Sóc un ratolí d'ordinador.

El meu nom és Genius, i no

vull que et pensis que sóc dolent, però és que sóc molt
llest.
Em passo la vida anant i
venint per damunt d’un mar
de dibuixos i paraules dins de
la pantalla de l’ordinador.
Així que després de tant
de temps, he après moltes
coses. He viatjat, m’he divertit...
Això sí, estic tip d’anar per on volen.
En Miquel (que és el nen que em fa servir) es passa
les hores jugant a jocs d’ordinador.

Em té boig!!!.
Vaig cap amunt i cap avall,
cap a l'esquerra i cap a la dreta,
agafant boles, disparant, o
conduint tot tipus de vehicles.

1
 Amb en Manel sí que m’ho passo bé. En Manel
és el pare del Miquel i ell prefereix anar per Internet
visitant pàgines molt interessants (d’animals, la
selva, el fons del mar, l’espai...)
Però amb qui més m'agrada estar és amb la Laia, la
mare del Miquel.
És molt bonic estar amb ella. Em tracta amb una
delicadesa...
Em fa girar amb molta suavitat i, és clar, així no puc
fer res més que moure la meva fletxa de ratolí per la
pantalla el millor que puc. I és que m’encanta que
estigui contenta!!
Però jo tinc somnis, molts somnis. Quin és el meu
gran somni?
Ara t’ho
comento...

El meu somni
és poder viatjar pel
món. Visitar totes
aquelles ciutats, i
llocs que veig a la

2
pantalla de l'ordinador.
No vull quedar-me sempre enganxat a aquell trasto.
Solament em puc moure per damunt de la catifa que
m'han posat sota.
Així qualsevol s’avorriria!!.
El pitjor de tot arriba a la nit quan apaguen
l’ordinador. Es pensen que jo també m’he apagat, però
no és veritat.
He après a agafar-li a l’ordinador l’energia necessària
per poder seguir despert encara que l’apaguin a ell.
Quan és de nit i tot està en silenci, surt del seu refugi
un ratolí de veritat, de pèl i ossos.
Recordes que jo sóc el de l’ordinador?
Ell està content amb la seva vida: dorm, busca
menjar... i ve a molestar-me!!! CADA DIA A LA NIT!!!
Això és el que més li agrada: molestar.
- Hola Genius! Vols jugar amb mi?
- T’he explicat moltes
vegades que no em puc
moure d’on estic - li contesto.
- Sempre estàs queixant-
te Genius. A mi m’agradaria
molt jugar amb en Miquel.

3
 - Doncs fes-ho tu, si tant t’agrada!!...
Encara no havia acabat de parlar quan vaig tenir una
idea fantàstica, guai!!.

-Vols fer de ratolí d’ordinador... Vols?

-De veritat? i seré tan important com tu? i sabré
tantes coses com tu?
- És clar que sí, i potser encara més.
Tan sols m’has d’ajudar a separar-me d’aquesta
màquina.
-Veus la cua tan llarga que tinc?. Has d’anar fins on
s’acaba i separar-la de l’ordinador. Ho podràs fer?- va dir
en Genius.
- I tant! Jo sé fer
moltes més coses de les
que et penses!!!. Sóc un
ratolí espavilat.
El ratolí va baixar
per un cantó de la taula
fins arribar a la part de
darrera d’aquella capsa
on hi havia molts cables,
però molts, de veritat!!!.

4
 - Escolta Genius. Per aquí hi ha molts cables i no sé
quin és el teu.
- Fixa’t quin és el fil que arriba fins on estic jo i
estira’l fort.
- Ja el veig, Genius.
El ratolí de carn i ossos va agafar el cable entre les
dents i va estirar amb totes les seves forces. En Genius
va notar, mica en mica, que la seva cua quedava lliure.

-Sóc lliure ratolí, gràcies a tu!!. Ara me’n

podré anar a viatjar pel món!!.
- I com podràs
caminar si no tens
potes?- li va preguntar
el ratolí, que no
entenia res de res del
que volia en Genius.
- Doncs faré rodar
el meu cos.
- I jo que faré?
- Tu ocuparàs el meu lloc i segur que estaràs molt
bé.

5
 - Adéu ratolí. Quan hagi donat la volta al món
tornaré per visitar-te.
- Adéu Genius. Que et vagi bé!!.
Ah! m’oblidava d’explicar-te que en Genius va arribar
a ser molt famós.
Per què?
Doncs perquè
milions de ratolins
d’ordinador que hi ha per
tot el món van decidir
deixar de treballar i els
seus amos no podien fer
res.
La vaga va durar sols
tres dies.
El ratolí que va ajudar Genius a escapar, estava
encantat de la seva feina. Tot el dia jugant amb en
Miquel, i ajudant el Manel i la Laia.
Es sentia súper-orgullós. Era molt important, perquè
sense ell no podien fer servir l’ordinador.
Has vist com en són d’importants les petites coses?
I, conte contat...