Pràctica 2: representació cartogràfica de dades climàtiques, els

mapes d’isolínies: traçat d’un mapa d’isotermes.

1) Dibuix del mapa d’isotermes:

2) Conclusions
La distribució de la temperatura mitjana anual a Espanya està altament influenciada per
l’espai, i tal com podem veure en el mapa, revela uns patrons diversos en cada zona de la
península depenent de factors geogràfics, topogràfics i climàtics.
Primerament, en el nord i especialment a la cornisa cantàbrica, observem temperatures
mitjanes anuals moderades; això es deu a la proximitat amb el mar, ja que les masses d’aire
humit que procedeixen de l’Atlàntic actuen com a regulador tèrmic resultant així en hiverns
suaus i estius frescos, per tant, l’amplitud tèrmica és baixa.

Tot el contrari és el que passa a l’interior, les regions de la Meseta Central tenen una mitjana
anual molt més baixa, ja que són zones de clima continental on la llunyania del mar i, per
tant, l’absència d’humitat, provoca una gran amplitud tèrmica que dona pas a hiverns freds i
estius calorosos.

Seguidament, observem que la temperatura mitjana a la costa mediterrània tendeix a ser

força més elevada, i dintre d’aquestes zones, es veu una tendència a la pujada de les
temperatures a mesura que baixa la latitud i ens apropem al tròpic de Càncer. Aquestes
regions de la costa tenen un clima mediterrani que està influenciat sobretot per la seva
proximitat al mar, en aquest cas, el Mediterrani, un dels mars més calents.

Finalment, els sistemes muntanyosos com els Pirineus i Sierra Nevada influeixen també a la
distribució de la temperatura perquè a mesura que augmenta l’altitud les temperatures
disminueixen, resultant així en climes alpins amb mitjanes anuals més baixes. Aquests
sistemes també afecten les zones del seu voltant, com és el cas de la Serralada Cantàbrica,
que actua com a barrera pels fronts i les masses d’aire humit que provenen de l’Atlàntic.