulsar conductes
respectuoses envers el medi natural, i duu a terme actuacions de divulgació i
d'educació ambiental fonamentades en els principis de coresponsabilitat i sostenibilitat.
21. 2. Protocols d’actuació

Els Procediments Normalitzats de Treball (PNT)
S’entén per Procediment Normalitzat de Treball aquelles maniobres, seqüència d’actes
o assignació de tasques que cal dur a terme en l’exercici de les funcions bàsiques
definides a la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals.
Al seu torn, el Procediment Normalitzat de Treball és el document base i primer
necessari per poder implementar un sistema de treball basat en polítiques de qualitat,
de forma que aquestes es puguin avaluar ja sigui de forma interna com externa.
A més un PNT:
 Assegura la implicació de totes les persones que participen en el procés.
 Unifica els criteris d’actuació en base a la selecció de la millor opció coneguda.
Per tant, per elaborar un Procediment Normalitzat de Treball basat en el principi de
qualitat és necessari enquadrar quins són els principis d’actuació pels quals es
regeixen les funcions dels agents.
En un primer terme, els principis exigibles per les disposicions legals en matèria de
funció pública són l’eficàcia i l’eficiència, aquests dos conceptes són els atributs de
referència per a la implantació d’un sistema de treball basat en la qualitat, en una
organització de caràcter públic que té com a objectiu la prestació de serveis.
Cal afegir els principis d’actuació fixats per la Llei 17/2003 del cos d’agents rurals, que
són:
1. Les actuacions dels membres del cos d'agents rurals s'han d'ajustar en tot
moment als principis de lleialtat a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a les
normes que regulen els drets fonamentals i les llibertats públiques d'eficàcia i
celeritat, immediatesa, coordinació, planificació, proporcionalitat, jerarquia i
subordinació.
2. El cos d'agents rurals ha de col·laborar amb els cossos i les forces de seguretat
que tinguin encomanades les funcions de policia ordinària i integral en el
territori en què tinguin competències, d'acord amb el que estableix la legislació
vigent.
3. Els membres del cos d'agents rurals són responsables personalment i
directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional que
infringeixin o vulnerin les normes legals, les normes reglamentàries i els
principis enunciats per l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat
patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques.
4. Es considera que els membres del cos d'agents rurals estan en exercici de llurs
funcions si, tot i estar lliures de servei, intervenen en qualsevol tipus d'actuació
relacionada amb les funcions que els corresponen, sempre que acreditin
prèviament llur condició de membres del cos.
En conclusió, a banda del principi de qualitat, els Procediments Normalitzats de
Treball, aporta:
 Aporten una constant actualització en recollir formes de treball, moltes
vegades, basades en l’experiència acumulada.
 Estableix fluxos de comunicació i participació entre totes les persones que
intervenen en el processos.
 Detecta necessitats materials, de seguretat i higiene o formatives.
 Facilita protocols de col·laboració amb altres organismes.
 Permet una avaluació externa del nivells de qualitat en la prestació de serveis.
A més, responen a la necessitat de tenir un sistema de registres i documents realment

funcionals i útils.
1. Els Procediments Normalitzats de Treball del cos d’agents rurals tenen la
funció d’establir les bases per a que els seus agents puguin dur a terme les
funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.
2. El Procediment Normalitzat de Treball és el document base i primer necessari
per poder implementar un sistema de treball basat en polítiques de qualitat.
3. El Procediment Normalitzat de Treball assegura la implicació de totes les
persones que participen en el procés, unifica els criteris d’actuació en base a la
selecció de la millor opció coneguda i respon a la necessitat de tenir un sistema
de registres i documents realment funcionals i útils.
4. Els Procediments Normalitzats de Treball del cos d’agents rurals s’estructuren
en una col·lecció de fitxes agrupades en funció de les àrees d’actuació
definides per la Llei 17/2003 del cos d’agents rurals. En aquest sentit, les fitxes
i àrees temàtiques es basen en el llistat de codis d’actuació i es completen amb
un annex de documentació adjunta.

Estructura dels PNT
 Les fitxes i àrees temàtiques es basen en el llistat de codis d’actuació.
 Les fitxes es completen amb un annex de documentació adjunta.
 El sistema documental es codifica amb una marca d’identificació situada al
marge inferior dret del document.
 Els suports es presenten en dos formats diferents:
- Suport individual: Documents en fulls DIN-A5. Versió simplificada (només
fitxes). Aquest format cal baixar-lo de la intranet corporativa.
- Suport d’oficina: Documents en fulls DIN-A4. Versió íntegra d’una carpeta
per àrea d’actuació (Sistema documental complert).
La fitxa:
El Procediment Normalitzat de Treball, format per fitxes, s’articula en tres elements:
Encapçalament, cos principal i peu de pagina.
1. Encapçalament, títol del servei/actuació a desenvolupar.
2. Cos principal, que es subdivideix en:
2.1. Procés: secció on es fa la descripció de les possibles inspeccions o
intervencions, d’acord amb les disposicions jurídiques d’aplicació en cadascuna
de les matèries d’intervenció del cos d’agents rurals.
2.2. Documentació adjunta o associada: relació de documents que generen les
pròpies actuacions (actes, denúncies, informes, fitxes, etc.) i/o els que
complementen, fonamenten o descriuen alguns dels aspectes concrets del
procediment a emprar. Aquest tipus de documentació es classifica en: genèrica
i normalitzada.
2.3. Observacions: secció on s'esmenten els aspectes relacionats amb les
mesures de seguretat i de protecció individual, o de caràcter tècnic no detallat
en el procés i que cal prendre en consideració a l’hora de fer la inspecció o
intervenció.
2.4. Material: llistat d’eines o equipaments necessaris per dur a terme les
tasques descrites en el procés conforme a les normes legals que, en alguns
casos, tenen fixats Equips de Protecció Individual (EPI).
2.5. Codis d’aplicació: número o números d’un llistat o catàleg de codificació
que identifica determinades actuacions del cos d’agents rurals.
3. Peu de pàgina: Informació referent al PNT, núm. de fitxa i data de revisió.

Exemple de PNT del CAR.
A banda dels Procediments Normalitzats de Treball, es poden establir altres

procediments o protocols més específics, en funció a campanyes, necessitats de
servei o directrius concretes que s’esdevinguin necessàries pel bon desenvolupament
de les actuacions a executar pels membres del cos agents rurals. A títol d’exemple, el
cos d’agents rurals disposa d’un Protocol d’actuació en cas de trobar exemplars
d’espècies de la fauna salvatge autòctona enverinats o amb sospites d’enverinament.

Aquests no s’han d’implantar necessàriament a tot el territori, es poden començar a
executar a determinades comarques o territorials, restant operatius només en les
zones on les necessitats dels serveis requereixin de la seva aplicació o bé fer-se
extensius a la resta del país.
Les àrees temàtiques dels Procediments Normalitzats de Treball
Procediments Normalitzats de Treball Fitxes
 Procediment normalitzat de treball.

 Protocols de col·laboració
PNT genèric  Seguretat en les actuacions.
 Aturada i escorcoll de vehicles.
 Identificació i escorcoll de persones.
 Fauna en general.
PNT Fauna  Actuacions de Caça.
 Actuacions de pesca.
 Pla de lluita contra el verí.
 Inspeccions aprofitaments forestals.

 Inspeccions rompudes forestals.
PNT Forestal  Inspeccions camins forestals.
 Inspeccions Flora protegida.
 Inspeccions Flora exòtica invasora.
 Inspeccions focs autoritzats.

 Inspeccions infraestructures.
 Verificació columnes de fum.
PNT Incendis  Assistència incendis forestals.
 Investigació d’incendis.
 Coordinació ADFs.
 Recollida de mostres de combustible.
 Cremes controlades.
 Inspeccions d’aigües.
 Inspeccions patrimoni cultural.
PNT Espais Naturals i Biodiversitat  Inspeccions residus.
 Inspeccions urbanisme en medi
natural.

Exemple: Protocol d’actuació en abocament d’aigües residuals:
En les actuacions relacionades amb la detecció d’abocaments d’aigües residuals a
llera pública, que puguin afectar al medi natural, el procediment de treball serà el
següent:
 Protegir-se i protegir a tercers de possibles danys que puguin derivar-se de
l’abocament.
 Si s’aprecia un risc imminent i greu, abalisar el punt d’emissió i avisar control
central, per activar les mesures preventives escaients.
 Identificar causa de l’abocament i causant.
 Si l’abocament té el seu origen en una avaria, trencament de conduccions o
altre tipus d’anomalies que tenen el seu origen en la xarxa pública de
sanejament es comunicaran els fets a l’ACA mitjançant el control central del
CAR per a què el responsable de la infraestructura pugui arreglar les
deficiències. S’aixecarà acta A01 dels fets.
 Si l’abocament té el seu origen en altres tipus d’operacions que puguin ser
constitutives d’infracció administrativa, a més de l’acta genèrica, s’aixecarà acta
de denuncia. L’acta anirà sempre complementada amb un informe que reculli,
com a mínim, informació sobre els apartats següents:
- Identificació de les persones responsables i la seva relació amb els fets.
- Descripció detallada de les possibles irregularitats
- Fer una descripció acurada de l’abocament i reportatge fotogràfic. Si és
necessari, agafar mostres caldrà seguir el procediment normalitzat de
treball de recollida de mostres d’aigües (en preparació).
- Si és necessari, aportar informació sobre danys al medi (fauna, flora, espai
protegit, etc.)
- Adjuntar cartografia i reportatge fotogràfic.
- Si la emissió està activa, s’efectuaran les gestions necessàries per a què
aquesta emissió cesi, ja sigui per requeriment a l’operador o a instància
d’altres recursos que, mitjançant el COCAR, estiguin disponibles.
- Comprovació, si escau, de l’estat del medi a posteriori.
 Consultes cens d’abocaments:
Per consultar el cens d’abocaments autoritzats i les seves característiques, podem
utilitzar aplicació pública de l’ACA http://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html
activant la casella de cens d’abocaments. També hi podem accedir a través del portal:
http://sig.intranet.gencat.cat/portalsig.html
Buscar l’apartat d’aigües, activant les caselles corresponents.
Per a la consulta del Registre d’abocaments de la CHE es pot utilitzar l’aplicació
pública http://iber.chebro.es/SitEbro/sitebro.aspx i activant la capa de “vertidos”.
En cas de apreciar indicis d’un presumpte delicte (article 325 i següents CP) seguir el
procediment establert per a procediments penals.

En relació amb els abocaments que afectin a llera pública, caldrà comunicar a l’ACA
les actuacions següents:
 Actuacions sobrevingudes greus o importants caldrà informar al/la Tècnic
Coordinador de Guàrdia de l’ACA.
 Campanyes, actuacions mediàtiques o peculiars caldrà informar al/la Cap
d’Inspectors Territorial de l’ACA.
En el procés d’inspecció es prendran les mesures de prevenció següents:
 Utilitzar sempre guants de protecció, específics per a aquesta activitat. En
ambients amb condicions de poca salubritat cal que utilitzeu, també, granotes
d’un sol ús.
 Utilitzar màscares auto filtrants FFP3.
 Utilitzar ulleres de muntura integral, si s’han de manipular substàncies nocives
o perilloses per esquitxades.
 No fumeu, begueu o mengeu, si manipuleu les mostres o estris.
 Evitar qualsevol contacte de la pell i les mucoses amb els efluents.
 Evitar situacions perilloses que puguin comportar risc de caigudes de diferent
nivell i terres lliscants
 Evitar l’entrada en espais tancats o mal ventilats i confinats.
 Renteu-vos les mans amb aigua i sabó líquid si han estat en contacte amb el
residu.
 Introduïu en una bossa d’escombraries el material d’un sol ús, un cop utilitzat, i
dipositeu-lo als contenidors de disposició de rebuig.
21. 3. Presa i conservació de mostres.

Regulació legal de la recollida de mostres:
Al Llibre II, Títol III del Reial Decret 14 de Setembre de 1882 de la Llei d’Enjudiciament
Criminal, parla de la Policia Judicial i diu de quina forma s’han de recollir tots els
efectes, instruments o probes del delicte. (Articles del 282 al 298).
L’article 282 LECr. faculta expressament la policia judicial per a recollir els efectes,
instruments o proves del delicte de la desaparició dels quals hi hagués perill, i posar-
los a disposició de l’autoritat judicial (que concorda amb l’art. 11 de la Llei de cossos i
forces de seguretat de l’Estat).
Article 283 LECr
Constitueixen la policia judicial i són auxiliars dels jutges i els tribunals competents en
matèria penal i del Ministeri Fiscal, i queden obligats a seguir les instruccions que rebin
d’aquelles autoritats als efectes de la investigació dels delictes i la persecució dels
delinqüents:
1r. Les autoritats administratives encarregades de la seguretat pública i de la
persecució de tots els delictes o d’alguns d’especials.
2n. Els empleats o els subalterns de la policia de seguretat, sigui quina sigui la seva
denominació.
3r. Els alcaldes, els tinents d’alcalde i els alcaldes de barri.
4t. Els caps, els oficials i els individus de la Guàrdia Civil o de qualsevol altra força
destinada a la persecució de malfactors.
5è. Els serenos, els zeladors i qualsevol altre agent municipal de la policia urbana o
rural.
6è. Els guardes de muntanyes, de camps i de sembrats, jurats o confirmats per
l’Administració.
7è. Els funcionaris del cos especial de presons.
8è. Els agents judicials i els subalterns dels tribunals i jutjats.
9è. El personal dependent de la Direcció Central de Trànsit encarregat de la
investigació tècnica dels accidents.
L’article 326.3 LECr. disposa que quan es posi de manifest l’existència d’empremtes
o vestigis, l’anàlisi biològica dels quals pogués contribuir a l’esclariment del fet
investigat, el jutge d’instrucció adoptarà o ordenarà a la policia judicial o al metge
forense que adopti mesures necessàries perquè la recollida, custòdia o examen
d’aquelles mostres es verifiqui en condicions que en garanteixin l’autenticitat, sense
perjudici del que estableix l’art. 282.
L’article 363.1 LECr. disposa que els jutjats i tribunals ordenaran la pràctica de les
anàlisis químiques únicament en els casos que ho considerin absolutament
indispensable per a la investigació judicial necessària.
Com a conseqüència d’aquesta regulació, la posició jurisprudencial fins a l’any 2005
era la següent:

a) Si hi ha perill que desapareguin, la policia judicial directament podrà recollir tots els
instruments o proves del delicte i les posarà a disposició del jutge posteriorment. La
intervenció del jutge en aquest cas serà a posteriori.
b) Si no hi ha risc de desaparició, la competència per a la recollida correspon
exclusivament al jutge, el qual podrà executar-ho per si mateix o ordenar-ho a la
policia judicial o al metge forense. En aquest darrer cas sempre ha d’haver-hi
intervenció judicial, ja sigui en la pròpia recollida o en la seva autorització prèvia.
Els vestigis/mostres obtinguts en el lloc dels fets o dels presumptes autors o víctimes
dels mateixos poden arribar a ser proves materials que ajudin la comprovació del
delicte i esbrinament del delinqüent.
21. 4. La cadena de custòdia:

La Llei LECr (RD 14 de setembre de 1882), en el Títol V, de la comprovació del delicte
i l’esbrinament del delinqüent. Als Capítols I i II, parla sobre el Cos del delicte, les
investigacions mitjançant marcadors d’ADN, recull sobre la presa de mostres:
En tot cas, la recollida de substàncies, objectes o elements es basarà en les següents
regles:
a) Seran efectuades per dos facultatius que s’identificaran en el atestat.
b) S’aixecarà un acta de constància tant del objecte de que es tracti com de la
seva ubicació.
c) S’indicarà els precintes y les mesures de seguretat que s’han pres per
assegurar l’autenticitat de les mostres.
d) Es deixarà constància del recorregut seguit per la mostra i de la identitat de
totes les persones que hagin estat en contacte amb la mateixa.
e) Sempre que sigui possible, la documentació de la intervenció de la mostra es
completarà amb l’obtenció de fotografies.
En els articles 326 i 338 de la Llei d'enjudiciament criminal s'estableix que s'han
d'adoptar les mesures necessàries perquè la recollida, custòdia i examen de les
mostres es verifiqui en condicions que garanteixin la seva autenticitat i la seva
integritat.
Per poder demostrar que s'han complert aquestes condicions, que garanteixen que les
proves que es presenten davant els tribunals, amb els resultats de les anàlisis i
estudis, corresponen als vestigis / mostres preses en el lloc dels fets, cal que hi hagi

una cadena de custòdia en què recolzar l'autenticitat al llarg de les diferents etapes per
les quals passen (traçabilitat) i la seva integritat.
És interessant esmentar en aquest punt el que diu referent a això l'Oficina de les
Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), en el seu document ST / NAR /
39 titulat "L'escena del delicte i les proves materials. Sensibilització del personal no
forense sobre la seva importància ".
En aquest document analitzen el gran valor probatori que pot arribar a tenir l'estudi i
anàlisi d'aquestes proves materials, però per a això, indica com crucial el manteniment
de la cadena de custòdia, definint-la com la documentació cronològica i minuciosa de
les proves per establir la seva vinculació amb el presumpte delicte. Des del principi fins
al final del procés cent-fic policial és fonamental poder demostrar cada mesura
adoptada per garantir la "traçabilitat" i la "Continuïtat" de les proves des de l'escena del
delicte fins a la sala del tribunal.
El valor de les proves materials i el concepte de la cadena de custòdia
Les proves materials poden ser qualsevol cosa, des d'objectes enormes fins partícules
microscòpiques, que es van originar en la perpetració d'un delicte i es recullen en
l'escena del delicte o en llocs connexos.
Tenint en compte totes les fonts d'informació disponibles en les investigacions, (Per
exemple, les confessions, els testimonis, la vigilància per vídeo), les proves materials
tenen un paper fonamental i especialment valuós. Amb l'excepció de les proves
materials, totes les altres fonts d'informació plantegen el problema de la seva limitada
fiabilitat.
Quan les proves materials es reconeixen i manipulen adequadament brinden les
millors perspectives de proporcionar informació objectiva i fidedigna sobre l'incident
objecte de la investigació.
No obstant això, fins i tot el valor de les proves recuperades amb la major cura i millor
conservades pot perdre's si no es manté degudament la cadena de custòdia. Sovint es
considera que la cadena de custòdia és el punt feble de les recerques criminals.
S'entén per Cadena de Custòdia: la documentació cronològica i minuciosa de les
proves per establir la seva vinculació amb el presumpte delicte. Des del principi fins al
final del procés científic policial és fonamental poder demostrar cada mesura adoptada
per garantir la "traçabilitat" i la "continuïtat" de les proves des de l'escena del delicte
fins a la sala del tribunal.

També destaca que tots els exàmens i anàlisis posteriors es poden veure
compromesos si la cadena de custòdia no s'inicia i es manté degudament des de
l'escena del delicte.
Conscients de la importància de la cadena de custòdia, els organismes implicats en
alguna de les etapes que comporta la gestió dels vestigis o mostres, han establert i/o
segueixen protocols o instruccions per a garantir el registre de totes aquelles dades
que són necessàries o importants per poder assegurar la identitat, integritat i
traçabilitat dels mateixos, incloent-hi, per tant, des d'aquelles dades relatives a la presa
o recollida d'aquests vestigis/mostres, a l'enviament al laboratori d'anàlisis, a la
recepció al laboratori, a la realització de les anàlisis i estudis sobre aquests
vestigis/mostres i al destí final dels mateixos.
21. 4. 1. L’ l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses

A nivell nacional, l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (en endavant,
INTCF), és un òrgan tècnic adscrit al Ministeri de Justícia, la missió del qual és auxiliar
a l'Administració de Justícia i contribuir a la unitat de criteri científica la qualitat de la
perícia analítica, així com al desenvolupament de les ciències forenses (article 480 de
la Llei Orgànica 19/2003 de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica
6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial).
En el Reial Decret 862/1998, de 8 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de l'Institut
de Toxicologia (B.O.E. 134, de 5 de Juny de 1998) es recullen les seves funcions,
entre les quals estan:

Funcions del INTCF:
 Emetre els informes i dictàmens que sol·licitin les autoritats judicials i el Ministeri
Fiscal.
 Practicar les anàlisis i investigacions toxicològiques que siguin ordenades per les
autoritats judicials, les governatives, el Ministeri Fiscal i els metges forenses en el
curs de les actuacions judicials o en les diligències prèvies d'investigació
efectuades pel Ministeri Fiscal.
 Realitzar igualment les anàlisis i investigacions interessants per organismes o
empreses públiques en qüestions que afectin l'interès general, en els supòsits que
es prevegin segons instruccions del Ministeri de Justícia.
 Realitzar les anàlisis i investigacions sol·licitats per particulars en el curs de
processos judicials. Aquestes anàlisis i investigacions es realitzen sobre les
mostres que li són remeses, com es recull en l'article 18 de l'esmentat Reial
Decret:
1. Per a la pràctica de peritatges i sol·licitud dels corresponents informes, es
remetran directament als departaments o delegació dels objectes, substàncies,
mostres o peces que hagin de ser examinats i s'indicaran les dades o
informació concreta que interessi. Sempre s'acompanyarà una informació
indicativa de les dades clíniques, necròpsies i processals que puguin tenir
interès per orientar la investigació. En tot cas es remetran, degudament
emplenats, els formularis específics aprovats pel Ministeri de Justícia, a
proposta de l'Institut de Toxicologia.
2. La recollida, preparació i enviament dels objectes, substàncies, mostres o
peces que hagin de ser examinats s'han d'acomodar a les instruccions que
estableixi el Ministeri de Justícia a proposta de l'Institut de Toxicologia. La
recollida de vestigis/mostres sobre les que es realitza la perícia en el INTCF és
realitzada, majoritàriament, per altres institucions (instituts de medicina legal,
Hospitals, Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, etc.). Per tant, en ser la
presa de vestigis/mostres una activitat que no és realitzada directament pel
INTCF, aquest proporciona un conjunt d'instruccions perquè aquesta tasca es
realitzi amb totes les garanties.
Les últimes instruccions publicades estan recollides en l'Ordre JUS/1291/2010, de 13
de maig, per la qual s'aproven les normes per a la preparació i remissió de mostres
objecte d'anàlisi per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (BOE núm.
122, de 19 de maig de 2010) i es comentaran en el següent apartat.

Documents de cadena de custodia en la remissió de mostres al INTCF
En l'article 3 de l'esmentada Ordre JUS / 1291/2010, de 13 de maig, es recull el
següent:
"... sol·licitaran els estudis que considerin pertinents al INTCF, mitjançant ofici que
acompanyarà els formularis normalitzats, annexos a aquesta ordre, disponibles en la
seva versió dinàmica en la pàgina web de l'INTCF."
La versió dinàmica dels formularis té una estructura jerarquitzada que facilita la
complementació dels camps de dades que es necessitin, segons el tipus d'assumpte.
A més incorpora ajudes per a la introducció de la informació i per a la presa de
mostres. Fonamentalment són els Instituts de Medicina Legal els que estan emprant
aquests formularis dinàmics a través del web.
Destaquem dos formularis, un de remissió de mostres, en el qual s'inclou com a
cadena de custòdia el registre de tots els intervinents en la presa i custòdia de les
mostres prèviament a la tramesa al INTCF (Annex I), i un altre amb la relació dels
paquets de mostres que s’envien a aquest organisme (Annex2).

A més, l'ordre inclou altres formularis en què s'han de registrar els detalls de les
mostres que s'envien al INTCF per als diferents estudis. Aquests formularis disposen
de camps per registrar dades sobre la identificació assignada a la mostra en la presa,
el tipus de mostra, el seu origen i conservants o additius que porta, així com per la
descripció, per a registrar observacions, la data i hora de la presa, l'estudi sol·licitat
sobre la mostra i un apartat per registrar les observacions d'interès sobre el
manteniment de les mostres previ a l'enviament.
Generalment aquests formularis van a acompanyar els enviaments de vestigis/mostres
que es remeten a l'INTCF, encara que de vegades, el remitent no fa servir aquests
formularis sinó formularis o documents propis, en els quals se solen registrar les dades
abans esmentats.
Format de la cadena de custòdia del INTCF
Per raons d’operativitat, la cadena de custòdia del INTCF no consisteix en un únic
document, sinó que és un conjunt de documents físics i registres digitals, perfectament
definits, a través dels quals és possible conèixer les operacions realitzades sobre els
vestigis/mostres rebudes des dels llocs on s'han mantingut custodiades, les persones
encarregades de la seva custòdia i les responsables de les diferents operacions que

s'han realitzat sobre elles i les dates en què s'han realitzat aquestes operacions i
moviments.
Complint amb l'article 21 del Reial Decret 862/1998, quan es rep un enviament de
mostres en el INTCF, es porta un registre d'entrada de peticions i mostres en què
s'anoten els Anàlisis i investigacions sol·licitades, l'òrgan sol·licitant, la data d'entrada
de la sol·licitud i els objectes o mostres rebudes.
Fins fa uns pocs anys, aquest registre d'entrada es realitzava de manera manual en un
llibre de registres. En l'actualitat es realitza a través d'un complex programa informàtic
que, de manera genèrica, rep el nom de LIMS, (sigles de Laboratory Information
Management System, o Sistema de Gestió de la Informació del Laboratori, amb el qual
es va començar a realitzar la gestió en el INTCF l'any 2009.
A través d'aquest programa, tots els moviments i operacions que es realitzen sobre els
vestigis/mostres es registren informàticament, des de la recepció al INTCF fins a la
seva destrucció, devolució o custòdia indefinida incloent totes les dades pertinents i la
identificació de les persones que intervenen en aquestes operacions, mitjançant
l'accés al sistema d'usuaris connectats personalment, no de manera genèrica, amb
contrasenya secreta i la definicions de diferents rols d'usuari, el que implica permisos
d'accés i gestió diferents en funció de les responsabilitats assignades a cada un
d'aquests usuaris.
A més el sistema LIMS permet emmagatzemar, amb traçabilitat associada a cada
assumpte i a cada mostra, les dades i registres de les anàlisis realitzades, fotografies,
cromatogrames, espectres, electroforogrames, etc. Òbviament, també és possible
obtenir informes a partir d'aquesta eina amb consultes realitzades sobre les dades
introduïdes i emmagatzemades.
Etapes en la gestió de les mostres en el INTCF
Seguint un procediment normalitzat intern, controlat i aprovat per la Direcció del
laboratori, el personal, qualificat i autoritzat per la mateixa direcció, realitza les
diferents operacions que inclouen la gestió de mostres, registrant les dades pertinents
que conformen la cadena de custòdia interna.
Aquestes fases inclouen:
 Recepció de peticions d'anàlisi i mostres en el INTCF.
 Acceptació de les peticions d'anàlisi i / o de les mostres.
 Obertura de neveres i paquets. Identificació de mostres. Etiquetatge.
 Adequació i emmagatzematge previs a l'anàlisi.
 Identificació d'assumptes.
 Assignació de les peticions i distribució de les mostres rebudes i entrega als
Serveis que van a realitzar les anàlisis i estudis.
 Custòdia de les mostres en els Serveis i manteniment de la traçabilitat.
 Custòdia de les mostres restants finalitzades les anàlisis fins a la seva
devolució o destrucció.

Recepció de peticions d'anàlisi i mostres en el INTCF
Després de la recepció de l'enviament, el personal de l'INTCF autoritzat i designat per
a això signa i es posa un segell d'entrada de paquets, amb la data i hora de recepció,
al formulari de remissió de paquets de mostres que acompanya l'enviament
(corresponent l'annex II de l'Or-den JUS / 1291/2010), albarà del remitent o un altre
document que contingui la informació de la remissió i registren en LIMS les dades de
l'organisme remitent, identificació de la persona que lliura l'enviament, el nombre de
embalums que conté el lliurament, la data i hora de recepció i s'identifica la persona
que el rep.
Automàticament, aquest enviament rep un codi únic, amb una nomenclatura definida,
amb el qual s’identificarà, i es relacionarà amb tots els paquets o neveres que formin
part de l'enviament.
La documentació que acompanyi a aquest enviament s'escaneja i s'arxiva en LIMS
associada a aquest número identificatiu de l'enviament.
Acceptació de les peticions d'anàlisi i/o de les mostres rebudes
En principi, i pel tipus de servei que presta l'Institut, no es pot rebutjar cap petició
d'anàlisi remesa pels organismes contemplats en el Reial Decret 862/1998, de 8 de
maig, ni cap mostra, llevat que el motiu de rebuig estigui plenament justificat. En
aquests casos, el INTCF es posa en contacte amb el sol·licitant per aclarir la
sol·licitud, sol·licitar autorització per a derivar la petició d'anàlisi a un altre laboratori, en
el cas que no es pugui realitzar a l'Institut o informar-li de les deficiències que
presenten les mostres que impossibiliten la seva anàlisi o que afectaran als resultats
de les anàlisis i, per tant, a la seva interpretació. La responsabilitat en la presa de
decisions pel que fa a acceptació d'una sol·licitud o mostra la té, en última instància, el
director del laboratori.
En el cas d'haver estat necessari mantenir algun tipus de comunicació amb el
sol·licitant i/o remitent, es realitza i arxiva el registre de les comunicacions amb totes
les dades pertinents, incloses les mantingudes per telèfon, associades a l'assumpte
corresponent.
Si fos necessari l'enviament de la sol·licitud i de les mostres a un altre laboratori,
aquesta operació queda registrada en un full de custòdia de lliurament a organismes
externs i/o en un ofici, on es detallen totes les dades pertinents d'aquest canvi de
custòdia.

Obertura de neveres i paquets. Identificació de mostres. Etiquetatge
Aquesta etapa es realitza en paral·lel amb l'etapa anterior, de manera coordinada
entre el personal que té la responsabilitat de revisar les sol·licituds i el personal
responsable de la gestió de les mostres.
En els procediments normalitzats de treball que detallen aquesta fase s'inclouen
normes de seguretat per a la protecció del personal així com altres per evitar la
contaminació o deteriorament de les mostres. Es descriu com ha de realitzar-se
l'obertura dels diferents paquets que puguin compondre l'enviament, la manera en què
s'han d'identificar cadascuna de les mostres, la realització de fotografies, quan sigui
procedent, i les dades que cal anar comprovant i registrant.
En principi, han de quedar registrades les següents dades per a cadascuna de les
mostres:
 Envàs secundari en el qual es remeten la mostra.
 Estat de l'etiquetatge d'origen.
 Estat de la mostra.
 Envàs primari.
 Tipus de mostra d'acord amb una classificació preestablerta.
 Descripció de la mostra, que es realitzarà el més minuciosament possible.
 Ressenya de dades que apareixen a l'etiqueta de l'envàs primari.
 Indicació de si existeix o no document relatiu a la cadena de custòdia
registrada per l’organisme remitent.
 Observacions, on es descriuen possibles discrepàncies, existència de
comunicacions amb el sol·licitant relatives a aquestes discrepàncies, detall de
l'estat de les mostres o enviaments, altres expedients relacionats, etc.
En registrar totes aquestes dades, el sistema LIMS assigna automàticament un codi
únic a cada mostra, amb un format definit. Les mostres llavors són etiquetades amb
aquesta identificació única, que es mantindrà tant en registres que posteriorment es
generin, en alíquotes que s'obtinguin de la mateixa, en els informes on es recullin els
resultats de les anàlisis, en actes de devolució o destrucció, etc.
Adequació i emmagatzematge previs a l'anàlisi
En funció de la naturalesa de la mostra, pot ser necessari aplicar alguna operació que
contribueixi a millorar el seu estat, evitar el seu deteriorament o augmentar la seva
estabilitat. A aquestes operacions se'ls dona el nom d'adequació. Exemples d'aquestes
situacions serien el de mostres de roba enviades per a estudi genètic que arriben
humides o de mostres de teixits remeses per estudis histopatològics que arriben a
fresc. Si les mostres es deixen en el seu estat original, s'aniran deteriorant, perdent-se
la seva integritat.
Per això, l'Institut disposa de procediments interns en els quals es descriuen les
operacions que ha de realitzar el personal si, en gestionar les mostres en la fase
d'obertura, s'observa que cal fer alguna operació amb els objectius abans esmentats.
En funció de la naturalesa de la mostra, bàsicament, aquestes operacions poden
consistir en assecat de mostres tèxtils, empaquetat individualitzat i segur de determinat
tipus de mostres o addició de formol a vísceres o teixits biològics. La realització
d'aquestes operacions d'adequació queda reflectida en l'aplicació LIMS.
D'altra banda, en la majoria dels casos, llevat que s'hagin d'analitzar immediatament,
les mostres han de ser emmagatzemades abans de procedir a la seva anàlisi. També
es disposa de procediments interns en els quals es recull com ha de realitzar-se
aquest emmagatzematge, sota quines condicions ambientals i de seguretat, en quins
equips o localitzacions s'ha de fer, què Servei de l'Institut és responsable d'aquesta
custòdia i el període màxim en què s'han d'emmagatzemar. Les dades de la ubicació
de les mostres i Serveis responsables de la custòdia queden registrats en l'aplicació
LIMS.
En els casos en què les condicions ambientals són importants (per exemple, si s'han
d'emmagatzemar refrigerades o congelades), el laboratori porta registre i control de les
temperatures per garantir que es mantenen dins dels rangs definits.
Identificació d'assumptes
El INTCF obre un assumpte per cada cas ordenat per l'autoritat judicial, governativa,
Ministeri Fiscal i metges forenses i altres organismes recollits en el Reial Decret
862/1998, de 8 de maig, com a conseqüència d'una petició d'anàlisi o estudi.
L'assumpte reuneix totes les dades relatives a un fet que és investigat pel sol·licitant,
del qual poden procedir un o més lots de mostres (o enviaments), independentment
del moment en què es rebin.
Cada assumpte estarà identificat per un número únic, amb una nomenclatura definida,
que és assignat automàticament per LIMS. Una vegada realitzades les anàlisis o
estudis, cada assumpte genera un dictamen, que estarà identificat amb el número
d'assumpte. El dictamen és el conjunt dels informes emesos per cada un dels serveis
implicats en l'estudi del assumpte, constituint l’opinió i judici emès per l'Institut.
En rebre un enviament amb mostres, el personal destinat comprova si ha d'obrir un
assumpte nou o si ha d'assignar aquest lot de mostres remès a un assumpte ja obert,
en funció de les dades del sol·licitant (organisme i referència d'origen). Això es realitza
mitjançant cerques a LIMS, factibles a l'existir traçabilitat entre les mostres que es
reben i totes les dades del remitent i sol·licitant, sent per això molt important la
robustesa i potència del sistema informàtic, així com l'entrenament del personal que
permeti que els dades s'introdueixin d'una manera harmonitzada i homogènia.
Assignació de les peticions i distribució de les mostres rebudes i lliurament als
serveis que van a realitzar les anàlisis i estudis
A la vista de les sol·licituds o peticions rebudes i de les mostres remeses, el personal
de l'àrea de gestió de mostres, seguint unes instruccions establertes en procediment
intern, assigna peticions d'anàlisi i mostres a cada servei. En aquells casos en què les
mostres han de ser analitzades en diversos serveis, està definit l'ordre en què s'han de
lliurar les mostres per poder realitzar correctament totes les anàlisis sol·licitades,
sense que els estudis realitzats per un servei interfereixin o impossibilitin els anàlisi
que hagi de realitzar el següent servei.

En aquells casos en què hi ha dubtes o impossibilitat material de realitzar totes les
anàlisis sol·licitades per les característiques destructives d’aquestes o per la insuficient
quantitat de les mostres, el personal designat es posa en contacte amb el sol·licitant
per informar de la situació i, vers aquesta, aclareixi o modifiqui la sol·licitud d'anàlisi,
sent imprescindible que quedi constància escrita d'aquests canvis o observacions.
El lliurament de les mostres remeses als Serveis que van a realitzar les anàlisis és un
pas molt important en la cadena de custòdia del INTCF. Es deixa constància en
document físic d'aquest pas, on es registren les mostres que es lliuren, la data en la
qual es realitza aquest lliurament i les persones que hi intervenen, amb la signatura
d'ambdues. Aquest canvi d'ubicació així com de responsabilitat en la custòdia també
s'actualitza en LIMS.
Custòdia de les mostres en els Serveis i manteniment de la traçabilitat1
Un cop lliurades les mostres als Serveis, és el personal del corresponent Servei el que
es responsabilitza de la custòdia de manera individualitzada, és a dir, que es deixa
constància de les persones que gestionen les mostres segons escaigui, bé sigui que
les han rebut, precintat, analitzat, etc. en aquest Servei, quedant també constància de
les dates en què s'han realitzat aquestes gestions.
Per a això, i d'acord amb les particularitats de les sistemàtiques analítiques i de gestió
que té cada servei, es disposa a cada Servei d'uns formularis específics de cadena i
custòdia en els quals s'inclouen totes les dades que han de figurar, en funció del tipus
d’operació a realitzar, per tal que tot el personal registri el mateix tipus de dades,
d'acord amb el descrit en els procediments normalitzats de treball.
La responsabilitat d'aquestes operacions s’identifica amb la signatura de la persona
que la realitza. En aquells casos en què les operacions es poden registrar amb
suficient detall per LIMS, es pot atribuir l'autoria de l'operació realitzada a través del ja
comentat accés restringit de l'usuari identificat a través, a més, de contrasenya
personal. Si per les sol·licituds d'anàlisi rebudes, les mostres han de ser analitzades
en més d'un servei, el canvi de la responsabilitat de la custòdia, les persones que
intervenen i la data en què es produeix, queden reflectits en un document que forma
part de la cadena de custòdia.
Pel que fa al manteniment de la traçabilitat i l'assegurament de la identitat de cada
mostra analitzada, com ja es va indicar, les mostres des de la seva recepció són
identificades amb un codi únic, inequívoc i permanent en el INTCF. Els Serveis
respecten aquests codis i identifiquen amb ells les mostres en tots els registres que
generen.
Aquesta identificació o codificació de cada mostra, juntament amb la seva descripció
detallada, es reflecteix en els informes que emet el Servei amb els resultats de les
anàlisis i estudis realitzats.
1
Traçabilitat, és la capacitat de reproduir l'historial d'un producte o d'un lot de productes, i es refereix a
l'acumulació d'informació sobre cada pas dels processos de producció, d'emmagatzematge i de distribució
per a millorar-ne la qualitat, poder localitzar ràpidament l'origen dels problemes que puguin aparèixer i
mirar d'evitar-los en el futur.
Custòdia de les mostres restants finalitzades les anàlisis fins a la seva devolució
o destrucció.
Un cop finalitzades les anàlisis o estudis, els Serveis que han realitzat les anàlisis
lliuren les mostres a l'àrea de custòdia de peces judicials, quedant custodiades a
l'Institut, fins que són destruïdes o retornades a l'organisme sol·licitant.
Aquest lliurament de les mostres o de les restes de les mateixes també es fa en un
document de cadena de custòdia, en el qual signa el personal que intervé, registrant
també les dades en LIMS relatius a la data de lliurament, el contenidor o envàs on es
lliuren, relació d'altres mostres que estan emmagatzemades en aquest mateix
contenidor, ubicació on es mantindran les mostres i període durant el qual es van a
emmagatzemar o organisme al qual cal remetre.
Excepte per a les drogues d'abús, en què, a partir de la modificació de l'article 367 ter-
1 de la Llei d'enjudiciament criminal, s'ha d’especificar un temps de custòdia, per a la
resta de les mostres (instruments, armes i efectes referits en l'article 334) no hi ha cap
indicació sobre el temps en què s'han de retenir i conservar.
Article 338 a la Llei d'enjudiciament criminal: Sense perjudici del que estableix el
capítol II bis del present títol, els instruments, armes i efectes a què es refereix l'article
334 es recolliran de tal manera que es garanteixi la seva integritat i el jutge n'ha
d'acordar la retenció, conservació o enviament a l'organisme adequat per al seu
dipòsit. A causa del problema d'espai que genera l’acumulació de mostres així com el
perill que pot arribar a ocasionar la conservació de determinat tipus de mostres per a la
salut dels treballadors, el INTCF, igual que succeeix amb la resta de laboratoris
forenses oficials que realitzen les anàlisis, es troba en la necessitat de definir uns
períodes de custòdia sobre les mostres ja analitzades. Aquesta decisió es va haver de
prendre quan la quantitat de mostres acumulades al llarg dels anys d'activitat de
l'INTCF va començar a ser un seriós problema, i malgrat tractar d'obtenir la resposta
dels jutges i magistrats titulars dels òrgans sol·licitants sobre la destinació a donar a
aquelles mostres tan antigues, en la majoria dels casos no es va rebre resposta.
Per això, en procediment intern, la Direcció de l'INTCF aprova uns períodes de
custòdia post-anàlisi, en funció del tipus de mostra, del sol·licitant, de la sol·licitud
d'anàlisi, i fins i tot, en certes anàlisis, dels resultats obtinguts. Aquests períodes de
custòdia són variables i van des del mes fins la custòdia indefinida. En els assumptes
oberts per casos judicials, aquesta decisió realment correspon al jutge, en tots els
informes emesos pel INTCF s’inclou una nota de custòdia en què en principi, s'ha
assignat a les mostres en el termini que es defineix en el propi informe i que comença
a partir de la data d'emissió del mateix.
Òbviament, no poden contemplar tots i cadascun dels casos que puguin arribar a
presentar, de manera que són fonamentalment orientatives, sent els facultatius
signants de l'informe que han de prendre la decisió sobre el destí d'aquelles mostres
que per qualsevol circumstància faci necessària la seva inclusió en un grup diferent
dels establerts en el procediment, estant supervisats pel Cap del Servei corresponent.

Hi ha determinats casos en què les mostres es tornen a l'òrgan sol·licitant, per
exemple els documents originals enviats per a estudi, robes, armes i altres objectes
remesos que poguessin ser útils com a peces de convicció.
En aquesta fase de la gestió, tant si les mostres són destruïdes, custodiades o
retornades, també es deixa constància en documents que formen part de la cadena de
custòdia, recollint les dades en relació al personal que intervé, supervisa i autoritza i
les dates en què es realitzen les operacions necessàries.
Per concloure, és important destacar que les actuacions del personal de l'INTCF es
realitzen conforme a procediments interns, en els quals es detalla com treballar, les
dades que cal registrar i els formularis interns o eines informàtiques que cal emprar.
No obstant això, malgrat l'ús cada vegada més exclusiu de LIMS, segueixen manejant
molts documents físics relacionats amb els casos. Entre aquests documents físics,
s'arxiven i conserven en cada expedient els que formen part de la cadena de custòdia,
ja que contenen les signatures originals del personal que ha intervingut en la custòdia
de les mostres, en les diferents etapes, si bé a mesura que les eines informàtiques ho
permetin, és possible que en el futur la cadena de custòdia pugui arribar a estar
exclusivament registrada en suports informàtics, però en qualsevol cas, sempre haurà
d'incloure aquelles dades que possibilitin garantir la seva autenticitat i la seva
integritat.
21. 5. Actuacions administratives: aixecament d’actes i redacció d’informes.

21. 5. 1. L’Acta policial
Acta és el nom que rep un document de caràcter oficial, on es certifica un determinat
succés. Policial, per la seva banda, és un adjectiu que fa referència a que hi va
vinculada a un cos de seguretat.
Una acta policial, en aquest marc, és un escrit on una autoritat de la policia detalla un
procediment, un fet o algun tipus d'esdeveniment vinculat a un possible acte punible.
L'acta policial suposa el punt de partida per al desenvolupament d'una investigació, ja
que informa com, quan i on va succeir l'esdeveniment i de quina manera va intervenir
el personal de la força de seguretat.
A cada país, de tota manera, l'acta policial pot tenir diferents característiques. A nivell
general, es pot dir que aquests documents han de ser exactes (es basen en fets, no en
suposicions o rumors), imparcials (no inclouen opinions) i exhaustius (bolquen tota la
informació obtinguda). A més han de ser redactats de manera seqüencial (seguint
l'ordre de les diligències que es van dur a terme) i respectar els aspectes formals del
cas.
L'habitual és que l'acta policial es redacti al lloc dels fets per minimitzar la possibilitat
que quedi informació fora del document. En alguns casos, però, el procediment es
porta a terme en una oficina.
Si la víctima d'un delicte realitza una denúncia per via telefònica i aconsegueix retenir
l'agressor al lloc dels fets, els agents de policia poden dirigir-se allà i realitzar totes les
preguntes pertinents a ambdues parts per confeccionar de manera adequada l'acta
policial. En un cas com aquest, moltes vegades pot haver presència de testimonis, els
quals poden aportar dades de gran utilitat per a la posterior investigació.
Suposem que un agent deté un home quan l'observa trencar la finestreta d'un
automòbil amb aparents fins de robatori. En redactar l'acta policial, l'oficial comença
escrivint:
"A la ciutat de Vic, sent les divuit hores del dia dotze d'agost de l'any dos mil quinze,
qui subscriu, l’agent xxxx, observa a un individu de sexe masculí colpejar amb una
pedra la finestra davantera esquerra d'un automòbil marca Renault model Clio
matrícula xxxxx, ocasionant el trencament del vidre i introduint el seu cos per l'obertura
creada ... ".
Com pot apreciar-se en l'exemple anterior, l'estructura d'una acta policial presenta
certs recursos molt particulars, que no es fan servir en la literatura, atès que en aquest
cas l'exactitud és la més alta prioritat, i no importa la bellesa del text. Mentre que els
autors de ficció solen donar lloc a la imaginació dels lectors, evitant esmentar certes
dades massa específics, un document d'aquest tipus pretén deixar constància de tots
els detalls coneguts de la situació en ell descrita.
D'altra banda, és important destacar que la exactitud de l'acta policial no limita de cap
manera els mètodes pels quals un agent reuneixi la informació. El procés d'indagació
que porta a l'elaboració d'aquest document pot ser complicat i requereix una
combinació de paciència, intuïció i experiència. Per exemple, no sempre les persones
involucrades en un crim es mostren disposades a fer declaracions, o bé no compten
amb els recursos lingüístics necessaris per expressar-se amb claredat. Davant
aquestes i altres dificultades, la policia ha d'adaptar i trobar la millor manera de
reconstruir l'escena.
L’acta d’inspecció genèrica

L’acta d’inspecció genèrica és un document formal per mitjà del qual els agents
policials deixen constància de la inspecció que han dut a terme en un espai de
concurrència pública o privada en l’exercici de les funcions de protecció de la seguretat
que els encomana la Llei 4/2015 de protecció de la Seguretat Ciutadana.
Tractament personal:
 Emissors: tercera persona del plural (ells/elles).
 Receptor: en l’acta d’inspecció genèrica no es fa referència a la persona
destinatària.

Estructura
Criteris de redacció
En la redacció del contingut de l’acta d’inspecció genèrica oberta s’han de tenir en
compte els punts següents:
 Organització del text en paràgrafs breus i separats.
 Explicació cronològica dels fets.
 Rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes.
 Frases curtes.
 El temps
 Explicació entenedora de què és el que els agents veuen al lloc.
 Verbal més usual: el perfet, perquè l’acta s’emplena el mateix dia de la
inspecció.
Aquesta part de la descripció és molt important perquè respon a una explicació
ambiental de tot allò que l’agent va veient en el decurs de la inspecció, en el cas d’un
establiment, es fa una descripció de l’exterior i de l’interior.
Exemple d’acta d’inspecció genèrica policial
Desenvolupament de la inspecció
...A les 05:20 h, els agents actuants han estat comissionats a la discoteca AMB COR,
al carrer Foix, 4, de Sabadell, perquè els veïns havien trucat per queixar-se del soroll
produït per la música de la discoteca.
...Una vegada al lloc i des de fora de l’establiment, els agents han pogut sentir la
música provinent de la discoteca i els llums que es reflectien cap enfora. A més, també
han observat que, uns metres enllà de la porta d’entrada, hi havia un grup de nois i
noies que consumien begudes i feien molt de xivarri, i soroll amb els tubs
d’escapament de les motos. A la porta d’entrada, també, hi havia cinc persones fent
cua per accedir-hi.
...Els agents han entrat dins del local i han pogut comprovar que funcionava a ple
rendiment: hi havia moltes persones ballant i consumint begudes. Els cambrers de la
barra servien begudes als cinc clients que hi havia a la barra, i havia dos més que
volien pagar.
...Els agents han demanat a un dels cambrers que avisés la persona encarregada o
propietària, que hi volien parlar. Minuts més tard, s’ha acreditat com a propietari
Manuel LÓPEZ CASALS, amb DNI núm. 45 854 965 F, amb domicili al carrer
Muntaner, 323, de Barcelona i tel. 654 756 123.
...El Sr. LÓPEZ ha dit als agents que no s’havia adonat de l’hora que era fins que
havien arribat els agents. Els agents l’han informat que, atesa l’hora que era, les 05.25
h, li haurien d’aixecar una acta per incomplir amb l’horari de tancament.
...A petició dels agents, el Sr. LÓPEZ els ha mostrat la llicència d’activitat de la
discoteca, la pòlissa de responsabilitat civil i el rebut conforme està al corrent de
pagament, que caduca el desembre de 2016.
...Finalment, li han demanat que desallotgés la discoteca, que encegués els llums i que
tanqués.
Acta de compareixença
La compareixença és una de les maneres d’iniciar l’atestat. Adopta aquesta forma
quan facilita la noticia “Iter criminis”2 una persona física, ja sigui un particular o un
funcionari de policia. Sempre la fan persones (policies o ciutadans) que van a
comissaria per denunciar un fet delictiu.
També hi pot haver compareixences en el cos de l’atestat un cop iniciat. Aquestes
compareixences només les poden fer els funcionaris de policia quan, en el transcurs
2
Iter criminis es una locución latina, que significa «camino del delito», utilizada en Derecho penal para
referirse al proceso de desarrollo del delito, es decir, las etapas que posee, desde el momento en que se
idea la comisión de un delito hasta que se consuma.
d’una investigació, presenten la persona detinguda i aporten dades o proves en relació
amb els fets investigats.
Tractament personal de l’acta de compareixença
 Emissor: 3a persona del singular.
 Receptor: no s’hi fa referència.
Estructura
Dades fixes:
Localitat, dependències policials, hora, data, instructor i secretari (alguna d’aquestes
dades, s’aprofita de l’encapçalament de l’atestat, per exemple: davant dels agents del
mateix cos damunt esmentats i a l’hora i la data indicades).
Dades dels compareixents.
Poden comparèixer policies o ciutadans:
Els agents de policia s’han d’identificar per mitjà de la seva targeta d’identificació
professional (TIP), mitjançant el seu número, el cos policial de pertinença i la
destinació.
Els ciutadans s’han d’identificar. En recollir la filiació s’ha de fer constar si són dades
manifestades (diu ser…) o acreditades (acredita ser…) i la classe de document que
identifica el ciutadà (DNI, NIE, passaport, permís de conduir, etc.).
Presenta
S’hi fa constar en qualitat de què són presentades a les dependències policials les
persones (com a detingut/da…).
Lliura
S’ha de fer una descripció acurada dels materials i objectes que es lliuren (números de
sèrie, marques, mides, etc.) i que tenen relació amb el delicte investigat. La descripció
dels objectes, dels documents, etc., ha de ser molt minuciosa ja que s’han de poder
identificar passi el temps que passi.
Hem de tenir en compte que es presenten persones i es lliuren documents/objectes.
Manifesta
Aquí és on s’explica la història, què ha passat: és molt important tenir en compte
l’ordre dels elements d’una frase.
Criteris de redacció de l’acta de compareixença
La manera de redactar ha de ser clara i concisa.
S’han d’evitar frases llargues o que expressin diferents idees juntes.
S’ha de comprovar que el text es llegeixi fàcilment.
També s’ha d’evitar la utilització de terminologia complexa, cultismes o la pròpia de
l’argot policial o de la delinqüència.

En la redacció de les actes de declaració i manifestacions s’ha d’utilitzar sempre la
conjunció que precedida per dos punts (..), a fi i efecte de diferenciar clarament els
paràgrafs que compondran l’escrit.
Les manifestacions de les persones que declarin s’han d’escriure en tercera persona,
per evitar confusions sobre qui és la persona que fa la manifestació.
S’ha de respectar sempre l’idioma triat per la persona que declara, així com el relat
dels fets que faci. Quan utilitzi paraules, expressions, cites o qualsevol altra dada
d’interès, s’han de recollir textualment en l’atestat i, quan alguna cosa es pugui prestar
a confusió, un cop demanat el seu significat, la resposta s’ha de fer constar a
continuació.
Imatge 1: Agents Rurals aixecant acta d’inspecció d’abocament de residus.
Imatge 2: Agents Rurals realitzant presa de mostres per investigació de verins.

Estructura de l’acta de compareixença

Exemple d’acta de compareixença
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de la Policia
Diligències número: xxxxxx/2009
Ampliatives de: xxxxx
Hora i data: 16:00 hores del dia 11 de juliol de 2009
Instructor/a: xxxx (mosso)
Secretari/ària: xxxx (mosso)
COMPAREIXENÇA. A Barcelona (Barcelonès), a les 16:00 hores del dia 11 de maig
de 2016, i davant d’aquesta instrucció
COMPAREIXEN:
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional xxxx (mosso), adscrit a
Seguretat d’Edificis-Palau de la Generalitat
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional xxxx (mosso), adscrit a
Seguretat d’Edificis-Palau de la Generalitat
PRESENTEN:
1) En qualitat de detingut, qui diu ser Xxxxx Xxxxx Xxxxx, nascut a La Rábita
(Granada) el 16/06/1984, fill de José i Ana, amb domicili al carrer de Dalt, 87, 1r 1a, de
Badalona (Barcelonès), amb DNI núm. 00000000-X, i que diu que té el telèfon núm.
xxxxxxxxx, per:
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1003 (mosso)
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1004 (mosso) com a
presumpte autor de:
003- DELICTE CONTRA LA SALUT PÚBLICA
2) En qualitat de detingut, qui diu ser Xxxxx Xxxxx Xxxxx, nascut a Badalona
(Barcelonès) el dia 10/04/1984, fill de Francisco i Mercedes, amb domicili al carrer
Major, 43, 2n 1a, de Barcelona (Barcelonès) i telèfon xxxxxxxxx, per:
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1003 (mosso)
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1004 (mosso) com a
presumpte autor de:
003- DELICTE CONTRA LA SALUT PÚBLICA
LLIUREN:
1) Vint (20) pastilles circulars de color blanc amb la inscripció: 1,0.
2) Divuit (18) pastilles circulars de color taronja.
3) Una quantitat indeterminada de pols de color blanc dins d’un embolcall de plàstic.

4) Acta de lectura de drets a nom de Sergio BOSC MARCO.
5) Acta de lectura de drets a nom de Marcos MARCO TOVO.
MANIFESTEN:
..Que a les 14.45 h del dia 11/5/2016 feien una ronda ordinària pel carrer de St.
Domènec del Call, al voltant de l’edifici del Palau de la Generalitat.
..Que un noi i una noia que estaven recolzats a la cantonada del carrer de Marlet,
davant de la presència dels agents, han marxat ràpidament del lloc.
..Que els agents han seguit els dos joves —un dels quals presentat com a Marcos—,
que, a l’altura de la placeta Manuel Ribé, han llençat uns paquets a sota d’un
automòbil, que han resultat ser els efectes lliurats en aquestes diligències.
..Que poc després han pogut aturar el noi i li han demanat la identificació, a la qual
cosa ha respost que no portava cap tipus de documentació.
..Que, simultàniament, els agents han recollit els paquets llençats sota el vehicle i han
pogut veure que es tractava de comprimits.
..Que el jove ha manifestat que un conegut seu de nom Daniel Xxxxxx li havia donat
els paquets perquè els guardés, que eren “elefantes y farlopi”.
..Que el jove ha manifestat que anava acompanyat d’una noia de nom Yolanda i d’un
tercer jove de nom Sergio i que era un noi que estava recolzat a la paret uns metres
més enllà del lloc dels fets.
..Que l’agent 003 s’ha apropat al jove —presentat com a Sergio— i li ha demanat la
identificació, a la qual cosa el jove ha respost que no duia cap tipus de documentació.
..Que els han detingut i els han llegit els drets que els assisteixen i els han traslladat
fins a aquestes dependències per als efectes oportuns.
..Que no tenen res més a dir i signen aquesta compareixença en prova de conformitat,
totes les persones que hi han intervingut, a les 16.45 hores del dia 11 de maig de
2016.
Perquè consti, ho certifico.
Signatures
Instructor Secretari
Compareixents
20. 5. 2. Elaboració d’informes.

Definició d’informe
L’informe és un document administratiu que presenta una exposició concisa dels fets
que consten en un expedient i en el qual es poden fer constar els fonaments jurídics
pertinents que són d'aplicació als fets a fi d'arribar a una conclusió fonamentada
perquè, posteriorment, l'òrgan competent pugui dictar la resolució pertinent. Cal tenir
en compte que l'informe no decideix sobre el fons de l’assumpte, sinó que és un acte
de tràmit.

Marc legal. Situació de l'informe en el procediment administratiu:
La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya, preveu la tramitació del procediment i l’emissió d’informes
(articles 62 i 63).
Estableix que els projectes de disposicions reglamentàries s'han de sotmetre a informe
jurídic i el termini per fer-ho (article 65).
Per altra part, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions publiques, regula la petició d’informes (article 79).
Estableix que els informes són facultatius (voluntaris) i no vinculants (no són de
seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposició expressa que n’indiqui el
caràcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori) (article 80.1).
Determina que els informes s'han d'emetre a través de mitjans electrònics (article
80.2).

Estructura de l’informe:
L’estructura i el contingut dels informes són força variables; malgrat això s’han de
seguir unes pautes i han de contenir unes informacions mínimes.
Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser:
 Procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari).
 No procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris).
Segons el contingut, es poden classificar en:
 Descriptius
 Valoratius.
Un tipus específic d’informe és la proposta de resolució.
Un informe s’anomena dictamen quan inclou una valoració o una opinió i és un
facultatiu o una comissió tècnica (d’assessorament o consultiva) qui l’emet.
Format: DIN A4 (ISO A4).

Criteris de redacció:
Sense que el marc legal ho exigís, l'adopció de l'antiga estructura prevista per a la
redacció de sentències en les lleis d'enjudiciament civil i criminal, un seguit d'oracions
subordinades dependents d'una oració principal única, ha estat una pràctica freqüent
en la redacció d'informes administratius fins ara.
Actualment es recomana de prescindir d'aquest costum i de buscar una redacció més
fluïda i flexible. Així doncs, el tipus de llenguatge que s'ha d'utilitzar en els informes ha
de ser, en general, molt acostat a la varietat estàndard de la llengua, clar i precís i
sense formulismes innecessaris. Cal, a més, procurar que el text sigui entenedor i fàcil
de llegir, i estructurar-lo amb coherència.
Amb aquests objectius, cal tenir present les recomanacions següents:
 Cal separar els diversos apartats del document (fets, fonaments de dret i
conclusions) i encapçalar-los amb un títol, a fi que es puguin identificar amb
facilitat.
 No s'han d'introduir els paràgrafs de la relació de fets amb resultant, atès o vist,
ni tampoc els dels fonaments de dret amb considerant, atès o cap altra paraula
similar.
 El paràgraf constitueix una unitat ideal o de pensament, no pas merament
gràfica. No es tracta d'anar dividint el text en paràgrafs quan es porta un cert
nombre de línies de text. Cal separar en apartats diferents les idees diferents.
En els informes tècnics i jurídics, cada fet o fonament de dret ha de tenir el seu
paràgraf independent, que cal numerar successivament.
 L'ordre en què s'exposen o narren els fets ha de ser lògic. Una de les formes
habituals d'ordenar la informació en aquesta mena de documents és la
cronològica. En aquest cas, cal assegurar-se de la coherència dels temps
verbals emprats (si s'ha començat amb una forma de passat, s'haurà de
mantenir per referir-nos a fets passats).
 S'ha de prescindir de les expressions personalitzades, retòriques o redundants,
de la sintaxi encarcarada, de les fórmules ampul·loses i innecessàries i dels
calcs del castellà, com ara:
Tractament personal:
 Emissor: 1a persona del singular (jo).
 Receptor: en l’informe no es fa referència a la persona destinatària.
Temps verbal
El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu. En l’apartat
d’exposició de precedents també és habitual l’ús del pretèrit indefinit: s’ha estudiat,
s’han considerat.
Estructura i redacció
La redacció dels informes ha de ser succinta i no s’hi han d’incorporar dades que ja
constin en l’expedient corresponent, si és el cas, o que no siguin estrictament
necessàries.

1. Identificació de l’expedient
En aquest apartat hi poden fer constar, opcionalment:
 Títol de l’informe, (destacat).
 Núm. d’expedient (si escau).
 Assumpte.
 Sol·licitant (si escau).
2. Antecedents o fets
L’exposició dels precedents i dels fets que motiven l’informe s’ha de fer d’una manera
ordenada i clara. Cal mantenir l’ordre lògic de les dades i separar les diferents unitats
en paràgrafs, per tal que la lectura pugui ser ràpida.
3. Fonaments de dret
Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referència a les
disposicions legals que justifiquen les conclusions de l’informe.
4. Conclusions
Els informes descriptius no contenen aquest punt, només s’ha de tenir en compte,
doncs, per als valoratius. Les conclusions solen correspondre amb la proposta de
resolució que es desprèn de l’informe.
5. Datació
La datació del document es compon de:
 Població, seguida d’una coma, a continuació la data (dia de, mes de l’any), en
xifres; sense cap punt.
Exemples:
1. Barcelona, 29 de novembre de 2006.
2. L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 2007.
Altres qüestions d’interès
 Cal escriure proposo en lloc de «tinc l’honor de proposar» o «vinc a proposar», que
són inadequats.
 El verb informar té significats diferents segons que sigui transitiu (‘posar algú al
corrent d’alguna cosa’; ‘dotar de forma’), intransitiu (‘els fiscals i els advocats,
parlar en compliment del seu càrrec’) o pronominal (‘procurar-se notícies entorn
d’algú o d’alguna cosa’). Cal tenir-ho en compte i evitar l’ús de la forma intransitiva
amb complement directe (és correcta la frase El degà ha informat el rector sobre...,
però és incorrecte escriure La Comissió ha informat favorablement el projecte...).
Fraseologia habitual
Aquesta Comissió considera que...; Considero que...; ... emetre un informe favorable...;
... informar favorablement sobre...; Proposo que...

Exemples d’informe:
Exemple 1: INFORME TÈCNIC D’INSPECCIÓ
Denunciant: Brigades municipals
Denunciat: Xxxxxxx i Xxxxxx, SL.
Adreça: c/ Xxxxxx, 00, 08350 Arenys de Mar.
Tipus d’obra: rasa de connexió al clavegueram
Emplaçament: c/ Xxxxxx, 00, – 08350 Arenys de Mar
Fets:
1. El 29 d’abril 2007, els serveis tècnics municipals van emetre un informe en què
constataven que l’empresa constructora Xxxxxx SL, havia fet una rasa de via pública
de connexió al clavegueram, relatiu a l’expedient de llicència de primera ocupació
(annex 1).
2. El 18 d’octubre de 2007, la Policia Municipal va denunciar que la rasa, situada al
carrer Xxxxxx, 00, d’aquesta localitat, estava força enfonsada i hi mancava la capa
d’asfalt, atès el perill que suposava per al trànsit de vehicles.
3. El 20 d’octubre 2007, els serveis tècnics municipals van inspeccionar la rasa de
connexió al clavegueram i van comprovar que la rasa esmentada s’havia executat per
connectar el clavegueró de l’habitatge de nova planta a la xarxa general del
clavegueram (fotografies annexes).
Conclusions:
Considero que cal refer la rasa de la connexió al clavegueram amb les condicions
següents:
1. Fer el rebliment amb terres seleccionades, en capes de 20 cm, com a màxim,
compactades fins a aconseguir el 95% del pròctor modificat.
2. Col·locar una capa de 20 cm de formigó R-175.
3. Retallar el perímetre de la rasa i fer-la d’unes dimensions de 20 cm per a cada
costat, amb un ample d’1 m i un gruix de 6 cm.
4. Reconstruir el ferm amb les mateixes característiques que el circumdant i segellar-
ne les juntes de dilatació.
Arenys de Mar, 22 d’octubre de 2007
La tècnica del Servei de Llicències i Protecció de la Legalitat
Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxxx

Exemple 2: Medi Ambient i Sostenibilitat
INFORME TÈCNIC
Assumpte: avaluació de les mesures de seguretat i la incidència ambiental del
Projecte d’execució de les obres del casal Els Pins.
Emplaçament: c/ Xxxxx, 00, – 08380 Malgrat de Mar
Activitat: Construcció d’un Casal. Empresa promotora: Xxxxxx
Fets: El 20 de setembre de 2009, els serveis tècnics municipals han examinat el
Projecte d’execució de les obres del casal Els Pins.
Conclusions: En el Projecte d’execució de les obres del casal Els Pins, cal esmenar
els aspectes següents:
1. Justificar el compliment de l’NBE-CPI-96 pel que fa al càlcul d’ocupació, amplades
de sortides, recorreguts d’evacuació, mitjans contra incendis, estabilitat al foc de
l’estructura portant.
2. Recalcular la càrrega de foc.
3. Justificar que la instal·lació d’il·luminació compleix la Llei d’ordenació ambiental de
l’enllumenat per protegir el medi nocturn.
4. Indicar l’ús concret a què es destinarà la planta soterrani (aparcament,
magatzem...). Si s’utilitza com a magatzem, indicar els materials emmagatzemats. Cal
tenir-ho en compte per calcular la càrrega de foc.
5. Disposar de mesures d’estalvi i reaprofitament de l’aigua.
6. Presentar els plànols en què hi hagi el recorregut d’evacuació per donar compliment
al Codi d’accessibilitat de Catalunya.
7. Justificar que el sistema de climatització compleixi l’Ordenança de sorolls i
vibracions de l’Ajuntament de Malgrat de Mar.
Malgrat de Mar, 11 d’octubre de 2009
L’enginyera tècnica industrial
Nom i Cognoms

Exemple 3. Informe agents rurals
Agents actuants: xxxx i xxxx Comarca: Osona
ata: 12/07/2019 Lloc La Casa de L'Hora (TM: L'Esquirol)
Resum de Informe complementari a l’acta A33F-0000-19. (Abocament

l’informe: de residus)
1. Que en el transcurs d’un servei ordinari de vigilància pel terme municipal de

L’Esquirol, el agents actuants han observat que al paratge La Casa de l’Hora hi ha
un abandonament de residus consistents en els materials següents: Ferros,
electrodomèstics, i vidres.
2. Que la superfície que ocupen és d’aproximadament 2 metres quadrats.
3. Que les coordenades UTM de la zona afectada són les següents: X-442013 Y-
4653945.
4. Que el terreny on es troben abocats els residus té la consideració de terreny
forestal.
5. Que no és possible dur a terme la corresponent investigació de l’autoria de
l’abocament ja que no s’ha trobat cap tipus d’indici durant la inspecció del mateix.
S’adjunta plànol de localització i fotografia de l’abocament.

Vic, a 12 de juliol de 2019
Agent Rurals Núm. De TIP: xxxx i xxxx

PUNTS FORTS A RECORDAR
1. Nom de normes a memoritzar:
 Llei 17/2003, de 4 de juliol del Cos d’Agents Rurals.

 Decret 266/2007, de 4 de desembre, del Reglament del Cos d’Agents Rurals.
 Ordre JUS/1291/2010 de 13 de maig de Preparació i remissió de mostres per
l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
 Reial Decret 862/1998 de 8 de maig del Reglament de l’Institut de Toxicologia.
 Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya.
 Llei Orgànica 4/2015 de 30 de març de Protecció de la Seguretat Ciutadana.
 Llei d’Enjudiciament Criminal. Reial decret de 14 de setembre de 1882.
2. Punts que cal aprendre sencers:
 Principis d’actuació i funcions del Cos d’Agents Rurals.

 Protocols d’actuació: concepte i estructura dels PNT.
 Cadena de custòdia i presa de mostres.
 Les funcions de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
 Conceptes de acta policial i informe.: Estructura i redacció.
3. Què cal conèixer de forma general i saber els principals conceptes:
 Actuació, funcions i investigació dels cossos de policia. Com actuen, des de

que en tenen coneixement de la infracció o presumpte delicte, fins l’acabament
de la causa.
 Saber redactar una acta genèrica i un informe, seguint l’estructura proposada.

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
Buscador de normativa: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/
1. Llei 17/2003, de 4 de juliol del Cos d’Agents Rurals.

2. Decret 266/2007, de 4 de desembre, del Reglament del Cos d’Agents Rurals.
3. Ordre JUS/1291/2010 de 13 de maig de Preparació i remissió de mostres per
l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
4. Reial Decret 862/1998 de 8 de maig del Reglament de l’Institut de Toxicologia.
5. Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya.
6. Llei Orgànica 4/2015 de 30 de març de Protecció de la Seguretat Ciutadana.
7. Llei d’enjudiciament criminal. Reial decret de 14 de setembre de 1882.
Enllaços d’interès:
 Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses:
https://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Portal/es/toxicologia-ciencias-forenses
 Escola d’Administració Pública de Catalunya:
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/contingutsdelscursos/ipr/inici.html
 Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya:
http://agricultura.gencat.cat/es/departament/agents-rurals/

Forumformat Carles Mora 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Forumformat Carles Mora 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 21

LES INSPECCIONS EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT.

21. 1. El Cos d’Agents Rurals com a Cos de policia

21. 2. Protocols d’actuació.

21. 3. Presa i conservació de mostres.

21. 4. La cadena de custòdia.

21. 4. 1. L’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències

21. 5. Actuacions administratives: Aixecament d’actes i

ForumFormat Carles Mora 1

El DECRET 266/2007, de 4 de desembre, del Reglament del Cos d’Agents Rurals.

ForumFormat Carles Mora 2

En qualsevol cas, el Cos d'Agents Rurals, en l'exercici d'aquestes funcions i tasques,

ForumFormat Carles Mora 3

ForumFormat Carles Mora 4

21. 2. Protocols d’actuació

A més, responen a la necessitat de tenir un sistema de registres i documents realment

ForumFormat Carles Mora 6

ForumFormat Carles Mora 7

A banda dels Procediments Normalitzats de Treball, es poden establir altres

ForumFormat Carles Mora 8

Procediments Normalitzats de Treball Fitxes

 Procediment normalitzat de treball.

 Inspeccions aprofitaments forestals.

 Inspeccions focs autoritzats.

ForumFormat Carles Mora 9

ForumFormat Carles Mora 10

21. 3. Presa i conservació de mostres.

ForumFormat Carles Mora 12

21. 4. La cadena de custòdia:

ForumFormat Carles Mora 13

ForumFormat Carles Mora 14

21. 4. 1. L’ l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses

ForumFormat Carles Mora 15

ForumFormat Carles Mora 16

ForumFormat Carles Mora 17

ForumFormat Carles Mora 18

ForumFormat Carles Mora 19

ForumFormat Carles Mora 20

ForumFormat Carles Mora 22

ForumFormat Carles Mora 24

21. 5. Actuacions administratives: aixecament d’actes i redacció d’informes.

L’acta d’inspecció genèrica

ForumFormat Carles Mora 26

ForumFormat Carles Mora 29

Imatge 1: Agents Rurals aixecant acta d’inspecció d’abocament de residus.

Imatge 2: Agents Rurals realitzant presa de mostres per investigació de verins.

ForumFormat Carles Mora 30

ForumFormat Carles Mora 31

ForumFormat Carles Mora 32

20. 5. 2. Elaboració d’informes.

ForumFormat Carles Mora 33

ForumFormat Carles Mora 34

ForumFormat Carles Mora 35

ForumFormat Carles Mora 36

ForumFormat Carles Mora 37

ForumFormat Carles Mora 38

ForumFormat Carles Mora 39

Agents actuants: xxxx i xxxx Comarca: Osona

ata: 12/07/2019 Lloc La Casa de L'Hora (TM: L'Esquirol)

Resum de Informe complementari a l’acta A33F-0000-19. (Abocament

1. Que en el transcurs d’un servei ordinari de vigilància pel terme municipal de

S’adjunta plànol de localització i fotografia de l’abocament.

ForumFormat Carles Mora 40