DOS CASOS DE SUBMISSIÓ TÀCITA (canvia de power point):

Quan parlem de prórroga de competencia significa que ampliem, per la voluntat de les parts, la
competencia, o bé es fa exclusiva. Es una manifestació de la voluntat per les actuacions processals de
les parts. Quan parlem de l’autonomia de la voluntat, parlem d’un principi fonamental dels criteris
d’atribució de la competencia.

2 sentències: TJUE (STJUE 17.3.2016) → en ambdós casos es constata la autonomía de la voluntat

(que en aquests 2 casos es mitjançant submissió tácita) que permet veure la prorrogació de la
competència dels EEMM.

1r cas → STJUE 11.4.2019 - Cas 464/18 ZX:

Fets:

- ZX compra en línia un bitllet per a un vol entre Porto i Barcelona operat per Ryanair.
- Retard en el vol: demanda reclamant indemnització de 250 euros (compensació; art. 7 del
Reglament 261/2004).
- Demandant no està domiciliada a Espanya; demandada amb domicili social a Irlanda i
oficina de representació a Girona.
- ZX demanda a Ryanair davant el J mercantil de Girona
- El Secretari judicial va convidar a les parts del litigi principal i al Ministeri Fiscal al fet que
presentessin observacions sobre l'eventual competència internacional del J mercantil de
Girona. Ryanair no compareix.
- Són competents els tribunals espanyols? És competent el J mercantil de Girona?

Preguntes:

- Existeix submissió tàcita?

- L'art. 26 R 1215/2012 preveu una norma de competència judicial internacional “pura” o és
també una norma de competència territorial?
- Pot el senyor ZX acollir-se a la protecció que li dispensa la secció 4 del capítol II? Per què?
- El jutjat de Girona és competent en aplicació de l'art. 7.1 R 1215/2012? Per què?
- El jutjat de Girona és competent en aplicació de l'art. 7.5 R 1215/2012? Per què?
- La incompareixença del demandat comporta un control d'ofici de la pròpia competència? Per
què?
- Quins són els tribunals competents en virtut del R 1215/2012?

Explicació classe:
Per tant, de manera resumida, una persona compra en línia un vol per anar a Oporto desde BCN amb
Ryanair (aquest cas permet constatar la relació entre els criteris de competència). Se li retrasa el vol i
posa una demanda reclamant una indemnització per 250€ (tal i com estableix l’art.7 del R261/2004).
La demandant no està domiciliada a Espanya, sino a Irlanda i una oficina de representació a Girona i
demanda al Jutjat Mercantil de Girona finalment i Ryanair NO compareix.

- PREGUNTA: Són competents els tribunals espanyols? I en particular, és competent el J

Mercantil de Girona?
- Primer de tot, és un consumidor? Paradoxalment no, ja que els contractes de
transport estan explícitament exclosos dels fors tuitius de competència, en especial,
 els contractes celebrats per consumidors. Els passatgers d’un contracte de transport
NO poden invocar, en favor seu, forums que els permetien interposar la demanda on
tenien la residència habitual / domicili.
- Definició de consumidor del R1215 encaixa perfectament com a consumidor, pero
en un art hi ha aquesta excepció explícita dels contractes de transport.
- Àmbit territorial: no sabem si el ZX está domiciliada a la UE, pero sabem que
Ryanair té el domicili en un EM (Irlanda), per tant, subjecte al R1215.
- Però, millor anar primer a l’àmbit material: si està dintre del R1215 ja es descarten
tots els reglaments específics. En el cas concret estem davant d’una relació
contractual (compra un bitllet), per tant, entra en la noció de materia mercantil/civil.
- Es compleix àmbit territorial (jurisdicció d’EM), personal, temporal i material, per
tant, SÍ que apliquem el R1215 (que és un R amb regles de competència
distributives).
- *Ara falta saber si són competents els Tribunals Espanyols, concretament, el Jutjat Mercantil
de Girona*
- Jurisdiccions presents: Espanya, Irlanda, Portugal.
- Una vegada hem establert l’àmbit d’aplicació del R1215 i sabem que s’aplica, llavors
ens plantegem els criteris / regles d’atribució / fòrums de competències a fi efecte
de veure si la jurisdicció espanyola, i en particular, els tribunals de lo mercantil
espanyols son o no competents:
- Primer anem a l’ART.24, ja que és d’aplicació imperativa (en aquest art. s’exposen
les matèries de litigis - competències exclusives), amb control d’ofici de la
competència. Amb l’art.24 es descarten tots els altres criteris (com per exemple, ni el
criteri del domicili del demandat, ni l’autonomia de les parts, de fet si hi hagués una
clàusula així seria nul·la de ple dret). Després d’analitzar l’art.24, si cap, ja anirem a
l’art.7:
- En aquest cas NO està dins de l’art.24.
- Ara haurem d’examinar l’autonomia de la voluntat / submissió tàcita.
- EXISTEIX SUBMISSIÓ TÀCITA?
- El jutjat de lo mercantil de Girona
- Malgrat que altres jurisdiccions puguin ser competents en virtut dels fors de
competencia previstos en els reglaments, serà competent l’òrgan jurisdiccional davant
del qual comparegui el demandat → L’art.26 R1215 es un precepte que prorroga la
competència, l’amplia, perquè en virtut del R1215 són competents també allà on
compareix el demandat; en la mesura que hi hagi compareixença i no sigui una de les
matèries de l’art.24, s’haurà prorrogat/eixamplant la competència, de tal manera que
farà que el Jutjat de lo mercantil de Girona sigui competent. → És una competència
que deriva de l'actitud processal de les parts (compareixen).
- 2 excepcions:
- El demandat compareix i IMPUGNA la competència: llavors el jutge
es veu obligat a controlar a instància de part la seva competència. Si
resulta que no és competent en virtut d’altres disposicions del
reglament, no podrà entrar a conèixer el fons de l’assumpte. I si, a la
inversa, es compleix algun dels criteris, llavors entrarà a conèixer el
fons de l’assumpte.
- No es pot tractar d’una de les matèries de l’art.24; després dels
criteris de submissió exclusiva, s’aplicarà la tàcita.
- A banda de l’art.26, cal tenir en compte que el cas era un judici verbal (perquè són
250€, per tant, inferior a 6000€) (art.250 LEC. Ámbito del juicio verbal. 2. Se
decidirán también en el juicio verbal las demandas cuya cuantía no exceda de seis
mil euros y no se refieran a ninguna de las materias previstas en el apartado 1 del
artículo anterior). Caràcter dispositiu de les normes sobre competència territorial
(art.54 LEC: Carácter dispositivo de las normas sobre competencia territorial. 1.
Las reglas legales atributivas de la competencia territorial sólo se aplicarán en
defecto de sumisión expresa o tácita de las partes a los tribunales de una
determinada circunscripción. (…) Tampoco será válida la sumisión expresa o tácita
en los asuntos que deban decidirse por el juicio verbal). NO serà vàlida la sumisión
en los asuntos que deban decirse por el juicio verbal → Com es combina l’art.26
R1215 amb el que diu l’art.54 LEC (un judici verbal no pot haver-hi hi submissió
expressa ni tàcita (art.56 LEC))?
- L’art 54 es una norma de competència territorial interna, per tant no pot jugar
ni la submissió expresa ni tàcita, ja que es comprometeria l’aplicació
uniforme del Reglament. Es veuria afectat l’efecte útil del reglament. El
Jutjat de lo Mercantil ha de tenir clar que s’aplica el R1215 i si aquest ens
diu que és possible la submissió tàcita i expressa, això s’imposarà per sobre
el que diguin les normes territorials internes.
- *Si NO fos un judici verbal → art.56: “Se entenderán sometidos tácitamente:

1.º El demandante, por el mero hecho de acudir a los tribunales de una

determinada circunscripción interponiendo la demanda o formulando
petición o solicitud que haya de presentarse ante el tribunal competente para
conocer de la demanda.

2.º El demandado, por el hecho de hacer, después de personado en el juicio

tras la interposición de la demanda, cualquier gestión que no sea la de
proponer en forma la declinatoria. También se considerará tácitamente
sometido al demandado que, emplazado o citado en forma, no comparezca
en juicio o lo haga cuando haya precluido la facultad de proponer la
declinatoria.

- Ryanair no compareix → S’aplica l’art.26 perquè estem davant un supòsit

amb element d’estrangeria, i aquest art. del R1215 indica que si no compareix
no queda sotmès tàcitament. Per tant, hem de continuar aplicant el R1215, ja
que si apliquem regles diferents es comprometeria l’aplicació uniforme del R.
- Hi ha una disposició preventiva (prevenció): el tribunal ha de garantir que el
demandat ha estat notificat. Una vegada sap que en té coneixement si, tot i
així no compareix, llavors es controla d’ofici la competència (això és una
EXCEPCIÓ perquè el control de la presencia judicial és normalment a
instància de part. Aquí, excepcionalment hi ha un control d’ofici de
competència quan el demandat no compareix, igual que passa amb l’aplicació
de l’art.24, amb les competències exclusives, que és l’altra excepció).
- *Risc pel demandat: li dona la versió dels fets i li aporta la
informació que més li interessa al demandant i el jutge farà que el
jutge només tingui una versió.
- Quan regulem la CIJ no regulem la competència territorial: en 1r lloc hem de
considerar si són o no competents els tribunals espanyols (estem llavros
 regulant la CIJ) i després, una vegada fet això, llavors ja regularem la
competència territorial.
- L’art.26 preveu una norma de CIJ pura o una norma de CIJ que desplega una 2a
funció de competència territorial? Desplega una doble funció, ja que es una Norma
de CIJ que també ens permet determinar la competència territorial.

Art.26:

1. Con independencia de los casos en los que su competencia resulte de otras disposiciones del
presente Reglamento, será competente el órgano jurisdiccional de un Estado miembro ante el que
comparezca el demandado. Esta regla no será de aplicación si la comparecencia tiene por objeto
impugnar la competencia o si existe otra jurisdicción exclusivamente competente en virtud del
artículo 24.

2. En las materias contempladas en las secciones 3, 4 o 5, si el demandado es el tomador del seguro,

el asegurado, un beneficiario del contrato de seguro, la persona perjudicada, el consumidor o el
trabajador, el órgano jurisdiccional se asegurará, antes de asumir la competencia en virtud del
apartado 1, de que se ha informado al demandado de su derecho a impugnar la competencia del
órgano jurisdiccional y de las consecuencias de comparecer o no.

2n cas - STJUE 17.3.2016- Cas TASER.

Fets:

- Taser International, amb domicili social als Estats Units, va celebrar dos contractes de
distribució sense exclusivitat amb Gate 4. En virtut d'aquests contractes, Gate 4 i el seu
administrador, el Sr. Anastasiu, es van comprometre a cedir a la seva contrapart les marques
Taser International que havien registrat o el registre de les quals havien sol·licitat a Romania.
- Arran de la negativa de Gate 4 i del Sr. Anastasiu a complir aquesta obligació contractual,
Taser International va sotmetre el litigi al Tribunal de Districte de Bucarest.
- Malgrat l'existència en tals contractes de clàusules atributives de competència en favor d'un
tribunal situat als Estats Units, Gate 4 i el Sr. Anastasiu van comparèixer davant aquest
tribunal romanès sense impugnar la competència d'aquest.

Pregunta + explicació:

- Els articles 25.5 i 26 s’han d'interpretar en el sentit que, en el marc d'un litigi relatiu a
l'incompliment d'una obligació contractual, en el qual el demandant ha sotmès aquest litigi als
tribunals de l'Estat membre en el qual el demandat té el seu domicili social, la competència
d'aquests tribunals pot resultar de l'article 26 sempre que el demandat no impugni la seva
competència, encara que el contracte entre aquestes dues parts contingui una clàusula
atributiva de competència en favor dels tribunals d'un Estat tercer?
- L'article 26 s’ha d'interpretar en el sentit que s'oposa, en el marc d'un litigi entre les parts d'un
contracte que inclou una clàusula atributiva de competència en favor dels tribunals d'un Estat
tercer, al fet que el tribunal de l'Estat membre en el qual el demandat té el seu domicili social,
al qual s'ha sotmès el litigi, es declari incompetent d'ofici, encara que aquest demandat no
impugni la competència d'aquest.
Explicació classe:

En aquest cas entren en joc diferents normes de competència del R. Es tracta d’un cas molt típic, on
una empresa rumana inscriu en el Registre de Marques, una marca nord americana, per poder tenir
una compensació i obtenir la titularitat dels tàser. L’empresa nord-americana interposa una demanda
davant dels tribunals de Bucarest a l’empresa rumana. Hi ha una clàusula que dona competència als
tribunals nord-americans, però com compareixen sense impugnar la jurisdicció/competència.

- S’aplica el reglament?
- L’objecte del litigi és un CONTRACTE i tenim també la INSCRIPCIÓ DE LA
MARCA (hi ha diverses regles de competència que podrien ser eventualment
competents). Però, veiem que no cau dins de les matèries que no s’inclouen al
reglament → = SÍ DINS de l’àmbit d'aplicació material.
- Sí dins de l’àmbit territorial, temporal i personal (domicili demandat)
- Problema: hi ha un element que ho pot distorsionar → és la clàusula de l'elecció de
for en favor dels tribunals d’un 3r estat (USA). Aquí s’està fent valer el contracte o
té transcendència en l’àmbit de l’art.24 (en el cas que fos art.24 NO es podria aplicar
submissió tàcita). És a dir, quina és la regla de competència que s’aplica? Art.24 no
aplica? NO es pot respondre perquè hi ha un debat al respecte i el TJUE no entra en
aquest tema, perquè és massa pràctic. → Si hi ha una d’aquestes clàusules de
l’elecció de for en favor dels tribunals d’un 3r estat es pot aplicar la submissió
tàcita? Es pot desbaratar la submissió expressa en favor d’uns tribunals d'un 3r
estat? El tribunal ho porta per la via de la pròrroga de la competencia, de l’autonomia
de la voluntat. → Es pot declarar que els tribunals rumanesos son competents per
submissió tacita malgrat que hi ha una clàusula d’elecció en favor d’un 3r estat?
La validesa de clàusula d’elecció de for NO s’avalua a la llum del R1215, sino a la
llum d’un possible conveni amb USA i, en el seu defecte, per allò que determini la
legislació territorial interna. → Problema: NINGÚ HA INVOCAT LA CLÀUSULA
D’ELECCIÓ DE FOR! El demandant ha interposat, conscient, la demanda davant
dels tribunals romanesos i els demandats han comparegut i NO han impugnat la
competència, per tant, no han fet valer la clàusula i la submissió tàcita s’imposa al
submissió expressa, tant si els tribunals són d’un EM com si són d’un E no M. Per
tant, hi ha jerarquia: Preval la jerarquia davant de la clàusula d’elecció de for de
la submissió tàcita, per tant, la submissió tàcita s’imposa sobre la submissió
expressa; aquesta jerarquia li val al TJUE per no entrar a determinar res sobre la
clàusula d’elecció de for en favor de tribunals de 3rs estats.
- En la mesura que els tribunals romanesos són competents en virtut de la
submissió tàcita, quina relació hi ha amb la competència exclusiva?
- La demanda s’interposa a Bucarest. La demandada compareix i no impugna =
submissió tàcita. Però si és una qüestió que està dins de l’art.24, s’ha
d’imposar aquest art. perquè és imperatiu (competències exclusives). Què diu
l’art.24? Els tribunals romanesos són igualment competents tant per
l’art.24 com per submissió tàcita. Son els romanesos perquè és on s’interposa.
No es determina si aquesta qüestió és contractual o cau dins de l'àmbit de
l’art.24 (el TJUE no es va voler mullar, va ser una resolució molt criticada).
El tribunal diu que el que importa es la COMPAREIXENÇA i que no estigui
adreçada a impugnar, ja que sinó seria una excepció.
 - Relació entre art.26 (s. tàcita) i 25 (s. expressa) → la submissió tàcita s’imposa a
l’expressa.
- Què passa amb la submissió expressa a tribunals de 3rs estats? Tb s’imposa la tàcita a
l’expressa, per tant el art.26 s’imposa al 25. De fet, el tribunal no entra en dir si
s’aplica el Reglament en casos de submissió expressa a favor dels tribunals de 3rs
estats, ja que la submissió tàcita s’imposa a la expressa de totes maneres. La
submissió tàcita es una elecció deliberada = s’imposa.
- A la llei romanesa es diu que l’òrgan jurisdiccional a qui es presenti la demanda, ha
d’ofici, revisar la seva competència respecte a les normes nacionals i internacionals.
Si no és competent, desestimarà la demanda. Pero NO aplicar per primacia del dret de
la UE (=concorre el mateix que el cas anterior, el cas de ZX); Només hi ha control
d’ofici en art.24, matèries exclusives, i quan no es compareix, per salvaguardar el
dret a la defensa → per tant, la 2a excepció és quan el demandat no compareix. →
NO poden entrar a conèixer sobre aquesta qüestió, a no ser que fos competència
exclusiva.

***EL QUE IMPORTA ÉS EL DOMICILI DEL DEMANDAT, NO DEL DEMANDANT. I LA

NACIONALITAT NO IMPORTA.

***Segons el cas Taser, la submissió tàcita posterior preval a la submissió expressa anterior.

(tornem al power de teoria)