TH. W.

ADORNO
Theodor Wiesengrund Adorno, Francfort del Main, 1903 - Suïssa,
1969)
Teoria crítica de la societat

 Escola de Frankfurt

 Institut per a la Recerca Social de la Universitat de Frankfurt.

 THEODOR W. ADORNO
Prof. Filosofia: Universitat de Frankfurt
 Paris (exiliat a France)
 Oxford(exiliat a Anglaterra)

 Estats Units: (exiliat a EE.UU.)

- Universitat de Nova York
- Universitat de Princeton Berkeley
- Universitat de Los Angeles
 THEODOR W. ADORNO
Principals col·laboradors

 Siegfried Krakauer (1889-1966)

 Walter Benjamin (1892-1940)

 Max Horkheimer ( 1895-1973)

 THEODOR W. ADORNO

Th. W. Adorno estudia també les conseqüències de la reproductibilitat

tècnica de l’art però dins un camp distint: la música

Sobre el caràcter fetichista en la música y la regresión de la audición

(1938)
L’ autor analitza les repercussions de la radio i el disc en la recepció de
la música.
 THEODOR W. ADORNO
Th. W. Adorno arriba a la conclusió de que la reproducció tècnica de la
música en forma de disc, no condueix a una democratització de l’art
sinó a:
 Un “fetichisme”

 Una fragmentació de l’obra de l’art

 Una regressió de l’escolta.

 THEODOR W. ADORNO
Fetichisme
El fonament d’aquest “fetichisme” es el fet de que la musica es pot
adquirir com a mercaderia, i que el vertader fonament objecte de la
demanda d’art ja no és la qualitat estètica, sinó un negoci del mercat de
la industria cultural.
 THEODOR W. ADORNO

En el desenvolupament del disc: l’augment de la disponibilitat, la

possibilitat d’accedir directament en tot moment a passatges diversos
d’una obra musical, incrementa sense cap dubte la tendència a un
audició selectiva i atomitzada en Tracks (pistes), a la que cada vegada fa
mes estrany la cohesió global de l’obra.
 THEODOR W. ADORNO
Tesi: la fixació tècnica de l’obra d’art provoca la seva destrucció
Per Th. W. Adorno, poder disposar de les obres de la tradició musical en
cada moment gràcies a la reproducció tècnica te efectes devastadors i
negatius per l’art.

- L’audició s’ha degradat i ha quedat fixada a un nivell infantil ( L’obra

d’art perd el seu potencial educatiu i transformador per l’individu)
- Els consumidors de música escolten de mode atomitzat i dissocien el
que han escoltat. Nomes accedeixen a fragments de l’obra d’art.
 THEODOR W. ADORNO

Per Th.W. Adorno, la musica sols es consumeix en petits fragments i de

forma indiscriminada: el Hits i Higlight (...) de les cultures musicals,
conforme a esquemes prèviament subministrats per la industria.
 THEODOR W. ADORNO

La crítica de TH. W. Adorno contra la tecnologia de la reproducció de les

obres d’art per el consum de les masses denuncia aquella forma
desconcentrada i vinculada a ella de disponibilitat sobre l’art, i que per
a la música, te que tenir conseqüències fatals:
 THEODOR W. ADORNO

Moltes de les musiques que expressaven dolor de les condicions dels

individus dins la societat:

Expressionisme musical: A. Schönberg, A. Berg, A. Webern, etc), han

quedat absorts per un negoci musical orientat al mercat dins la
industria cultural.
 THEODOR W. ADORNO

Les avantguardes artístiques del segle XX apareixen així com l’últim

moment de resistència en front la societat administrada i la industria
cultural (Kulturindustrie)
 THEODOR W. ADORNO
Th. W. Adorno & Max Horkheimer: dialèctica de la Ilustración 1944
 Capítol: “La industria cultural como engaño de las masas”.

Per aquests autors la industria cultural es conseqüència de la

racionalitat instrumental i de la seva completa administració de la
societat.

Racionalitat instrumental: es aquella versió de la racionalitat orientada i

reduïda al control de la realitat (supervivència). La seva característica es
el càlcul dels beneficis de l’individu.
 THEODOR W. ADORNO

LA INDUSTRIA CULTURAL (Kultur-industrie)

Dins el context de l’administració dels individus, el temps d’oci ha
esdevingut un mercat explotat per la industria de la cultura.
La cultura, esdevé mercaderia i serveix d’instrument de reproducció de
la ideologia dins la societat suposen així un instrument més de
manipulació dels individus (transmissió d’un valors) amb l’objectiu
d’uniformització i normalització social.
 THEODOR W. ADORNO

Dialectica de la Ilustración 1944

 La industria cultural como engaño de las masas

o Th. W. Adorno: “Resum de la industria cultural” (lectura a classe)