El mal caçador es una recreacio d'una llegenda tradicional en que el protagonista esta

obsesionat per lansia de cacar i aquest desig es irrefrenable. El cacador abandona la misa
precisament en el moment de la elevacio per la qual cosa es condemnat a correr
eternament. Tenim una oposicio entre els impulsos vitals i el respecte per la llei divina.
Maragall sempre respecte la religio peroo manifesta una admiracio per l’acusat pel seu
sentit de llibertat individual. Aquesta fascinacio es una novetat q introdueix ell a la llegenda
tradicional.
esglesia llindar: caçador aquí bosc: llebre (dimoni i tentació (aixo ho diu la tradicio, no maragall).

Estructura del poema: versos 1-9: introduccio del context on es localitza el temps i lespai de
laccio. la misa es al mati de lestiu el dia de corpus cristi. lesglesia esya situada al camp en
un lloc elevat que es la montanya. versos 1-27 expliquen la llegenda. maragall no fa cap
introduccio llarga. comença a explicarho tot in media res i dona per sabuts bastants
aspectes. es mes descriptiu que narratiu, i el personatge principal es presenta nervios,
inquiet assistint a misa.
tenim un procediment per al.llusio pq no sexplica el motiu de lestat del cacador i pq escolta
la misa fora (en el lindar) de lesglesia. el cacador accepta la sentencia amb alegria i
insolencia fent demostracio d la seva gran forca vital.
vitalisme: vida, forca, impetu, nietzsche, juventut eterna, correr sense parar (tot esta
relacionat i ho va parlar nietzsche). lacceptacio del seu desti es troba entre els versos 22 i
25. original→lamenta condemna. modernista→feliç per la seva libertat. no hi ha penediment
sino altiresa, mostra de la seva llibertat individual. la condemna per a ell es una sortida vital
q li dona la posibilitat de dedicar-se eternament al q li agrada. versos 28-42: despres d1 any
de laseva falta, el mateix dia de corpus cristi, el cacador apareix al mateix lloc, mira a dins
de la esglesia q te les portes obertes i veu el capella amb lhostia alcada, pero es limitaa
mirar-ho, no li fa cas i marxa (cada any es repeteix). vers 43-54: destaca el pas del temps
amb la repeticio anaforica de lexpressio cada any (relacio amb nitche)→ el no canvia, pero
canvia el seu entorn. el temps transcorre ciclicament. 55-76: tenim el simbol remarcat del
capella q desapareix pero lhostia consagrada continua la seva ascenció i la funcio religiosa
continúa, es destaca el pas del temps (lo important es la funcio religiosa, encara que
lindividu desaparegui) . 71-76: el cacador va canviant la seva actitud orgullosa i vitalista i ja
presenta una certa actitud de cansament i desengany. el castig era atractiu en un principi
pero ara ja sha tornat esgotador. l'òstia ara es torna per a ell un simbol de redempció. pero
ell en realitat esta condemnat eternament a veure aqesta posibilitat q ara ja no podra agafar.
Tema: latractiu duna vida viscuda lliurement i amb intensitat esdeve al final una condemna si
hi ha una manca de respecte a allo sagrat q es el q li dona sentit a la vida. es destaca q
únicamente en deu hi ha un valor perdurable.

JOAN GARÍ

basat en una llegenda q posa en contrast la materialitat i l’espiritualitat

recull la llegenda de joan garí.

ell fou seduit amb riquilda q se li ha presentat al davant per temptar-lo
i ell es castigat a convertir la seva vida en una fera salvatge (literalment) i al final serà
perdonat
maragall vol tractar un altre aspecte de la humanitat q es el de la violencia descontrolada i
les reaccions primtives provocada per la part més instintiva i animal q hi ha dins del ésser
humà. (mata a la dona pq no pot aguantar els seus impulsos i vol lliberar-se de lo material,
per aixo se li condemna a ser un animal, pura materialitat, quan es purga torna a la seva
condicio humana, perdonat. el castig es allo en lo que novolies caure normalnt)
tenim una gran elipsis pq no es donen detalls i hi ha moltes coses q es donen per sabudes
pq es considera q el lector ja les sap.
aquesta actitud de que el lector ha de intervenir sobre el text i tambe hi ha d’aplicar dades o
informacions del seu propi bagatge cultural es tipic de l’artista modern.
es un romanç amb heptasíl·labs i rima assonant
tenim una dualitat. q podria ser semblant a la de tirèsies el qual coneixia la condició humana
desde totes les perspectives pq va ser home i va ser dona. Garí viu la seva vida desde la
seva religiositat radical i es passa el dia mirant el cel (l’ideal, a lo que aspires) i ignorant
completament la terra (q simbolitza la vida real, la materia, …) ell es castigat i llavors se’l
obliga a mirar unicament la terra i quan es perdonat sera un home mes complet i mes total
pq coneixerà el cel i la terra.
pero garí ja no tornara a ser exactament com abans. no oblidarà res del passat, sinó que
integrarà les seves experiencies en el coneixement del present i del futur.
en el poema garí adopta 3 personalitats: la de sant, la de home i la de bestia.
sant pq es dedica ales questions de l’esperit
home pq sent la passio carnal (desig sexual)
bestia pq s'arrossega per terra.
el marc fisic (context, situacio) es triple
1. el cel del sant
2. la terra de l’home
3. l’abisme de la bèstia (el càstig)
signifcat:
maragall esta dient q la identitat de l’home es triple i q es pot projectar en cada personatge i
d’aquesta manera maragall reflexiona sobre la condició humana.
la legenda se situa en temps de Guifre El Pilós i a la muntanya de Montserrat
el frare es retira a una cova de montserrat a fer penitencia
el diable el tempta posant al seu costat la riquilda q era la filla del compte de guifre el pilos.
ells no es poden resistir de tenir relacions i despres ell ple de remordiments, la mata. llavors
es condemnat a peregrinar a les muntanyes en forma d’ós. despres d’un temps es perdonat
a traves de la boca d’un infant (un nen va a la cova i li diu ja estats perdonat=inocència) q es
tambe fill del comte

PARTS=
de l1 al 4 ens diu q ens trobem davant duna llegenda. q apareixen els personatges del
diable i una donzella i q el lloc de l’acció es la muntanya miracle (monserrat)
en els versos 5 i 8 hi ha el contrast de la temptació de la donzella q tenia mals espirits
(males intencions).
aixo contrasta amb el sagrat de la muntanya de monserrat (lloc de meditacio i de rezar)
2na part: 9-18
rigilda es descrita per la sensacio q transmet (temptacio)
joan tanca els ulls , vol evitar-ho tot pero en els versos 17 i 18 ja s’indica q caura en el
pecat. montserrat es ple de boira, riquilda es un raig de sol (punt de vitalitat) sempre parlen
de la vitalitat
3a part: 19-30
pecat i càstig: comença amb l’elipsi desprat del pecat tan gran indicant q el pecat ja s’ha
consumat. i es diu que rigilda ja es morta, q ha caigut muntanya avall.
fra garí (el frare) tindria una 3a vessant o triple vessant:
1. la del home i els seus instinst
2. el sant i les seves preocupacions, proposits
3. el castig q el converteix en un animal q sarrosega per terra
joan gari es un personatge q ha desatès les normes, q ha seguit el seu instint de la seva
individualitat i q s’han excedit i caigut en el pecat.
tot aixo es propi de l’artista romantic i de l’artista modernista.

4a part: versos 31-38

tenim la redempció. ell es perdonat del seu càstig uns anys mes tard, un perdo q li comunica
un nen q es la veu de la inocencia. els versos finals fan referncia a la imatge, iconografia
amb q es representa el personatge per la tradicio pintat com un ós negre de llarg pelatge.
el tema: l’instint, en aquest cas el de la carn, de vegades s’imposa a la raó i llavors l’home
esdevé una victima d’ell mateix (lectura cristiana, diferent) i es veu avocat a la degradació.
nomès la inocencia el pot salvar (lectura si no sabem res del modernisme)
versos imparells queden lliures i rima asonant als parells.

L’estimada de Don Jaume

rasgos trobadorescos i paralelismes sintactics

el poema se situa en el temps de la conquesta de Mallorca el 1229,per part de jaume I.

maragall sembla q vol tractar el tema de la mitologia nacional, ja q tradicionalment jaume I
representava Catalunya.
el poema esta dividit en 5 parts

del 1 al 16 don jaume i la seva estimada son descrits. jaume I sempre es va sentir atret per
Mallorca i tenim l'equivalència entre noia=torra de manera que sembla q jaume I vulgui
conquistar una noia. es fa una al·lusió a un fragment del llibre dels fets on explica la visita q
de jovenet va fer a Pere Martell (un vell experimentat) a Tarragona. Van parlar i Martell li va
descriure la bellesa de la illa de mallorca.
jaume tenia 20 anys, va quedar enlluernat pel q li explicava el pere martell i es va
obsesionar en arrebatar la illa als musulmans
entre els versos 7 i 10 es fa referencia a l’ajuda q va demanar jaume I als barons per muntar
l’expedicio. ells es mostren rehacis. el rei va insistir i va aconseguir al final els vaixells que
necessitaven. ell esta molt ilusionat mentre q ells es mostren prudents. es descriu l’efecte de
grandiositat q produïa l’estol (conjunt de vaixells) de veles q omplen el mar.
despres tenim els preparatius entre els versos 17 i 32.
les naus arriben a mallorca a la posta de sol, predomina el color vermell del sol del
capvespre q contrasten amb els cabells rossos del rei (colors de la bandera catalana =
patriotisme) tenim una imatge cromàtica q fa referencia a la bandera (v 21-22). Un
paralelisme en q el conqistador amoros es converteix en conqistador militar i vol conquerir
mallorca per a la cristiandat. Per tant tenim una referencia a l’espirit de croada (cruzada), en
defensa de la cristiandat.
en els versos 29-32 tenim una descripcio fisica del rei (gran alçada i bellesa). qualitats q es
relacionen amb el caracter, caracteristica tipica de la poesia oral popular, en la qual sempre
s’identificava bellesa amb la bondat (guapo=bo, lleig=dolent)

2a part
v. 33 - 48 s’explica q despres de desembarcar a punta d’alba es vol començar la batalla,
però Jaume I es troba amb la oposicio d’alguns barons (prudencia = cobardia).
Ell els escridassa i pren el control de la situació i se sent segur de les seves forces; i en
aquest detall tenim una referencia a l’agosarament de nietzsche.
maragall introdueix l’aparicio de st jordi que intervè en la batalla ajudant als cristians
(providència).
en els versos del 49-60 apareix el descans del guerrer . la batalla s’acaba al capvespre amb
la victoria dels cristians i jaume I ara ja pot gaudir de l’illa. Aquella terra tan bonica, q ara ja
te al damunt el cel q li pertoca, q es un cel cristia (la veritat al damunt) cel - terra

terra = amor sensual seran dolços els fruits

cel= efecte de pau cristiana i el deure complert

61-80 = epíleg
passat el temps el rei recorda la mallorca cristiana q estima per sobre de valència i de
murcia, recorda el seu temps de juventut i se sent proper a la mort. descriu finalment una
mort placida pq sap q en vida ha pogut satisfer els seus desitjos.
el tema es la força de la il·lusió i l’empenta (amor) com a motor per realitzar empresa
(*amor= religiós, pàtria, familia(dona) )
la forma es un romanç igual q el de joan garí amb versos heptasíl·labs amb rima assonant
als parells

COMTE ARNAU DE MARAGALL

es un poema q es pot analitzar com un poema independent de l’obra pero q alhora es pot
relacionar amb altres poemes de visions (visions = mite, i = iintermezzo, vida, cants=
realitat, historia, politica)
S’inspira en el mite romàntic del comte no en la llegenda tradicional del s.xvi
Maragall vol recrear un mite popular q sigui una creacio anonima d’un colectiu q dones
pistes per a definir els trets esencials de la nacionalitat catalana
el romanticisme era el moment de l’adoracio de una ideologia nacionalista amb la recreacio
emotiva d’uns mites sorgits de les llegendes.
els romantics i la teoria wagneriana creien que la llegenda era superior a la historia, com a
material artistic literari o musical pq consideraven q captava l’esencia del poble.
d’aquesta manera, es mitificava un temps preterit q havia de ser els fonaments del present.
en l’individualisme egocentric d’arnau i en la seva solitud revestida d’orgull tenim un eco de
la concepcio modernista de l’artista . es a dir, un esser autonom i solitari per propia voluntad
i per menyspreu en vers una societat q no el correspon, q no el compren i q al mateix temps
el tem (le teme) per això el vol marginar i el veu com un condemnat.
d’estructura es un poema dividit en seccions i q combina dialeg i narracio
seccio 1 i 2
vers 1 - 22

dels versos 1 al 3, tenim una situacio en el temps a l’albaon encara tenim un ambient tancat
i viciat d’una festa estranya (orgia) q s’ha donat durant la nit pero que es retrobara a l’aire
durant el mati.
tambe es pot interpretar q els timbals de la primera hora del mati trenquen el silenci i la
quietud.

versos 4-7

apareix el comte arnau a cavall amb una capa blanca q va a veure a l’abadesa (jefa de las
monjas, buscant la transgressio)
maragall fa una al·lusió i ja dona per sabut per public la versio tradicional i la versio
romantica del mite.
els versos del 8-11 i del 14 al 18 ens parlen del caracter d’arnau : 1. al camp els pastors i
pagesos tenen por quan ell pasa.
2. al convent on apareix irreverent i orgullos (altiu), camina segur d’ell mateix i decidit i se’ns
diu q porta la barba desarreglada, cosa q indica q el domina l’instint i q te poca contencio. ell
apareix rient (gest maleducat en una iglesia)
versos 19-22 es descriu a la abadessa. ella esta contenta i també riu . se la presenta
sensual segons la epoca (cara carnosa i afable, amb sotabarba arrodonida i hoyuelos en las
mejillas) ella està alegre. en la seccio 3

v. 27-30 — estrofa de caracter trobadoresc on es descriu el locus amoenus (lloc propici per
l’amor)
on tenim un ocell que canta, la llum del sol entra per la finestra i el cel es blau, clar.
ells es miren i tenim una repeticio amb una funcio doble: 1. situar l’espai de l’accio a la
cambra d’adelaisa, 2. concretar el temps en q es desenvolupa l’accio. Arnau ha sortit de
casa seva a punta d’alba.
v.31-32 arnau li demana q es despolli per veure la seva bellesa. despres es torna a repetir.
v. 33-34 ella li demana q es posi a resar agenollat a la capella (per a convertir-se, ja q te
tendencia al mal i no te cap amo ni senyor, no respecta l’autoritat de l’esglesia)
Contraposicio/antitesis entre carn (sexe) i esperit.
v.35-48 discussio sobre q entenen per cel cadascun d’ells.
arnau creu q unicament existeix el cel q es veu desde la terra (arnau es materialista, com
Nietzsche o el artista modernista) q te efectes tranquilitzadors, q es buit i silenciós i q tan
sols és una part del paisatge.
Adalaisa creu q el cel es un lloc mistic de contingut cristià.
v.49-50 l ‘espiritualitat (religiositat) d’Adalaisa neix de la seva repressió. ella esta disposada
a la plenitud i a gaudir de la vida pero fins ara ha reprimit aquest aspecte vital i aixo, el poeta
maragall ho considera com un ascetisme (viure sense luxes, desde el punt de vista profà)
antinatural. aquests versos estan relacionats amb el 63-64 i amb el 75-78.
transgressio —--- sexe o relacions en context religiós. ell la vol convencer de q disfrutin els
dos pq tots dos es desitjen.

Secció 4:
v. 83 les veus de la terra (veus de l’instint q surten de la terra, esencia de la humanitat) li
parlen al arnau i li retreuen q no hagi pogut convencer a adalaisa.
es un fragment ple de repeticions com a la cançó tradicional.
la funcio de les veus de la terra, tambe actua com un alter-ego del mateix arnau i com la
seva consciencia.
3 funcions de la veu de la terra: 1. com un alter-ego del mateix comte, com una veu de la
consciència, aixi q el protagonista pot establir un diàleg amb ell mateix. en els v.83 - 86
tenim una actitut retadora i burleta i en els v.105-108 li retreuen una actitud de covardia.
2. repreesenten les forçes tel·lúriques (energia, etc.) amb les quals s’identifica arnau desde
el seu materialisme vitalista.
3.son un simbol de la comunitat q anonimament crea i transmet la llegenda i la cançó. (ha
agafat una llegenda popular i la ha transformat en una cosa culta)

5
rapte d’adalaisa en el regne de la nit (v.109-137).
(evolució temporal, 1r de dia despres de nit)
la seccio 5 s’obre amb una invocacio a la nit (v.109) ha passat el temps i es troben jade nit
fins ara, hem tingut un arnau q ha aparegut a l’hora matinal; quan es a la cambra d’adalaisa
i entra el sol per la finestra
v. 111-115 la foscor del camí i el silenci de les muntanyes son propis de la nit. arnau va entre
muntanyes per un cami excavat i per un lloc q esta atravessat per un riu. Tenim aqui una
influencia de Novalis. El camí és símbol d’un trajecte de iniciacio, passar per un riu
representa pasar a travès de la vida i del temps. Tenim un to líric. Novalis considera la nit
com un moment fora del temps i de l’espai. Per tant, Arnau es troba en un regne entre mig
del dia i de la nit, entre la vida i la mort. Es troba entre tots dos àmbits.
A partir d’ara l'acció es trobarà dins d’aquest nou mon ultraterrenal.
Arnau apareix per contemplar a Adalaisa quan dorm.
v. 117-120 ell observa la bellesa i la nuesa en silenci. quan ella es desperta l’agafa en
braços (la rapta) i se l’emporta (V.136) cap al mon ultraterrenal (* (explicaciones jacme)1. el
payo al principi es tímid i s’enamora de vista, 2.després li comença a parlar (pregador), 3. ell
és entenedor i ella li dona un objecte de valor a ell, ¾ (part) parlen tota la nit al mateix llit, 4.
part drutz o amant i tenen relacions (amor trobadoresc))

v. 138-181
explicacions del sobrehome (nietzsche). les veus de la terra s’alegren i aclamen a Arnau per
haver aconseguit el q volia i es fa referencia a aixo quan en els v. 141-142 es parla de la
prova fosca .
Tenim un dialeg entre Arnau i les veus de la terra de caracter epic. Les veus li pregunten a
arnau q es el q ara vol, ara q ja te a Adelaisa. Ell respon q el q vol es viure sempre
(v.146-147)) i q vol la eternitat. aixo contrasta amb el mal caçador on teniem un castig
mentre q al comte arnau el q tenim es una manifestacio del seu desig, de la seva voluntad
(influència nietzsche).
Maragall l’any 1893 va escriure un article sobre nietzsche on deia q ara “la grandesa d’avui”
no es morir per una idea sinó viure per totes en extensió i en intensitat. “l’extensió més gran
es la inmortalitat”. Per a Arnau, la condemna es la finitud i la seva única sortida per a ell
(arnau) no pot ser la eternitat cristiana (pq no es vol sotmetre a les regles de la religio
cristiana). llavors ell unicament te la sortida del mon ultraterrenal i la del superhome.
v. (166-171) tenim el panteisme (*explicació jacme d’un altra cosa. la regla cristiana
separava 1.deu, 2.mon, natura 3. home,dona. i otro payo decia q dios era el creador i los
hombres formaban parte de dios, por lo tanto no podian elegir su destino)
la voluntad d’arnau es d’arrel nietzscheana pq el comte arnau esdeve el sobrehome i podra
aconseguir tot el q es proposi pero aixo comporta una condemna: les veus de la terra li
comuniquen al comte q tindrà tot el q voldra pero serà en solitud (el seu castig) v.176-181.

182-205
d’explica la relacio entre arnau i adelaisa en el regne de la nit. L’endema del rapte es de dia i
adelaisa no es desperta. Nomès podra despertar-se quan es trobi o entri en el regne de la
nit novalià.
Aleshores es dona un dialeg entre tots dos on es destaca el caracter materialista d’arnau i
l’espiritualitat d’adelaisa.
en els v.200-201 es remarca la terrenalitat d’arnau i el fet q el seu cos s’aferra a la terra i
mira desde baix el cel, per aixo es remarca q ell alça els ulls (arnau es material i vol disfrutar
del seu cos, per aixo mira el cel, ja q no li interesa pujar)

8
v.206-221
hem de tenir en compte q en el poema del mal caçador, el protagonnista es mostra cansat
d’haver de correr eternament; en canvi en el personatge del comte arnau aixo no passa i no
es mostra mai fatigat. La idea de castig esta totalment absent del poema . El fet d’apareixer
veloç i corrent es una mostra simbolica de que el personatge esta segur d’ell mateix.
En els versos 214-217 es destaca el caracter rebel i individualista del personatge (arnau) q
es simbol del artista modernista. Tots dos s’alçen, es planta davant de la societat q sent una
mescla de incomprensio i temor

9
el comte afirma q es amo de si mateix quan diu jo soc dels meus braços(força física i
mental) i els meus passos (tu tries on vas, el teu ritme, el teu cami - decisió).
es detalla la relacio entre arnau i adelaisa. tres tipus v.225-227: 1. arnau esta a punt de cedir
a les supliques d’ella, a la seva espiritualitat i de perdre la seva terrenalitat. 2. v.229-231 el
fet de l’embaraç d’ella fa que tots dos retornin a la terra.
3. 232-234 arnau aconsegueix q ella senti la unio a la terra i s’oblidi de les seves
aspiracions mistiques.
239-240
Pero llavors ell ho veu tot com una restriccio de la seva llibertat i com q no vol renunciar a la
seva individualitat, llavors abandona a adelaisa.

10
241-final
es un epileg. les monjes del monestir descobreixen el cadaver d’adelaisa desenterrat. Se’ns
mostra que la relació d’ella amb arnau s’ha produit estant adelaisa mort i que aquest amor
s’ha donat en un mon ultraterrenal on ella hi va entrar en el moment de l’acte (*quan la rapta
ella ja esta morta (esta morta pel càstig de la seva eternitat, q les veus li diuen q la disfrutara
pero sol, i es quan ella entra en el mon ultraterrenal).
El poema es un cant a la superioritat de l’home fort, el sobrehome q esta dominat i conduit
per l’instint. La seva voluntat i el seu poder es desenten de la moral i unicament respon al
seu individualisme materialista. Això coloca al comte arnau per damunt de tothom cosa q el
situa en una eterna solitud. Es aquesta la condemna q tindra pel seu comportament.

Forma: poema de caracter polimetric (cada vers te un ample diferent), tenim un us del dialeg
entre ell i ella i les veus de la terra.
Ex: a la seccio 1 tenim versos decasilabs, 6 versos heptasilabs i un vers pentasilabic.
En canvi, a la seccio 3 tots els versos son decasliabs i en la seccio 8 son tots hexasilabs.
L’us del dialeg permet q sigui millor i mes directe la caracteritzacio dels personatges
d’adelaisa i d’arnau, fer mes clara la intervencio de les veus de la terra i li dona mes agilitat
a l’accio

150-155 referencia vitalisme nietzsche roca immobil sola i temporal —- l’home q esta sol es
l’home fort. 165 - nietzsche, el q interessa es la teva propia experiencia de les coses.
paisatge romatic descrit (mar esvalotat, …)

significacio titol visions i cants

2.4 d’arnau i el q s’ha dictat: pregunta del comte arnau