ANDREA GARCÍA PIRES PSICOFISIOLOGIA 1R PSICOLOGIA 2020/2021 15A

EL DESENVOLUPAMENT PRENATAL I EL NADÓ

Comença amb la concepció, quan un espermatozoide entra a un òvul.

Aquí s’inicia la fase germinal (1). Ocupa les dues primeres setmanes de gestació. Són dues setmanes
importants. Quan s’aconsegueix fecundar l’òvul es forma el zigot. El zigot és un procés d’unió mitocondrial.
Posteriorment, es divideixen les cèl·lules després de la 1a setmana de la fecundació.
Comença la divisió cel·lular. Al voltant de 4-5 dies ja està situat a l'úter de la dona. La mòrula (cèl·lules
interiors: embrió/fetus i cèl·lules exteriors: placenta) es torna en un blastòcit. Les cèl·lules interiors tenen
l’objectiu d’implantar-se a les parets de l’úter en les primeres dues setmanes. Un gran percentatge
(60/70%) no són capaços d’implantar-se. Si no succeeix aquesta implantació hi ha un avortament natural.
A la 0-2 setmanes, les cèl·lules internes estan esperant les cèl·lules externes per tal de que es formi
l’embrió.

Fase embrionària (2): Ocupa les etapes 2-8. Les cèl·lules internes es comencen a especialitzar (teixits).
Es produeixen canvis tan importants que aquell conjunt de cèl·lules internes ja s’assemblin a un embrió
humà.

Etapa fetal(3): Comença a la 8a setmana fins al naixement. El fetus té com a objectiu créixer. Es
desenvolupen els òrgans sexuals. Formació i connexió de neurones. A la setmana 12, els òrgans sexuals
ja estan formats. Dos mesos abans del part, el nadó pot sentir i també té desenvolupat el sentit gustatiu
i l’olfacte, és a dir, ja està operatiu. Comença a distingir sons, batec del cor de la mare, etc.

Clau de la supervivència (molt freqüent amb prematurs)

- PES. Si neix amb 680 grams, és molt difícil la supervivència. Els que sobreviuen poden patir algun
tipus de trastorn en el seu desenvolupament. El baix pes pot afectar a l’aprenentatge.
- SEXE. Les dones prematures sobreviuen més que els homes.

Riscos del desenvolupament prenatal

Pot provocar un avortament o algun tipus de trastorn en el desenvolupament de l’embrió que sol comportar
a la llarga algun trastorn en el desenvolupament de l’infant.
La branca de la medicina que estudia els riscos s’anomena Teratologia. Estudia quins són els riscos que
poden haver-hi i com afecten o poden afectar al nadó.

- Aspectes psicològics com l'estrès o l’angoixa per part de la mare.

- Consum de substàncies psicoactives (tabac, alcohol, cafeïna en accés…).
- Exercici físic extenuat.
- Menjar poc (mala nutrició).
- Malalties (rist teratogen) com la grip, el xarampió, la rubèola, la varicel·la, la toxoplasmosi, la
diabetes gestacional, l’anèmia, la sida, etc.
- Medicaments
- Radiació

1
ANDREA GARCÍA PIRES PSICOFISIOLOGIA 1R PSICOLOGIA 2020/2021 15A

Els homes tenen més perill que les dones són més vulnerables.

El naixement
Com tots sabem, l’embaràs suposa un important canvi tant en l’estil de vida de la família com e els
aspectes físics i hormonals de la mare.

En els darrers mesos de l’embaràs el cos de la dona comença a preparar-se pel moment del part. És
aleshores quan s’inicia el primer període de dilatació (1). Aquest comprèn entre 8 i 12 hores en les mares
primerenques i entre 4 i 7 en la resta. És en aquest moment on les contraccions es tornen més fortes i
regular produint així la dilatació del coll uterí. En aquest primer moment no es pot parlar de centímetres,
ja que s’obra amb el dit i es coneix com el “coll està permeable”. Amb el pas de les hores el coll uterí es
dilata fins a arribar als 10 centímetres, sent el màxim que pot assolir, procés conegut com “dilatació
completa”.

Dins d’aquest període es troben diferents fases. La primera és la fase de latència on les contraccions són
fortes i més regulars i la qual es caracteritza pel que es coneix com l’esborrament del coll de l’úter (1.1).
La segona fase és la fase activa (1.2) on el coll uterí es dilata amb més rapidesa (poden arribar dels 3
als 9 centímetres). L’última fase és la desacceleració (1.3), la qual no sol ser evident, on la dilatació
continua fins a ser completa però més lentament.

El segon període és conegut com a període expulsiu (2). En aquest moment l’úter ja està completament
dilatat i s’inicia la sortida del nadó cap a l’exterior mitjançant una sèrie d’empentes per part de la dona.
Aquestes empentes tenen un orígen reflex i és que la mare sent la necessitat d'empenyar a causa de la
compressió del cap del nadó.

Per finalitzar el procés del part es troba el període d’enllumenament. En aquest període el nadó ja es troba
fora del ventre de la mare, tot i això, l’úter segueix contraient-se per poder expulsar la placenta.

(naixem en retard per temes de plasticitat, gran capacitat d’adaptació, no biològicament sinó en diferents
contextos).

Els sentis en el moment de néixer

Els 5 sentits en el moment de néixer funcionen malgrat que alguns no funcionen igual de bé o de la mateixa
manera que una persona jove-adulta. Els sentits estan molt relacionats amb la percepció. Rebem
informació de l’entorn i podem comunicar-nos i interactuar amb el nostre ambient.

TACTE
Els nadons abans de néixer tenen capacitat de tacte. Comença a estar desenvolupat al ventre de la mare
i se seguirà desenvolupant. És molt important, sobretot durant els primers mesos de vida, per la creació
de vincles afectius d’aferrament (carícies, abraçades, petons, etc). Alguns estudis expliquen que ens
orfenats en la segona guerra mundial, al no tenir prou personal molts morien per la falta de contacte
humà. Cures cangur: es van desenvolupar en països on no hi ha un sistema sanitari poc desenvolupat.

2
ANDREA GARCÍA PIRES PSICOFISIOLOGIA 1R PSICOLOGIA 2020/2021 15A

L’infant prematur passa hores embolicat als braços de la mare (pell amb pell). Es va veure que aquest
sistema va ser molt efectiu, augmenten més de pes que no pas en les incubadores, és a dir s’afavorien les
capacitats de sobreviure. .

Video: quan la metgessa li toca el meu al nadó hi ha constància que hi ha activitat cerebral.

VISTA
És el sentit sobre el qual hi ha més estudis, ja que en la nostra espècie és el més important, els humans
som una espècie visual. Els nadons neixen veient, tot i que no hi veuen tan bé com una persona adulta.
Naixem veient però hi veiem borrós. És el sentit menys desenvolupat quan naixem (cèl·lules del ulls, còrnia
encara no prou madurada, etc). Alguns autors diuen que és una manera de protegir al nadó de rebre
massa estímuls de cop. Els estudis actuals consideren que en néixer si distingim alguns colors, però no se
sap si som capaços de distinguir-los tot o només alguns. Als 25-30 centímetres el nadó pot veure (més o
menys la distància que hi ha entre la cara del nadó i la cara de la persona que l’està agafant). Entre 8 i
12 mesos la vista, que encara no esta prou desenvolupada, ja comença a semblar-se al que nosaltres
podem veure. No es desenvolupa del tot fins els 4 anys.
No en el moment de néixer, però més endavant poden seguir l’objecte que es mou a poc a poc. Es poden
perdre, es distreuen però ho fan.
La visió binocular: tenir dos ulls ens permet percebre distàncies i volums. Necessita que aquests dos ulls
es coordinin. En el moment de néixer no tenim aquesta capacitat de coordinar tots dos ulls, apareix als 4-
5 mesos.
Quin són els estímuls que prefereixen:
- Colors (els més vius els atrauen més).
- Moviment (davant d’un objecte en moviment i un altre estàtic, el primer d’aquests serà el que cridi
més l’atenció).
- So (els objectes que tenen so atrauen més l’atenció visual, a més de l’auditiva).
- Brillants.
- Línies corbes
- Contrast (objectes que tenen un contrast elevat).
- Patró complex.

GUST
El gust i l’olfacte funcionen abans del naixement, en els últims mesos del desenvolupament prenatal. De
fet, són dos dels sentits que més desenvolupats tenim al moment de néixer (alta sensibilitat). No només
són capaços de distingir els diferents gustos sinó que tenen diferències clares cap als gustos dolços, mentre
que el gust amarg provoca la resposta de vòmit, provoca nàusees. Es creu que això es deu al fet que la
llet materna és dolça i, en canvi, l’amarg ens provoca aquest fàstic perquè es deu a una qüestió de
supervivència, ja que la majoria de substàncies tòxiques són amargues.
Alguns estudis diuen que el que menja la mare durant l’embaràs influirà en els gustos del nadó. El fetus
s’acostuma als gustos.

3
ANDREA GARCÍA PIRES PSICOFISIOLOGIA 1R PSICOLOGIA 2020/2021 15A

OLFACTE
Hi ha substàncies que percebem com si fossin gustos però no ho són, per això l’olfacte es troba tan
relacionat amb el gust. Les olors que els hi criden més l’atenció, que agraden als nadons, són les olors de
llet materna o les olors dolces com l’olor a vainilla o xocolata. Ja naixem amb una predisposició cap a
aquestes olors (naixem preparats). En canvi, olors desagradables com els ous podrits els fa fàstic i pot
provocar nàusees.
La capacitat de reconèixer l’olor de la seva mare també és un tema molt tractat. S’han fet estudis i les
conclusions són positives. Els nadons alimentats amb la llet materna són capaços de distingir l’olor de la
seva mare d’altres mares que també estan alletant a altres nadons.
L’olfacte i el gust no es desenvolupa més al llarg de la nostra vida, a diferència de la vista i l’oïda.
Els estudis han trobat que preferim les aromes que tenen tendència a recordar-nos el gust dolç.

OÏDA
Ja és funcional durant els últims mesos de l’embaràs. En el moment de néixer aquesta no és tan fina com
ho serà en un temps, però hi sent bastant. En el moment de néixer ja som capaços de distingir d’on prové
un so determinat? Alguns autors diuen que si, altres diuen que no la tenim fins al cap de dos mesos, i
d’altres diuen que al nèixer la tenim, més tard la perdem i després tornem a tenir-la.
Quines característiques han de tenir els estímuls auditius per cridar l’atenció?
- Rítmics (els calmen més, ex) cançons de bressol). ¿Un dels sons que sent primerament és el batec
del cor de la mare?
- Aguts (els humans tendim a parlar als nadons amb un to més agut que l’habitual). El greu calma
més.
- Veu (la veu humana és la que més crida la seva atenció).

Tenim dues orelles per identificar d’on ve el soroll. No se sap certamen quan desenvolupen la capacitat de
“coordinar” les dues orelles.

Alguns autors defensen una hipòtesi: les preferències dels nadons (objectes brillants, que es mouin, la veu
humana, la cara humana té línies corbes, etc) està relacionat perquè naixem perquè ens atraiguin les
persones.

Els nadons passen moltes hores observant la cara de les persones que els cuiden. No és estrany perquè
per sobreviure, el que necessitem més és un cuidador/a. (desenvolupament del vincle afectiu).