Espanya Del Vuit-Cents

Història
© EDITORIAL VICENS VIVES
L’Espanya del vuit-cents.

Desfeta i redreçament de Catalunya
ÍNDEX * Qüestió clau: Quin abast van tenir les mesures del moviment il·lustrat
a Espanya i a Catalunya?
1. L’arribada de la 3. Els Decrets de Nova 5. Relacions

dinastia dels Planta: uniformisme i internacionals i
Borbons centralització imperi colonial 7. El moviment
il·lustrat a Espanya
2. La Guerra de 4. Els projectes 6. Societat i i a Catalunya
Successió a reformistes de Ferran VI economia
Catalunya i Carles III al segle XVIII
Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

1. L’arribada de la dinastia dels Borbons
Àustries o Borbons?
El desenvolupament
de la Guerra de Successió
El Tractat d'Utrecht i les

conseqüències de la guerra

Àustries o Borbons?
Carles II, darrer Àustria Mor el 1700 sense

sense descendència descendència i amb un ampli
domini territorial al seu poder
Candidat francès:
Principals cases Felip d’Anjou (net de Lluís XVI)
europees, desitjoses
d'acaparar l'herència Candidat austríac:
Carles d’Habsburg
Carles d'Habsburg no acceptarà el

Tanmateix, Carles II nomena en el començarà així,
nomenament pel fet que Felip
seu testament Felip d'Anjou com la GUERRA DE
d'Anjou no renuncia als seus drets
el seu hereu SUCCESSIÓ
a la corona francesa

Conflicte internacional
El desenvolupament de Guerra civil
la Guerra de Succesió a la Península
França Castella
vs 1704
Ocupació britànica de
vs
Aliança de la Haia Gibraltar
Corona d’Aragó
(Anglaterra, Holanda, Portugal,
Imperi austríac, ducat de Savoia)
1707
Victòria borbònica a
Almansa i retirada de les
Temien veure retallats els
tropes austriacistes de la seus furs i institucions
Contraris a la unió Península
dinàstica entre
França i Espanya
1711
Carles d’Habsburg hereta
- Perjudicava l’equilibri europeu el tron austríac
- Contrari als interessos comercials
d’Anglaterra i Holanda … calia consensuar una
solució i evitar el
desequilibri europeu


El Tractat d'Utrecht Pau subscrita en els tractats
i les conseqüències d'Utrecht (1713), Rastatt i Baden
(1714)
de la guerra
conseqüències conseqüències conseqüències conseqüències

polítiques territorials econòmiques demogràfiques
La Gran Bretanya va La Gran Bretanya va obtenir Conflicte amb més
Reconeixement de Felip V
obtenir importants importants avantatges nombre de morts
com a rei d'Espanya
enclavaments estratègics comercials a Amèrica del segle XVIII
Gibraltar, Menorca Monopoli en l’asiento
Renúncia de Felip V al i Terranova d'esclaus negres 1.251.000
tron francès
Àustria va rebre el Milanesat,
Nàpols, Sardenya, Flandes, Navili de permís Exili austriacista
Luxemburg.
La casa de Savoia va rebre
Sicília
ciutadans
aragonesos,
Declivi de l’imperi espanyol.
valencians, catalans
Nou equilibri europeu
i castellans
marxaran a l'exili
2. La Guerra de Successió a Catalunya

Felip V i Catalunya
Els suports
a l’arxiduc Carles
La resistència catalana
(1713-1714)
El setge de Barcelona:
11 de setembre del 1714
Els efectes de la derrota

de l’11 de setembre

Felip V i Catalunya Els suports a l’arxiduc Carles

Causes
● Recel a la implantació del sistema polític centralitzador francès.

Convoca les ● França competidora econòmicament de Catalunya.
● Incompliment de les constitucions catalanes per part del nou virrei.
Corts catalanes ● Felip V obliga els pagesos a allotjar les tropes i a pagar forts impostos.
(1701 i 1702)
Conseqüències
Voluntat d’acceptar Suport dels vigatans (propietaris

l’ordenament constitucional rurals, petits nobles i burgesos
català barcelonins) als austriacistes
Pactisme Pacte de Gènova (1705)

Catalunya entra en la
guerra al costat dels
austriacistes
La resistència El setge de Barcelona: Els efectes de la derrota de

catalana (1713-1714) 11 de setembre del 1714 l’11 de setembre
1713 Tractat ● Abolició de la Coronela.

● S’inicià el 23 de juliol de 1714. ● Dissolució de les institucions catalanes.
d’Utrecht ● La Coronela (milícia de la ciutat) defensa ● Repressió contra els participants de la
Barcelona. resistència.
Cardona i Barcelona ● 11 de setembre: ofensiva final de les tropes ● Construcció de la Ciutadella, fortalesa
continuen en mans filipistes. militar, a Barcelona.
austriacistes ● Rafael Casanova, conseller en cap, és ferit.
Felip V demana la rendició 11 de setembre: Antoni de Villarroel, com

de la ciutat de Barcelona a cap militar, assumeix la rendició
Cardona capitula una setmana més tard

La Junta dels Tres
Braços de les Corts
acorden la resistència Catalunya queda
de Barcelona sotmesa a l’autoritat
de Felip V

3. Els Decrets de Nova Planta: uniformisme i

centralització
Felip V i la reorganització
de l’Estat
Els Decrets
de Nova Planta
El cadastre,
nou sistema fiscal
La repressió lingüística
i cultural

3. Els Decrets de Nova Planta: uniformisme i centralització
Felip V i la Triple reorganització

1700-1746
reorganització de l’Estat administrativa
Administració central Administració de justícia Administració territorial

Reorganització estatal
imitant el model Substitució del sistema
Substitució dels virreis Supressió de les Corts
absolutista francès de consells per les
pels capitans generals excepte les de Castella
Secretaries de Despatx
Aplicació dels Decrets de Estat, Gràcia i Justícia,
Nova Planta als territoris Competències militars, Creació dels intendents
Guerra, Marina i Índies i
judicials i administratives
de la Corona d'Aragó Hisenda
Control polític i militar dels Des del 1724, els secretaris

Es manté el sistema de
territoris que havien fet d'Estat es denominen
cancelleries i audiències
costat als Àustries ministres
Respecte dels furs del

País Basc i Navarra

3. Els Decrets de Nova Planta: uniformisme i centralització

Els Decrets El cadastre, La repressió lingüística
de Nova Planta nou sistema fiscal i cultural
Supressió dels furs i S’afegeix als impostos ja
existents com a mesura Voluntat centralitzadora
institucions dels regnes
sancionadora i de càstig
de la Corona d’Aragó
Tipus
Aragó i València (1707), Mallorca ● Cadastre reial: gravava les propietats ● Supresió de les
(1715) i Catalunya (1716) immobiliàries i l’havien de pagar tots els universitats.
propietaris inclús nobles i eclesiàstics. ● Creació de la
● Cadastre personal: gravava les rendes de Universitat de Cervera.
treball i activitats industrials i mercantils. ● Recomanació de fer
● Abolició de les Corts i del Consell servir el castellà en
d’Aragó. l’ensenyament.
● Supressió dels virreis. ● Obligatorietat d’ús del
● Creació de les demarcacions provincials castellà en els judicis.
governades per capitans generals que
també presidien les Reials Audiències.
● Eliminació del sistema electiu de les
ciutats catalanes com el Consell de Cent.
● Supressió de les vegueries i establiment
dels corregiments.

4. Els projectes reformistes de

Ferran VI i Carles III
Ferran VI i els intents
reformistes d’Ensenada
Carles III i la influència

italiana
Els nous ministres del

despotisme il·lustrat

4. Els projectes reformistes de Ferran VII i Carles III

Signatura del
Concordat del 1753
Ferran VI i els intents 1746-1759 amb la Santa Seu.
reformistes d'Ensenada
El rei nomenava els

Es basarà en una sèrie de José de Carvajal i el marquès alts càrrecs
polítics reformistes de La Ensenada eclesiàstics als seus
dominis
Reforma de la Marina Millora dels regadius Reforma de la Hisenda estatal
Optimitzar el Construcció de Obres del Canal de Cadastre d’Ensenada: única

comerç amb drassanes a El Castella i canal Imperial contribució per unificar els
Amèrica i solucionar Ferrol i Cartagena i d’Aragó impostos, seguint el model
l'amenaça anglesa a ampliació de les de
les colònies Cadis i l'Havana
aplicat als regnes de la Corona
d’Aragó, però va fracassar.

4. Els projectes reformistes de Ferran VI i Carles III
Carles III i la influència Els nous ministres del Segona etapa del regnat:
despotisme il·lustrat col·laboradors espanyols
italiana
Un dels màxims Floridablanca, Campomanes

Marquès de Squillace,
exponents o el comte d’Aranda
Jerónimo Grimaldi o Sabatini
1759-1788
Forma de govern autoritari
que es caracteritza pel seu Programa ampli de reformes
Destaca el motí de Squillace afany reformista sense canviar
(1766) les estructures polítiques
● Regalisme: poder de l’Estat davant
l’església.
Revolta popular provocada per “Tot per al ● Supressió d'alguns privilegis de la Mesta.
l'augment d'impostos i una sèrie ● Colonització de terres despoblades a la
de males collites
poble, però
sense el poble” Sierra Morena.
● Construcció d’un sistema radial de
Acabarà cessant Squillace i camins amb centre a Madrid.
expulsant els jesuïtes (1767) per ● Liberalització del comerç amb Amèrica a
instigar el motí tots els ports espanyols.
● Extensió de les Societats Econòmiques
d'Amics del País.
5. Relacions internacionals i imperi colonial
El revisionisme borbònic
i els Pactes de Família
Les colònies espanyoles


Esforços per recuperar Revertir els beneficis atorgats
Iniciatives per restituir Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya a Amèrica
els territoris perduts a Interès d'Isabel de
Utrecht Asiento d’esclaus o pesca a
Farnesio de situar els Terranova
seus fills en trons italians
Primer pacte entre
Recuperació de Nàpols i Sicília regits
Felip V i Lluís XV. (1733)
pel futur Carles III
Guerra de successió
El revisionisme polonesa
borbònic i els Pactes Acords signats amb
Segon pacte (1743)
de Família França per a la defensa Guerra de successió
L'infant Felip rebrà els ducats de
Parma i Piacenza
mútua polonesa
Tercer pacte entre Carles
Cedirà la Florida a la Gran Bretanya i
III i Lluís XVI (1761) rebrà la Louisiana de França
Guerra dels Set anys
Enviament de subministraments,
Participació en la armes, diners a les Tretze colònies
Oportunitat per afeblir
guerra d'Independència la Gran Bretanya
nord-americana Pau de Versalles (1783) Recuperació
de Menorca i la Florida


Territoris a
Les colònies Amèrica, Àsia i Organització i
espanyoles possessions a administració territorial
Àfrica
Virregnat de Nova Granada (1717)

Grans beneficis Panamà, Colòmbia, Equador i Veneçuela
econòmics Creació de nous
virregnats
Virregnat del Riu de la Plata (1776)
Argentina, Bolívia, sud de Brasil, Xile,
Control polític, comercial i Exportació d'or, argent, Perú, Paraguai i Uruguai
religiós d'Espanya sucre, tabac, cacau i tints
Espanyolització dels
càrrecs de l'administració
Es practicava una
Importació de productes
economia esclavista Malestar de la població local.
manufacturats
de plantació Motins, protestes, revoltes
Augment de indígenes, etc.
Els intercanvis Existència de pirateria i la pressió fiscal
s'efectuaven a través de Sentiment d'autoafirmació criolla
contraban d'altres països
conduirà als moviments
les Companyies comercials
d'independència

6. Societat i economia al segle XVIII

Creixement demogràfic
i població rural L'expansió agroramadera
La transformació de
Els privilegiats
l’agricultura catalana
Els no privilegiats Les comunicacions
Artesania i activitats
La societat colonial
protoindustrials

Creixement demogràfic
i població rural
s. XVIII, segle de gran creixement demogràfic
Més de 10,5 milions Població rural Moltes zones del país

despoblades (Camí ral Catalunya
d’habitants predominant
de Madrid a Andalusia)
Augmenten les Impuls de la repoblació de ● Creixement demogràfic elevat.
Baixa esperança de vida
migracions a les ciutats i la Sierra Morena per posar ● Alta fecunditat.
(28 anys)
a Amèrica fi al bandolerisme ● Augment de la població lligat a
les transformacions
econòmiques.
Fundació de poblacions ● Creixent més les comarques
com La Carolina, amb de la costa: Barcelonès,
alemanys, flamencs, Maresme, Baix Llobregat
suïssos… i Baix Camp.


Estructura social pròpia
Els privilegiats de l'Antic Règim: societat Els no privilegiats
estamental
GRUP MOLT HETEROGENI
Espanya posseïa un gran

nombre de nobles en
La societat colonial Grups acomodats:
Estrats mitjans: artesans,
proporció a la població burgesia comercial i
botiguers, pagesos…
Església, paper destacat oligarquies urbanes
Es limitarà el nombre
d’hidalgos que havien de en l'evangelització de
Van tendir a ennoblir-se: a
demostrar la seva condició Filipines i Amèrica Graó més baix, la
través del matrimoni o
comprant càrrecs reials mendicitat (10% població)
El clergat va continuar Criolls, coparan els
sent la sortida per als fills càrrecs públics
de la noblesa Existència de minories
Presència de gran Existència d'esclaus
ètniques com la gitana
EL 1767 tindrà lloc l’expulsió
segregació social
dels Jesuïtes Mestissos (blancs i indis), No encaixaran en la Utilitzats en les plantacions
colonials.
mulats (blancs i negres) i societat. També en obres públiques,
zambos (indis i negres) Dures mesures contra ells mines o galeres


L'expansió
agroramadera
Estructures de la terra
Agricultura poc
pròpies del feudalisme Gran poder de la Mesta
tecnificada
tardà
Ocupava el 85% de la població,

Rendiments molt pobres però estava vinculada a Posseïa importants
i conreus de secà l'Església i la noblesa privilegis de pas
Dificultat d'accés a la terra Impossibilitat de noves

i baixa productivitat rompudes i tancaments
Recopilació d'informes Supressió de terres amortitzades,

Expedient de la Llei
per millorar l'agricultura dissolució de la Mesta,
(Jovellanos, Olavide) agrària de Campomanes tancament de terres…


Base de la
La transformació de l’agricultura catalana industrialització
posterior
Estructura de la propietat Producció Conreus
Increment a causa Extensió de l’olivera,

Contractes
del creixement de la el garrofer i,
emfitèutics
població sobretot, la vinya
El pagès disposa de la terra i Conreu de terres Producció de vi i

fa les millores oportunes per ermes i augment aiguardent per al
augmentar la producció del regadiu comerç exterior
Producció destinada
al consum i al mercat

Artesania i activitats
Les comunicacions
protoindustrials
amb Amèrica a Catalunya Influència decreixent Desenvolupament de

dels gremis fàbriques tèxtils a
Connexió de la Península
Catalunya
Ports com el de Barcelona
amb les colònies a través
s’epecialitzen en l’exportació Indústria siderúrgica a Ús de telers moderns
de la Flota d’Índies i el
de productes locals Liérganes, Santander per produir les indianes (teles
Galió de Manila
i La Cabada de cotó)
Sevilla, únic port amb Generació d’un procés de
Amèrica fins al 1717, quan creixement econòmic Augment de producció Creació de Reials
va ser substituït per Cadis, de plata als jaciments
on es trasllada la Casa de Fàbriques
americans
Contractació i el Consolat
Producció d'articles de luxe
Fi del monopoli el 1765 i destinats al proveïment
lliure comerç a altres ports de la Cort

7. El moviment il·lustrat a Espanya i a Catalunya

Protagonistes de la
Il·lustració
Els mitjans de difusió
La recerca científica


Van destacar el pare Feijoo,
Protagonistes Jerónimo de Ustáriz o
de la Il·lustració Gregori Maians i Siscar
La Il·lustració va arribar a La Il·lustració a Gaspar Melchor de Jovellanos, el comte de

Espanya de manera Catalunya Floridablanca, el comte de Campomanes, Pablo
tardana de Olavide, Pere Virgili, Antoni Gimbernat, el
marquès de l’Ensenada, el comte d'Aranda i
Josefa Amar y Borbón.
PROPÒSITS
Desenvolupament Connecta amb els grups

econòmic socials lligats als negocis i
comerç
Reforma de la societat
Veuen l’oportunitat
Millora de l’ensenyament
d’empendre reformes
econòmiques
Modernització de la
cultura


Moviment reduït que es va
Els mitjans de difusió difondre a través de les
tertúlies, salons i associacions
Societats Econòmiques Creació de centres A Catalunya

d'Amics del País d'ensenyament superior
Revaloració del treball manual, Reial Acadèmia de Bones

Millorar l'agricultura, Fundació de les Reials
premis a la producció i creació Lletres de Barcelona, Reial
el comerç i la indústria de tallers Acadèmies
Acadèmia de Ciències i Arts de
Barcelona…
Aparició de primeres
Escoles de primeres lletres,
Extensió de l'alfabetització publicacions periòdiques i
escoles patriòtiques i
i la formació professional d'ensenyaments especials revistes
Junta de Comerç a Barcelona
per fomentar la indústria i el
comerç i donar formació
mitjançat escoles

Creació de disciplines
Es van promoure
com l'enginyeria o La recerca científica expedicions científiques
l'astronomia
Missió geodèsica francesa a l'Equador

Creació d'institucions (1735-1744) per Jorge Juan i Antonio de
Ulloa (demostrar l'aplatament terrestre
científiques dels pols)
Expedició científica de Malaspina al voltant

Jardí Botànic del món per Alejandro Malaspina i José
Gabinet d'Història Natural Bustamante (1789-1794)
Reial Observatori Astronòmic
Estudi de la flora i fauna del Virregnat de
Nova Granada per José Celestino Mutis
Real Expedició filantròpica de la Vacuna

(1803-1810) per Francisco J. Balmis per
difondre la vacuna de la verola a les colònies

Història
2n de Batxillerat
L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

Espanya Del Vuit-Cents

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Espanya Del Vuit-Cents

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Espanya Del Vuit-Cents

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Història

© EDITORIAL VICENS VIVES

L’Espanya del vuit-cents.

1. L’arribada de la 3. Els Decrets de Nova 5. Relacions

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

1. L’arribada de la dinastia dels Borbons

El Tractat d'Utrecht i les

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

1. L’arribada de la dinastia dels Borbons

Carles II, darrer Àustria Mor el 1700 sense

Carles d'Habsburg no acceptarà el

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

1. L’arribada de la dinastia dels Borbons

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

1. L’arribada de la dinastia dels Borbons

conseqüències conseqüències conseqüències conseqüències

2. La Guerra de Successió a Catalunya

Els efectes de la derrota

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

2. La Guerra de Successió a Catalunya

Felip V i Catalunya Els suports a l’arxiduc Carles

● Recel a la implantació del sistema polític centralitzador francès.

Voluntat d’acceptar Suport dels vigatans (propietaris

Pactisme Pacte de Gènova (1705)

2. La Guerra de Successió a Catalunya

La resistència El setge de Barcelona: Els efectes de la derrota de

1713 Tractat ● Abolició de la Coronela.

Felip V demana la rendició 11 de setembre: Antoni de Villarroel, com

Cardona capitula una setmana més tard

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

3. Els Decrets de Nova Planta: uniformisme i

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

3. Els Decrets de Nova Planta: uniformisme i centralització

Felip V i la Triple reorganització

Administració central Administració de justícia Administració territorial

Control polític i militar dels Des del 1724, els secretaris

Respecte dels furs del

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

3. Els Decrets de Nova Planta: uniformisme i centralització

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

4. Els projectes reformistes de

Carles III i la influència

Els nous ministres del

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

4. Els projectes reformistes de Ferran VII i Carles III

El rei nomenava els

Reforma de la Marina Millora dels regadius Reforma de la Hisenda estatal

Optimitzar el Construcció de Obres del Canal de Cadastre d’Ensenada: única

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

4. Els projectes reformistes de Ferran VI i Carles III

Un dels màxims Floridablanca, Campomanes

5. Relacions internacionals i imperi colonial

Les colònies espanyoles

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

5. Relacions internacionals i imperi colonial

Història – L’Espanya del vuit-cents. Desfeta i redreçament de Catalunya

5. Relacions internacionals i imperi colonial

Virregnat de Nova Granada (1717)