Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y

Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

Contenido
Sonido ..........................................................................................................................................2
Transmissió del so ........................................................................................................................2
Sons complexos ............................................................................................................................2
Quina és la freqüència d’aquest so? .............................................................................................3
TIMBRE:........................................................................................................................................3
Fase (angle de fase): .....................................................................................................................4
Què percebem en cada cas?.........................................................................................................4
Ones periòdiques .........................................................................................................................5
Ones aperiòdiques (sorolls) ..........................................................................................................5
Percepción auditiva ......................................................................................................................6
Patró d’estimulació auditiva .........................................................................................................6
Anàlisi del patró d’estimulació auditiva ........................................................................................7
Organització de la informació complexa (component innat) ........................................................7
Processament de l’escena auditiva complexa...............................................................................8
Regularitats ..................................................................................................................................8
La relació temporal .......................................................................................................................8
Regularidad secuencial .................................................................................................................9
CMR -Comodulation masking release- (Moore, 1990) ...............................................................11
Localització del so.......................................................................................................................12
3 tipus de diferències interaurals ...............................................................................................13
Diferències temporals interaurals (ITD): resulten de la separació física entre orelles. ...........13
Diferències d’intensitat interaurals (ILD): resulten de l’ombra acústica del cap i de les
reflexions que provoquen els pavellons auditius. Se debe a que la cabeza tapa el sonido de la
otra oreja (genera una sombra acústica como la sombra de la luz) ........................................13
Diferències de fase interaurals (IFD): resulten de la diferència en angle de fase entre les
orelles.....................................................................................................................................14
LOCALITZACIO VERTICAL ............................................................................................................15

1
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
Sonido
Las moléculas se comprimen y se reflectan. Todo tiene que ver con la presión. En la transmissió
el que es desplaça és la pertorbació (ona), no les molècules. El origen del sonido es una vibración.

Se puede representar de dos maneras. De manera que se refleje la presión (comprensión y

redeflacion) o de manera grafica. En la manera grafica tenemos el ciclo, la amplitud (indica
intensidad) y frecuencia (cuantos ciclos hay en un segundo)

Transmissió del so
• L’ona sonora perd amplitud en el desplaçament • Si troba un obstacle: es reflecteix
(reverberació o eco es decir vuelve hacia nosotros) o s’absorbeix

– Rang audible humà: 20-20000Hz.

Amplitud: pressio de referència 20 μPa (mínima per percebre un to de 1000Hz). Es relaciona

amb intensitat i sonoritat (dB).

→ La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia), però l’amplitud dependrà de la
força aplicada sobre l’objecte. Són dos paràmetres acústics bàsics físicament independents.

Mas frecuencia → mas agudo

Menos frecuencia → mas grave

Altura tonal (pitch): cuanto mas frecuencia mas pitch

Sons complexos
Un sonido no complejo se llaman tonos puros (son los sonidos como las alarmas, como un -PIP-
) Un sonido complejo son diferentes sonidos a la vez, como el habla humana, el canto de los
pájaros, el coche. Un sonido complejo se puede descomponer en los sonidos que lo componen.
Este análisis se hace con el análisis de Fourier.

La barra = habla de la amplitud

La línea de las x = habla de la frecuencia

2
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
Frecuencia fonamental = el sonido mas grave que hay dentro de un sonido complejo.

Quina és la freqüència d’aquest so?

¡¡Hay que saber calcular la frecuencia!!

TIMBRE: Molts sons que escoltem són complexos, és a dir, estan formats per diverses ones
simultànies. El timbre depèn de la quantitat d'harmònics que tingui un so i de la intensitat de
cada un d'ells. Por ejemplo, un “do” es diferente en un hombre que en un piano. Esto se debe a
los harmonicos. Los harmonicos son todos esos sonidos añadidos que no son la frecuencia
fundamental. Depende de cuantos harmonicos haya y de la intensidad de estos tenemos un
timbre diferente u otro.

3
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

Fase (angle de fase): Progressió de l’ona al llarg d’un cicle. Nos indica el momento que
estamos en el ciclo. Valor angular (0o a 360o ) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt
determinat del cicle:

Se utiliza la fase porque se busca saber cómo de desfasados están dos tonos puros. Y esto se
puede hacer gracias a la fase.

Suma d’ones sonores (exemples)

- Dues ones sonores de la mateixa freqüència i amplitud es presenten:
1) de manera simultània
2) amb una breu separació temporal (desfasades 90º)

Què percebem en cada cas?

4
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
Se suman las amplitudes. En el simultaneo se suma todo y en el desfasado se suma poco a poco
(Amb separació temporal trobem lleugeres disincronies (efecte chorus).
Físicament es suma cada angle de la fase)

Por ejemplo, misma frecuencia y misma amplitud pero un desfase de 180% generan silencio →
esto es lo que genera ondas con fase opuesta

• Fase (angle de fase): • Suma d’ones: relació de fases: · Ones en fase oposada → anul·lació ·
Ones idèntiques i en fase → duplica amplitud

Els estímuls sonors que ens envolten solen complexos → dues o més ones simples de diferent
freqüència, amplitud i fase.

A) Ones periòdiques
B) Ones aperiòdiques (sorolls)

* Els tons purs serien per exemple les alarmes de rellotges digitals.

Ones periòdiques
- El cicle es repeteix de forma regular.
- Les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més
baixa o fonamental (fo ).
- El període d’una ona complexa té la mateixa durada que la fonamental.

Ones aperiòdiques (sorolls)

-Les freqüències integrants NO són múltiples.
- Estructura irregular.
- Amplada de banda de soroll (gama més o menys àmplia de freqüències).
Soroll blanc: totes les freqüències de la gamma audible a igual amplitud.

5
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

Percepción auditiva
L’anàlisi de l’escena auditiva: Mecanismes d’agrupació, segregació.

Patró d’estimulació auditiva

Ha esto le llamamos espectograma y lo que representa son frecuencias en el tiempo (y i x)

6
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
En el entorno natural lo que estamos hablando es como lo extraemos, como agrupamos y
segregamos los sonidos.

Anàlisi del patró d’estimulació auditiva

Organització perceptiva (problemes i solucions)

La informació sonora es desenvolupa en el temps i gradualment es modifica: Com percebem la

continuïtat del so si està canviant tota l’estona?

La informació sonora procedent de diverses fonts arriba simultàniament: Com agrupem

correctament tot allò que pertany a un mateix objecte sonor?

→ Mecanismes d’agrupació i segregació

Tipus de informació acústica que s’utilitza: Freqüència, amplitud, duració, etc.

Esto es fácil. Hay dos tipos. En el tiempo y simulataneamente. En el tiempo quiere decir como
sabemos que va con que, como se que lo siguiente es el sonido y no otro.

Esto quiere decir un punto importante: que no necesitamos atención para hacer esto

Els mecanismes d’agrupació/segregació (organització) necessiten un anàlisi primari de l’escena

auditiva
→ Naturalesa pre-atencional
→ Independent de l’experiència

Organització de la informació complexa (component innat)

La nostra capacitat de distingir un so que no hem sentit mai (per ex., d’un ocell en un entorn
natural o un cotxe/moto amb un determinat so) entre altres sons de l’escena auditiva sembla
indicar que l’experiència/coneixement no ho és tot; que hi ha determinats factors de la percepció
auditiva que són innats.

7
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
Processament de l’escena auditiva complexa
L'organització final de l’escena auditiva seria el resultat de la interacció entre:
a) Característiques específiques dels estímuls (intensitat, freqüència, durada, etc.) en un
moment donat.
b) Utilització de REGULARITATS ACÚSTIQUES: coneixements basat en propietats acústiques
generals de l’entorn sonor.
c) Coneixement específic de sons, intencions momentànies.

Regularitats
1.La relació temporal: Sons no relacionats molt rarament comencen i acaben al mateix temps.
(los estímulos que comienzan a la vez y acaban a la vez los agruparemos) 2. La manifestació
gradual dels canvis o regularitat seqüencial: Els sons procedents de la mateixa font sonora
tendeixen a modificar les seves propietats (freqüència, amplitud...) de forma lenta i gradual
(juntamos los sonidos que están en el mismo rango de frecuencia)

3.La harmonicitat: Quan les oscil·lacions d’un objecte es repeteixen amb caràcter periòdic, les
vibracions produeixen patrons acústics amb freqüències integrants que són múltiples d’una
freqüència fonamental comú. (los harmonicos los juntamos) 4. El caràcter unitari dels canvis: Els
canvis que es produeixen en un esdeveniment sonor afectaran a tots els components del so
resultant de la mateixa forma i al mateix temps (todos los sonidos subirán o bajaran).

La relació temporal
• Asincronia → permet separar esdeveniments/objectes sonors
Formants = sonidos mas agudos que están sonando a la vez.

8
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

Esto es un experimento (Darwin 1984). En el primero aparece una i. Luego, aparecía 32 ms antes.
Después sonaba una e oberta. Entonces, segrega y escucha un tono puro de 500hz y un sonido
de una e oberta.

Regularidad secuencial
Agrupamos los sonidos de un mismo rango de frecuencia:

Els sons en “successió” s’agrupen millor que sons amb canvis sobtats.

La similitud o proximitat (per ex., en altura tonal) entre sons produeix la seva agrupació (como
en una canción se separan dos melodías, segregación) PERO TIENE QUE SER RAPIDO, si es lento
no ocurre esto:

Quatre compassos d'una composició de J. S. Bach. Quan es toquen ràpidament, les notes
superiors s'agrupen de manera perceptiva i les notes inferiors s'agrupen de manera perceptiva,
un fenomen anomenat segregació del flux auditiu.

9
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

Si es lento se produce de manera que escuchamos una secuencia pero de manera rápida se
nota una segregación.

3. Harmonicitat
Agrupació d'harmònics. Els harmònics de dos o més freqüències s’utilitzen per agrupar entorn
a aquestes freqüències i separar-les en diferents estímuls auditius. És possible fins i tot en total
sincronia (per ex. podem distingir que una trompeta i un saxo toquen notes diferents al mateix
temps): SE AGRUPAN AUTOMATICAMENTE Y PREATENTIVAMENTE

Com s’agruparan les següents freqüències? 80Hz-100Hz-160Hz-200Hz-240Hz-300Hz-320Hz

80Hz (160, 240 y 320Hz) vs. 100Hz (200 i 300Hz).

4. Caràcter unitari dels canvis

• Agrupem tots els components de l’espectre amb el mateix patró de variació (per ex. en
intensitat i/o freqüència).

• Exemple: el patró de canvis en intensitat té lloc en tot l’espectre de freqüències implicats en

l’estímul auditiu.

PUEDE JUNTARSE EN AMPLITUD Y EN FRECUENCIA.

10
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
CMR -Comodulation masking release- (Moore, 1990)

Un tono que es enmascardo por un sonido hasta el punto de no escuchar tono (porque esta en
el mismo rango de frecuencias que cubre el tono)

Luego ponen otro sonido mas agudo (que fluctúa en intensidad de la misma manera que el
otro sonido)

Entonces, los dos sonidos se agrupan y escuchamos el tono porque resalta la amplitud del tono

11
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

El sonido es conjunto. De lo que hemos estado hablando es de como segregamos y agrupamos

el sonido. Los segregamos por agudo y grave, harmonicos y amplitud (creo)

Localització del so
A diferència del sistema visual, amb una representació de la localització de cada
estímul/objecte separada des del principi de l’entrada sensorial, la còclea no distingeix
localitzacions, pel qual la informació espacial dels sons s’ha d’extraure d’altres fonts.

Utilitzem pistes físiques del so per a localitzar-ne l’origen, i som capaços d’ubicar-lo en un punt
concret de l’espai

• L’existència de dos receptors (oïdes) afavoreix la correcta localització, amb plecs

cartilaginosos a la cara interna. → El cap determina diferències temporals i d’intensitat en el
senyal que arriba a cada oïda.

Los plecs ayudan a localizar en el plano vertical. En el plano horizontal utilizamos diferentes
tipos de ayudas en función de la frecuencia (agudo o grave) del sonido. Para saber si viene de
izquierda o derecha: separación entre las dos orejas (tiempo).

La TEORIA DÚPLEX representa el punt de vista clàssic sobre la localització del so:

freq. greus → sobretot pistes de temps

freq. agudes → pistes d’intensitat.

12
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
3 tipus de diferències interaurals
Diferències temporals interaurals (ITD): resulten de la separació física entre
orelles.
Estas pasan sobre todo con los sonidos graves. La diferencia de tiempo la utiliza el cerebro para
saber de donde viene (derecha o izquierda):

la grafica habla de los

ángulos y la diferencia de tiempo asociado a cada angulo.

• El so arribarà abans a l’oïda més propera.

• La diferència temporal serà màxima per la loc. a 90º desde la posició frontal (desfasament
temporal de 0.65 ms).

• La diferència serà nul·la per a fonts sonores situades davant o darrera del cap.

• Diferències temporals interaurals mínimes (10 microsegons, que representen un canvi en la

localització d’un so frontal cap a dreta o esquerra, equivalent a un angle d’1º - el mínim angle
audible-!) poden ser detectades i utilitzades com a pistes per a localitzar objectes sonors.

Diferències d’intensitat interaurals (ILD): resulten de l’ombra acústica del cap i de

les reflexions que provoquen els pavellons auditius. Se debe a que la cabeza tapa
el sonido de la otra oreja (genera una sombra acústica como la sombra de la luz)
Són conseqüència de l’ombra acústica (del cap, coll i espatlles) que es crea en el costat oposat a
la font sonora, per a estímuls amb longituds d’ona inferiors a la mida del diàmetre del cap
(freqüències agudes). Se utiliza sobre todo para sonidos agudos

13
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs

Les tres corbes indiquen la diferència de nivell interaural (ILD) en funció de la freqüència per a
tres ubicacions diferents de fonts sonores. Tingueu en compte que la diferència d'ILD per a
diferents ubicacions és més gran a freqüències més altes. Es máxima a los 90 grados. Es
horizontal no vertical (la cabeza) Aquí lo que se ve es que cuando aumenta la frecuencia hay
mayor diferencia de intensidad en la percepción del sonido comparando los tres ángulos.

Diferències de fase interaurals (IFD): resulten de la diferència en angle de fase

entre les orelles.
Per a longituds d’ona més grans que el cap: la diferència de fase ens ajuda a localitzar.

Diferentes momentos del ciclo nos da la fase.

14
Dos cuestionarios: 23 o 24 noviembre y
Examen 1: 7 de noviembre
Examen 2: 17 de enero 15. 17 hrs
LOCALITZACIO VERTICAL
Para el plano vertical utilizamos los plecs:

• Pistes basades en les reflexions del so en els plecs cartilaginosos del pavelló auditiu: es
produeixen unes sèries d’ones reflectides que entren en el canal auditiu extern i arriben fins al
timpà amb diferències de temps. • Aquests plecs també actuen com a ressonador i amplifiquen
determinades freqüències (agudes). • Podem utilitzar aquestes variacions espectrals
(diferències en les freqüències i la seva intensitat) per a determinar l’elevació d’un so
(localització en el pla vertical). • Diferències en l’espectre de freqüències d’un soroll enregistrat
amb un micròfon a l’interior de la oïda en funció de la posició de la font sonora (Butler &
Belendiuk, 1977)

15